Mostrando las entradas para la consulta terra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta terra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de marzo de 2020

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 

Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc.
attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles
nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos
Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis
ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne
archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi
nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi
Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana
archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie
nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello
nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris
Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de
Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et
Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de
Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone
Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios
civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis
legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum
Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde
qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus
militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus
nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis
cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac
reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime
principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse
reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis
responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum
inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata
capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt
descripta.


Molt alt e molt excellent princep e
senyor com vos ab letres vostres hajats
appellades certes persones de la esgleya e dels barons
e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya
per haver coloqui et consell dells sobre alscuns
affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per
la qual rao les persones per vos appellades son stades
ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor
hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca
vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet
convocar lusatge Princeps namque per rao deles
companyes darmes qui de la part de França son
entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar
aquella e per aço sia stada feta una covinença
per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch
la qual cosa se diu esser importable a la terra: la
qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les
dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos
senyor vullats haver sobre aço colloqui et
consell posantvos en tota via raonable et comportable a
la terra: per ço les dites persones haut sobre aço
consell e deliberacio vos donen senyor lo consell
seguent:
ço es que entenen per foragitar
les gents darmes stranyes que huy
son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes
DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L
lances e C pillarts sien en Rossello
per obviar que mes gents darmes no entren en
la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes
nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre
vostre o del capita: e que alscunes lances les quals
sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes
se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot
posar setge en aquell loc o locs que les dites
gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una
galea stiga en la mar per ço que les dites
gents darmes vianda o altres secors per la mar
no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia
pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes
present: et si dins aquets dos meses no haura fi
aquella que deu que dur per altre mes apres seguent
pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa
la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la
terra e la carestia que es en aquella: et passat
aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son
dret del dit usatge no contrastants alscunes
covinences qui sien per qualsevol paraules ne
ab qui stades fetes ab vos senyor les quals
daqui avant no puguen haver loc ans sien
haudes per casses e nulles. Et per ço
que totes les dites DC lances de fet servesquen pus
sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que
alcu no sen partesca ne una persona o cavall
pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita
mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio
damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero
que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey
sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia
obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes
senyor que per ço com la terra es fort carregada axi
per la gran e importable subvencio que ha feta
del temps passat com encara per aquella queus ha a fer
per III meses sdevenidors inclus lo
present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus
placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat
de mijant marz a ença pus prop passat
que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos
enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey.
Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira
axi del temps passat com del sdevenidor vinga en
ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen
la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en
altre en hajen a retre compte a la persona o personas
que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo
senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es
degut per raho del usatge sesguard a les
personas qui per los del consell hi seran ordenadas
axi que son tresorer non haja res a reebre:
mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades
per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço
e quant es degut per lo dit usatge tro per tot
lo mes de abril prop passat. E per ço
car los del consell dupten que les execucions
per aço fahedores nos facen rigorosament et
inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça
aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne
per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos
tengut a pagar salari ne messions que sen faessen.
E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues
esser dit quel tresorer faes les execucions dessus
dites ans de temps degut quen haja consell de
dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir
e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen
elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen
consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia
entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui
pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig
flori per foch ço es de XV de mars a ença
tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del
temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV
dia de marz haja segons la composicio que feta hauran
ço es que paguen segons los altres I flori
per foc lo mes. Plau al senyor rey ço
quel dit capitol conte del present mes de maig e dels
II meses prop vinents. E per ço senyor que en
les dites DC lances hajen comtes vescomtes
e altres grans persones de la terra e que lo foragitar
de les dites gents darmes stranyes se faça pus
spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure
al senyor infant prestament e que saperceba ab
aquella gent darmes que pora e que ab poca gent
o molta vinga a la vostra senyoria com pus
ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que
per la venguda del infant lo fet no sia retardat
en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca.
Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable
et comportabla daquest fet del dit usatge ab
lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de
Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia
partiren de Gerona: car persones
son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de
consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat
remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de
qualque condicio o stament sien totes penes si
en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si
los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos
han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos
e volenterosos
vinguen al vostre servey quels
vos placia guiar: sens los quals e daltres
comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita
subvencio se pogues pagar per la raho damunt
dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey
fara la dita remissio los empero quis alegraran
daquella faents dins lo temps que haura loch
lo servey del dit usatge ço es del temps
passat per via de remença e del sdevenidor per remença
o per servey personal segons que es convengut. E per ço
senyor com si mes gents darmes stranyes entren en
Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran
nombre axi com se diu que saparella et si ho fan
Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e
per conseguent sia cosa rahonable que los
regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden
axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de
Castella als dits regnes Darago et de Valencia
e per aço lo general de Cathalunya entena
emprar los dits regnes: consellen senyor que a
vos placia de dar en aço tota favor e endreça
que puscau com sien affers vostres e tot torn a
honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor
rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la
execucio que vos senyor li fets sia feta causa e
occasio principal del entrament de les dites gents estranyes
lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la
corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los
grans perills daquestes gents darmes e daltres
qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab
vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus
se faça e torn a honor et a reverencia vostra et
ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany
de fer e majorment com sia de vostra sanch e los
fills del dit comte sien vostres nets: ab humil
supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra
merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo
dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha
fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la
corona honorable que placia a vos de haverli
misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres
nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi
com dit es que la dita subvencio ces de tot.
Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel
ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant
la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats
per via dost en general o en special ne
en altre manera haver trer o fer exir les osts
reyals de Cathalunya en general o en singular vulles
per via de consell com en altra manera ne les dites osts
o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi
o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse
senyor les persones per vos appellades que per aquest consell
no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols
fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio
de les corts de Fraga ans aquells e les coses en
aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que
plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per
les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de
segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis
capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones
factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque
quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas
concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis
ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et
locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones
easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et
in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum
Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris
tacta in posse nostri secretarii et notarii
infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine
omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta
capitula et omnia et singula contenta in eis juxta
responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu
et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea
nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo
jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique
petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro
pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio
civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini
MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus
de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. -
Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de
Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols
algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius
Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores
Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et
nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et
Berengarius Vallossera secretarius domine regine.
- Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis
predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et
dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato
scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi
Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.

 

viernes, 24 de enero de 2020

Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.


Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.


viernes, 22 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 9

Sesión del día 20.

Fue empleada en la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 388.Tom, 21. Fol. 1815.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors del parlament del principat de Cathalunya ajustat
en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt
honorables et savis senyors: Sobre lo punt mogut et
exquisit per vostres grans reverents nobleses et
savieses en la letra per aquelles a mi tramesa yo
he parlat ab lo senyor archabisbe et
altres axi dels nou com altres doctors solemnes als quals
rahonablament et honesta semblant dupte se devia
comunicar et tots son de oppinio et parer
et yo menor et pus flach ab
ells que moure tal dupte par mes voluntari et curios
que necessari ne profitos parlant ab les reverencies et
honor ques pertany com la sola declaracio de nostre rey
et princep no par deje esser causa
sufficient de fer cessar lo parlament si doncs noy
succehia prohibicio per alguna justa raho o la
congregacio se desajustava per si com aquests son dos casos
per si et per los quals se disol es separa
la congregacio o parlament: e ajudan a aço los
motius esplicats en la letra de la convocacio ço
es per les urgents necessitats de la terra maxime com no hajam
rey etc. aquestes necessitats encara feta la declaracio o
donat lo consell sobre lo cas de la successio no cessen
totes les necessitats de la terra ne de aço es hom en
segur ne es axi clar que cessant la necessitat qui
dona raho a la convocacio que per axo cessas lo
parlament com lo dit parlament crega que apparellat o
convocat per lo princep ell puxa tractar
de ses necessitats a son plaer axi que la causa
principiant durant los mitjans ço
es necessitats de la terra segons deguda orde bona rao et
justicia no ha del tot libertat de disgregar la congregacio la
qual es feta en favor de aquells qui encara no han a
totes lurs necessitats provehit. Perque parria a
aquests senyors ab los quals yo ne parlat que
axi los altres parlaments staran et nos
meten a romiar ni disputar punts qui poden fer mes dan
que profit que axi dege star ferm aqueix
regne sens moura ne fer longua
prorogacio: com encara que fos cert que ipso jure
cessas lo parlament en lo cas ço que no es ans
es pus clar del contrari tal punt nos deu moure ni
disputar. E veus açi
molt reverents nobles et honorables senyors ço
que he pogut sentir sobre lo dit punt sens allegacions
de dret per la cuyta. Mes avant molt reverents nobles et
honorables senyors parria al senyor archabisbe et
a micer Bernat de Gualbes com ab micer Guillem no
pogues parlar que stara be a aqueix parlament que les
sis persones hi sien sens tot fallir per tota la
setmana qui ve com almenys lo sent dema de sent
Johan tot cert ab la ajuda de Deu les sis persones de
Arago hic seran la nit de sent Johan. E
tenitsvos per dit que segons yo puix conexer
de fet a la jornada ab la gracia de nostre Senyor Deus
se publicara la deliberacio del consell sobre lo cas de
la successio sens pus prorogar: perque no
estaria be al principat que fos dels pus derrers:
vostres grans reverencies noblesas et saviesas
ho entenen mils que yo no sabria dir ni pensar. E
manen a mi tots lurs plaers. Scrita en Casp
a XVIII de juny.
- Quis recomana en vostres grans
reverencies noblesas et saviesas Bonanat Pere
missatger vostre.

Núm. 389. Tom. 21. Fol. 1819.

Als
molt reverents egregis nobles honorables et molt savis senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya resident en
la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables et
molt savis senyors: per diverses et moltes letres havem
a vostres reverencies paternitats nobleses honorables et grans
saviesas scrits e notifficats los ardits
certs que havem de gents darmes qui en gran nombre son
ajustades en les partides de la frontera de França
circumvehines an aquesta terra et
assenyaladament de mossen Boucichaut qui es ja
dies ha passats en la ciutat de Narbona ab
molta gent darmes ab proposit et intencio de
intrar an aquesta terra: supplicant et
requirintvos ab ardent affeccio per restauracio
de aquesta terra de frontera qui es clau et mur
de tot lo principat de Cathalunya vos
plagues donar orde et manera que açi
fos trames algun seccors de gents darmes per les quals
lo dit mossen Boucichaut et tots altres volents
intrarhi duptassen et majorment ara an
aquests temps que tenim les meses entre les mans les quals
sins eren toltes o destrohides ço
que no haja Deu ordinat seria no solament dan an
aquesta terra mas encara de tot lo principat hauda
consideracio a les flaques meses qui sesperen en
Arago et en Urgell ne fo ja
mes tant de mal vist en aquesta terra com seria aquest com les hajam
per gracia divinal molt bones et abundoses; et
daltra part havem vostres molt reverents paternitats nobleses
honorables et grans savieses consultades de les menasses
a nosaltres trameses literalment tant per la senyora reyna
dona Yolant quant per los embaxadors de França
residents en Barchinona induhintsnos
rahonablament a mes duptar la intrada de la dita
gent darmes: de la qual consultoria havem cobrada
vostra resposta la qual decontinent havem executada
segons que per vostres reverencies nobleses honorables et
grans savieses nos es stat scrit: et encara vos
havem intimad la cresença
a nosaltres explicada per mossen Guillemes de Seynet per part
de la senyora reyna dona Yolant sobre la intrada
del dit Bocichaut; sobre que axi mateix havem cobrada
vostra resposta contentiva en acabament que nosaltres per res
no donem assentiment ne encara prestem paciencia a la intrada
del dit Boucichaut: la qual cosa molt reverents egregis nobles
et honorables senyors et totes altres procehints
de vostra ordinacio et bon conseyll entenem servar
et no en res desviar ne torsir de aquelles
tant com hi bast nostra possibilitat. E per aquesta
raho et per satisfer a vostra dita ordinacio vesents
nosaltres que tenim le dit Boucichaut a la porta et
que de vosaltres no havem alguna provisio de deffensio segons
lo cas requer jatsia de aquella hajam
continuament clamat tant per orga de nostres missatgers quant
per diverses et multiplicades letres que sobre
aço vos havem trameses no volentsnos axi
lexar pendre ne perir per salvacio et
restauracio de les dites meses en que no va poch no
solament a benefici nostre mas encara de tot lo
principat havem de fet a gran instancia et requesta de mossen
lo governador feta alguna bestreta de moneda per
asoldadar et pagar alguna gent darmes que lo
dit mossen lo guovernador ab son conseyll
ha ordinat esser feta an aquesta terra per la fama de
la qual en veritat som be et clarament informats que lo
dit mossen Boucichaut ha duptat et dupta encara de
intrar. Donchs molt reverents egregis nobles et
honorables senyors placiaus per deute de gran justicia et
raho ordinar provehir et manar que de
continent hajam et cobrem dels bens dels general
tot ço et
quant haurem bestret per la dita raho et mes
avant que sia aci trames tal soccors de gents darmes
que ensemps ab aquelles qui ja hic son
puxen varonivolmenz resistir al dit
Boucicaut et a tot altre qui hostilment hic
vullen intrar. Lo dit Boucichaut ara
novellament ha scrit al dit mossen lo governador
et a mossen lo vescomte Dylla et a nosaltres ab
sa letra trellat de la qual vos trametem
per tal que vostres reverents paternitats nobleses honorables et
grans savieses vejen per la tenor de aquella de sa
intencio ey provehesquen segons requer la gran
et tant evident necessitat en tal manera que aquest principat
no sia carregat destroyt ni dampnifficat per
gents stranyes: sobre la continencia de la qual letra
et en tot cas entenem a servar a la ungla
vostra dita ordinacio. E la Divinitat santa molt reverents
egregis nobles et honorables senyors sia tots temps
endreç et
proteccio vostra. Scrite a Perpenya a XV de juny
del any MCCCCXII. - A tota vostra honor et servir
prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm. 390. Tom. 21. Fol. 1822.

 
A moult nobles honorables et sages
sires et grans amiz le vezcomte Dille et de Canet lo
gouverneur de Rossillon et les consols de la vila de
Perpinen. - Molt nobles honorables et sages sires et grans
amiz: plaise vous assaver que comme par le comandement du roy
mon souverain seigneur ja piessa a moy fait dentrer en
icelui royaume et seigneurie Daragon pour garder
aidier et soustenir la pure et vraye justicie sur le fait de la
succession du dit royaume et garder que par forçe
impression ne autre maniere illicite icelle seigneurie ne soit
occupee et soumisse a tirennie et que la tres haulte et tres puissant
princesse la royne de Jerusalem et de Sicile
fille du feu roy Johan Daragon de glorieuse
memoire ou mosegneur mossen Loys son ayme filz ne
soient injurieusement ne par fraude ou impression forgites de la
succession de son dit pere ou ayeul et soit ainsi que le roy
mon souveran seigneur lays signiffie a la tres haulte
et puissant princesse la royne Yoland Daragon sa cousine et a
ses ambaxadeurs estants pour lours a Barcelone et le dite dame
par un des ditz ambaxadeurs vous a fait prier et requerir que
vous me voulisses recullir et les gens darmes qui vendroient
en ma compaignee pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere
vilennie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries
Daragon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui venant
pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneuries
et non aututrement offandre et ainsi comme louneur et la haultesse et
excellence du seigneur qui menvoye le requeroit et que vous qui estes
et avez este jusques ici au dit seigneur voisins et bon amiz
monstressiez exemple damour e toute douceur a toz les autres:
sur la quelle requeste selon que je suy informe fut par vous
moult noble governeur respondu avec deliberacion de voz hounourables
et sages consolz et conseillers que vous en
rescripriez au parlament de Cathaloigne
et que selon que le dit parlement vous en respondroit vous en feries
et men respondries: de la quelle responce la dite royne ma
tres redubtee dame la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez
et pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de houneurs et
prenez encorez de jour en jour a et doit aver este bien petittement:
et quant a moy je men merveille moult et encores plus
que non obstant les dites gracieuses offers et parolles et
autres les quelles continuement vous ent este dites en vostre ville
vous ne voulez prandre aucune confiance en dit roy mon
souveran seigneur ainç
avez fait et fetes gens darmes pour moy resister ce que
nous ne autres des dites seigneuries navez encores entreprius
ne essaye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz ayent
miz et metent encores gens darmes en les dites seigneuries et
y ayent fait et porte grans et irreparables dommages et non obstant
que plusere foiz que vous et les autres tant aux parlemens
comme per les notables cites et villes ayez este sommes
et requis a grant instançe
encores derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur le
comte de Vendosme de par le dit seigneur que vous voulissiez
fere el garder equalite en la poursuite de la dite justice et que
toutes gens darmes buidassent et que si vous voulieu aide a les de
bouter que vous lauriez prontement aux despens du dit seigneur ou au
plus fort que vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust
mis pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz ni
a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste poursuite aye
ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy vous les devez plus
favoriser que le dit seigneur ne moy et les autres qui venons par son
commandement: pour quoy moult nobles hounourables et sages sires
encores je vous signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi
je nay commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite ne
habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec toute
ma compaignee passer en paient mon escot raisonnablament a la fin
dessus dite davoir obtenir declaracion de justice et reparacion sur
aucune inique et injuste nominacion et eleccion daucunes persounes du
dit seigneur et a sa dicte cousine tres suspectes par causes justes
vrayes nottories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles
hounourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de par
les tres haulz et puissans princes et dames le roy et royne
de Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienne
et de Bourgoingne et autres seigneurs de son
sanch je vous prie et requier tant que je puis que en ma dite entree
vous dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez logis et
autres choses a moy et a ma dite compaignee necesseres conduit
conseilli conffort et aidi ainsi que pour le bien de la besoigne
verrez et cognoisceres estre expedient et necessere a la fin et
intencion dessus dites et ainsi comme les diz seigneurs et dame et
moy jusques a ceste foiz en avons eu perfecte confiance et tellement
quilz doient demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce de
vostre bonne et clere intencion: et si riens voulez que le
puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici ne vous aye
escondit de riens que par nul de celle ville maye este requis je
metray poyne de lacomplir. Moult nobles hounourables et sages sires
et grans amiz je pri au benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace
vous doine boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour
de juny. - Bouciquaut mareschal de France.

viernes, 27 de agosto de 2021

LA MORT DELS MONCADAS. Joseph Lluis Pons.

LA MORT DELS MONCADAS.

I.

PARTIDA.


- Trau mon cavall mes valent,

Trau ma llansa mes guarnida,

Mon escut ab vadells d´or

Y l´ perpunt y capellina;


Perque demá al trencar l'alba

Lo cavall durá la brida,

Y jo l´èlm d'acér al front,

Daga y espasa a la cinta.



LA MUERTE DE LOS MONCADAS.

(Moncada, monte catenomont cadà)

I.

LA PARTIDA.

- Saca mi caballo más esforzado, mi mejor guarnecida lanza, mi escudo que tiene esculpidos becerros de oro y dame el perpunte y capellina;

Porque mañana, al asomar el alba, embridaré mi corcel, me calaré el acerado yelmo y ceñiré espada y daga.


Pe'l camí de Tarragona

Dirás que som de partida:

De Salou navegarém

A les costes mallorquines.


Ab lo senyor Rey en Jaume,

De Barcelona ab lo Bisbe

Y la flor dels cavallers

Que Catalunya trepitjan.


Quatrecents ab mí segueixen,

Que tots sols prou ne serian

Per ofegar al rey moro

Dintre lo mar de les illes.


Adeu siau, Vescomptessa, (comitecomte, no compte, ni vescompte, ni vescomptessa)

No ploreu, la meua vida,

Prest tornarán nostres veles

Blanquejant per la marina. -


Diu lo Vescompte en Guillem;

Y quant l'alba n'era eixida

Ab son germá Don Ramon

Y l´s cavallers que l' seguian,


Envers les altes finestres

Mes d'un colp girant la vista,

De son castell de Moncada

Baixa armat a tota brida.


Di que parto camino de Tarragona, y que desde Salou navegaremos hacia las costas mallorquinas,

Con nuestro rey Don Jaime, con el obispo de Barcelona, y con la flor y nata de los caballeros de Cataluña.
(Sí, claro, solo caballeros catalanes para la conquista; hay que ganarse la joya, y hay que lamer culos, Pepico Luis.)

Cuatrocientos son los que me siguen y ellos solos bastarían para ahogar al rey moro en las ondas que bañan sus islas.
(Tanto bastaron ellos solos que se los cargaron los moros mallorquines.)

Adiós quedad, la vizcondesa, no lloréis, vida mía, que presto veréis volver nuestras blancas velas por el azul de los mares. -

Así dice el vizconde Don Guillermo, y cuando ya clareaba el alba, con su hermano Don Ramon y con los caballeros de su séquito,

José Guillermo "Guillermón" Moncada Veranes



Desciende armado a rienda suelta de su castillo volviendo más de una vez los ojos hacia sus altas ventanas.

Als camps de Santa Ponsa  No gayre lluny del mar,  Al mitj d'una pineda  S'aixeca un pi mes alt.



II.

ARRIBADA.

Als camps de Santa Ponsa

No gayre lluny del mar,

Al mitj d'una pineda

S'aixeca un pi mes alt.


Lo cap sobre la soca,

D´esquena 'n el penyal,

Guillem lo de Moncada

Greument hi jau nafrat.


Desfeta la llonga,

La cinta sens punyal,

Vermella y esmussada

La espasa n' té al costat.


La vista enterbolida

Cercant lo seu germá,

Del pit, mentres respira,

N'hi brollan glops de sanch.


Del Bisbe que l'auxilia

La creu ne du en les mans,

D´alsarla fins als llábis

No n' té forsa 'n el bras.


II.

LA LLEGADA.

En los campos de Santa Ponsa, no lejos del mar, en medio de los pinares sobresale un elevado pino.

Con la cabeza sobre su tronco, y tendido de espaldas sobre el peñasco, yace allí herido mortalmente Guillermo el de Moncada.

Destrabada la loriga, sin daga en el cinto, con la espada mellada enrojecida a su lado.

Busca a su hermano con los ojos mortecinos, y cada vez que respira, chorrean de su pecho, borbotones de sangre.

Tiene entre las manos la cruz del obispo que le agoniza (auxilia mientras agoniza) y falta fuerza a su brazo para llevarla hasta sus labios.


Entorn los homens d´armes (algunos hombres de Arnes, Tarragona, igual iban)

Mirantlo enrevoltats,

Als altres que n'arriban

Lo signan ab pietat.


Donzells allí s'aplegan,

Barons y capitans,

Y al mitj de tots En Jaume

Baixant de son cavall.


III.


MORT.

- Derrera aqueixes platjes

Ne veig finir lo sol,

Lo sol d´eixa diada

Será l' meu derrer goig.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.
Adeu, lo Rey en Jaume,

Adeu, Rey d'Aragó;

Ab vos vinguí a Mallorca,

Mes no hi entraré ab vos.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.


(JA JA! Mallorca no era todavía patria catalana. Y esto lo escribe un iluminado catalanista de la Renaixença. Em pixu! Me hace falta un bacín mientras edito esto.
“Mes no hi entraré ab vos”: se refiere a la Ciudad de Mallorca, llamada Palma o Pauma después. La isla, illa, s´illa, ipsa insula, se llamaba ya así, con variantes, MaioriceMaioricaMalorcaMaylorcaMallorcaMallorques, la mayor de las islas pitiusas, pi, pinoPortopí
).

Los hombres de armas contemplándole al rededor le señalan con ademán compasivo a los otros que van acercándose.

Júntanse allí donceles, barones y caudillos, y Don Jaime, apeándose de su caballo, llega en medio de todos.

(Un gran héroe este Guillermico Moncada que muere a las primeras de cambio).


III.

LA MUERTE.

- Veo acabar el sol tras estas playas: el sol de este día será mi gozo postrimero. - ¡Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra !

Adiós rey Don Jaime, adiós rey de Aragón, con vos vine a Mallorca, pero no entraré con vos en ella.-
Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

(Lo de “lejos de su patria” se entiende bien para un catalán, castlán, chatelain o châtelain, en fin, un castellano que no ha salido de sus dominios. Recuerdes Vds. que era Vizconde, Vescomte, Viscomte, Vice-comite.)

Lo de “lejos de su patria” se entiende bien para un catalán, castlán, chatelain o châtelain, en fin, un castellano que no ha salido de sus dominios



Mallorca será presa,

Venjat lo nostre afront;

Iglesies ses mesquites,

Y creus ses llunes d'or.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Tornantsen les galeres,

Tornantsen a Salou,

Ses filles y ses mares

Veurá quiscun de l'host.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Mes ¡ay! las salsaredes

Ubagues de Besòs,

Les serres de Moncada

May mes reveuré jo.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Castell de los meus pares,

Castell dels meus recorts,

Ja may per darme entrada

Baixar faré l'teu pont.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

¡Ay, trista Vescomptessa

Guaytant de nit y jorn,

May mes per la marina

Veuréu vaixell que m' torn.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.


Mallorca será conquistada y quedará vengado nuestro ultraje: sus mezquitas serán iglesias y cruces sus lunas de oro. - Llorad al que muere lejos de su patria en extrangera tierra.

Tornándose las galeras de vuelta hacia Salou cada guerrero de nuestra hueste verá a su madre y a sus hijos. - Llorad al que muere lejos de su patria en extrangera tierra.

Mas ¡ay de mí! nunca volveré a ver las sombrías alamedas del Besós ni las sierras de Moncada. - Llorad al que muere léjos de su patria en extrangera tierra.

Castillo de mis antepasados, castillo de mis recuerdos, jamás haré ya bajar tu puente levadizo para darme paso. - Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

¡Ay desdichada vizcondesa! por más que mires día y noche hacia los mares, nunca verás la vela del bajel que a ti me torne. - Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.


Devall d'eix pi selvatje

Jaurá enterrat mon cos;

La tomba que esperava

Escrit durá altre nom.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Tinguda es ma paraula,

Del fat ja m'en conhort,

Mes lluny de Catalunya

Morir ¡oh Rey! me dol.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.


IV.

RECORT.


¡O fills de Barcelona!

Los jorns primers del maig,

Quant brots pámpols tendres

Verdejan pe'ls vinyats

Y xisclan cruixidelles

Gronxantse en los cimals;

D'aquell turó que rónech

Aixeca al Nort lo cap,

Del riu Besòs en l'aygua

Rojenca l´s peus mullant,

Pujeu fins a la cima

Lo dia al ferse clar.


Mi cuerpo quedará enterrado al pie de este rústico pino, y la tumba que aguardaba mi cadáver llevará escrito otro nombre. - Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

Cumplí mi palabra: me resigno a mi suerte; pero ¡o rey! siento morir lejos de Cataluña.-

Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

IV.


ÉL RECUERDO.


¡Hijos de Barcelona! en los primeros días de Mayo, cuando los capullos y los tiernos pámpanos verdean por los viñedos y los trigueros pían columpiándose en las altas ramas, trepad al clarear el día hasta la cima de aquel monte aislado y solitario que hacia el norte de la ciudad empina su cabeza y moja sus pies en las rojizas aguas del Besós.


Veuréu d'un castell gótich,

Que n'era dels mes alts,

Les torres trossejades,

Xapats per terra l´s archs.

Blavenques etsevares

Per tot sos murs voltant,

Y blanques englantines

Pe'l mitj dels tristos carts.

Llavors, si l´s ulls atónits

Gireu envers lo mar,

Les illes de Mallorca

Veuréu si bè oviráu,

De l'ona llunyadana

Dormint sobre l' mirall.

Allí per l' honra vostra

Pe'l Deu que n's es sagrat,

Moriren els Moncadas,

Mes ¡ay! tots dos germans.

Si aymau la dolsa terra

Que infants nos alletá,

Y l´s seggles richs de gloria

De nostre august passat,

Digueu al despedirvos

Les timbes devallant:

“Germans, els de Moncada,

Per sempre Deu vos guart.”

____

Allí veréis las destrozadas torres y los hendidos arcos de un castillo gótico de los más ilustres. Las azuladas hojas de las pitas cercan por todas partes sus muros y se divisan por entre los tristes cardos, las blancas englantinas. Entonces, si volvéis hacia el mar los asombrados ojos, veréis mirando atentos, las islas de Mallorca durmiendo sobre el espejo de las ondas lejanas. Allí por nuestro Dios por nuestra honra murieron ¡ay! los Moncadas, murieron ambos hermanos.

Si amáis la tierra querida que nos amamantó en la niñez, y los siglos de nuestro pasado augusto, ricos en glorias, decid al despediros, bajando por los derrumbaderos: “Hermanos, los de Moncada, por siempre os guarde Dios.”

lunes, 23 de diciembre de 2019

LXII, perg 1 fol 16, 27 enero 1150

LXII.

Perg. n° 1 fol. 16. 27 ene. 1150.
 
Alfonso VII, León, Emperador, Imperator

In nomine Sancte et individue Trinitatis: Hec est vera pax et firma convenientia ac perpetua
concordia que ex consultu sume divinitatis ad honorem Dei et totius christianitatis est facta et corroborata inter illustrem Ildefonsum imperatorem Ispanie et filium ejus regem Sancium et venerabilem Raimundum comitem barchinonensium que ita se habet. In primis omnes querimonias et omnes clamores ac omnes offensas quas inter se quolibet modo usque hodie habuerunt per bonam fidem sine malo ingenio sibi indulgent et perdonant. Concordati quidem sunt et faciunt placitum de omni honore
illo et tota terra illa scilicet civitatibus castellis villis montibus et planis desertis et populatis que omnia rex Garsias die illo quo mortuus est tenebat et possidebat. Hec autem convenientia finis et concordia talis est ut predictus imperator habeat ex prenominata terra Maragno et totam aliam terram quam Ildefonsus rex avus illius illo die quo obiit ultra Iberum ex parte Pampilone tenebat. Predictus vero comes barchinonensis habeat de cetera terra quam predictus rex Garsias tenebat totam illam terram integriter que regno aragonensi pertinet aliam quoque terram Pampilone pro qua rex Sancius et rex Petrus Ildefonso regi legionensi hominium fecerunt predictus imperator et prenominatus comes habeant equaliter per medium et pro illa medietate quam prenominatus comes habebit faciat idem comes
predicto imperatori Ildefonso tale hominium quale rex Sancius et rex Petrus Ildefonso regi avo
predicti imperatoris Ildefonsi fecerunt. In illa medietate imperatoris sit Estella. In medietate vero comitis sit Erunnia civitas sed cum ipsi venerint ad divisionem utraque scilicet Stella et Erunnia in divisione illa suum obtineant valorem. Civitatem vero Tutele cum suis pertinentiis et castella illa cum suis pertinentiis que quondam rex Garsias vel homo per eum tenebat que sunt citra Iberum versus Montem-gaudii habeant similiter per medium et dividant equaliter exceptis illis castellis que comitis fuerunt.
Preterea predictus imperator et prenominatus comes se invicem conveniunt et faciunt placitum et concordiam de terra Ispanie quammodo sarraceni tenent ut comes habeat civitatem Valenciam cum omni terra illa que durat a flumine Xuchari usque ad terminum regni Tortose et habeat similiter civitatem Deniam cum omnibus suis pertinentiis et cum omni illo dominio quod tempore sarracenorum ipsi sarraceni habeant. Tali pacto ut habeat predictas civitates prelibatus comes per jamdictum imperatorem per tale hominium quale rex Sancius et rex Petrus Ildefonso regi avo predicti imperatoris Ildefonsi
fecerunt pro Pampilona. Item predictus imperator donat jamdicto comiti et modis omnibus concedit civitatem Murciam et totum regnum ejusdem excepto castro de Lorcha et castro de Bera cum omnibus eorum terminis tali convenientia ut predictus imperator adjuvet prelibatum comitem per bonam fidem
sine fraude predictam civitatem Murciam et totum regnum ejusdem adquirere et lucrari et adquisitam et lucratam teneat eam et habeat predictus comes per prenominatum imperatorem eo modo quod habet per eum civitatem Cesaraugustam et regnum ejus. Si vero imperator propter infirmitatem aut justum et cognitum impedimentum in quo nullus dolus interesset predictum comitem adjuvare non posset nullum
ex hoc imperator paciatur incomodum sed de quantocumque comes adquirere poterit de Murcia et ejus regno ita habeat per imperatorem sicut habet Cesaraugustam et regnum ejus. Sed si imperator predicto comiti eandem civitatem et regnum ejus adquirere et lucrari sine dolo non adjuvaret aut adjuvare nollet et ipse comes eandem civitatem et regnum ejus vel aliquid de eis quoquomodo adquirere poterit quicquid inde adquisierit habeat per jamdictum imperatorem eo modo quo habet Valenciam. De duabus partibus Pampilone quas comes in prima convenientia quam cum imperatore contraxerat accepturus erat quas modo in hac convenientia quam invicem faciunt predicto imperatori comes ad medietatem reducit accipit imperator comitem in suo bono causimento quod comiti sit congruum. Ego sepedictus imperator et filius meus rex Sancius preterea convenimus tibi predicto comiti ut a primo festo Sancti Michaelis in antea fideles adjutores erimus tibi per bonam fidem sine engan de omni supradicta terra quam rex Garsias quondam tenebat ad adquirendam et lucrandam quam nos suprascripto partituri convenimus et quantumcumque interim nos vel aliqui per nos de supradicta terra adquisiverimus et lucrati fuerimus et ab ipso termino in antea quocumque modo lucrari poterimus et adquirere fideles tibi erimus et equaliter dividemus tecum per medium. Hec omnia supradicta per fidem sine engan tibi attendere et adimplere convenimus nisi infirmitas vel justum et cognitum impedimentum intervenerit.
Et ego Raimundus comes barchinonensis vobis imperatori et filio vestro regi Sancio simili modo attendere et adimplere convenio. Item ego Raimundus comes convenio tibi regi Sancio ut omnem honorem tam Ispanie quam christianorum quem per patrem vestrum imperatorem teneo vel in antea
per convenientias que inter me et ipsum sunt habere spero si prenominatus pater vester obiret ita per vos accipiam sicut habeo per patrem vestrum et illud hominium et easdem convenientias quas illi exinde feci vobis faciam sine engan et si quod absit vos mori contigeret fratri vestro regi Ferrando similiter attendere et adimplere promitto eo quod ipse in eisdem convenientiis michi staret.
Et ego imperator tibi comiti convenio quod ab hac prima festivitate Sancti Michaelis in antea quantumcumque cognoveris et volueris tam per tuum profectum quam per nostrum predictus filius
meus rex Sancius filiam Garsie tenebit. Deinde vero quandocumque volueris et me comonueris per te vel tuos nuncios statim sine aliquo interdictu eandem filiam Garsie filius meus rex Sancius penitus dimittet et a se separabit nunquam eam amplius quolibet modo recuperaturus. Ego autem rex Sancius vobis Raimundo comiti barchinonensi sicut pater meus vobis convenit ita ego per omnia adimplere convenio
scilicet quod predictam filiam Garsie dimittam et a me separabo nec in perpetuum eam recuperabo nec aliquo modo eam michi associabo quando vos volueritis et me per vos aut per vestros nuncios
commonueritis. Supradicta quoque omnia placita scilicet et convenientias que superius ordinate et scripte sunt convenit predictus imperator jamdicto comiti Raimundo attendere et per omnia adimplere per bonam fidem sine engan unde dat ei suam bonam fidem et suam veram credenciam et recipit eum in illo
dominio et hominio quod est inter eos. Simili autem modo Raimundus comes barchinonensis dat imperatoris suam fidem et suam credenciam et ponit istud in eo dominio quod est inter eos. Hoc idem convenit predictus comes jamdicto regi Sancio et dat ei suam fidem et suam credenciam et propter hoc
facit ei hominium suis propriis manibus. Simili namque modo rex Sancius convenit predicto comiti barchinonensi et dat ei suam bonam fidem et suam firmam credenciam et propter hoc facit hominium sepe dicto comiti suis propriis manibus quod eo faciunt quod sic faciant et attendant per bonam fidem sine engan sicut superius scriptum est. Preterea ego imperator Ildefonsus et filius meus rex Sancius per predicta placita et convenientias que inter nos et vos superius scripte sunt solvimus tibi et impigneramus
illa quatuor castella que per nos tenes nominatim Alagonem Riclam Mariam et Belxid cum omnibus eorum dominationibus et terminis eo modo quod si placita et conveniencias sicut inter nos et vos superius scripte sunt tibi non attenderemus et adimpleremus predicta IIII castella in tuam potestatem incurrerent et per alodium et per hereditatem quod ea te nullo modo repetere possemus nec per hominium nec per aliquas convenientias quas inde nobis fecisses donec plenarie tibi restitueremus per laudamentum et consilium meorum proborum hominum et vestrorum qui inde comune bonum inquirere
vellent. Item super hec omnia ego imperator tibi comiti convenio quod sicut erat ordinatum et comprehensum inter nos et vos de honore Pampilone scilicet quod tu haberes inde duas partes et ego tertiam si predictas istas convenientias et placita tibi infringerem et non attenderem illas easdem duas partes habeas in terra illa sine aliquo interdictu mei vel meorum quod ego vel aliquis per me tibi facere posset modo vel omni tempore. Et propter hoc quod nullus inter nos et te aliquod malum verbum pro quo discordia interveniret dicere possit ego imperator et filius meus rex Sancius convenimus tibi predicto comiti quod aliquem hominem de terra tua nec retineamus nec adjuvemus in aliquo contra tuam voluntatem aliquo modo per fidem sine engan. Et ego Raimundus comes simili modo convenio vobis imperatori et filio vestro per fidem sine engan. Hec quidem supradicte convenientie et placita fuerunt confirmata et corroborata in loco qui dicitur Tudilen juxta Aguas-Calidas VI kalendas februarii anno ab incarnatione Domini MCL in presentia nobilium virorum inferius subscriptorum qui predicta omnia suo sacramento confirmaverunt. Juro ego comes Poncius tibi Raimundo comiti barchinonensi quod sicut predicte convenientie et placita inter imperatorem Ildefonsum et filium ejus regem Sancium superius scripta sunt et ordinata sic imperator predictus et filius ejus rex Sancius facient et attendent predicto comiti per omnia per Deum et Sancta quatuor evangelia. Simili modo ego Gonterriz Ferrandus juro et confirmo. Simili modo ego Poncius de Menerba juro et confirmo. Ex parte vero comitis ego Arnallus Mironis comes de Palars juro tibi imperatori et filio vestro regi Sancio quod sicut predicte convenientie et placita inter vos et comitem superius scripta sunt et corroborata sic predictus comes vobis faciet et attendet per omnia per Deum et Sancta quatuor evangelia. Simili modo ego Guillelmus Raimundi Dapifer juro et confirmo. Nos omnes supradicti sumus hujus rei testes et juramus hec omnia per fidem sine engan. Sig+num Raimundi comes. Sig+num imperatoris. Rex Sancius +. Poncius Barchinonensis Ecclesie decanus scripsit hec die et anno quo supra +.

Notas:

Montem-gaudii : Moncayo.
Tutele : Tudela (Tutela).
Flumine Xuchari : río Xucar, Xúcar, Júcar.
Aguas-Calidas : Aguas CaldasBaños de Fitero.

https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Tudil%C3%A9n

 
El Tratado de Tudilén, Tudillén o Tudején fue suscrito el 27 de enero de 1151​ por Alfonso VII, rey de Castilla y León​, y Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, en Tudilén, un lugar situado cerca de Aguas Caldas en Navarra, esto es, en Baños de Fitero, pues en aquella época Fitero era un término de la villa castellana de Tudején.
 
En el mismo Tratado se indica que el rey García Ramírez de Pamplona ha fallecido ("que omnia rex die illo quo mortuus est"). Dado que ello se produjo el 21 de noviembre de 1150, el Tratado de Tudilén debió firmarse en el 1151, seguramente en ese 27 de enero. El hecho de la muerte de García y su sucesión por su hijo Sancho VI sin duda propició el Tratado, ya que Sancho tenía diecisiete años, lo que, en principio, podía suponer una cierta debilidad del viejo Reino. Es de señalar que para la Iglesia todavía Sancho seguía siendo Dux Pamplonensis, que correspondía al que mandaba un territorio por acuerdo de sus habitantes sin permiso o aceptación de la Iglesia, cosa que logró Sancho más tarde. Pero ni Alfonso VII ni Ramón Berenguer IV en este Tratado ni en el anterior de Carrión le negaron el título de rex a García, lo que muestra un cierto reconocimiento a García por el Imperio leonés y la posteriormente llamada Corona de Aragón​.
 
En este pacto, los firmantes convinieron en declarar la guerra al Reino de Navarra, repartiéndose el mismo, ratificando el Tratado de Carrión de 1140, además de adjudicar a Aragón la conquista de las plazas y términos situados al sur del Júcar y el derecho a anexionarse el reino de Murcia, excepto los castillos de Lorca y Vera.
 
Fue precedente de otros tratados como el de Lérida en 1157, el de Cazola en 1179 y Almizra en 1244 por el que se fijaron los límites de expansión en la región de Levante de los dos grandes reinos peninsulares.