Mostrando las entradas para la consulta rodolins ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rodolins ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXIII. Reg. 1893, fol. 47. 23 oct. 1387.

LXXXIII. Reg. 1893, fol. 47. 23 oct. 1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus concordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents.
Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes XII persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elegidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits consellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.

- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam.
Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVII regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonam que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabatins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen los comptes dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc.
- Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIII fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388. Juan I, Monzón

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.




CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.


CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dolzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

miércoles, 28 de enero de 2026

aragonés, lengua aragonesa, 1391, Zaragoza, teruelos, oficios

El siguiente largo texto es una más de las muestras de la lengua aragonesa, finales del s. XIV (siglo 14 para los catalanistas baturros), 1391.

Era rey Juan I de Aragón. Manera de elegir oficiales, usando teruelos, (redolins, rodolins).

La parte en latín va después del texto en aragonés.

1391, lengua aragonesa, aragonés, oficios, teruelo, teruelos

Muyt alto princep et poderoso senyor: a la vostra muyt grant excellencia con humil e subiectiva reverencia supplica la universidad de la ciudad de Saragosa que como en et sobre la declaracion feyta por el senyor rey don Jaime de memoria recordable rey de Aragon sobre la manera de esleyr officiales en cada un anyo en la dita ciudat en el dia et fiesta de Assumpcion de santa Maria de agosto hayan recrescido o nascido algunos dubdos e debates et por tirar et declarar los dichos dubdos et debates et que en el esdevenidor non puedan haver lugar la universidat de la dita ciudad haya puesto en scripto algunas cosas et feytas algunas adiciones en et cerca la dicha declaracion segunt que de la part de juso se contienen: por aquesto con aquella humildad et reverencia que se pertanye supplica la dita universidat por la vostra magnifficencia seyer las ditas cosas atorgadas et declaradas por la manera et forma et con las protestaciones et retenciones infrascriptas: e aquellas assi atorgadas et declaradas mandar seyer tenidas guardadas et servadas inviolablement a todos tiempos en la dita ciudat: et en aquesto senyor faredes justicia la cual la dita universidat vos tenra en senyalada gracia et merce. Nostro senyor Dios vos mantenga al su santo servicio luengament con salut augmento de honor et victoria de vostros enemigos. Las quales cosas et ajustamientos son segunt se siguen.
- Primerament que en la dita ciudat sean dotze jurados imperpetuo en cada un anyo esleydos en la dita fiesta en esta manera: yes assaber en cada una de las nueu parroquias siguientes de Santa Maria la mayor de Sant Paulo de Sant Felip de Sant Gil de Santa Cruz de Sant Jayme de Sant Johan del Puent de San Salvador de Santa Maria Magdalena.
- En el dicho dia et fiesta de Santa Maria en la manyana sia clamado por corredor publico el dia claro et aquesto quando prima tocara en Sant Salvador et no ante capitol general de los vezinos de las ditas parroquias en los lugares acostumbrados et el dicho capitol eslya de si hueyto prohombres en mayor numero o en menor segunt que les sera visto de los quales electos los nombres sean scriptos en sendas cedulas de paper las quals cedulas sian puestas en sendos teruelos de cera redondos de ygual peso forma et color et sean gitados siquiere puestos en un vaxiello pleno de aygua publicament no grant ni muyto chico el qual este escubierto en lugar alto en medio del dito capitol en tal manera que la dita aygua non se pueda veyer: et en aquella hora como seran puestos los dichos teruelos en el dicho vaxiello sia clamado algun passant por la carrera qui ponga si quiere dentro meta la mano scubierto el brazo entro al cobdo en el dicho vaxiello et revolvendo la dicha aygua saque dos de los dichos teruelos los quales de alli sacados sean encontinent abiertos et publicament en el dicho capitol leydos: et aquellos dos los nombres de los quales seran trobados scriptos en las ditas cedulas enclusas en los teruelos antedichos sian esleydores et juren en presencia del dicho capitol sobre la cruz et los santos evangelios de nuestro senyor Jesuchristo que ellos segunt su saber bien et lealment esleyran los mas sufficientes de aquella parroquia a seyer officiales de la dita ciudad. Et si por ventura el capitol de alguna de las ditas parroquias sera discort en esleir los ditos hueyto mas o menos de los quales los ditos dos esleydores han de sallir que el jurado de aquella parroquia con el procurador o procuradors de aquella mediant jura por ellos publicament prestada alli en la forma desusso dita esleyan los ditos hueyto sufficientes mas o menos de aquella parroquia et scrivan los nombres de aquellas en sendas cedulas las quales metan en sendos teruelos de cera en la forma que desuso se dize: feytos los quales sean puestos publicament en el dito vaxiello puesto en el dito lugar et sacados de aquell por el dito viandant dos de los ditos teruelos segunt et en la forma que desuso se contiene et sean abiertos et leydos publicament en el dito capitol et aquellos dos los nombres de los quales en ellos seran trobados sian esleydores de los ditos officiales.

Item la dita jura feyta hayan un notario publico los ditos dos electores qui jure en presencia del dito capitol screvir lealment et sines enganyo o imaginacion alguna los nombres de los mas sufficientes que por aquellos dos seran trobados et no revelar a alguna persona en algun tiempo quales seran aquellos electos por mas sufficientes et encontinent aquellos dos apartense de los otros con el dito notario et eslyan los mas sufficientes de la parroquia a seyer officiales de la dita ciudad: et si los ditos dos electores no podran concordar en la eleccion fazedera por ellos de los ditos mas sufficientes segunt desuso se contiene que el jurado de aquella parroquia do tal discordia sera o si jurado no hi haura o absent sera el procurador de aquella e en tal caso que sean dos o mas que se sortien con teruelos en la manera sobre dita feytos et aquell a qui cayera la suert sia con el uno de los ditos electores prestado por aquell jurament en presencia del capitol de aquella parroquia en poder del dito notario sobre la cruz e los santos evangelios de concordar hoydas las opiniones de los ditos dos electores con la opinion del uno de aquellos que vera seyer a su consciencia mas justa et rasonable et aquella opinion se siga.
- Apres de aquesto scrivan los nombres de aquellos et los suyos en sendas cedulas las quales sean includidas en sendos teruelos de cera redondos de ygual color forma et peso et puestos en el dito vaxiello publicament et escubierta segunt de part desuso en el primer capitol yes proveydo: et la hora los ditos prohombres clamen un moso passant por la carrera et aquell moso en presencia del dito capitol et en la forma desuso contenida meta la mano en el dito vaxiello do seran los ditos teruelos de cera et saque ende de aquellos dos et los teruelos otros luego et sines otro medio sian espetados o cremados assi que mas non puedan seyer leydos et incontinent los ditos dos teruelos de cera sian abiertos en presencia del capitol sobredito et leydos.
- Et leydos los ditos nombres en aquell instant los ditos electos si presentes seran et sino los electores ensemble con los otros vezinos de aquella parroquia o sines dellos vayan a las casas comunas de la dita ciudat et presienten los ditos electos et sus nombres a los jurados del anyo passado de la ciudat antedita qui en las ditas cosas comunas presentes seran en dos cedulas scriptos mediant el notario de los ditos jurados et publicament fagan leyr los ditos dos nombres: et aquellos leydos los ditos electos por si mismos si presentes seran et en su absencia los ditos electores fagan sendos teruelos de cera de una forma peso et color en los quales sean reclusas sendas cedulas en cada uno la suya et assi feytas el notario qui sera de los ditos jurados meta aquellos publicament en una balansa e gite aquellos en un bacin el cual publicament scubierto et con agua sia puesto en alto lugar segun dito yes en las ditas casas comunas: et assi puesto en aquell sia clamado un viandant de mandamiento de los ditos jurados et revolvida la mano en el agua por una o dos vegadas saque el uno de los ditos teruelos et aquel sia abierto por el dito notario publicament et la cedula publicada et el nombre de aquel leydo altament por el dito notario: et aquel qui assi saldra sia havido aquel anyo por jurado de la dita ciudat de aquella parroquia que sorteada sera: et en la forma et manera sobredita se faga la dita eleccion de las ditas parroquias que cabran aquell anyo en el dito officio.
- Et el teruelo restant en el dito bacin feyta publicacion del otro sia luego sacado del dito bacin por el dito viandant o mosso et dado al otro coelecto si present sera et sinon a los ditos electores por tal que si querran puedan abrir et leyr la cedula que dentro aquell hauran meso presents los ditos jurados viellos et notario por tal que suspeyta de frau no hi sia engendrada et sia apartado et guardado que pueda seyer puesto a gitar suertes por los otros officios ensemble con los otros teruelos romanientes de las nueu parroquias anteditas.
- En las seys parroquias de la dita ciudat yes assaber: de Sant Lorenz de Sant Nicholau de Sant Miquel de los Navarros de Sant Per de Sant Johan el Viello de Sant Andreu sia feyto et ordenado en la manera siguient: que el dia antedito de la fiesta de Assumpcion de Santa Maria del mes de Agosto en la manyana a hora de prima que tocara en Sant Salvador segunt desuso yes expressado en cada un anyo sia feyta la eleccion de los hueyto prohombres o mas o menos de los quales sian esleydos aquellos dos qui estian los mas sufficientes los nombres de los quales esleydos sian scriptos por scrivano publico et sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua et apres sian ende sacados et alli publicados et levados o enviados a las ditas casas comunes segunt que desuso et en la manera et forma declarada de part desuso faulant de las ditas nueu parroquias. Et si por ventura discordia haura o recrescera en las ditas seys parroquias o algunas dellas sobre la dita eleccion servese ab excripto la forma que desuso declarada yes sobre tal discordia en el capitol qui faula sobre aquesto de las nueu parroquias. Con las quales dos cedulas en la fiesta antedita de sancta Maria de agosto cada una parroquia de las seys anteditas lieve una cedula en la qual sia scripto el nombre de la parroquia et los jurados del anyo primero passado qui en las cosas comunas seran reciban primerament las cedulas sobreditas en las quales seran scriptos los nombres de las parroquias las quales cedulas por ellos en presencia de los alli estantes publicament en sendos teruelos de cera iguales sian encludidas.
- Et aquestos teruelos que seran seys sian puestos en un vaxiello pleno de agua puesto en la forma sobredita et aquella hora sia clamado algun mosso de los passantes por la carrera que ponga la mano suya en el dito vaxiello et saque ende tres teruelos de cera de los anteditos et aquellas parroquias los nombres de las cuales seran trobados en aquellas tres cedulas que seran sacadas hayan la suert de los ditos tres jurados aquell anyo.
- Et las otras dos cedulas las quales aquellas mismas tres parroquias hauran enviadas sian encludidas en sendos teruelos de cera semblantes a los sobreditos y giten suert en el officio de la jurada cada uno de ellos segunt que yes de las nueu parroquias desuso dito. Empero los otros tres teruelos romanientes de aquellas mismas parroquias sian destruytos ni sian reservados a gitar en suert con los otros en los otros officios.
- Et los otros tres teruelos en los quales seran scriptos los nombres de las otras tres parroquias romanientes sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua et algun moço segunt dito yes ponga la mano suya en aquell vaxiello et saque ende tres teruelos uno a uno et aquella parroquia el nombre de la qual sia scripto en el primer teruelo sacado haya aquell anyo el officio de portero et la otra la procuracion general de la dita ciudat et la otra que tercera sera haga el officio del obrero de los muros de la ciudat antedita et que el dito procurador finque procurador ultra aquell anyo que sera procurador constituido tanto entro a que sea legitimament revocado et la dita revocacion a el legitimament intimada.
- Et el dito obrero haya carga de visitar los muros talladas et barbacanas de la dita ciudat et de notifficar a los jurados conselleros et capitol de ciudat aquello que vera seyer necessario de obrar adobar siquiere reparar en los ditos muros valles et barbacanas et encara sia tenido de acusar et acuse las calonias que hi pervendran et aquellas intimar al mayordomo de la dita ciudat de las quales haya el dito obrero ultra su salario acustumbrado la tercera part et si no lo fara que el dito obrero pierda la pension a ell asignada la qual sia paral comun de la dita ciudat la qual se retienga el dito mayordomo et si pagada sera sia el dito obrero constreyto a restituyr aquella al dito mayordomo. Empero que el dito obrero no pueda fazer ni faga pacto o avinencia alguna por la dita tercera part ni por las otras por si ni por otri por evitar frau jus incursion de la dita pena.
Apres de lo sobredito las cedulas de aquellos dos de cada una de aquestas tres parroquias que seran embiadas a las ditas casas comunas como dito yes sean encludidas en sendos teruelos de cera de ygual peso forma et color et los teruelos de cada una parroquia servada la forma de sortiar desuso dita por si sian puestos en el dito vaxiello en la manera desuso dita estant et el dito moço viandant saque uno de los ditos teruelos et aquell el nombre del qual sera scripto en el dito teruelo que sera sacado haya aquell officio el qual por suert haura aquella parroquia et el otro teruelo de cada una de aquestas tres parroquias romanent en el agua sia destroydo et no sia reservado a gitar en suert de los otros officios.
- En el siguient anyo aquellas tres parroquias de las seis parroquias sobreditas que havieron el officio de la jurada no hayan aqueste officio de la jurada aquel anyo ni suert giten sobre aquell mas giten suert a los otros tres officios sobreditos que las otras tres parroquias havieron en el anyo primero passado et aquellas tres parroquias que havieron los officios sobreditos giten suert en el officio de la jurada por aquella misma manera por la qual las otras parroquias gitaren en el anyo primero passado.
- Et assi sia dalli adelant perpetuo que aquellas tres parroquias que gitaren suert por la jurada et hauran havido aquella en el anyo siguient continuant giten suert a los otros tres officios sobreditos: et e converso aquellas tres parroquias que havieron aquellos tres officios sobreditos giten suert por el officio de la jurada et de vegada en vegada adelant perpetuo assi sia feyto.
- Despues de aquesto encontinent los jurados anteditos prengan los ditos nueu teruelos que seran alçados de las nueu parroquias anteditas como dito yes desuso et expressado et sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua servada la forma de gitar et sortear los nueu teruelos desuso declarados sobre la eleccion de la jurada et algun moço viandant clamado segunt yes dito ponga la mano suya en aquell vaxiello et ensemble saque ende dos teruelos et aquellos los nombres de los quales seran trobados en aquellos teruelos abiertos et leydos segunt desuso yes declarado sian almutaçafes de aquel anyo en la dita ciudat.
- Et otra vegada el dito moço ponga la mano en el dito vaxiello et saque uno de los teruelos residuos en aquell et aquell el nombre del qual sera trobado en aquell teruelo sea mayordomo de la dita ciudat. Empero aquellas tres parroquias que hauran havido los tres officios anteditos non giten suert sobre aquellos mismos oficios entro que las otras seys parroquias de las ditas nueu haxan seydo ygualadas en haver aquellos officios dius la manera antedita.
- Et si alguna o algunas de las ditas parroquias entro que hora de nuena empeçara tocar en la ecclesia de sant Salvador de la dita ciudat no hauran enviado las ditas cedulas a las casas comunas anteditas como desuso yes contenido que de aquella hora avant aquella parroquia o parroquias no sian recebidas aquell anyo a suert de los officios: mas de los otros teruelos de cera sobreditos de las otras parroquias reservados a los officios sian esleidos jurado o jurados por suert a complimento de XII jurados et los otros officiales que romandran esleydores ultra los ditos jurados: la qual eleccion fazedera en el caso sobredito en la forma et manera desuso declarado se faga por los jurados viellos que sallien aquell anyo de la jurada ante que partan de las ditas casas comunas el dito dia: et si no lo faran sian privados ipso facto de oficio consello et pension de la dita ciudat a perpetuo: et do esto contezca los jurados nuevos usen de su officio por todo el anyo no contrastant que el numero dellos no sia complido.
- Et aquellos mismos jurados asi electos como dito yes ante que administren et usen de lur officio juren en poder de los jurados del anyo primero passado present el merino de Saragoça clamado en su casa si vendra a las casas sobreditas comunas do las ditas juras fazederas son en otra manera sino vendra sperado entro a hora de nuena ell absent juren tocados los sanctos quatro evangelios et la cruz de nuestro senyor Jesuchristo que bien et fielment en el dito officio se hauran et los dreytos et regalias del senyor rey et los dreytos de la dita ciudat fielment conservaran por todo su poder: et en absencia negligencia o discordia de los ditos jurados viellos los nuevament creados alli presentes fagan el dito jurament en la forma sobredita en poder del scrivano de los ditos jurados presentes qualesquiera de la dita ciudat qui alli seran plegados el dito dia: el qual scrivano sia tenido recebir luego el dito jurament jus pena de seyer privado a perpetuo del oficio de la notaria et scrivania de los ditos jurados. Et en caso que el dito scrivano no quisiese o recusas recebir el dito jurament en aquell caso los ditos jurados nuevament creados fagan et presten aquel alli luego publicament en presencia de los que alli seran presentes et usen de su officio segunt es dito.
- Et los otros officiales anteditos juren en poder de aquellos jurados solament se haver bien et fielment en los sobreditos officios et el proveyto de la dita ciudat fielment conservar.
- Et assi los ditos jurados esleydos sian presentados al senyor rey por letras de los jurados del anyo avant andant si sera en el regno de Aragon personalment constituydo et si del dito regno absent sera al merino suyo de la dita ciudat sian presentadas.
- Et aquellos qui officiales o jurados una vegada hauran seydo no puedan seyer electos en jurados o a los otros officios entro al quarto anyo despues que hauran dexado o desamparado el officio que governaran. Aquesto sia entendido no solament de los officios venideros mas encara de los passados.
- Et el present anyo el oficio de la almutaçafia del alieuz se sortie por las quinze parroquias de la dita ciudat el sobredito dia que la eleccion de los ditos jurados se fara et por aquella forma et manera que el oficio del çalmedinado se deve fazer et sortiar: et sortiado assi el dito oficio de almuloçafia del alieuz los vecinos de la parroquia do cayera sian tenidos de esleyr de si en capitol dos personas buenas per al dito oficio en la forma et manera que los jurados se eslien et aquesto el siguient dia o el segundo apres que la publicacion de los ditos jurados sera feyta et aquellos presienten el dito siguient dia o el segundo en la manyana a los jurados nuevos los quales sortien el dito officio en la manera que los jurados se sortien: et si no faran la dita eleccion los vezinos de la parroquia do cayera el dito officio ni la presentacion de aquellos personas daqui a que tocara hora de nuena en sant Salvador el dito segundo dia que eo ipso pierdan illa vice la dita eleccion et sia devolvida a las otras parroquias las quales hayan a sortiar et sortien el dito oficio el dia subsiguient segunt en la manera sobredita del çalmedinado. Et el dito almutaçaf sia tenido prestar jurament en poder de los jurados nuevos de haverse bien et lealment en el dito officio et publicar las calonias que en su tiempo esdevendran en el dito officio: et si el contrario fara pierda la pension de aquel anyo et sia ipso facto inhabil ad aquell oficio et a otro qualquiere de ciudat a perpetuo et con et dito officio vaque segunt los jurados et el dito almutaçaf sia tenido notificar con el notario de los jurados el qual sia tenido la dita notificacion screvir al mayordomo de la ciudat todas las calonias que si esdevendran en su tiempo el qual mayordomo tuelga aquellas per al comun de la dita ciudat et si no lo fazia que lo pague de lo suyo propio: et semblantment lo pague de lo suyo el dito almutaçaf si no lo notificara: el qual haya de pension trezentos sueldos por anyo et la tercera part de las calonias et esdevenimientos de su officio et las dos partes sian del dito comun: et no pueda fazer ni faga pacto o avinencia alguna por la dita tercera part ni por las otras por si ni por otri por evitar frau: et si lo faria sia privado a todos tiempos de officio beneficio et pension de la dita ciudat: et si los ditos jurados no faran la dita creacion del dito almutaçaf qui sian inhabiles ipso facto a officio beneficio consello et pension de la dita ciudat por tiempo de diez anyos apres que saldran de su jurada contaderos et daqui adelant sia sortiado en las otras parroquias restantes exceptada aquella do el dito officio cayera entro a que en el dito officio sian ygualadas.
- Et los ditos jurados et los otros oficiales dius la forma antedita electos despues que hauran jurado usen de sus officios bien et lealment et encara diligentment et sines de alguna maxinacion et corrupcion et no reciban por si o por otro servicio alguno o obligacion por fer o non fer en el governamiento de su oficio aquello que sian tenidos fer: et si alguno o algunos dellos hauran ministrado mal o no lealment o negligent por dampnosa necligencia o hauran recebido por si o por otro servicio alguno o obligacion por render o no render su deudo en su oficio puedan por aquesto seyer convenidos devant al çalmedin de Saragoça por procurador de la ciudat e por qualquiere singular persona de aquella misma ciudat el qual çalmedina enante sumariament et breument toda dilacion de fuero lexada: et si las ante ditas cosas o alguna de ellas servadas seran por procuracion legitima et suficient aquell o aquellos cuentra el qual et los quales provadas seran sian privados por sentencia del çalmedin a perpetuo o a tiempo que non puedan seyer en oficio alguno ni seyer en consello de la dita ciudat sguardadas sobre aquesto las quantidat et qualidat del delicto et encara la persona del delinquent et de todo en todo sian costreytos a restituir aquello que recebido hauran por las anteditas cosas et a restituir el danyo que hauran feyto et las expensas al qui haura sustenido el danyo semblantment sian constreytos. Et si dos hombres o mas fidedignos de la dita ciudat ensemble se querallaran de algunos de los oficiales anteditos que hauran recebido servicio o obligacion dellos por render o no render su deudo en el oficio suyo et aquesto provar non podran en aquest caso sian creydos por sus propias juras las quales fagan devant el çalmedin antedito cada uno dellos entro a quantidat de XXX sueldos: et feyta la dita jura el dito official sia condempnado por el dito çalmedin a restituir la dita quantitat la qual hauran recebida o defer la obligacion si alguna por la dita razon ende haura recebido.
- Item que los ditos jurados hayan conselleros de cada una parroquia esleydos yes assaber de las nueu parroquias sobreditas cada tres et de las seys cada dos por el capitol do cada una de las ditas parroquias concordablement las quales parroquias hayan et devan constituyr et constituezcan procuradores a los ditos conselleros pora fazer las cosas contenidas en la procuracion que se les fara: pero no haya nombre de procurador ni use de la procuracion sino uno de cada una de las ditas parroquias yes a saber aquell qui primero sera nombrado en la procuracion et en absencia de aquell el segundo en orden de la scriptura use de la procuracion et en absencia de los ditos dos el tercero et no se les de poder en la procuracion sino solament de requerir et protestar: la qual eleccion de los ditos conselleros se faga en cada una de las ditas parroquias de los sufficientes de aquella servada la forma de esleyr en el primer capitol contenida luego el dia siguient apres de santa Maria de agosto en la manyana: et aquellos qui nombrados et esleydos seran en conselleros et procuradores en qualquiere de las ditas parroquias en la dita forma sian tenidos acceptar encontinent la dita eleccion et nominacion et la carga de aquellas et si por ventura recusaran recebir la dita carga de procuracion et de consellar cessant legitimo impediment ipso facto encorran en pena de cada dozientos sueldos jaqueses levadera de sus bienes para el comun de la dita ciudat del qual impediment conoscan el jurado et procurador de aquella parroquia breument et sumaria encontinent et si legitimo sera el dito impediment slian otro o otros en la forma sobredita de los otros de la dita parroquia.
- Et assi los ditos conselleros en la dita forma sleydos el procurador o procuradores de aquella parroquia notiffiquen a los ditos jurados el siguient dia que esleydos seran: et feyta la dita notifficacion et prestado por ellos en poder de los ditos jurados jurament de guardar los dreytos et regalias del senyor rey et los dreytos de la ciudat et servar por su poder de bien et lealment consellarles por su poder a buen estamiento de la cosa publica todo odio et amor removidos: encontinent el scrivano de los ditos jurados sia tenido screvir en el libro o registro de las actas de la jurada de aquell anyo los nombres de los ditos concelleres et procuradores: la qual jura los ditos jurados sian tenidos recebir dius pena de perder sus pensiones aplicaderas al comun de la dita ciudat.
- Et por tal que los feytos de la dita ciudat se metan en devido orden et por evitar que personas no sufficientes et no expedientes venir a capitol a aquel venir ni seyer no puedan et los negocios que se han a despachar en capitol se puedan consellar el determinar liberalment et paciffica: que en cada un anyo con los conselleros sleydos et no con otros se tienga el dito capitol et se determinen los feytos de la ciudat.
- Et que todos et qualesquiere negocios que se hauran a fazer et desembargar por los ditos jurados o la mayor partida numero dellos se hayan de fazer desempachar et determinar de et con consello de los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos et no sines dellos qui presentes seran clamados empero todos primerament al dito capitol de mandamiento de los ditos jurados o la mayor partida dellos numero de los que presentes seran en la dita ciudad por su andador: del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por el juro et registro de las actas de aquell anyo de los ditos jurados et hayan firme efficacia et plenera valor et no en otra manera et si el contrario se fara sia nullo ipso facto: los quales conselleros clamados por el dito andador si no venran aconsellar cessant legitimo impediment encorran cada uno en pena de cinquo sueldos aplicaderos per al comun de la dita ciudat excepto que los ditos jurados puedan exercir su officio en qualesquiere questiones negocios et actos civiles puyantes a suma de dozientos sueldos et dalli ayuso o de equipolentes en qualidat o quantidat a las ditas questiones negocios et actos et aquellos hoyr et determinar breument sumaria et de plano en las ditas casas comunas de la dita ciudad et no en otro lugar segunt que entigament solian el dito officio en tales negocios et actos exercir: et a aquellas et aquellos hoyr et determinar salario alguno no se puedan taxar haver ni exhigir encara que las haviessen veyer a huello.
- Et que algun otro de qualquiere preheminencia et stamiento sia no ose ni atempte venir al dito capitol sino aquellos solament que electos et nombrados en conselleros seran: et si el contrario alguno presumira fazer que ipso facto sia privado de officio et beneficio de ciudat por tiempo de diez anyos continuos et assi matex sia expulso del dito capitol et si contendra aturar alli ipso facto encorra en pena ultra lo sobredito de quinientos sueldos uplicaderos al comun de la dita ciudat sines que gracia alguna no se le pueda fazer.
- Et aquellos qui seran conselleros vaquen un anyo contadero continuament apres finido el anyo que en conselleros sleydos seran.
- Et la congregacion de los jurados et conselleros de la dita ciudat sia feyta et se faga en todo tiempo en las casas comunas de la dita ciudat et no en otro lugar alguno: et si el contrario se fara que el acto que ali se fara sia ipso facto nullo et los jurados que se acercaran en aquell encorran ipso facto por cada una vegada cada uno de ellos en pena de dozientos sueldos aplicaderos per al comun de la dita ciudat los quales el mayordomo de aquella se haya a retener et retienga de las pensiones de los jurados et si preso las hauran que los tornen de lo propio.
- Et si en dito dia de Santa Maria de agosto en el qual la eleccion se ha de fazer de los jurados segunt desuso dito yes alguno se esforçara contrastar et impugnar aquella eleccion et protestara por aquella razon et ende fara fer carta publica et con aquella protestacion parescera ante los jurados: que tal como aquel non sia hoydo ni admeso a aquella protestacion si doncas por la dita protestacion et carta publica no parescia la dita eleccion seyer feyta contra el tenor de la present ordinacion et capitolos: el qual conoximiento hayan de fazer los jurados de et con consello de los conselleros que la hora alli presentes seran et no sines de ellos ni encara los ditos jurados impugnen ni repellescan los que electos en jurados seran pues por las parroquias les sian enviados significandoles haverlos esleydo en sus capitolos juxta la forma de la dita ordinacion si ya non constava del contrario segunt desuso yes dito: et semblant forma se serve en los conselleros de los quales desuso se faze mencion.
- Et por razon que los jurados han a sustener diversos treballos en vacar continuament cerca el bien de la cosa publica de la dita ciudat et en esto olvidan sus faziendas: por esto cada uno de los ditos XII jurados haya de pension de las rendas et emolumentos del universo de la ciudat cada mil sueldos jaqueses et que mas avant de la dita pension annual haver no puedan antes todos et qualesquiere dreytos calonias et esdevenimientos pertenescientes et que devan seyer de los ditos jurados et comun de la dita ciudat sian del dito comun de aquella: et que los ditos jurados del dito anyo non puedan haver aquell anyo otros officios ni benefficios de ciudat ni de aldeas ni de lugares de aquella excepto que puedan seyer mandaderos en esta manera que si quatro messageros seran sian los dos jurados et los dos prohombres et si seys tres jurados et tres prohombres et si dos un jurado et un prohombre la eleccion de los quales haya a seyer feyta por los ditos jurados et conselleros o la mayor partida numero dellos et no en otra manera: et que durant la dita mandaderia non puedan haver demandar obtenir ni recebir por si ni por otri officio beneficio pension dono gracia o salario alguno del senyor rey de la senyora reyna ni de su primogenito ni de algun otro en nombre et en voz de los ditos senyores ni de alguno dellos sino solament la pension et salario que por la dita ciudat por la dita razon les sera statuydo siquiere taxado ni advocar ni ordenar paladinament ni escondida cuentra la dita ciudat ni algun singular de aquella et que non puedan mandar prometer ni atorgar ni en alguna otra manera dar dono o donos quantidat o quantidades ni en otra cosa alguna al senyor rey ni a la senyora reyna ni a su primogenito ni a algun otro en nombre ni en voz de los ditos senyores o de alguno dellos sino yes de et con consello et voluntat expressa de los ditos jurados et conselleros de la dita ciudat: et si el contrario se trobara por alguno dellos seyer feyto havida informacion summaria de las cosas sobreditas por los ditos jurados et conselleros de la dita ciudat sian privados para todos tiempos de officio beneficio pension consello et honor de la dita ciudat ipso facto et no resmenos sia enantado et procedido cuentra aquellos tales juxta la forma et tenor del privilegio de los vint.
- Del qual salario dessuso taxado los ditos jurados reciban la meytat dentro XV dias despues que seran creados jurados et la otra meytat el dia de sant Johan Baptista: los quales el mayordomo de la dita ciudat en los ditos terminos de las rendas de aquella que recebra de et por la dita ciudat las de et pague sin otra dilacion alguna recebido dellos apoca sufficient.
- Item el mayordomo de la dita ciudat et no otro alguno reciba cada un anyo las rendas et emolumientos calonias arrendaciones quantias et otros qualesquiere esdevenimientos et dreytos pertenescientes et que deban seer al et del universo de la dita ciudat et que los jurados notario et andadores dellos solian recebir assi de ciudat aldeas el lugares de aquella como de qualesquiere otras partidas et sia tenido fazer entrada et sallida daquellos exceptuado las armas bedadas las quales seran de los jurados que las tiraran. Encara sia tenido pagar censales el qualesquiera cargas a las quales la dita ciudat yes et sera tenida havida primero assignacion de los ditos jurados et conselleros et capitol o la mayor partida numero dellos: et si quantias algunas dara el dito mayordomo sines assignacion feyta en la manera dessuso dita no le sea recebido en conto ante de lo proprio sea tenido pagar aquello que sines assignacion feyta en la manera sobredita pagado haura.
- El qual mayordomo en cada un anyo haya de pension de sus treballos mil solidos jaqueses los quales se pueda retener de aquellas quantias que recebra et administrara por la dita ciudat et que mes avant non pueda seer augment en la dita pension en quanta quiera summa o treballos puyasse la dita administracion del dito officio.
- Et que el notario el qual el mayordomo sobredito esleyra pora fazer los actos de su mayordomia haya de pension ordinaria trezientos solidos jaqueses del comun de la dita ciudat et de los alvaranes que fara no pueda haver de salario sino dotze dineros jaqueses por cada uno de quanta quiera quantia sea et si mas ende recebra sea suspenso ipso facto de su officio por tiempo de un anyo.
- Et el dito mayordomo sia tenido dar et de fianças en presencia et poder de los ditos jurados et conselleros o de la mayor partida numero dellos de quia en quantia de quaranta mil solidos jaqueses de dar bueno et leyal conto de lo que recebra et administrara por la dita mayordomia et de restituir a la dita ciudat que quiera que se le trobara por la dita administracion ell ser tenido dar a aquella et esto dentro espacio de hueyto dias apres que sera creado: et si non lo fazia que non le sea respuesto de quantias algunas antes los jurados et conselleros sobreditos o la mayor partida numero dellos comanden la administracion de las quantias de la dita ciudat dentro spacio de hueyto dias por aquell anyo a persona de aquella misma parroquia ydonea et sufficient esleyda por ellos en mayordomo la qual sea atal que aquell anyo cabe en el dito officio segunt la forma de la sobredita ordinacion et que haya a dar fianças et fazer las otras cosas quel dito mayordomo sera tenido fazer segunt dito yes: et haya aquell por su treballo la dita pension aquell anyo.
- Et como razonable cosa sia que de las administraciones et de las cosas cerca aquellas feytas se de conto et razon a aquellos a qui pertenecen et dupto no sea de XXX anyos aqua en la ciudat de Saragoça seyer feytas diversas getas et distribuidos compertimientos et cullidas et recebidas diversas quantias et peccunias et dreytos siquiera calonias emolumientos et bienes de la dita ciudat et de los que vivian et viven en ella que pertenecen al comun de la dita ciudat e puxen en grant numero siquiere razon no se ha dado et si dados son de aquellos no seran legitimament diffinidos et aquesto sia en gran danyo del dito comun romaniendo las ditas quantias dreytos rendas calonias esdevenimientos et bienes en poder de los administradores cullidores et recibidores de aquellas et aquellos:
- Por aquesto conviene et es necessario que del dito tiempo aqua de todos et qualesquiere dreytos ayudas compertimientos et esdevenimientos administraciones expensas et bienes comunes del universo de la dita ciudat recebidos exegidos et exercidos assi por mayordomos tresoreros et cullidores siquiere recebidores daquellos et aquellas como por otros qualesquiere ordenados siquiere diputados por los jurados consello siquiere capitol de la dita ciudat se de conto et razon por aquellos que los recebieron exegieron et exercieron o por sus herederos o detenedores de sus bienes dentro spacio de XX dias continuament siguientes et contaderos apres que requeridos seran en la forma et por los contadores infrascriptos a dos buenas personas de la dita ciudat en contadores esleydos por los jurados et conselleros et capitol de aquella o la mayor partida numero dellos concordablement: las quales dos personas no sean tales que hayan a dar conto por si et por otri al comun de la dita ciudat et los quales clamados uno o dos procuradores de cada una de las parroquias de la dita ciudat los qui ellos hi querran esleyr et diputar por el andador o andadores de los jurados de aquella del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por scriptura: empero que los ditos procuradores no sian de aquellos que por si o por otri hayan a dar conto e razon a la dita ciudat o hayan assignaciones en el conto que recebir se haura: las quales dos personas en contadores esleyidos et diputados presentes los ditos procuradores o la mayor partida numero dellos clamados segunt dito yes et con ellos et non sines dellos e ellos con aquellos demanden reciban hoyan examinen e impugnen los ditos contos dados et ofrecederos por los sobreditos et cada uno dellos et apuren et affinen aquellos et las restas dellos: de las quales restas apuradas haya de constar et de parecer por carta publica la qual el notario de los contadores anteditos luego sia tenido fazer et livrar en forma publica a los ditos contadores et procuradores: los quales contadores et procuradores o la mayor partida numero dellos dentro tiempo de quatro dias apres que los ditos conto o contos et restas daquellos apurados et apuradas hauran fagan relacion de aquellos et aquellas et exhibicion de la dita carta publica a los jurados et conselleros e capitol de la dita ciudat los quales o la mayor part numero dellos hoyda la relacion et apuracion de los ditos conto o contos et restas daquellos et la carta publica de las restas dellos encontinent diffinezcan et sian tenidos diffinir a aquell o aquellos qui los ditos conto o contos en la forma e manera sobredita dado et ofrecido hauran feyta empero primerament restitucion et paga reyalment et de facto al mayordomo o mayordomos que en cada un anyo nuevament creados seran de las restas que satrobaran de los ditos conto o contos en poder de los ditos dadores daquell o aquellos no admesa sobre aquesto alguna compansacion: el qual mayordomo o mayordomos mediant su notario hayan a fazer entrada et exida en su livro de las restas sobreditas: et si dentro los ditos vint dias los sobreditos qui los ditos conto o contos dar hauran aquell o aquellos no daran e ofreceran segunt dessuso dito yes ser finidos siquiere appurados los ditos conto o contos et restas daquellos dentro spacio de XXX dias apres siguientes lo que satrobara por los ditos conto o contos et carta publica restar en ellos no restituiran et pagaran reyalment et de feyto sines alguna compensacion a los ditos mayordomo o mayordomos: si officiales seran sien ipso facto privados de sus officios et a aquellos e otros no puedan seyer admesos entro que los ditos conto o contos hayan ofrecido et dado et finido et las ditas restas restituido et pagado segunt dito yes et si officiales no seran en los ditos tiempos en la forma e manera dessuso dita ipso facto sian inhabiles a qualesquiere officios de la dita ciudat tanto et tant longament entro que los ditos conto o contos hayan ofrecido e dado et complido todo lo sobredito con efecto et ultra de aquesto pueda et deva seyer procedido et enantado contra los sobreditos et cada uno dellos assi por capcion de personas como por ocupacion de bienes e distraccion de aquellos et por otros remedios devidos a instancia del procurador de la dita ciudat et a simple requisicion et monition a ell facta por el mayordomo o mayordomos de la dita ciudat la qual en el dito caso el mayordomo sea tenido fazer: las quales capciones de personas et ocupaciones et distracciones de bienes se hayan de fazer por sola ostension e exhibicion de la dita carta publica por razon de las ditas resta o restas feyta toda monestacion citacion o otra via judicial cessant et que la dacion siquiera recepcion et reddicion de los ditos contos comiense en et del anyo present continuando aquellos orden retrogado servando entro a fin et complimiento de los ditos XXX anyos.
- Et por tal que daqui adelant el regimiento de las rendas dreytos ayudas e sdevenimientos pertenecientes al comun de la dita ciudat vaya como conviene et sean convertidos en proveyto de la cosa publica de aquella que qualquiere mayordomo o mayordomos que por tiempo seran de la dita ciudat e qualesquiere otros regidores recibidores et administradores de las rendas dreytos ayudas et esdevenimientos de aquella finido su officio et administracion dentro XX dias continuament siguientes sian tenidos dar conto et razon a dos buenas personas de la dita ciudat en contadores esleyidos por los jurados et conselleros et capitol de aquella concordablement o la major partida numero dellos: las quales dos personas no sean tales que hayan a dar conto por si o por otro al comun de la dita ciudat et hayan assignaciones en el conto que recibir se haura: los quales clamados uno o dos procuradores de cada una de las parroquias de la dita ciudat los que ellos hi querran esleyir et diputar por el andador o andadores de los ditos jurados del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por scriptura publica empero que los ditos procuradores no sian de aquellos que por si o por otri conto o razon hayan a dar a la dita ciudat o hayan las ditas assignaciones las quales dos personas en contadores esleyidas et diputadas presentes los dos procuradores o la mayor partida numero de los clamados segund dito yes et con ellos et non sines dellos o ellos con aquellos demanden reciban hoyan examinen et impugnen los contos daderos et offrecederos por los sobreditos et cada uno dellos et appuren et afinen aquellos et las restas dellos: de las quales restas apuradas haya de constar et parecer por carta publica la cual el notario de los contadores anteditos luego sia tenido fazer et liurar en forma publica a los ditos contadores et procuradores: los quales contadores et procuradores o la major partida numero dellos dentro tiempo de IV dias apres que los ditos conto o contos et restas de aquellos apurados et apuradas hauran fagan relacion de aquellos et aquellas et exhibicion de la dita carta publica a los jurados et conselleros e capitol de la dita ciudat: los quales o la major partida numero dellos oyda la relacion et apuntamiento de los ditos conto et contos et restas de aquellos et la carta publica de las restas dellos encontinent deffenezcan et sean tenidos diffinir aquell o aquellos qui los ditos conto o contos en la forma et manera sobredita dado e offrecido los hauran feyta empero primerament restitucion et paga reyalment et de feyto al mayordomo o mayordomos que en cada un anyo nuevament creados seran de las restas que satrobaran de los ditos conto o contos en poder de los dadores de aquell o aquellos: el qual mayordomo o mayordomos mediant su notario hayan a fazer entrada et sallida en su libro de las restas sobreditos: et si dentro los ditos vint dias los sobreditos qui los ditos conto o contos dar hauran aquellos no daran e ofreceran segunt desuso yes dito et finidos siquiere apurados los ditos conto o contos o restas de aquellos dentro spacio de treinta dias apres siguientes lo que satrobara por los ditos conto o contos et carta publica restar en ellos no restituiran e pagaran reyalment et de feyto sines alguna compensacion a los ditos mayordomo o mayordoos: si officiales seran sian ipso facto privados de sus officios et a aquellos e otros no puedan seyer admesos entro que los ditos conto o contos hayan offrecido et dado et finido et las ditas restas restituido et pagado segunt dito yes: et si officiales no seran et los ditos conto o contos no daran et las ditas restas no restituiran o pagaran dentro los ditos tiempos en la forma et manera dessuso dita ipso facto sean inabiles a qualesquiere officios de la dita ciudat tanto et tant longament entro que los ditos conto et contos hayan ofrecido et dado e complido todo lo sobredito con effecto. Et ultra de aquesto pueda et deva seyer procedido e enantado cuentra los sobreditos et cada uno de ellos asi por capcion de personas como por occupacion de bienes et distraccion de aquellos et por otros remedios devidos a instancia del procurador de la dita ciudat a simple requisicion monicion a ell facta por el majordomo o majordomos de la dita ciudat la qual en el dito caso el dito majordomo sia tenido fazer: las quales capciones de personas et occupaciones et distracciones de bienes se hayan a fazer por sola ostension et exhibicion de la dita carta publica por razon de las ditas resta o restas feyta tota amonestacion citacion et otra via judicial cessant.
- Et los jurados conselleros et capitol de la ciudat en el principio de su regimiento dentro spacio de VIII dias sian tenidos de esleyir los ditos dos contadores assi en los contos del tiempo passado como del esdevenidero en su caso en cada un anyo et si no lo faran pierdan la pension de aquell anyo los ditos jurados et ansi ellos como los ditos conselleros aquesto fer contradizientes sian inabiles por diez anyos a officio et beneficio de ciudat: et semblant pena encorran los ditos contadores que las sobreditas cosas a ellos pertanescientes no faran reyalment et con effecto e en aquest caso los ditos jurados dentro hueyto dias apres que casu contecera esliyan otros contadores dius las penas sobreditas.
- Et que las ditas parroquias et cada una de ellas por tal que la reddicion de los ditos contos no reciba dilacion sian tenidas constituir et constituescan los ditos procuradores en cada un anyo dentro spacio de VI dias contadores continuament apres que los sera intimado siquiere notificado legitimament por las ditas dos personas en contadores esleydas segunt dito yes o por el andador o andadores de los jurados de part de ellos los quales ensemble con las ditas dos personas entiendan et vaquen cerca lo sobredito en la forma dejuso declarada: et si por ventura alguna o algunas de las parroquias de la dita ciudat dilataran o reusaran aquesto fazer que en aquell caso los jurados et conselleros de la dita ciudat o la major part numero dellos passados los ditos sex dias dentro tiempo de IIII dias apres que la dita parroquia haura recusado fazer la dita procuracion nunc pro tunc et e contra hayan poder de esleyir et diputar esleyan et diputen una o dos personas de aquella parroquia la qual o las quales hayan ipso facto poder una ensemble con los otros procuradores a lo sobredito assi como si por la dita parroquia fuessen a aquesto constituidos: et si no lo faran encorran en pena de perder et pierdan sus pensiones et de seyer et sean privados a perpetuo de officio beneficio pension et consello de la dita ciudat apres que seran exidos de la dita jurada.
- Et que los ditos contadores et los procuradores de las ditas parroquias o la recepcion del dito conto o contos esleydos sean tenidos jurar ante que vaquen cerca la recepcion del dito conto o contos sobra la cruç et los santos quatro evangelios en poder de los jurados presentes los conselleros et capitol de instar et demandar los ditos conto o contos et de haverse bien et deligentment et leyal en la recepcion et impugnacion et examinacion de aquellos et de fazer relacion verdadera de aquell o aquellos en la forma et manera dessuso dita et aquesto conste por carta publica.
- Los quales contadores e procuradores sian tenidos de començar vaccar et entender en et cerca lo sobredito con grant diligencia dentro tiempo de hueyto dias apres que todos seran esleydos et diputados segunt dito yes et si alguno o algunos de los ditos contadores et procuradores recusaran dilataran lo sobredito fazer cessant legittimo impediment encorra cada uno dellos ipso facto en pena de diez solidos jaqueses cada un dia que cessara en lo sobredito applicaderos al comun de la dita ciudat et en el dito casu los otros contadores et procuradores entiendan et vaquen en et cerca lo sobredito dius la dita pena.
- Et noresmenos que todos et qualesquiere procuradores regidores contadores cullidores et administradores de qualesquiere getas feytas en et cerca los çutes et cequias de los terminos de la dita ciudat daquiavant en fin de cada un anyo sien tenidos dar conto et razon de las ditas getas et cullidas dentro spacio de vint dias apres que amonestados et requeridos seran por los diputados por los capitolos de los …. de los ditos terminos a dos buenas personas por los ditos capitolos en contadores esleydos: las quales clamados por ellos uno o dos procuradores de los ditos capitolos los que ellos hi querran esleyr et presentes ellos et con aquellos e no sines dellos reciban hayan examinen et impugnen los ditos contos et appuren et affinen aquellos et las restas dellos del qual affinamiento conste por carta publica: et feyto esto sian tenidos fer relacion a los ditos capitolos luego que examinados seran et los ditos capitolos o la major partida numero dellos oyda la dita relacion et carta publica encontinent fenescan aquell o aquellos qui los ditos conto o contos hayan ofrecido et dado feyta primero restitucion reyalment et de feyto de las restas satrobaran de los ditos contos en poder de los dadores daquellos a los diputados por los capitolos de los ditos herederos no admesa alguna compensacion: et si por ventura los sobreditos que han a dar los sobreditos contos aquellos no daran o dar recusaran despues que requeridos seran sean compulsos por el çalmedina de la dita ciudat por capcion de bienes et personas o en otra forma segunt que los capitolos de los ditos herederos arbitraran.
- Et que los ditos contadores por los herederos de los ditos capitolos a las recepciones de los ditos contos esleydos siquiere diputados sian tenidos jurar ante que vacquen cerca las ditas recepciones et examinaciones en pleno capitol de los herederos et de cada uno de los ditos capitolos publicament sobre la cruz et los santos IV evangelios a instar et demandar los ditos contos et cada uno de aquellos et de bien et leyalment haverse en recibir et examinar et impugnar aquellos et cada uno dellos et de fazer de aquellos verdadera relacion segunt dito yes dessuso et declarado et aquesto conste por carta publica.
- Los quales contadores por el capitol de los ditos herederos diputados sian tenidos recebir examinar oyir et vaccar cerca la examinacion de los ditos contos segunt que de part dessuso yes ordenada apres de III dias que amonestados et requeridos seran: et si por ventura los ditos contadores requeridos cerca lo sobredito vaccar no querran recusaran t dilalaran los contrafazientcs encorran ipso facto cada uno dellos en pena de diez solidos jaqueses cada un dia que cessaran applicaderos al capitol de los herederos sobreditos.
- Et noresmenos los obedientes et cerca lo sobredito querientes vaccar puedan et devan hoyr recebir et examinar los ditos contos segunt dito yes.
- Et que semblantment todos et qualesquiere procuradores regidores cullidores e administradores de qualesquiere jetas fetas en et cerca las çudas et cequias de los terminos de la dita ciudat de XXX anyos aqua dentro del dito tiempo de XX dias segunt dito yes sean tenidos dar conto et razon a los diputados per los ditos capitolos si de aquellos no seran legitimament diffinidos segunt et por la forma depart desuso expresada et declarada que de los contos del tiempo venidero se deve servar et fazer: empero que los ditos oydores de los ditos contos no sean tales que por si ni por otri hayan a dar conto a los ditos capitolos.
- Et que qualquiera de los sobreditos que han de dar los ditos contos assi de la dita ciudat como a los ditos capitolos assi del tiempo passado commo del esdevenidero non se puedan allegrar de remission guiatge allarga sobreseimiento empetrada o empetradera por ellos o por alguno dellos o por propio motu del atorgant o en otra manera ni encara de firma de dreyto que en todo o en partida puedan empatxar o contrastar ni pueda haver recurso a beneficio de appellacion o de qualquiere inhibicion que por razon de las ditas firma de dreyto et appellacion podiesse obtener et que la dacion e reddicion de los ditos contos et solucion siquiere restitucion de las restas que satrobaran restar en poder de los qui los ditos contos hauran a dar ni la execucion que por aquellas es proveyda dessuso de haverse fazer turben o embarguen ni se ayuden ne puedan ayudar de aquellas ni de alguna de aquellas en judicio ni fuera de judicio antes en aquest caso sian havidas por nullas cassas et de ninguna valor.
- Et que si execuciones se hauran a fazer por las restas sobreditas que aquellas el çalmedin de la dita ciudat sia tenido fazer et faga dentro hueyto dias apres que sera requerido et como le sera feyta exhibicion de aquellas legitimament: et si la dita execucion el dito çalmedin recusara o dilatara fazer dentro el dito tiempo que aquella quentia por la qual sera requerido que se faga la dita execucion pague el dito çalmedin de lo suyo propio a qui demandera aquella con todos danyos et missiones que por aquella razon se faran et sosterran las que por los jutges de la taula del dit çalmedin seran conoscidas et declaradas.
- Et que si alguno que haura administrado de la dita ciudat o de los terminos et huertas de aquella sera official o consellero de la dita ciudat toda vegada que en el capitol o consello de aquella de la dita administracion se haura a faular o consello de aquella haver non pueda ni deva en los ditos capitol et consello entervenir demientres que de lo sobredito se faulara ante de aquell deve seyer repellido entro que por los herederos de los ditos terminos en su caso de la dita administracion sera diffinido.
- Et que los ditos jurados durant el tiempo de su jurada no puedan comprar ni arrendar por si ne por interposita persona part o quentia en las compras o arrendaciones de las ayudas imposiciones rendas e otros qualesquiere dreytos de la dita ciudat et ad aquella pertenescientes ne en los alfardes çutes et cequies principales de la dita ciudat: et si los ditos jurados el contrario faran que tal rendicion o arrendacion no tinga ne valga e el dito comprador o arrendador sia privado de que haura dexado de su officio por cinco anyos de officio beneficio et consello de la dita ciudat.
- Item si algun notario del numero de la ciudat sobredita morra que los jurados de la dita ciudat ensemble con los ditos conselleros o la major partida numero dellos provedescan del officio de la notaria de aquell ensemble con las notas que en poder de aquell seran trobadas en persona abta idonea et sufficient per aquell officio que sea vezino o fillo de vezino de la dita ciudat o domiciliado en aquella et si mas de uno seran el mas sufficient de aquellos: et que los sobreditos puedan prender de aquell mil solidos jaqueses et no mas los quales mil solidos reciba el mayordomo de la dita ciudat pora el comun de aquella: et haviendo hi persona sufficient de la dita ciudat demandant sea dada Ia dita notaria que vacara a aquell et no a otra persona alguna por el dito precio.
- Et si alguno de los notarios querra dar vender renunciar desexirse de su notaria que aquello pueda fazer en persona que sea abta idonea et sufficient et que sia vezino o fillo de vezino de la dita ciudat sinde haura et sino a otra qualquiere persona abta et sufficient de condicion de la dita ciudat: de la qual sufficiencia et abteza hayan a conocer et conozcan los jurados de la ciudat sobredita o la mayor partida numero dellos breument: los quales sian tenidos recebir en si qualquiere renunciacion o resignacion que por tal notario se fara et aquella en si recebida encontinent sian tenidos dar la dita notaria de nuevo a aquel a qui sera vendida o dada pues sia sufficient et crearlo ipso facto sines de alguna dilacion et fazerle gracia de aquella: et por la dita razon se paguen cient sueldos jaqueses et no mas et se den al dito mayordomo de la dita ciudat por al comun de aquella: et qualesquiere notas que tenra acomendadas el dito notario por los jurados de la dita ciudat sian livradas a aquel notario qui aquella notaria comprado haura o dada o renunciada le sera encontinent. Empero aquesto no embargant los notarios qui son huey en dia del numero de la dita ciudat puedan vender sus notarias por aquel precio que podran mas aquellos qui de ellos las compraran no las puedan vender mas sino por mil et cincientos sueldos jaqueses. - Item que los justiciados et alcaydios de las villas et lugares de la ciudat antedita viengan de anyo en anyo por parroquias por suertes de teruelos segunt la forma de la eleccion de los jurados et que en las aldeas de la dita ciudat se metan alcaydes en cada un anyo segunt que a los jurados et conselleros bien visto sera.
- Item como razonable cosa sia que los jurados que seran creados en la dita ciudat pues buen salario les yes constituydo siervan continuament la dita ciudat durant el anyo de su regimiento et porque podria seyer que algunos assi juristas como otros legos confiantes de la pension que les yes ordenada en la summa sobredita pues cierta yes non curarien vacar continuament en el dito regimiento antes sus pleytos e otros propios feytos olvidados los feytos comunes non lexarian proseguir segunt experiencia ha demostrado et aquello redundaria en grant deservicio del senyor rey et danyo de la cosa publica: por esto qualquiere persona que venra en el dito officio de jurada ansi letrada como otra qualquiere sia tenido el anyo que al dito officio por suert venra continuar et vacar cerca el regimiento de la ciudat et exercicio de su officio ensemble con los otros companyeros jurados postpuestos qualesquiere negocios assi propios como otros: et si seyendo present en la ciudat no continuara alguno de los ditos jurados cessant legitimo impediment a conexiença de los otros jurados conselleros o de la mayor partida numero dellos feyta sumariament et de palaura: que a tal como aquell non le sia respuesto de la dita pension ante contando prorata sia aquella adquerida ipso facto al comun de la dita ciudat et si recebida haura entregament la dita pension sia costreyto a restituyr aquella al dito mayordomo contando por rata.
- Item que el scrivano qui es o por tiempo sera de los jurados de la dita ciudat haya de pension en cada un anyo del comun de aquella los quales le pague el mayordomo de la dita ciudat mil sueldos jaqueses et que de contractos que testificara por arrendaciones et otros qualesquiere contractos de ciudat et terminos de aquella ni de otras actas a su officio pertenescientes por la part tocant al comun de la dita ciudat no pueda recebir otro salario et que haya de carta franqueza diez sueldos et no mas.
- Item que si algunas letras se hauran de enviar o de atorgar por qualesquiere razon por los ditos jurados de et con consello de los ditos conselleros menos de los quales aquellas non puedan enviar ni atorgar: el notario o scrivano de los ditos jurados scriva et sia tenido screvir en el libro de las actas dellos los nombres de aquellos jurados et conselleros que mandaran las ditas letras fazer et desembargar por tal que parezca del atorgamiento et mandamiento de aquellos por el dito livro.
- Et que por tal forma se faga de las otras actas que se faran et desembargaran por los ditos jurados et conselleros.
- Item que el notario siquiere scrivano de los ditos jurados qui es o por tiempo sera non pueda ni deva seyer star ni intervenir en los consellos de la dita ciudat ni tener los siellos de aquella.
- Item que los siellos sobreditos se tiengan cada un anyo por uno de los jurados de la ciudat sobredita el qual haya de siellar qualesquiere letras et cartas que por los ditos jurados de la dita ciudat de et con consiello de los ditos conselleros de aquella o la mayor partida numero dellos atorgadas et mandadas seran desempachar et esto sines precio alguno o dono el qual prender ni recebir non pueda ni deva: et por tala que sobre la manera del tener et comendar los ditos siellos non pueda naxer materia de discordia entre los ditos jurados los ditos jurados nuevament creados en la primera congregacion que faran en las casas comunas de la dita ciudat presentes los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos clamados de mandamiento de los ditos jurados fagan XII teruelos de cera de un peso forma et color en los quales los nombres de los XII jurados de aquell anyo en sendas cedulas sian reclusos et escubiertament en presencia de los ditos jurados et conselleros o de la mayor partida numero dellos sean puestos en un vaxiello pleno de aygua et algun moço clamado por los ditos jurados meta la mano dentro en el vaxiello et revolvida la agua de aquell por una o dos vegadas saquende uno de los ditos teruelos e aquell el nombre del qual exira en el dito teruelo tinga aquell anyo los siellos de la dita ciudat ell bien et fielment haviendose en el seyelar e desempatxar de las ditas letras et cartas: esto empero entendido et declarado que los ditos siellos tener non pueda el jurado de una parroquia a la qual la suert de los ditos siellos haura una vegada cabido entro a tanto que todas las ditas parroquias sean assentadas en tener aquellos: el qual jurado los sobreditos siellos tinient lescrivano de los ditos jurados haya et sea tenido levar et fazer siellar las ditas letras et cartas e meterhi la cera que necessaria sera: et si aquell a qui los ditos siellos acomendados seran dilatara o siellar no querra eo ipso le sean tirados los ditos siellos
et acomendados en la dita forma a otro jurado et si aquesto los jurados no faran sian privados de officio de ciudat et beneficio a diez anyos.
- Item por tal que los jurados de la dita ciudat han necessarios vergueros siquiere andadores sian creados e se creen por los ditos jurados conselleros et capitol de la ciudat sobredita o por la mayor partida numero de ellos dos buenas personas en nuncios et andadores de los jurados los quales por si e non por otros substituidos algunos siervan continuament su officio: et los ditos andadores hayan de pension ordinaria cada un anyo del comun de la dita ciudat cinccientos solidos jaqueses cada uno dellos et las citaciones que faran.
- Et que el mayordomo de la dita ciudat dentro hueyto dias apres que sera feyta la creacion de los ditos jurados sea tenido dar et de a los ditos andadores cada dozientos et cinquanta solidos de la dita pension de los quales se hayan a vestir apres vuyt dias que recebidos los hauran de sendos pares de ropas de meytades: pero el panyo de que se vestiran sea de una natura color et precio: et si non la facian que pierdan la meytat de la dita pension daquell anyo et non res menos de la otra pension restant sean tenidos vestir dentro spacio dun mes subsiguient segunt dito yes dessuso.
- Et que los emolumientos todos et qualesquiere que el notario et andadores de los jurados en el tiempo passado solian recebir et que devian seyer de los ditos notarios andadores et del comun de la ciudat sian del dito comun et reciba aquellos el mayordomo de la dita ciudat cada un anyo pora el comun de aquella excepto los que dessuso les son dados et atribuidos.
- Los quales andadores sobreditos juren en el tiempo de su creacion en poder de los ditos jurados de haverse bien et legalment en sus officios et de tener secreto et de servir diligentment el dito officio et exseguir los mandamientos a ellos fazederos por los ditos jurados todo odio amor affeccion et voluntad desordenada postpuestos: et si los ditos andadores o alguno dellos seran negligentes en el dito officio o no continuaran aquell e a exsecucion devida no levaran los mandamientos de los jurados o inhonestament se hauran en el dito officio: que en aquell caso puedan seyer suspensos o privados del dito officio a arbitrio de los ditos jurados o conselleros o de la mayor parlida numero dellos et en lugar de aquell andador o andadores puedan crear otro o otros qui siervan el dito officio por aquell tiempo que visto les sera con las pensiones formas et maneras de part desuso specificadas.
- Et si los ditos andadores o alguno dellos enviados seran a las aldeas o lugares de la dita ciudat por mandamiento de los ditos jurados a fazer quelesquiere actos al dito officio convinientes que hayan de pension por cada un dia que vaccara el andador assi embiado quatro solidos juqueses (jaqueses) et no mes et que por cada una citacion mandamiento o penyora que dentro la dita ciudat faga haya quatro denarios e no mas dius pena de perder el officio.
- Et que los andadores sobreditos o alguno dellos no entren ne sean admesos en los capitols et capitol de la dita ciudat ante sian de part de fuera do el consello se tendra dius pena de perder su officio.
- Item que los almutaçafes de la dita ciudat hayan dos pesadores por que la ciudat es grant et han a discorrer aquella los quales almutaçafes vayan et discorren cada uno por si la dita ciudat con su pesador usando de su officio: los quales pesadores sian sortiados por todas las XV parroquias assaber yes un pesador en una parroquia e otro en otra entro a tanto que todas sean assendadas los quales hayan desleyr los jurados viellos de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos de et con consello de los ditos conselleros o de la mayor partida numero de aquellos et crear en cada un anyo tales que sean abtos et sufficientes al regimiento del dito officio et que no tiengan ne usen de peso ne de mesura ne de semblantes a ellos aquell anyo ellos o otri por ellos XV dias o un mes antes de la fiesta de santa Maria de agosto et de aquellos reciban jurament de bien et leyalment haverse en el dito officio: los quales dos pesadores hayan a dar et den al mayordomo de la dita ciudat por el comun de aquella dentro spacio de VIII a XV dias que hauran jurado continuament contaderos cada dozientos solidos jaqueses et que los ditos pesadores hayan los dreytos acustumbrados.
- Et si los ditos pesadores o alguno dellos cometran en el dito officio frau o enganyo otro alguno constito de aquesto legitimament a los ditos jurados ipso facto sean et finquen infames et privados de officio et beneficio de la dita ciudat a perpetuo la qual privacion se haya de fazer por los ditos jurados con consello de los conselleros de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos: la qual accusacion pueda fazer el procurador de la dita ciudat o qualquiere singular persona de aquella misma ciudat.
- Item como por falta de visor de las carreras assin de la dita ciutat como de los terminos et puentes de aquella las ditas carreras et puentes en diversas partidas sian afollados et derribados et mal apparellados et por aquella occasion algunos dampnatges sende han seguido et sesperan seguir si en et cerca de aquesto devidament no si providiesse: por aquesto sia esleydo un hombre bueno de la dita ciudat que sea veedor de las ditas carreras et puentes e entienda cerca el adobo et reparacion de aquellas et aquellos el qual sia esleydo et sortiado cada un anyo por todas las XV parroquias de la ciudat en la forma et manera que el officio de la almudaçafia del alyeuz se ha de esIeyir et sortiar.
- Et feyta su eleccion la qual se ha de fazer el dia et en la forma que el dito almutaçaf del alyeuz se ha de esleyr et sortiar los vezinos da aquella presenten a los jurados de la ciudat antedita en las casas comunas de aquella el dito veedor el qual en poder dellos jure de bien et leyalment haverse en el dito officio todo odio rancor affeccion et amor postpuestos et significar al mayordomo de la dita ciudat las calonias que en su conto esdevendran en et por razon de las ditas carreras et puentes.
- Et por tal quel dito veedor ha de treballar e sostener en el visitar las ditas carreras et puentes grant enueyo que sia satisfeyto de su treballo et por aquello que se le den de pension trezientos solidos jaqueses de los quales el dito mayordomo le pague la meytad dentro un mes continuament contadero apres de su eleccion de las pecunias de la dita ciudat et la otra meytat al medio del anyo de su creacion et ultra aquesto la tercera part de las calonias que si esdevendran durant su tiempo haya el dito veedor.
Et si por ventura a culpa del dito veedor negligencia o non cura algun vezino o habitador de la dita ciudat en su casa o heredat danyo recebra primero legitimament requerido por el dito vezino o habitador encorran pena de cinch solidos jaqueses por cada vegada que requerido sera los quales el dito mayordomo se retienga de su pension: o si cobrado haura la dita pension que aquellos pague el dito veedor de lo suyo propio: et quel dito veedor non pueda por si ne por otri fazer pacto ni avinencia alguna de su part de las calonias.
- Et si el dito veedor encobrira celara siquiere scusara o alguno que haya encorrido en alguna calonia por la dita razon o pacto o aviniencia de la dita su part fara: que aquesto provado legitimament ante los jurados haya a pagar et pague de lo suyo proprio el dito veedor de la dita ciudat la dita calonia o el dito mayordomo se la retenga de su pension et ultra aquesto sea privado por el frau que cometra de officio beneficio pension de la dita ciudat en perpetuo.
- Et que el dito veedor sia contento de la dita pension et tercera part de las calonias que mas salari part siquiere dreyto alguno haver non puede: e las dos partes de las calonias et otros dreytos al dito officio entigament pertenescientes sian et finquen al et del comun de la dita ciudat et aquell o aquellos reciba el dito mayordomo.
- Item porque en la feria de la dita ciudat se yes entroducto de algun tiempo aqua officio de juego et de tafuraria en el qual entervienen algunas personas de no buena vida siquiere fama et conversacion et por aquella razon muytos buenos et honorables qui solian entervenir en la dita feria la qual ende era muyt honrada e en ella muytos buenos alferes se fazian et si desembargaban se abstienen de entrevenir en aquella et por occasion de aquesto algunos fillos de buenos de ciudat et de otros fazen en la dita tafuraria e en los juegos que en ella se fazen mal de su pro et dissipan sus faziendas: por aquesto que la dita feria finque en su esse entigament usitado et los ditos juegos et tafuraria sian del todo tirados et removidos et alguno o algunos instriones fulbertos vagamundos alcahuetes raynadores tafures siquiere hombres difamados o de mala vida aquellos qui tendran la dita feria por la dita ciudat no cuelgan ni consientan en forma alguna ne de dia ne nuyt en la dita feria et si lo faran siales tirada la dita feria et encorran en pena de cinchcientos solidos jaqueses la qual sia por el comun de la dita ciudat: et si por ventura alguno de los sobreditos por fuerça o en otra manera querra seer o entrar en la dita feria sino per feriar tan salament tal como aquell o aquellos sian açotados por la dita ciudat por el çalmedina de aquella a requisicion de ell qui tendra la dita feria el qual sia tenido aquesto fazer dius incursion de la dita pena de cinccientos solidos applicadera al dito comun: la qual dita feria vaya por las parroquias segunt el çalmedin: la qual dita feria se de francha et que non se pueda dar ne se de licencia ne permision de tener tauleros ni juegos ni tafuraria en plaça ne en casa ni en lugar alguno de la dita ciudat sino en taviernas tan solamente: et aquell qui en su casa tendra taulero tafuraria o juegos sia privado de officio et beneficio de la dita ciudat a perpetuo et ultra esto encorra por cada vegada en pena de cinccientos solidos jaqueses applicaderos al comun de la dita ciudat. Empero de lo que se dice que en tavierna se pueda tener taulero o juego sentiende de aquellos qui tendran taviernas de su vino propio et no delos revendedores siquiere recardadores qui han acostumbrado et acostumbran de comprar o revender vino en la dita ciudat.
- Item que si manlieuta alguna se haura fazer por la dita ciudat e en nombre della por alguna necessidat que tal manleuta como aquella no se faga ni fazer se pueda menos que las parroquias de la dita ciudat no ende sian ante todas cosas de aquella certifficadas: las quales parroquias como hauran la dita certifficacion esliyan et deputen yes a saber las nueu parroquias cada un anyo los officios de jurados cada uno quatro personas dos de la mano mayor et dos de la mano mediana et las seix parroquias cada dos una de la mano mayor et otra de la mano mediana ultra los ditos conselleros a las quales personas se de poder por las ditas parroquias de entrevenir en la dita manleuta et en consello general de la dita ciudat menos del qual et de las ditas personas et sines expresso consentimiento daquellas o de la major partida numero dellas non se pueda fazer la dita manleuta.
- Item porque muytas et diversas vegadas se ha accahecido en la dita ciudat lo que yes publico et notorio que algunos nobles cavalleros et otros vinientes en aquella con armas por dissensiones que han unos con otros la dita ciudat ha cuydado venir en gran tribulacion scandalos et periglos porque algunos daquella fovoriavan a aquellos et por provehir que tales et semblantes cosas daqui adelant nos viengan en la dita ciudat mas que aquella finque en sosiego tranquillidat et paç: que qualquiere persona de qualquiere dignidad preheminencia grado stado o condicion sea que ste o habite en la dita ciudat o vendra en aquella que luego como con companyias armadas por la dita ciudat andara o aplegamiento de aquellas en aquella fara los jurados de la dita ciudat por si sines de alguna requisicion o dilacion sian tenidos monestar et requerir aquell o aquellos que no vayan con las ditas companyias armadas por la dita ciudat ne fagan applegamiento de aquellas ni muevan peleya bullicio ni brega en aquella antes luego de feyto fagan cessar a aquell o aquellos de los sobreditos plegamientos peleyas bregas bullicios: et si alguno o algunos de aquellos no querran obtemperar las ditas moniciones et requisiciones que encontinent los ditos jurados sian tenidos de repellir et fueragitar de la dita ciudat terminos villas aldeas et lugares de aquella a tales como aquellos por tal que la dita ciudat de los ditos periglos e scandalos finque preservada: et si los ditos jurados en aquesto seran tardios o negligentes que sian ipso facto privados a perpetuo de officio beneficio de la dita ciudat apres que hauran lexado los officios que tendran: et si alguna persona de la dita ciudat dentro la dita ciudat et terminos daquella dara favor o ajuda a los sobreditos o alguno dellos assi con armas vinientes andantes o fer querientes bandositat pelleya bullicion o brega en la dita ciudat que por el cercamiento que de de aquesto faran los ditos jurados de feyto los iten (los giten) de la dita ciudat villas aldeas et lugares daquella et si los ditos jurados aquesto no faran encorran en la pena sobredita.
- Item el privilegio atorgado por el rey don Jacme sobre el officio del çalmedin de la dita ciudat se serve segunt su forma et tenor con las addiciones et cosas depart diuso contenidas.
- Primo que el sortiar que se ha de fazer del dito çalmedin al dia contenido en el dito privilegio se faga en las casas comunas de la dita ciudat en las quales al dito dia los procuradores de las parroquias de aquella por el acto dejuso scripto specialment constituidos uno de cada una dellas prestado primerament por cada uno dellos jurament de bien et leyalment sines toda frau se haver en lo subsiguient fagan scrivir alli publicament en sendas cedulas de paper los nombres de sus parroquias et aquellas enclusas en sendos teruelos de cera los quales fagan alli los ditos procuradores de ygual peso color et forma et sian gitados con la balança do se pesaran en un vaxello pleno dagua puesto en alto en la forma contenida en la eleccion de jurados que se ha de fazer en cada un anyo en las ditas casas et sia sacado del dito vexello por un viandant segunt la forma de los teruelos de la dita jurada un teruelo et aquell sia abierto et leydo publicamente en la parroquia que hi salra sia aquell anyo el officio del dito çalmedina et los restantes teruelos sean destruidos: e assi se faga dalli adelant en cada un anyo entro a que todas las XV parroquias sean egualadas: e que la dita parroquia a la qual cahera la sort del dito officio sea tenida esleyir de si seix personas segunt que yes contenido en el dito privilegio e presentar aquellas a los ditos jurados dentro spacio de XV dias continuos et subsiquientes apres la fiesta de santa Maria mediant agosto et pague la dita parroquia las missiones a la prosecucion de la dita eleccion necessarias con la ajuda que a esto se acostumbre a fazer: et que el dito çalmedi el anyo subsiguient non pueda seyer assumpto a officio de jurado ne el jurado a officio de çalmedi.
- Et por tal que discordia no pueda caher en alguna de las ditas parroquias sobre la eleccion et nominacion de las personas de esleyir por el officio del dito çalmedin que sia ordenado que la parroquia do cayra la suert del dito çalmedin en esleyir et triar las ditas seix personas haya a servar la forma siguient: a saber yes que dos procuradores de la dita parroquia si tantos endi haura sino el uno dellos ensemble con un prohombre de la dita parroquia esleydero por el dito capitol o la major partida numero dellos prestado por ellos primerament en publico sagrament que bien et leyalment et sines toda ficcio esleyran los mas idoneos et sufficientes de la dita parroquia entro en numero de seix por el officio del dito çalmedin: et si por ventura los ditos dos procuradores o dos esleyidores no podran concordar en la dita eleccion que el jurado de la dita parroquia si ende haura et sino el jurado de aquella del anyo passado feyto sagrament por el segunt desuso haya a concordar con el uno de los ditos electores con aquell que a su veer millor sufficiencia esleyira.
- Et los ditos jurados feyta a ellos la dita presentacion sian tenidos apres diez dias siguientes et continuos de que la dita presentacion les sera feyta contaderos notifficar et intimar por sus letras al senyor rey si dentro en el regno sera e en su absencia al gobernador de Aragon los nombres de las ditas seys personas electas al ditto officio de manera que puedan sleyir la una de aquellas por exercir el officio del çalmedi de aquell anyo: et si los ditos jurados dentro los ditos X dias la dita notifficacion et intimacion no faran segunt dito yes que dalli adelant encorran por cada un dia que cessaran et no faran aquellas cada uno dellos en pena de cient sueldos jaqueses la qual pena les sia retenida por el mayordomo et reduzida de las pensiones que haver deven de la dita jurada: et si no la retendra quo el dito mayordomo la haya a pagar de lo suyo: et si las ditas pensiones no hi bastaran sia exhigida et levada la dita pena de sus bienes de aquella aplicadera per al comun de la ciudat: et assi por el transcurso de los ditos diez dias como por el cessamiento de la dita intimacion apres feyta no sia feyto causado ni engendrado perjudicio alguno ni lesion al privilegio del dito çalmedin a la dita ciudat et parroquia do la dita suert caydo haura ante la dita intimacion et notificacion se haya et deva fazer en todo caso.
- Et que los jurados et conselleros de la dita ciudat ni otro alguno en nombre de aquella ni los vezinos de la parroquia do la dita suert cayera en nombre de la parroquia no puedan ni devan por letra ni en otra manera scrivir ni rogar por alguna de las ditas seys personas en favor o en odio de aquellas o de alguna de aquellas: et si el contrario faran los contrafazientes encorran en pena de mil solidos aplicadora al comun de la dita ciudat.
- Et el dito çalmedi no haya carcelages algunos: pero el carcelero reciba de cada un preso que pernoctara en la carcel XllII denarios et si no hi pernoctara que haya de carcelage el dito carcelero VII denarios et no mas.
- Et porque adevegadas los sayones de la cort del çalmedi de la dita ciudat de las citaciones execuciones emparas et notificaciones de aquellas capciones de personas mandamientos et otros actos prenden salarios inmoderados que sia ordenado que daqui adelant reciban los salarios siguientes et no mas: es assaber de una citacion feyta cara a cara dos dineros et si por un acto haura mas a citar de una vegada que no pueda haver por las ditas citaciones sino un denario por cada una: ytem de execucion que fara sines de notario que haya IIII denarios: ytem de execucion onde notario sera necessario XII denarios: ytem de execucion citacion o empara que haura a fazer fuera la ciudat en alguna de las aldeas de aquella II solidos jaqueses por dia: et si en la huerta de la ciudat o en alguna de las almunias o casas de aquella ira por fazer citacion empara o exsecucion en manera que ante de mediodia pueda o deva seyer tornado que age XII denarios: et si de tanta distancia sera que en ir et tornar haves menester toto el dia o mas de medio dia que age II solidos de salario et no mas: ytem de capcion de muller XII denarios: ytem de las capciones de los hombres sia a arbitrio e tacxacion del çalmedin el salario de aquellos.
Et que el dito çalmedin a instancia et requisicion de los procuradores de qualesquiere terminos de las huertas de la ciudat et de los arrendadores de las çutes et cequias de aquellos sia tenido por las alfardas et scombras de cequias imposadas et devidas entro aqui et que se deuran daqui adelant fazer execuciones en los bienes de todas et qualesquiere personas que las ditas alfardas et scombras pagar deven o deuran et heredades tendran en los ditos terminos et que los procuradores de los terminos feyta por ellos la dita colecta et los arrendadores de aquellos sian tenidos por cada un anyo dar de pension ordinaria al dito çalmedin mil solidos jaqueses dividideros entre los ditos terminos et que mas pension o salario por la sobredita razon demandar ni haver non pueda el dito çalmedi excepta aquella que en los tiempos passados ha costumbrado recebir: empero en aquesto no se entienda la part que a el solia tocar de los carcelages la qual de part de suso le yes tirada: et si recusara fazer las ditas execuciones que pierda la pension que aquel termino por el qual sera requerido le hauria a dar et noresmenos de lo suyo propio pague aquello en que devia fazer la dita execucion.
- Item que apres IIII dias continuos et subsiguientes que el çalmedi sera publicado en cada un anyo por çalmedin los jurados et conselleros de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos de aquell anyo puedan et sian tenidos nombrar un hombre bueno de la parroquia de do el dito çalmedin sera et aquell presienten dentro el dito tiempo al dito çalmedin et aquel presentado el dito çalmedin sia tenido encontinent crear qui conozca de qualesquiere feytos civiles puyantes entro a summa de cinquanta sueldos jaqueses inclusive et no mas avant et dalli ayuso et aquellos fenezca et determine sumariament et de plano et sines de escriptos solempnes: el qual como creado sera jure en poder del dito çalmedin en las casas comunas de la dita ciudat et presentes los ditos jurados o la mayor partida numero dellos e presentes los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos de bien et lealment se haver toda affeccion apart posada en la dita judicatura: el qual jutge sia tenido cada un dia juridico començar de tener su judicio como prima començara a tocar en sant Salvador et aquell tener en la casa do el dito çalmedin tendra el suyo si tal lugar hi haura o en otra casa dentro la dita parroquia: et no contrastant la dita creacion del dito jutge el dito çalmedin pueda conocer de los ditos negocios de cinquanta sueldos et dalli ayuso si a ell recorso haura la part demandant al qual jutge el dito çalmedin non pueda fazer inhibicion alguna ni el dito jutge sia tenido obtemperar a aquella: et que la part de las calonias que jusgadas seran por el dito jutge sia del dito çalmedin segunt haver la solia.
- El qual dito jutge haya pension ordinaria del comun de la ciudat cincientos solidos jaqueses et no mas de los quales le de el mayordomo de la dita ciudat la meytat al principio del anyo apres XV dias que sera creado et la otra meytat a la meytat del anyo.
- Los quales çalmedina et su lugarteniente si lo haura et el jutge de cinquanta solidos hayan a tener taula en la forma dejuso contenida.
- Como el çalmedina de la ciudat de Çaragoça sia jutge ordinario de aquella et haya de conocer et determinar qualesquiere questiones et controversias assi civiles como criminales que ante el vienen et se mueven ha a fazer justicia a las partes litigantes et a las devegadas contece que algunos de los litigantes por falta culpa siquiere negligencia dampnosa del dito çalmedin vel alias non pueden alcançar ante el justicia et han cessar de proseguir aquella o son dampnificados vexados agreviados siquiere injuriados no devidament por ell et ell sia tenido segunt fuero fazer de si sobre tales o semblantes cosas a complimiento de justicia et si alguno de los ditos assi dampnificados vexados agreviados siquiere injuriados hauran proseguir et acusar el dito çalmedi segunt el dito fuero por impotencia o por otra causa hurian de lexar la dita prosecucion et acusacion desuso ditas et aquesto si non si subvenia de condecent remedio redundaria en grant danyo de aquellos et seria considerado esto perdimiento de justicia et podria crecer audacia al dito çalmedin de perseverar en las cosas desuso ditas pues si acusacion de aquellos por la manera antedita havies de cessar: por aquesto por evitar las sobreditas cosas et que culto de justicia no haviesse por aquella razon periclitar que el dito çalmedin haya de tener et tienga taula: yes assaber que en la entrada de su officio ante que use ni pueda usar de aquell segure bien et sufficientment dando fianças en poder de los jurados et concello de la dita ciudat plegado en el lugar acostumbrado assaber yes en el fossar de Santa Maria la Mayor de tener taula por tiempo de XXX dias apres que haura Iexado o desamparado el dito officio continuament contaderos en tal manera que los ditos jurados et concello se tiengan por contentos de la dita segurança et que durant el dito tiempo de XXX dias el dito çalmedin cada un dia de aquellos haya de parecer et continuar personalment ante los jutges qui ad aquesto seran ordenados siquiere diputados a dar razon de si et fazer complimiento de justicia de todas et qualesquiere querellas et accusaciones civiles las quales seran propuestas contra el por qualesquiere personas por razon del dito su officio: de las quales querellas siquiere acusaciones los ditos jutges hayan de conoscer et en aquellas enantar breument juxta la qualidat et quantidat de las ditas acusaciones et de cada una dellas sumariament et de plano todas malicias dilaciones et scusaciones apart posadas no servada en aquesto solempnidat alguna de fuero por tal que los ditos querellantes si quiere acusantes mas breument puedan alcançar sin vexacion de missiones justicia del dito çalmedi: et los quales jutges encontinent como el dito çalmedi haura lexado su officio fagan cridar publicament por la dita ciudat que qualesquiera persona o personas que clamo siquiere querella hauran civilment del dito çalmedi por razon del dito officio del çalmedin que aquell clamo siquiere querella dentro los ditos XXX dias propongan siquiere offrezcan delant los ditos jutges de la dita taula en otra manera que passados los ditos XXX dias no sean hoydos los ditos querellantes: et feyta la dita crida los ditos jutges los ditos clamos et querellas dentro el dito tiempo et apres dentro espacio de XX dias determinen et hayan de finir et determinar juxta el fuero que faula de los officiales delinquientes en sus officios.
- Por semblant forma el lugartenient del dito çalmedin si endi haura sia tenido tener taula segunt que del dito çalmedin desuso es ordenado que la tienga.
çenblantment el dito jutge de cinquanta sueldos por las razones de part desuso contenidas tienga la dita taula con la segurança en la forma de part desuso declaradas.
- Item para conoscer sumariament et de plano todas et qualesquiera querellas que se proposaran cuentra los sobreditos sian esleydas en cada un anyo quatro buenas personas las dos legas et las dos letradas las quales se slian por los ditos jurados et conselleros o la mayor partida numero dellos vint dias ante que la jurada finara: los nombres de las quales sian tenidos los jurados por sus letras presentar dentro diez dias apres que sleydos et nombrados seran al senyor rey si dentro el regno sera o al governador de Aragon en su absencia pora sleyir las dos de aquellas en jutges de la dita taula la una letrada et la otra lega sines difficultat alguna et confirmar la dita eleccion et nominacion: et que contra tales jutges de la taula inquisicion alguna non pueda seyer feyta por el senyor rey o sus officiales en ningun tiempo: et si dentro del dito tiempo los sobreditos jurados et conselleros non concordaran en fer las ditas eleccion et nominacion que los ditos jurados o la mayor partida numero dellos dentro quatro dias apres del dito termino continuos et siguientes puedan fazer et fagan menos de los ditos conselleros la dita eleccion et nominacion: el si no lo faran finido el anyo de su jurada a X anyos siguientes continuament sian privados los ditos jurados de officio beneficio et pension de la dita ciudat et los jurados et conselleros qui el anyo siguient nuevament creados seran o la mayor partida numero dellos fagan nominacion et eleccion de los ditos jutges et presentacion de aquellos dentro X dias continuament contaderos apres que en jurados et conselleros creados seran jus la pena sobredita: et que los jurados et conselleros et capitol en nombre de ciudat non puedan ni devan por letra ni en otra manera screvir ni rogar por alguna de las ditas quatro personas en favor o en odio de aquellas o de alguna dellas et si el contrario faran los cuentra fazientes encorran en pena de mil sueldos aplicadera al comun de la dita ciudat.
- Los quales ditos dos jutges conozcan de los ditos feytos et querellas civiles que contra los sobreditos se proposaran delant ellos et determinen aquellos segunt en la taula se contiene et juren en presencia del dito capitol de haverse bien et lealment en la dita taula cognicion et judicatura de aquella toda affeccion odio et amor pospuestos et de fazer justicia a las partes: et si contecera que alguna de las ditas partes appellaran de los ditos jutges el appellant sia tenido finir la dita appellacion cessant legitimo impediment dentro XXX dias apres que la dita appellacion haura feyta contadores continuament.
- Et que los ditos jutges hayan de pension ordinaria cada dozientos sueldos jaqueses pagaderos por et mayordomo de la dita ciudat a ellos del comun de la dita ciudat.
- Los quales ditos dos jutges de la taula de que el anyo de su conoximiento et judicatura finido sera no puedan otra vegada seyer electos ni assumptos a la dita judicatura entro al quarto anyo contadero apres que hauran dexado el dito officio continuament.
- Et si los ditos dos jutges de la dita taula se hauran mal o indevidament en su judicatura e contra justicia et razon hauran agreviado a alguna de las ditas partes que aquello legitimament provado pierdan las pensiones que recebido hauran et a restituir aquellas sian costreytos por capcion de penyoras et distraccion de aquellas: et no resmenos sian tenidos satisfer et emendar el danyo et menoscabo a la part damnificada in duplum et las missiones que la part lesa o agreviada por la dita razon feyto et sustenido haura in simplum.
- Et que quiera et expressament consienta el dito senyor rey por su merce que por las sobreditas cosas o algunas dellas en todo ni en partida no se pare ni engendre prejudicio alguno al dreyto que ha et pertenesce a la dita ciudat et a los singulares de aquella assi por fueros como por privilegios libertades usos et costumbres ante aquellas no contrastantes les finque salvo et illeso el dito dreyto a todos tiempos en todo et por todas cosas et aquesto a consequencia en el esdevenidor non pueda seyer adueyto.


// esto va al principio //

C.
Reg. n. 1980, fol. 82. 15 agosto 1391.

In Dei eterni ac ejus Matris gloriosissime nomine amen. Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. dum infra nostri pectoris claustra revolvimus grandeva et laude digna servicia nostris predecessoribus regibus Aragonum memorie celebris et nobis multimode et gratanter prestita per universitatem civitatis Cesarauguste que de principalioribus et insignibus nostri dominii civitatibus una est et totius regni Aragonum caput existit et in qua reges cuncti Aragonum coronacionis insignia recipere assuescunt et debent gestaque notabilia retroactis temporibus per universalem predictam ad executionem deducta: dignum profecto censemus ut civitatem ipsam a sinistris omnibus tueamur casibus et pro ejus statu paciffico ac felici regimine si necessitas exegerit vigilemus. Audito siquidem nuperrime relatibus fidedignis qualiter in die festi beate Marie mensis augusti anni proxime pretacti qua die ex privilegiis per nostros predecessores dicte civitati indultis et alias in predicta civitate fieri debebat et consueverat annis singulis electio juratorum propter discordiam ortam tunc satore zizanie procurante inter electores et alios cives et habitatores dicte civitatis predicta juratorum et per consequens aliorum officialium dicte civitatis electio non potuit celebrari ob quod dicta civitas et ejus res publica remansit omni gubernaculo et regimine destituta: anxii ex causis narratis superius et alias cogente nos debito nostri regalis officii provisionem circa hec debitam adhibere de civitate Barchinone ubi tunc personaliter aderamus ad dictam civitatem Cesarauguste gradu concito festinavimus iter nostrum. Et tandem constituti in ea cives honorabiles et plures alios ex vicinis et habitatoris ejusdem civitatis ad nostram presenciam evocavimus et cum eis ac sine eis vias et modos perquisivimus per quos civitas ipsa regeretur utiliter et poneretur ejus res publica in tranquillo. Cumque plures ex dictis honorabilibus civibus vicinis et habitatoribus ejusdem civitatis habitis primitus nobiscum et inter se diversis colloquiis maturoque et digesto previo consilio certas inter se ordinaverint et fecerint nobisque reverenter exhibuerint ac presentaverint ordinaciones seu capitula hujusmodi seriei.

// esto va después del texto //


Ordinationes seu capitula ipsa et protestacionem in fine ipsorum expressatam benigne suscepimus ac in nostro pleno consilio ea semel et pluries legi recognosci et discuti fecimus diligenter. Et quia ordinaciones et capitula supradicta post eorum longam et maturam discussionem honesta et decenter composita dicteque civitati Cesarauguste ac ejus regimini et gubernacioni utilia invenimus ipsa et dictam protestacionem ac alia omnia et singula in eis contenta quibus jam civitas predicta in eleccione facta noviter videlicet sextadecima die proxime preteriti mensis julii de juratis et aliis officialibus ejusdem quos ab illa die citra et deinde usque ad festum beate Marie mensis augusti anni millesimi trecentesimi nonagesimi secundi proxime venientis durare et regere voluimus usa est et utitur de nostri beneplacito et permissu laudamus approbamus ratifficamus firmamus admittimus et auctorizamos ac concedimus valereque et tenere cunctis temporibus singulis annis volumus et jubemus sic tamen quod per hujusmodi approbacionem admissionem auctorizacionem et concessionem aut alia supra scripta nullum nobis seu nostris successoribus aut regaliis seu juribus nostris et eorum prejudicium generetur: volentes disponentes sanccientes et statuentes ac etiam ordinantes prefatas ordinaciones et capitula superius inserta ac omnia et singula in eis contenta et especificata robur obtinere perpetue firmitatis. Et sic mandamus hujus serie gubernatori nostro generali nec non gubernatori et justicie Aragonum çalmedine merino et aliis officialibus dicte civitatis Cesarauguste presentibus et qui pro tempore fuerint quatenus ordinaciones seu capitula ipsa omniaque et singula in eis et quolibet contenta et specificata que per nos et nostros succesores tenere et observare in bona fide nostra regia promitimus firmiter teneant et observent prout ad unumquemque eorum spectet ac per quoscumque faciant ad literam observari. In quorum omnium et singulorum fidem et testimonium presens volumen seu quinternum pergameneum fieri et bulla nostra plumbea jussimus comuniri.
Datum et actum Cesarauguste quintadecima die augusti anno a nativitate domini MCCCLXXXXI regnique nostri quinto. - Sig+num Johannis Dei gracia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie qui hec concedimus firmamus et laudamus. - Rex Johannes. - Testes sunt qui ad predicta presentes fuerunt reverendus in Christo pater Garsias archiepiscopus cesaraugustanus frater Raymundus abbas monasterii Rivippulli nobilis Raymundus Alamany de Cervilione miles camerlengus et Julianus Garrius thesaurarius et consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris et autoritate regia per totam terram et dominacionem suam notarii publici qui premissis interfui hecque in presenti pergameneo quinterno seu volumine viginti sex pecias a parte posteriori abrasas integre scriptas ultra presentem peciam continente de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi cum raso et correcto in X linea II pagine VI pecie etiam dia et in XII linea II pagine VIII pecie puyantes et in XIV linea prime pagine XI pecie de aquella o et in prima linea II pagine XII pecie es de los ditos et in XIX linea prime pagine XIV pecie affinamiento et in prima linea II pagine ejusdem pecie capitoles et in IV linea ejusdem pagine en pleno capitol et in VIII linea II pagine XV pecie et adaquella et in alia proxime sequenti linea pertenescientes et in ultima linea II pagine XVI pecie carta de franqueza et in XXII linea II pagine XVIII pecie tales que et in XXIIII linea ejusdem pagine sura et in penultima linea ejusdem pagine XV dias que hauran et in XII linea prime pagine XXII pecie ventura los ditos et in XI linea II pagine XXIIII pecie los ditos et in XXIII linea ejusdem pagine offrezcan delant los et in VII linea prime pagine XXV pecie et qualesquiera querellas et in XXII linea II pagine XXVI pecie et quolibet. - Dominus rex mandavit michi Bonanato Egidii in cujus posse firmavit. - Habuit hec thesaurarius pro visis. - Idem.