28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.

Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.

De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.

Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.

De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De Bernardo Juan Çacirera.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.

De Juan de Vilafranca.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.

En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.

De mosen Luis Xatanti.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.

De mosen Regaç.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.

De micer Torres.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.

De micer Colom.

En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.

De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.

En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.

En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.

Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.

Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 

8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 10

Núm. 391. Tom. 21. Fol. 1826.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns passats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et
honorables savieses de tot ço
que havia poscut saber ab spies et en
altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens
et de lur intrada en aquesta terra,
Despuis lo dit Bocicaut segons son
certament informat no es crescut de alguna gent qui
sien en nombre de que cala scriure
ni fer mencio: be es gran fama a Narbona on ell es et
ha stat tot hora despuix queus scrivi que
fort prestament deuen eser ab ell gran colp de
gent darmes per intrar en esta terra et
un dia de la setmana pasada ell si feu venir los
consols de Narbona et gran colp de mercaders et
botiguers et dixlos que ell sabia certament que en
Cathalunya et specialment a la vila de
Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses
gens fahien de que era maravellat et convenia
que aço fos per obra dells en que fahien ço
que no devien perque los ne havia volguts avisar per ço
que daquiavant ignorancia ni scusa no poguessen allegar
alguna: certificantlos que si daquiavant ell los
trobava meyns fahents en les dites coses quen
faria tal punicio que seria castich a ells et a
altres eximpli. Mes avant ses seguit que lo dit
mossen Bocicaut ha scrit al governador de Rossello
et als consols de aquesta vila et encara
a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar et
aministrar viures en son passatge pagant ell aquels
ab son argent segons largament porets
veure en lo traslat de la dita letra lo
qual los dits consols vos trameten: en aquestes
coses me par que lo dit governador et consols
se entenen a regir et reglar segons lo
consell e ordinacio de que pochs dies ha los
havets scrits.
Lo vescomte de Castellbo
qui ara es comte de Foix et de Bearn es
capita general de la gent darmes tota qui eren ab lo
senyor de Sent Jordi e dissapte primer passat ell el
dit senyor de Sent Jordi partiren de Tolosa per anar contra lo
comte Darmayach tenien segons relacio de una spia que es
venguda lo cami de Aug: son molta gent car
aquells que ell a vists segons diu eren mes de M et CCC
bacinets e segons lo dit hom conta
lo comte de Foix avia trames mossen Girau de Maller al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual
pres los desafis alegrament et en manera
que mostrava quels presava tots segons aquest alla oye
dir fort poch.
Los senyors de França
segons letres que hic ha de alsguns mercaders
son en gran brogit et tabustol et essich ara
novellament dit per alsguns qui tot dret venien
de Paris que lo rey ab gran colp de gent
darmes es estat davant Borges en Berri et
que lo duch de Berri li es exit al encontre ab
les claus en la ma et ses mes en son
poder: per la qual raho se tracta gran avinença
entre lo duch de Borgunya et Darliens et
lurs adherents: si asos verificara o no ni si
vindra a conclusio tost sen hic sabra la veritat
et de aço que saber ne pore vos
scriure Deu mijançant: e per lo
present molt reverents nobles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres grans reverencies nobleses et
honorables savieses sino que aquelles me manen tot so quels sera agradable. Scrite a Perpenya dijous a
XVI de juny.
- Apparellat a vostre manament et servir qui
humilment se comana en vostra gracia.
- Johan de Ribesaltes.

 

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1828.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors:
sus ara en aquesta hora havem hauda una letra
del governador et justicia Darago de la qual per tal
que vostres reverencies nobleses et honorables savieses sien
avisades de ço que han a fer vos trametem translat
dins la present inclus: pregantsvos que vullats
cuytar la venguda dels embaxadors de aqueix principat
que deuen aci venir per hoir la publicacio de guisa que
per tota la present setmana sien aci car
sentiment havem que dins lo dit temps hi seran los
altres qui venir hic deuen per la dita raho. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend
senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio dels dejus
scrits a XVIIII de juny del any mil quatrecents et
dotze. - Les nou persones deputades a fer la investigacio et
publicacio de nostre rey et senyor per justicia
apparellades a vostre honor.

 

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1868.

A los muyt reverentes et
muyt honorables senyores las nueve personas diputadas a
investigar et publicar nuestro verdadero rey et senyor.
- Muyt
reverentes et muyt honorables senyores: A las
vuestras reverencias et muyt honorables saviezas
notificamos que nos en concordia havientes en aquesto
poder del general parlament de aquesti regno
havemos sleido las sis personas qui deuen
ir ha hoir la publicacion segund por vuestras
letras es sehido intimado adaquesti parlament:
las quales personas son don fray Enyego del Faro
comendador de Ricla los nobles don Pedro Durrea
don Johan de Luna et mossen Johan de Bardaxi en
Johan Dovelfa et Johan Sanchez de Sadornil: la
qual eleccion havemos publicado huy dia sabbado
en aquesti parlament. Las dichas sis personas
mediant la gracia divinal seran en la vila de
Casp prestament et dentro el tiempo por vosotros
senyores intimado adaqueste parlament.
Semblantment
senyores muy reverentes et muyt
honorables vos signifficamos que nostra
intencion es de dar poder a las ditas sis personas
sleydas a hoyr la publicacion que ensemble com
los tres aragoneses de vosotros fagan eleccion de
personas dellos mismos o de otros segunt bien visto les
sera por ir a fazer la reverencia et intimar la
publicacion o declaracion adaquell qui sera nuestro rey
et senyor: e como siamos certifficados
que de aquesto no sean en concordia en el parlament de
Cathalunya de que havemos singular desplazer
supplicamosvos que por vuestras letres intimedes
al dito honorable parlament de Cathalunya la eleccion por
nosotros fecha et el poder que entendemos dar a los sis
sleydos com los tres aragoneses sollicitandolos
que por la breu et bona conclusion de los
negocios sea dado semblant poder a las sis personas
sleydas a hoyr la publicacion por el parlament de
Cathalunya ensemble com los tres catalanes de
vosotros senyores por tal que las ditas sis
personas sean prestament en la vila de Casp segunt
seran las VI personas sleydas por aqueste regno.
Muyt reverentes et honorables senyores el sant
Sperit sia vuestra guarda. Scrita en Çaragoça
a XVIII de junyo. - A servicio vuestro et honor
prestos. - El governador et el justicia Daragon.

Sesión del día 21.

Se reunió el
parlamento por mañana y tarde para tratar del poder que debía
otorgarse a los embajadores que pasasen a Caspe para asistir a la
proclamación del futuro rey, y a los encargados de ir a poner en paz
a los competidores que quedasen desairados; pero nada pudo
resolverse.

Sesión del día 22.

Tomó desde luego la
palabra el obispo de Gerona, y dijo en substancia lo que
manifiesta el acta con estas palabras:

Núm. 394. Tom. 21.
Fol. 1835.

Hujusmodi parlamentum fuit mutatum in hac
civitate Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum
et Valentie debebant mutari prout mutata fuerunt in confinibus
regnorum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tunc
quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco congregari non
poterant saltim congregata in locis seu civitatibus convicinis nam
tunc habebant concordare de omnibus preparatoriis necessariis ad
cognitionem declarationem illius qui per justitiam est noster verus
rex et dominus: et quia per Dei gratiam omnia predicta
fuerunt feliciter concordata et expedita et negotium dicte
successionis est commissum novem personis que jam erunt
diu est congregate in castro ville de Casp secundum quod
apparet in processu et per Dei gratiam sunt in puncto breviter
publicandi nostrum verum regem et principem justitia
mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum et
Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a dictis
locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca
interiora dictorum regnorum et per consequens cessant cause
propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum ad hanc
civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessario dictum
parlamentum habet providere multis necessitatibus imminentibus
principatui Cathalonie quibus non ita de contra provideri
potest existendo in dicta civitate Dertuse que sita est in
extremis dicti principatus: ideo dictum parlamentum
per actum solemnem parlamenti prorogabat et continuabat idem
parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunc sic continue de die in
diem usque ad diem martis intermissive proxime venientis qua
conputabitur quinta mensis julii proxime instantis: et illud utique
parlamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et prorogabat
ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Montisalbi que
satis est in medio vel circa dicti principatus
constituta.

Sobre la mencionada prorogacion se adoptó también por el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 395. Tom. 21. Fol. 1837.

 

Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la dita vila jur et
ferm la treua voluntaria o seguritat per lo parlament stant en Barchinona ordonada
segons forma de aquella duradora en tota la dita vila et quatre
leguas entorn de aquella duradora en tant com lo
dit parlament se tendra et XV dies apres que
sera finat o mudat. - Item ordona per
cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom de
qualsevol condicio o stament sia qui volra
entrar en la dita vila ab armes offensives en special
lances et spases que aquelles hagen a
deposar en poder de les guardes dels portals: e apres
quant los portadors de les dites armes seran en las
posades quels sien liurades per ço que
les tinguen en lurs posades sens portar aquelles per la
dita vila sino en cas que deguen partir per anar en altra
part: empero attenent que moltes notables persones del
dit parlament son per partir de la present ciutat et la dita
treua sta en sa força et valor ordona
lo dit parlament que sien restituides les armes qui
son en poder de les persones a aço ordonades a cascu
qui recobrar les volra.

Por ultimo, en
esta sesión se leyó la carta y fueron adoptados los acuerdos que
dicen como sigue:

Núm. 396. Tom.21. Fol. 1838.

Als
molt reverents pares en Crist et honorables senyors les nou
persones deputades a fer la investigacio publicacio et
manifestacio daquel qui justicia mijançant es
nostre ver rey princep et senyor
residents en lo castell de Casp. - Molt reverents pares
en Christ et honorables senyors: nosaltres instats
pregats et requests per vosaltres que segons forma dels
capitols dels preparatoris de la justicia de la successio de
la corona reyal Darago concordats fermats et jurats en
la vila de Alcanyiç trametessem tota triga foragitada
les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa
vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de
nostre verdader rey et senyor per vosaltres justicia
mijançant faedora: per vostra consolacio et
plaer vos certifficam que per hoyr la dita
benaventurada publicacio vos trametem los reverents pares en
Christ mossen Galceran Durgell et mossen de Barchinona
bisbes lo molt noble et gran baro don
Johan comte de Cardona et los honorables mossen
de Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys
de Barchinona et en Pere Grimau de la vila de
Perpenya sindichs. Placia a nostre Senyor Deus
en la infinida clemencia del qual reposen nostres penses
daquest tan alt misteri que axi com havem singular
confiancia nos sia manifestat publicat per
vosaltres aquel qui es per justicia nostre verdader rey
princep et senyor per lo qual tots los regnes
et terres al ceptre real subjectes
reporten tranquilitat et
repos. E tingaus molt reverents pares en Christ et
honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada
en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del any
mil CCCC et dotze. - Lo parlament general del principat
de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Núm. 397. Tom. 21. Fol. 1843.

Primo que los reverents
pares en Christ en Galceran de Urgell en Francesch de Barchinona bisbes lo molt gran baro don Johan comte de Cardona et los molt honorables mossen Ramon de
Bages cavaller mossen Johan Dezpla de Barchinona e
en Pere Grimau de Perpenya sindichs elets en oir
la publicacio daquel qui es nostre verdader rey
et senyor fahedora per justicia en lo castell o
vila de Casp per les reverents et molt honorables nou persones
a la dita investigacio noscio et publicacio eletes
en nenguna forma prestament dels capitols dels preparatoris
fermats et jurats en la vila de Alcayç pertesquen
per anar al dit castell o vila de Casp per hoir la dita
publicacio si plaura a nostre Senyor Deus benaventuradament
fahedora la qual publicacio feta hajen per letra et
persona certa intimar de continent al dit parlament. - Ordona
encara lo dit parlament fahentne ara per lavors
acte solemne de parlament les dites sis persones et lo
reverent pare en Christ ..... Ramon Batle de Gerona mossen
Narcis Astruc ardiacha major de Saragoça lo
molt noble mossen Guillem de Moncada et honorable
mossen Berenguer Dolms cavallers en Francesch Sent Celoni
de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de Tortosa
sindichs ensemps ab els vajen al
pus prest que poran intimar la dita publicacio
et fer reverencia en nom del dit parlament a aquel qui
sera declarat per justicia esser nostre verdader rey
et senyor recomanantli lo principat et lo
dit parlament et los singulars de aquell ab
aquelles pus propries et pertinents paraules que a ells
sera vist fahedor no entremetentse de altres
affers si donchs per part del parlament nols ere
manat o donat carrech: lexats tots altres poders donats
a les dues sisenes continuades en lo proces del parlament en
poder del dit parlament. - Los quals tots embaxadors solament puxen
aturar deu jorns ab lo dit senyor rey:
si mes hi aturaven que stiguen a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlament hon que sebre.

Núm. 398. Tom. 21. Fol. 1845.

Sobre la dicepcio moguda en
lo parlament sobre lo XIII capitol o tots altres
capitols tocants interrogants de privilegis et libertats
si les nou persones en virtut de alguns capitols en Alcaniz volrien procehir apres la
declaracio et publicacio daquell qui es nostre
rey et senyor es stat concordat per lo dit
parlament que en cas que les dites nou persones no volguessen
cessar de procehir en los dits actes per los prechs et instancia del parlament que ara per lavors
sia comes et donat poder que vistes les fermes
poders et juraments per lo dit parlament et per
les XXIIII persones fets o donats facen en nom del dit
parlament aquelles requestes desentiments et
protestacions a les dites nou persones que ells conexeran et
acordaran que mijançant justicia se dejen fer sens
tota dilacio o excepcio: e aci fer consellar e complir
encarrega lo dit parlament la conciencia dels dits
reverents abbats e daço fa lo dit
parlament acte solemne de parlament en plena concordia.

Sesión del día 23.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 399. Tom. 21. Fol. 1834.

Als molt reverents
egregis nobles et honorables senyors lo parlament
general del principat de Cathalunya justat en Tortosa.
- Molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo
honorable en Guillem Oliver ciutada de Barchinona un
dels missatgers trameses per nosaltres senyors en lo
regne de Sicilia et en Macia Just qui
passa per scriba ab los dits missatgers son ara
retornats de la dita missatgeria et ha aportades lo
dit en Guillem Oliver letres quis drecen a
vosaltres: senyors et altres letres quis drecen
a nosaltres les quals legides et hoides havem
vist que en aquelles son contengudes diverses coses del dit regne
qui son de molt gran qualer et qui toquen
molt ... de la real corona Darago: per les quals coses lo
dit Guillem ha carrech de anar a vosaltres senyors ab
lo dit scriva per explicarvos les dites coses axi
com nos par esser be necessari: et lo dit
en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps
dins lo qual se deija fer la dita ambaxada sia
passat et expirat empero encara per la honor et be
avenir del principat de Cathalunya ell era prest de anar aqui
ab lo dit scriva et complir ço
que ha pres carrech: mas que era ver que ara en sa
tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las
galeres dels venicians de la ciutat de Macina
tro en Mallorques et que li havia costat
de nolit cent et vint ducats dels quals pres
cambi pagador per ell en Barchinona: et
mes avant li costa lo nolit de la nau ab que es passat de Mallorques tro aci XXX florins Darago:
et axi que nosaltres li deguessem pagar aquestes
quantitats et mes avant deguessem pagar a ell et al dit
scriba de tot lo temps que han servit tro a huy
ultra los sis mesos de la missatgeria et axi
mateix los haguessem acorrer per la anada que fan a
vosaltres senyors car no entenia que ell ne lo
dit scriva deguessen treballar en aquestos affers a lur
cost et messio. Sobre les quals coses responguem que
nosaltres no haviam poder de fer aquestes pagues car
aço era cosa qui se sguardave fer a vosaltres
senyors et que per aço no stigues de anar ab
lo dit scriba car sens falla
vosaltres hi auriets degut sguart et que aquesta
ne era nostra intencio com de cosa justa et rahonabla.
Perque senyors per tal que siats avisats en qual manera lo
dit en Guillem Oliver va aqui a vosaltres ab lo dit scriva
et sapiats nostra intencio de tots aquestos affers
vos havem volgut scriure la present remetent tots los
dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver. E sia molt
reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit
sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona
a vint et cinch dies de juny del any mil
quatrecents et dotze. - Los deputats del general
de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes
a vostre servey et honor apparellats.

Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse a dichos embajadores, Oliver y Just.

 

Tomo I, LXII, al molt noble mossen en Guerau Alamany de Cervello

LXII.

Arch. de la ant. Dip. Reg. de 1409. 4 de setiembre de 1410.

Al molt noble mossen en Guerau Alamany de Cervello governador de Cathalunya. - Molt noble mossen.
Reebuda havem vostra letra lo derrer dia dagost prop passat en la vila de Monblanch feta continent en acabament la jornada que fos en la dita vila e les provisions que havets fetes en la dita vila per seguretats daquells qui vendran en lo parlament e com hi son fort poques persones vengudes don stats en perplexitat de la retardacio daquells qui y son appellats al dit parlament qui noy son venguds e specialment de nosaltres qui som stats promovedors daquell pregantnos que prestament siam aqui: e aximetex en la dita letra se conte lo mal temps qui aqui es e queus seria vijares que per interes de cascun lo loch se degues mudar on lo dit parlament se tenga. A la qual letra per les presents responem que som certs que sens falla vos haurets provehit degudament axi en venir al dit loch en son temps com en provehir a les seguretats e indempnitats de cascu qui en lo dit loch vendra per lo dit parlament ens dolem molt de la retardacio daquells qui aqui son appellats com no son venguts al dit temps pero creu que sie causa lo mal temps qui aqui es assats a tot hom notori: empero creem que en breu no contrastant lo dit mal temps tot hom hi sera qui appellat hi sia. E notificamvos que nos hi forem stats per tot lo mes dagost sino fos la necessitat de malaltia que es venguda en persona de mi Ramon Dezpla e diverses altres affers molt urgents qui son sobrevenguts al nostre offici als quals fallir no havem poscut. Perque molt noble mossen vos fem saber que prestament foragitada tota dilacio dat remey als dits affers serem ab vos per salut e ben avenir de nostres principals e de tot lo principat de Cathalunya: significantvos que hauriem plaer que per lo cas qui en la dita vila es fos elegit altre loch sufficient: dolentnos molt del cas qui aqui es e singularment de vostre nabot placia a nostre Senyor en breu li restituescha sanitat. E si res vos plau mossen som prests a vostra honor: e sia Lesperit sant mossen molt noble en tots fets endressador vostre. Scrita en Barchinona a quatre dies de setembre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX.
- Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostre honor apparellats.

2 DE JULIO.

2 DE JULIO.

Después de haber resuelto varios asuntos por la mañana, (se) reunieron otra vez, por la tarde, los señores Diputados, junto con los oidores de cuentas, para tratar de la embajada que havia de enviarse al rey de Castilla, y como estuviese presente el señor Primogénito explicó a los mismos el derecho que tenía en el reino de Navarra, aduciendo, a tal objeto, varios documentos auténticos y sellados, de cuyo derecho solicitó que se dijera algo en las instrucciones que se diesen a los embajadores; sobre lo que se reservaron deliberar los señores Diputados, cuando de ello se hubiesen ocupado con detención.
Acerca de la elección para el nombramiento de embajadores hubo discordancia, y, por consiguiente, lo único que acordaron fue que se reunirían con los Concelleres de la ciudad, para resolverlo, a cuyo objeto designaron las personas que formarían esta comisión.
Se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y se mandó escribir otras, que se hallan, por su órden, a continuación.

Als venerables religiosos magnifichs be amats e feells nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerable religios magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de XXVII del present havem rebuda e hoyda la creença per vosaltres acomanada An Johan Brujo notari en lo que dir nos ha volgut de part vostra sobre lo ofici de portant veus de governador en aquest Principat lo qual desijau sia per la Majestat del Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat donat a mossen Arnau de Vilademany e de Blanes e de aço mateix nos ha scrit lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab creença acomanada als reverend e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez Deredia ab molta voluntat haguerem scrit al dit Senyor Rey e quant en nos fos stat donat orde que de aço fosseu complaguts e ja haviem manades les dites lettres sino que apres nos vingue en memoria com sobre aço mateix haviem ja scrit al dit Senyor Rey en favor del noble don Frances de Pinos a molta instancia e prechs a nos de aço fets per lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab altres letres sues lo qual nos significava esser don desig a plaer que lo dit don Frances e no altre algu per quins hagues scrit hagues lo dit ofici axi havem delliberat sobreseure hi fins que per lo dit Illustrissimo Princep al qual de aço scrivim per ses letres nos sia declarada sa intencio per qual de aquests dos haura mes en plaer nos interposem ab la dita Majestat la qual sabuda ab tots nostres efectes treballarem ab lo dit Senyor Rey aquella sia complida. E axi podeu vos persuadir que en aço e en totes coses que fer pugam donarem tot orde ab la dita Majestat que vosaltres siau complaguts e per nos no restara que ab tota aficacia e instancia per vostra complascencia nons hi interposem segons per lo dit en Brujo pus extensament vos sera scrit. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXVIII dies de juny any Mil CCCCLX hu. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo jorn passat que comptavem vint e sinch del present mes de juny rebi vostres letres ab les quals voleu licenciu tots los
qui eren romasos aci ab mi ço es cent homens de peu axi com he fet per satisfer a vostra ordinario entre los quals son Jaquet Deparis (le petit Jacques de Paris, apellido catalán de toda la vida) e lo gran Girart Despla (Dezpla, des pla, dez pla, de es pla) quascu conestable de vint e sinch homens spinguarders qui des que lo exercit es stat principiat fins lo jorn present han ben servit e lealment ab totes ses gents en tant que no solament jo quis comendava mes encara quants ab aquells han hagut a contribuir restem molt contents e pagats e mes que ab sou e sens sou moltes voltes per honor del Principat se son oferts servir de que no poch los ho he agrahit e son dignes de totes honors e plaeres los puguen esser fets. Per tant molt reverend e magnifichs senyors vos supplich los sobre anomenats ab ses gents vullau haver molt per acomenats segons be fins aci haveu acustumat e de vostres reverencie e magnificencies se spere les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostres reverencie e magnificencies com Jaquet de Paris o lo gran Girart Despla conestables dels spinguarders exhibidors de les presents son stats los primers qui vingueren ab lo exercit del Principat e continuament ab molta bona voluntat e ab tota cortesia e obediencia han servit en dit exercit fins vuy que restam molt contents e son dignes de molta remuneracio. Per ço a vostres reverencia e magnificencies notificant les dites coses exortam e pregam vos placia haver los per ben comendats a fi hajen aquella remuneracio que merexen a vostres reverencia e magnificencies conexeran les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLX hu. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir la siguiente carta.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Altesa havem vuy reebuda una letra responsiva al que haviem suplicat a vostra Excellencia en favor de mossen Vilademany per lo ofici del portant veus de governador de aquest Principat. E per quant lo lllustrissimo Primogenit tremet a vostra gran Senyoria lo seu vicecanciller per declarar sa intencio a vostra Altesa sobre lo dit ofici e crehem sera per lo dit mossen Vilademany haurem a singular gracia e merçe a vostra Altesa li placia per lo dit mossen Vilademany continuar Vostra intercessio ab la Majestat del Senyor Rey en favor del dit mossen Vilademany per lo dit ofici. E tinga Senyora molt alta e molt Excellent vostra Excellencia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda votivament manant nos lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a dos de juliol del any Mil CCCCLXI. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna. - Senyora molt Excellent. De vostra Altesa humills subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

Tomo I, texto XXIII, deputats del general de Catalunya, rey de Sicilia

XXIII. (1)

Arch. de la ant. Dip. Reg. De 1409, fol. 30. 6 de julio de 1409.

Al molt alt e molt excellent princep e poderos senyor rey de Sicilia primogenit Darago. - Molt alt e molt excellent princep e victorios senyor. De vostra reyal magnificencia habem reebuda novellament una letra ab la qual a vos senyor sabent quen hauriem plaer ha plagut informarnos de la prospera successio dels fets per que vos senyor sots passat en aqueix regne de Sardenya. Gran es stat molt alt senyor lo plaer que nosaltres havem haut de la recepcio de la dita vostra letra reputants a gracia molt singular com vostra reyal senyoria en aquest acte nos ha hauts en sa memoria: hoc e gran es stat lo plaer que havem haut de la successio prospera dels dits affers los quals speram fermament en nostre Senyor Deus que pendran de jorn en jorn augmentacio fructuosa axi com aquells que vos senyor menats justament. Mas cert no es menor lo plaer goig e alegria radicada en nostres coratges com nostre Senyor Deus ha heretat nostron senyor lo senyor rey pare vostre a tots sos pobles vassalls e sotsmeses de tal e tan benaventurat
successor e senyor qui no perdonant a ociositat e treball ans volent ressemblar los victoriosos reys Darago predecessors seus en lurs actes de digna memoria studia stimula e puny ab ma poderosa e en sa reyal et propria persona punir e domdar los rebelles et tornar aquells a la reyal senyoria de la casa Darago.
O e en quanta precipuitat de gracia es huy posada nacio Cathalana e finalment tots los vasalls e sostmeses del senyor rey e vostres dotats de tal successor e senyor: o e quantes son les devotes oracions qui comunament se dressen a nostre Senyor Deus per la salut et prosperitat dels dits affers e de vostra reyal corona. Cert bes pot dir que en aquesta precipuitat de gracia devem passar totes altres nacions mol dignament e que les oracions son moltes devotes innumerables e molt justes per les quals podem concloure que justament nostre Senyor Deus sera guia et proteccio vostra e dels dits affers et aportara aquells a la benaventurada fi que sen espera: perque molt alt senyor nosaltres regraciants axi humilment com podem a vostra reyal senyoria la transmissio de la dita letra supplicam a vostra molt excellent altesa que tota vegada que ocorreran alguns prospers succehiments dels dits fets manets senyor esserne scrit ab vostra letra a nosaltres qui com a sedejants nons veem sedolls oir aquells: e man senyor molt alt vostra reyal senyoria tot ço qui li sia plasent e agradable car per nosaltres ab gran cor e voler sera complit. Nostre Senyor Deus mantinga vostra gran magnificencia ab salut et prosperitat de vostra reyal persona. Scripta en Barchinona a VI dies de juliol lany de la nativitat de Nostre Senyor MCCCC nou. - Senyor. - Vostres humils servidors e sotsmeses qui ab besaments de mans se comanen en vostra gracia e merce.
- Alfonso de Thous bisbe Delma - Jacme March cavaller - e Ramon Dezpla ciuteda de Barchinona - deputats del general de Catalunya.

(1) Quizás estrañarán algunos que no todos los documentos que publicamos ofrezcan importancia histórica; pero téngase en cuenta que beneficiando para el público una mina inagotable, debíamos preferir mostrarnos pródigos á escasear nuestros tesoros. Por eso continuaremos en esta colección
todos los documentos que, aunque de poco sirvan para ilustrar la historia general, tengan algún interés, ya como muestras de lenguaje, ya bajo cualquier otro concepto.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.