9 DE ENERO.

9 DE ENERO. 

Se resolvió expedir a las universidades de Gerona, Perpiñan, Tortosa, Lérida, Cervera y Vich una circular concebida en estos términos.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres continuament ab grandissima diligencia e vigilancia pensam entenem e treballam donar orde de repos e tranquillitat a la grandissima turbacio la qual es en aquest Principat per causa de la detencio de la persona del Illustre Senyor Princep la qual detencio no solament done inquietacio a la cosa publica del dit Principat mas encara vos fem certs que exprimentam la negociacio e mercaderia la qual es sustentacio dels poblats en lo Principat es tant deteriorada que ve quasi a total anichilacio. E mes havem per indubitat com ab deliberacio de gran consell de juristes e homens doctes sia axi trobat que en la detencio e extraccio fora lo Principat feta de la persona del dit Princep ab humil reverencia de la Majestat reyal parlant sostenen lesio interes e violacio moltes libertats usatges constitucions e privilegis de aquest Principat en pactes deduhits o per la Serenitat del Senyor Rey jurats per reintegracio dels quals prejudicis e lesions continuament los embaxadors de aquest Principat fan humil e continua instancia e supplicacions a la Majestat del Senyor Rey lo qual fins açi ab humil clemencia de la sua Altesa parlant no solament no ha volgut gracia fer al dit Principat que com a carcellers nos donas la persona del Senyor Princep mas axi poch li ha plagut reintegrar tants prejudicis e violacions fets a les libertats constitucions e privilegis de Cathalunya ans segons haureu vist per la copia de la letra a nosaltres derrerament tramesa per los dits embaxadors la qual copia per correu tramesa vos havem lo dit Senyor allegant ley de Castella e en lo govern dels cathalans en exemplar trahent se mostra molt enujat e congoxat de les supplicacions per part de aquest Principat fetes e moltes paraules la sua Majestat ha proferides les quals no pocha admiracio e congoxa deuen portar a tots los poblats en aquest Principat als quals es molt necessari treballen en reparacio e conservacio de lurs libertats e privilegis car aquells interessats o perduts serie tota la terra en gran prostracio redigida. E aquesta tal reparacio e conservacio es gran servey e benefici de la reyal corona e repos e tranquillitat de la cosa publica de tot lo Principat lo qual si les libertats no eren no serie tant popular ne opulent com es per causa de la gran sterelitat de la terra. Les libertats donchs son aquelles qui de poch lo han fet gran e lo fan esser en la reputacio que es e los nostres passats les dites libertats ab scampament de sanch han adquisides e apres ab molta virtut fins aci conservades. E si en lo present cars lo qual es major que james occorregues en aquest Principat les dites libertats no son conservades seria causa dels majors inconvenients que james en aquesta terra se seguissen. E vuy los poblats en lo Principat no deuen esser tant de virtut e bon sforç destituhits que no abasten a reparacio sosteniment e conservacio dels dits privilegis e libertats qui ab tanta virtut per nostres predecessors son stats adquisits. E no duptam los qui aci som presents obtenir la dita reparacio per tals medis deguts e pertinents son stades les coses introduides e majorment per la singular e virtuosa unitat per obra divina en aquest Principat inspirada sobre aquesta materia la qual es tanta que fins aci ab un cor voler e parlar aquesta materia unicament es prosseguida per los embaxadors de aquest Principat de les ciutats de Barchinona comdat de Rossello de Leyda de Tortosa qui ab lo Senyor Rey son. Empero som certificats que alguns seminadors de zizania (sembradores de cizaña) enemichs de la cosa publica de aquest Principat han sinistrament informada la Majestat del Senyor Rey donantli entendre en aquexa ciutat per algunes causes e passions particulars haver diferencies tals que podrien procurar separacio e apartament de la prossequucio de aquest negoci e defensio de les dites libertats e per ço va a aqui mossen Guillem Ramon Darill (de Erill) o altre trames per la dita Majestat. De que havem deliberat avisarvos e pregar afectuosament que com fins açi virtuosament aquexa ciutat ha acostumat no fallir al benefici publich de aquest Principat en lo present cars de tant gran importancia fallir no vulla e si diferencies algunes ha entre vosaltres vullau de tanta virtut usar que de continent aquelles reposeu e a unio reduhiscau per manera que sie conegut per tot lo mon planament aquest Principat totes passions part posar per ses libertats defendre. E per quant en aquesta materia fins aci per nosaltres es insistit se deu mostrar los qui no hic son loar approbar e haver ferms nostros procehiments e en aquells remetresen com sien tals que reportaran grandissimo benefici e total repos a aquest Principat. Lo dit mossen Erill o altre deu esser aci ab nosaltres de la resposta que feta li sera vos certificarem. E placieus trametre aci persona que represente aquexa ciutat qui hic sia a XII del present segons ja havem scrit relexant tot dubte qui mogut sia de poder haver scrit e demanada aquexa e Ies altres ciutats com fet havem car indubitadament axi ses pogut e degut fer. E qui tals duptes promou vol e procura lo Principat romandre violat e interessat en ses libertats e privilegis. Placieus donchs en les sobredites coses provehir virtuosament com de costres savieses indubitadament confiam e speram. E sia molt honorables e savis senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostre honor promptes.

20 DE ENERO.

20 DE ENERO. 

Se dio cuenta de las siguientes cartas:

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los diputats del regne de Valencia.
Molt nobles e molt magnifichs senyors. No ve a nosaltres en dupte que la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustrissimo Princep son fill no haja donat e done a vosaltres e a tots los poblats en aquexa ciutat e regne dolor e contristacio molta com per la matexa detencio es a nosaltres e a tots los de aquest Principat en los animos tanta afliccio que bonament explicar nos poria ne aço sens deguda causa per quant la innata fidelitat qui es en los vassalls de la corona Darago meritament los incita a complanyer e dolres de tot infortuni entre lur Rey e Senyor e tal seu fill causant diferencia alguna hoc e per los innumerables inconvenients e perills qui a la dita Corona e a la cosa publica (reipublice, república) dels regnes e dominis de aquella per tal cars provenir stan apparellats. E per tant sabuda la dita detencio decontinent sens alguna triga per part de aquest Principat e de nosaltres per comissio de la general cort en Leyda congregada aquella representants fonch proveit en trametre al Senyor Rey solemna embaxada qual crehem sapiats per instantissimament supplicar intercedir e obrar lo paternal amor gracia e benediccio de la dita Majestat reyal en lo dit Illustrissimo fill seu esser reduhits e de aquell la reverencia e obediencia filial esser fetes e la persona del dit Senyor Princep esser en libertat restituida. Stimant lo dit Principat e nosaltres en nom de aquell aquestes supplicacions intercessio e obra e hun tal ofici esser degut e pertanyerse al dit Principat e a la devota e incorrupta fidelitat de aquell per dir significar e exposar a la dita Majestat reyal quant ab gran alteracio del seu glorios nom tal novitat es haguda entre les gents e de aquella per totes les parts del mon discorrera la fama. Hoc e per manifestarli los dits perills e inconvenients qui en sos regnes e dominis per la commocio dels poblats a causa de la dita novitat porien facilment provenir e assenyaladament en la illa de Sicilia e altres sues illes si prestament no sabran aquella esser quietada. E part aço per sentirse degudament lo dit Principat e los poblats de aquell de tota oppressio e congoxa del dit Illustrissimo Princep qui es fill de lur Rey e Senyor e apres los seus dies en lo dit Principat e altres seus regnes e dominis legittim successor e al qual la matexa fidelitat apres la Majestat del dit Senyor Rey son pare indubitadament es deguda. E essent aquell tal e de tanta prudencia virtuts e gracies singularment dotat que meritament quiscuns vassalls de la dita Reyal corona son incitats a voler e amarlo e de la sua persona haver grandissimo recel per quant speren apres los benaventurats dies de la dita Majestat reyal esser per aquell senyorejats e regits ab molta justicia e saviesa. Fallir stimara lo dit Principat al stret deute de fidelitat e precipuament envers la dita Majestat reyal si en aço no se interposas e retes son degut ofici. Crehent no resmenys e havent per ferm que semblant voluntat delliberacio e proposit fos e recaygues en los del regne de Arago hoc e en los poblats en aquexa ciutat e regne per esser quiscuns e tots ensemps vassalls de la dita Majestat reyal e tots deutors de la devocio e fidelitat matexa e la qual totstemps per quiscuns es stada virtuosament guardada e colta. Los del regne de Arago empero jatsia per nostres embaxadors e part nostra instantment exortats e requests no han feta ne fan fins aci aquella intercessio e obra que lo present negoci es vist exhigir abans en la persona del dit Senyor Princep es stat renunciat al inextimable privilegi e libertat de aquell regne de la ferma de dret e manifestacio del qual acte jatsia cregam a bona intencio fet provenen a aquest negoci molt grans contraris. E per la vostra part e de aquexa ciutat e regne no vehem fins aci alguna embaxada ne altres obres o intercessions al negoci condignes la qual cosa es a nosaltres de molta admiracio e porta al dit negoci detriment molt gran sens falla per quant la instancia sola es de aquest Principat e per lo dit Senyor Rey es allegat esser inconsulta empresa e que no correspon a la voluntat divinal per quant los altres seus regnes e dominis de aço nos senten. E axi nostres embaxadors e aquest Principat fins aci no son stats per la dita Majestat reyal exaudits ne la liberacio del dit Senyor Princep obtenguda ne haguda la custodia de la persona del dit Senyor Princep la qual aquest Principat ha demanada e pendria ab summa voluntat a tot carrech de carceller per quant es acomanada a persones no prou acceptes. E axi frustrades fins aci nostres supplicacions e peticions lo honor reyal no es redressat ne lo dit Senyor Princep restituit en libertat ne al benefici publich proveit abans la cosa publica sta e fluctua e es en gran perill constituida. Tot aço crehem fora ya reposat e lo fi desijat obtengut si per part vostra e del dit regne de Arago les nostres supplicacions e instancies envers la dita Majestat reyal fossen stades acompanyades. E jatsia gens per aço aquest Principat no desista ne entena desistir james en lo que santament e deguda a tot servici de nostre Senyor Deu honor e servey de la dita Majestat reyal seguretat de la persona del dit Senyor Princep tranquillitat e repos de la cosa publica del domini reyal ha principiat e que prosseguir enten fins a la optata fi encara que sia lo dit negoci de gran arduitat e granesa e requira qualsevol inmenses despeses car es nostra ferma sperança en lo poder divinal qui segons nostres sanctes intencions ha dirigit aquest negoci endreçara nostra obra e sera de aquella com fins aci es stat auctor e director. E apres Deu e lo seu adjutori es nostra ferma sperança en lo sforç e virtut de aquest Principat e dels poblats en aquell qui tots temps han excelsa magnificada e dilatada la honor de la corona reyal e de empreses ardues e magnanimes son pervenguts a la desijada fi e per semblant de aquesta la speren aconseguir al servey divinal e de la dita reyal corona. Confortats encara per la constancia e unio de volers qui es entre totes comunitats e persones de aquest Principat per aquest negoci e en tanta calor e ardor que no contents de la comuna tant solemna embajada feta per part del dit Principat ne son encara fetes per part de aquesta ciutat e de altres ciutats e comunitats moltes. Pero per quant tots temps aquexa ciutat e regne han haguda fraternal benivolencia ab aquest Principat e de moltes e glorioses empreses fetes a servey de la dita corona reyal es stat participant e la gloria es stada comuna ne aquest dit Principat qui si sol aquest negoci prossegueix meritara lo condigne nom e premi desija tant a si tot sol vendicar la gloria que ab molt voluntari e benigne animo no desig vosaltres haver en aquella participi per lo amor convicinitat e fraternal companya fins aci observades per tants donchs e tant dignes sguarts quals son los dessus toquats havem deliberat scriure a les nobleses magnificencies vostres e aquelles pregar exortar e summament requirir se vullen interposar en aquest negoci e ab nosaltres ensemps intercedir e virtuosament fer e obrar per la liberacio del dit Senyor Princep e bona unitat e concordia entre los dits Senyors pare e fill de la qual provendran tots los dits beneficis. E com se dirie que la Majestat del dit Senyor Rey deliberaria encastellar lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella que es constituit dins los limits de aquex regne (Valencia) vullats ab remeys pertinents e deguts e quals de bons e fidelissimos vasalls se pertany fer e proveir que tal cosa a exequucio nos deduescha car per aquest Principat se faria la matexa provisio si dins aquell aço fer se delliberave ne vehem qual paternal indignacio dega aço portar a efecte ne qual pasciencia o negligencia de faels vassalls no degen aço per tots los migans deguts e pertinents obviar signantment com les culpes al dit Senyor Princep attribuides no sien tals que meriten no solament ell qui es tant virtuos e de culpes inmune mas altre qualsevol pena de tanta detencio merexer. E donchs qual es lo vassall de la Majestat reyal qui ab ulls connivents e dissimulants don loch a paternal animadversio per iniques suggestions e sinistres informacions procurada. Saben les prudencies vostres esser hun matex o consemblant linatge de injusticia e de culpa dels qui inferexen injuria e dels qui porien e no la propulsen e si aço ha loch entre qualsevol condicions de homens per la sola conjunccio e deute de humana natura quant mes ha loch en la persona del dit Senyor Princep en lo qual e deute de fidelitat concomitancia de virtuts sperança de regiment en la cosa publica util e fructuos e altres moltes coses concorren. Ne sera tanta ne tant duradora la indignacio del dit Senyor Rey en lo dit lllustrissimo fill seu que regoneguda algun temps e illuminada per lo Sant Sperit no veja e conega les informacions e seduccions de perversos e mals consellers qui contra hun tal seu fill lo conmouen la qual conmocio la Serenitat reyal rectament informada deposara e reconciliara a si lo dit son fill qui es carn e entramenes sues e a ell se exhibira ple de clemencia e pietat com de benigne pare a devot e obedient fill se pertany dignament punira e castigara los enganadors e inichs seus consellers e stimara e premiara los devots e faels vassalls qui dissimulat no hauran abans attentament provehit e guardat la Serenitat sua haver cumplidament conegut les sinistres informacions que fetes li son e hauran ab los medis pertinents obviat als inconvenients qui de tals perverses informacions seguir se podien e los qui lur deute no hi hauran retut no seran haguts per quitis de culpa. Grans son los sguarts e deutes qui a vosaltres e a nosaltres e a quiscuns vassalls de la dita Majestat reyal a aço inciten conviden destrenyen e forcen. Aço aquest Principat encara que sols esser li covingues com fins açi es stat enten prosseguir e ab la divinal ajuda a efecte deduhir. Per mes empero satisfer al nostre deute e pus promptament obtenir lo fi desijat de la liberacio del dit Senyor Princep a la prossequucio de tant honoros e degut negoci vos convidam exortam e requirim altra e altra vegada per la comuna fidelitat deguda per quiscuns e per tants e tant arduus sguarts quals dessus se dien. E no vullau esser oblidants de virtut loar e fama per vosaltres tots temps enseguides preades e stimades pregantsvos per vostra letra siam fets sabedors qual sobre aco sia la intencio vostra. Als del stament militar de aquex regne volenters scrivirem sobre aquest matex fet sino per quant ignoram aquells esser ajustats e si ho seran vos placia comunicarlos la present car per semblant requirim e exortam a aço lurs nobleses e acostumades virtuts e los placia pendre aquesta per sua. La Sancta Trinitat vos tinga molt nobles e magnifichs senyors en sa proteccio. E rescriviunos francosament de ço queus placia. Scrita en Barchinona a XX de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. 

- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.
Apres feta la present es stada feta deliberacio de major embaxada ço de XXXXV persones XV de quiscun stament e de les mes insignes del Principat la qual partira prestament e sera agregada a la altra qui es nombre de XV e axi seran LX tots temps supplicants e instants la liberacio del dit Senyor Princep esser obtenguda e si necessari sera ni hira altra e altra de major nombre. La qual cosa vos significam perque sintats (sintáis, de sentir) la voluntat e afeccio de aquest Principat en aquest negoci e quant ha deliberat per aço subir qualsevol grans treballs e despeses. Data ut supra. &c.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia fins aci vos hajam scrit a compliment del que ab vostra letra de XIII del present divendres prop passat rebuda per Johan Gay correu entre les XII e huna hores de mig jorn haveu ordenat fos per nosaltres dit e supplicat a la Majestat del Senyor Rey empero per quant nos haveu scrit que los congregats speraran aqui nostra reposta vos certificam com encara ir anam parlar ab lo Senyor Rey introduint nostre rahonament que haviem oyt dir a molts la sua Majestat devie partir de açi molt prest supplicantla fos merçe sua nos ho manifestas per manera poguessem cumplir la voluntat de nostres principals. La sua Senyoria nos dix que certament partira diluns per anar la via de Leyda. Oyt aço supplicam molt humilment la sua clemencia sen manas la Senyora Reyna e lo Senyor Princep e tota la casada dients axi com per moltes altres vegades haviem dit a la sua gran Altesa que portar lo dit Princep en Leyda ultra (aquí salta de la 255 a la 258)

CLVII, arch dip diet, 1460, diciembre

CLVII. 

Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona. E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enriquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis 
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

clviii-letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

1, 2, 3 de noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3 DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen (Depuyzien), llamado Capdaurat (Capdorat en la carta en francés), y maestro Juan de Rehillach (Johan de Reillach), secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre el lenguaje francés actual y el del siglo XV, y de la que se nota entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn doctobre. - Loys etc. - Bardois etc.

Para inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit Darago de la qual mort havem stat e som molt corrussats e desplasents tant per lo linatge don nos atanyia com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa mort e talment que daçi a molts lochs ne pot esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre Creador lo que nos farem de nostra part lo mills que porem: Encara mes per algunes materies dependents de nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach nostre notari e secretari als quals havem dat carrech queus digan e exposen. E per çous pregam que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn de octubre. - Loys etc.
(Después se quejarán algunos catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent senyor lo Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los LXXII congregats representants la cort general del regne Darago.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran raho e causa aquest Principat de entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a major descarrech e desencusa nostra e de aquest Principat pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant en vosaltres sie prestament provehit que aquest Principat se sublevat de tals congoixes a les quals necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li es permes. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro segons en vostres instruccions es contengut les hores sen menaren presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas servidors del dit noble e que lo governador daqueix regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en hun castellet prop de la dita vila lo qual te Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia restitui aquelles lo dit empero governador o procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com sie devallant directament de o per les roberies e dans donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab intelligencia del dit Senyor Rey car pus lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots constituescha. Per ço havem delliberat scriure a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort Darago e altres avisants los que per vos a la Altesa del dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats (rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam circa la provisio fahedora per integracio de la dita capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e singulars qui les coses robades o part delles han receptades e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e aquest Principat per son interes axi universal com particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas encara inviolablament esser custodita. E per lo semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu, hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos textos) totes les dites coses per retre be e be scusats a nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Data en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.

23 de septiembre, muerte del primogénito don Carlos de Viana

23 DE SEPTIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados, dedicáronse en esta sesión a hablar exclusivamente de la dolorosa muerte del Serenísimo señor D. Carlos, primogénito de Aragón y de Sicilia, acontecida entre las tres y las cuatro de la madrugada de este día, antes de salir el sol, en el palacio mayor real, a consecuencia de lo que, resolvieron participar tan triste nueva a todas las universidades, y tomaron desde luego los siguientes acuerdos:

Que sia scrit als embaxadors qui son ab lo Senyor Rey per part de aquest Principat supliquen la Majestat del Senyor Rey que attes la poca edad del lllustre Infant don Ferrando li placia que los qui seran diputats de son consell e encara tots los oficials ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona.
Item que per les VIIII persones elegides en pensar sobre les coses occorrents per la mort del lllustrissimo Primogenit hagen carrech de veure e saber per que stan presos En Bertran Tonro e En Johan Benet de Migavila ciutadans de Barchinona hi ho reffiren al consell e encara hagen carrech de pacificar totes bandositats axi de aquesta ciutat com de aquest Principat e de tot lo quels parra refiren en lo consell.
El mismo día, mandaron expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres vos havem hagut scrit de la notificacio de la mort del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit es stat deliberat per tots nosaltres e per lo consell de aquesta ciutat la Majestat del Senyor Rey sia per vosaltres humilment e devota suplicada de part de aquest Principat que attesa la edad del lllustrsisimo Senyor don Ferrando primogenit los qui seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aquest consell representant lo dit Principat e de la dita ciutat com sia cosa indubitadament succehira a laor de nostre Senyor Deu (la página 40 no se ve en el pdf, pero el texto podría ser este:)
e servey de la Majestat reyal e del dit Senyor Primogenit tranquilitat e repos del dit Principat e sera reputat a molta gracia per nosaltres e per los poblats en aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres reverends nobles magnifichs e honorables savieses. Scripta en Barchinona a XXIII de setembre any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representats lo Principat.

Dirigitur dominis Embassiatoribus Principatus Cathalonie.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Nous poriem explicar quanta es la tristicia e dolor quens es sobrevenguda per quant a nostre Senyor Deu ha plagut aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres miga nit rebuts los sagraments eclesiastichs catolicament e religiosissima appellar al seu regne lo Illustrissimo don Carlos fill primogenit del Senyor Rey. Mas com sia ordinacio divina conformant nos ab aquella en aquest Principat se pren confort. E volents provehir nosaltres a la indemnitat repos e salut del dit Principat ab summa unitat e conformitat es stat deliberat servar a la ungla la ley paccionada e per la capitulacio donada e fermada. E per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament queus placia ab pertinents humilitat e lamentosa narracio notifique la mort a la Majestat del Senyor Rey e a la Serenissima Senyora Reyna (página 41) confortants aquella segons de vosaltres se spere e suplicant humilment e devota la clemencia del dit Senyor Rey sia de merce sua prestament do orde entrametre en aquest Principat lo lllustrissimo Senyor Primogenit don Ferrando duch de Montblanc fill seu juxta e segons forma e ab integra observança de la capitulacio e assenyaladament de dos capitols en ella contenguts ço es Xllll e XVI parlants de aquesta materia e significaren a la sua Altesa aquest Principat star deliberat observar aquella e dits dos capitols intactament e provehir a tota lur indemnitat. E si alguna altra opinio aqui concorrie o suscitave vosaltres mossenyors desenganau tot hom aquest Principat esser deliberat no donar loch en cosa alguna qui tocas derogacio o violacio de dita capitulacio e dels dits dos capitols. E en vostres reverencies nobles magnifiques e honorables savieses veessen esser expedient a la Majestat del Senyor Rey aquesta intencio explicareu e de la unitat en que esta aquest Principat fareu testimoni suplicant sempre la sua Excellencia vulle lunyar e apartar tals opinions. Per cuyta del negoci no curam scriure de altres coses mas pregam vos de continent del succes nos façau respostes ab correus volants. E per quant aquesta ciutat scriu al Senyor Rey e a la Senyora Reyna vos placia apres haver notificada la mort del dit lllustrissimo don Carles esser donados (donadors) de aquelles. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Scrita en Barchinona a XXIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell etc.

A la molt noble e molt magnifica Senyora dona Catharina Dixer e de Beamunt.
Molt noble e molt magnifica Senyora. No sens gran contristacio e dolor vos scrivim com a nostre Senyor Deus ha plagut aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres la miga nit appellar al seu regne lo lllustrissimo Senyor don Carles Primogenit lo qual ha feta christianissima fi e ha rebuts com ha cristianissim princep los sacraments eclesiastichs de la mort del qual considerades les sues virtuts apenes se poria pendre confort sino que per salut de la anima es necessari conformar ab la voluntat divina la qual se ha a creure ordona saviament e per lo millor totes les coses. Donchs Senyora molt noble e molt magnifica per que som certs vostra noblesa portava e havia singular amor e voluntat a la persona del dit Senyor don Carles vos pregam e encarregam segons virtuosament vos sou haguda en moltes congoixes que lo mon dona en aquestes vos hajau eus mostrau la qui sou e don veniu havent esfors e paciencia en la dita mort car la paciencia e fort catolica se conformen a la voluntat divina e vencen totes coses e preparen lo millor. Aquest Principat Senyora molt noble e molt magnificha es molt content del servey e voluntat que lo noble e magnifich baro marit vostre ha fet e porta a aquest Principat no oblidara aquells ans ho haura a memoria en les coses qui sguarden honor e favor del e de la sua casa e sia molt noble e molt magnificha Senyora la Sancta Trinitat vostra consolacio e guarda. Dada en Barchinona a XXIII del mes de setembre del any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorable e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nous poriem explicar quanta es la tristicia e dolor quens es sobrevenguda per ço com ha plagut a la divina potencia aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres miga nit appellar al seu regne lo Illustrissimo Senyor don Carles primogenit rebuts per ell los sagraments
ecclesiastichs catolicament e religiosissima. Mas per quant es ordinacio divina conformants nos ab aquella preneu confort. Notificants vos adonchs les dites coses vos pregam vullau star attents vigils com be e loablement haveu acustumat en lo benavenir e repos de aquest Principat lo qual precipuament sia en esser servada la capitulacio la qual en semblant cas ha ja provehit car nosaltres representants aquest Principat entenem e volem aquella servar complidament e intacta e no permetre en res sia per nengu violada o prejudicada com sia composta e fermada a la honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor e de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Senyor Primogenit don Ferrando fill lur duch de Montblanch e tranquilitat e repos del dit Principat e de a republica de aquell. Nosaltres havem ja scrit als embaxadors supliquen la Majestat del Senyor Rey prestament vulle trametre en aquest Principat lo dit lllustrissimo Primogenit don Ferrando juxta e segons forma de la dita capitulacio. De tot vos havem volguts
avisar per queus sia notori. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de septembre any M.CCCCLXI. - M. Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e consell etc.

Sigue la lista de las universidades y particulares a quienes va dirigida la carta de aviso, bajo igual forma que la antecedente.

24 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados y Conselleres del ceremonial fúnebre para el entierro del señor Primogénito.

25 DE SEPTIEMBRE.

Se reunieron en este día los señores Diputados junto con las nueve personas designadas para tratar del mismo asunto.

21 DE ENERO.

21 DE ENERO. 

Después de haber consultado la junta a los conselleres de Barcelona, y de acuerdo con ellos, resolvió enviar al rey una nueva embajada de cuarenta y cinco personas, para gestionar lo conveniente acerca de la libertad del príncipe de Viana.

Se acordó luego despachar la siguiente carta:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Encara que algunes deliberacions sien per nosaltres a vostres providencies ab alguna congoxa e stretura scrites non deuen per ço indignacio o admiracio alguna concebre vostres circunspectes persones de tanta composicio e repos dotades quant nosaltres stimam car los fets que tots tractam importen molt grans reduptes e la liberacio de la persona del Senyor Princep acompanyada de observacio de les libertats e privilegis de la patria es tant volguda e desijada que nons podem suadir ab prou cuyta e diligencia hi sia retut lo deute per nosaltres de qui vehem la obra e hi fem quant podem. E no es aço sens causa car qui molt vol e desige ab la volguda promptitut no consegueix lo desijat e si nosaltres matexs cumplida satisfaccio a nostre appetit donar nons semble represos per vosaltres esser deuriem si nostres instancies e scrits queus trametem no eran tals que demostrassen ab molta eficacia e stretura lo que en lo cor e voler portam car la tal forma a vosaltres on necessari fos grandissima excusacio dona la qual som ben certs no esser necessari car aquest negoci axi concerneix vosaltres com nosaltres e la prossequucio de aquell a tots per deutes afixa. Los principals de vosaltres crehem divinament inspirats faheran entrevengueren e consentiren en la comissio per vigor de la qual procehim. E si aquest negoci degudament succehex e desijada del benefici e gloria quen succehira quin ha major porcio e contribuir sino aquells qui mes han en aquest Principat. Rahonablement donchs deu esser compres per la circunspeccio de vosaltres que encara que per nosaltres fos scrit requirint per vigor del jurament fos legida la letra queus tremetem data a XVI del present no era fet per esser cogitat en vosaltres defecte algu mas per alguna excusacio vostra si mester fos. E per tant nons ha desplagut pus necessari nous es stat vist per benefici del negoci hajau dilatada o detenguda la lectura de dita letra segons per una vostra vuy mati rebuda dada en Çaragoça a XX del present som certificats. Pero per quant es molt necessari al benefici daquest negoci strenyerlo e haver prest lo efecte desijat nos par que si la Majestat del Senyor Rey prest no donara via e cami en la reintegracio de les libertats de la patria ab lectura o recitacio deu sentir lo contengut en dita letra e pus avant quey podreu aplicar car preveure vostres grans ingenis poden aquest fet prosseguirse a instancia de multitut en la qual pot la dilacio procurar molta fredor e altres inconvenients que no ignorau e majorment que se ha plena certitut molts dels consellers e oficials de la dita Majestat ab continuat studi cerquen e procuren seminar zizania e diferencies per torbar la prosequucio de tant benefici de la cosa publica. O diabolich ofici e digne de molta pena la qual pus aquest fet es de Deus evitar nos deu en hun temps o altre. E per quant la diabolica suggestio podria gran nocument portar a aquest negoci metent divisio en la uniforma voluntat que vuy es en aquest Principat es vist a nosaltres ans de tal inconvenient strenyer molt lo negoci en queus va tant com a cascu de nosaltres e per lo benefici de la patria e per la salut de cascu de vosaltres car no duptam si ço que Deus no placia seguia vosaltres e nosaltres e tot lo Principat seria durament flagellat e ab molta raho pus la virtut no seria exercida quant lo temps e loch ho comportaven eu requerien. Per la dita vostra letra som certificats la Majestat del dit Senyor esser partida de Çaragoça ab la Senyora Reyna e lo Senyor Princep los quals romandran en Fraga e la sua Serenitat vendra en Leyda et cetera. Havemne molt plaher per quant havem sperança la sua Majestat essent entre nosaltres se placara e aconseguirem lo fi desijat ab tot que les prevencions de tal venguda no senyalen bon temps car la congregacio quis fa pera tres de febrer no occorrent necessitat alguna e essent lo terme de la cort tant prop nos pot fer a endreça daquest negoci o a bon fi algu e no es sino ajustar violacio de constitucions a violacio car empreniments e tals prevencions per entrar en cort prohibits son per constitucio pero venga la sua Majestat e fassa qualsevol experiencia de la virtut dels cathalans en aquest fet en que son illuminats per obra divina car sperança havem en Deus omnipotent qui la prossequucio daquest negoci ha fet axi principiar e continuar no desistira obrar fins al degut fi e lahor e gloria sua honor e servey de la Majestat reyal liberacio del Senyor Princep repos e benefici de la cosa publica daquest Principat.
Scriviunos en dita vostra letra una de les pus forts rahons que la dita Majestat fa en condescendre a les supplicacions fetes esser que la representacio vostra e nostra dona entendre als miradors la sua Serenitat cohartada portaria lo Senyor Princep en Leyda e que seria vist haver contrafet a leys de la patria et cetera.
Quant al haver cantrafet (contrafet) se ha per notori e dupte no comporte e per tant es demanada reintegracio la qual entenem haver en totes maneras e crehem seria millor consellada la dita Majestat planament aquesta reintegracio li plagues fer e seria molt bon testimoni de la consciencia sua car molt facilment pot evenir no cuidantho que la sua Majestat contrafaria a leys de la patria e no comportant molta disputa de son jurament reparant lo fet a observancia plana de dites leys ne reportaria la sua Serenitat glorios nom e honros testimoni de la sua consciencia. Quant a la cohartacio dita la sua Majestat pot parlar com li plau pero suplicacions a les gents no semblen cohartacions. Vosaltres simplement gracia demanants suplicat haveu e apres justicia demanada e si fer justicia de si mateix vol cohartacio nomenar loable es e virtut e la sua Majestat ab clemencia sua parlant excusar nos deu de justicia voler esser cohartat certificantvos Senyors com ans de rebre vostra letra volents nosaltres aquest negoci talment strenyer com necessari es sentits los tractats quis fan per dissolre la comissio per la cort feta sobre la prossequucio daquest negoci la qual es salvacio de tots haviem delliberada embaxada de XXXXV personas algunas daquest consell e altres de fora qui apres vosaltres e ab vosaltres instancia fahessen en aquest negoci e si ab aço recapte no haviem ni iria altre e altre fins tot lo Principat davant la sua Majestat sia. E certament si tarda conclusio donar a aquest negoci axi ho veura. La dita embaxada sera aqui ans de XIII de febrer. Entretant placia a vosaltres informar be e confortar los qui arribaran aqui pera tres de febrer en ofensio de les libertats de la patria e dan daquest negoci no vullen loch als empreniments donar. E som certs que ab la industria providencia e virtut vostre e ab los XXXXV qui seran tots persones de entrevenir en cort per cascun stament aquest fet stara tant corroborat que derogacio feta no li podra esser.
Apres a set hores de nit havem rebuda per Molins altra letra responent a la particio de vosaltres feta pera seguir la Majestat del Senyor Rey e star on lo Senyor Princep staria. Nous deveu meravellar de nostras delliberacions e si en alguna part prenen alteracio car segons los avisos quens feu axi cove provehir. Lavors haviem que seria encastellat en Morella o Miravet e juxta aquell avis haviem provehit. Ara pus es a Fraga e haura forma de esser frequentadament visitat stant vosaltres en hun loch ho havem a molt plaer pregamvos pero molt sovin o tots o part segons veureu esser expedient lo visiteu.
E placiaus pus la Majestat del Senyor Rey sia dins Cathalunya molt pus stretament suplicarla del que tant havem scrit certificantla de la multitut de la gent qui ira suplicar e importunarla si loch a vostras suplicacions consentir no vol. E avisaunos continuadament de tot lo que succehira com fins aci notablament haveu acostumat.
Ens plauria nos scrivisseu de vostres parers sobre lo que fer se deu a obtenir lo exit desijat del que prosseguim incautantvos tots temps que duptam lo adolciment quis comença pendre segons scriviu no sia per temptar o trobar via e orde per exequutar millor las aspredats cominades car les obres qui son fetes e fan aço senyalen e coviden fernos star ab molta atencio. Perque placiausho tot be considerar. Ab la present vos trametem traslat de dues letres trameses per la Majestat del Senyor Rey al Senyor Princep perque de aquelles vos ajudets (occitano; os ayudéis; tos ajudeu o ajudéu) en vostres supplicacions e instancies en quant bonament fer sepuxa. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e del negoci que acomanat vos es direccio bona. Dada en Barchinona a XXII de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.