CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.

5, 6 DE MAYO, 1461

5 DE MAYO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la casa, y atención a que, después de comer, tenían que ir a recibir a los embajadores enviados por Valencia al Consejo.


6 DE MAYO.

Tampoco hubo sesión, por ocuparse esclusivamente en la marcha y despido del mencionado Francisco Lobet, enviado a Gerona y Perpiñan, y en darle las siguientes cartas e instrucciones.

Als molt honorable senyer en Miquel de Vivers donzell.
Molt honorable senyer. Aqui es trames per nosaltres lo honorable mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat lo qual per part nostra vos parlara de algunes coses sobre les quals lo havem stesament informat. Pregamvos li doneu creença en quant per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era fahent per obra en los afers segon de vos confiam e si volreu algunes coses façam per honor vostra scriviunos françosament. De Barchinona a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Intruccions e memorial de les coses que per part del reverend e magnifichs senyors diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e lur consell en virtut de la comissio a ells feta per la cort de Cathalunya ultimamen (no sé si falta la t final o no la escriben) celebrada en la ciutat en Leyda per proseguir e insistir la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia per lo Illustrissimo Senyor lo Senyor Rey feta e lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona e hun dels dit consell ha a dir e explicar a les universitats de Gerona de Perpenya de Figueres e a alguns del stament militar dels comdats de Rossello e Cerdanya ajustats en la dita vila de Perpenya e a altres del dit Principat per lo benavenir e repos e tranquille stat de aquell e dels poblats en aquell segons davall se conte.
E primerament lo dit magnifich mossen Francesc Lobets donara la letra de creença que sen porta als jurats e adjunts de la ciutat de Gerona els dira les saluts acostumades de part dels dits diputats e consell e apres abtament e pertinent segons de la sua saviesa molt confien los dira e explicara com ells no ignoren ab quanta unitat conformitat e voluntat los dits diputats e consell a laor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey han proseguida la dita liberacio de la persona del dit lllustrissimo Senyor Primogenit detenguda e treta de aquest Principat no sens violacio derogacio e prejudici notoris de moltes constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e libertats de la terra e han proseguit e continuament prossegueixen e insisteixen la defensio e conservacio de les dites constitucions usatges y libertats per les quals aquest Principat e los poblats en aquell son augmentats temuts e reputats per lo universal mon (sin contar América, que aún no se había descubierto) e per ço los deuen haver axi cars com la vida la qual defensio e prossecucio han feta e fan no sens grans dans e perills de lurs persones e infinides despeses del dit General. De la qual prossecucio treballs e despeses e dels afers dessus dits ells per lurs sindichs qui en lurs consells e embaixades son entrevenguts son stats e son cascun dia plenament informats de la qual prossecucio no solament los dits diputats e consell mas tots los poblats en lo dit Principat han merescut reportar bon e gran renom e gloria inmortal (sí, robando en Fraga y esa zona porque se morían de hambre, morts de gana, inútils del exercit cathala). E com en la dita prossecucio dels dits afers e de tots altres per obtenir ne lo fi desijat sia lo pus principal e mes util e necessaria la unitat conformitat e una voluntat e los dits diputats e consell ab singular cura e vigilancia hajen entes e continuament entenguen e vullen en conservar radicar e mantenir aquella e evitar e obviar a totes divisions diferencies e zianies de les quals per gracia de nostre Senyor Deus han meses en repos e assossech moltes qui eren abans de aquest cas entre alguns del dit Principat. E com ara hajem entes no sens gran e molt anuig que alguns no zelants lo bon fi que Deus mediant sespera obtenir de aquests afers se esforçen imitant lo enemich de pau sembrar e metre algunes diferencies zizanies divisions entre alguns de aquesta universitat les quals si son admeses e no del tot repellides porien dar algun empaix turbacio o almenys dilacio a la fi desijada de aquests afers en no poch dan del dit Principat per ço los dits diputats e consell quilo (qui-lo en dos lineas) dit Principat representen han deliberat per lur poder provehir e obviar als dits dan turbacio empaix e dilacio e trametre lo dit molt honorable mossen Francesch Lobets ciutada de Barchinona e hun dels del dit consell a aquesta universitat que es de les principals del dit Principat e qui molt virtuosament se es portada en aquests afers per pregar exhortar incitar e requirir als dits jurats e adjunts quels placia star e esser en una voluntat conformitat e amor e no dar loch o orella ans del tot aplanar leixar apartar e repellir totes divisions diferencies e voluntats que aquests afers poguessen dar loch avinentesa o causa als dits empaix turbacio o dilacio de aquests afers en tal manera que segons loablement e virtuosa ho han començat ho finen e sien mereixadors del bon renom e gloria que de aço mereixen los del dit Principat segons es dit.
E lo dit magnifich mossen Francesch haja special carrech dir los que ell volenterosament per part dels diputats e consell treballara insistira en tot repos e concordia de les dites diferencies e divisions si obs sera car los dits diputats e consell e encara lo Illustrissimo Senyor Primogenit han voluntat saber e sentir les dites divisions diferencies e zizanies quines son e de que que proceixen e encara qui son los sembradors e procuradors e instadors de aquelles car sis dilataven o diferien e recusaven aplanar e metre en repos los dits diputats e consell qui lo dit Principat representen segons dit es han voluntat entendre en la provisio necessaria a utilitat benavenir e repos del dit Principat e poblats en aquell.

En les respostes que los dits jurats e consell a les dites coses faran lo dit mossen Francesch replicara e satisfara segons li sera vist ab paraules motius persuasions e cauteles als afers degudes e pertinents remetent ho a la sua bona discrecio e industria de les quals molt confien.
Semblantment anant e continuant son cami com sera a la vila de Figueres dara als jurats e consell de la dita vila la letra de creença que sen porta a ells dreçada en virtut de la qual apres les degudes e acostumades saluts los dira exhortara e requerra segons dessus se conte.
E apres fara son cami a la vila de Perpenya e dara la letra que sen porta de creença als consols e consell de la dita vila e apres degudes e acustumades saluts los dira e explicara segons dessus se conte.
E mes sabra e sentira si En Lora notari qui es anat en França per saber e sentir noves e specialment les que poch dies ha son aci tremeses a dir per los dits consols e encara per lo diputat de la dita vila e del report quen fara e encara si altres coses se diran o sabran en la dita cosa scriura copiosament e la mes certa que pora.
E apres los dits consols sabra e sentira los del braç militar de Rossello qui son en la dita vila ajustats si son en unitat o divisio e quina e per quo es. E ab consell dels dits consols parlara ab aquells que sera necessari els dara la letra que sen porta de creença en virtut de la qual apres degudes saluts los dira segons dessus e los exhortara a unio e conformitat ab los motius dessus scrits e altres que li sera vist.
E si per alguns dels dits ajustats se fahia alguna demostracio o querela que los dits diputats los haurien scrit per ells nos ajustassen ni stiguessen ajustats la qual cosa seria en gran prejudici e lesio del privilegi que lo dit stament preten haver de poderse ajustar sera per lo dit mossen Francesch discretament e savia satisfet que los dits diputats per lo dit scriure no han haguda ni han voluntat o intencio en res derogar o prejudicar a lur privilegi ans aquell los ajudarien a mantenir. Mas que lo dit scriure se es fet per quant davant los dits diputats se es feta clamor gran que algu o alguns dels dits ajustats pretenents stant en lo dit ajust esser guiats e en lurs causes no poder ni deura enantar o proceir. E axi la justicia se empatxa dilata e torba (tres verbos acabados en a, rasgo típico occitano, como los plurales en a) la qual cosa los dits diputats no volrien favorir.
E per quant los dits ajustats algunes vegades (plural en e, valenciano, algunas vegadas o voltas, uno de los dialectos occitanos, el catalán) han scrit als dits diputats e enviat a dir per lurs

//
(lurs, llurs; sus; els seus, los seus, les seues, les seves; https://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0 :
La segona renaixença literària de l'occità va tenir lloc al segle XIX, sota el lideratge de Frederic Mistral i el Felibritge (Loïs Romieu, Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha).
En aquesta època la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural.
Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres literàries. Llur acció va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat política. Els felibres (repassa estos els, que són los) van dir:
«una nació que solament té una literatura, una nació que destrueix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». (U enteneu aixó, atontats catalanistes? Este amb, tildes, els, los hau de repassá, no coinsidixen)
L'occità, (lo occitan, sense esta à de imbessils que sol volen ficá una à diferén o diferenta a la á) sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difós més enllà de les fronteres (las fronteras; la francha del meu cul ) de l'antiga Occitània, i encara hui en dia la literatura mistraliana és estudiada als països escandinaus i (busca la y latina als textos antics, pero agarra una cadira, tontolaba) al Japó.)

missatgers que paguessen algunes messions que per lo dit ajusts se eren fetes e fahien e encara que los dits diputats hagueren avis e sentiment que los dits ajustats entenien star e viure en lo dit ajust a despeses del dit General la qual cosa nos poguera tollerar per ço foren moguts a scriure lo dessus contengut e no per res prejudicar a lur privilegi.
E per quant lo dit Senyor Primogenit tramet lo magnific mossen Franci dez Pla cavaller per comunicar e parlar ab mossen Carles Dolms castella del castell de Perpenya sobre certes coses qui sguarden lo dit castell lo dit mossen Francesch parlara e sabra del dit mossen Franci dez Pla lo que haura parlat comunicat e apuntat ab lo dit mossen Charles e del que lo dit mossen Lobet haura sabut avisara los dits consols de la dita vila de Perpenya e encara ne scriura de continent als dits diputats e consell. 

E mes volen los dits senyors diputats e consell que si los dits consols de Perpenya fan alguna mencio ques maravellen com no han haguda copia dels capitols tramesos a la Majestat del Senyor Rey per mitga de la Illustrissima Senyora Reyna fetes lo dit
mossen Francesch Lobet los aira ab graciosa manera que dels dits capitols e respostes per certs bons sguards per los dits diputats e consell es stat deliberat al present no sia dada copia a algu e que axi se es servat pero que sien certs que la hora que sera deliberat darne copia a algu a la dita universitat ne sera dada e ans de altres com los dits diputats e consell hajen la dita universitat en gran figura e special recomendacio. E a instancia dels lurs sindichs ne han manada consentir una lectura e inspeccio a hun notari qui es vengut. Dada a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
E mes dira e pregara lo dit mossen Francesch Lobet los dits consols los condescendre a les pregaries e coses quels dits diputats los han scrites tochants a micer Pere Azemar que per molts sgoards que no curen explicarho hauran a gran complacencia.
Mes encara lo dit mossen Francesch Lobet de part dels dels dits diputats e consell explicara al honorable En Miguel de Vivers donzell domiciliat en la vila de Perpenya en virtut de la letra de creença a ell dreçada com los dits diputats consell entenents en tolre e levar totes e qualsevol diferencies que sien entre qualsevol psrsones del dit Principat per lo be tranquillitat e repos de aquell sabut que lo dit En Miquel de Vivers ha malvolença An Anthoni Deu losal de la dita vila de Perpenya e fills seus prenguen lo dit Miquel de Vivers vulla donar paraula de seguretat al dit Anthoni e fills seus. La qual peraula si lo dit En Miquel de Vivers volra donar lo dit mossen Francesch Lobets pendra en nom dels dits diputats e consell. E sobre aço se encarregara ab ell quant fer se puscha. E que la dita paraula se done per lo dit Miquel per si e per Nanthoni de Vivers son frare. - Expedita ut supra. - A.P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per certs afers qui han sguard granment al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat va aqui lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat e hu de aquest consell per que aquelles vos recit e diga. Pregamvos donchs molt afectuosament vullau donar plena fe e creença al dit mossen Francesch en tot lo que de nostra part vos dira e explicara e metreho en obra per los dits sguards axi com si per nosaltres personalment vos era dit e hauremho a complacencia singular. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per la instancia a nosaltres feta per vostre sindich sobre les coses contengudes en una vostra letra havem deliberat scriure al reverend senyor bisbe e capitol de aquexa ciutat li placia per sguard dels afers que tenim entre mans faça deenar lo seu clero e vellar a la lur tanda aqueixa ciutat e encara vulla fer cloure tots los portals e forats de les cases dels canonges e capellans qui hixen al riu e en tal manera provehir e concordar ab vosaltres en tal manera que de aquells nos puga haver sospita o opinio algun dan o cas sinistre pogues a aqueixa ciutat pervenir. Axi mateix havem provehit que en la guarda del castell de Amposta romanga En Johan de Villero ab si cinquesme entro que altrament hi sia per vosaltres deliberat e los qui entro aci hauran servit sien remunerats. E de aço scrivim al diputal local e al receptor de aqui. Entretant vos pregam que segons loablament e virtuosa sou stats en un voluntat per lo be e pacifich stat de aquest Principat e direccio dels afers que tenim entre mans ho vullau continuar e preseverar car los dits afers com sabeu esguarden a tots e per tots deuen esser ben guardats e defesos. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat
vostra guarda. Quant tocha a la gent darmes que lo dit vostre sindich demanava per guarda de aqueixa al present vos placia haver paciencia. E confiam tant de vostra saviesa que vos haurem en la bona custodia de la vostra ciutat en tal manera que sera honor vostra. Dada a VI del mes de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend honorables e savis senyors lo bisbe capitol e canonges de Tortosa.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostre reverend paternitat e saviesa sab quant es necessari e util conservar unitat e conformitat en les universitats e habitants en aquelles. E com per los afers que tenim entre mans los quals sguarden a tots e a quiscu
e per benefici dels dits afers e per obviar a tots inconvenients quis poguessen seguir les principals universitats de aquest Principat stigan en recel e reguard e summa custodia entre les quals es una de les principals en aquest Principat aqueixa ciutat vos senyor
e vosaltres senyors capitulars deuen esser axi e pus recelosos e diligents en la custodia e guarda de aquella tant per vostra virtut quant per lo interes gran vostre e de aqueix clero. Per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament que per los dits sguards vullau provehir e dar orde que aqueix clero segons lo poble de aqueixa ciutat ha fet sia adeenat e faça guayta en los lochs necessaris e encara vos placia provehir que los portals e forats de les cases dels canonges e clergues que hixen al riu sien tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres e inconvenients que seguir sen poguessen comunicant e parlant ne ab los procuradors de la ciulat e aço per lo dit sguard. E en tots altres afers que esguarden lo benavenir e bona custodia de aqueixa ciutat vos hajau ab tot vostre clero ab aquella unitat e concordia que de vosaltres se pertany e comfiam. Dada en Barchinona a Vl de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegrança
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.

9, 10, 11 de junio, 1461

9 DE JUNIO.

Se presentó el vicecanciller del Primogénito, alegando, de parte de este, algunas razones, para probar que podía dicho Señor tener su vicecancillería, y pretendiendo que así lo declarasen los señores Diputados y Consejo, no obstante los capítulos concordados; a cuyo enviado se dio la oportuna contestación, con referencia a los mismos capítulos, y apoyándose en las constituciones del pais.

10 DE JUNIO.

Acordóse que los embajadores que poco antes habían llegado con la respuesta y modificaciones de la Reina, fuesen otra vez a reunirse con los demás compañeros de embajada, para entregar a dicha Señora la réplica y apuntes acordados en consejo, regresando todos juntos el día siguiente.
Insistiendo otra vez e importunamente el Señor Primogénito en su súplica, fue rechazada por las causas y razones antedichas.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles e magifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell per virtut de la cort elegit en Barchinona residents.

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Vostra letra havem rebuda diluns a set hores de nit de la qual restam alegres e molt contents comprenent vostre scriure nos dona avis e quasi certitud de concordia la que sumament per tots deu esser desigada. Inseguint la ordinacio vostre som stats ab la Serenissima Senyora Reyna regraciant a la Excellencia sua en paraules com millor havem sabut e ab lectura de la mateixa letra per que lo grat sia attribuit a vostres reverencias egregia nobleses e magnificas senyories. La dita Senyora Reyna ab molta contentacio nos ha hoits sperant ab desig la retornada de nostre notable companyia. Placiaus donchs reverends egregis nobles e magnichs senyors attendre expeditament a la total conclusio dels fets per que al enemich de pau sia tolta avinentesa poder algun dan fer en cosas de tanta salut e repos de aquest Principat. Ordenant en nosaltres tot lo que a vostres reverencias egregia noblesas e magnificas senyorias sia plasent. Feta en Vilafrancha de Penedes a nou de juny any Mil CCCCLX hu. - Los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Illustrissima Senyora Reyna tramesos a vostra honor promptes.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia mossenyors. Aquests dies passats havem rebuda una letra vostra de crehensa feta a mossen
Francesch Lobet trames en aquestes parts per vosaltres e hoida la dita crehensa havem fins aci cessat e diferit trametre una letra la qual fahiem a vosaltres mossenyors diputats de la gran admiracio que tots haviem de vostres reverencies e magnificencies per causa de una intima feta aci a alguns de nosaltres de part de vosaltres dits mossenyors diputats per lo deputat local ab mija de son notari en vigor de una vostra letra per ell a nos ligida contenent en la hun cap que de aqui avant per nosaltres ni per los fets concorrents nous aiustassem la qual ab tota reverencia parlant es stada vista a nosaltres e encara als consols de aquesta vila molt impertinent e molt obviant al repos de aquesta patria e encara no gens saludabla als fets concorrents com be sabeu que la virtut unida es pus potent que la dispersa ab tot que gens per ço nosaltres nons dispergirem majorment en la necessitat de aquesta patria. Empero per quant lo dit mossen Francesch Lobet nos dona molta natura de unguets solament vos fem la present queus placia donar fe e crehensa al dit mossen Francesch Lobet e encare a mossen Johan Sampso de nostre nombre de quinzena qui informats plenament de nostres intencions e de moltes altres coses vos explicaran largament ço que ab dita letra vos scriviem e encara la intencio de tots. E a present molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia mossenyors nons occorre mes a dir suplicant la divina potencia vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita a Perpenya a XXX de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Anthoni de Vilanova. - Los residents en Perpenya dels elets per lestament militar del comdat de Rossello aparellats a vostra ordinacio.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables u de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A quinze del mes corrent havem rebuda una letra de vostres molts grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies data a VII del mateix mes per lo magnifich mossen Francesch Lobet aci vengut per recitar e dir a vosaltres e al consell de aquesta vila en crehença vostra certs afers qui han sguart grantment al be avenir repos e tranquille stat de aquest Principat lo qual ab molta saviesa orde degut e termens pertinents en virtut de sa dita crehença ha recitats e dits a nosaltres e al dit consell a no pocha consolacio nostra que molt vos regraciam e metentho en obra per dies successius havent haguts diverses colloquis e rahonaments ab lo dit mossen Lobet dels dits afers e de altres concernents lo be avenir repos e tranquille stat de aquest Principat e precipuament dels grans perills en que sta vila es constituida e quant es de necessitat per evitar aquells ab promptitud hi provehir segons mes stesament lo dit mossen Francesch Lobet explicara a vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses placiaus per so mossenyors sens triga provehir a la seguretat e tuicio desta dita vila segons la celeritat e qualitat del negoci requir e posat sia dit per molts aqueixa ciutat sia en majors perills si es en majors provisions e defensions per les quals no tem res. Esta vila es vacua de tota provisio e defensio e no es maravella si continuament imploram auxili don scrivim a nostres embaixadors encarragantlos stretament sempre continuen suplicar a vostre consistori queus placia provehir a la seguretat e defensio de aquesta vila. Speram Deus migansant hi sera donat tal orde ab efecte que sta vila sera preservada de tots perills dans e inconvenients. Suplicant la potencia increada molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors sia vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpenya lo derrer de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir a los embajadores que habían quedado con la Reina la siguiente carta, avisando la partida de los demás compañeros de embajada, a quienes entregaron las instrucciones y una cédula para dicha Señora, que también se hallan a continuación.

Dirigitur dominis ambassiatoribus.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Vuy havem rebuda vostra letra a la qual nons fretura respondre mas solament per aquesta avisam vostres reverencies e magnificencies com per gracia de Deu los coses que tenim entre mans son apuntades e concordades e Deus volent dema per lo mati los vostres conambaixadors partiran ab les coses necessaries. Creem sera expedient certificarne la lllustrissima Senyora Reyna. E sia molt reverend egregi nobles
magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona dimecres a X de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor prests.

Instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell llur fetes als reverends nobles magnifichs e honorables embaixadors lurs qui tornen a Vilafrancha de Penedes a la Senyora Reyna servadores per los dits embaixadors qui vau (van) per los altres qui lla son per los dits deputats e consell.
Primo tots los dits embaixadors ensemps presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna les respostes les quals los qui ara parteixen sen porten dient aquelles esser la final delliberacio e conclusio ques fa a la capitulacio a sa Excellencia presentada e per ço la supplicaran que li placia la dita capitulacio fermar ab les dites respostes.
E si per ventura la dita Senyora Reyna strebara en no voler atorgar que per lo lllustrissimo Primogenit loctinent general etc. se puixen tenir corts als cathalans no stiguen per axo los dits ambaixadors de passar tot lalre.
Item si la dita Senyora Reyna no volra passar que los esmerços o quitaments per les doscentes milia libres se facen segons lorde que exiran no stiguen per axo los dits embaixadors de passar a la paga faedora de aquelles dins un any. E si aparra a la sua Senyoria esser massa de un any poran los dits embaixadors devallar fins en vuyt mesos e no menys.
E si los XV jorns donats a delliurar don Johan de Biaumont aparran a la dita Senyora esser pochs hauran facultat los dits embaixadors de afigir hi cinch jorns e axi seran vint dies.
En les altres respostes no flixen en res los dits embaixadors. E si la dita Senyora Reyna no les volra passar tornarsen han los dits embaixadors axi los qui ara van com los qui primers lla eren tota consulta cessant.
Expedite Barchinone die decimo junii anno millesimo CCCCLX primo. - A. P. abat de Montserrat.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Si vostra lllustrissima Senyoria considere la resposta donada per los dits diputats e consell a la oferta per vostra excellentissima Senyoria en la vila de Caldes feta manifestament veura la causa de la recusacio esser stada per quant la oferta era concebuda en tal manera que aceptada aquella juxta la sua serie no redundara en servey de la Majestat del serenissimo Senyor Rey ne benefici e repos del Principat les quals coses los cathalans reputant per molt cares continuament en la pensa tenen per satisfer al servey de nostre Senyor Deu servey de la Majestat real benefici e repos del dit Principal e per conseguent justament deu cessar la admiracio per vostra gran Senyoria per causa de la dita recusacio o no acceptacio de la dita oferta deguda.
E per quant vostra Excellencia demana embaixada e altres coses per Castella dien los dits diputats e consell que molt es certa la Majestat del Senyor Rey de les coses per los cathalans e predecessors lurs per la real corona e exaltacio de aquella fetes. E per conseguent deu pensar axi la sua molt excellent Senyoria com vostra illustrissima Senyoria que pus la concordia present sia fermada ab bon compliment los dits diputats e consell faran tals coses que seran a servey de Deu e de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del Illustrissimo Primogenit e benefici del dit Principat e poblats en aquell.

11 DE JUNIO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernabé apóstol.