VEGUERIA DE LEYDA.
FOCHS
REYALS.
Primo ciutat de Leyda. 1213.
Bell-loch. 53.
Alamus. 16.
Lesborges. 72. (Les Borges)
La
Cugulada. 4. (Cogullada)
Castellot. 10.
Fochs poblats
dins lo territori de Leyda qui tenen torres. 5.
Rufia
de la perroquia de Sent Lorenc de la ciutat de Leyda. 22.
Sanahuy de la perroquia de Sent Marti de la dita ciutat.
26. (Sanahuja)
Timinells. 42.
Almateylles de la
perroquia de Sent Lorenç.
51.
Vilanova del Picat de la perroquia de Sent Gili
de la dita ciutat. 37.
Loch
de Vilanova. 18.
Lo Palau de la Orta. 8.
Loch
Dorrit: reyal. 9.
Limiana: del merquesat. 51.
Vilanova de Maya: del dit merquesat. 99.
Loch de Castello de
Maya. 10.
Font Longa. 22.
Loch Darriot. 7.
Loch de Alos
del merquesat ab La Nou e Matana. 57.
Loch de Baldemar: del dit
merquesat. 16.
Camarasa ab lo seu batliu.
73.
Lorenc: en lo merquesat. 10.
Loch de Muntgay. 27.
Loch de Priva. 13.
Loch de Santa Linia: en lo dit
merquesat. 29.
Loch de Cubelles: en lo dit merquesat. 89.
FOCHS DE CIUTADANS.
Primo Loch de Grealo: qui es den
Bernat Grayla ciutada de Leyda. 8.
Puigvert: del hereu den P.
Despens de Leyda. 13.
Pradell: qui es den Johan Cabreçer
(o Cabrecer)
ciutada de Leyda. 9.
La Torra den Broch: qui es den Jofre
de Brassarola de Leyda. 5.
Mayals: qui es del honrat En
Johan Mercer ciutada de Ceragoça
(ab Tortosa). 83.
Loch de Flix: qui es den Bernat
Bosch ciutada de Leyda (ab Tortosa). 35.
Mas de Flix: qui es del
dit En Bosch (ab Tortosa). 5.
La Palma: del dit En Bosch (ab
Tortosa). 27.
Loch de Peal: den Bertran des Vall ciutada de
Leyda. 7.
Loch Daltano: qui es dels hereus den Johan de Barriach
quondam ciutada de Leyda. 12.
Loch de Sunyer: qui
es dels dits hereus. 18.
Loch de Alfeç:
dels dits hereus. 23.
Loch de Tabach: dels dits hereus. 3.
Loch
de Reymat: qui es den P. de Muntanyana ciutada de Leyda. 10.
(Raimat)
Loch de Suchs: del dit P. de Muntanyana. 17.
Loch
de Bertran: den Francesch de Naves. 5.
Mollaruça:
qui es den Berenguer Moliner ciutada de Leyda. 30. (Mollerussa,
Mollerusa)
Loch de Farandella: qui es del dit Moliner. 16.
Bellfort: qui es den Thomas Calbet ciutada de Leyda. 3.
Loch
de Soes: qui es den Francesch de Sent Merti ciutada de Leyda. 44.
Loch de Vimpelech: qui es den Berthomeu de Sent Marti de la dita
ciutat. 17.
Muntoliu: qui es den Bertran Navarra de
la dita ciutat. 22.
Loch de Vinfaren: qui es den Muntserrat
Romeu ciutada de Leyda.12.
Loch de Lomatra: qui es den
Nicholau sabater de Leyda. 15.
Loch de la Torra Grossa:
den Domingo de Muntsuar ciutada de Leyda. 24.
Matxarra:
qui es de la muller den A. Cortit quondam ciutada de Leyda. 6.
Trigel: de la dita dona. 4.
Muntroig: qui es den
Anthoni Massanet. 16.
Miravall: qui es de la muller den Arnau de
Riusech ciutada de Leyda. 7.
Puig-gros: qui es de la dita
dona. 20.
Loch de Molons: qui es den P. Janer ciutada de Leyda. 4
Almanar: den P. de Carcassona de Leyda. 113.
Lo
mas qui es den G. de Nogeres: qui es den Johan Merces
(Mercer más arriba) ciutada de Ceragoça
(Zaragoza, Saragossa) (ab Tortosa). 3.
Vilaplana:
den P. Arlovi ciutada de Leyda. 8.
Benavent: qui es den G. de
Muntchada de Leyda. 9.
Blanchafort: qui es den
Juifre de la Bracerola savi.
15.
Loch de Sent Adria: den P. Cadella. 9.
Pradell: den
Simon de Torres de Leyda. 11.
La Torra de Santa Maria. 9.
FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.
Primo Loch Daspa: qui es del
bisbe de Leyda. 15.
Vallmanya: del dit bisbe. 5.
Cugull: del
monastir de Poblet. 16.
La Manresana: del dit monastir. 3.
Sisquela: del dit monastir. 10.
Loch dels Torms: del dit
monastir. 11.
Lo Solarac: del dit monastir. 9.
Loch de la
Grange: del abat Descarp. 12.
Loch Dalbatarra: del
monastir de Bonrepos. 12. (Albatàrrec)
La Joncosa: del abat
de Poblet. 35.
Loch de les Beçes:
del dit monastir. 12.
Loch Dalbages: qui es del monastir de
Poblet. 12.
Loch Dalfarras: de la abadessa de Sent Ilari.
12. (Alfarrás, Alfarràs)
Loch de Malcoreig: del abad
Descarp. 19.
Juneda : qui es del vescomte de Vilamur. 45.
Ceros:
qui es del noble En Notich de Muntchada. 52. (Seròs,
Serós)
Itona: qui es del dit noble. 71.
Vilasecha:
del dit noble. 6.
Loch de Gorfa: del dit noble. 5.
Loch
de Cologe: desgleya e de cavallers. 28.
Castelldasens: qui es del
noble En Jacme de Pallars. 43.
Castellot: qui es del dit noble.
11.
Castell Darbecha: del dit noble En Jacme de Pallars. 68.
Benavent: de la Seu de Leyda. 1.
Alcarras: qui es de Mossen
En Francesch Sent Climent. 114.
Granyenela: del dit Mossen
Francesch. 5.
Montagut: del dit Mossen Francesch. 30.
Lardecans:
qui es del dit Mossen Francesch. 22.
La Rocha: qui es del
dit Mossen Francesch. 22.
Granadella: qui es de Mossen P.
Moliner. 79.
Torres Beces: del dit Mossen P. 19.
Granyana:
qui es del dit Mossen P. 14.
Bovera: qui es del dit Mossen P. 10.
Loch de la Pobla de la Bella Guarda: qui es del dit mossen P. 6.
Padros: qui es del dit mossen P. Moliner. 16.
Margalef: qui
es de mossen R. Sa Costa. 12.
Loch de Vinferre: den Gerau de
Requesens canonge de Leyda. 6.
Loch de Alendir: de Mossen G.
Berenger Dolzinelles.
8.
Artea: dels hereus de Micer Francesch Roma. 19.
Loch de
Muntçomis e de la Foradada:
dels dits hereus. 29.
Loch de Muntclar: dels dits hereus. 11.
Loch del Estor: dels hereus den A. Ces Comes de
Borriach quondam. 5.
Torra Serona: den G. Berenger
Dolzinelles cavaller. 8.
Castello de Farfanya: de la Comtessa
Durgell. 152.
Loch de Endani: qui es den P. de Nogueres donzell.
2.
La Torra dels Homens: qui es den P. de Puigvert
donzell. 1.
Vila del Algerri: de la dita Comtessa. 72.
Loch
del Boix: del Comte Durgell. 9.
Vila Dager: del dit Comte. 88.
(Ager)
Loch de Font de Pou. 12.
Loch de Vilanova: del
dit Comte. 3.
Loch de Oreners: den Berenguer Josa donzell. 6.
Loch de Sent Just: del dit Berenguer de Josa. 7.
Loch de
Milla: del Comte Durgell. 15.
Loch de Claramunt: del dit Comte.
7.
Loch de Muntassor: qui es del dit Comte. 3.
Loch
Dalberola: qui es den Fluvia. 5. (Alberola)
Loch de
Os: qui es del dit Comte. 54.
Loch de la Figuera: den Puigvert
donzell. 3.
Loch de Peraxons ab Manyanell: den Johan de Muncada
donzell. 12.
Loch Vilues: del Comte Durgell. 10.
Grealo: del
dit Comte. 4.
Castell de Muntmagastre: del dit Comte. 26.
(Montmagastre)
Loch Domers: den P. Claramunt donzell. 1.
Agramunt: del Comte Durgell. 67. (Acrimonte)
Claret.
2.
Puigvert: del dit Comte. 15.
Florejachs: den Berenguer de
Josa. 4.
Ciyes: del dit Berenguer. 4.
Oliola e lo terme: del
dir Comte. 12.
Cabana bona: den Canet. 5.
Guardiola. 3.
Cocto: dels hereus den P. Duluja. 4.
Sero: den P. Ramon de
Camporelles. 9 ?
Lo donzell: del dit P. Ramon. 11.
La
Sentiu: den Jacme de Meya. 12.
Malfeyt: den Ramon Mecha. 6.
Ciutat de Balaguer. 344.
Ramoneda: den Bernat Torra. 3.
Tiurana: del Comte Durgell. 10.
Vilaplana: del dit Comte.
2.
Miralpex: den Gispert de Ribelles. 3.
Rialp e la batlia:
del dit Ribelles. 11.
Perampla ab la batlia: qui es den Bernat de
Peramola. 22.
Taranau: den Ferrer Dabeya. 5.
Paracolls:
den Jacme de Meya. 5. (Paracuellos)
Lochs de Luças
e de Levanta: del dit Jacme de Meya. 12.
Castellnou: qui es de
mossen Berenguer Daier. 3.
Loch de Bavall. VIII.
Loch de
Cardet VII.
Loch Disirch. VI.
Buant Serni. V.
Lochs de La
Guardia de Xus Ventola Vilva Rens Sent Johan de Geronella XVIII.
Loch de Macivert Dorta de Castella e del Pont de Suvent.
XII.
Tots aquests son del abat de Laox: son en summa.
56.
Loch de Mercenau: den P. de Torra donzell. 3.
Loch
Descallar: del Merques de Bilena. 4.
Vilanova de Castell
Pages: del Spital de Sent Johan de Jherusalem.
10. (La orden militar y religiosa del Hospital de San Juan de
Jerusalén)
Loch Dartesa: del dit Spital. (Artesa).
29.
Loch de Madrona: del dit Spital. 6.
Loch de Umetllo: del
dit Spital. 18.
Castell de Torres: del dit Spital 50.
Loch de
Urxea: del dit Spital. 5.
Loch de Gudenell: del dit Spital. 26.
Calaterra: del dit Spital. 11.
Loch de Gebut: del dit Spital.
24.
Loch de Corbins: del dit Spital. 19.
Loch de la Torra
de Maho: del dit Spital. 19.
Loch de Les Cases de Corbins:
del dit Spital. 17.
Loch de La Torra Ferrera de Sagria: del dit
Spital. 11.
Loch del Canic: del dit Spital. 2.
Loch de
Rossello: del dit Spital. 9.
Loch del Guayre: de la
prioressa Dalguayre. 109.
Loch de Ratera: de la dita prioressa.
15.
Loch de Vilanova de Sagria: de la dita prioressa.
21.
Castellnou: den P. de Sent Merti. 5.
Les Cases de Aguilo:
del abat Dager. 2.
Loch de La Menla: del dit abat. 7.
Loch de
La Regula: del dit abat. 11.
Loch de Cas: del dit abat. 5.
Loch
de Couta: del dit abat. 4.
Loch de Sent Lorenc: del dit abat. 4.
Loch des Comu: del pabordre de Mur. 3.
Loch
de Bellmunt: del monestir de Poblet. 7.
Burcenich: del dit
monestir. 14.
Loch de Les Ventoses: del Orde del Spital de Sent
Johan. 4.
Val-llobera: del abat de Bellpuig. 8.
Bellfort: del
Orde del Spital de Sent Johan. 5.
Loch de Gaten: den Guillem de
Muntchada. 4.
Sauro: qui son den Ramon de Josa. 6.
Item
en lo dit loch de Sauro qui son del pabordre de Solsona. 7.
Augem:
den Ramon de Josa. 2.
Altes: den Ramon de Josa. 2.
Mirambell:
den Berenguer Ça Costa
donzell. 2.
La Portella: del dit Berenguer. 2.
Castell de
Salavert: den Salavert donzell. 2.
Castell Dalmenara: de Mossen P.
Ramon Ça Costa. 2.
Castell
de Muntale: den Tudella donzell. 1.
Castell de Tarrasso:
de mossen P. Ramon Ça Costa.
3.
Castell del Mesor: den Berenguer de Ribelles. 6.
Castell
de Bellstar: del dit Ribelles. 11.
Castell de La Rapita: de
madona den Cervera. 4. (Rápita)
Castell de Timonal: den P.
Cortit donzell de la dita vegueria. 9.
Castell de la Saydia: den
P. Cortit donzell. 7.
Castell de Filela: den Francesch Morell
donzell. 11.
Castell de Vallfogona: den P. Cortit. 12.
Castell
de Lineola: del Comte Durgell. 30.
Loch de Planelles: de Vegueria
Dagren. 3.
Castell del Planal den Fexes: del dit Comdat Durgell.
4.
Puigvert: den Luis de Mur. 2.
Loch de Menargues: del
Vescomte Durgell. 42.
Loch Dalbesa: del Comte Durgell. 97.
(Albesa)
Castell de Tartareu: del dit Comte. 18.
Summa
major dels fochs de la dita Vagueria de Leyda. 5622.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
domingo, 26 de julio de 2020
VEGUERIA DE LEYDA.
martes, 2 de junio de 2020
CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.
Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo) Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita sua ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real servey concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers que vuy son y per temps seran que per privilegis reals son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra los debitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots los privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat concedir lo contengut en lo present capitol perals debits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichs sie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo (peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los pahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar lo que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega y puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera que obren y en renitencia dells als qui tenen censos y censals sobre dites cases pera que les obren lo que axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificar les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e los qui tenen dits censals pretenent que lo sol los resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per ço suppliquen a vostra magestat los dits syndichs que per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocades que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy son o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lo termini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haura o als qui tindran censals o altres hypothecas pera reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien encontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lo mateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donara llicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablir les cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los amos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat concedir lo contengut en dit capitol ab la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen los paers amonestar als senyors utils y possessors delles que dins sis mesos comensen la reedificacio de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora puguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lo dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme. Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda desije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lo pont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplican per ço los dits syndics a vostra magestat sie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de Lleyda Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguen en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos en forma de suplicacion suso insertados.
martes, 20 de abril de 2021
3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.
3 DE JUNIO.
Reunidos los señores Diputados eclesiástico y
militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo,
fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.
Primo
fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la
Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en
aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit
al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre
lo manament que es
stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas
vitualles en Barchinona.
Item que les universitats
del Principat sien avisades del traure de les banderes de
Barchinona e pregats que facen lo semblant
es preparen a les armes.
Item que sia trames home
propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e
de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los
dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien
mester les sues galeres siu poria fer compte lo
Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don
Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo
capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma
del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e
entorn de ella.
Item que es faedor de les persones
processades haver delinquit contra lo Principat.
Pasadas
a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como
deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que
aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario
alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo
recibieron en este día.
Als molt reverends nobles e
magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat
de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues
letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per
lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e
les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata
fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres
processos que ab lo meu haveu trames la hun yo
he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa
per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per
laltra letra feta a XX del present me responeu
al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus
avise siau molt certs que en tot ço
que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en
la mia propria stant en sperança
ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la
tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu
per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della
o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e
treball en que yo soch que la persona e gent son be
mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves
occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres
coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee
teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres
mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de
maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.
Als
molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats
del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per
multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e
necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna
resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran
perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres
reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça
es arribat en Monço
ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer
e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual
es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la
dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes
tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia
recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via
de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat
que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per
aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons
cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia
ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al
apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo
poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per
vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de
Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la
entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants
era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas
e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los
blats stan a la falç
e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers
per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del
marquesat per queus pregam molt affectadament
aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos
los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e
sforç del Principat no li es
obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant
socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre
socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts
beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades.
E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda
lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres
reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat
que mes nos pot dir sino que
quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de
perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li
fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames
home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit
procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre
ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e
confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser
compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell
Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que
haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests
seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen
los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera
en Monço
molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de
peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la
cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot
hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se
es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço
la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor
apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.
Als
molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi
nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar
a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a
les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes
toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne
ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats
e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs
pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e
afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e
expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se
volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a
vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de
aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e
altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en
manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la
major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del
dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents
vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo
qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio
vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.
Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro
escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de
Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta
señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos
postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó
(Arinyo) y de Luis Benet.
Senyor muy
noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con
gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar
en exe Principado con proposito de tener los braços
abiertos adabraçar e perdonar
todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir
e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el
mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys
reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e
a vos assaz provechosa.
Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner
dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays
donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la
possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor
mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare
en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino
que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la
presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros
amigos desto sean
certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual
me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret
(Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip
de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio
sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la
parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos
del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma
muller be podeu confiar etc.
Senyora
molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S.
certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab
lo castella Damposta per lur virtut me volgueren
exir a reebre. E axi ani decontinent a
besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta
amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat
incontinent sens aturar en ciutat en aquestos
senyors los quals ab gran desig me speraven ab
los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so
aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans
sper se reduira al servey del Senyor Rey e
amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e
universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna
conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt
content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou
respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que
entre los menuts e ciutadans e los quey son per
les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant
nosaltres som de parer que les sises sien del tot
relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de
ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la
opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo
vullam servir contrals rebelles de Cathalunya
e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de
gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de
França li
deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta
raho yo he scrit al senyor de Selga que sino
dellibera reduir al servir del Senyor Rey que
encontinent sia aqui secretament e faça
vendicio ab hun notari de Arago de Selga
a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio
e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car
si aço
differeix fer pos dubte noy veja senyor
que li pesara. Per merce
encontinent reebuda la letra ab la
present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de
recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de
Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los
castells de la terra se proveesquen es guarden per
forma que exos senyors de cathalans
delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense
tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman
Troncedo per quant sint entenen en furtarlo.
Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus
nos ajut e prest me disponre esser ab
vos e manarme lo que servey vos sia. De
Quadret a XVII de maig.
Als molt reverends egregis
nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell
llur representants lo Principat de Cathalunya residents
en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs
senyors. De les coses que occorren a present ja per lo
honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de
aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo
archebisbe de Çaragoça
es ja arribat a Monço
e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa
gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es
la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres
reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem
volgut avisar ab creença
per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que
envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats
los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix
desenganant los del gran perill de destruccio en ques
metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses
los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e
serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio
de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat.
Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car
gran part dels fets se guanyen
es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem
sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco
hauria ofert al Senyor Rey valença
e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs
del Marquesat e sa mare que es a present en
Camarasa repare e obre les forçes
quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa
terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les
primeres letres de empre per cort de la ciutat.
Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de
aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem
sentiment los prohibeix de venir encara que sien
requests. Encara per queus era reportat que a una
barcha de Pomar que es en lo riu de
Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent
darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre
que sien levades e axi no romandra pas en tot
Segre avinent sino
en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios
Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any
Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los
pahers de la ciutat de Leyda.
En este día, los
señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.
Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello
diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi
mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos
per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell
favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui
occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra
de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del
Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e
encarregam que en tot lo queus hauran necessari per
endresça
(se
lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça)
de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab
mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los
honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten
aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En
alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no
havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler.
Les noves de França e les altres de part de ça
se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada
en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del
General e concell lur representants lo Principat de
Cathalunya a vostra honor apparellats.
Als molt honorables
mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres
per lo honorable religios frare Luis de Castellvi
del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del
reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes
dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en
cosa jutgada frare Pere de Biure olim
comanador de la comanda de Tortosa per sos
demerits sia stat declarat inobedient e rebelle
e privat del habit e de la dita comanda la qual
sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat
es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual
aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres
agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del
braç seccular per la
qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes
vegades e per gran temps diu
haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a
tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero
fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e
requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre
e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e
auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just
sia donat ço
que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis
de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de
justicia expedita car ultra que fareu lo degut
encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat
attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta
Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny
del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor prests.
Al honorable
senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo
comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra
del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e
negocis tochants gran interes e util de aquest Principat
trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo
sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e
manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau
propici e donant li creença
feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram
car ultra que fareu lo degut com a vertader
cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants
de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del
any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. -
Los diputats del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al molt
noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e
molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem
reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers
de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio
que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e
libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com
a vertader cathala alre nos pegues creure encara
vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta
afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem
plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran
senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia.
Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos
dispongau a totes coses que seran delliberades per los
pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu
nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus
defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E
sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a
III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen
Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem
vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de
França e daltres parts qui cominen entrar per
damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat
de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure
del qual vos sou castella no
sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia
sua e de aquella vila. Per ço
vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per
manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E
perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e
sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats
e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E
sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a
III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega
de Leyda. - Los diputats del General e consell lur
representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor
aparellats.
Als molt honorables a savis senyors los
pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis
senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda
e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la
gent a Munço
e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer
certificant vos que vuy comence exir la gent per
fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota
fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa
la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera
fesseu sforç de la mes
gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia
gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e
dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present
vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta
no li podem scriure e prenga la present com a sua. De
aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus
avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona
a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar
dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur
representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor
aparellats.
Als molt honorables e savis senyors los
pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors.
Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres
persones molt cuytadament trameses som certificats que gent
darmes es ja arribada
en Monço
e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que
aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos
haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen
partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora
nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la
gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo
fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç
de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament
executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en
la triga. Pregam vos per ço e
encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo
bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent
sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda
dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos
placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com
a sua car som certs ell
ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en
proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any
Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats
del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
FIN
DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN
SEGUNDO.
(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)
lunes, 7 de septiembre de 2020
22 DE ENERO.
22 DE ENERO.
Se dio cuenta de
varias cartas, y entre ellas de dos que el rey había dirigido al
príncipe, de las cuales se mandó sacar copia, todas las cuales son
del tenor que sigue.
El Rey.
Illustre muy caro
e muy amado fijo. Recebimos vuestra letra por
aqueste vuestro ambaxador que nos embiastes e
entendimos lo que dezir nos quiso de vuestra parte por
expedicion de lo qual scrivimos al lugartinent
de nuestro thesorero mandandole de recaudo en toda manera
porque vos con la bendicion de Dios partays e vos vengays
para Lerida donde para quatro de novembre a el
plaziendo entendemos de ser como todo mas extenso por el dicho
vuestro embaxador vos sera referido. Dada en la villa de Fraga
a XXIIII de octubre M. CCCC sexanta. - Rex Johannes. -
Esta recibe por de mi mano. - Petrus Doliet secretarius.
(Doliet : de Oliet, Oliete ?)
Al muy Illustre
nuestro muy caro e muy amado fijo
don Karles principe de Viana.
El Rey.
Muy
Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo.
Con correu que es venido del amado secretario nuestro mossen
Barthomeu de Reus son venidas dos letras dirigidas a
vos una del dicho mossen Barthomeu secretario e otra creemos de aquel
vuestro qui alla sta. Embiamosvoslas con la
present con las quales seredes informado del
stamento de aquellos fechos. E muy Illustre
Principe nuestro muy caro e muy amado fijo la bendicion
de nuestro Senyor Dios e nuestra hayades. De la nuestra
villa de Fraga a XXXI dias de octubre del anyo Mil CCCC
sexanta. - Rex Johannes.
Post signatam. Recebimos
vuestra letra embiamosvos las cautelas letras de cambio
e de avisos desempachadas como dalla nos han seydo
embiadas. Rogamosvos que vos vengades lo antes que
pudieredes a Lerida a donde nos seremos mediant nuestro
Senyor Dios el martes que primero viene. Data ut supra. -
Dominicus Decho secretarius. (Decho : de Echo o Hecho ?)
Als
molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors
mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en
virtut de comissio de cort elegit.
Molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables mossenyors. Vuy entre II e III ores
apres mig jorn havem rebuda vostra letra de XVIII del
present per Molins correu a la qual responem. Quant es en haver aqui
retengudes e deputades les XXXXV persones associades a les
XXVII primeres par a nosaltres haver usat de molta discrecio e
saviesa e feta bonissima e perfeta obra. Quant es en la
divisio de nosaltres deliberada on lo Senyor Princep restas aci
o fos trames en altra part ja vos havem vuy scrit com los
senyors Rey e Reyna e Princep son partits per anar a Fraga e de
alli lo Senyor Rey tirara en Leyda e nosaltres
partirem dema si a Deu plau e per diversos camins tirarem la lur
via e digmenge prop vinent tots nos havem a trobar en
Aytona per continuar nostre ofici e fer e complir vostra voluntat.
Mas considerat que al parer nostre la fahena fa senyal
de caminar per bon cami semble a nosaltres la virtut unida no deures
dividir ans esser molt necessari star continuament tots on lo Senyor
Rey sera e axi ho farem fins altrament per vosaltres sia scrit tant
per la bona conduccio desijada del negoci quant per la salut de la
persona del dit Senyor Princep lo qual ans de la recepcio de vostra
letra haviem deliberat tots o part ab licencia de la Majestat del
Senyor Rey visitar sovint de Leyda o de Aytona o de la on nos
trobem. En aquest interim mossenyors se veura la
intencio del Senyor Rey e per vosaltres que de tot sereu continuament
informats pera esser deliberat lo que semblara necessari e
util per aconseguir lo desijat fi. De totes les dites
coses vos havem volguts avisar per tant com creem e vostra
letra mostre la intencio de vosaltres era que lo dit Senyor Princep
fos encastellat o a Morella o a Miravet segons lo Senyor Rey havie
per molts continuats dies significat. Pero pus la sua Majestat ha mes
en exequucio portarlo en Fraga par a nosaltres la fahena
començe pendre adolciment
e no volriem la sua Altesa prenentho a molestia alteras alguna
cosa. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e
honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çarogoça
a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra
ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab
nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la
hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son
consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la
Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e
la sua Majestat tirarie en Leyda de que
nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los
sentiments precedents que de la sua Altesa a boca e alias
haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou
stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar
a Morella o a Miravet de que haviem causat en nosaltres un tal abit
de passio e tristor que aconortar nons era possible
considerants que nostres supplicacions operacio alguna fructuosa no
havien feta. E stants axi algun tant alegres per la dita nova de anar
lo Senyor Princep en Fraga a XVIII del present a VI hores de nit
arriba Auger de Casal correu ab vostra larga letra e
altres coses en aquella mencionades de les quals havem hagut
grandissimo plaer veents la molt loabla uniforma
sforçada
e inseparable unitat concordia e voluntat de tots e lo que be
sanctament e deguda per defensio de les leys e
libertats de la patria o alias es stat
delliberat. Empero vist que lo Senyor Rey a
propri motiu (motu proprio) ha feta dita delliberacio e ja la
ha mesa en exequucio com sia partit vuy mati e
la Senyora Reyna e lo Senyor Princep ensemps los
quals havem acompanyats fora ciutat ha paragut a nosaltres es
començar
(escomensá) cami de adolciment a la fahena portant lo
dit Princep a una legua de la vegueria on fon detengut
car menys havia a fer de alli aportarlo en
Leyda. E hoydes algunes paraules a nosaltres reportades
per homens be assenyalats del consell del dit Senyor
Rey significants que la sua gran Altesa com sie
en Leyda se metra facilment en algun cami de
gracia e entendre en lo que li es demanat per justicia som entrats en
pensament esser mes expedient sperar la lectura de dita letra en
Fraga o en Leyda si a vosaltres mossenyors sera vist
per no desviar la anada del dit Senyor Rey qui sens tot dubte de la
dita letra haguera hagut molta molestia
facilment fore commutada en altra part e loch en no
poch dan e perill de la persona del dit Senyor Princep
e encara del fi desijat car una de las
pus fortes rahons que lo Senyor Rey fa de no
condescendre a nostres supplicacions es per quant diu que la
representacio vostra e nostra farien creure als miradors que la sua
Senyoria quasi cohartada hauria portat lo dit Senyor Princep
en Leyda e mes que seria vist atorgar la sua real
clemencia haver contrafet a les leys del Principat lo que no creu ab
tot per nosaltres hi sia stat complidament satisfet. Per los sguarts
dessus dits e considerat que al nostre parer la materia se dispon
a cami havem fets aplegar los missatgers de aqueixa ciutat e
de Leyda e de Perpinya als quals legida vostra letra e
recitades les coses dessus dites e per ells comunicats a nosaltres
certs rahonaments haguts ab lo Senyor Rey havem delliberat vosaltres
mossenyors esser consultadors de totes les dites coses e suspendre lo
efecte de vostra dita letra fins a tant per vosaltres sie
altrament delliberat e ordonat. No creguen vostras
reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas
pusillanimitat ne altres rahons o causes haver dada
causa a la consulta mas sols los respectes predits. Vosaltres
mossenyors pensau en tot e triaune lo millor car
ab jurament e sens nosaltres complirem tot lo que
delliberareu e ordonareu. E notants alguns mots
de vostra letra e per alguns particulars avisos no volem callar esser
marevellats dirse nosaltres no haver dites e applicades
a la Majestat del dit Senyor Rey ab deguts gests e continença
totes les coses de que nos haveu scrit car del contrari per
nostres letres e altrament conste. E lo que ab vostra dita letra
volieu fos dit al Senyor Rey la fidelitat e constancia dels cathalans
esserse comprovades en sa reyal persona per lo
ques attenta del net del Senyor Rey de inmortal
recordacio molt ha per nosaltres li fon dit e moltes altres
mes segons veureu en nostra letra de VIIII del present en aquell pas
on diu mesclanthi alguns retrets dels serveys e
fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua
Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres et
cetera En la partida del Senyor Rey havem dit a la sua gran Altesa
que sabuda la sua partida lo Principat de Cathalunya manave dir a la
sua Altesa fore molt alegre e content ab la reyal persona la Senyora
Reyna Illustre Princep e Infants anassen e stiguessen en tot loch
continuament e que placia a nostre Senyor Deu dispongue en lo seu cor
qui deu star en sas mans e poder tals delliberacions
que sien altrament a contentacio a consolacio de aqueix
Principat que no son stades fins vuy. E lo dit Senyor
Rey ha respost que juxta la deliberacio sua hira en
Leyda e aqui se asseura a totes coses veure e provehir
e aquesta es la sua intencio jatsia dix lo dit Senyor Rey per alguns
sie dit lo contrari. Certificantsvos mossenyors com lo dit Senyor Rey
ha manades moltes letres pera vosaltres e moltes universitats
e persones de aqueix Principat. Ab aquelles veureu llur
afecte. Nosaltres partirem dema si a Deu plaura per tirar la sua via.
E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables
savieses lo que plesent lus sie. Scrita en Çaragoça
a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra
ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.
miércoles, 18 de noviembre de 2020
8 DE MARZO.
8 DE MARZO.
Fueron recibidas en
este día las siguientes cartas.
Als molt reverend magnifichs
e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis
mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la
present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo
Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita
vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de
persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit
negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo
qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los
dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en
Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos
he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy
trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut
fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies
remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau
per recomanat el vullau fer ben remunerar car
certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes
manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e
satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino
que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los
sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en
sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del
any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota
ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat
local de Tortosa.
Als molt reverend magnifichs e honorables
senyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A
nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e
honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he
provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs
circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants
de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car
hon tot lo reves vingues ço que no es de
presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp
forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e
no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem
sostenir ne crech may poguessem aturar aci
vuyt jorns e axi me par que la vila haja
forniment pera XV me par sia prou bastantment
provehit daqui avant. Son arribat aci ab
lo capita per veure sis volia servir de mi e per
veure com staven les coses de aci trop que ha donat
carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de
aquella e jatsia ells sien homens savis hajen
per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch
per dit que attes la gent que som en un camp per flach
que fonch volentnos metre sols en defensio seria
massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna
aqui en Cathalunya no crech si faça algun
moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon
se faça no crech james vinga en aquesta
vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta
gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar
la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de
dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi
satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat
ques ha contra aquells qui han mostrada cara
en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt
reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar
sobre aço e veure en quina manera pora exir lo
capita provehir axi a la indempnitat axi de son
exercit com encara al haver als dits lochs e viles del
Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous
he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car
en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa
guisa que per be sia manat ab crida escassament ne
han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit
En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se
vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les
cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu
veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non
te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos
prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net
e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no
de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a
VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia
de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.
Als
venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los
deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de
Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables
magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament
essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major
nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo
spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo
comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents
honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat
aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre
falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab
aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present
pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit
mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens
darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio
nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los
haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes
de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -
Als
molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles
magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que
avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches
cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per
provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del
regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos
havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi
vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e
en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e
castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com
per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi
afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan
Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra
a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni
encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres
de aquella qui hir fonch feta a mig jorn.
Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a
mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos
spatxi e trames pero per quant vuy demati a
quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers
de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer
que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest
exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients
en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de
Ribagorça ab los vehins de aquell se son
ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera
disapte se devien trobar en la Almolda que es
loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch
lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey
ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de
les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de
la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a
mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e
provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es
stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat
de Çeragoça del dit loch de la Almolda e
altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut
be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit
sia provehit que en la vila e castell se guarden be e
singularment lo pont e encara fora la vila los passos e
per guardia de aquells lançades scoltes per los
camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e
mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada
(Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres
letres les quals hir
rebi e ab letres que yo
li he fetes de crehença
per los dits cavallers per part mia splicadora. Per
semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de
Aytona ab doscents homens de peu instruhit per
mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas
voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força
ni en altra manera mas que treballas aleujar ell
e sa gent quant pus prop poria del dit castell a
fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys
scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia
tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e
si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa
ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui
avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug
dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat
provehit attes que Alcarras sta en lo
cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que
en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be
e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e
loch. E com los inimichs familiars interiors e
domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que
jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos
altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no
resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de
nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos
enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça
ab sa companyia los quals stant en
aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat
deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila
sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels
pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les
rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts
de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies
passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo
rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa
embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant
vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit
e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia
se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra
qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC
rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula
molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de
Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit
tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e
occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra
del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura
libertat quatre jorns havia hi com hir
que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent
dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so
matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo
Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta
congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya
se volia inimicar lo realme de Arago al qual
molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los
del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons
com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals
yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell
instades e requestes e axi molts contents huns dels
altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e
en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de
aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba
axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los
homens de peu que fins vuy açi son attesos no
basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e
poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos
plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis
ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers
de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han
avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo
dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com
dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça
com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels
ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era
gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que
fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de
Navarre que era en Faro ab DC rocins
e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus
haureus a grat per vostra letra sia avisat com
voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta
molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e
provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he
elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de
Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal
donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per
gordar e regordar lo castell e vila muralles
entrades e exides de aquells e troben molts forats molts
trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces
(passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres
parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus
de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus
alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien
los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna
guayta han mester dessus CCCC homens. Daria
en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa
scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste
vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau
haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo
mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le
dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit
es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes
letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau
em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres
de tots los quim vendran entre mans car del dit
Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija
dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites
letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant
informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que
occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau
degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en
sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any
Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Al
molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de
Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos
com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los
vehins se son ajustats pus de D pahons.
Han se ajustar als Almolde que es de Johan de
Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab
CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les
muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que
hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço
Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria
hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia
molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda
a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits
prests los pahers de la ciutat de Leyda.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell
dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com
per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu
com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va
ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les
coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em
tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç
no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu
deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos
dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura
e no segons lart en que es comendat e axi tostemps
haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don
Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e
magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de
març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte
de Rochaberti.
Als molt reverents egregis nobles magnifichs
honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt
reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats
som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna
que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat
ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en
la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat.
E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment
com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo
proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que
facilment se porien saguir si los dits consellers
entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo
portador de la present nos vullats consellar e
certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen
ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per
aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers
que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam
molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor
Rey per ventura lur venguda e stada
aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no
seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que
vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e
manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e
hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e
recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia.
De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis
nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio
apparellats los pahers de la vila de Cervera.
Als molt
reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e
savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de
Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui
havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be
armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats
aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema
diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a
vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de
tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo
mateix sere letra. Mossenyors perquem
recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor
fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa
foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren
rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e
los acordats per lo General primers e lo dit
Senyor passa per mig del cor de la dita gent los
capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna
primer apres al Senyor Primogenit enclinant les
banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon
dat a mi fiu que aquests CXV homens que era
companyan lo dit Senyor hisqueren primers de
tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren
molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament
axi fort en la cara que paria fos serafi
e en tot aquell dia may perde aquella color e com
mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant
ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era
de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta
claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua
entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt
la taula e com los digueren que fessen loch
respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no
creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E
axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren
al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E
ell exequant hun poch los ulls casi gent
tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço
mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu
partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser
aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber
trenta solidos dich XXX sous. E per
la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me
vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta
Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e
guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII
hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta
via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. -
Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la
Bruna.
Als molt magnifichs e savis senyors los
consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt
magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta
de passatge son restades fins aci e ara van ab la
present vos scrivim larch de la detencio de la persona
del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de
Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament
nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit
enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per
fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo
nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo
castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago
ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey
a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en
libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la
Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia
segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit
scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa
ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora
Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira
en Terragona e prest lo haurem aci. E
perque siau participants en nostre goig e consolacio vos
avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre
Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e
servici de la Majestat reyal e benifici e repos
no solament de aquest Principat mas encara de tots sos
regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la
Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de
març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats
del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor
promptes.
viernes, 4 de septiembre de 2020
14 DE ENERO.
14 DE ENERO.
Después
de haberse presentado Luis de Vich y habérsele contestado por el
abad de Monserrat en los términos acordados anteriormente, se dio
lectura de varias cartas que se habían recibido y van copiadas a
continuación; y habiéndose luego presentado algunos otros
individuos de los convocados de los tres estamentos, se les dio
cuenta del estado de los negocios, y aprobaron también por
unanimidad todo lo obrado hasta entonces.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants dissapte
prop passat ajustats per anar a la Senyora Reyna arriba a VIIII horas
de mati Johan de Sant Per correu ab vostra letra e memorial
dels usatges e constitucions e translats de aquells afrontants en la
fahena del Senyor Princep de que havem hagut gan consolacio majorment
com vehem vostres intencions e delliberacions declarades ab dita
letra esser conformes in omnibus et per omnia (en todo y
por todo) en ço que
nosaltres haviem ja delliberat fet e dit a la Majestat del Senyor Rey
don havem a creure lo Sant Sperit obra en los coratges de tots. Anats
a la Senyora Reyna supplicam la sua Altesa que pus lo Principat no
era stat exaudit per lo Senyor Rey en les supplicacions de
esser liberat lo Senyor Princep o liurat als cathalans
a pena de carceller fos de merce sua suplicas sa Majestat volgues
anar en Leyda ab ella e ab lo Princep e tota la casada e seria
satisfet al interes e lesio dels usatges constitucions e leys
de aqueix Principat mettentli al devant que de alli
porie lo dit Senyor Rey provehir als fets de Castella a tot lo que
plasent li fos e moltes altres coses apropriades a la materia. La sua
Senyoria respos molt graciosament e alegre que ho farie de bona
voluntat e crehie nostres motius esser molt a raho e conformes a
venir a servey del Senyor Rey. Al despres dinar appellats per lo
Senyor Rey hora tarda e manats exir tots los de son consell de la
cambra solament restant ab ell lo senyor archabisbe son fill e
Nanthoni Lombart scriva de nostra embaxada ha dit a nosaltres
haver hagut avis cert que les gents del Rey de Castella son a la
frontera de Arago e Navarra MDCCC de cavall e que ha per clar la
vostra e nostra representacio es causa de aço per quant en Castella
segons altres vegades nos ha dit e ja vos havem scrit ha nova
que tots sos regnes e terres son rebelles havent lo dit
Senyor per article que la dita fama ha covidat e fa
simbell al Rey de Castella en fer lo que fa dientnos
que la nostra aturada aci no fa fruyt algu ans
gran dan e que abans agreuge que no benifique la fahena
del Princep e que pus utilitat no fa la sua Majestat
volguera fos dat orde solament restassem aci
dos o tres de nosaltres e los altres sen tornassen e
axi cessaria la fama qui es causa de moure lo Rey de
Castella. Significant que apres millor se
menegerie la fahena del Princep dient que per lo
moviment del dit Rey de Castella se mostra clarament la
culpa del Princep e la ligança
(alianza; lligar : atar) que diu ha feta ab lo dit Rey
concloent que nostres instancies son a gran deservey a nostre
Senyor Deu e a la sua Altesa e dan a sos regnes
e terres. Per nosaltres es stat satisfet que la fama de sos
vassalls e specialment los cathalans es tant vulgada
(divulgada) per lo univers que nunque de
rebellio se porie haver penser e quant es en
tornarnosne tots o part no esser en nostra facultat supplicant
sa Majestat fos de merce sua nostras instancias e
importunitats no dampnassen en res al Senyor Princep
qui culpa alguna noy te posantli al devant que los fets
de Castella e les comocions dels pobles e tots altres dans e
congoxes qui per causa de aço se speren (no
existe en catalán de laboratorios Pompeyo Fabra "es esperen",
qué raro) stan en ma sua de esser abolides
e reposades solament volent complaure aqueix Principat de
tornar lo Princep en Cathalunya axi com crehie
la sua clemencia hi fos tenguda per observancia dels dits
usatges constitucions guiatge e altres motius per vosaltres senyors
tramesos qui li son stats comemorats stesament.
E
que are la sua Majestat havia millor opportunitat a
descarrech seu complaure lo Principat que james anant
continuar la cort en Leyda portanthi lo
Princep on sens tota falla conexerien los cathalans
esser prests e disposts a tot lo que sie servey
(poquet cervell o servell teníeu, tos haguere tingut que entrá
lo Rey de Fransa, idiotes, com cuan va entrá un fransés, Borbón o
Bourbon, rey de España, y to se van acabá totes les leys)
e
honor de la sua alta corona e altres moltes paraules qui serien
largues de recitar. Lo dit Senyor respos que per sa fe
la sua voluntat era de anar continuar la dita cort ans
que fos lo moviment de Castella pero que ara per nenguna
via noy hiria ans provehiria a les fronteres mas
que reposat aço la sua intencio es de anarhi e
entendre en tot bo que sia util e bon stament
del Principat pero nunque ha dit quey vulle
portar lo Princep. Axi mateix diu no enten haver contrafet a
usatges ne constitucions e si ho ha vist que sie per son
consell la sua Majestat ho reparara. E dan fi al rahonament
notifica a nosaltres com daqui li son stats tramesos
tres actes de cort dos del Rey En Pere e un del Rey En
Marti per los quals diu pot porrogar daci la
cort e que axi ho enten fer perque en lo temps que
hiria e vendria de Leyda provehira a les
fronteres. Nosaltres havem dit a la sua Altesa quens par hi
obsten capitols de cort e que la sua Majestat fes be veure sis
podie fer. Dixnos que per aço
havia fet ajustar consell ab tot que los
juristes daqueixa ciutat de son consell diu li han
scrit que ho pot be fer. E tornats en nostres posades hun
home del consell del Senyor Rey vench a mi Comte de Prades
dient que ell se dolie molt daquestas fahenas
del Princep majorment si venien a ruptura e que ell havia pensat
dient no haverne res del Senyor Rey que fora bo la sua
Majestat fos supplicada anas en Leyda continuar la cort
e ell veurie sis porie dar orde que lo Senyor Rey
portas lo Princep en Fraga pero que on lo Senyor Rey
continuas la cort fos promes e ofert per los de nosaltres qui
entrevenim en cort que la cort no darie mes poder a
vosaltres mossenyors del que teniu ne insistira pus
sino en la manera que huy se fa per vosaltres e
nosaltres. Per mi dit Comte li fon respos que al meu parer de
portar lo Princep en Fraga non calie parlar car
lo precipuu interes del Principat es com de aquell es stat
tret. E lavors lo dit menejador dix
veurem si poriem fer que fos portat en Aytona o a
Miravet. E jo diguili que ho comunicarie a mos
conembaxadors. Tot aço mossenyors fon reportat
a nosaltres ir que ere digmenge de mati e per
tots concordament fon delliberat que si lo Senyor
Rey volia portar la Senyora Reyna per quant sens
ella no creem res fer e lo Princep en Leyda
on ere stat pres que de aço lo supplicariem molt
humilment e que alli se comensas de menejar lo assossech
e tranquille repos de pare e fill creents fer molt per
dar començament a la
fahena e veniem delliberats jatzia fos
impertinencia e cosa exorbitant com quascu dege en cort
entrar libertament pero per introduhir la materia e
dispondrela en cami de meneig que oferissem los
qui en cort entram tant quant en nosaltres fore de fer que la cort no
donas mes poder ne per ella res fos innovat en lo fet
del Princep stant empero en sa força
e virtut vostra comissio e potestat e consell e nostra embaxada e lo
exercici de aquells e que en aço fos prefigit terme de
VIII o XV dies concloents que si aço venia be al Senyor Rey
nosaltres consultariem vosaltres mossenyors ans de fer res. E
axi fon tot per mi dit Comte reportat al dit menejador lo
qual comunicat ab lo Senyor Rey respos la sua Majestat
seria contenta de anar continuar la cort en Leyda e entrar en
pratica de les dites fahenes pero que la Senyora Reyna
no porie patir daci per quant havie presidir en les
corts ab los LXXII e sens ella per absencia del Senyor
Rey nos poria dar conclusio en los
negocis de la dita cort e que seria content lo dit Senyor Rey portar
lo Princep en Cathalunya sens anomenar loch.
Be creem mossenyors serie o Miravet o Aytona. Fet a
nosaltres report de aço e comunicat stesament delliberam
fos dit al menejedor per res no fluxariem que lo dit
Princep no tornas en Leyda e menys ab nostre assentiment
volriem fos encastellat ans com ho sabessem de
nostre poder ab mija de supplicacions insistiriem en contrari
e que de la Senyora Reyna per lo sguart dessus dit nos
fluxariem jatzia ab enuig com cregam les
sues intervencio e supplicacions poder obrar mes que totes
altres. Reportada nostra intencio al Senyor Rey la sua Altesa nos
ha fet dir que per res no portaria lo Princep en Leyda ne
anomenaria lo loch on lo metrie manant que daci
avant lo meneig cessas e axi la fahena moguda
ses abolida. Vuy mossenyors havem dat carrech
que lo consell del Senyor Rey ses aplegat a casa del
senyor archabisbe de Çaragoça.
Sonhi stats lo dit archabisbe bisbe
de Gerona mestre de Muntesa bisbe de Taraçona
don Pedro Durrea Justicia Darago mossen Johan
Ferrandis de Heredia mossen Berenguer de Bardaxi don
Miguel Gilabert mossen Johan Cerdan micer Luis de
Santangel micer Johan de Gallach e micer Jacme Pau
als quals juxta vostra voluntat notificada ab vostres letres
havem ab copia de paraules sforçades
e juxta la materia pertinents dit de part de aquest Principat lo
quens ha paregut pertinent per incitar e mourelos en
treballar ab la Majestat del Senyor Rey per conduhir tot amor
a tranquille repos entre la sua gran Altesa e lo Senyor
Princep notificantlus que per quant lo Principat de Cathalunya
per servey del dit Senyor Rey e benefici de sos
regnes e terres e per lo interes de les constitucions usatges
e libertats del dit Principat havie molt insistit e insistie
en aço volie fos a ells manifest que segons lur ben obrar en
son cas e loch ho haurie a bona memoria e si lo
contrari era haventho per interes propri no oblidarie la satisfaccio
deguda. Lo dit archabisbe respos que ells de aço comunicarien e
apres nos farien resposta. De totes les dites coses mossenyors
vos havem volguts stesament avisar que tot vos sie
manifest e encara vos certificam com huy depres dinar
es partit lo vicicanciller de manament del Senyor Rey per
prorogar la cort de Leyda. E nosaltres per provehir
al necessari havem dat carrech que mossen Miquel de
Boxadors e mossen Dalmau dez Volo cavallers e micer Vello
sindich de Tortosa qui eren aci per los fets del
dit Princep son partits ab letra nostra de creença
a la cort e ab procures particulars de alguns de nosaltres per
disentir si res hi ere attentat e per avisar vosaltres senyors
e nosaltres del que sera. Per moltes vies se referme lo
moviment del Rey de Castella ab tot nosaltres fermament nou
cregam. Fins aci los deputats nons
han feta resposta. Tot vos sie avis mossenyors. Com nosaltres
bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer fom elegits
embaxadors la cort nos dona tres porters qui
continuament han servit e serveixen ço
es Leonart Codina lo Navarro e En Calbo los
quals per llurs necessitats demanen diners placieus
ferlos algun socorriment qui lus sie
trames aci ab lo primer correu. E ordonen
vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas
lo que plasent lus sie.
Scrita en
Çaragoça
a XII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio
promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Als
molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables
senyors e de grans reverencies. Diluns prop passat que
comptavem V del present mes de janer rebi una vostra
letra la dada de la qual fonch aqui en
Barchinona a dos del dit mes. Lo efecte principal de aquella
seria que jo fos aqui en la dita ciutat a XII del dit mes hon
molts altres axi matex seran per contractar dels afers
del Senyor Princep e utilitat de la cosa publica. Hont mol
reverend e honorables senyors jo no pux esser per la
indisposicio de ma persona que quatre mesos ha stich
malalt e detengut de greu malaltia segons lo portador
de la present religios de aquest monestir vos informara pus
largament al qual vos suplich doneu fe e creença
en tot lo que de part mia vos dira e haverme per
scusat car si possible fos a mi de molt bona voluntat
hi anara. E no mes per la present molt reverend e honorables
senyors sino que la Sancta Trinitat sia vostra guarda eus
endreça
en los dits afers axi com sab es necessari.
Scrita en Sanctes Creus a VIIII
de janer any LXI. - A ordinacio de vostres reverencies promte
lo abbat de Sanctes Creus.
Al molt honorable e car
frare micer Agosti de la Illa doctor en decrets
canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna.
Molt
honorable mossenyer e car frare. Vuy
havem resebuda una letra dels reverent e honorables
diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a
dos del present mes contenent en efecte que com sobre la liberacio
de la persona del Senyor Princep los dits diputats en vigor de
la comissio per la cort qui ladonchs se celebrave
en la ciutat de Leyda a ells feta hagen procehit
segons Deus los ha administrat e fins aci no sie
conseguit lo fi desijat ans hagen
deliberat lo present capitol deure esser demenat
e que volguessem elegir una persona la qual los trametessem
ab suficient potestat per les coses aqui deliberadores
e fahedores sobre la dita liberacio del dit Senyor
Princep la qual persona sie aqui en Barchinona a
XII del dit present mes e que per res fallir ne mancar
en aquesta materia de tanta importancia no volguessem. Per
tant que axi espatxadament no ses trobada en
capitol persona per trametre aqui lo dit capitol vos ha elegit
a esser e entrevenir en totes les dites coses aqui fahedores e
delliberadores tocants e concernents
servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat
e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del
dit Senyor Princep. De la qual potestad apar en poder
den Johan Rotlan notari e secretari del dit capitol.
Axiqueus pregam afectuosament que en nom e veu del dit capitol
vullau entrevenir e aqui donar vostre consentiment e
dissentiment segons conexerets e vostra saviesa e bona
discrecio vos dictara. Dada en Elna a sis del mes de janer
del any de nostre Senyor Mil CCCCLXI.
- Si cas sera que vullau
nis require haver la potestat en forma enviaunos
una copia tal com sera necessari per tant que no hi fall res.
- Lo capitol de la Seu Delna a tota vostra honor
apperellat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los
diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors.
Vostra letra dada en Barchinona a X del present mes he
rebuda a la qual vos responch que jo havia pensat attesa la
nova que havem de la venguda del Senyor Rey que per ventura sa
Senyoria no volgues dar algun destorp a la comissio feta per
la cort e actes per virtut de aquella per vostres reverencies
executats e per tant ne havia ja parlat ab
alguns moventho de mi matex incautant e sollicitant
que si tal cas era fossen attents que tal acte nos
fes mostrantlos al ull alguns inconvenients qui seguir
sen podien. E quant he pogut fins aci sentir tots stan
ferms.
E de continent hagui rebuda vostra letra
parli ab los pahers e ab alguns dels XXIIII elegits per
aquesta ciutat per aquesta cause occorrent avisantlos
del dit negoci e als sols pahers per causa mostri la vostra
letra e per tots nemine
discrepante ab molta fermetat e unitat mes
estat respost que no cal dubtar de nenguna alteracio. De mi us
dich que tant so content de vostres bons procehiments
fins aci fets e confiu dels que fareu qui seran ab
ajuda de Deu millors que sempre stare attent en
defensio de les coses per vostres reverencies fetes e de vostra
comissio. Veritat es senyors que per alguns es mogut dupte si la
Majestat Reyal ve axi com se creu posat que no
fasse sino porrogarho si per algun dia continua la cort
si vostra comissio seria finida e aço seria bo que
vostre consell vehes a fi que si finida era e la cort
havia temps que vostra comissio fos iterum confirmada sino
stariam nos axi com fem e del queus fos
vist aqui seria saludable que jo fos aci avisat.
E per
aquesta no fretura mes dir sino que manen les reverencies
vostres tot quant plasent los sia. Scrita en Leyda a
XII de janer de lany Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de
vostres gran reverencies humilment me coman Johan Torres
canonge de Vich.
Als honorables convocats de la cort
General de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Cert fas jo Francesch Merti notari publich
de la vila del Arbos com dissapte que comtava hom deu
del present mes de janer any present Mil CCCCLXI lo consell
de la universitat de la dita vila del Arbos convocat
consell general axi com es acustumat et cetera
en força de vostra letra
a la dita universitat e prohomens de aquella dirigida sobre la
detencio per la Majestat del Senyor Rey feta en la persona del
Senyor Princep e altres causes segons en la dita vostra letra
la dada de la qual fou en Leyda sots
impressio del segell del reverendissim senyor archabisbe en defecte
de la cort general a III de deembre any Mil CCCCLX es
largament contengut han crehats sindichs
yconomos e procuradors e missatgers specials En
Bernat Ribes mercader e Jacme Gibert jurat lo dit
any Mil CCCCLXI de la universitat de la dita vila e cascun
dells in solidumita quod occupantis condicio et cetera
videlizet ad comparendum nominibus eorum propiis et nomine
tocius universitatis coram vobis dictis honorabilibus convocatis
dicti Generalis in dicta civitate ut alibi fuerit mandatum ad
proponendum dicendum tractandum promittendum et firmandum coram vobis
seu aliis personis electis seu eligendis videbitur super predictis
fore faciendum et cetera et ad audiendum et soltandum queque
in parlamento seu consilio fuerit determinatum et etiam ad audiendum
et soltandum (escoltá, escoltar?) queque in dicto
parlamento seu consilio concordabitur et narrabitur nec non ad dandum
dicendum promittendum tractandum et finiendum ac etiam consenciendum
vobis dictis honorabilibus convocatis auxilium et favorem super
negociis tractandis in dicto parlamento et omnia alia faciendum que
alii sindici universitatum civitatum villarum et
locorum regalium Cathalonie pro predictis apud
dictam civitatem Ilerdensem et alibi facient pro predictis
dictis honorabilibus convocatis et constituentes etiam ad plura alia
et cetera cum potestate substituendi unum vel plures procuratores ad
predicta et cetera prout ni sceda de hiis per me premissa largius
continetur. Et quia propter modicum tempus predicta omnia et alia in
formam publicam non potui redigere et fui requisitus ut in predictis
fides plenaria tam in judicio quam extra impendatur quare ego dictus
notarius pono meum assuetum poni in instrumentis publicis Sig+num.
Al molt honorable mossen e major frare mossen Johan
Comes canonge de Barchinona.
Molt honorable mossen e
car frare. Vuy he rebuda una letra dels reverend
e honorables senyors diputats del General de Cathalunya dada
en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte quel
senyor bisbe e jo per ell per raho de la sua absencia degues anar e
esser en Barchinona a XII del dit present mes per entrevenir
en les coses aqui fahedores e deliberadores tocants e
concernents lo servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey
e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la
persona del Senyor Princep. E com lo dit Senyor bisbe no sia en la
terra axi com a tots es manifest e jo per la absencia del dit Senyor
sia detengut de tantes fahenes e de tantes occupacions en tant que a
mi es impossible partirme del bisbat vos prech afectuosament tant
quant puch ni se axi com lo dit Senyor bisbe vos ha per vicari
que en nom seu e de mi per ell vullau entrevenir en les
dites coses e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons
conexereu e les fahenes se requerran oferintme per vos
en totes coses a vos plasents e a mi possibles. E sia
lo Sant Sperit en vostra proteccio. Scrita a Elna a sis
dies de janer any de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vos
mossen me coman Andreu Alfonselo.