Mostrando las entradas para la consulta Ponts ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ponts ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 2 de septiembre de 2021

Johan Altes capita de la vila e castell de Ponts.

Al honrat En Johan Altes capita de la vila e castell de Ponts.


Honrat senyer. Ja havem vista la correguda feta per lo honorable mossen Franci de Ganer en aqueixes parts e capcio de sinch cavallers dels enemichs en molt honor del Principat e util daqueixa terra. E per quant ell enten continuar ses empreses e fer lo degut en benefici de totes aqueixes encontrades e per la multitud de enemichs sie necessari ell fer les coses al mes segur ques puixe. Per ço havem deliberat fervos la present dehints e manants vos que totes e tantes vagades (vegades) com lo dit honorable mossen Franci de Ganer e la sua gent pus empero ell hi sie present volran entrar en lo dit castell permetau hi entren e dins aquell stiguen faent ne pau e guerra segons es contengut en la provisio queus fem de la capitania sotz data de XVI de juny prop passat la qual açi volem haver per inserta per major eficacia de esser complit nostre manament.
Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

(Me recorde mol lo que quede del castell de Ponts al castell de La Fresneda, Teruel).

Lo Pau de Ponts.

(Como veréis, en Ponts todavía dicen y escriben el artículo LO.

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/04/28/02nortes.pdf
(ojito con los "investigadores" de la Universidad de Zaragoza, donde estudié yo Filología Inglesa, que es un nido de ratas catalanistas, y ya lo fue cuando Antonio Ubieto Arteta.)

Se dice LO todavía en 2021 en ciudades como Lérida, Tortosa, y en muchísimos pueblos, pero la ortografía de Pompeyo Fabra ha ido introduciendo EL artículo "el", que además de ser igual que el correspondiente castellano, es muy común en la lengua valenciana). 


LO: un artículo muy conocido de la LENGUA OCCITANA y sus variantes, "catalan comprés", como escribe Loís Alibèrt.

Ai vist LO lop, LO rainard la lebre.....





jueves, 20 de febrero de 2020

LXXVI, legajo cartas reales, 65, 18 mayo 1330

LXXVI.
Leg. de cartas reales. Núm., 65, 18 mayo 1330.

Al molt alt et molt poderos senyor Namfos per la gracia de Deu rey Darago etc. Los jurats e prohomens de la ciutat de Valencia besan vostres mans et peus se comanen en vostra gracia. Be creem senyor que reduyts a memoria et havets entes los grans dans quels habitans de la dita ciutat et terme daquella han sostenguts per inundacions et ruynes de moltes aygues del flum de Guadalaviar axi Senyor que molts et diverses albercs son cahuts per la dita raho et los ponts tots de la dita ciutat et orts et terres moltes son estades destroydes axi que quant a ara senyor pont alcu no ha en la ciutat per lo qual hom puscha entrar ne exir daquella sino per palanques ni trobam manera de la qual puscham trer ho haver de las gents moneda ab la qual puscham reffer et tornar los dits ponts: car segons que vos senyor sabets les gents son ja carregades et sotsmeses a pagar imposicio et monedatge et son obligades a grans quantitats les quals la ciutat deu per gran multitut de forment que en lany prop passat li convench assegurar et per altres necessitats e havem pensat que los dits ponts no poden esser reparats ni tornats si doncs no es per collecta de les mealles segons que ja en altres temps passats es estat. Perque senyor suplicam et clamam merçe a la vostra altea queus placia atorgar et donar licencia que la collecta de les mealles que es mealla per cascuna bestia dalbarda lo die sie imposada cullida et levada en la dita ciutat per IIII anys continuament la qual collecta sie convertida en reparar et obrar los dits ponts. Nostre Senyor Deu vos don vida longa ab salut et victoria de vostres enemichs.
Scrita en Valencia a XVIII dies de maig anno Domini MCCCXXX. - Al molt alt et molt poderos senyor Namfos per la gratia de Deu rey Darago etc. - Jurats e prohomens de la ciutat de Valencia.

 
El Turia, llamado también en su primer tramo Guadalaviar,​ es un río de 280 km de longitud, que discurre por el este de la península ibérica. Nace en la Muela de San Juan, término municipal de Guadalaviar, en el entorno de los Montes Universales, Sierra de Albarracín (Teruel) y desemboca en el mar Mediterráneo, cerca de la ciudad de Valencia.
 
El nombre de Guadalaviar (wadi al-abyad 'río blanco') lo ha tenido desde el siglo X, y así se conoce actualmente su primer tramo hasta la confluencia con el río Alfambra (al-Ħamrā 'el rojo') en la ciudad de Teruel; a partir de esta ciudad, las aguas del río cambian de color, teñidas por las aguas rojas del Alfambra.

// Namfos : en Alfons, Alfonso IV de Aragón.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_IV_de_Arag%C3%B3n

https://books.google.es/books?id=C7pIAQAAMAAJ&pg=PA17&lpg=PA17&dq=Namfos+rey+Arag%C3%B3n

LXXVI, legajo cartas reales, 65, 18 mayo 1330, Namfos, Alfons, Alfonso

lxxvii-legajo-cartas-reales-73-9-agosto-arzobispo-zaragoza


miércoles, 1 de septiembre de 2021

don Hugo Roger comte de Pallars, capita general exercit Cathalunya

 

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Rebudes vostres letres avisatories de la ruptura del S. Rey de Castella ab lo Rey don Johan e corregudes que fa Johan Ferrandez Galindo e proditoria perdicio de la vila de Anglesola totes les quals noves son reformades per letres ir rebudes dels honorables pahers de Leyda e vista la necessitat de aqueixa provincia per los dits e attes bons respectes encontinent havem deliberat scriure als dits pahers de Leyda e de Cervera segons veureu en la copia qui sera dins aquesta. Certificants vostra gran noblesa segons ab dita copia veureu havem elegit home lo qual ten prest pertira ab diners e altres provisions per esser dat sou aqui als cent rocins de que scrit vos havem e aço hajau per cert. Es donchs necessari com ja scrit vos havem no lexeu la vila e que comuniqueu ab los honorables payers del contengut en la dita copia confortant e animant los segons loablament haveu acustumat revocant los pobles de la titubacio en que en que dien stan. Tota via comendant vos dels avisos e del treball que metten en la conservacio de la dita vila e de tota aqueixa comarcha als pobles de la qual vos placia scriure de les dites coses per lur pler e consolacio. La letra que demanau peral castell de Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de Ganer del qual creem havem contentacio. E sie Nostre Senyor Deu proteccio vostra e direccio de les negociacions que proseguim. Data en Barchinona a X de octubre del any Mil CCCCLXIII.
- M. de Monsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera (cteera).


La letra que demanau peral castell de Ponts per entrar aqui volreu serie contra la que te lo capita la qual vol haje recapte vostra gran noblesa o aquell que lo Principat scriura e per ço scrivim al capita hi aculla mossen Francesch de Ganer del qual creem havem contentacio.



jueves, 2 de septiembre de 2021

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Molt honorable mossen. Reebuda havem vostra letra feta a IIII del corrent. Som restats molt contents de la cavalcada que feta haveu e dels V cavallers presos. Certament de vos alre nos spere sino tot bon fruyt e creem nostre Senyor Deu la bona intencio dirigeix vostres actes e dirigira per avant a tots benefici e honor del Principat lo qual no sen oblidara ans vos haura record en loch e temps oportuns. Nosaltres scrivim al capita de la vila e castell de Ponts queus necesiten al castell segons veureu en la letra translat de la qual es interclus en la present. Es necessari attesa la temporada e la potencia dels enemichs manareu los fets saviament remattent ho a vostra bona discrecio. Moltes congoxoses letres havem rebudes del egregi comte de Pallars capita general e dels pahers daqueixa vila de Cervera significants aquella e les encontrades star molt desconfortades e en gran congoxa per no poder venemar (veremar) sembrar e cullir los safrans. Veritat es que molta rao han de star enujosos per segons lus scrivim decontinent hira home ja elegit ab diners e altres provisions per esser dat sou a cent rocins los quals poran molt fer si saviament son manejats com creem seran. E Deu volent no leguiara sentireu la perfeta curacio dels tots a que ab gran diligencia se treballa per la qual spere succehir honor gloria e premi als qui virtuosament hauran perseverat de la proditoria perdicio de Anglesola e de Çavella. Havem enuig majorment per los blats qui dins eren. Mas com venim a pensar que los enemichs nols serven res quels prometten ans los leven quant han venim a dir que be ho merexen car succeheix los en punicio del peccat per voler oblidar si matexos e la terra e creure als enemichs de aquella. O be deuria esser eximpli a les altres viles castells e lochs de la bona part e porien levar compte que mes valrie ells despenessen ço del lur per discurs de temps que los enemichs levar los la vida honor e bens en un moment. pregam vos conforteu tots aqueixos pobles com loablament haveu acustumat e signantment la dita vila de Cervera de la qual sou capita narrant lus les coses dessus dites e altres queus sera vist per lur consolacio. E del que sentireu avisau nos ab vostres letres. Data en Barchinona a X de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar et cetera. - Los deputats del General et cetera.

lunes, 23 de diciembre de 2019

LVIII, perg 223, enero 1149

LVIII.

Perg. n° 223. Enero 1149.

Hoc est translatum bene et fideliter factum III idus novembris anno Domini millessimo ducentessimo VIIII.
Sit notum omnibus hominibus quod ego Raimundus comes barchinonensis princeps aragonensis atque Ilerde et Tortose marchio et ego Ermengaudus comes Urgelli qui per manum comitis barchinonensis Ilerdam habeo donamus vobis omnibus populatoribus et habitatoribus sive statoribus Ilerde civitatis tam presentibus quam futuris casas et casales et ortos et ortales et totam civitatem Ilerde tam constructam quam destructam tam infra muros quam extra muros ut ibi habitetis et populetis et mansiones edificetis: et damus vobis totum territorium civitatis Ilerde tam cultum quam heremum cum omnibus terminis et
pertinentiis omnesque introitus et exitus suos ut habeatis ibi mansiones et hereditates vestras sicut unicuique vestrum eas dabimus per cartas nostre donationis per alodium proprium et franchum cum prole et sine ea ad faciendum exinde quitquid volueritis tamquam de propriis hereditatibus vestris ad dandum vel vendendum sive impignerandum quibuscumque velitis exceptis militibus et sarracenis. Donamus iterum vobis prata et paschuas fontes et aquas boschos et legnamina et venationes plana et montana ad omnes vestros usus et ad omnia vestra pechora pascenda et conducenda. Donamus iterum vobis omnibus ut deinceps in civitate Ilerde et in termino ejus non donetis leudam nec ullum usaticum nec aliqua persona hoc a vobis requirere audeat in perpetuum: et quod nos aut aliquis senior vel
castlanus sive vicarius aut bajulus Ilerde homo vel femina non faciamus vel faciant ullam fortiam vel districtum in personis vestris neque in possessionibus vestris: et quod nos aut ullus senior vel bajulus Ilerde non possimus vel possint vos inculpare aut increpare de aliquo absque legitimis et idoneis testibus et quod non faciatis nobiscum aut cum alio seniore vel bajulo Ilerde bataiam: et quod sitis deinceps securi liberi et franchi cum omnibus hereditatibus vestris atque possessionibus vestris absque aliquo retentu quem ibi non facimus preter fidelitatem et solam rectam justitiam quam ibi retinemus: quam justitiam et fidelitatem ita tenebitis et observabitis sicut inferius scriptum est et constitutum. Primus siquidem modus institutionis et observationis justitie hic est: si quis eduxerit cultellum aut ensem aut lanceam adversus alium minando vel irascendo aut donet curie LX solidos aut manum perdat: qui autem prendiderint latronem suas causas ei furantem tandiu eum teneat donec sua recuperet et postmodum illum ad justitiam reddat curie: et si quis tenuerit pignus alterius et ipse qui debitor fuerit noluerit debitum ad terminum reddere teneat ipsum pignus qui tenet decem diebus post illum terminum post quos si noluerit debitor reddere debitum ex tunc sit licitum ei qui pignus tenuerit vendere vel impignerare illud cui voluerit unde suum recuperet: si quis vero fuerit debitor aut fidejussor alicui habitatori vel statori Illerde et ad terminum noluerit eum pachare si clamor de eo venerit ad curiam cogatur debitor ille vel fidejussor totum ei reddere debitum et tantum curie de suo proprio dare quantum fuerit tertia pars illius debiti: quod si curia nollet aut non posset ipsum debitorem vel fidejussorem distringere ex tunc sit licitum habitatori Ilerde pignerandi debitorem ipsum vel fidejussorem in cavallis aut mulis aut in omnibus propriis rebus ipsius quascumque invenerit. Omnes vero injurias et omnia malefacta que fuerint infra habitatores Ilerde habeant licentiam probi homines Ilerde ea ad invicem adaptare et pacificare si voluerint antequam ad curiam querimonia inde feratur. De illis autem injuriis et malefactis de quibus fuerit clamor curie factus firment inde directum secundum quantitatem malefacti et faciant illud per judicium curie. Et si quis fueri
captus in adulterio cum uxore alterius currant ambo vir et femina per omnes plateas civitatis Ilerde nudi et verberati nec aliud dampnum honoris vel peccunie inde sustineant. Et nos prescripti comites barchinonensis scilicet et urgellensis convenimus vobis omnibus habitatoribus Ilerde omnia suprascripta tenere firmiter et adatendere bona fide sine vestro engan et manutenebimus et defensabimus corpora vestra et omnia vestra in omnibus locis maris et terre ubi potentiam habeamus contra omnes homines et feminas sicut nostros proprios atque karissimos homines. Et nos omnes pariter populatores atque statores Ilerde civitatis majores et minores convenimus vobis senioribus nostris Raimundo comiti Barchinonensi et Ermengaudo comiti urgellensi quod ab hac die in antea simus vobis fideles in omnibus directis et justitiis vestris bona fide et sine aliqua fraude nobis scientibus et quod adjuvemus vos tenere et conservare civitatem et villam Ilerde secundum posse nostrum.- Et si quis hoc disrumpere vel violare temptaverit nichil proficiat sed in duplo omnia supradicta componat et postmodum hoc firmum permaneat omne per evum. Facta ista carta mense januarii anno dominice incarnationis millessimo
centessimo XLVIIII. - Sig+num Raimundi comes. - Signum Adefonsis + regis aragonensium et comitis barchinonensium. -
Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum et comitis Barchinone. - Sig+num Ermengaudi comitis Urgelli qui hanc donationem fecit firmavit testesque firmare mandavit. - Sig+num Ermengaudi filii sui comitis Urgelli qui hoc laudat et firmat. - Sig+num Arnalli Mironis comitis Palearesis. - Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. - Sig+num Raimundi de Pugalt. - Sig+num Bernardi de Belloloco. - Sig+num Geralli de Jorba. - Sig+num Guillelmi de Cervera. - Sig+num Guillelmi de Castelvel. - Sig+num Arnalli Berengarii de Anglerola. - Sig+num Berengari Arnalli de Anglerola. - Sig+num Gomballi de Ribeles. - Sig+num Arnalli
de Ponts. - Sig+num Berengarii de Torroja. - Sig+num Arnalli de Lercio. - Sig+num Poncii scriptoris qui hoc scripsit die annoque prescripto. - Sig+num Petri de Betesa presbiteri ecclesie de Villanova. - Guillelmus Palentianus scripsit se pro teste et hoc Sig+num fecit. - Sig+num mei Arnaldi Mironis qui hoc translatum cum ejusdem autentico comprobavi: Qui hujus translati sunt testes. - Berengarius de Vilanova translatavit et hoc sig+num fecit cum literis suprapositis in Xa linea.

domingo, 26 de julio de 2020

VAGUERIA DE CERVERA.

VAGUERIA DE CERVERA.

FOCHS
REYALS.

Primo Vila de Cervera. 485.
La Vila des Prats de
Sagarra. 93. (Segarra)
Copons. 54.
Veciana. 9.

Sadao e Riber. 26.
Guardia Paloasa. 7.
Munt Maneu. 19.

Sent Marti de Sgleyoles: 10. (Iglesuelas)
Vergos
de la ribera de Cervera. 13.
La Paladella. 6.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Castell de Muntcortes: den Lombart
de Cervera. 3.
Munt Leho: den G. Carboners ciutada de Barchelona.
15. (Mont Leo, Montlleó, Monleó, Montleon, etc. )
Loch de Saranyo:
den Muntsuar de Leyda. 3.
Quadre de Saguer: den Francesch
des Camps. 5.
Brienço:
den G. de Carboners de Barchelona. 7. (Briansó, Briansò)
La
Cardosa: den R. P. de Çervera.
11.
Palamos: den G. Riquer. 3. (Palamòs, Palamòs)
Loch
de Riquer: qui es den R. de Riquer. 2.
Loch de La Mora: den Jacme
Ferrer. 4.
Castell den Sent P. Daguilo: den Francesch Sagrera de
Golada. 6.
Mont Paho: en qui na I den Bertran des
Vall e III del paborbre de Sent P. de les Arquells. 4.
Castell de
Rabinat: den Berenguer de Castellet. 15.
Puig Torner: dent
Bort de Gravalosa de Manresa. 6.
Escars: den Pons de
Vilalonga. 8.
Loch de Pomar: den G. de Carboners ciutada
de Barchelona. 8.
Tudola: qui es den P. de Oldomar de Barchelona.
24.
Loch de Ça
Cruillada
: den Jacme des Vall. 5.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Guaver: den Guerau de Queralt. 9.

Palarolls: del dit Guerau. 21.
Biura. 1.
Robiola e Sa
Calsada. 1.
Sent Antoli: den Guerau de
Queralt. 18.
Timor: del dit Guerau. 5.
Muntfa: den Berenguer
de Conchabella. 4.
Tordera: den Bernat Sa Cirera.
1.
Taylada e Vilalta: den R. de Caldes donzell. 10.
Castell
Dargensola: den Berenguer Dargensola donzell. 36.
(Argensola)
Castell de Santa Maria: dels hereus den Guerau
Duluge. 2.
Segur de Vila Major: den Matheu de Caldes donzell. 22.

Loch de La Rabassa: qui es dels hereus den R. Duluga. 8.
Uluja
subirana: den R. Duluge donzell. 11. (de Uluja, de
Uluge
)
Castell de Tora: del comta de Cardona. 50.

Castell de Ceguda: del dit compte. 9.
Castell de Bitfret:
del dit comte. 9.
Lo Lor: den Berenguer de Copons.
7.
Bellvehi de Meya: den Verges donzell. 18.
Frexenet:
desgleya e de cavallers. 8. (Freixenet, como las burbujas, les
bombolles
)
Bellvehi: qui es den G. Sa Cirera donzell.
14.
La Manresana: qui es den Bernat de Massina
janaros. 16. (generoso, bon jan, janaròs, janarós).
Loch
de Puig de Maguer: qui es den Muntfalco donzell 4.
(Montfalcó).
Castell Nou Duluja: den P. Duluja
donzell. 10.
Castell de Pinos: den Ramon de Pinos. 13. (Pinós).

Fluvia e Tapioles: den Berenguer Ça
Costa donzell. 22.
Talavera
e Pavia: den Johan de So. 25.
Guardiola: den Ramon
Talamancha. 4.
Quaraltil: den Galceran de Vergos donzell. 3.
Sent
G. prop la Rabassa: qui es den G. Sa Cirera. 4.
Santa Fe:
den Barthomeu de Fanchs. 10.
Tudela e Carras: den
Galceran Duluge donzell. 10.
Ça
Goda: den Maymo Ça
Cirera. 4.
Clariana: del dit Maymo. 17.
Munt Argull:
den Dalmau de Queralt. 10.
Raurich: del dit Dalmau de Queralt.
13.
Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4.
Sent P. Sa
Levinera: den R. de Boxadors. 23.
Rubio: den Bernat de Boxados.
37.
Fonolleres: dels hereus den Guerau Ça
Torra. 5.
Canos: den Gueraulich Ça
Torra donzell. 4.
Vila Major.
Senta Coloma de
Queralt: del noble En Dalmau de Queralt. 161.
Castell de Queralt:
del dit noble. 37.
Castell de Aguilo ab la Quadra de Muntfret:
del dit noble. 39.
Munt Palau: den R. Duluge. 10.
Loch
del Stor: den G. de Aguilar. 10.
Sent G. des Lor: den G. Sa
Cirera. 11.
Loch de Bordell. 5.
Valmanya: qui es den
Berenguer de Rajadell. 13.

Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas
Creus. 12.
Munt Squiu: qui es de P. de Gaver. 2.
(Montesquieu ?)
Quadra de La Rocha: den Dalmau de
Queralt (nos troba).
Castell de Boxadors: den R. de
Boxadors donzell. 18.
Vergos Guerrajat: den R. Doluge donzell. 9.

Salent: den Guerau de Sanahuge donzell 5.
(Sanahuja)
Lundars: de pabordre de Sent P. des Arquelles.
3.
Vila Grasseta: del monestir de Sanctes Creus. 18.
(Vilagrassa diminutivo)
Muntoliu: del dit abat de
Santas Creus. 28. (Montoliu)
Loch de Sent P. Sa
Cruilada: del comanador de Rodes. 3.
Porta Espana.

Rocha Mora: del prior de Munt Serrat. 13.
(Monserrate, Montserrat, etc).
Belmunt: del dit Prior. 8.
(Bellmunt, Belmonte).
Savit de Bordell: del prior de Munt
Serrat e den P. Ferrer e daltres. 13.
Loch de Carbesi: del dit
Prior. 10.
Solanelles: de la abadessa de Valdaura. 7.
Ses
Conamines: del abat del Stany del terme de Castella (nos
troba). 3.
Los Albarells: del prior de Munt Serrat (nos
troba). 11.
Sent P. dels Arquells: del pabordre dels Arquells. 6.

Riudovelles: qui es de la abadessa del Padregal. 4. (Riu
de ovelles, Río de ovejas
).
Rubio e Altadil: de Sent
Anthoni. 3.
Loch de Sent Sapulcra: de Abad de Santas
Creus. 2.
Loch Dalta Riba: del dit abat. 4. (Altarriba)

Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Solsona. 16.
Lo
Far: del dit pabordre. 2.
Comabella: del dit pabordra. 3.

Mas de La Portella (nos troba). 1. (Com a La
Portellada, lo mas de dal y lo mas de baix
).
Loch de
Granyanella: del abat de Poblet. 9.
Sent Domi: qui es de la
abadessa de Valldaura. 8.
Lo Vespi: desgleya e de
cavallers. 6.
Portell: del pabordre de Solsona. 7.
Viver: del
dit pabordre. 3.
Torra Feyta: del bisbe Durgell.
14.
Nial: del capitol Durgell. 2.
Sent Merti de la Plana: del
capitol Durgell. 5.
Guissona: del bisbe Durgell.
70.
Sanahuja: del dit bisba e la batlia de
Sanahuja ab Paloll. 104.
La Torra den Bort: desgleya (nos
troba). 3.
Sent P. des Vim: del prior de Santana des Prat.
6.
Agramuntell: qui es del abat de Santas Creus.
12.
Castell de Miralles: desgleya. 13.
Sent Galart e
Figuerola: del abat de Santas Creus. 12.
Loch de Contrast:
desgleya. 4.
Pujalt: del comte de Cardona. 35.
Ondara: qui es
den Pons de Correga. 8.
La Torra den Portella: den Johan Ça
Portella. 3.
Castell de Jorba de Jorba: den R. de
Castell Ouli donzell. 56.
Ça
Rocha
del terme Daguilo: den Galceran de Miralles donzell. 6.

Castell de Filoll: del comte de Cardona. 17.
Quadra den Ramon
de Massons donzell. 1.
Calaf: del comte de Cardona. 63.
Lo
Vilar de perroquia de Veciana: den Matheu de
Caldes. 1.
Castell de Calonge: del comte de Cardona. 18.
Castell
de Mirambell: del dit comte.
7.
Castell de La Molçosa: del
dit comte. 25.
La Seu Durgell. 230.
Tost: del
capitol Durgell. 25.
Lato: del dit capitol. 7.
La Coma
Deuabives. 8.
Arcedo. 6.
Nabiners. 8.
Loges. 7.
Munt
Ferrer. 10.
Trixen. 33.
Hostaran. 30.
Gavarra. 6.

Perroquia de Laorto. 15.
Alars. 14.
Adaral. 9.
Lavança.
25.
La Mora Comdal. 6.
Fornols. 15. (Como Fórnoles,
Fórnols, Fornos, en el Matarraña
)
Cornalana. 5.
Asfa. 5.

La Losa, Ternes, Arcevol, Agunrri, Pla de Sentis, La Vall
Dorques: del bisbe Durgell. 64.
Issona. 50. (Isona).
Munt
Cla. 28.
Mas Sa Clasio de perroquia dels Prats de
Sagarra: den Galceran de Caldes. 1.
Grenyena: del Orda del
Hospital de Sent Johan. 52.
Muntornes: del
dit Hospital. 29. (Montornes, Montornés, etc.)
Mas de
Bondia: del dit Hospital. 19.
Lamenla: del dit Hospital.
64.
Segura: del dit Spital. 21.
Lalbio e la Torra
Dalbio: del dit Spital. 10. (Albio, Albió)
Capestan: del
dit Spital. 6.
La Guardia Lada: del dit Spital. 32.
Porqueriçes:
del dit Spital. 12. (porquerizas, puerco; porc, porcus, gorrino,
marrano, verro, guarro
).
Castell Nou de Porchariçes:
del prior de Montserrat. 7.
Guardia Palosa: del dit prior.
2.
Quadra anomanada dins la perroquia de Sent Merti
Desglayoles. 2.
Loch de Amoros: qui es del camarer
de Solsona. 4.
La Morana: den R. Ça
Cirera. 3.
Ribelles e lo terme: den Gispert de Ribelles.
1.
Guardiola: del dit Ribelles. 3.
Vilalta: del dit Ribelles.
4.
La Oltzina: del dit Ribelles. 4.
Ribelles. 4.
Falchonera.
1. (Falconera, falco, falcó, halcón)
Pujol. 2.
Vila
Nova de Valdoria: den Berenguer de Cardona. 19.
Ponts e
son terme: del comte Durgell. 65.
Torra Blancha:
den Galceran de Toraya. 4. (Torreblanca, Torre blanca)
Bertran
Busco: den P. de Falcons. 1.
Biosca: den Bernat de Camporrells.
36.
Carram: den Galceran Duluya donzell. 5.
Grassa: den Garau
Doluge. 13.
Concha Bella: del dit Guerau. 10.
Espaylargues:
den Johan de Concha Bella. 14. (Espallargas,
Espallargues
)
Paylagalls: del dit Johan. 10.
Vila
de Cardona e la batlia daquella: del comte de Cardona.
249.
Castell de Matha Margo del dit comdat: es de mossen
Paguera. 14.
Castell Salen: de mossen R. de Vilalta. 5.
Castell
de Maya: que es del dit mossen R. 8.
Quadre den Jacme Suria
donzell. 2.
Perroquia de Gargala e Frigols. 8.
Castell e
perroquia des Pujol de Planers: es den Johan des Pujol donzell. 6.

Castell de Querol: den Johan des Brull donzell. 3.
Castell de
Clariana: del dit Johan. 6.
Castell e perroquia de Capollat e la
batlia daquell. 40.
Castell e perroquia de Castello: del comte de
Cardona. 35.
Perroquia de Corna: del dit comte. 24.
Batlia e
perroquia de Vall de Lort sobira: del dit comte.
33.
Castell de la Pedra: del dit comte. 21.
Castell de Castell
Tort
e perroquia de Tort: del dit comte. 20.
Castell
de Siquer perroquia de Linars: del dit comte. 28.
Castell de
Ladurs: del dit comte. 10.
Castell e perroquia de Jovals: del dit
comte. 5.
Castell de Montpolt: qui es den G. Guerau. 4.
Castell
de Terrassola: qui es den Francesch Sa Torra donzell.
5.
Castell de Clara: lo qual es den Albert de Pinos. 6.

Castell de Lobera: del dit senyor. 20.
Castell de Dodeny: den
R. Sola de Solsona. 13.
Vila de Solsona: del dit comte. 212.

Castell des Torrents: den Arnau Dalta Riba. 5. (de
Alta Riba
).
Castell de Castellar. 6.
Castell de Rayner:
qui es del dit comte. 28.
Castell de Sen Climens: del dit
comte. 4.
Castell de Solsona: del dit comte. 13.
Cambrils de
Aljuya: del dit comte. 23.
Quadre de Peracamps: den Font Star
del dit comdat. 4.
Castell de Canalda: qui es den Prestadir
de Solsona. 10.
Castell de Miravet: del dit comte de Cardona. 5.

Castell de Linera: del dit comte. 12.
Castell de Lobarola:
den Jacme Ça Cirera. 30.

Castell de Valforosa: den R. Brull. 24.
Castell Follit
den Riubragos: del dit comte. 47.
Castell Derdevol: del dit
comte. 26.
Castell de Fontanet: del dit comte. 4.
Castell
Ferran: del dit comte. 11.
Castell Divorra: del dit comte. 25.

Castell de Claret: del dit comte. 8.
Castell de Sellos: dels
hereus de Pinos. 6.
Quadra de Matha de Porros: den G.
Corrego. 2.
Castell de Munt Falcho: del dit comte de
Cardona. 10. (Montfalcó, Mont Falco, Monte Halcón).
Castell
de Torroja: del dit comte. 32. (Como Ana Torroja, de
Mecano
).
La Clusa: del bisbe Durgell. 2.
Aguilar. 2.
Lo
Mas de Socarrats: de Sent Ponç.
1.
Guardasmens: del dit bisba. 3.
Vila Major: del
capitol Durgell. 2.
Ratera Ratera: del rector de
Tauladells. 1.
La Figuerosa: del pabordre de Solsona. 5.
Talarn:
del dit pabordre. 4.
Claret: de capella. 2.
Osso: del dit
bisbe. 15.
Rochaberta: qui es de I capella Dagramunt. 2.
Gerp:
del dit pabordre de Solsona. 28.
Gauter: del prior de Gauter. 4.

Paupa: del dit pabordre. 3.
En Ribera del castell de Jovals:
es de Santa Maria de Solsona. 1.
Ballia de Lona e de Terrassola:
del pabordre de Solsona. 4.
Ballia de Muntpolt: del dit pabordre.
2.
Castell de Naves: del dit pabordre. 27.
Perroquia de
Timoneda: del dit pabordre.
6.
Castell de Basora: del dit pabordre. 7.
Quadre del dit
castell: del dit pabordre. 3.
Castell Dolius: del dit pabordre.
18.
Castell de Osta Franch: del capitol Durgell. 13.
Castell
de la Guardia: del Spital de Sent Johan. 9.
Castell de Cornabous:
del abat de Poblet. 9.
Castell de Barbens: del Spital de Sent
Johan. 15.
Castell Divars: del capitol Durgell. 4.
Castell de
Tarros: de la abadessa de Santa Cilia. 3.
Castell de La Fuliola:
del monestir de Poblet. 5.
Castell de Buldu: del dit monestir. 6.

Castell de Clara: del abat de Ripoll. 18.
Castell de Les
Planelles: del Spital de Sent Johan. 8.
La Torra den Arau: del
prior de Gauter. 1.
Castell dels Archs: del abat de Bellpuig. 3.

Castell de Bellcayre: del abat de Poblet. 4.
Castell de
Belvis: del capitol de la Seu de Leyda. 18.
Castell de Termens:
del Spital de Sent Johan. 13.
Loch de Portella: de la abadessa
del Cayre. 13.
Loch de Camporells: del abat de Bellpuig. 1.
(Camporrells)
Castell de Les Avellanes: del abat de
Bellpuig. 18.
Vilanova: del dit abat 13.
Aleny de perroquia
de Sent P. Calarç: del abat de
Cardona. 3.
Loch de Sent P. Calars: del dit abat. 2.
Castell
de Conil: del dit abat. 7.
Castell de Durfor: del dit abat. 3.

Castell de Taltaul. 26.
Castell de Puig de Maguer: de la
abadessa de Berga. 4.
Castell nou de Baslla: del bisbe Durgell.
6.
Castell de Tous. 33.

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Nos Petrus Pariente inquisitor etc. Judex prefatus attentis contentis in presenti processu et aliis in jure et justitia consistentibus et premaxime attendentes quod ex resultantibus in presenti processu legittime nobis constat dictam Angelinam uxorem dicti Joannis Vilellamercatoris Barchinone captam et coram nobis de criminibus heresis delatam fore fuisse et esse de fide catholica suspectam ac de dictis criminibus heresis de quibus fuit impetita et delata remansisse et remanere infamatam. Pro tanto et alias habito super his maturo atque digesto consilio pronunciamus sententiamus et declaramus eandem Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella fore fuisse et esse de fide catholica suspectam. Et ut taliter suspectam teneri ad se canonice purgandum super dicta suspectione prout tenore huius nostre sentencie eidem ut sicut suspecte et de dictis criminibus infamate canonicam purgacionem indicimus assignantes eidem ad se canonice purgandum terminum quindecim dierum infra quem terminum dicta Angelina teneatur se canonice purgare manu septem virorum catholicorum qui vitam mores et conversaciones dicte Angelinae agnoverint per spacium decem annorum antequam inquisitio intraverit in civitate Barchinone cominantes eidem Angeline ut si infra dictum terminum non se purgaverit modo et forma supradictis aut si defecerit in se purgando quod procedemus contra eam prout juris fuerit et rationis videlicet quod habebitur pro convicta et pro confesa de dictis criminibus de quibus superius fuit impetita et alias canonice punietur. - P. inquisitor.

Lata fuit supradicta sententia per eundem reverendum dominum inquisitorem in dicto Regio palacio maiori pro tribunali sedente presentibus dictis procuratore fiscali Sanctae Inquisitionis ex una et Francisco Vilella procuratore dicte Angeline ree delate partibus ex alia dicta die martis XXIII mensis madii anno prescripto MCCCCXCVII quam dictus procurator fiscalis acceptavit requirendo de publico instrumento dictus vero Franciscus Vilella procurator petiit copiam de eadem que illico fuit sibi tradita. Testes etc.

Denuo vero quasi actu continno (continuo ?) prefatus reverendus

dominus inquisitor una mecum notario et testibus infrascriptis ac dicto Francisco Vilella procuratore dicte Angeline descendit ad carceres sancte inquisicionis ubi dicta Angelina rea et delata capta detinebatur et ibidem in presencia omnium predictorum idem reverendus dominus inquisitor notificavit dicte Angeline ree predictam sentenciam et omnia in ea contenta.

Et dicta Angelina delata eandem sententiam in presencia dicti su¡ procuratoris acceptavit. Testes etc.

Adveniente autem die sexta predicti mensis madii et anno quo supra comparuit dictus Franciscus Vilella procurator dicte Angeline ree et obtulit quandam cedulam cuius tenor talis est.

Jesus. Reverendus Pater hec pars Angeline Vilella offert Paternitati vestra compurgatores septem scilicet:

La illustre sennora dona Helisabeth de Cabrera comptesa(comtesa o comtessa, de comite, comitissa, sin p; condesa) de Prades.

La sennora Margarida Cabrera.

La sennora Helisabeth de Cabrera muller de mossenyer Dionis Miquel.

Mestre Berenguer Lentes.

Mestre Miquel Mont-Leo. (Monleón; Montlleó y variantes)

Mossenyer Anthoni Peyrona vicari de Sant Cugat. (Sancto Cucufato)

Lo sennor En Pere Peyrona germa del sobredit.

Qua quidem cedula sic presentata dictus reverendus dominus inquisitor concessa copia de eadem dicto procuratore fiscali assignavit illi ad dicendum et allegandum quare huius testes sive conpurgatores admitti non debeant alias etc.

Nuper vero die veneris vicessima sexta mensis madii et anno quo supra coram prefato reverendo domino inquisitore comparuit dictus honorabilis Martinus Ximenez procurator fiscalis et obtulit quandam papiri cedulam sub huiusmodi tenore.

Pro parte Angeline Vilella offeruntur conpurgatores inter quos est magister Lentes qui ut reverentia vestra bene novit admittendus non est quare est clarissi-
(Las páginas saltan o faltan. Falta la 126. La 127 la he encontrado más adelante y la pongo en su orden:)
(127:)

cia Sancte inquisicionis ac pro tribunali sedentibus comparuit dicta Angelina rea et delata que satisfaciendo assignationi sibi facte ad se canonice purgandum humiliter suplicavit se admitti ad purgandum et se purgando nominavit presentavit et produxit in testes personaliter ibidem constitutos illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et reverendum magistrum Berengarium Lentes in sacra theologia magistrum et magnificam domnam Margaritam de Cabrera et magnificam dominam Isabelem de Cabrera uxorem magnifici domni Dionisi Miquel et magnificum magistrum Michaelem Mont-Leo in medicina magistrum et venerabilem Anthonium Peyro presbiterum vicarium Sancti Cucufatis (Sant Cugat) Barchinone et honorabilem Petrum Peyro familiarem magnifici domini Guardiola jurisperiti omnes pro tunc habitantes Barchinonae petens humiliter dictos testes admitti et recipi.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius Gerunde admiserunt dictam Angelinam Vilella ad se purgandum et etiam admiserunt testes per illam desuper nominatos presentatos et productos. Et incontinenti de mandato dictorum dominorum inquisitoris et vicarii generalis dicta Angelina Vilella juravit in manibus et posse dicti domini inquisitoris ad dominum Deum et eius Sancta quatuor evangelia manibus illius flexis genibus reverenter tacta quod dicet et deponet omnimodam veritatem quam sciat in et de his de quibus interrogabitur.

Et illico dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis interrogarunt dictam Angelinam Vilella in et (continúa la página 128)
super contentis in deposicionibus testium contra eam per procuratorem fiscalem productorum hoc videlicet modo quod de mandato suarum reverendarum paternitatum per notarium Sancte inquisicionis fuerunt lecte dicte Angeline (la A parece tener una tilde) delate in presencia omnium dictorum testium seu conpurgatorum deposiciones predicte contra dictam Angelinam per procuratorem fiscalem producte suppresi et tactis nominibus et cognominibus testium et aliis circunstantiis consuetis. Et virtute dicti juramenti interrogarunt dictam Angelinam ream et delatam si ipsa dixit fecit aut credidit illa que in dictis testium deposicionibus continetur vel aliqua eorum. Que quidem Angelina dixit et respondit se nunquam talia dixisse fecisse nec commisisse nec aliquid quod sit contra nostram Sanctam fidem catholicam offerens se presta et parata abjurare omnem hereticam pravitatem et signanter illam speciem heresis de qua fuit acusata et que continetur in dictis testium deposicionibus et alia facere que fuerint juris et racionis.

Quibus peractis incontinenti prefati reverendi domini inquisitor et vicarius generalis processerunt ad exhaminandos testes per dictam Angelinam nominatos productos et presentatos in modum qui sequitur receptis tamen prius debitis in forma solita juramentis a dictis testibus et a quorumlibet illorum de veritate dicenda etc.

Et primo interrogarunt dictam illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et illa testis si coneix a la dita Angelina muller del dit Juan Vilella o de quin temps la coneix. Et dixit et respondit

(falta la 129)

(130:)

may li ha vist fer cosa de mala christiana.

Subsequenter vero die quinta (pone quintta, la doble t es imprescindible, vamos) mensis junii et anno quo supra XC septimo coram prefatis reverendis dominis Petro Pariente inquisitore et Petro Buada decretorum doctore canonico et vicario generali Reverendissimi dicti Episcopi Barchinone in palacio regio judicium tenentibus et pro tribunali sedentibus comparuit dictus venerabilis Martinus Ximenez promotor fiscalis Sancte inquisitionis qui instanter peciit et requisivit dictam Angelinam Vilella remediis quibus decet compelli ad abjurandum omnem hereticam pravitatem et signanter speciem heresis de qua fuit inculpata et alias providere super provisis ut juris fuerit et rationis.

Insuper ex alia parte comparuit dicta Angelina qui obtulit se presto et paratam facere abjuracionem et alia complere que sibi fuerint per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem injuncta.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis auditis predictis mandarunt dicte Angeline quatenus faceret et prestaret abjuracionem sub forma inferius descripta et incontinenti dicta Angelina ut filia obediencie abjuravit sub modo et forma sequentibus juramento solempni mediante.

YoAngelina muller den Juan Vilella constituyda personalment devant vosaltres sennors pare inquisidor de la heretica y apostatica pravedat et vicari general jur per aquests sancts quatre evangelis denant mi posats e per les mies propiesmans tocats que crech atorch e confes de bon cor et de paraula la Sancta fe catholica que la Sancta mare Sglesia de Roma confesa guarda e preyca e per aço abjuro revoco e abnech tota e qualsevol specie de heregia y apostasia que contra la Sancta fe catholica sia en special y expressament aquella specie de heregia de la qual yo pecadora so stada sospitosa e infamada et acusada que feya y servava las cerimonias y rittusjudaychs e de la ley de los jueus e de Moyses tenint e servant los dits rittus e cerimonias judaycas los quals rittus e cerimonias judaycas yo nom recort yohaver fet dit ne servat vist ne oyt que algu las servasne alguna de las ditas cerimonias o rittus judaychs e en cas que las agues fet dites ne servades ni hagues vist ne oyt que algu o alguns les servassen aquelles hauria fetes dites e servades o vistes servar en tal edad que no tinch algun recort o memoria de les quals coses si en alguna manera yo he errat e per ma culpa so cayguda en la dita sospita e infamia yo me penit de bon cor e de bona voluntad e confes e affirmo esser mal fet e mal dit e servat e les dites cerimonies e rittus y erroneas e malditas e crech e affirmo tots los articles de la Sancta fe catholica e senaladament aquells los quals los jueus e les sues cerimonies neguen contra los quals yo soinculpada confessant nostre Sennor Deu Jhesu-Christ esser concebut per obra del Sancto Spiritu e esser nat de la gloriosissima Verge Maria e esser verdader Deu e home lo qual per redempcio de mi pecadora e de tota natura humana ha pres mort y passio e aquel esser devallat als inferns et al tercer dia esser resucitat e esser sen puyat als cels e seu (se sienta en castellano, ergo tiene culo. El Dios padre no engendrado, ni creado, etc, no se tiene que sentar, ni tiene culo ni necesita un trono) a la dreta part del pare de on vendra a judicar los vius e los morts creent en lo Sant Spirit et en la Sancta Mare Ecclesia catholica confessant un baptisme en remisio de los peccadors e promet de aqui a denant no fer dir ne servar les dites cerimonies o rittus judaychs ne cometre de ffet ni de paraula cosa alguna que sia contra la Sancta fe catholica de Jhesu-Christ e la sua Sancta ley evangelica abans tenint e servant aquella vull morir et viure en la dita Sancta fe catholica e Sancta ley evangelica e no tansolament tendre e complire axi com desus es dit mes encara promet que no instruyre ne mostrare a persona alguna cosa que sea contra la Sancta fe catholica e si sentire e sabre que algu seacaygut en la dita specie de heretgia y apostasia o en altra qual se vulle lo mes pres (prest) que puga a vos pare inquisidor o al jutge ordinari o als successors vostres en dit offici de Sancta inquisicio de la heretica y apostatica pravedad o denunciare e manifestare e per semblant jur e promet que qualsevulla penitencia o penitencias que per vostra reverenda paternitat me seran imposadas las cumplire e aquellas en tot o en part no recusare de cumplir salvo si per licencia o consentiment de V. R. P. o de successors vostres o de altres havent poder de les coses sobredites me seran comutades axi Deu me ajut e aquests quatre Sancts evangelis. E si cas sera que contreles coses desus dites per mi jurades e abjurades o alguna de aquelles lo qual Deu no no man (no mo man: no m' ho mano, mani) yodire fare servare o venre en qualsevol manera vull consent emplau que sia aguda per relapsa als (a les) quals penes de relapsa segons que per dret stan ordenades y statuydes hara per llavos e llavos per ara me oblich e sotsmet tota orae quant del contrari en forma que lo dret requer constas.

Requirens fieri publicum instrumentum.

Qua siquidem abjuracione facta per dictam Angelinam Vilella modo et forma supra scriptis incontinenti dictus procurator fiscalis peciit (: petiit : pedir) et requisivit (: requerir) de predictis omnibus et singulis publicum confeci instrumentum ac etiam requisivit in huiusmodi causa diffinitive pronunciari.

Et nihilominus dicta Angelina Vilella peciit et suplicavit in dicta causa per suas R. P. sententiam ferri (fieri ?) et pro se declarari et pronunciari.

Et dicti Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis instantibus et suplicantibus dictis procuratore fiscale et Angelina Vilella suam in scriptis protulerunt sententiam quam ibidem alta et inteligibili voce coram testibus infrascriptis et aliis multum notabilibus personis ibidem congregatis legi et publicari mandarunt per me Bernardum Texedor presbiterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum ac Sacre officii Sancte inquisicionis notarium et scribam cuius quidem sentencie tenor sub panditur verbis.

Nos Petrus Pariente in Sacra theologia licenciatus inquisitor heretice et apostatice pravitatis in civitatibus et diocesibus Barchinone Terracone Vici Gerunde et Elne a Sancta Sede apostolica creatus et deputatus et Petrus Buada decretorum doctor canonicus et vicarius generalis pro Reverendissimo in Christo patre et domno domino Episcopo Barchinone. Attendentes quod visis et consideratis diligenter meritis processus per nos facti contra te Angelinam uxorem Joannis Vilella civitatis Barchinone coram nobis delatam de heretica pravitate reperimus te tales cerimonias et ritus judeorum comisisse et servasse que te reddunt leviter suspectam heresi propterque talem re merito nos habentes te fecimus at leviter suspectam de predicta labe eandem heresim abjurare. Verum ne predicta super quibus fuisti acusata et denunciata coram nobis remaneant inpunita et ut eficiaris caucioni in futurum de peritorum consilio habentes pre occulis solum Deum et irrefragabilem Sancte fidei catholice veritatem sacrosanctis evangeliis coram nobis positis ut de vultu Dei judicium nostrum procedat et occuli nostri videant equitatem sedentes pro tribunali more judicum recte judicantium te dictam Angelinam in nostri presencia personaliter constitutam per modum qui sequitur condempnamus sentenciamus seus pocius penitenciamus scilicet ut nunquam de cetero scienter cerimonias et ritus de quibus coram nobis es delata comittas teneas nec observes alias tanquam relapsa nunc pro tunc haberis injunctionem specialis penitencie tibi per nos inponendam nobis insequentibus reservando et sich pronunciamus sentenciamus et declaramus in his et cum his scriptis. - Petrus inquisitor. - Petrus Buada vicarius.

Lata et promulgata fuit supradicta sentencia per prefatos dominos inquisitorem et vicarium generalem et per me Bernardum Texedor notarium lecta et publicata de ipsorum mandato presentibus dictis Martino Ximenez procuratore fiscale et Angelina Vilella die quinta mensis junii anno millesimo CCCCXC septimo (1497).

Quibus quidem peractis predicta Angelina Vilella humiliter per R. P. suas suplicavit se a carceribus Sancte inquisicionis liberari et alia fieri que fuerint juris et racionis.

Qui quidem Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis visis omnibus et singulis supradictis mandarunt dictam Angelinam Vilella a dictis carceribus Sancte inquisicionis liberari et solvi et ipsam a dictis carceribus habuerunt pro soluta et liberata restituendo illam sue pristine libertati juxta seriem sentencie (1: Huius sententiam scripsit Joannes de Vilava notarius et de officio huius Sanctae inquisitionis.).

(N. E. En algunos textos que en teoría escribió Pere Miquel Carbonell se notan diferencias de estilo que habría que investigar, cotejando estos textos de Manuel de Bofarull y su equipo, siglo XIX, con los originales que estén en el archivo, de finales del siglo XV.)


Daçi
avant he delliberat yo dit Pere Michel CarbonellArchiver de la magestat del Rey nostre Senyor continuar en lo present libre les coses ques subseguiran es faran en lo offici de la dita Sancta inquisitio axi de les persones heretges reconciliades e condemnades
 a carcer perpetual e ab confiscatio de tots llurs bens com de les altres persones heretges condemnades en persones e ab confiscatio de tots llurs bens e liurades al braç secular com encara de franqueses de catius e catives de dites persones heretges e de algunes altres coses de dita inquisitio axi en vulgar com en latide mot a mot segons les dara a mi dit Archiver de manament dels reverends pares inquisidors de la heretica pravitat lo venerable e discret mossenyer Bernat Texidor prevere del bisbat de Urgell natural de la vila de Sanahuja e per auctoritat apostolical notari publich e del secret e del sacrat (c : g : sagrat) offici de dita Sancta inquisitio notari e scriva. E per ço a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge mare sua yo dit Archiver de mera voluntat e devotio (que) tench a la Sancta inquisitio continuare e scriure aquelles de la mia propria ma no mudant ne levant ne affegint hi res ut sequitur.

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes.

Die quinta mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII (1492). Martinus niger qui fuit servus Bernardi Campells reconciliati fuit manumissus et a servitute liberatus propter crimina hereticalia dicti B. Campells.

Die XI januarii anni M. quingentesimi fuit manu missa et liberata a servitute Beatrix nigra quae erat serva Joannis Coll canonici Gerundensis quae jam prius fuerat serva Joannis Bonanat mercatoris Barcinone heretici.

Die XVII octobris anno predicto MD (1500) fuerunt traditi libertati Martinus niger Magdalena nigra et Sicilia fuscasive lora qui fuerunt servi Francisci Requesens Barcinonae gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliati.

Die quinta mensis februari anno MDI (1501) fuit sententialiter pro liberta declarata Magdalena nigra que fuit serva Joannis Fortia Barcinonae heretici et etiam Margarita filia dictae Magdalenae nata post crimen comissum per dictum Fortia.

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis.

Die XV Augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX (1490) fuerunt reconciliati sequentes incolae civitatis Balagarii in dicta civitate Balagarii.

Baltasar de Casaldaguila de la vila de Pons.(: Ponts : Pontibus)

Joan Seguerra calçater e (como calzados Segarra)

Clara sa muller.

Pere Salabert.

Joan Stanyol. (Com lo protagonista de la catedral del mar)

Joan de Res.

Clara dels Valls.

Sperança de Pallas. (: Pallás, Pallars)

Catherina vidua muller que fonch de Pedro Coll quondam.

Margarita muller de Joan Spanyol. (Arriba Stanyol)

Joan Claverol.

Margarita muller de Gabriel Sant-Just.

Aldonça Avarca. (Abarca, ver p. ej Sancho Abarca, Aragón)

Leonor de Res.

Margarita Riers.

Gabriel de Sancta-Romana.

Joan Davella. (: d' Abella)

Marta vidua muller que fou den Pancol.

Francina filia de Joan de Empories.

Angelina muller de Joan Çatorra. (ipsa torra, turri, turre, torre &c.)

Violant muller de Gabriel de Sancta-Romana.

Sperança muller de Francesch Foix.

Pau de Naves.

Marti Baro.

Beatriu muller de Pere de Empories.

Miquel de Foix.

Blanquina muller de Jacme de Casafranca.

Eulalia muller de Pau Ciscar.

Isabel Beneta alias Avarca.

Joan dez Valls botiguer.

Pau de Res botiguer.

Gracia Claverola muller de Joan Claverol.

Pau Siscar.

Pedro Dampories.

Jacme de Casafranca.

Gabriel Sauri.

Franci Foix.

Aldonça muller de Joan de Res.

Aldonça muller den Manuel de Res quondam.

Gabriel Çatorre alias Barbastri.

Bonanat Maya.

Sperança muller de Andreu Lonch.

Joana Salavert muller de Joan Salavert.

Joan Çatorre alias Barbastri.

Francina Tarrega vidua muller que fou den Antoni Tarrega quondam.


Die XVI Augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX abjuravit tanquam leviter suspectus Joannes Valls corredor habitator de Balaguer.

Die XV dictorum mensis et anni abjuravit tanquam vehementissime suspectus Franciscus Stanyol habitator de Balaguer.

Die lune X mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII apud civitatem Balagarii fuerunt condemnati absentes et defuncti sequentes et eorum statuae traditae curiae saeculari.


Fugitius de Balaguer.


Gaspar Benedit maior de dies.

Gracia Çatorra.

Gaspar Benedit menor.

Joana Via-Camp.

Joan Benedit.

Francesquina de Foix.

Isabel Benedit vidua mare de Gaspar Benedit menor.

Misser Galceran Balthesar.

Brianda Benet.

Guerau de Cervello. (Cervelló)

Miata de Monros. (Mont ros, Montrós, Monrós, Monroch, monte rubeo, monte royo, Monroyo, Mont roig, etc.)


Defuncts de Balaguer.


Angelina quondam muller que fonch de mestre Sauri metge.

Blanquina quondam mare de Joan Falconer.

Guerau Cervello quondam.

Gaspar de Naves quondam.

Clara quondam muller que fou den Gabriel Çatorra.

Pau Coll quondam.

Na Paulina quondam.


Die VII decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII in foro civitatis Ilerdae fuerunt condemnatae in personis et traditae curiae seculari sequentes.

Violant muller de Joan Dabella (d' Abella, Apilia) de Balaguer.

Marquesa Maya muller de Bonanat Maya de Balaguer.


A XVI de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis reconciliati in civitate Barcinone sequentes et carceri perpetuo condemnati.

Ramon Mercader de Gerona.

Pau Ponç (que va a paupóns o paupontes) ferroveller.

Joannes Ballester pinctor.

Gaspar de Mur. (1: A sentencia huius Gasparis de Mur - Muro - procurator fiscalis appellavit et postea fuit condamnatus.)

Constancia (1: Fuit jam alias reconciliata haec Constancia.)
muller del dit Gaspar de Mur.

Blanquina Tolosa.

Isabel Montalbana. (de Montalbán, Montisalbis y variantes, también Montblanch, Montblanc, Monblanc)

A IIII doctobre (d' octobre, octubre) any MCCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis condemnati omnes et singuli infrascripti absentes et in statuis traditi brachio seculari in civitate Barcinonae.

Steve Canto fill den Lorenç Canto.

Euphrosina sa muller.

Euphrosina muller den Gaspar Vilanova filla den Joan Conques maior de dies.

Salvador Badia texidor fill den Aduard Badia.

Joan Çarriera paller.

Pere Portugues que stava a casa de Lois Ripoll paller.

Pere Bosch seder.

Berenguer Bosch fill den Jacme Bosch quondam.

Brigida muller del dit Berenguer Bosch.

Elionor alias Francina filla den Benet Falco de Gerona muller de Gabriel Benet de Barcelona.

Isabell filla de mossenyer Bernat de Ferreres quondam prevere.

Joana muller den Jacme Arguens tintorer filla den Vilella quondam germana den Vilella mercader de Barcelona.

Baltasar Bosch.

Clara muller den Antoni Gual germa den Vilella.

Florença filla de dita Clara muller den Jacme Falco de Gerona.

La muller den Pallas germana de dit Vilella.

Joan Francesch Crexells mercader.

Pere Pujol que stava al Call.

Francina Viladecans germana de la muller de Joan Trinxer lo vell.

Francoya filla de la dita Viladecans.

Agnes que primer fou muller den Benet Mo quondam.

Joan Balla que stava a la Trinitat.

Gabriel Funes Çabater e

Antonia sa muller.

Gaspar Davinyo fill den Gaspar Davinyo.

Violant muller den Guillem Fabra e

Elionor e - Clara filles sues.

Isabell Abella filla den Francesch Abella del Canys muller den Gaspar Vinyes coraler.

Violant Garridella vidua que era e ara es muller den Joan Bertran heretge.

Guimeranacosturera vidua. (de Guimera, Guimerá, Guimerà)

Euphrosyna muller den Jacme Bonanat.

Blanquina filia de la dita Euphrosina.

Elionor muller den Gaspar Costa.

Elionor muller den Nicolau Labia filla den Ramon Vidal.

Aldonça muller den Raphel Libia.

Blanca filla de Na Falcona Roca de Gerona.

Florença muller den Pere Libia.

En Linas juponer.

Blanquina sa muller e

Pere Linas son fill e

Isabel germana de dita Blanquina muller del dit Linas juponer que stavan a la cantonada dels speciers que va a Sanct just.

Clara Pi muller den Joan Pi.

Filla sua muller den Pau Rosell.

Pere Ferrer que stava al carrer Ample.

Aldonça mare del dit Pere Ferrer.

Paula muller den Nicolau Sanxo.

Florença Cartellana vidua.

Francesch Benet vanover e

Francina sa muller e

Ursula filla llur muller den Alfonso Dies cavaller musich.

Clara Bosca que era muller den Libia.

Violant muller den Pere Benet que fon senyor de certes galeres.

Isabel Aldonça Pi neboda den Joan Pi.


A XIII de deembre any MCCCCLXXXXVII en Barcelona foren reconciliats los seguents e a carcer perpetual condemnats.

Bernat de Ferreres corredor de orella.

Eulalia muller sua e

Clara donzella filla lur.

Francina muller den Marti Benedit notari e procurador dels miserables. (1: Postea haec Francina fuit condemnata.)

Clara muller den Miquel Amich coraler.

Elionor Olivera que fou muller den Pau Oliver quondam.

Joana muller que fou den Pere Ferrer quondam.

Celestina muller que fou den Viçent Malendri de Sanct Boy.


Die XI mensis decembris anno predicto MCCCCXCVII Gabriel Ballester per sententiam fuit a carceribus liberatus tanquam innocens. Tamen procurator fiscalis appellavit ab huiusmodi sententia et postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Die quinta octobris anno a nativitate Domini M quingentesimo fuit absoluta memoria et fama magistri Joannis de Ribes-altes quondam licet hic continuetur.

Die secunda maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIX in civitate Barcinonae.

Jacobus Castanyer Barcinonae fuit absolutus sed publice abjuravit.

Euphrosina Pometa que fuit de Siges (Sitges) fuit absoluta sed abjuravit.

In predicta civitate eadem die et anno proxime dicto fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

Manuel de Puigmija notarius.

Francina ejus uxor et

Florentia eorum filia sed istius bona non fuerunt confiscata quia erat tenerae aetatis.


Barcinone.

Constancia Trullos uxor Jacobi Trullos.

Isabel filia Michaelis Sener domicella.

Jamnina quae fuit uxor Petri Camprodo.

Elionor uxor Michaelis Valls.

Clara uxor Petri Oliver notarii.

Joannes Salvador filius Francisci Salvador.

Elionor filia Benedicti de Ferreres quondam Barcinonae habitatrix nunc Gerunde in domo Philippe Çarriera.

Sperança uxor Petri Joannis de Lobera olim capitanei Castri Sanaugiae diocesis Urgellensis.


Eadem die

Francina uxor Martini Benedit gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliata fuit tradita curiae et brachio saeculari et fuit combusta.

Eadem die.

Beatrix Sener quondam Barcinone uxor Michaelis Sener quondam fuit reconciliata in figura sive in statua.

Eadem die fuerunt condemnati defuncti sequentes.

Antonius Mayans pater uxoris Jacobi de Casafranca.

Violans ejus uxor mater dicte uxoris Jacobi de Casafranca.

Joannes Mayans frater dicti Antonii Mayans.

(1: Haec Isabel bis fuit condemnata.) Isabel uxor Dalmatii Ferrer Barcinone mater uxoris Joannis Ferrarii Dala Perpiniani.

Bernardus de Ferreres presbyter.

Blanquina alias Blanca uxor Francisci Benet quondam Barcinone.

Alduncia Monfort uxor Jacobi Monfort quondam locumtenentis thesaurarii Cataloniae.

Francina uxor Joannis Ballester quondam gremio Sanctae matris ecclesiae reconciliata soror Jacobi Taranan quondam jurisperiti.

Die quinta mensis octobris anno praedicto MCCCCLXXXXIX.

Lodovicus Palou fuit absolutus tanquam innocens.

Die XVIII mensis septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo.

Luissa Çatrilles - Violant Cardona - Elionor Cabrera. (Ab his duabus sive a sententia illata apellavit Fiscus.) - Brianda Ribes-altes fuerunt absolutae simpliciter.

(1: Postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condempnatus.) Mestre Raphel Cavaller - Guillelmus Nicolau (ab histo apellavit Fiscus) fuerunt absoluti cum penitentia.

Beatrix alias Maria de Alarcon - Bernardus Alcover - Serena Alcovera - ab jurament tanquam leviter suspecti.

Magdalena Prats de Figueres.

Alfonso Baron - Franci Requesens droguer - Marti Benedit notari - Catharina muller den Pau Falco quondam (2: De hac appellavit fiscus.) - Jacme Tuxones - Euphrosyna Morachs de Solsona - Barcinonae foren reconciliats et carceri perpetuo condempnati.

Constança Marqueta quondam - Melchior Çavall quondam - Isabel sa muller - Blanquina quondam muller den Bernat Dala - Joan Salvat quondam - Misser Jacmo Taravan quondam olim Regens Cancellariam domini Regis in Cathalonia haeresiarca. Foren condempnats com a defuncts en sesstatues.

Violant Stadella alias Tristanya. - Elionor Graciana fuerunt reconsiliatae et condempnatae in suis personis.

Die veneris XVIIII mensis marcii anno a nativitate Domini M quingentesimo primo in civitate Tarracona fuerunt condemnati mortui et absentes qui sequuntur.


Mortui.

Gabriel March quondam mercader de Falcet.

Gracia Lunella quondam de Tarragona mare de Na Blanquina muller den Manuel Ribelles calçater de Tarragona.

Absentes fugitivi.

Francesch Ribelles - Blanca sa muller - Na Salvada sa sogra de Falçet.

Isabel e - Violant filles den Gabriel March de Falçet.

Galceran Çaportella de la vila de Muntblanch.

Antoni Calatajut sabater - Isabel sa muller e - Maria mare del dit Antoni de Cambrils.

Tecla muller den Miquel Muntfort filla den Gabriel Funes de Riudolms.

Joan Alexandre fill de la vidua Alexandre pro heretica condemnada.

En Linas Sartre e - sa muller - Lo filastre (fillastre : hijastro) de dit Linas - Francina muller den Gabriel Garriga - Lois Tolosa germa de Gabriel Tolosa - Blanquina muller del dit Lois Tolosa - Beatriu muller den Guillem Alenya de Muntblanch (Montblanc, Montblanch). Tarraconae.

Violant muller den Lois Ribelles germa de mossenyer Lois Garriga prevere de Tarragona.

La Sogra de mestre Antoni de Calatayut sabater de Cambrils.


Die dominica prima mensis augusti anno a nativitate Domini MDI in Tarracone civitate fuerunt reconciliati gremio Sanctae Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati.

Guillelmus Nicolai textor velorum (1) - Catharina Falcona vidua uxor Petri Falco quondam - Angelina Tuxones uxor Jacobi Tuxones reconciliati Barcinonae.

In prefata civitate Tarraconae fuit absoluta eodem die simpliciter Blanquina Dorla uxor Martini Dorla quondam de Barcinona et die lune XX mensis decembris anno MDI in predicta civitate fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

(2) Gabriel Ballester mercator civitatis Barcinone.

(1) Fuerunt jam alias reconciliati.

(2) Fuerat prius absolutus.

Frater Thomas Remirez (Ramírez, de Ramiro, Ranimiro) monachus monasterii Populeti (Poblet) - Blanquina Roia (: roya : roja) vidua villae de Valls campi Tarraconae (1: Fuerunt jam alias reconciliati.)
- Francina Fanera vidua villae de Falcet diocesis Tarraconae - Elionor uxor Joannis Gomis villae
Montis-albi (Montblanch, Montblanc).

(2: Christiana de natura.) Gabriela Joanna Goltara vidua de Sarria diocesis Barcinonae habitatrix Tarraconae.

Eadem die et loco in Tarracona fuerunt condemnati sequentes pro hereticis mortuis et eorum statuae sive figurae curiae seculari traditae.

Paulus Falco quondam pellarius Barcinonae.

Gondisalvus de Sanctos quondam - Michael Vidal Scriba Regius. Barcinonae.

Lodovicus de Ala quondam mercator Gerundae.

Eadem die et loco fuerunt condemnati tanquam heretici et eorum statuae sive figurae curiae seculari relictae absentes sequentes omnes incolae Barcinonae.

Joannes Sever filius Bonanati Sever quondam.

Bonanatus Sever filius Michaelis Sever quondam.

Dalmatius Benet et

Francina eius uxor.

En Castello Mallorqui.

Petrus Bosch et Constancia eius uxor.

En Çacam mercader et uxor ipsius Çacam.

Franciscus Huguet et Uxor ipsius.

Petrus Soler et Uxor ejus.

Maria filia Francisci dez Pla.

Maria ancilla Benedicti de Ferreres mercatoris quondam.

Elionor uxor Francisci de Calataiut. (antes Calatajut, Calatayud)

Joanna Torrosella alias Libiana.

Brigida uxor Berengarii Bosch.

Dionysia Benedicta uxor Dionysii Benedicti.

Philippa uxor den Falco de Gerona soror Francinae uxoris Gabrielis Benedicti.

Eadem die et loco scilicet in Tarracona XX decembris DI fuerunt condemnati in personas et traditi curie saeculari tanquam heretici sequentes.

(1) Frater Manuel Galceran monachus monasterii Populeti hereticus famosissimus. (1: Iste dicebat quod erat XXXXVII anni quod receperat habitum et ipse erat sexagenarius et ultra fuit insignis hereticus.)

Catharina uxor Joannis Ferrer curritoris Barcinonae.


Die XXI septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo secundo in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

(1) Joannes Nicolaus de Muntblanch.

Franciscus Bertran procurator et germanus camerarii de Reus et episcopi de Tuir.

Francina uxor Joannis Martini de Vall moll diocesis Tarraconensis.

(2) Lodovicus Morato alias Gordiola et - Clara ejus uxor villae de Muntblanch - Blanquina uxor Manuelis Ribelles - Andreas Colom et - Blanquina eius uxor - Franciscus Vilagut et - Beatrix eius uxor.

Raimundus Scales Barcinonae.

Joannes Castello Barcinonae fuit penitentiatus cum gramaylleta sive Sant-Benito.

Joannes Ferrer curritor auris civitatis Barcinonae fuit in persona condemnatus et traditus curiae seculari et iste fuit repertus retayllatus (retallat: recortado) sive circuncisos (circunciso).


Eadem die scilicet XXI septembris anno a nativitate Domini MDII in Barcinona fuerunt condemnati in statuis loco suarum personarum.

(1) (2) Fuerant jam alias reconciliati.


Lodovicus Benet absens a civitate Gerundae.

Raimundus Vilagut quondam et

Celestina eius uxor quondam civitatis Tarraconae.

Bernardus Roig maior dierum - Beatrix eius uxor quondam - Bernardus Roig minor dierum quondam villae de Vallibus diocesis Tarraconae.

Petrus Ximeno et - Elionor eius uxor defuncti de Villa-rodonadiocesis Barcinonae.

Gaspar de Mur defunctus civitatis Barcinonae qui obiit in carceribus Sancte inquisitionis et jam fuerat prius reconciliatus.

Die XXX et ultima decembris anno praedicto a nativitate Domini MDII in civitate Barcinona fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae.

Alduncia Cerquosa vidua quae fuit Guillelmi Cerquos quondam argentarii Barcinonae.

Violant Avinyona vidua quae fuit uxor Raphaelis de Avinyo.

Francina Fabra uxor Joannis Fabra-Pertusa.

Eadem die abjuravit propter verba hereticalia prolata in ludendo et alias Bernardus Cunill Bajulus civitatis Elnae.

Die III februarii anno a nativitate Domini MD tercio in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

Joannes Navarro curritor Gerundae.

Violans Bages uxor Joannis Duran.

Eadem die Jacobus Benet mercator Gerundae fuit condemnatus in persona et brachio seculari personaliter traditus eo quia defecit in canonica purgatione sibi injuncta.

Die... dicti mensis februarii anno predicto MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus de Sentillana habitator Barcinonae quia duxit duas uxores simul vivas.

Die XXVIIII mensis junii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Michael Bosch de Argiles diocesis helenensis quia protulit verba hereticalia ludendo et alias.

Secunda die julii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus Ubach mercator Barcinonae quia duxerat duas uxores simul viventes unam Rhodi aliam Barcinonae.

Die X mensis augusti anno predicto MDIII in civitate Barcinona fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Galcerandus Colomer pellerius Barcinonae.

Fuit condemnatus in absencia Petrus Prats Montis-Albi qui se fecit agarenum sive maphometicum.

Fuerunt condemnati etiam sequentes defuncti.

Magister Laurentius Badoz quondam medicus - Stephanus Valls quondam pellarius - Bernardus Dala quondam mercator. Barcinonae.

Die tertia mensis decembris anno predicto MDIII in sede Barcinonae fuerunt reconciliati sequentes.

Michael Valls botiguerius - Sorores Bartholomeva Rabacera - Euphrosyna uxor Bartholomei Pinos - Catharina Siurana - Raphaela

Çabuda. Barcinonae.

Joanna uxor Michaelis Cervera Çabaterii - Angelina Alamany - Violant Aymerica (Aymerich, com Aymerich Despuig : Americo Vespucio). Barcinonae.

Narcissa Sunyent - Clara Castanyera. Barcinonae. Hieronym Benet Sarria alias Grau pictor Perpiniani. Elionor uxor magistri Joannis organistae Gerundae.

Die sexta mensis decembris anno predicto MDIII in platea Regia Barcinonae fuerun (fuerunt) condemnati in personis et bracio (brachio : brazo : braç) ac curiae seculari traditi sequentes heretici.

Omnes civitatis Barcinonae.

Blanquina Sarriana heresiarcha. (Sarria, Sarriá, Sarrià)

Mandina Boscha heresiarcha. (Bosch; apellido muy conocido en Alemania)

Oliva Barona heresiarcha. (Baro, Baró)

Isabel Valls heresiarcha.

Michaela Pou.

Clara Xerquano heresiarcha.

Joannes Palau heresiarcha.

Elionor uxor dicti Joannis Palau heresiarcha.

Hieronymus Rosas heresiarcha.

Elionor uxor dicti Hieronymi Rosas.

Die XII mensis Julii anno a nativitate Domini MDIIII (1: Record com lo Inquisidor novament arribat açi en Barcelona en lo mes de juliol del any MD e quatre ha nom Franciscus Pays de Sotomaior.)
in platea Regia civitatis Barcinonae fuerunt gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliatae per reverendos domnos Petrum episcopum Barcinonae et fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum ordinis predicatorum inquisitorem omnes sequentes.

Bartholomeus Dauder droguer.

Franciscus Ribelles pellerius.

Andreas Amoros pellerius.

Barcinonae.

Joannes Roger draperius (draper; trapero).

Bartholomeus Ribesaltes tapinerius.

Griselda uxor quae fuit Francisci Far.

Joanna uxor quae fuit Joannis Sartre.

Coloma uxor praedicti Francisci Ribelles.

Isabel Sala.


Et dicta die XII julii anno MDIIII in ipsa eadem platea regia Barcinonae per dictos reverendos domnos Episcopum et Inquisitorem fuerunt condemnati in personis et brachio seculari traditi sequentes.

Barcinonae.

Isabell uxor quae fuit Bartholomei Sartre quondam libraterii.

Raphael Dauder droguerius.

Beatrix uxor dicti Raphaelis Dauder.

Dalmacius Cirera Pellerius et

Francina uxor Joannis Tuxones textoris lini.

Eadem die scilicet XII julii anno predicto MDIIII in dicta platea Regia Barcinonae prefatus reverendus magister Joannes Enguera inquisitor et magnificus Jacobus Fiella decretorum doctor canonicus et decanus Sedis Barcinonae Vicarius generalis in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Gerundae condemnarunt in statuis defunctos infrascriptos mandantes eorum ossa exhumari et comburi.

Civitatis Gerundae.

Asbert Benet mercader et Francina sa muller.

Die secunda octobris anno predicto MDIIII in civitate Barcinona in Regia platea fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae personae infrascriptae per reverendos domnos fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomaior inquisitores etc. et Bartholomeum Salavert utriusque juris doctorem canonicum Barcinonae et vicarium generalem in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Barcinonae.

Barcinonae.

Violant Coll muller den Antoni Coll quondam mercader.

Catharina muller den Pere Dauder quondam.

Elionor muller den Pere Ribes quondam.

Eadem die fuerunt condemnati in statuis defuncti sequentes.

Narcis Mo... alias Miquel.

Raphaela uxor Petri Truyllols quondam.

Joannes Gil peller.

Margarita uxor Joannis Crexells quondam.

Eulalia uxor Raphaelis Bages quondam.

Bernat Cabut quondam.

Bernat Miquel alias Mo quondam.

Beatriu uxor Francisci Sartre quondam Solsonae.

Barthomeu Sartre quondam librater.

Aldonça muller den Pere Rosas quondam.

Violant muller den Galceran Çaportella quondam.

Clara muller den Raphel Dauder.

Pere Dauder corredor.

Barcinone defuncti et mortui.

Agusti Bonanat Amoros.

Franci Far.

Marquesa uxor Jacobi de Vilacans (Viladecans) quondam.

Pere Sarria quondam.

Violant que fonc muller de Guillem Costa.

Agosti Amoros quondam.

Item Perotus Valls botiguerius fuit penitentiatus cum mitra in catafali et in schalis in portis ecclesiarum eo quia venit ad carceres cum schala et loquebatur cum Isabele Valls eius matre heretica et dabat sive mittebat scripturas ad carceres docendo captos quod deberent negare et quod confiteri.

De la Synagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

E per quant a mi dit Archiver del Senyor Rey semble cosa saludable e pertinent als christians bons e devots a la Sancta Inquisitio ques comença de fer en aquesta ciutat de Barcelona en lany Mil CCCCLXXXVII e encara ara en aquest any de Mil cinccents e quattre secontinua es continuara tench sperança en Deu e en la Sacratissima Verge Maria mare sua tant e tant longament fins a tant que tota la cugula canyota e mala

(página 160 del pdf muy borrosa, * delante de algunas palabras ilegibles)

herba que son los heretges sia de la *bona terra que son los feels christians del tot contrita *arrabassada e cremada que en aquest libre que sera per mi recondit en lo Real Archiu de Barcelona hon son scrites les gestes antigues e per avant hi seran scrites les gestes noves dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona e de molts altres dignes de memoria yo pos e continuo un capitol contengut en una letra que lo fiscal de la Sancta Inquisitio de Valentia (o Valencia) ha feta al fiscal de la Sancta Inquisitio de Barcelona per aquell a mi dit Archiver communicat e donat transumpt vertader e provat ab son original lo qual capitol es del tenor seguent en lengua castellana. E es fundada sobre la Synagoga en Valentia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

(N. E. No se actualiza la ortografía. La gramática de Nebrija estaba aún reciente, 8 años atrás)
Capitulo de una lettra del fiscal de la inquisition de Valentia fecha al fiscal de la inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Vives converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500.

Jesus en Valentia a XXIII de marzo anno de 1500.

Razon es Sennor hermano que a vos primero que a ninguno se scriva el caso inauditu y abhominable que por misterio y voluntad divina a intercession del bienaventurado padre prior de Sancta Cruz de gloriosa memoria havemos hallado en esta ciudat y es este que en este Sancto Officio teniamos vestigio como en una casa de un converso desta ciudat llamado Miquel Vives todos los sabados se encendian gran multitud de candelas y lumbres y havia mas de medio anyo sabiamos lo continuavan. E sus reverencias visto esto aunque havia information que de los sabados a otros dias hazian grande differencia en los guardar proveyeron que se procediesse a caption de los de la casa y que un viernes a la noche fuessemos por los fallar con el furto en la mano e assy por estar el aguazil doliente y viejo el hermano Martin Ximenes y Joan Perez e yo que con los Sennores Inquisidores (la n es u) solos specialmente el caso sabiamos y otros dos que nos acompanyavan despues de anochecido que vimos de una parte la luminaria fuemos dissimuladamente a la puerta de la casa por ver si estava abierta y hallamosla cerrada y passamos adelante e ovimos los tres nuestro consejo que hariamos e acordamos que uno fuesse a llamar a la puerta de la casa por si abririan diziendo que trahia una lettra para el Sennor de la casa y que si abrian la puerta se entrasse dentro y que nosotros llegariamos luego alli a las bueltas y fue assy fecho pero los de la casa nunca quisieron abrir sino que primero el que dezia levava la carta dixiesse quien era de manera que Martin Ximenes y Joan Perez y yo estavamos muy confusos no sabiendo que deviamos fazer por que los inquisidores nos havian mandado lo hiciessemos sin scandalo ninguno. Nosotros visto que los de la casa si lo dexavamos podian haver sentimiento de nosotros e que nunca mas los tomariamos de aquella manera encomendandonos a nostro Sennor y al beneventurado padre prior delliberamos de dar con la puerta en tierra si pudiessemos y sobir de salto y sperar qualquiera afruenta que viniesse y assy fue fecho que todos los cinco que eramos nos juntamos y comensamos en plentar y apretar con la puerta de tal manera que aunque la puerta era en grande manera fuerte las fuerzas nostras con el fervor de Dios tanto crecieron que dimos con las puertas en suelo y se quebraron por lo mas fuerte y assi entramos la casa e luego un hombre de bien y yo nos amparamos de la puerta de la casa y Joan Perez y Martin Ximenes tomaron una candela que fallamos entrada de la dicha casa y subieron con mucha prissa en lo mas alto de la casa donde creyamos que el acto estava e hallaron la puerta de una camera donde el negocio estava cerrada y con ayuda de Dios e zelo de la fe augmentaronse las fuerzas y dieron con la dicha puerta en tierra y entrados dentro hallaron en la dicha camara la qual estava muy bien ataviada las cosas siguientes. Primeramente tres lamparas grandes encendidas. Item en medio de la camera colgado un candelero o candil de laton en que ardian ocho mechas con aceyte. Item a la una parte de la dicha camera estava una mesa cuberta con una alcatifa muy rica y a los quatro cantones de la mesa y en medio de una parte y otra seys candelas de cera a forma de velas. Las primeras dos eran de cera blanca las otras dos de cera verda e las otras dos de cera colorada. Item a la parte principal de la mesa estavan tres grahones y en el primero estava una biblia uberta en el segundo estava el talmut e en el tercero estava una caxeta mediana de huesso muy rica donde estava la tora cubierta de brocado y de otras muchas joyas. Item estavan en la mesma tabla unos nueve o dies libros pequenyos en que en cada uno dellos estavan scriptas diversas orationes judaycas y la forma de las cerimonias y los tiempos en que se han de dezir y hazer. Item junto con la tora estava una scalera de seys grahones colorada y muy bien labrada que denotava y monstrava que alli se predicava aquella vieja ley. Item havia encima de la dita mesa una capsa de largaria de quattro palmos llena de velas de cera dellas blancas dellas verdes dellas coloradas. Item havia mas en un rincon de la dita camara una tenaja o jarra pequenya que podia tener fasta dos aroves de azeyte en fin que por no ser mas prolixo hos fago saber que se fallaron todos los apparejos que una Synagoga en tiempo de la prosperidat de la ley vieja podia tener. Yo y mi compañero mientre esto se faszia y veya deffendimos la puerta no dexando sallir ni entrar a nadye aunque todos los que estavan dentro quisieran y tentaron si pudieran sallirse y yrse y assy el hermano Martin Ximenez y Joan Perez dexando uno arriba en la camara que mas verdaderamente (pone veadaderamente) Synagoga se puede dezir para que la guardasse baxaron baxo y prendieron al dicho Miquel Vives senyor de la casa que estava a mi costado porfiando por sallirse y a su muger que es de las mas gentiles desta ciudat y fallamos menos a la madre de dicho Vives e no la podiamos fallar ni el fijo ni la nuera no querian dezir donde estava y assy tomamos una mochacha de casa y con temores que le fizimos dixonos donde estava que era en un studio que la puerta no parescia sino un armario la qual no queriendo abrir con un madero grande rompimos la puerta y ella se deffendia con una tranca a la fin que le entramos y la prendimos y allamosle entre las faldas cinco cocas (tortas) de pan alis e assy posimos seys personas de la casa dentro de una camara y embiamos por los senyores inquisidores los quales luego vinieron y aquella noche vino mucha gente por ver todo esto. Ardieron las lamparas fasta otro dia a medio dia y quedose todo como estava apparejado en la dicha camara porque la gente lo viesse. El sabbado siguiente que fue XXI de marzo vinieron a la dicha casa por ver aquel caso detestable tanta multitud de gente que no solamente en la casa no podiades entrar mas aun en el barrio no os podiades acostar ni llegar de manera que huvo muy poca gente en esta ciudat que no lo fuesse a ver en tanto que sus reverencias mandaron cerrar la puerta desta casa con ladrillo o rejola assy por que a cada hora la multitud de la gente que venia echava la puerta en suelo como aun porque fallandose alli tanta gente juncta teniamos temor se levantasse o siguiesse alboroto de pueblo contra esta gente y aun falto muy poco e passo gran peligro que no se seguio etc. Del Real de Valencia a XXIII de março 1500.

Die XXVIII mensis octobris anno a nativitate Domini MD quarto per reverendos domnos Franciscum Pays de Sotomaior inquisitorem et Bartholomeum de Salavert vicarium generalem Reverendi domni Episcopi Barcinonae in platea Regia Barcinonae fuit gremio Sancte matris Ecclesiae reconsiliata

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellerii Barcinonae.

Elionor uxor Bartholomei Ribesaltes tapinerii Barcinonae fuit ibidem condemnata pro heretica et brachio seculari tradita et combusta.

Die XVII mensis januarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae reverendi domini Petrus episcopus Barcinonae magister Joannes Enguera et Franciscus Pays de Sotomajor inquisitores reconsiliarunt et condemnaverunt tanquam hereticos sequentes.

Joannes Valls peyellerius (pellerius) - Elionor eius uxor - Yolans Alanyana quae uxor fuit Lodovici Alanya - Euphrosina uxor Joannis Malarts. Isti fuerunt reconsiliati bis.

Jacobus de Casafranca Locumtenens Thesaurarii Principatus Cataloniae.

Dalmatius de Tholosa presbyter canonicus et praepositus Sedis Ilerdae qui prius degradatus per reverendum dominum Guillelmum Serra (1) Episcopum Hypponensem fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti.
(1) Hic G. Serra est frater ordinis Sancti Francisci vulgo nuncupati bisbe de gratia qui hunc titulum episcopatus nullatenus assumpsit.

Die XXIIII januarii anno predicto M quingentesimo quinto fuerunt traditae triremibus nobilis Raimundi de Cardona personae infrascriptae quae fuerant positae in carceribus perpetuis et dicti carceres perpetui fuerunt illis commutati in dictis triremibus et sunt sequentes.

Joannes Navarro de Gerona.

Alfonso Barron de Figueres.

Hieronym Benet alias Sarria pintor de Perpenya.

Franci Vilagut de Tarragona.

Lois Morato de Montblanch.

De Barcelona.

Bartholomeus Ribes tapinerius.

Bartholomeus Deuder.

Franciscus (pone Francissus) Requasens. (Requesens)

Galceran Colomer.

Guillem Nicolau.

Gabriel Ballester.

Jacme Tuxones.

Joan Roger.

Michael Valls.

Pere Dala.

Ramon Scales.

Joan Valls.

Franci Ribelles.

Joan Nicolau de Muntblanch ara habitant en la ciutat de Barcelona.

Die prima mensis martii anno predicto millesimo quingentesimo quinto.

Franciscus Franch utriusque juris doctor regens Regiam Cancellariam Principatus Cataloniae fuit publice penitenciatus eo quia cum sententia per dictum reverendum Franciscum Pays de Sotomajor fuit declaratus ipsum fuisse perjurum fautorem et defensorem illicitum Jacobi de Casafranca heretici excedendo metas et fines officii advocati prestando consilium et auxilium ut quidam testis deponens contra dictum Casafranca retrocederet et eius depositionem revocaret.

Die XXIII junii anno predicto M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae fuerunt reconciliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati per reverendum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et Jacobum Fiella utriusque juris doctorem decanum et canonicum Barcinonae vicariumque generalem pro reverendissimo domino Henrico de Cardona electo Barcinone (1) et etiam vicarium pro reverendisimo domino Archiepiscopo Tarraconae infrascripti et sequentes.

Violant muller de mestre Guillem Pedralbes metge de Tarragona.

De Barcelona.

Mestre Guillem Macip metge.

Mandina muller de Pere Casasaja quondam.

Brigida muller den Pere Domenech quondam.

Eulalia muller den Guillem Duran quondam.

Marquesa muller de Baltasar Vilagut scriva de manament.

Beneta muller de Gaspar Mir heretge.

Eadem die et in eadem platea fuerunt condemnati et brachio seculari traditi personaliter infrascripti per dictum reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et reverendum magistrum Gasparem de Puteo in sacra theologia magistrum Archidiaconum Vallensem et canonicum Ecclesiae Barcinonae vicarium in hiis causis pro dicto Reverendisimo domino electo Barcinonae.

(1) Hoc anno hic Henricus de Cardona adeptus est possessionem huius episcopatus Barcinonae.

Barcinonae.

Clara uxor Bonanati Bernich coralerii.

Blanqua uxor Martini Baro mercatoris que olim fuit uxor magistri Petri Çalom quondam medici.

Gaspar Mir peyerius.

Blanqua uxor Jacobi de Casafranca quondam heretici.

Francina uxor Francisci Rossell quondam.

Die VI julii anno predicte M quingentesimo quinto in Sede Barcinonae.

Violans uxor Sigismundi de Barbarano filia Jacobi de Casafranca heretici fecit penitentiam publicam tanquam perjura et impediens officium Sanctae inquisitionis.

Jatsia fins aci no sien stades continuades en lo present libre sino dues sententies una folio XXIX... scrita de ma mia contra sis persones seguents Joana Labiana vidua Marquesa muller de Pau Badia Catharina muller de Galceran Bertran germanes Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Franci Pallares reconciliat Aldonça muller den Gabriel Comte. Altra folio XXXXIII... est que sentencia canonicae purgationis contra Angelinam uxorem Joannis Vilella mercatoris scrita de ma de I scriptor del offici de aquesta Sancta Inquisitio appellat Joan de Vilava. Empero yo Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor per clarificar los enteniments de alguns mals creents e dubitants que tantes culpes errors e heretgies se sien seguides e comeses per persones reputades e tengudes per christianes e bones e per fer millor dictat e acquirir merit de nostre Senyor Deu e expandir los tants opprobris e injuries fetes contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la Sacratissima Verge Maria mare sua a tots los devots christians qui volran legir en lo present libre tals errors e abhominations he delliberat scriure algunes sententies en lo present libre totes de ma mia e de mot a mot axi com son stades donades e publicades e scrites en llurs originals processus dels quals de manament del pare reverend inquisidor de la heretica pravitat Franci Pays de Sotomayor son stades tretes e communicades a mi dit Archiver e son del tenor seguent.

(Continúa la sentencia contra Jacme de Casafranca)