Tomo I, LXII, al molt noble mossen en Guerau Alamany de Cervello

LXII.

Arch. de la ant. Dip. Reg. de 1409. 4 de setiembre de 1410.

Al molt noble mossen en Guerau Alamany de Cervello governador de Cathalunya. - Molt noble mossen. Reebuda havem vostra letra lo derrer dia dagost prop passat en la vila de Monblanch feta continent en acabament la jornada que fos en la dita vila e les provisions que havets fetes en la dita vila per seguretats daquells qui vendran en lo parlament e com hi son fort poques persones vengudes don stats en perplexitat de la retardacio daquells qui y son appellats al dit parlament qui noy son venguds e specialment de nosaltres qui som stats promovedors daquell pregantnos que prestament siam aqui: e aximetex en la dita letra se conte lo mal temps qui aqui es e queus seria vijares que per interes de cascun lo loch se degues mudar on lo dit parlament se tenga. A la qual letra per les presents responem que som certs que sens falla vos haurets provehit degudament axi en venir al dit loch en son temps com en provehir a les seguretats e indempnitats de cascu qui en lo dit loch vendra per lo dit parlament ens dolem molt de la retardacio daquells qui aqui son appellats com no son venguts al dit temps pero creu que sie causa lo mal temps qui aqui es assats a tot hom notori: empero creem que en breu no contrastant lo dit mal temps tot hom hi sera qui appellat hi sia. E notificamvos que nos hi forem stats per tot lo mes dagost sino fos la necessitat de malaltia que es
venguda en persona de mi Ramon Dezpla e diverses altres affers molt urgents qui son sobrevenguts al nostre offici als quals fallir no havem poscut. Perque molt noble mossen vos fem saber que prestament foragitada tota dilacio dat remey als dits affers serem ab vos per salut e ben avenir
de nostres principals e de tot lo principat de Cathalunya: significantvos que hauriem plaer que per lo cas qui en la dita vila es fos elegit altre loch sufficient: dolentnos molt del cas qui aqui es e singularment de vostre nabot placia a nostre Senyor en breu li restituescha sanitat. E si res vos
plau mossen som prests a vostra honor: e sia Lesperit sant mossen molt noble en tots fets endressador vostre. Scrita en Barchinona a quatre dies de setembre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostre honor apparellats.

8 DE MARZO.

8 DE MARZO. 

Fueron recibidas en este día las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau per recomanat el vullau fer ben remunerar car certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car hon tot lo reves vingues ço que no es de presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem sostenir ne crech may poguessem aturar aci vuyt jorns e axi me par que la vila haja forniment pera XV me par sia prou bastantment provehit daqui avant. Son arribat aci ab lo capita per veure sis volia servir de mi e per veure com staven les coses de aci trop que ha donat carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de aquella e jatsia ells sien homens savis hajen per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch per dit que attes la gent que som en un camp per flach que fonch volentnos metre sols en defensio seria massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna aqui en Cathalunya no crech si faça algun moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon se faça no crech james vinga en aquesta vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat ques ha contra aquells qui han mostrada cara en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar sobre aço e veure en quina manera pora exir lo capita provehir axi a la indempnitat axi de son exercit com encara al haver als dits lochs e viles del Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa guisa que per be sia manat ab crida escassament ne han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Als venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres de aquella qui hir fonch feta a mig jorn. Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos spatxi e trames pero per quant vuy demati a quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de Ribagorça ab los vehins de aquell se son ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera disapte se devien trobar en la Almolda que es loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat de Çeragoça del dit loch de la Almolda e altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit sia provehit que en la vila e castell se guarden be e singularment lo pont e encara fora la vila los passos e per guardia de aquells lançades scoltes per los camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada (Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres letres les quals hir
rebi e ab letres que yo li he fetes de crehença per los dits cavallers per part mia splicadora. Per semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de Aytona ab doscents homens de peu instruhit per mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força ni en altra manera mas que treballas aleujar ell e sa gent quant pus prop poria del dit castell a fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat provehit attes que Alcarras sta en lo cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e loch. E com los inimichs familiars interiors e domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça ab sa companyia los quals stant en aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura libertat quatre jorns havia hi com hir que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya se volia inimicar lo realme de Arago al qual molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell instades e requestes e axi molts contents huns dels altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los homens de peu que fins vuy açi son attesos no basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de Navarre que era en Faro ab DC rocins e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus haureus a grat per vostra letra sia avisat com voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per gordar e regordar lo castell e vila muralles entrades e exides de aquells e troben molts forats molts trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces (passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna guayta han mester dessus CCCC homens. Daria en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres de tots los quim vendran entre mans car del dit Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los vehins se son ajustats pus de D pahons. Han se ajustar als Almolde que es de Johan de Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura e no segons lart en que es comendat e axi tostemps haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat. E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que facilment se porien saguir si los dits consellers entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo portador de la present nos vullats consellar e certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor Rey per ventura lur venguda e stada aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia. De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo mateix sere letra. Mossenyors perquem recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e los acordats per lo General primers e lo dit Senyor passa per mig del cor de la dita gent los capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna primer apres al Senyor Primogenit enclinant les banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon dat a mi fiu que aquests CXV homens que era companyan lo dit Senyor hisqueren primers de tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament axi fort en la cara que paria fos serafi e en tot aquell dia may perde aquella color e com mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt la taula e com los digueren que fessen loch respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E ell exequant hun poch los ulls casi gent tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber trenta solidos dich XXX sous. E per la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. - Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la Bruna.

Als molt magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta de passatge son restades fins aci e ara van ab la present vos scrivim larch de la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira en Terragona e prest lo haurem aci. E perque siau participants en nostre goig e consolacio vos avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e servici de la Majestat reyal e benifici e repos no solament de aquest Principat mas encara de tots sos regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor promptes.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.

Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.

De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.

Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.

De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De Bernardo Juan Çacirera.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.

De Juan de Vilafranca.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.

En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.

De mosen Luis Xatanti.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.

De mosen Regaç.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.

De micer Torres.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.

De micer Colom.

En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.

De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.

En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.

En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.

Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.

Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

2 DE JULIO.

2 DE JULIO.

Después de haber resuelto varios asuntos por la mañana, (se) reunieron otra vez, por la tarde, los señores Diputados, junto con los oidores de cuentas, para tratar de la embajada que havia de enviarse al rey de Castilla, y como estuviese presente el señor Primogénito explicó a los mismos el derecho que tenía en el reino de Navarra, aduciendo, a tal objeto, varios documentos auténticos y sellados, de cuyo derecho solicitó que se dijera algo en las instrucciones que se diesen a los embajadores; sobre lo que se reservaron deliberar los señores Diputados, cuando de ello se hubiesen ocupado con detención.
Acerca de la elección para el nombramiento de embajadores hubo discordancia, y, por consiguiente, lo único que acordaron fue que se reunirían con los Concelleres de la ciudad, para resolverlo, a cuyo objeto designaron las personas que formarían esta comisión.
Se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y se mandó escribir otras, que se hallan, por su órden, a continuación.

Als venerables religiosos magnifichs be amats e feells nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerable religios magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de XXVII del present havem rebuda e hoyda la creença per vosaltres acomanada An Johan Brujo notari en lo que dir nos ha volgut de part vostra sobre lo ofici de portant veus de governador en aquest Principat lo qual desijau sia per la Majestat del Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat donat a mossen Arnau de Vilademany e de Blanes e de aço mateix nos ha scrit lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab creença acomanada als reverend e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez Deredia ab molta voluntat haguerem scrit al dit Senyor Rey e quant en nos fos stat donat orde que de aço fosseu complaguts e ja haviem manades les dites lettres sino que apres nos vingue en memoria com sobre aço mateix haviem ja scrit al dit Senyor Rey en favor del noble don Frances de Pinos a molta instancia e prechs a nos de aço fets per lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab altres letres sues lo qual nos significava esser don desig a plaer que lo dit don Frances e no altre algu per quins hagues scrit hagues lo dit ofici axi havem delliberat sobreseure hi fins que per lo dit Illustrissimo Princep al qual de aço scrivim per ses letres nos sia declarada sa intencio per qual de aquests dos haura mes en plaer nos interposem ab la dita Majestat la qual sabuda ab tots nostres efectes treballarem ab lo dit Senyor Rey aquella sia complida. E axi podeu vos persuadir que en aço e en totes coses que fer pugam donarem tot orde ab la dita Majestat que vosaltres siau complaguts e per nos no restara que ab tota aficacia e instancia per vostra complascencia nons hi interposem segons per lo dit en Brujo pus extensament vos sera scrit. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXVIII dies de juny any Mil CCCCLX hu. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo jorn passat que comptavem vint e sinch del present mes de juny rebi vostres letres ab les quals voleu licenciu tots los
qui eren romasos aci ab mi ço es cent homens de peu axi com he fet per satisfer a vostra ordinario entre los quals son Jaquet Deparis (le petit Jacques de Paris, apellido catalán de toda la vida) e lo gran Girart Despla (Dezpla, des pla, dez pla, de es pla) quascu conestable de vint e sinch homens spinguarders qui des que lo exercit es stat principiat fins lo jorn present han ben servit e lealment ab totes ses gents en tant que no solament jo quis comendava mes encara quants ab aquells han hagut a contribuir restem molt contents e pagats e mes que ab sou e sens sou moltes voltes per honor del Principat se son oferts servir de que no poch los ho he agrahit e son dignes de totes honors e plaeres los puguen esser fets. Per tant molt reverend e magnifichs senyors vos supplich los sobre anomenats ab ses gents vullau haver molt per acomenats segons be fins aci haveu acustumat e de vostres reverencie e magnificencies se spere les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostres reverencie e magnificencies com Jaquet de Paris o lo gran Girart Despla conestables dels spinguarders exhibidors de les presents son stats los primers qui vingueren ab lo exercit del Principat e continuament ab molta bona voluntat e ab tota cortesia e obediencia han servit en dit exercit fins vuy que restam molt contents e son dignes de molta remuneracio. Per ço a vostres reverencia e magnificencies notificant les dites coses exortam e pregam vos placia haver los per ben comendats a fi hajen aquella remuneracio que merexen a vostres reverencia e magnificencies conexeran les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLX hu. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir la siguiente carta.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Altesa havem vuy reebuda una letra responsiva al que haviem suplicat a vostra Excellencia en favor de mossen Vilademany per lo ofici del portant veus de governador de aquest Principat. E per quant lo lllustrissimo Primogenit tremet a vostra gran Senyoria lo seu vicecanciller per declarar sa intencio a vostra Altesa sobre lo dit ofici e crehem sera per lo dit mossen Vilademany haurem a singular gracia e merçe a vostra Altesa li placia per lo dit mossen Vilademany continuar Vostra intercessio ab la Majestat del Senyor Rey en favor del dit mossen Vilademany per lo dit ofici. E tinga Senyora molt alta e molt Excellent vostra Excellencia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda votivament manant nos lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a dos de juliol del any Mil CCCCLXI. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna. - Senyora molt Excellent. De vostra Altesa humills subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

28 DE SETIEMBRE.

28 DE SETIEMBRE.

Reuniéronse los señores Diputados para hacer lectura de unas cartas que habían recibido del señor Rey y de los señores Embajadores, y se mandó escribir las que siguen a continuación.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Ab molta congoxa e enuig havem rebuda vostra letra de XXI del present que per vostres
embaxadors en aquesta hora nos es stada donada per la qual som stats avisats del perill que per occasio e continuacio de la sua malaltia e augment de aquella lavors era constituida la persona del lllustrissimo don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit e governador general som stats empero algun tant aconortats com en la dita vostra letra es feta mencio no esser aquella en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu lo cas seu no fos per be revenir. E jatsia siam mes de certs que per vostra acustumada virtud devocio e amor natural res no hajau admes dels remeys spirituals e corporals que puixen aprofitar a la vida e salut del dit Illustrissimo Princep fill nostre. Empero agraynt vos ho tant que mes no podem vos pregam carissimament que perseverant e continuant segons que loablement fet ho haveu ab sobiran studi cura e diligencia enteneu en tot ço que se sguarde spiritual e corporalment a la restauracio de la persona e vida del dit lllustrissimo fill nostre primogenit que no porien fer cosa alguna de present que a nos pogues esser pus agradable e accepta pregant vos axi mateix que del stament en ques trobara daci avant lo dit lllustrissimo Princep fill nostre primogenit nos aviseu continuament e senyaladament en cas de convalecencia e milloria per nostre contentament e consolacio. Dada en Calatayut a XXIIII dies del mes de setembre any M.CCCCLXI - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. En aquesta ora es attes açi correu portant letres vostres e de la ciutat de Barchinona dirigides al Senyor Rey e a nosaltres una den Barthomeu Sellent scriva del General ab la qual lo dit En Sellent nos scriu de la indisposicio e stament del lllustrissimo Senyor Primogenit dient en sa letra que per la conturbacio de certes persones a qui per vostres reverencies e magnificencies es comes visitar lo dit Senyor Primogenit e scriure de la sua indisposicio al dit Senyor Rey essent causa de la dita turbacio la indisposicio predita no es stat attes a nosaltres scriure de que ell nos ha fet un petit avis. Nosaltres ab molt enuig e contristacio per la dita nova havem de continent presentades les dites letres al dit Senyor Rey lo qual de aço com a pare e senyor piados ha pres molta contristacio e angoxa e axi angoxos per lo amor paternal nos ha significat que de continent desempaxa correu a vostres reverencies e magnificencies e a la dita ciutat de Barchinona pregant e encarregant vos que de la bona convalescencia que desiga del dit Illustrissimo Primogenit fill seu lo certifiqueu. Nosaltres som stats ab alguna admiracio no haver haguda letra vostra e per lo molt desig que havem de saber nova de la bona convalescencia del dit Senyor. Pregam instantment quant podem vostres dites reverencies e magnificencies per lo nostre plaer e consolacio nos vullen de aquella certificar e fernos participants del vostre plaer que pensam redunda en aço mateix pregant e suplicant lo Deu eternal qui es metje sobira li vull a retre e donar la salut que desiga lo seu cor. Feta en Calatayu ab cuyta a XXIIII de setembre any MCCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt insignes e molt magnifichs senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt insignes e molt magnifichs mossens. Dimecres prop passat apres pulsacio del seny de la Ave Maria ques comptave XXIII del present mes de setembre reebem una vostra letra data en Barchinona lo dit dia ab la qual nos certificats de la trista e dolorosa mort del lllustrissim Senyor don Carles primogenit de la qual per semblant restam ab molt gran dol e tristor. Prenets confort la dita mort esser stada per disposicio divina al juy de la qual per negu nos pot resistir. Encautant nos en aquella volguessem star attents e vigils segons be haviem acustumat en lo benavenir daquest Principat. E de altres coses en la dita letra assats stesament restam certificats la qual per nos rebuda e ab assats amaritud de cor lesta encontinent convocam nostre consell en lo qual promptament fonch deliberat per repos nostre e de nostra vila daquiavant axi per tancament de portals en la nit e imposament de guaytes com per altres migans metres en tutela e guarda aquella. Empero senyors molt magnifichs jatsie per vostro bon avis nosaltres cuydem star assats vigils e attents circa lo benavenir del dit Principat si nostra provisio nous semblava assats suficient haurem vos ho a gracia a merce vos placie altrament e plus stesa avisar nos del que vostra magnificencia volra per nosaltres sie fet com sempre siam promptes complir e servar ço que per aquella no sera scrit. E ab tant molt magnifichs senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Scrita en Agualada a XXV de setembre any M.CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio tots temps prests e apparellats conseller de la vila de Agualada.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
De vostra Serenissima Altesa havem cobrada resposta de la letra que aquella haviem destinada avisatoria de la malaltia del lllustrissimo vostre Primogenit de sancta recordacio e del present en que les ores se trobava. Apres per mija dels embaxadors de aquest Principat vostra Majestat seria stada certificada de la mort e dels miracles per la divinal potencia fets e obrats per mija del cors ^del dit vostre Primogenit los quals continuament se subsegueixen e augmenten en tan gran nombre que no es per creure sino als qui ho veen. Per la qual raho vostra Illustrissima Senyoria dignament pot pendre gran conord e confort de la absentacio de hun tal fill les obres del qual succeheixen a molta gloria e honor a vostra Serenissima Senyoria la qual humilment e devota supplicam sia de merce sua per contemplacio de aquest Principat e nostra vulla condescendre a les coses de que los dits embaxadors de part de aquell supplicaran vostra dita gran Altesa la qual nostre Senyor Deu vulla conservar ab tota felicitat segons desija. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXVIII del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. A vostra letra de XXIIII lo dia de la data de aquesta rebuda no fretura respondre per quant per altres letres vos havem plenament avisats axi de la mort del Senyor Primogenit de sancta recordacio com de les altres coses apres subseguides. E per ço referints nos a aquelles solament vos certificam com a nostre Senyor Deu es plasent continuar e obrar sempre miracles evidentissimos e en gran nombre per mija del cors del Senyor Primogenit per la qual raho stenent se la fama hic ve molta gent es creu totstemps augmentara don moltes e infinides oracions e gracies son fetes a nostre Senyor Deu e a la sua gloriosa e beneyta mare nostra dona Sancta Maria. A la Majestat del Senyor Rey scrivim de aço mateix. Pregam vos li doneu la letra encarregants vos revejau nostres derreres letres e si fet no es donau compliment a aquelles en lo temps modo e forma alli scrits. Nous maravelleu com aquests dies prop passats scrivint a la Excellencia del Senyor Rey oblidam scriure a vosaltres car tanta era la contristacio que teniem del esser del dit Senyor Primogenit que no acorda als qui de aço havien carrech. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXVIII dies del mes de setembre del any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants aquest Principat apparellats a vostra honor.

Al molt noble e gran baro don Felip de Castro.
Molt noble e gran baro. Vostra letra havem rebuda e oyt En Ferrando de Bolea e lo gentil hom ha aportada la dita letra vos responem que nosaltres scrivim als nostres embaxadors qui son ab lo Senyor Rey que suppliquen a la sua Majestat li placia provehir e ordenar que cessen e reposen totes novitats e procehiments de fet entre vos e vostres enemichs perque pregam e encarregam vostra noblesa li placia cessar e sobreseure en totes novitats e actes de fet e per semblant vostres valedors e axi sera obviat a molts scandels e inconvenients e nosaltres ho haurem a gran complacencia. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en la ciutat de Barchinona a XXVIII del mes de setembre del any Mil quatre cents sexanta hu. - M. de Monsuar. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell representants aquest Principat prests a vostra honor.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e savis senyors. Per dues letres dades a XXIII e XXV del present havem certificades vostres savieses del que succehit ha en aquesta ciutat lo que commemorar sens gran dolor e contristacio e sforç haver no podem. E no sens causa com fos en lo univers notori lo qual amor que nosaltres havem haut al de indelible recordacio don Karles primogenit de Arago lo sperit del qual plague a la Divina Potencia dimecres mati cerqua les tres ores en la sua santa gloria collocar descriureus quant lamentable fou aquella jornada a nosaltres e a tota aquesta ciutat nos par cosa demesiada com ab compliment scriure no podiem lo intrinsceh dolor e congoixa qui a tots oppreses tenien. E si considerar plaura a vostres intelligentissimes providencies la grandissima devocio e afeccio que al dit don Karlos de glorios record haviem e a quants perills congoxes e despeses que son servey apposats nos erem facilment sera compres de quant inmensa tribulacio siam agitats veent nos apartats de la humana comunicacio de tan virtuos Senyor lo qual aquest Principat beneficar grantment speravem. E sino fos lo grandissim confort lo qual Deus omnipotent a nostra desolacio ha subitament preparat en molt perilloses congoixes e dolors continuat haguerem. Empero la divina providencia no fallint als qui ab recta e bona intencio la veritat prossegueixen ha axi ordenat que lo dit Primogenit de loable memoria religiosissimament e christianissima rete al Creador lo que dat li havia ab profundissima devocio precehint monicions e obres de grandissima caritat grantment a Deus etern acceptes segons les operacions apres miraculosament seguides. Car ultra que havent emes lo sperit la sua faç apres continuament angelica paregues ses seguit que essent devallat lo seu cors benaventurat de tal anima vexell en la gran sala del palau e stan descarat vestit de una roba de vellut negra juxta la consuetut essent hi confluencia de grandissima gent quanta podria compendre la dita sala dolorosament e ab lagremes acompanyant lo dit cors per instinch creem divi se acosta al dit cors hun affollat e ab devocio besa la ma e subitament fou sanat de sa imfirmitat de que dona manifestament gloria o laor a Deus Omnipotent e de continent fou gran concurs de persones sostentes diverses incurables malalties les quals son manifestament curades e continuament tot jorn nostre Senyor Deus miraculosament obra per medi del dit benaventurat don Karlos de beata memoria. Tanta era la confluencia de les gents venints a veure los miracles obres de Deus Omnipotent que convengue fer cançell fort al entorn del dit loch on lo dit beato cors stava.
E encara apres per lo molt tocament que en lo dit cors se fahia ha convengut aquell decentment en caxa metre la qual sta en lo mateix loch e aqui lo glorios
redemptor universal obra en curar los qui a la dita caixa ab devocio del dit benaventurat primogenit tocament han e aqui de diverses infirmitats continuament se fan mirables curacions. Aquestes coses stupendes senyors de gran providencia en les grans congoixes que haviem alleujades e havem pres confort stimant que en los çels patrocinara tant lo dit beneyt don Karlos que molt mes podra aquesta patria benificar que essent en la terra. Reputam nos per molt gloriosos havent fet tant grant smerç com aquest que aci sia vengut e aci se sia lexat aquest benaventurat Senyor. E quanta gloria es aquesta al pare qui tal fill ha engendrat cert la Majestat del Senyor Rey la qual no dubtam molta contristacio haura presa esser de tal fill privat deu molta consolacio rebre sabent son fill esser a nostre Creador tant accepte de que fan les obres testimonis de eficacia aço pot e deu la sua Serenitat consolar e confort pendre de la gran congoixa que per la privacio de tal fill hauda haura. Stimam nosaltres en lo pare per les obres de tal fill molta gloria e honor e a ses tribulacions e congoixes gran port e refrigeri e jatsia la Majestat sua sia prudentissima e molt ordenada a la divina disposicio e de aquestes coses per altres vies creem sia sabedora encara per nostre descarrech vos pregam la informeu e en aquella forma queus semblara juxta la prudencia e gran eloquencia a nosaltres per Deus comanada e conforteu e aconorteu per nostra part la sua Excellencia tantes vegades com vist vos sera degut e necessari a tot descarrech de aquest Principat ajustant al damunt com tantes son les gents quis tornen a Deus es confessen moguts per aquestes miraculoses obres que han molta pressa los confessors per donarhi recapte. E nosaltres per lo descarrech que tenim ab molta diligencia entenem en lo procurar tot lo repos e assossech en la cosa publica de aquest Principat. E obviant degudament per nostres forces en totes coses que alguna conturbacio parturir poguessen e com hajam novament sentit que mossen Rebolledo partint del regne de Navarra deuria venir ab companya de gent darmes o camises o alies per damnejar a don Felip de Castro lo ques poria dir seria a causa de aquest Principat per esser don Felip a sou de aquell stat et cetera per evitar totes occasions de conturbacio de inconvenients en sdevenidor vos pregam ab molta afeccio e instancia suppliqueu la Majestat del Senyor Rey sia merce sua metre seguretat e repos entre los dits contendents per manera que lurs diferencies cessen o pur hajen hun lonch sobressehiment e sien evitades totes occasions de amfractes e inconvenients. Nosaltres scrivim al dit don Felip incautantlo per forma alguna no fahes o permetes esser feta novitat en les coses del dit mossen Rebolledo o veledors seus. E mes avant com es Luis de la Cavaleria ensemps ab mossen Franci Dezpla En Joan Francesch Boscha haguessen ja molt temps ha fermada certa concordia sobre la luicio dels censals dits vulgarment de la cambra apostolica. E lo dit En Luis de la Cavalleria dona causa a ruptura e violacio de la dita concordia e se te occupada la possessio de la cameraria de Çaragoça la qual indegudament se ha usurpada e levada als creedors censalistes qui la dita possessio tenien. E james ha volgut pagar les pensions ans so te tot occupat ab arrendaments fermats de dret e altres pratiques en gran derogacio de la cambra apostólica e de tot lo clero e dits creedors censalistes qui non poden haver la justicia de les quals coses porien inconvenients subseguir per los quals obviar afectuosament vos pregam suppliqueu la Majestat del Senyor Rey sia merce sua provehir e ordenar lo dit Luis de la Cavalleria qui en son tresorer e no es menys sos fets no esser molt favorits en tant que la justicia sen pot molt dilatar compleixa tot lo que ha fermat en los capitols ab los comissaris del Papa e ab lo clero e leix la possessio de la cameraria e administracio dels fruyts de aquella als creedors qui la tenen ans que ell e son fill lals occupasen et alias hi sia fet promptament tal lo que justicia requer. E de aquesta materia si necessari sera vos placia parlar o en aquella forma que degudament vist vos sera instancia fer al Justicia de Arago en cort del qual aqueixes fermes de dret se ventilen. E encara al oficial ecclesiastich de Çaragoça qui en judicar en aqueix negoci ha participi. Aqui es En Miquel Sala notari per prosseguir aquesta materia lo qual pus specificadament pora informar aqui vostres providencies lo que necessari sera per obtenir lo clero e los creedors la justicia del dit En Luis de Cavalleria e placia a vostres circunspectes persones de aquestes e altres coses queus occorreguen fernos avis del queus succehira. Pregam vos imputeu a la gran congoixa e conturbacio que teniem com les coses contengudes en la letra dirigida a la Majestat del Senyor Rey sobre la indisposicio sobrevenguda al dit Senyor Primogenit no foren a vosaltres dreçades car certament la gran molestia e alteracio de tots dona causa alterar aquell orde que servat haguerem. Vostra letra havem rebuda de XXIIII del present a la qual altra resposta no fretura. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXVIII del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar. - Los diputats del General e conçell aquest Principat de Cathalunya representants apparellats a vostra honor.

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 

8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.