CLVII, arch. dip. diet. 1460, diciembre. casa de la Deputacio

CLVII.
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/ Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona.
E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enríquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis.
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

CLVIII letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. (P. M. Carbonell)

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.
Memoriale n. 51.
Es una nota autógrafa puesta en la parte interior de las cubiertas de pergamino que preceden al primer folio.
Pere Miquel Carbonell nasque a VIII de febrer any MCCCCXXXIIII (1434) e era dilluns com nasque en la casa gran de la plassa nova que huy que comptam VIII de setembre any MDXII (1512) posseex la dita casa mestre Andreu Castara Chirurgia e ho (o bo) hon yom fas la barba. He ha dit a mi la mia bona mare que lo dimarts apres lo dilluns yo fuy nat era festa del ventre ço es Carnestoltes. Et obiit die jovis secundo mensis Aprilis anno a nativitate Domini MDXVII (1517) cuius anima requiescat in pace. (Autógrafo de su hijo Francisco.)
Su nacimiento lo confirma también Carbonell en otra nota autógrafa puesta al fól. 143 v. del Memoriale N. 55. A. Idem en otra al fól. 34 del Memoriale N. 55. B.
N. 2. Varia 23. Privilegia temploriorum. Jacobi II.pars 2.a n. 310. fól. 2 v. de los que preceden a la numeración.
Petrus Michael Carbonellus Regius Archivarius Barçinone (NOTA 1) ortus die Mercurii XIX Februarii quadragesima insurgente Anno salutis MCCCCLXXXXIII hoc epigramma litteris maiusculis per prefatum Petrum Oliva sculptum in lapide reposito in pilari claustri Monasterii predicatorum Barcinone ante suum monumentum novum eidem Monasterio dono dedit.
Deo. Omnipotenti. Maximo. D. O. M. F. CARB. PARENTI OPTIMO GRATIAE CONIVGI BENEMERENTI. P. MICH. NELLVS REG. ARCHIVARIVS CIVIS BARC. SIBI ET SVIS POSTERISQVE ANN. CHRISTI. M CCCCLXXXXIII. (1493). XI. KAL. MART. FERRANDO II. FOELICITER REGNANTE.
sua pecunia faciendum curavit S. P. F. G.
(NOTA 1): Derivatur a Barcino Barcinonis est ablativi casus et sic est interrogatio de unde scilicet de Barcinona. Sed si in genitivo ponatur puta Barcinonae tunc derivatur a Barcinone primae declinationis et est genitivi casus et scribi debet tunc cum diphthongo Barcinone et est tunc interrogatio de ubi scilicet in Barcinona.
Hieronymus Paulus Barcinonensis.
Quis me adeo pulchris emendatumque figuris
Scripserit ut noscas est opere pretium
Hunc Carbonellum vocitant quem Regia cura
Archivi voluit sceptra tenere sui.
Alexander Geraldinus Infantium
Regum Hispanie Preceptor egregius.
Si quem formosae delectant forte figurae
Has Carbonelii noscat habere manus.
Patria Barcino terris et notus Iberis
Archivo Regum Rege volente praest.

N. 3.
Memoriale n. 49. fol. 149.
Anno Christi MCCCCXXVIII (1428) in Civitate Barcinona terraemotus factus est ita grandis quod lapides operis vulgo nuncupati la O. quod erat ut nunc est refectum in pariete fasto supra portam Ecclesie beate Mariae de mari huius Urbis respiciens occidentem versus ruerunt ex qua dirutione XXVIII homines inter masculos et feminas mortem obiere. Hic enim terremotus duravit in memorata Urbe annos duos mensis sex. Sic quod nulla dies sine terraemotu illuxerat. Haec autem habui a viris senio confractis et inter alios a veneranda Genitrice mea nomine Joanna tunc aetatis suae anno VIII. Quae annos VIII et hebdomadas sex paralysi morbo in cubili laboravit computando a superioribus diebus usque diem Jovis XVII Novembris anno salutis MCCCCXCVI (1496) quo mortem obiit vixit annis LXXXIII mensibus sex diebus XXVIIII. Verumtamen ipsa religiossisima domina mater mea prefato morbo sic oppresa et etiam ipso crescente extitit cum ferre in agonia mensibus sex et XXVIIII diebus diem clausit extremum predicto die jovis XVII Novembris paulo ante pulsationem primae horae post intempestam noctem ipsius diei anno ut predicitur Christi MCCCC Nonagesimo Sexto apud Cameram maiorem domus maioris domorum mearum sitarum in vico vulgo dicto den Serra Urbis Barcinonensis cuius anima in pace requiescat. Vixit ut predixi annis LXXXIII mensibus sex diebus XXIX. Ita quod morbus paralysis eam compressit ad extremum eius vite diem usque scilicet annis ut predixi octo hebdomadas sex. Nota quod hec veneranda Mater priusquam ab hoc seculo migrasset paralysi morbo in cubili persisteris maximo cum dolore et patientia laboravit per annos octo et hebdomadas sex. Cuius anima requiescat in pace et credo eam iam in pace requiescere.

N. 4. Memoriale n. 49. fól. 42.
Mujer de P. M. Carbonell.

Die Mercurii XV Januarii Anno salutis MCCCCLXXXXI prefatus dominus Infans Henricus ex predicta domina uxore sua filiam nomine Helisabet suscepit nataque fuit ipso quidem die Mercurii paulo post pulsationem primae horae post meridiem ipsius diei in domibus ab eo nuper emptis sitis apud urbem Barcinone in vico lato satis prope caenobium divi Francisci. Quae quidem domus ab eodem domino Infante empte pretio XLV milia solidorum fuerunt primo Petri Morer quondam (o quendam) mercatoris Civis Barcinone mariti uxoris meae nomine Eulaliae ultimo vero Gasparis Maymo Locumtenentis Baiuli generalis Catalonie qui primo fuit notarius nunc vero eques....

N. 5.
Memoriale n. 55. B. fól. 19.

Per causa del fret la mia ma que es indisposta ha scrit e scriura no axi be com ha scrit e scrivia Deo opilulante stant calda e per ço nos meravell lo lector si en aquest Registre trobara scriptura mal scrita.
Id. fól. 22.
Aquesta scriptura es per mi ab ruina tincta e cuytadament e ab gran fret scrita.

N. 6.
Memoriale n. 49. fól. 69.

Possessio Regii Archivi Barcinonae.
Memoria teneto mi gnate Francisce quod die Martis die festo divi Juliani VII Januari Anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo septuagesimo septimo paulo post pulsationem decimae horae ante meridiem eiusdem diei: ex maxima tuve terra madescente ego Petrus Michael Carbonellus Regia apostolica et imperiali auctoritatibus notarius publicus Barcinone adeptos sum possessionem Regii Archivi Barcinonensis: ad quod Archivum e domo subscripti Bartholomei Verini una cum ipso et ceteris pluente semper nive in maxima quantitate accedere non recusavi. Et sic in ipso Archivo ipsis die hora mense et anno presentes fuerunt magnifici honorandique et probi viri dominus Bartholomeus Verinus Consiliarius et Regens Cancellariam Serenissimi Domini Regis Andreas de Peguera Magister rationalis Curie eiusdem domini Regis in Civitate Barcinona principatu que Catalonie Regno Maioricarum et insulis ei adiacentibus ac in Regno Sardinie Petrus Baucells locumtenens ipsius Magistri rationalis Montserratus Torres presbiter Bernardus Andor domini Regis Scriba: qui rogatus et requisitus ipsam possessionem scripsit et penes se testatus est et Joannes Viastrosa mercator Civis Barcinone Jacobi Garcia viri quidem optimi et cordati predecessoris mei in dicto officio gener ac alii viri qui ibidem aderant. Et nihilominus fere paulo post ego idem Carbonellus prestiti sacramentum et homagium penes eundem magnificum Regentem Cancellariam Bartholomeum Verinum ore et manibus comendatum juxta Usaticos Barcinone et Constitutiones Catalonie generales: ac modo et forma quibus magnificus domini Regis Protonotarius illud prestat sen prestare tenetur. Idcirco Sacratissimam divamque Virginem Mariam et divum Hieronymum cum divis Juliano Raphaele Honorato aliisque paradisii civibus ut ad omnipotentem Deum preces prorigere dignentur pro me peccatore suppliciter oro et obsecro. Adeo quod ipsis precibus mei misereatur meque adiuvet defendat ac optime ferat mihi Carbonello quam diu anima hos reget artus meque etiam ad suam gloriam perducat eternam per secula cuncta. Amen. Vale.

N. 7.
Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. 68.

Ne quispiam me P. M. Carbonellum predecessoresque et successores meos in prefato Archivii officio mordere studeat (seu si momerderit penitus confundatur) Regum Regesta in ipso Archivo recondita multis maturis ac sumptis prandiis ego quidem recens in ipso officio volvere et revolvere curavi adeo ut aliqua ex Regestis decreta per omnes predecessores meos apposita eternae memoriae commendentur et deinde invidiosus omnis in Archivarios male loqui sinat. Iccirco vere utendum estimo per me et alios mihi in hoc officio succedentes exercitio Scribe domini Regis et quod sun extra XII Scribarum Regiorum numerum quum iuxta ritum vetustissimum mihi in hoc officio prefecto licet tali exercitio uti postquam Scriba mandamenti domini Regis ratione ipsius officii sum et appellor veruntamen si quis dicat quare tali exercitio tam rare utebantur predecessores mei bene dicendum puto quod ipsum officium totum hominem occupat et maxime retroactis temporibus quibus in ipso Archivo maxima commoda eisdem Archivariis obveniebant etiam quia dudum ante annum MCCCCXVIIII tempore memorati Regis Alfonsi nullum aliud Archivum erat in Regnis ditionis domini Regis preter hoc. Nam postea ipsius Regis tempore fuerunt facta ex uno tria scilicet hoc Barcinone unum Valentie et aliud apud urbem Cesaraugustam Regni Aragonum. Multa alia dici possent ad hanc rem tutandam que ne aures audientium obtunderem et brevitatis gratia relinquenda potius existimavi. Vale. Archivi custos et lux Regum ac populi foeliciterque vitam agito.

N. 8. Memoriale n. 55. A. fól. 109.

Nota de cercar.
Si sesdevendra algu venir a mi dient yous do per cerca de tal cosa tants rals e si ho trobau vos dare tant crech yo esser justa cosa trobant ho pendre la promesa ultra son salari. Empero sis seguira que per la cerca haura bestret e apres veent que yo no trobe la cosa demanada tornara e dira ço que haguera pogut dir en la primera vegada e dar tant sis troba yous dare nom semble cosa honesta acceptar tal promesa. Mas dir si lo treball ha esser maior de la cerca yo vull mes per lo cercar del quem haveu donat om dareu alguna cosa mes si yo ho trobare que sia rahonable mas no acceptar promesa apres de la bestreta quant nos trobe car pories seguir si apres se trobave infamia per a mi que havia primer dit que nou trobave encara que ab veritat you hagues dit per la presumptio que facilment sen hauria dient la gent axi mirau bona pragtica de Archiver fas bestraure per la cerca. E apres diu yo no ho pusch trobar per que li prometten alguna bona quantitat de pecunia e promesa lavors ell diu jau he trobat donau me ultra mon salari lo quem haveu promes. Daços seguiria gran infamia encara que ab veritat fos dit yo nou trobe per quant les persones enveioses e mal dients ans presumexen e dien lo mal que lo be. Jam ha seguit a mi que hun home Sart appellat Bonanno per cercar una sua legitimatio en los registres de Sardenya del Rey don Joan segon me dona per la cerca mig ducat. E apres com yo li referi que ho havia cercat en los libres de Sardenya e nou trobave promes me que ho tornas cercar e en aquests e en altres registres que siu trobave daria a mi cent ducats per quant siu trobas guanyara la heretat de son pare que era de valor de mes de X millia florins e per mi li fon replicat que no plagues a Deu yo pendren ultra mon salari si aquella trobas mas fora rahonable que si yo havie a cercar tots los altres registres com son Itinerum et Diversorum que per la cerca hi affegis altre mig ducat. E ell no volent ho fer tenint sos tretze (nota 13) que ell podia dar ço del seu e per ço yon podia pendre los C. ducats yol lexi star que no hi volgui perdre mes temps. E siu hagues trobat o may ho trobave no men faria pagar per salari e treball mes de I ducat. E aço he volgut açi posar per que mon fill Francesch que te ensemps ab mi et insolidum aquest offici encara tenga bona conscientia vaia per aquest cami o altre millor si a ell semblara car ques vulla se diga noy ha tal libre per molts quens tengam com lo libre de la Consciencia. E axi no prengam sino la cerca raunable e just salari.
Nota 13: tenint sos tretze : estar en sus trece : Papa Luna, Benedicto XIII.

N. 9.
Memoriale n. 49. fól. 167.

Per quant sens bona causa sino ab passions e favors mundanes han fets Archius en preiudici de aquest Real Archiu situat per los Serenissimos Reys de Arago en la present ciutat de Barcelona com a principal e mes insigne ciutat de les altres e hon los dits Reys han cregut tenir e pus guardats los registres e scriptures Reals faents per llurs grans Senyories pobles e terres e per ço hi faeren fer armaris uns per Arago e Valentia altres per Catalunya e altres per Mallorques e altres per Sardenya e altres illes e terres tots en gran orde. Yo Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor e notari publich de Barcelona una et insolidum cum Francisco Carbonello filio connotario et Coarchivario meo ab bon perdo dels legidors no deliber perdre molt temps en scriure e fer memorials per dits Regnes e terres dismembrades daquest Real Archiu. E axi super eis non servato ordine brevi me expediam e maiorment que so mal pagat de la quitatio quem pertany per dit offici de Archiver e de Scriba de manament. E noresmenys que sens causa alguna e mes per complaure a alguns detractors enveiosos e mals parlers ses feta Constitutio en les Corts celebrades per lo Rey En Ferrando segon en lany Mil cinc cents e deu en la vila de Montso contra mi Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor qui havia acostumat de fer moltes graties dels salaris e treballs quem pertanyen dels transumpts e copies dels privilegis e scriptures de dit Archiu quem demanasen e les mes vegades sens demanar res de cerques cercava. Ara pensant me fer mal han me fet be car haure cercas ab constitutio que non havia nen demanava yo sino molt atart ut patet in memoriali quod teneo de omnibus emolumentis scripturarum ipsius Regii Archivi. Es ver que han fet un be a la republica sobre los registres que nos acostumaven mettre en lo Archiu nisi post mortem Regis. E ara confirmant la Constitutio sobre aço feta per lo dit Rey En Ferrando en lo monastir de Sanct Francesch de Barcelona en lany MD e tres son tenguts protonotaris e secretaris de donar los registres e posar los en lo Real Archiu de deu en deu anys ço es los qui son stats fets e acabats fins en lany MCCCCLXXXXIII e apres de X en X anys e no sen son curats de metrels en dit Archiu sino de una part dels Registres de la Loctinentia del Infant don Henrich Comte de Empories. E per lo temps ques passat son tengut ara donar e mettre dins lo present Real Archiu tots los registres començant a comptar del regnat del Senyor Rey huy beneventuradament regnant fins en lany Mil D e tres inclusive e axi de deu anys ut supra. E en aquest mettre de registres si si posaran sera utilitat mia per les copies quen dare. Es ver que dita nova constitutio fara be e mal al Archiver be que demanara es fara pagar de copias en paper auctenticas sens fer gratias com faea de privilegis o scriptures quis son stades e seran en la Cancellaria o en poder de dits protonotaris e secretaris expedites en pergami quattre rals per fulla mal de alguns privilegis o scriptures que recayan o recauran en migs salaris e occuparan poques fulles no sen pora exigir dits migs salaris sino quattre rals per fulla com dit es e segons vol la dita nova constitutio. En lo fet de les cercas hon diu ques haian a tacxar per Canceller o Vicicanceller e per aquelles sia tengut lo Archiver prestar jurament e oirne sententia de excomunicatio es cosa damnosa als damanants que haian anar als dessus dits en fer les taxar e no poderse concordar ab dit Archiver sens que primer no sia taxat per los dits taxadors que hi saben e sabran poch per ignorar los treballs que si mettran e axi los damanants haian axi rodar la cinia e perdre temps en lo dit taxar maiorment com sera mester cuytat lo que damanaran stants en hostal e volents sen tornar en lurs cases o lo temps los passara que tendran limitat. E apres encara feta dita taxa hauran pagar al Archiver tot lo que sera taxat ans de posar se ell en cercar. Et forte si tendra mala conscientia referra que jau ha cercat e nos troba dira e axi los damanants seran frustrats. E de oir en lo fet de les cerques sententia de excomunicatio es cosa demasiada e impertinent que prou basta hi prest lo jurament. E axi ho he delliberat de prestar que mi haure fideliter damanantlo quem semblara per treballs de cercas. E ara pus hi ha constitutio percascuna vegada que seran demanades scriptures daquest Archiu ara les tenga memorialades ara no demanare primum et ante omniaquem sia pagada la cerca car en los registres nos pot cercar arreu segons lo calendari daran sino a disperatis que no son com los Manuals dels notaris que encontinent troben juxta lo calendari lo ques demanat per que son posats seriatim los calendaris. E si nos pot concordar de la cerca sera cosa pertinent lavors se recorrega als dits taxadors que tacxen mas yo ho fare Deu volent de tal modo com he be acostumat que no hi affreturara recors de fer les taxar com es dit facen e diguen ques vulla que en fer se pagar dit Archiver del que li sera damanat noy basta altra constrictio sino la bona consciencia e aço mateix ha dit lo Senyor Rey que la sua intencio en fer dita constitutio no es stada sino aquesta yo pos açi en lo fet de les cercas. En lo fet empero de fer se pagar de les dites copies sia servada aquella a la ungle encara que los quin han mogut noy haian hagut la intencio recta sino invidiosa contra mi que noy so stat appellat ne examinat lo compte yon tenia segons mos predecessors en fer me pagar molt menys que ells no faen que en veritat en les mes vegades de X parts que podia exigir non exigia la mitat e encara mes del quart. E axi no es persona que pusca dir ab veritat que de mi sia partida sino be contenta e pusch dir ab veritat maxime dels homens de honre sen anaven de mi be contents e yo restave dells mal content no de tots mas de alguns que massa se amaven e volian yo ho reputas a gratia ells ho rebessen gratis pro Deo. Es ver que sera altra taxa si no volran les dites copies en paper sino en pergami. Lavors pora demadar lo Archiver molt mes de dita taxa segons la pratica que ell e sos predecessors hi han servada. Car dar dites copies se enten de paper e no de pergami. E en totes les dites coses ad futuram earum memoriam he volgut extendre la ploma mes no pensava car sera lum e regle no solament de mi e de Francesch mon fill mes encara dels altres Archivers que apres de nosaltres hi succehiran.

N. 10.
Memoriale n. 49. fól. 68 v.

Per bons respectes yo dit Archiver no he servat ne serve ne delliber servar dita taxa encara sia iusta en fer pagar axi integrament los salaris com es taxat ans molt menys faent ne moltes graties e cortesies maxime si es lo damanant home pobre o de honre o de paratge lo qual yo sempre he tractat e delliber tractar benignement e a tant baix salari com ha volgut e volra car yo ame mes aquell tal damanant sen vaia mes content de mi que yo dell dempto que aquest tal damanant venga a mi per la maniadora e bonament e nom faça destexir dient paraules iniurioses o infructuoses donant me algun carrech de esser dur o cruell exigidor et ultra modum car en tal cas no li faria I diner de gratia ans li fare pagar tot lo que per justicia ne pusch exigir e haver. E veus açi la mia pratica e conditio que a bones sen portaran de mi e bens e roba que tal som que fas en fets mes que en paraules e monsonogueries.

N. 11.
Epistola Regii Archivarii ad venerabilem fratrem Franciscum Segarra divini verbi preconem eximium.
Regius Archivariiis Petrus Michael Carbonellus fretri Francisco Segarra ordinis Minorum viro inprimis docto P. S. D. Non equidem sum oblitus: Quam tibi imper in Regio Archivo affectionem circa rem meam aliquam tuo Monasterio impendendam ostenderim: et tu quanta me: non modo humanitate: sed etiam benignitate persaepe exceperis: Itaque cogitanti mihi vir suavis sime an ex codicibus meis Senece opera: Au Marci Tullii Ciceronis in bybliothecam istius Monasterii reponerem. Ubi tu declamator acerrime quottidie volvere et revolvere non cessas sacrarum scripturarum libros: Tandem in mentem venit Senece opera in uno volumine contexta quibus ea bybliotheca carere videtur me repositurum: opere pretium fore. Quando quidem ea lectitantes virtutis gloria emicuerint. Nihil enim mihi obtabilius contingere possit quamque vitae tempus nobis breve datum: diebus: quibus secularia negotia conticescunt: legendo et annotando cum voluptate terere. Non ab re barbatum Hieronymum in vitas patrum ita transcripsisse comperitur. Sic enim ex carnalibus escis alitur caro: ita ex divinis eloquiis homo interior nutritur et pascitur. Sed ille beatissimus est: qui divinas scripturas legens: verba vertit in opera vaca lectioni vaca meditationi scripturarum vaca in lege Dei. De his quidem satis. Quocirca Francisce frater divini verbi preco egregie accipe accipe Senecae volumen: quod tanti facis et inter alios memoratae bybliothecae libros locare cures. Hoc divum quippe volumen gratis et Dei amore isti tam Sanctae bybliothecae dono dara mihi libet in presentiarum. Tu autem disertissime frater Francisce cum preces ad omnipotentem Deum fuderis: memineris nostri. Nam te et ceteros venerandos tui ordinis fratres vehementer oratos velim ut quando me decedere contigerit non vos pigeat pro anima mea omnes dicere Requiem aeternam dona ei Domine. Vale meque ut facis ama nam te puro amo affectu. Ex urbe Barcinona die sexto idus januarias: Quo tuum audivi Sermonem mirificum apud aedem sacram Sanctimonialium Hierusalem huius Urbis Barcinonis. - Anno Salutis millesimo quadringentesimo octogesimo sexto. Ferrando II foeliciter regnante.
TEΛOΣ.
Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba ac tenens claves Regii Archivi Barcinone huiusmodi libros sive opera Senecae comparavit bibliopolae Antonio Ramundo Corrono mediante scilicet die presenti XVI mensis septembris anno Salutis MCCCCLXXVII pretio exoluto. Et postea eos ligari et miniari fecit dictus Carbonellus maiore multo pretio: quod etiam fuit exolutum. Deo gratias et Sacratissime Semper Virgini Mariae Matri domini nostri Jesu Christi et etiam cunctis coelestis Patriae Civibus Amen.Verum hoc anno salutis M. D. XI volvi et revolvi hunc codicem et ipsum inveni deturpatum et male tractatum in aliquibus eius partibus seu foliis. Quis stultus fecerit nescio. Si tempus Deus mihi dederit reparabo postea quamquam nullus Caenobii frater reparare voluit cum sua desidia.

N. 12.
IESUS.

Huic coniugio mihi libet (ut soleo) praefaciunculam huiusmodi facere. Imprimis ausim dicere quod coniugium est genus quoddam servitutis nam et uxor viro et vir uxori obstrictus obligatus et ita annexus est ut nemo quidem summe dignitatis ac auctoritatis nisi sonticis obvenientibus causis separari possit. Obligationem hanc declarat ille quoque mos antiquus quo nuptie per coemptionem fiebant ut vir uxorem et uxor virum quasi emere videretur. Quod Vergilius antiquitatum peritissimus tetigit quum dixit. Teque sibi generum tethis emat. Et alio in loco ac dominum Aeneam in regna recepit et hoc esse aiunt quod queritur Juvenalis de Ursidio que stulta maritali iam porrigat ora capistro. et quod libertas magna dote ematur et certe ita est viri nam tales ex nuptiis fiunt quales ii qui ab amazonibus victi olim dicebantur. Ergo quum solus sapiens liber sit (ut dicunt Stoici) ducenda uxore ne libertatem amittat abstinebit. Hanc uxoriam servitutem illa pregravant molestia sciliset foeminarum loquacitas importunitas insaturabilitas. Ex coniugio igitur quam dii inmortales infamia sequitur vel sequi potest nam hinc adulteria illinc filiorum et filiarum stupra que et si rara tamen maritus pulchre vxoris et formose prolis pater semper timet semper anxius est. Quotiens versum illum pronunciare audit Cornua mutantur sed cornu non variatur totiens animus illius mutatur et variatur scit nam litem magnam pudiciciae esse cum forma scit omnia matrimoniorum alienorum corona esse subsessoribus. Augustus ille Cesar: qui etiam... in numerum deorum relatus fuit non potuit hanc efugere infamiam habuit nam filiam et neptem adulteram. Sane igitur illud Biantis viri sapientis responsum que cum interrogatus esset a quodam deberet ne uxorem ducere dixit pulchram duces aut deformem si pulchram habebis communem si turpem habebis poenam neutrum autem b.... non est ergo viro sapienti ducenda uxor. Preterea mulieris preclara nature dona sunt illa scilicet ingenium acutum memoria tenax et longa vita que libidine seu frequenti coitu maxime minuuntur consumuntur et pereunt. Nihil profecto tam celeriter senescere cogit homines quam crebra geniturae profusio quod non in hominibus tamen sed in aliis quoque animalibus videre licet et plantis nam que sunt salacia et libidinosa nimis animalia cito deficiunt et moriuntur ut passeres et perdices. Lactuce (o lactuçe : lletuga, lettuce : lechuga ?) quoque et alie herbe quum primum in semen abierunt arent et amarescunt. Hominem vero coniugatum temperare a venere perdificile est et volenti per uxorem non licet. Ideo bene. Q. Cicero. M. Ciceronis frater dicere solebat Libero lectulo nihil iocundius. Quod dictum quisque sapientissimus in fronte seu fulcro lecti sui habere scriptum deberet. Uxorem ergo vir sapiens ne ab officio suo deficiat non ducet. De his quidem satis. Christi domini nostri Jesu ac Sacratissime Virginis nominibus imploratis. XXVIII Protocollum sive Manuale mei Petri Michaelis Carbonelli Regii Archivarii et notarii publici Barcinone atque ubique terrarum ditionis domini Regis foeliciter incipit. Qui meum quo utor in publicis hic appono Si+gnum.Incipit Foeliciter.Annus a Nat. Domini. M. Quingentesimus quartus Ferrando secundo eiusque coniuge Helisabet auspicato conregnantibus.
(Nota: Ferrando secundo eiusque coniuge Helisabet : Fernando II de Aragón, el católico, cónyuge: Isabel la católica, Helisabet, Elisabeth, etc.)

N. 13.
Memoriale n. 55. B. fól. 66. v.

Record com en lo dit mes de Març any Mil DXVI fiu fer una clau al pany de la porta del Reyal Archiu de Barcelona la qual en dit mes doni a Francesch mon fill pus es Archiver de dit Archiu una et insolidum mecum dient li que de tot quant hi gonyara axi de cercas com de dar e auctenticar privilegis provisions e altres scriptures de dit Archiu sia tot seu axi que hi faça tanta residentia com es mester e volra e prec a nostre S. Deu que per molts bons anys posseesca lo dit offici ab mi e sens mi en haia tant guany e profit com son cor desija. E placia al Senyor li vulla alargar la vida per mes be a fer. Amen.
E per quant lo dit mon fill es de conditio ques ama molt mes que no deuria e jol haia molt endressat e no te tanta conexença com deuria he li dada la dita clau ab tots los guanys quey fara dient com es dit que tots sien seus ab tot que si fos liberal deuria dir com hi guanyava mon pare veus açi quey he gonyat preneune aquella part que volreu may ho ha fet neu fara yo ley perdo faça yo lo que dec axi vers ell com vers nostra muller e ells nunca façan res per mi que deço so content. Deo gracias.

Esta nota sigue inmediatamente a la anterior y su descifre nos ha sido muy costoso, por hallarse cuidadosamente tachada sin duda por la mano misma del padre o más bien del hijo, después de la muerte de aquel.

N. 14. Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. antepenúltimo.
Aquest mon fill ha desistit de no seguir la Cort.
Pos en record com dimarts vigilia del glorios Archangel mossen Sant Miquel e comptaven XXVIII de Setembre del any MCCCCLXXVIIII parti mon fill Francesch de Barcelona en companya e servey de mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S.R. e de mossen Gaspar Peyro aximatex Secretari del dit S. R. e tira ensemps ab ells la via de Valencia hon va lo S. R. per prestar lo jurament per la nova successio. E parti ja lo dit S. R. a XXIII del dit mes e any de la present Ciutat. Es ver que per quant lo dit mossen Peyro fa e desempatxe les mes faenes de mossen Arinyo e es home docte e que veura millor sobre lo dit mon fill lo dit mon fill stara de continuo ab lo dit mossen Peyro lo qual li fara la despesa a ell e una gentil mula que yo li he comprada. Deus dirigat eos et det suam gratiam. Amen.

N. 15.
Memoriale n. 24. fól. 1. en pergamino.

Pos en memoria com dissapte que comptam XXXI de Març any MCCCCLXXXI mon fill Francesch comença de star en casa de mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S. R. quel ha acceptat en servey seu per scrivent e doni al dit mossen Arinyo un libre estimat .... LXXXX lliures per micer Antoni Geraldino e mestre Francisco qui apres es stat bisbe de Çaefelo. E mes despengui XXII lliures X s. per I mula que doni al dit mon fill com entra en dit servici.

N. 16.
Memoriale n. 49. fól. 102.

Memoria tene quod omnes prefati et infrascripti gnati et gnatae nepotes mei et neptes mei ex filio fuerunt nati et nate in edibus sitis in vico vulgo dicto del Garrofer Civitatis Barcinonae que fuerunt venerabilis et discreti Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonensis eiusdem filii Soceri qua filiam suam nomine Joannam heredem suam universalem instituit et ipsa Joanna predictum filium meum maritum suum ad omnimodas voluntates suas. Quemadmodum de herentia praedictae nurus liquido constat in Capitulis matrimonii predictorum filii et Joannae penes discretum Joannem Geraldum notarium publicum Barcinone. De herentia vero filii mei plene constat ultimo testamento predicta Joannae confecto et eiusdem Joannae manu propria scripto penes discretum ac venerabilem Stephanum Malet Regium Scribam et notarium publicum Barcinonae.

N. 17.
Memoriale n. 49. fól. 101.

Die dominico VIII mensis octobris anno Salutis M. quingentessimo tertio Ferrando secundo foeliciter regnante et in comitatibus Roscinonis et Cerritaniae pro Gallorum bello rejiciendo personaliter cum magno exercitu peditum et equitum existente Reverendissimus dominus Petrus Gartia Episcopus Barcinonensis confirmavit nepotes meos ex filio duos scilicet Petrum Michaelem Carbonellum et Franciscum Michaelem Carbonellum apud Episcopale palatium Barcinononensem constitutos. Et prefati Petri fuit compater ego Avius et Commater egregia Barona de Queralto nomine Violans filia Magnifici Joannis Ros quondam Legum professoris prefati vero Francisci fuit compater magnificus Joannes Guillelmus Jorda Legum professor Civis Barcinone et Commater uxor magnifici Hieronymi de Colle Legum professoris Civis Barcinonae. Et dono dedi ipsi Petro pro ençaeniis et bono amore argenti aurati taceam sive xapam factam cum gallonibus sive gallons ponderis unius marci ad marcam Barcinone. Solveram pro ea lliuras acto et X solidos.

Id. v.

Et eodem die et anno prefatus dominus Episcopus Barcinonensis sedens in prefato Episcopali palatio predictum Petrum nepotem meum corona illustravit et sic chartam Coronae ei concessit et tradi fecit in crastinum per notarium eius Vicariatus.Item die festo Sancti Francisci quo computatur IIII.us dies octobris anno Christi M. quingentesimo quarto anticipando dedi pro filio seu filia primogenituro seu genitura ex prefatis coniugibus loco encaeniorum duplam unicam ducati valentem ducatos duos Helisabet venerandae nurui meae ipsoquidem die personaliter reperte in aedibus domini patris sui Joannis Ulzina apothecarii sitis coram fonte Angeli juxta littus maris huius Urbis Barcinonae.

N. 18. Memoriale n.19 ?? fól 101.

Die dominico vicesimo quarto septembris paulo pos pulsationem quintae horae postmeridiem ipsius diei anno a natali Christiano tertio supra milesimum quingentesimum Ferrando secundo foeliciter regnante et generales Curias tenente in et pro facto Guerrae contra Regem Francorum Charolum apud Coenobium Sancti Francisci Barcinonae .... Helisabet nurus mea filiam peperit cui nomen inditum fuit scilicet Helisabet Gratia. Et fuerunt compater et commater Magnificus Michael Perez Almaçan Regum Secretarius ordinis divi Jacobi de Spata et magnifica domina Alduncia uxor Magnifici Hieronymi Albanell Legum professoris Regentisque cencellariam domini Regis quorum alter scilicet Secretarius ab Ecclesia beate Marie de Pinu (ubi baptizata fuit) recedens peracto baptismo predictae Helisabet Gratia misit ad prefatam Helisabet commatrem suam pro ençaeniis ducatos decem in quinque petiis auri vocatis duplis ducati nuper cum insigniis domini nostri Regis in eis sculptis et mpressis. Commater vero nihil dono dedit. Ego vero praefatae nurui meae die festo Sancti Michaelis in crastinum baptismi pro encaeniis dono dedi petiam unicam auri valentem ducatos duos quam vulgo bullunyes appellant. Fuit baptizata die jovis XXVIII predictorum mensis et anni per Bartholomeum Ros presbyterum praefatae Ecclesiae de Pinu Vicarium. Quo quidem die dominus noster Rex discessit ab hac Urbe Barcinona magna comitante caterva ad agros Gerundensem Emporitanum comitatus que Roscinonis et Cerritanie pro facto praefatae Guerrae Francorum.Memoria tene quod die veneris XIX mensis januarii Anno salutis M. quingentesimo quarto dono dedi huic Helisabet Gratiae nepti meae jocale unicum auri in cuius medio est locatus lapis dictus jacynthus cum perula in calce pendens quod nuper comparavi ab Joanne Rovirola argentario precio LXX solidorum monetae Barcinonensis jam exoluto. Quod quidem jocale tradidi Domine Helisabet nurui meae eius matri in commendam quousque ipsa Gratia ad annum pubertatis venerit. Sin autem illud tradendum volo filio meo Francisco eiusdem Gratiae patri et seu eiusdem filii heredibus pro suis et eorum voluntatibus libere faciendis.
Obiit praefata Gratia neptis mea morbo epidemiae in turri predicti filii mei sita juxta Monasteria Monialium Montisalacris et fratrum beate Marie de Nazaret ordinis Cisterciencis in Suburbio Barcinone die veneris XXI Maii anno a nativitate Domini MDVII. Et in crastinum die sabbati XXII predictorum mensis et anni fuit sepulta in sepulcro sive monumento meo sito in claustro Monasterii predicatorum Barcinone ubi fuit sepultus Ludovicus frater germanus suus et ibi jacent ossa patris mei et fratrum ac sororum germanorum meorum et Gratiae primae uxoris meae matris Francisci filii mei verum omnes filii et filie mei dempto filio Balthesare qui jacet in Monasterio fratrum Minorum oppidi sive ville Ciutadille insule Minoricarum jacent in sepulcro sito in capella Sancti Antonii que est coram fronte claustri Sedis Barcinonae cum signo de Avibus quod est in introitu ipsius capellae ad partem sinistram sive squerra et quod sepulchrum et beneficium ipsius capelle instituerat quidam cognomento Calopa Locumtenens Magistri rationalis Curiae Domini Regis Civis Barcinone quique fuit consobrinus Avi mei Bartholomei dez Soler de prefato officio Magistri rationalis. Ubi etiam jacent sepulta corpora domine Joannae matris meae et domine Eulaliae Aviae meae que fuit uxor prefati Bartholomei dez Soler. Et memoria tene quod est perquirenda dotalia predicti beneficii quod est de genere predicti Calopa ubi invenietur ad quem pertineat jus patronatus predicti beneficii et creditur quod ad predictum avum nostrum eiusque heredes et successores.

N. 19. Memoriale n. 49. fól. 101 v.

Die sabbati VI. Nonas Maias quo numeratur dies secundus Maii paulo ante pulsationem undecimae horae post meridiem ipsius diei et erat festum Sancti Athanasii Episcopi Alexandrini et doctoris Grecorum anno scilicet a nativitate Domini M. quingentesimo sexto Ferrando secundo foeliciter regnante .... memorata Helisabet nurus mea filium peperit cui nomen inditum fuit Ludovicus Onophrius Benedictus Franciscus fuitque compater Magnificus atque prestantissimus vir dominus Ludovicus dez Pla Archidiaconus maior Ecclesiae Barcinonensis Commater vero domina Anna Ros uxor Magnifici Joannis Lull minoris dierum Civis Barcinone. Et fuit baptizatus in praefata Ecclesia Barcinone per venerabilem Antonium Ribes hebdomadarium ipsius Ecclesiae die veneris VIII predicti mensis Maii festo apparitionis Sancti Michaelis Archangeli. Et pro encaeniis et bono amore praefata commater dono dedit predicto Ludovico eius filiolo Castellanam auri unicam valentem XXX solidos et sex denarios Compater vero nihil. Ego vero (ut in proxima columna scripsi) iam duplam unicam ducati eidem dono dederam anticipando. Item ultra ipsam duplam dono dedi hoc die dominico X Maii anno predicto eidem nurui meae pro encaeniis ducati duplam. Et sic tenet pro hoc partu ducati duplas duas. Nota quod partus accipitur hic pro prole. Item ultra praedicta encaenia dono dedi predicto Ludovico nepoti meo ex filio fructuariam sive fruytera argenti aurati ponderis unius marci et duarum unciarum in cuius medio est sculptus Leo cum uno arbore vulgo dicto noguera et cum aliis operibus in girum cuius argentum est finissimum Regni Portugaliae quam hic Barcinonae inaurari feci de ducatis venetis tribus. Ideo precium eius fuit XII lliures et X solidos licet sit maioris valoris quas solvi Raphaeli Peregri aurifabro sive argenter die sabbati VIIII proxime dictorum mensis et anni in mensa nummularia sive depositaria Civitatis Barcinonae. Et sic hec encaenia sive dona summam capiunt XVII lliurarum et VI. Est verum quod propter errorem calculi restituit mihi predictus Raphael Peregrinus solidos octo et quod jocale sive fructuariam per praedictos parentes custodiri volo donec ipse Ludovicus nepos meus adoleverit et in bonorum administratione bonus pater familias fuerit. Et eo tunc illud eidem nepoti tradatur libere et absolute.
Obiit hic Ludovicus XV mensis Martii paulo ante pulsationem Xe horae post meridiem ipsius diei festi Sanctae Matronae anno Christi MD septimo apud turrim filii mei Francisci eius patris sitam juxta Coenobia Monialium Montisalacris et beatae Mariae de Nazareto morbo vulgo dicto de spasmo et hoc tempore pestis vigebat in hac urbe Barcinona.

N. 20.
Memoriale n. 49. fól. 102.

Die Martis festo Sancti Agapiti quo computabatur XVIII mensis Augusti anno Christi MD sexto Ferrando secundo foeliciter regnante Reverendus frater Guillelmus Serra ordinis Sancti Francisci Episcopus Hypponensis (quem episcopatum Aphri seu Sarraceni possident et propterea est episcopus nulla tenencis vulgo dictus de gratia) hic enim Episcopus de gratia gerit vices Barcinonensis Episcopi confirmavit in edibus suis sitis coram dormitorio Monasterii Sancti Francisci Barcinonensis nepotem meum ex filio vocatum Franciscum Hieronymum Carbonellum licet non appelletur nisi uno nomine scilicet Hieronymus. Et fuit compater magnificus Joannes Roiz de Calcena Regius Secretarius Commater vero fuit domina (hay un blanco) uxor magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam Thesaurariam quae fuit filia honorabilis Guillelmi Miro quondam mercatoris Civis Barcinone.Anno Christi MDX. Henricus Episcopus Barcinonensis contulit huic Hieronymo coronam seu pro eo Episcopus .... Serra ordinis fratrum minorum vulgus dictus Bisbe de Gratia.

N. 21.
Memoriale n. 43. fól. 102.

Die veneris VI calendas Martias quo numeratur dies XXV februarii festo Sancti Mathiae paulo post pulsationem duodecimae horae post merediem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo octavo Ferrando secundo foelicitcr regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud edes praedictas quae fuerunt praedicti Raphaelis de Riudor cui inditum fuit nomen Anna Mathia vulgo Matiana et etiam Francisca. Et sic indita sunt tria nomina scilicet ut vulgo dicamus Anna Maciana Francesca fuitque compater Magnificus Franciscus Franc legum professor Regens Regiam Cancellariam Commater vero domina Angela Alexa uxor magnifici .... Burgues domicelli que fuit filia magnifici Jacobi Ros quondam Civis Barcinonae. Et fuit baptizata in Ecclesia parrochiali beatae Mariae de Pinu Barcinonae per venerabilem Petrum Muntço praesbiterum Vicarium praedictae ecclesiae de Pinu die Mercurii primo mensis Martii anno predicto M. quingentesimo octavo. Et ipsi compater et commater nihil filiolae dederunt sed ego avus pro enceniis eidem Annae Mathiae sive Matianae quondam pateram sive xapam novam argenteam et in aliquibus partibus auratam ac in medio est sculptus unus Angelus estque ponderis duorum marcorum unius unciae et VII argentium. Cuius valor est ad rationem VIIII librarum pro marcho XX libras seu circiter. Ultra quam dono dedi predictae nurui meae petiam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo appellant Noble de nau. Et quam pateram per predictos parentes custodiri volo donec ipsa Anna Matiana adoleverit. Et facta adulta eidem tradendam volo pateram ipsam libere et absolute.
Obiit prefata Anna Matiana Francisca morbo inopinato cadendo super scabellum et puella super illam ob quod febris oppressit eam sic quod infra Ve dies mortem obtulit die veneris XXXI augusti paulo post pulsationem quintae horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M quingentesimo nono.

N. 22.
Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die jovis nono calendas Nevembris quo numeratur dies XXIIII Octobris paulo ante pulsationem VIIII horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo decimo Ferrando secundo foeliciter regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memorati filii mei contiguas sedibus quae fuerunt Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonae sitis in vico vocato del Garrofer contiguas prefatis aedibus praedicti Raphaelis de Riudor quas nuper emerat. Cui nomen inditum fuit Joanna Francisca Paula Antica (hoc nomen Anthica solum appellatur quotidie) fuit compater Magnificus Bartholomeus Ferrarius Thesaurariam Regiam Regens commater Magnifica Paula uxor Magnifici Joannis Guillelmi Jordani legum professoris filia Magnifici Galcerandi Ferrarii domicelli. Fuitque baptizata in Sede Barcinonensi per venerabilem Joannem Camps canonicum Hebdomadarium eiusdem Sedis die sabbati XXVI Octobris anno praedicto et nihil filiolae dederunt sed ego Avus praefatae nurui meae die dominico XXVII proxime scriptorum mensis et anni dono dedi eidem nurui meae pro exeniis peciam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo apellant Bolunyes praedictae autem nepti meae nihil dedi quam pro patre suo hoc in mense sum soluturus impensas cuiusdam fenestrae reponendae ex lapidibus et fustibus in fronte parietis domunculae suae domibus suis maioribus contiguae et studio ipsarum domorum aliasque impensas pro rebus meis tutandis etiam et augendis multoque reformandis.

N. 23. Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die Mercurii XIIII decembris paulo ante pulsationem primae horae noctis intempestae diei proxime decursi anno Christi M. quingentesimo tredecimo religiosissimo et serenissimo domino Rege Ferrando foeliciter regnante praefata Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memoratas me Petro Michaele Carbonello volente et rogante inditum fuit ei nomen Severus Franciscus Stephanus et fuerunt in baptismo facto in fonte aquae benedictae sito in sede Barcinonae compater Illustris dominus Joannes de Aragonia locumtenens generalis prefati domini Regis in Principatu Cataloniae comitatibusque Roscilionis et Ceritaniae comitis Ripecurciae sed postea erectus fuit in ducem Lunae et commater Illustris frugique domna Joanna de Cardona filia quondam egregii Comitis Treventi uxor Illustris domini Petri de Cardona vicesgerentis Gubernatoris in Principatu Cataloniae filii Illustris domni Joannis Fulconis a Cardona Ducis Ducatus Cardonae. Diesque baptismi fuit die martis XX praedictorum mensis et anni. Et ipsi compater et commater eidem filiolo dederunt nihil sed ego Avus praefate nurui dono dedi ipso et eodem die baptismi Alfonsinum auri valentem ducatum unicum et semis et jam mense proxime lapso eidem dederam pro exeniis pregnatus eiusdem filii sui decem ducatos valentes XII libras in una vitriaria finestre camerae maioris domus ubi jacet. Et sic tenet ipsa nurus pro exeniis per me eidem datis in ipsis vitriariis et Alfonsino ducatus XI et semis Deo gratias.

N. 24. Memoriale n. 49. fol. 102. v.
Record que yo he donat entre diverses vegades a mos nets e netes e per ells a mon fill Francesch ultra altres coses xapas dargent quatre los quals huy te que comptam XXVII de Octobre any MDXV.

N. 25. Memoriale n. 49. fól. 103.

Si de matrimonis e de altres particularitats quis fan es seguexen en casa del Senyor Rey nos trobaran en aquest libre continuades sia imputat als protonotaris e secretaris del Senyor Rey qui tot llur studi es adquirir honres o pecunies e be pompaiar e curar mes del temporal que del spiritual e tant nols he pregat que yo qui bat les mates e ells prenen los cunills jatsia yo no sia tengut en continuar tals coses pogues haver dells avisos e memorials per fer ne servici a Deu e al Senyor Rey e a la republica numqua obtenir ses pogut. E aço poch per mi continuat ho he hagut et per visum et per auditum aliorum proborum virorum dicentium veritatem rerum gestarum maximo cum labore ac perditione temporis.

N. 25.
Memoriale n. 55. B. fól. 70. v.
De morte P. M. Carbonelli.
Fas memoria jo Francesch Carbonell com dijous que comptavem dos de abril any Mil DXVII (1517) mossen mon pare mossen Pere Miquel Carbonell mori entre sinch y sis apres mig jorn de mal de asma. Anima eius requiescat in pace y mori en les mies cases que tinch situades en la ciutat de Barchinona en lo carrer del Garrofe y en la cambra en que sta lo queragol prop la cuyna.

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.

1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.

Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.

Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario...