14 DE ABRIL. 

Presentáronse, en este día, el reverendo castellano de Amposta y el magnífico don Luis de Vich, maestre racional de Valencia, con la correspondiente credencial de dicha Señora, y las contestaciones dadas por la misma a los capítulos presentados por la Diputación y Consejo, manifestando, al propio tiempo, los deseos que tenía su Serenidad de dar fin a tal negocio, y ofreciéndose a informar verbalmente sobre cuanto pudiese convenir, al logro de semejante objeto.
Sigue la credencial.

Als reverend venerables religiosos egregis nobles magnifics e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables religiosos egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci a nos los venerables religiosos magnifichs e amats nostres lo abat de Poblet mossen Bastida e En Thomas Taqui missatgers vostres havem ab ells conferit de les coses contengudes en los capitols que portareu per via de supplicacio als quals nos havem fetes certes respostes per via de parer que veureu. Sab nostre Senyor que nostre desig tots temps es stat e es axi en lo benavenir repos e sossech de aquest Principat quant en lo servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici del lllustrissim Princep nostre molt car e molt amat fill e axi tostemps entenem a procurar la unanimitat concordia e bon voler ab totes nostres forçes fins a exposarhi la vida. A vosaltres carissima e afectuosissimament encarregam que vullau atendre en les faenes ab aquella fidelitat innata e singular voluntat que los predecesors vostres e vosaltres loablement haveu acustumat en loor de nostre Senyor Deu servey dels Reys passats de sancta recordacio de la Majestat del Senyor Rey gloriosament regnant benefici e repos del di Principat e dels altres regnes et terres de la sua Excellencia. De totes les dites coses pus stensament sen van informats los venerables religios magnifichs e amats consellers
nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich als quals e a qualsevol dells en aço que de part nostra vos diran poreu donar fe e creença com a nostra persona. Dada en Vilafrancha de Penades a Xll de abril del M.CCCCLXI. - La Reyna.

Dadas, pues, las explicaciones convenientes por los enviados de la Reina, mandaron los señores Diputados que se leyeran los capítulos con la respuesta correspondiente a cada uno, pero como fuese ya tarde, no se tomó ningún acuerdo.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per quant apres la partida den Perello havem sentides coses de tall importancia nons part comanar a la ploma havem desliberat escriureus vos placia donar orde queus sia tramesa persona y de tall fiansa que complidament totes coses li puixen dir e seria a nosaltres molta contentacio que fos o mossen Jacme Ros o misser Jacme Taranan e que fos dema que sera dimecres de mayti al spitall de Servello que la hu de nosaltres sera aqui per dir lo quens occorre car nons par espedient tots dasi partits per bon respechte nons occorre aver mes a dir per aquesta sino que de nosaltres ordineu lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XIIII de abril a una hora passat mig dia. A vostra ordinacio aparellats. Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Com ya per altre scrivi hir a vostra reverencia e honorables magnificencies de uns jorns en sa yom so lexat de tenir spies en Çaragoça ni en terra de Monço hi de Barbastre e per ço nous puch molt avisar de noves majorment que sien certes solament sabi hir com lo regne de Arago tremetra embaixadors al Rey de Castella lo hu dels quals es micer Johan de Gurrea hu dels diputats del dit regne e creu se vagen per tant com des que lo conestable de Navarra sen es tornat en Castella lo mestre don Alonso ha fet una correguda dins Castella de que crehen lo Rey do Castella sera mogut en fer altre tant en Arago e aquests se creu vagen per placar lo dit Rey. Crech yo que aqui se haja de aço pus cert avis.
Yo mossenyors com sabeu men porti de aqui moltes armes per vendre açi axi com cuyraçes lançes cervelleres pavesos e passados de tot aço yon he molt poch venut car de les cuyraçes ans de anar a Fraga ne veni unes quantes en les quals se guanyava be lo port hi enquare qualque flori. Les lançes e quasi tot lo restant se es aci. Los pahers de Leyda staven per comprar ho tot e ara tota la gent de la armada ven açi armes al major mercat del mon cuyraça qui costava aqui set hi vuyt florins sich dona ara per XXX sols e hun paves per IIII sols e exi de les altres coses en tant que de quantes armes tinch aci non hauria al present diner e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven que aquestes armes tornassen aqui ara tinch tres adzembles loguades a raho de mesos e a poch a poch poria tremetra moltes coses aqui o si
delliberaveu que les dites armes ab lo bescuyt quem es sobrat anas tot la via de Tortosa tremetrien hi e haurien bon forniment de armes per les vostres galeres specialment de lançes e passadors que ni ha una bella flota.
Aquesta gent mossenyors axi de peu e de cavall te gran basque de partir e infinits ne fugen per lo poch castich que sen fa entre los altres han fugit II conestables ab gran part de la sua gent los quals sen van sens licencia ço es hu En Johan Plana de Martorell e altre en Miquel Bisbal de aqui e molts altres qui no son conestables los quals si aqui havien algun castich los de açi se atentarien e si aço havia are de haver fi com se vulla que anas iria be mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por e hajau per cert mossenyors que si los D. homens volen que sien soldejats es mester haver los prest per poderlos ben triar e darlos manament que no venen ses armes a menys for dels rocins. Senyors de don Felip es axi que yo non se ell quant ha de servir mas be se que en sa companya ha alguns rocins de açi de Leyda los quals ell ha pagats per hun mes. Lo capita scriu dels furs de Fraga a vostres reverencia e honorables savieses. Ja per diverses altres scrivi en dies passats que fora bo que en quade letra sen fes qoalque mencio per que no agessen pujat a tant hi aquests de Fragua han agut tant de sentiment e tantes rahons de esser satisfets per lo General de Cathalunya dels dans que han rebuts que envides sien poran aconortar que no sien pagats hi es fort cos anehar la gent que lo General haja de pagar lo dan que ells fan. Per la present mossenyors als no y ha que fretur scriure. Si delliberau soldejar gent es mester fer vanir aci unes XV spingardes de lauto. Feta en Leyda a XI de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per lo honorable deputat local de la present ciutat nos es stada comunicada la delliberacio feta per vostres reverencies de les gents darmes que eren aci asoldades per lo General que sen vajen en aqueixa ciutat e axils ho ha manat la qual cosa havem hagut a gran admiracio e entrenyor attesa la necessitat de la custodia e defensio de aquesta ciutat com stigua segons saben vostres reverencies en la frontera e es porta e entrada de Cathalunya a tot lo Principat molt necessaria de sostenir e guardar e semblans que vostres reverencies no la deuen dexar sens custodia de algunes gents per lo repos de la cosa publica de tot lo Principat. Perque
suplicam vostres reverencies vullen provehir que algun nombre de gent sia trames e stiguen per lo General e a sou de aquell en aquesta ciutat e a custodia de aquella com sia molt necessari e jatsia tots los quey son venguts hauriem per bons hi tornassen empero entre los altres vos suplicam hi vullau trametre en Sameso capita de Figueres e Bosulu (Besalú) lo qual aquest temps que ha stat aci se es regit axi be e virtuosament ab totes ses companyes que tota la ciutat en comu e particular ne roman ab gran contentament e seran coses que reputarem a gracia singular a vostres reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de abril any Mil CCCCLXl. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Siguen las cartas que se mandaron escribir en esta fecha.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per la gran instancia que havem per los homens de Manresa qui son en aqueix exercit que sen puguen venir havem delliberat que donant los per retorn a llurs cases cinch jorns e hajen servir lo restant temps que sen puguen venir. Per queus pregam molt stretament que pus hajen servit lo temps que han a servir donant e prenentlos en compte los dits cinch jorns per retorn los licencieu en manera que sen puguen venir. E sia la Sancta Trinitat senyor molt egregi e strenuu baro vostra guarda. Dada en Barchinona a XIlll de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Segons havem entes alguns de aquells quinze qui eren aqui elets per lo bras o stament militar pretenen esser guiats axi que la justicia nos puga dels veure ni aconseguir per aquells quils demanen de que som molt marevellats e no saben quina raho hi pugan posar o allegar. E per ço vos dehim e manam quels digau e intimeu que per nosaltres ne per aquest afers no stiguen pus ajustats ne es nostra intencio o voluntat que per llur eleccio la justicia sia empetxada ni dilatada o torbada a aquells qui res los
demanen ans com dit es volem que sia administrada per los oficials a quis pertanga.
E aço mateix volem que digau als oficials de aqueixa vila de nostra part per nostra scusa e descarrech. Dada en Barchinona a XIIII de abril del any CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes corrent. A la qual vos responem quant toqua al fet de la gent nosaltres scrivim al capita de nostra intencio e delliberacio e quem comunich la letra a fi ques faça segons nostra delliberacio. E com haureu triada la gent quis haura a retenir per un mes feu memorial de tots aquells qui resteu axi de cavall com de peu qui han haver per lo dit mes e tremetren vos ho tantost. De les armes e bescuyt quens ha sobrat que no ses pogut vendre ni arribar reteniu ho en algun loch ben guardat entro quen hajam en altra manera delliberat car al present no volem ques moga de aqui. Los conestables qui son fugits ab la mes gent segons scriviu tantost hi farem provehir. Dels furts de Fraga quis son fets e lo capita nos scriu ja veureu en la sua letra la nostra delliberacio. Los conestables de la gent qui han rebut lo sou de XV jorns segons se diu no han rebut sino tres florins axi com los homens de peu nostra intencio e voluntat et que hajen quatre florins per lo mig mes perque daulos lo flori quils resta. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes present. A la qual vos responem que havem delliberat e som contents que tota la gent de peu e de cavall pus hajen servit lo temps que han a servir deduhintne aquells dies queus sera vist per retorn segons lo lonch don sou sen vajen ells licencieu exceptats que sien retinguts cinquanta rocins utils e bons e disposts a servir a la honor del Principat en los quals sien compresos e comptats los de don Felip e de don Ferrando de Bolea e los cinch rocins den Bernat de Marimon e tres de mossen Arnau de Foixa. E si ni falran a compliment
dels dits cinquanta rocins e si los tres rocins que En Johan Bonet de Tortosa te aqui en servey del exercit son bons utils axi mateix volem prengau aquells e si mes ni haura mester a compliment dels dits cinquanta preneu aquells queus sera ben vist que sien bons e utils e aço remetem a vos. Axi mateix havem delliberat e volem que sien retenguts cinchcents homens de peu dels millors quiy sien en los quals haja cinquanta spinguardes e provehirem quels sia donat lo sou per hun mes e placiaus triar bona gent que hajen voluntat de romandre e ben servir e que no sien poblats en aqueixes contornades e placiaus fer per manera que la gent de cavall e la gent de peu que manam retenir e romandre sien en tal manera agualats que tots complesquen lo mes en hun dia axi que si los homens de cavall hauran a servir encara alguns dies per lo temps que han pres lo sou no hajen lo sou complidament de hun mes sino per tants dies com aurien a servir agualantse ab los homens de peu qui pendran sou per hun mes a fi que com dit es tots complesquen a un jorn comptant los aquells dies queus sera vist esser los dats per llur retorn. E aquestes coses vos placia fer ab intervencio e consell del veguer de aci e dels pahers de aqueixa ciutat a fi que en vostra absencia lo dit vaguer haja carrech de la gent e de les coses ques hauran aqui a fer segons vos aviem scrit. En lo qual consell vos tant com hi stareu e apres lo dit vaguer sie un dells consellers lo dit en Bernat de Marimon com sie home de bon seny e de bon discrecio per la qual cosa volem per vos senyor e per lo dit vaguer en vostra absencia li sia feta honor. En la remuneracio dels dampuejats de Fraga als quals era nostre parer e de vostre consell fossen donats per esmena dels dans donats trescents florins dor nosaltres havem voluntat metreu en consell e segons sera delliberat hi provehirem. Del tamborino que dieu ere embriach e la guarda axi mateix es raho que per axo sie ben castigat que la embriaguesa li membra.
E per ço vos pregam que puys voleu vinga aci som contents pero que venga pres e ben guardat cavalcant en una adzembla ab bona cadena al coll acompanyat de alguns ballesters qui sen vindran deça car aqueixes coses no poden romandre axi sens gran punicio e castich. Dels trompetes e dels altres qui sen son anats menys de licencia yals fem tenir esment aci sils porem haver que sien ben castigats. Placiaus senyor comunicar aquesta letra per lo fet de la gent An Johan Ferrer a fi que ell sapia nostra voluntat e delliberacio. Triada e retenguda la gent dessus dita vos en podeu venir en nom de Deu. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. - Semblantment volem que mossen Foixa sia de vostre consell e del veguer en vostra absencia. - Los diputats et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

Habiéndose presentado, en este día, doña Isabel, esposa del noble don Galceran de Requesens, con una carta del Rey para los señores Diputados y Consejo mandaron estos que se leyera, contestando a dicha señora, que deliberarían acerca del contenido de aquella.
Sigue la carta.

Als reverent e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats vintessetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Sabut havem com en aquests pasats dies de ordinacio vostra lo noble magnifich e amat conseller nostre mossen Galceran de Requesens governador o portant veus de governador general en aqueix nostre Principat de Cathalunya fou pres e detengut per lo balle de Barchinona en la sua casa de Molindereig e portat a la dita ciutat e mes en la preso comuna de aquella on de present es detengut. La causa de la sua detencio ignoram pero rehonablement de la captio de hun tan gran e preeminent oficial nostre en lo dit Principat nos deuria esser stada donada alguna noticia car en cas que per ell fossen stades fetes algunes coses no degudes sempre per nos seria stat donat loch que fos degudament punit e castigat justicia migençant. Pero ques vulla sia del pasat  deposant en aquesta part tota rigor e usant de temprança e mansuetut vos pregam e encarregam axi stretament com podem que deferint en aquesta part a la honor nostra de qui es stat e es oficial e per tots bons altres e honests respectes façats deliurar de la
preso lo dit gobernador e no permetre que li sia feta vexacio e molestia en la sua persona e bens car com dit havem si fet o comes haura coses algunes que mereixquen correccio ab bona voluntat hi entendrem e donerem orde que la justicia sia feta e ministrada de ell e de tot altre qui dege eser feta certificantsvos que altra que en aço fareu lo degut nos vos ho tendrem a singular servey e complacencia. Dada en Çaragoça a XXI dies de març del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, después de comer, volvieron a reunirse los señores Diputados y Consejo; y como algunos hiciesen la proposición de si debían mandarse copias de los capítulos enviados al Rey a casi todos los síndicos de las universidades, que las solicitaban, acordóse que no se hiciese por entonces, en atención a no haberse concordado del todo con la señora Reina; sobre cuyo negocio se emitieron también diversos pareceres relativamente a si se es-escribiria al Papa, al rey de Francia, al duque de Borgoña y a otros señores y príncipes cristianos, por vía de consulta, reconociendo que era bueno informarse en tan árduos asuntos; y como aprobasen esta idea la mayor parte, comisionóse al obispo de Elna, para que lo hiciese con toda discreción, acordándose al propio tiempo que se le enviasen algunas personas bien enteradas de este negocio, y que si se escribía al rey de Francia, fuese también con gran modestia y discreción.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat et cetera.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Lo dia passat arriba aci En Perello notari per lo qual rebem la resposta per vosaltres feta a la consulta que per ell vos haviem tramesa fer. De continent rebuda vostra letra anam parlar ab la
Senyora Reyna e suplicar sa Altesa juxta la forma que scrit nos havem. La sua Excellencia dix li plahia entrar en practica de aquests afers e que si entenera de continent. Lo dia present la dita Senyora ha stat retreta ab los de son consell. Per nosaltres entorn les VI ores apres mig jorn es stat trames a sa dita Excellencia lo dit notari per dirli si li fora plasent anasem a la sua Celsitut. Ha repost que stava entenent en la resposta faedora als capitols la qual nos sera donada dema Deu volent. Haguda aquella de continent ne sereu certificats avisantvos mossenyors som certs que abans que lo dit Perello fos ates aci ya la dita Senyora per miga del Castella de Emposta lo qual partint de aqui era primer vengut sabe vostra delliberacio e axiu sab daltres ques fan en aqueix consell ço que es cosa carregosa a vosaltres e a nosaltres e no succehex a la deguda reputacio. Placleus en quant fer si puscha per obviar a tals coses hi sia be ates. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. E rescriviunos ordenant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de Penedes a VIIII de abril any LXI. - Lo present portador es hom de casa nostra sens que no ha haver res del port. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Jo instat per los consols de aquesta vila e encara per quem poria esser molt rahonable per certes noves que acis comptaven del comdat de Foix per esserne cert hi he trames hun home qui vuy es tornat. Compte com lo comte de Foix ha scrit de la cort del Rey de França ont es als cavallers e gentils homens del dit comdat ques metesen a punt e en orde e axi ho feren. Diu mes com lo comte de Foix continue de demanar licencia al Rey de França per quatre mesos per venir a veure la comtesa. Fins aquella hora nos sap que la hages obtenguda es ver se creu la obtindra. Lo dit comte de Foix ha fet molt reforçar lo castell de Maseres e ha scrit que li fos feta gran provisio de fromens e de sivades e axi compte aquest qui es vengut quen han fet. Diu mes que lo poble del dit comtat mostre mala contentacio per que la comtesa atura tant en Navarra e no ve en lo comtat. Moviment de gent de peu algu no si fara. Altres coses no ha portades sino que tots los pobles del dit comtat lohen e bendihen los cathalans dels actes fets en la detencio e liberacio del Senyor Primogenit. Altres coses no y ha de que fretur scriure.
Yo he feta fer asi la crida en lo principi del present mes e fare al vuite die de les intrades e exides e del segell de sere e de plom juxta la forma de vostra letra. Rescrichvosne per que men haveu donat carrech.
E axi mateix be ha vuit jorns vos trameti per lo macip den Alegret lo velut morat qui fou retengut a la bolle dassi qui dien fon furtat an Gabriel Miro. Daqui fou trames a la taule de les intrades e exides de aqueixa ciutat fos liurat a vostres magnificencies. Siau recordants de les guardes qui han trobat lo frau e altre no hagues ço que toquaria a ells e manenme vostres grans reverencies lo que plasent los sie suplicant la divina potencia vos vulle tenir en la sua guarda. De Perpenya a VIII dies de abril del any Mil CCCCLXI.
- A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local. 

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Huy he rebuda una vostra letra del primer de abril en la qual me significau vostra delliberacio de voler fer restar açi Mosel vaguer al L. rocins e D. homens de peu e aço mossenyors voleu que yo inste que sia mes en
execucio la qual execucio no sta en pus sino que lo capita sen vaja car ja Mosel veguer es content fer segons es delliberat. Es ver mossenyors que per triar los D. homens utils vostra reverencia e honorables magnificencies volria me responguesseu al que en aquests dies passats per diverses letres he scrit ço es quines gents volreu si hi aura spinguardes ni quants que yo crech no trobareu prou que mudant conestables yols fare tots romandre axi mateix sils pore fer certs que acabat lo temps dels dos mesos e XV dies aquests qui restaran sien soldejats per dos mesos car puix sien certificats de haver sou los qui restaran no auran enveja dels qui sen iran. Crech mossenyors vostra deliberacio sia stada molt bona de metre les coses en aquest tall mentra aquests capitols de concordia se tracten lo qual placia Deu vulla conduhir. En lo licenciar de les gents ses tengut açi aquest orde que primerament es stat delliberat per lo capita e consell licenciar tots los capitans de cinquantenes e axi son stats licenciats mes ses delliberat no licenciar negu de cavall fins lo temps que avien a servir sia scorregut e mes ses delliberat que la gent de peu qui ha pres socorriment dels tres florins no sia licenciada fins se haja respost de vostra consulta e la gent de peu qui no ha pres lo dit socorriment de tres que sia licenciada a coneguda mia fentho en manera secreta e a poch a poch en manera que los qui resten no agen causa de congoxar e axiu licencie quant dos quant tres com ab menys brogit puch. Si als del qui es delliberat vostra reverencia e honorables savieses saben ni vehen aqui no es culpa ni carrech meu car fas sens intervencio mia ne sebuda alguna. Es ver mossenyors que de uns dies en ça yo crech aureu vist aqui molts qui sen van licenciats ab letres dreçades a vostres magnificencies e jat sia que sian molts no cregau hi perda res lo General car primerament los qui sen van son homens quis moren his morien en Fraga de anuig e anavenme quasi plorant detras quels licencias e avihant a ells cobrava altri en loch seu que valia tant o mes del qui sen anava car he cobrar gent destre hi en tots quants ne mudats sens fallirne hu he hagut per fermança lo conestable de la conestablia hon se mudaven e axi de aquestos almenys so segur que nom fugiran e siu fan ya tinch qui pagara per ells. Avisantvos mossenyors que alguns de aquests homens de peu vehent que no he volgut licenciarlos e altres sabent que altres son partits han mes en fama que yo prenia sobornacions de licenciarlos vullvosne mossenyors avisar per que si aqui sen fahia clamor neguna queus placia la diligentment voler sobre negu quin aja pagat I diner que per hu jou vull tornar mil e si negu ha pagat res han pagat al qui restava per servir en loch seu car de alguns he pres aquest tall que si sis o set qui avien a servir cinch o sis o set jorns per hom sen volien partir ates que lo General de servey de sis ni de set dies no ha negun profit al present yo he guiyat de multiplicar los dies de tots en aquesta forma que si sis homens me havien de servir deu jorns he fet que aquests sis me han dat hun home per LX dies e axi lo General se avança lo sou de aquell hom be si la vostra delliberacio ages sabuda en Fragua quant comensi a stapolar gents per scanbi de altres yom tinch per dit que aguera agut axi una XXV de homens que ja stalviarien al General CCC florins. Segons lo libre del acordament mossenyors yo trop que alguns tacanys son fugits e los demes fugiran ans de arribar a Cervera e los demes ans de exir gayre luny de Barchinona que solament en la conestablia den Vilalba he trobat quen fugiren III que no feren sino pendre lo sou he may los veu pus be los demes dels fugits son tots de la terra esme vengut lo pare de hu que volentes me donara hun hom per servir dos mesos e que li fes perdonar sa falta. Tinch lo a noves per que mossenyors placieus delliberar si negus volia reconsiliar e esmenar sa falta com volreu ques fassa axi mateix si aquests acordaments han de durar es mester ques faça qualque despesa per pendre qualque hu dels fugits e ferne aci castich car la gent es molt atrevida e si no vehen castich de algu molts se atreviran a fugir. De quants yo he trobats menys en lo regoniximent he pres jurament dels conestables que tota volta que sapien hon son los denunciaran en vostre consistori en manera que pugen esser castigats.
Hir tremeti hun moço meu a Fraga per una camisa que se havia oblidada. Diu quey veu uns dotze falquones del Rey quey eren ja arribats nom se de hon se eren exits e molts li digueren plorant que volgueren que tornasem alli que lo Rey los menaçava de ferne grans sentencies per quens avien dat entrada e crech sien opinions de velles. Feta en Leyde lo die de Pasque de mati a V de abril. - Placieus mossenyors ferme trametre lo acordament de la gent de cavall per jornades. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita en les parts de Empurda.

 

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita en les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. Rebudes havem dues letres vostres per los honorables En Guillem de Montpalau Roger de Malla e Miquel de Canet les quals legides e oida la creença per ells explicada veem la gent darmes de vostre exercit congoxarse per no esser paguada die adiat demanant nosaltres suplicam en la bestreta pera dos mesos. A queus responem la dita gent al parer nostre no haver molta raho car sabut es que en part del mon no son pagats hora per hora. E pus saben lo sou don ha exir e nols pot fellir deurien prestar alguna paciencia en lo comport majorment que ab les corregudes que fetes haveu e podeu fer quascun die moltes utilitats se poden procurar. Si cogitaven qual sou es dat als enemichs que continuament stan a les armes e no cancen ni desistexen serie fre a lur apetit. Totes aquestes coses los poden esser per vos dites per suaduhir los a be obrar com loablament han acustumat. Certificants vos que ab la ajuda de Deu ans de molts dies sentiran coses de tanta consolacio e alegria que mes dir nos pot per la qual raho volrien encara molt mes haver fet. Nosaltres scrivim a les VI universitats qui han carrech del tall que paguen lo degut e continuen mes avant la solucio per raho del sementer e per haver Gerona e altres forces creem ho faran.
Portensen les letres los dits Montpalau Malla e Canet qui de tot vos poran amplament informar. Pregam vos adonchs hajau per recomenades les fahenes que teniu entre mans e enteneu h¡ ab diligencia en spacial en vituallar Besalu a la conservacio de la qual va molt com sabeu e en recobrar les forces per fer mentidors alguns emulos qui seminen vos no voleu strenyer los fets per ço que la guerra sie de durada. Hajau ho per entes. Sobre lo fet dels diners que presos haveu del cullidor del General en la vila de Besalu vos havem scrit.
Referim nos a la letra. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIII de octubre del any MCCCCLXIII - Los deputats del General et cetera. Domini deputati et cetera.
Als molt honorables e animosos cavallers gentils homens e altres gents darmes de la companyia del noble baro de Cruylles capita en les parts de Empurda.
Molt honorables senyors. Oida vostra letra e la creença explicada per los honorables En Guillem de Montpalau Miquel de Canet e Roger de Malla restam avisats de la necessitat del vostre sosteniment e de la gran bondat virtut e afeccio que havem en la perseverança dels fets que teniu entre mans de les quals coses havem gran pler e consolacio no ignorants que si les altres gents darmes del Principat haguessen tengut semblant parer e voluntat altres coses foren fetes en comendacio lur. Donchs pus axi virtuosament haveu obrat molt nos dolria fallisseu ara que per gracia divina les negociacions del Principat stan en manera que no passaran molts dies sentireu coses de tanta consolacio e alegria que volrieu haver mes fet. Les quals a present manifestar no serie expedient per bon respecte. Recordau vos sou vertaders cathalans e del be avenir sperau gran part per vostre bon merexer e que en tals fets la perseverança es precipua virtut de la qual no volriem fosseu frustrats per lo be queus volem. Siau virtuosos e be sforçats e manau mans ab vostre capita car ab les corregudes ja fetes e que podeu fer haveu molta manera de sosteniment. E nosaltres havem provehit en manera les universitats pagaran lo tayll degut e continuaran exhigir aquell per mes temps com la necessitat requer e axi haureu manera de be viure e fer lo honor del Principat e vostre.
E jasie (jatsie y variantes) per vostre scriure e per altres vies seriem certs del vostre bon comport que haveu fet e feu en la paga de que certament sou comendadors empero no ignoreu molts de vosaltres que en totes altres parts les gents darmes cove façen semblants comports e majors los dits Montpalau Malla e Calvet (Canet) vos poran les dites e altres moltes coses mes amplament referir. Pregam e encarregam vos hajau per enteses les coses demunt dites e dar de vosaltres (vusaltres pone) qual exempli se pertany e con be haveu acustumat. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots e direccio dels negocis que prosseguim. Data en Barchinona a XIII de octubre del any mil CCCCLXIII.
- Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

13, 14, 15 enero, 1462

13 DE ENERO.

Sigue la votación respecto de otros oficios, ofreciendo grandes dificultades la de mosen Galceran Oliver, para el de tesorero.

14 DE ENERO.

Vencidas las dificultades que se ofrecían el día anterior, fue admitido definitivamente para el oficio de tesorero el ya mencionado Galceran Oliver, como lo fueron también otros oficiales.
Se dio lectura, en la misma sesión, a dos minutas o formas diferentes de convocatoria para el juramento que se había de prestar al señor Primogénito, enviadas al Consejo, de parte de la señora Reina, las que pasaron a una
comisión para que diese su dictámen.
El negocio de don Jofre de Castro, acordóse que, según lo ofrecido por la señora Reina, fuese cometido, en lo tocante al Principado, al conde de Pallars.

15 DE ENERO.

Se leyó la siguiente carta de la señora Reina, relativa a la convocación para prestar el juramento al señor Primogénito.

Johanna Dei gratia Regina Aragonum et Sicilie etc. ut tutrix (tudriu; tutora, institutriz) Illustrissimi Infantis Ferdinandi principis serenissimi domini regis viri et domini nostri carissimi ac nostri filii Primogeniti gubernatoris (los cambios de b a v en los romances son habituales) generalis Aragonum et Sicilie impuberis (impúber) ducis Montisalbi (duque de Monblanc, duch de Montblanch, Montblanc, montis albi, monte albo, blanco; también Montalbán en Teruel) comitis Ripacurcie ac domini civitatis Balagarii (señor de Balaguer) locumtenentis generalis dicti domini regis in Principatu Cathalonie ac comitatibus Rossilionis et Ceritanie dilecto ….
Quoniam maxime opere desideramus que divini muneris gracia eidem Primogenito ab alto concessa et grandi amore per dictum Principatum contracta sunt adimpleri et propterea disposuerimus ob utilitatem et quietem dictorum Principatus et comitatuum ac incolarum eorundem quod per vos et alios de eisdem Principatu et comitatibus juramenta prestentur eidem lllustri Ferdinando ut Primogenito antedicto juxta effectum et observanciam capitulorum concordatorum et per dictum Serenissimum dominum Regem eisdem Principatui et comitatibus concessorum firmatorum et juratorum ad ea ipsa juramenta prestanda diem …. mensis proxime futuri in hac civitate Barchinone prefigendum ducimus et harum serie prefigimus et assignamus. Camobrem volumus vosque rogamus quatenus dictis loco et die per vos vel vestrum procuratorem plena potestate infultum compareatis coram nobis facturus et prestiturus nobis ut tutrici predicte juramenta predicta. Nos enim dicto nomine parate erimus facere que debeamus et super hoc aliis de dictis Principatu et comitatibus consimiles litteras destinamus. Dattum et cetera.

Leída la carta que precede, y aprobada por unanimidad, deliberóse que fuese comunicada al Concejo de la ciudad.
Presentóse en la misma sesión, el religioso fray Juan, comendador del hospital, para proponer a los Diputados si querían vender una de las galeras de la Atarazana, para que el maestre de Rodas pudiese pasar a su isla; de lo que se ocuparon en seguida, para poder deliberar.
Dióse, al propio tiempo, lectura de una carta de la señora Reina, que había remitido En Juan Ferrer, y cuyo contenido es como sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt honorables e de grans reverencia e magnificencies senyors de Cathalunya. Scrivi a vostres magnificencies com havia rebut vostre plech de letres tremes per mossen Carles Dolius e com doni al Senyor Rey la sua letra ab les copies que venian a la Majestat. En apres no sich ha sabut res en cort de que fretur ferne avis. Lo Senyor Rey deu partir dema la via de Tudela hon men vaig ab la sua Senyoria per fer alli ço que sera per vosaltres manat. Creuse lo dit Senyor aturara en aquest viatge XV dies e menys crech yo si aqueix Principat volria. Lo embaxador françes es ja partit vassen la via dels montanyes de Jaqua. Açi es arribat Cathala lo tresorer crech sera prest spetxat de aci. Lo Senyor Rey sta en deliberacio de trametre aqui al Principat e a la ciutat lo virey de Sicilia lo qual a la final crech hi haura de anar e principalment crech ira per pendre aqui qualque tall ab la terra per los fets de la guerra de França. Crech a nit se concloura la sua anada. Als noy ha que fretur scriure a vostres reverencia e magnificencies per lo present. Feta en la Almunya a VIII de janer de Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostre manament.

De la Custurera et de la coadjutora.

De la Custurera et de la coadjutora.

Allo quen les vestidures nostres manam et volem observar ço es que nos facen sino per sartre cert en aço diputat et jurat dins lalberch nostre molt mes en les camises et semblants coses que mes que les altres vestedures a la nostra persona se aproismen servat esser volem: ordenants que una bona fembra custurera en nostra cort sia reebuda que dins nostre alberch les camises nostres et semblants coses tall et faça diligentment. E aquella encara con covinable sera los draps del nostre lit et de la taula en loch secret lau et nedeig ab acabament en tal manera que aquestes coses sien axi secretes que per alscuns no puguen esser vistes o manejades: et la moneda necessaria per les camises lançols tovalles et altres coses lavadores de nostre camerlench exigir et reebre no ometa. Als camarlenchs sia sotsmesa et a nos sagrament et homenatge faça axi con lo sartre. La coadjutora empero sua per nos elegidora en la sua absencia o en altra manera embargada aquelles coses que seran de nostra persona lavar sia tenguda et les altres coses faça segons que pora les quals la dita custurera era faedora: e encara en la sua presencia a aquella ajut et tovalles les quals en nostra taula se tenen et draps de lits daquells qui en nostre alberch jaen con necessari sera lau: e sia sots los camerlenchs e a la un dells faça homenatge ab sagrament axi con la costurera damunt dita.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; Rey de Aragón; I como conde de Barcelona, comte de Barchinona.)

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1.

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey.
- Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa.
- El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey
prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch.
- Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera.
- Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi.
- Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita.
- Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita.
- Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes.
- Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols
et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint
et convinentment levat sens affollament daço que romandra.
- Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atretal.
- Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. -
Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament.
- Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession.
- Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es.
- Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu.
- Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria (volateria) exceptat de pahons.
- Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien
tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio.
- Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena ans sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar.
- Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present.
- Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin
daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans
sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per
menut.
- Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte.
- Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar.
- Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos
entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent.
- E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los
viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats.
- E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne
los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria.
- Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien
tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut.
- En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre.
- Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa
en son offici.
- Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch
correga.
- Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos.
- Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res.
- Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio.
- Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey.
- Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar.
- Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen
pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert.
- Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.
- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent.
- Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts.
- Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran.
- Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech
si es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch.
- Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara.
- Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on
correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey.
- Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor
rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir.
- Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella
moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost.
- Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors.
- Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa
mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya.
- Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor
rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.
- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio.
- Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey.
- Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio.
- Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia.
- Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna.
- Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena.
- Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era
per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats.
- Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre.
- Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes.
- Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta
ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals.
- Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells de la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara.
- En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

 

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii