Mostrando las entradas para la consulta volria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta volria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

A LA VIRGEN MARÍA. A LA VERGE SANCTA MARIA.

A
LA VIRGEN MARÍA.



En
el capítulo LXXXIII del libro titulado Blanquerna, que escribió
Raimundo Lulio en la ciudad de Montpeller hacia los años 1282 y
1283, se lee una trova dirigida a la virgen María, que puso el autor
en boca de uno de los personajes que en la obra figuran. Es una
composición corta, de bellas formas e ingeniosos y elevados
conceptos, que nos da una idea del atractivo que debieron tener los
lais o tensiones del enamorado trovador.
- "A
vos, Señora, santa virgen María, dice, a vos doy todo mi albedrío,
y con tanto ardor quiere de vos enamorarse, que sin vos en nada
anhela fijar sus deseos ni su amor: porque el amor que a vos se
dirige, que sois madre del amor, es el más fino y elevado de todos
los amores; y quien sin vos amar intenta, malogra infelizmente el
amor de su corazón. Y pues ya que queréis, excelente reina, toda mi
voluntad, os quiero también hacer presente de mi memoria y de mi
inteligencia, porque sin voluntad ¿qué haría de ellas, Señora?
Mas ay, si os place, madre mía, recordad y haced entender a toda la
clerecía cuanto se os honrara si emprendiesen unos el camino de la
Tierra-Santa para predicar la divina palabra a los infieles y
convertirles a la fé cristiana, y sembrasen otros la paz entre las
ovejas de Jesús: que muchos son los que se jactan de que
arrostrarían la muerte por vuestro hijo, si ocasión se ofreciera;
mas pocos los que emprendan el apostolado, pues el temor de morir les
hace andar remisos y negligentes." -



En
la versión que en 1521 se publicó en Valencia del Blanquerna,
aparece también traducida la trova que nos ocupa, aunque en
diferente metro; y si bien en la traducción observamos el lenguaje
más culto del siglo XVI, en nuestro concepto no iguala al original.
A continuación de este insertamos aquella para que el lector juzgue
por sí mismo.


Blanquerna en castellano (descargar pdf)

Blanquerna, castellano, Raymundo Lulio, 1521, valenciano, lemosin, lemosina, lengua castellana, 1749


https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246




A
LA VERGE SANCTA MARIA.







A
vos, dona verge sancta María,




mon voler, qui 's vòl enamorar



De
vos tant fort, quí sens vos no volria



En
nulla rè desirar ni amar.



Car
tot voler ha melloria



Sobre
tot altre que no sia



Volent
en vos, qui est mayre d' amar;



Qui
vos no vòl no 's pòt enamorar.







Pus
mon voler vòl vostre senyoria,



Lo
meu membrar e 'l saber vos vuyll dar;



Car
sens voler, dona, ¿eu qu ' els faria?



E,
vos dona, si us play façats membrar



E
entendre, mayre, a clereçia,



Per
ço que vagen en Suría



Als
infaels convertir e preycar,



E
' els christians fassen pacificar.







Mant
hom se vana que murria



Per
vostre fill si loch venia;



Mays
pauchs son çells qui 'l vagen preycar



Als
infaels, car mort los fá duptar.





(Versión
de 1521.)




A
vos, mare verge, excelsa María,
Lo meu voler done qu' es vòl
enamorar
De vos a qui 'm postre, sens quí no volria
Alguna
altra cosa desirar ni amar.
Qu' en vos quant s' endreça té,
cert, milloria
Sobre 'l que no era ni esser poria;
Puix sou
en nosaltres d' amor vera mare:
Y a vos qui nous ama no 'l vòl
l' Etern pare.



Puix
mon voler prompte voleu, reyna pia,
La mia memoria e 'l saber vos
vull dar:
Car sens voler, dea ¿yo qué d' ells faria?
Mas
qu' es recordassen d' entendre y amar,
Excelsa princessa, a vos
si plahía,
Tots vostres bons clergues d' amar en Suria
A
tots los heretges infaels predicar;
Y 'ls crestians fessen prest
pacificar.



Mas
l' hom perdra 'l viure per vos se gloría
Y 'l vostre fill sacre
si 'l cas se seguia;
Y pochs son qui vagen la fe predicar
Als
infaels heretges per mort reçelar.

miércoles, 3 de febrero de 2021

30 DE MAYO.

30 DE MAYO.

Ocupó la sesión de este día un asunto de interés secundario.
En esta fecha volvieron a marchar los embajadores con el objeto de ver, de nuevo, a la Señora Reina.
Siguen dos cartas, que se recibieron en este día.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem com per causa de la entrada nostra en aqueixa ciutat de Barchinona mencionada en la resposta e scriptura per nos aci ultimament donada als missatgers a nos tramesos per vosaltres insurgiria comocio e tumult en aqueixa dita ciutat de que sab nostre Senyor som stada contristada com nostra intencio tots temps sia stada e es procurar e donar tots temps e benifici a vosaltres e aquest Principat. E axi volents e ab eficacissima cura desixants apartar tot inconvenient e per reposar los animos de tots vos certificam que no solament no voldrem entrar de present en la dita ciutat mes encara sabent que de remenças e altres coses a la nostra inclinacio molt contraries se nos voldria donar algun carrech lo qual nostre Senyor Deu sab ab veritat tal o altre algu en aço no havem per apartar totes occasions e inconvenients e redreçar tots repos e sossech havem deliberat de tornarnos decontinent endarrera a Piera e Vilafranqua. Molt afectuosament vos pregam e encarregam que lla hon sabreu dels dits dos lochs que serem reposada nos trametau una gran e copiosa embaxada e consell de la qual entrevenints los misatgers de Barchinona atorgarem e fermarem tals coses que tots haureu raho e causa de esser be contents circa les coses capitulars e demanades e respostes axi per la Majestat del Senyor Rey e per nos com per part del dit Principat. Confiant de la prudencia bondat e virtut e no menys de la innata fidelitat e devocio de vosaltres e de aquells e tots mirareu e advertireu al honor e dignitat reyal del dit Senyor e de nos axi com sempre vostres predecessors e vosaltres loablament e virtuosa haureu acustumat. E si a vosaltres paria que nostra entrada en la dita ciutat de Barchinona que vos habiam oferta se deja fer som be contenta estarne al parer creat de vosaltres com nostra voluntat es tots temps procurar e donar tot repos e benefici a aquest Principat e a vosaltres com be ho haveu pogut compendre. Dada en Caldes a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna.
Als molt reverends egregis nobles magifichs e honorables mossenyors los diputats e consell lur representants aquest Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy circa les dues ores apres mig jorn havem hagut missatge de la Senyora Reyna que anassem a sa Senyoria a la qual apres som venguts la dita Senyora nos ha parlat com havia algun avis e sentiment que de la deliberacio per sa Senyoria feta e aqui significada de anar aqui se haurien alguns pensaments e sospites volent dir alguns que sa Altesa seria venguda aci per tenir tractes ab los homens de remença e que la anada e intrada de aqui seria per
exequutar e metre en obra algun tracte sobre aço fet de que en aqueixa ciutat hauria varius (o varios, la o mal cerrada) pensaments e perillosos de algun scandil de la qual cosa la dita Senyora diu star ab molt anug que de aço que sa Senyoria ha fet e fa ab tant santa intencio se leven tant contraris juhis. En tant que pus la sua intencio era e es tant recta e santa a la bona conclusio del negoci volria levar tots aquests pensaments e juys e per aço ha dit que delibera partir e anarsen la via de Vilafrancha de Penedes o de Piera havent proposit de aturar aqui fins aquests afers hagen conclusio. E dient que scriura a vosaltres vullau trametre lla alguna solemna embaxada ab la qual lo negoci puixa pendre la desigada fi. E ha pregat a nosaltres la deguessem lla acompanyar. Per nosaltres apres fom un poch apartats e hagut entre nosaltres algun acordi es estat respost a sa Senyoria que attes haviem instruccions e manaments de no partir de açi no podiem alguna cosa respondre a la sua Excellencia sino que ab son bon beneplacit deliberavem scriure e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres sobre lo que nos havia proposat ha plagut a sa Altesa nostra deliberacio donantnos carrech vos scrivissem que sa Senyoria es deliberada anar a Vilafrancha o a Piera o en altre loch mes remot de Barchinona si volreu o si volren que vaja aqui o romanga aci de tot stara a vostre consell e ordinacio. Car no desiga alre que ab contentacio vostra e apartats tots sinistres pensaments donar bona conclusio al negoci e que vosaltres vullau trametre la dita embaxada ab la qual lo negoci puixa pervenir a la desigada fi en aquell loch hon a vostre consell e ordinacio sa Senyoria se aturara. En lo fer de la present havem vist praparatori de la partida de la dita Senyora. Som stats ab sa Senyoria per saberne la veritat hans dit que ha scrit a vosaltres significantvos en cert la sua partida e que si romania seria contrariar al que ha dit e axi se dupta que no fos en vosaltres de la mutacio del proposit major sospita e causa de algun avolot o inconvenient lo qual per la vida no volria se seguis e per tolre aço delibera de tot en tot de partir e que a nit dormira a Terraça e puig vosaltres sereu certificats si volreu que atur en Terraça o torne aci o vaja a Vilafrancha o a Piera que tot ho remet a la vostra ordinacio ne hi es per pus sino que levat tot scandil ho meneje ab vostre consell e plaer. E ja levantse sa Senyoria per donarnos licencia nos ha dit que li es fet report que algu levaria juy que sa Senyoria parteix de aci per algun avis ordinacio e manament del Senyor Rey. Hans fet solemna jurament que alguna cosa tal noy ha ne que per pus no parteix sino per reposar aquexa ciutat e tolre tot inconvenient e que vol e desiga la concordia de aquests afers tant com la sua vida e que per aço vol la embaxada e que de la sua voluntat e intencio per obra ho comprobareu. Pregant vos que en lo cami o a Terraça o a Martorell li scrivau de vostra deliberacio. E ab aço la dita Senyora parteix e es ja partida. Resta senyors per vosaltres nos sia scrit nosaltres ja que farem car fins hajam vostra resposta no partirem de aci. Tingaus Senyora la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Caldes a XXX maig any LXI.
La present vos placia comunicar ab los senyors consellers de aqueixa ciutat per quant llurs embaxadors ab nosaltres ensemps han concorregut en tot aço. E de continent vos placia provehir hajam de vosaltres e de les respostes. - A vostra ordinacio prests los embaxadors.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas, entre las que se halla la de la Señora Reina, que se inserta segunda vez, precediendo a la contestación.

Als molt magnifichs senyors e de gran providencia los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.
Molt magnifichs senyors e de gran providencia. Vostra letra de creença havem rebuda per los vostres magnifichs embaxadors en la dita vostra letra mencionats los quals havem rebuts e hoits ab aquell amor e honor ques pertany de tot lo que per part vostra nos han volgut dir e explicar e regraciam a les vostres magnificencies quant podem la gran afeccio e voluntat que mostrau en conservar la amor unitat e confederacio que es e deu esser entre aqueixa insigne ciutat e aquest Principat e encara les ofertes de interposarvos e trebellar en totes les coses qui sguard hajen al honor benavenir util e tranquille stat de
aquest Principat e poblats en aquell de queus restam no poch obligats. E semblantment nosaltres qui aquest Principat representant vos oferim volenterosament mostrar per obra la nostra afeccio e bona voluntat que havem a interposar nostres traballs a les coses qui sien honor e util de aqueixa insigne ciutat tot temps que lo cas e loch ho requerra. E per quant dels grans afers quals son los que tenim entre mans e de nostra justa empresa sovent se fa variablament report havem summariament informats los dits vostres
magnifichs embaxadors dels procehiments e actes per justificacio de la dita nostra empresa fets a la qual speram Deus Omnipotent dara tal fi e conclusio com desigam e que sera a gloria e laor sua e servey molt gran a la Majestat del Senyor Rey benifici repos del Illustrissimo Primogenit e repos e tranquillitat no solament de aquest Principat e poblats en aquell mas de tots los regnes e terres del dit Senyor Rey. E sia molt magnifichs senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Rebuda havem en aquesta hora letra de la Illustrissima Senyora Reyna de la qual vos tramatem copia ab la present. E per semblant vos trametem copia de la resposta que fem a la sua Serenitat per la qual veureu nostra intencio e deliberacio. Pregamvos afectuosament placia a vostres reverencies e savieses seguir la dita Senyora e anar en aquell loch hon la sua Altesa elegira e se reposara tant vosaltres qui de aci sou partits quant los qui a Caldes erau romasos e prosseguireu los negocis juxta la informacio que de aci haguda havieu. Ab lo present correu ha una letra del Illustrissimo Senyor Primogenit pera sos embaxadors. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem com per causa de la entrada nostra en aqueixa ciutat de Barchinona mencionada en la resposta e scriptura per nos aci ultimament donada als missatgers a nos tramesos per vosaltres insurgiria comocio e tumult en aqueixa dita ciutat de que sab nostre Senyor som stada contristada com nostra intencio tots temps sia stada e es procurar e donar tot repos e benifici a vosaltres e aquest Principat e axi volents ab
eficacissima cura desijants apartar tot inconvenient e per reposar los animos de tots vos certificam que no solament no volrem entrar de present en la dita ciutat mas encara sabent que de remençes e altres coses a la nostra inclinacio molt contraries se nos voldria donar algun carrech lo qual nostre Senyor Deu sab ab veritat tal o altre algu en aço no havem per apartar totes occasions e inconvenients e redreçar tot repos e assossech havem dellibrat de tornarnos de continent en darrera a Piera o a Vilafrancha. Molt afectuosament vos pregam e encarregam que lla hon sabreu dels dits dos lochs que serem reposada nos trametau una gran e copiosa embaxada a consell de la qual entrevenints los missatgers de Barchinona atorgarem e fermarem tals coses que tots haureu raho e causa de esser be contents e circa les coses capitulades e demanades e respostes axi per la Majestat del Senyor Rey e nos com per part del dit Principat confiant de la prudencia bondat e virtut e no menys de la innata fidelitat e devocio de vosaltres e de aquelles e tots mirareu e advertireu al honor e dignitat reyal del dit Senyor e de nos axi com sempre vostres predecessors e vosaltres loablament e virtuosa haveu acustumat. E si a vosaltres parra que nostra entrada en la dita ciutat de Barchinona que vos haviem oferta se deja fer som be contenta starne al parer e record de vosaltres com nostra voluntat sia tots temps procurar e donar tot repos e benifici a aquest Principat e a vosaltres com be ho haveu pogut coneixer. Dada en Caldes a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Serenissima molt excellent e virtuosa Senyora.
Ab humil reverencia havem rebuda una letra de vostra Altesa feta vuy en Caldes per la qual vostra Serenitat moguda per reports e informacions hagudes sobre la entrada en aquesta ciutat e aturada en la vila de Caldes significa a nosaltres la deliberacio de dita Serenitat esser que per tolre totes causes de sospites e parlaments enten anar a Piera o Vilafrancha aon ordona tremetam embaxada per orde donar en la conclusio dels negocis quis tracten. E jatsia Senyora molt Excellent les coses reportades a vostra Altesa segons lo moviment sien molt mes en lo report o informacio que no son en esser pero pus a vostra Excellencia es contentament axi ordenar ho havem a molta gracia car a present no es vist expedient al servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Altesa e benifici de aquest Principat lo entrar en aquesta ciutat. E per ço suplicam humilment al plaer e bona contentacio sia merce sua axi ordonarho e a efecte deduhir com en dita letra es contengut e ab molta confiança speram. E per quant abans de la recepcio de la dita letra haviem ja tramesos embaxadors a vostra Altesa qui fahien la via de Caldes scrivim a aquells seguesquen vostra Altesa en aquell loch que elegira e se reposara. E alli expliquen a vostra Serenitat lo que han en comissio. Supplicam a vostra Altesa li placia quant pus promptament se puixa donar efecte a la votiva e desigada conclusio dels negocis que occorren. E sia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda de vostra Serenitat. La qual nos man lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXX de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - De vostra alta Senyora humils vassalls et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.

lunes, 27 de septiembre de 2021

Medicina de Peccat, segona part

De la segona part de aquest libre,

qui es de confessió.


I.

DE DEU.


Quant m' enamor 

E comença l' amor, 

Me confés al major Senyor 

Quins ha creats, 

De tots mos greus peccats; 

E sia a sa volentats 

O que 'm perdó 

O 'm jutge per raysó, 

Car tot ço que 'n fará es bò. 

E est tractat, 

Segons qu' es rubricat 

Porats saber co 's ordenat 

E tot complit 

Per lo Sanct Esperit, 

Digne es que molt sia servit, 

E ab dolor, 

Com home peccador, 

Me confés per la sua amor. 



II.

DE LA UNITAT DE DEU.


A la divina unitat

Me confés de tot lo peccat 

Que ay fayt per manera d' ú 

En amant mays que Deus alcú, 

Car aquel fá un altre Deu

Si ama sí mateix o 'l seu 

Aytant o mays qu' el Creador,

Perque eu acús mí e m' amor, 

A vos unitat de mon Deu;

Car vas vos ay peccat molt greu, 

Perqu' eu quant un a vos me acús,

Car mantes causas ay sajus 

Mays amades que lo Senyor

Com hom fals e traydor; 

E ab totas mes unitats

Ay fayts mants greus mortals peccats; 

E es bò qu' en sia punit

A honor del Sanct Esperit, 

O' n sia el peccat perdonat

A honor de sa pietat.


III.

DE TRINITAT.

 

M' ha lo Senyor creat, 

Car d' ánima e cors m' ajustat, 

E encare só 

De lur conjuncció, 

E ab tots tres fí falió 

Vas lo senyor, 

Perque n' ay gran dolor, 

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr, 

E me 'n confés 

Ab voler que ja mes 

No faça per neguna res 

Negun peccat 

Contra la Trinitat 

De lo Senyor, qui m' ha creat 

A son semblant, 

E 'n tot quant son trinant 

M' acús penedent en plorant. 


IV.

DE BONTAT.


Car Deus es bò, ha bé creat

E al naturalment pausat 

En tots los homens qui son nats; 

E car eu contra las bontats 

Qui en mí estan naturals 

Ay fayts molts de peccats tròp mals, 

Suy esdevengut home mal,

E estay fals e desleyal 

Contra la divina bontat,

E ‘l bé qu' en mí ha naturat; 

Contra mant altre gran bé

Ay fayt molt de mal ben sové; 

E de tot est mal me penet (11),

Encare que pogre haver fet 

Molt bé, e cessat molt de mal,

Perque n' ay gran ira mortal; 

D' hon me confés a la bontat

De Deu, en tot quant ay errat, 

E de mon còr faray hostal

A Deu, e fineray a mal.


V.

DE GRANEA.


La granea

No posa poquea

En neguna vinentea

Contra virtud,

Si es empero de salut;

Mas granea d'hon son perdut

Lo peccador

Qui no han confessor

Ni del gran Señor han paor,

Ço té a mal (12)

Quant granea moral

Qui contra mortals peccats val,

Hom vòl amar, 

Ni si al confessar 

Se vòl de grans tòrts acusar; 

Perqu' eu m' acús 

De mos peccats sajus 

A la granea mays dessus. 


VI.

DE ETERNITAT.


Eternitat, 

Contra vos ay errat 

Mant temps en mant mortal peccat, 

D' hon me penet 

E mí adret sotsmet, 

Per ço que n' aya meylor dret. 

Confessió, 

Pietat e perdó, 

Si eu hay fayta falió 

En mays amar 

Ço que no pòt durar 

Tant com lo vostre eternar, 

Gran dolor n' ay, 

E jamays no ho faray. 

E vos, eternitat, sius play, 

D' huy may mandats 

Ço queus venga en grats, 

Que 'n vos honrar ay volentats. 


VII.

DE PODER.


Poder de Deu, confessió

A vos fás de ma falió 

Qu' ay fayta contra lo poder 

Que vos m' havets dat a bé fer;

E s' eu ay ne fayt mant greu mal,

Com hom fals e desleyal; 

E si 'n vos no fós pietat,

Forau contra mí tan irat, 

Que no 'm fera confessió,

Ni esperara de vos perdó; 

Lo qual esper a mon poder,

Per ço queus en faça plaer; 

E vos, poder, pus tant vos dats

A mercé e a pietats (13), 

Tenits d' uy mays tant fòrt al fre (14)

Que no 'm lexets far nulla re 

Que sia contra vostra amor,

Car en tot vos am e 'us aor, 

E lo poder que m' havets dat

Sia de vostra potestat.


VIII,

DE SAVIEA.

Saviea, 

Pus gran en bonea, 

Vas vos ay fayta pegea, 

Com hom sens sen 

Qui fal a son scien, 

Perqu' eu son trist e temen (15); 

Car quant hom fá 

Vos ó sabets, é ja 

Per tot aço no 'm romanrá, 

Que no m' acús 

A vos de mon mal us, 

Qu' aytant com hom gamus, 

E no far bé 

Fallent en mante re; 

E si ‘m volets pendra mercé, 

No faray mal, 

E si no atretal 

Me serets per tots temps coral, 


IX.

DE VOLENTAT.


Vos, volentat, contra peccat

De vos vuyll esser confessat; 

E car estats dona d' amor,

Amant oyats est peccador 

De sos faliments e peccats

Que ha fets ab sa volentats; 

Si empero 's vòl confessar,

Si es que no vuylla enganar 

Lo vostre leyal confessor;

Car qui 's confessa ab fals amor 

Moltiplica lo seu peccat,

E deune ser a mòrt jutjat; 

Mas pus que 'm confés ab dolor

De cór, e suspirant, e 'n plòr, 

Vejats de mí que devets far,

Pus qu' eu me vuyll a dret pausar; 

E 'us clam mercé com peccador

Qui desira vostra honor: 

Si ‘m volets mal ¿quin dret haurá 

La raysó qui jutjar me fá?


X.

DE VIRTUT.

A vos, virtut 

De Deu, rey de salut, 

Me confés, car tant hay viscut 

Hom viciós, 

En bé far pererós, 

E 'n far lo mal volenterós; 

Hay greu fallit 

E deune esser punit; 

Empero lo Sanct Esperit 

Qui es pietat, 

Vòl que hom sia ajudat, 

Si ab virtut diu son peccat. 

E vos, virtut, 

D' hon tot bé es vengut, 

Ajats mercé d' home cahut 

Ab gran dolor, 

Suspirant e 'n plòr 

Prometent per la vostra amor 

Contra peccat 

A vostra volentat 

Far satisfacció de grat. 


XI.

DE VERITAT.


A vos, divina veritat, 

Me confés de tot mon peccat, 

E míus present 

Qu' em façats puniment, 

Car molt ay viscut falsament

En cogitar e en parlar; 

E puis que m' en vuyll confessar 

E penedir, 

No me vullats punir. 

E si ho fayts ¿qué porán dir 

De vos aquels qui verament 

Dien de vos gran lansament?

Car pus qu' eu fas 

Ço que pusch e dich: - Las 

Per nulla res no mentirás. -

¡Ah veritat! 

No hajats còr irat 

Contra home bé confessat. 


XII.

DE GLORIA.


A vos, gloria eternal,

M' acús com hom qui res no val; 

Car peccats m' han tant abatut

Que tròp son vil esdevengut;

Perque nous tayn qu' eu sia ab vos

Que sots loch d' home virtuos; 

Empero en vos es mercé, 

Pietat, caritat e se, 

Que si bé m' acús confessan 

E que a vos perdó deman, 

Que vos já no ‘m direts de no, 

Pus que en vos está perdó; 

Perqu' eu fás ma confessiò

Enfre jutjament e perdó; 

E per justicia promet

Que faré ço queus tany per dret; 

E per perdó mercé deman,

E vos faytsne vostre coman; 

Car mi sotsmet a vos grair

En tot ço qui 'm volrets punir.


XIII.

DE JUSTICIA.


¡Ah justicia 

De Deu! ¿cóm puria 

Que no 'm fossets enemia

Per mon peccat, 

Tan gran malvat? 

¿Poriaus vençre ab pietat 

Mercé claman, 

Penedent, confessan? 

Pus que pietat es tan gran 

Per lo perdó, 

Com es vostra raysó 

Que havets contra ma falió, 

Que vos enpar, 

Car eu no ho say jutjar: 

Car cascú damdós se pòt far (ya que cualquiera de ambos se puede hacer)

Qu' es que en sia 

Lo perdó volria 

Si 's pòt far sens injuria. 


XIV.

DE MISERICORDIA.


A vos, misericordia

De Deu, al qual injuria 

Ay fayta mantes vets peccan, 

Me vuyll confessar en ploran. 

Mantes vets suy desesperat 

E estava a ser ho obstinat (16), 

Que no ‘m podia penedir

Nius volia mercé querir, 

Perqu' en son ara penedent, 

E clamvos mercé humilment. 

E si 's pòt far que 'm perdonets, 

En mí gran eximpli darets 

De perdó e de pietat; 

Car home só de gran peccat, 

E tal haurá ‘n vos esperança

Si 'm donats vostra perdonança; 

Que si no 'm volets exoir,

Nous volrá mays mercé querir. 

E vos, dona, no esquivets

Nuyll hom, pus perdonar volets.


XV.

DE LA HUMANITAT DE JHESU-CHRIST.


Humanitat 

De Christ honrat, 

Qui sots de molt gran sanctetat, 

Darmets perdó 

Sius fás confessió 

Ab dolor e contricció 

De mon peccat 

Horrible e malvat, 

Ab lo qual vos ay fals estat; 

Si 'm perdonats 

E gloria ‘m donats, 

De mercé gran fama hauriats; 

E de donar 

Con que sia la far (17),

A vos, dona, ‘m vuyll acusar 

E penedir, 

E volriaus servir 

Tant fort qu' en volria morir. 


XVI.

DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.


A l' angoxosa passió 

Qui sobre totas major fó 

En lo rey del cel e del tro, 

Dich mos peccats, 

Qui son molts e malvats; 

E si tot só desvergonyats 

Com los nomen, 

Pus qu' els dich peneden, 

La passió no m' en repren; 

Car molt ama confessió, 

Per ço que puscha dar perdó, 

E de Jhesu-Christ un tal dó 

Eviternal 

Qui sobre tot dó val 

En gloria celestial; 

Perque fás ma confessió 

A la pena qui 'n la cròts fó, (crotz, creu; cruz)

Per la nostra redempció. 


XVII.

DE SENYORIA.


A vos, de tot lo món Senyor, 

Se penet vostre servidor, 

E confesses per vostra amor 

Mays que per sí, 

E si vas vos fallí 

Quant de sos tòrts no 's penedí, 

Are s' en penet tant forment, 

Que per jamays a son scient 

Vas vos no fará falliment; 

E perdonats, 

Pus qu' ens amats, 

En la crots per vos fóm comprats; (crotz : cruz)

E en tres vets 

Serem vostres per drets, 

Si ' ns perdonats nostres nalets; 

Las quals tres vets, segons que ‘m par, 

Son per crear e recrear, 

E car nos volets perdonar. 


DE SANCTA MARIA.

XVIII.

A vos, dona de Sanctetat,

Me confés tement de bò grat; 

Car qui 's confessa per pahor

E no per la vostr' amor, 

No fá sancta confessió;

E no 's tayn que venga a perdó 

Per temor qui 'n re tant no val,

Com fá amor ver e leyal. 

Confesme, donchs, per vostra amor,

Com home sutz e peccador, (sucio)

Que de peccats ha ensutzat (ensuciado)

Lo còrs e ‘l còr, mas ay plorat (el cuerpo y el corazón, mas he llorado) 

Ab contricció penedent,

Per ço que sia lavament (lavado, lavamiento de pecados)

La vostra pura sanctetat, 

Ab perdó e ab pietat; 

La qual munda hom peccador, 

Quant se confessa ab dolor 

De còr, gitant suspirs e plòrs, 

E espera vostre secórs. (socors; y espera vuestro socorro) 


XIX.

DE ALTETAT.


Com hom qui d' alt es bax cahut, (baix; bajo; “como hombre que de alto es bajo caído”)

E remembra l' alta virtut 

De vos, dona de peccadors,

Qui estats alta en valors, 

En pietat e en amor,

En menbrança de peccador, 

Ab suspirs e cahut sajus

En peccat, del qual no m' escús, 

Leu las mans e los uylls al cel (elevo las manos y los ojos al cielo)

Ab còr amar pus que feel, 

Consirán que vos sots ahon

A tot home qui de pregon (18) 

Suspira e plany son peccat, 

Si bé estats en altetat 

D' hon vos devalla peccador 

Quant a vos puja sa amor, 

En confessan e en ploran, 

Dient soven; - Mercé deman, 

A la regina de perdó, 

Qui de mercé no diu de no. -


XX.

DE NOBILITAT.


Negú rey n' imperador,

Enfora Christ nostre Senyor, 

No hac tanta nobilitat

Com la dona de pietat; 

Car tant es noble en amor, 

Que valer fá tot peccador, 

Pus que a ella s' es confessat (19) 

Conexent sa nobilitat; 

Lo qual peccador no volch res 

Ans qu' es confessás, e james 

No pogra valer sens perdó 

De la cosina Salamó;

E verament parenta es

De Deu qui 'n ella hom se fés; 

Perque a sa nobilitat

M' acús com hom de gran viltat, 

Home vil de nient vengut

Qui no es digne de salut; 

Empero un pauch es sotspes,

Pus de la regina 's confés.


XXI.

DE VIRGINITAT.

Virginitat, 

Dona de castetat, 

Ha en vos tant gran pietat, 

Qu' est peccador 

Quius vòl per confessor, 

Eus trament suspirant e 'n plòr (20) 

Devoció 

Ab contricció, 

Deynets ausir e dar perdó, 

Que vay errat 

Contra virginitat 

De mí o d' altre castigat 

Sabiats qu' en só, 

Pus qu' en deman perdó; 

E las virginitats qui só 

Per vos estan, 

E prechvos en ploran 

Que neguna ‘m sia 'n mon dan.


XXII.

DE CONSTANÇA.


A constança 

Qu' está fermança 

De tota bona esperança

En la meylor 

Verge, dona d' amor, 

De confessat e confessor, 

E a confessar, 

M' acús de mon peccar, 

E l' acusament vuyl fermar 

En son poder, 

Qu' en faça son voler 

E qu' ela no 'm puscha retrer 

Al punt de mòrt, 

Hon hom cáu en la sòrt 

Qui es de bò o de mal pòrt; 

E car suy ferm, 

En quant el emferm, 

Prech sa confessió o 'm conferm. 


XXIII.

DE HUMILITAT.


L' humilitat, 

Dona e caritat, 

Prengaus de mí gran pietat; 

Car humilment 

Membre 'l responiment 

Que fees al saludament 

De Gabriel, 

E car no havets fèl 

Perqu' em dejats esser cruel, 

Car tota sots humilitat, 

Pasciencia e caritat, 

Ajats d' est home pietat, 

A vostro honor 

Suspirant e 'n plòr, 

E qui 's penet per vostr' amor, 

E qui no ama erguyllós 

E vas vos es tant temerós, 

Con si tot fós suspirs e plòrs.


XXIV.

DE ESPERANÇA.


Quant par l' estela en l' albor, 

E s' apareylon tuyt li flor, 

Qu' el sòl montiplich lur color 

De esperança, 

Mi vest alegrança 

D' una douçor confiança 

Qu' ay en la dona d' amor; 

E adonchs deman confessor, 

A tuyt m' acús per peccador, 

E qu' el me man 

Que reta tot lo dan 

Qu' ay donat gran en peccan 

A cells qui estan servidors 

De la regina de valors, 

Per ço qu' en esper tal secórs, 

Que a nuyll peccat 

No sia obligat 

Pus qu' en sia bé confessat. 


XXV.

DE MATERNITAT.


Si com l' infant qui ha talent 

E a sa mayre ploratment 

Significa son faliment,

Suspir e plòr

A la mayre d' amor

Qui de sos infants ha dolor,

Adonchs com están en peccar, 

Qu' ella me vuylla aydar 

Al confessar, 

Cridant: - "Mercé! mercé! mercé! 

Ajats, mayre hon tot bé vé, 

De vostro fill quius ame e 'us cre, 

E qui es vençut 

Per peccat e cahut 

E no pòt haver qui l' ajut 

Mas vos qui sots son compliment, 

Son gaug e son restaurament, 

E quius quer mercé penedent." - 



XXVI.

DE PIETAT.


Si com cell qui vens son peccat 

Quant de son prohisme ha pietat, 

Me vuyll vençre quant hay errat,

E confessan, 

Penedent e ploran, 

E a la regina deman 

Que ades m' ajut, 

Ans qui sia vençut, 

Ab pietat, qui es salut, 

E majorment quant d' ela vé; 

Car sa pietat home té 

En sos afars tant fòrt al fre 

Si 'l vòl amar, 

Que no 'l lexa peccar, 

E fá 'l tant piadós estar, 

Que no ha gens de crueltat, 

Ans es tant franch e ensenyat 

Que de tot hom ha pietat. 


XXVII.

DE ÁNGELS.


Una confessió fés céll 

Fás a tots los ángels del cel, 

E majorment a Gabriel 

Qui les saluts 

D' hon tuyt son remuts, 

Dix a la dona de virtuts. 

E vosaltres, ángels d' amor,

Dejats ausir est peccador, 

Pus que s' ho tenra a honor (21) 

La regina 

Qui es medicina 

De tuyt acell qui s' enclina 

Per s' amor a confessió, 

Demanant a ella perdó, 

E sius ay fayta falió; 

Car del consell 

Qu' em donavets tan bell, 

Nous ay creyut mí vos n' apell (22). 


XXVIII.


DELS PROPHETES,


¡Oh, vos, Adam, 

E Jacob, e Abraham, 

E Isach! mercé vos clam 

Qu' em confessets, 

E tant fòrt m' ajudets 

A delir los meus greus nalets, 

E confessan, 

Que d' aquí en avan 

Jhesu-Christ mos tòrts no deman; 

E 'l confessar 

Si no lo say formar 

Ab suspirar e en plorar 

E penedir, 

Ab tristor e languir, 

E tots mos peccats descobrir, 

Vuyllats forçar 

E tant bé ordenar, 

Que peccat no y puscha estar. 



XXIX.


DE APOSTOLS.


A vos, sant Pere, sant Andreu,

Sant Johan, e sant Bartomeu,

E tuyt vostre companyó,

Fás en plorant confessió 

De tots quants peccats ay obrats; 

E prengaus de mí pietats 

Qui estay en pòrt perillós. 

E si vosaltres sots joyós 

En paradis e no ‘m membrats, 

Pus que per mí n' estats pregats, 

Tendra ço nostra dona a mal,

Qui sens pregar tots jorns nos val, 

E majorment quant la pregam;

Car ella es nostre reclam. 

E li senyor qui gloria han,

Si 'ls servidors ván oblidan, 

No son conexent ni cortes, 

E de membrar no saben res; 

E car sots say per nos membrats, 

Siem per vosaltres aydats.


XXX.

DE MÁRTIRS.


A sant Laurens, 

Esteven e Vicens 

E tot mártirs examens 

Me confés say; 

E ells qui son delay 

De mos peccats m' augen si ‘ls play; 

E si ells fòrts 

Estegren a la mòrts 

On venseron colpes e tòrts, 

Eu suy say nat 

E tant fòrt carregat 

De peccats envolopat, 

Que si no ay 

Secórs, já no veuray 

Nostre Senyor per nuyl temps may; 

Perque prech vosaltres senyors, 

Pus fós tan bons combatedors, 

Que haja say vostre secórs.


XXXI.

DE CONFESSORS.


Oh, vos, senyor sant Agustí, 

Sant Gregori e Jeroní (Jeroni, Geroni, Geróni, el autor de este libro, Gerónimo Rosselló)

E als altres confésme clí (23), 

E dich en plòr: 

- Aujats est peccador, 

E diats a nostre Senyor 

Que li perdó, 

Pus que ha gran raysó 

Per la vostra confessió 

Qu' él vos fá molt penedent; 

E car vos fá confessament, 

Metvos en tal obligament, 

Que far cové 

Que procurets son bé, 

Tant, que no fall en nuyla re; 

Car confessor 

Está procurador 

Del confessat per sa valor. - 

domingo, 17 de enero de 2021

24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.