Dels Escuders davant nos tallar ordonats.

Dels Escuders davant nos tallar ordonats.

A raho acordant e convinent cosa daltitut real jutjam si aytals en nostre esguardament e serveys desigam los quals en loffici reebut esperiencia maestra de les coses mostra haver ensenyat e encara militar natura de linatge a les damunt dites esguarda haver dins meses: cor aytals e per raho al nostre servey digna cosa elegir reputam que compensades totes coses los altres sobremunten. Emperamor daco ab aquesta present nostra sanccio volem esser instituyt que dos escuders de lur natura a tallar davant nos o altres coses faedores que davant nos per nostre menjar seran posades sien reebuts qui aytals coses pus esperts seran vists: ne encara ignoren a la sollicitut dells pertanyer que coltells nets e ben taylants hagen prevehir per tal que per inhabilitat de tallar o en altra manera algun fastig a nos no puga esser engenrat. E per tal con les viandes de les quals usa la nostra altea abans que a nos pervenguen per diverses cove per moltes maneres passar per tal quel perill de la nostra salut esquivem: statuim fermament observador que de totes qualsque viandes que a nos seran posades los damunt dits nostres escuders no relexen dabans tastar: fet encara primerament tast per aquells qui les dites viandes a nos ministradores als dits nostres
escuders hauran liurades. En les coses empero dessus ordenades aquell qui en lo dit offici sera primerament posat volem davant esser: si pero cas sesdevenia que abdos aquells absens fossen qui tallar a nos deuen la un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o absencia daquell la dels escuders de la cambra tallar davant nos deja. En los damunt dits pero cases duem declarador que negun lo seu offici propri a ell pertanyent per altre offici servir no leix imperfet: sobre los quals tots
officis per veu daltre faedors orde de prioritat manam esser observat com sie cosa loable e encare digna que aquells sobrepugen los altres los quals prioritat de temps e qui per lonch temps en servir
lo dit offici han fet davant anar. Volem encara ells axi con los altres nostres familiars als majordomens esser sotsmeses et sens tot mija per raho de lur offici a ells fermament obeesquen et atenen e per tal con una metexa raho en aquells es coneguda la qual en los copers a nos beure ministrants es esguardada emperamor dasso semblant segrament e homenatge per ells a nos prestador ordonam lo qual en los damondits desus es insert.

Dels sobrecochs

Del Falconer mayor.

Del Falconer mayor. 

No deu esser jutgada cosa reprenedora si apres massa grans trebayls los quals per la cosa publica nodridora volentaris plaers apetim per tal que als sotsmeses nostres repos apparellem ab cura vetlan les nits passan alcuna recreacio deguda e honesta cerquem que a la nostra pensa en lo pelech pregon de la mar per gran multitud de negocis navegam e quaix per bufament de vent dubtem recreacio almenys algun poch duradora pugam appareylar: cor carrech importable pres en altra manera lonch de temps no sofer sostenedor. E axi per aquesta nostra present ordonacio statuim que un escuder expert en aytals coses falconer nostre major sia elegit qui de nostres falcons astors e daltres qualsque quals aucells a cassar deputats cura haja e diligencia ministran a ells les coses necessaries sens defalliment: e no resmenys sesgart diligentment quels damunt dits aucells cascun per son temps sien axi trobats apparellats que temprats estiguen a volar e complidament fer aquelles coses a que seran afaytats con sesdevendra nos ab los damunt dits aucells voler alegrar en tal manera que della hon esperam per raho esser recreats daqui no pugam negun offendiment reportar. E per tal que les coses damunt dites pus leugerament se pusquen esquivar abans de la cassa a nos demanar conseyl no oblit ab quins aucells segons lur temps anar a caça perpensarem per tal que aquells mils puga haver appareylats: ab los quals aucells encara sens nos pusca cassar segons que veura als dits aucells esser expedient. E no ignor a la cura dell pertanyer totes les coses a ells necessaries procurar ço es loures capells longues e altres arneses que al bech et a les mans de aquells appareyladors e altres qualsque coses necessaries veura de les quals coses lescriva de racio certiffich que costaran. Manant a aquell escriva que encontinent del preu que costaran li faça albara certificant lo thesorer que dallol deja pagar: la moneda empero pera les gallines e per altres carns e medicaments necessaris als aucells dessus dits del nostre comprador reeba e al dit scriva de racio per si o per altre dels altres falconers al qual la compra de les carns e de les medecines cometra raho e compte reta de les coses dessus dites. Lo damunt dit empero falconer nostre major a tots los altres falconers e als caçadors nostres e a aquells qui los nostres cans guardaran preesser volem e manam en tal manera que aquells de reebre lurs quitacions sospendre pusque per quinze dies e no pus si en lur offici haura trobats aquells negligents: e con sesdevendra lo dit falconer esser absent a la un dels escuders de la nostra casa al qual mils veura expedient son offici cometre pusca regidor. Si empero era tanta la copia dels aucells damunt dits que tots nostres falconers no bastassen a aquells governar lavors lo damunt dit falconer altres logaters se cuyt de procurar los quals per sa volentat licenciar pusca quant que quant a ell plaura: e si per alcuna raho o causa alcuns aucells a alcun dels cavallers o escuders nostres comanam governadors a aytals lo dit falconer preesser ordonam e a ell per aytals aytant con toca lo regiment dels aucells damunt dits manam obeyr e ell empero als majordomens per rahon de lur offici obeyr no oblit. Empero con necessariament se cove esdevenir que qui ab lo falconer major qui ab los altres moltes vegades havem familiarment a conversar e los aucels e les altres coses qui a lur offici pertanyen axi en cassar con en altra manera pertractar: fermament duem ordenador quel dit major falconer sagrament de feeltat e homenatge a nos faça que tot perill a nostra persona apparent per son poder esquivara e encara si ho sabra a nos ho revelara mayorment engir aquelles coses que per son offici per opposicio porien esdevenir.

Dels falconers

 

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio cartes letres exiran nostra cort

XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVI. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.

ORDINACIONS, Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca. 1-10

ORDINACIONS
fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca
sobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en
Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo
bras dels Ciutadans, é Antoni Oliuars per la part forana
Embaxadors elets per lo dit Regna al Señor Rey
al qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar,
atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar
que sien indiferentment per tots los Officials:
é altres obseruades, com sien molt vtils é
necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacio
en que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio
de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit
Regna, com per lo abus que fins assi çes
praticat en les dites questions, fent aquellas, ó
longissimas, ó immortals las quals Ordinacions
son las quis seguexen.

DE
LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docentes
lliures, las quals, llur fet esta en contracta
ó fet de Corredor.

I.

PRIMERAment
es ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en
contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis,
é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é es
puguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellas
aytals, deuant llur Ordinari official, al qual se
pertanguen (pertáguen) çe puguen, é es
deguen (çe, se, después é
es), finar oides las parts proprias, é
principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes
dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells puscan
hauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E hoyt
lo cas per dir de les parts, ó per proues: lo dit official
qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer é
çens maior proces, ab concell de son
Assessor é de dos promens llechs; elegidors per les
dites parts; é sino en fadige llur, sien presos per lo
dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren, sentensien
summariament, é de pla en los dits fets. La qual declaracio,
ó sententia, sie reduida en escrits de present faét
(faent) lo Notari expressa mentio del cas, é
questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de
son concell: si lo dit cars se deu
deduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet
Domino Regi.

QVE
NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES

Sentencias,
y haye concordans; are sien
interloquutorias, ó difinitiuas: axi com parla
lo capitol indistinctamét segons que dauall se
conte.

II.

DADE
la dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de
les parts se voldra appellar de Iuy de Balla,
ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir
devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins
tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna
assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio
verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no
sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia,
de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les
parts se pugue apellar mes auant. E si será
discordant; sie licit, é permes de apellar altre
vegade: é no pus: si ya donchs no era per
causa nouament trobada, ó á sabude del appellant
preuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre
cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins
sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador
(fahedor),
E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per
aquell official qui pertangue, á exacucio de las
dites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar
los pledetians, quatre diners per lliure,
quiscuna part: no passant lo salari pus de
quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners
per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les
parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, ya
fetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia
empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é
Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites
proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó
no. Placet Domino Regi.

QVE
DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES

çe
haien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia
continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia
llegut al official, dar temps de pagar al debitor.

III.

Item,
dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes
lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells
aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á
supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent.
Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara
esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al)
deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia
licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell
apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats,
é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle,
tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.

QVE
SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)

dos,
ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant,
al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á
bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per
malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per
liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.

Item,
si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa
de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per
prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é
prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent,
sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon
arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a
monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades,
é no admesas excepcions dilatorias, é difugioses
lo reu haye de respondre dretament a la damanda,
produint al terma assignat, tote sa defensio,
com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en
cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions,
qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en
lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts
dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del
seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia
vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per
lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al
dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa,
conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó
vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la
virgulilla ascendente) la part qui aquella haura impetrada, als
dits dos sous per lliure; é aço
quels sera vist fahedor. Placet Domino
Regi.

QVE
LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB

consell
de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris,
ni causidichs: si donchs (dōchs)
les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.

V.

Item
vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó
dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses
(este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves)
proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitats
reprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é
vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son
iuy (juy, jui, juí;
juicio, juez): ço es Gouernador, Balla, é
Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los qualls
sien homens llechs (legos) no Iuristas, ni
Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars ab
duas voluntariament no sen concordauen. Los
quals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo
official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con
virgulilla) dels quals per las parts seran anomenats, los
pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, y
axi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los
administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totas
questions; hauent sguart tant a for de canciencia, com
á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa,
é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens.
Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio
duorum proborum.

QVE
LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE

iuy
de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é
allegar las dites nullitats, dins sis dies, al
Gouernador al qual se appella.

VI.

Iten
si alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats
de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é
allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador

al
qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges,
é produyr tot ço que vullen produir a son bon
arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat ó
no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella sentensia
sia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre
apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual
aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e
mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay
de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per
aqll official a quis pertañara, sia la dita Sentencia
executada. Placet Domino
Regi.

QVE
LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER

summariament,
é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per
embargar execucio.

VII.

Item,
si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de
sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é
altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell aytal
cars, haye conexer summariament, é de pla, ac
sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet
Domino Regi.

QVE
SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS

confessada
la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.

VIII.

Item,
com sia vist, que per le aspredat dels crehedors,
qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es
causa, que los dafanens se han de metrer ab
dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell
esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens
pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per
plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é
concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor:
attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é
del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi
com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret,
ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per
temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts,
matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per
aquell deute. Placet Domino Regi.

QVE
LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR

en
má del official, si mantenen iusta Causa é millor quel
altre.

IX.

Item,
tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran
deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó
Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador
digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra;
los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official
segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per
son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é
perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutge
ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions
que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio
si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue
estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part
qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat
sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.

QVE
LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;

haien
escriure en pla.

X.

Item,
que tots los processos, é sentencias se hayen escriure
en pla per tal, que sien millor entesas, per los
homens llechs. Placet Domino Regi.

De la ordinacio de la Cappella.

De la ordinacio de la Cappella.

No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan daquell per lo qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal mas quel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car debades estaments en lumanal linatge aquells qui carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans davaylen agra posat si donchs diferencia los mayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no poch requer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axi de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne seran trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls blanchs verts e blaus sens obres e paradura pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriat los quals la sollennitat la qual no sens raho en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats sien celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien ab corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en los quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daur a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch daquel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles dels quals los dos sien daur e la un sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat e pus noble quel altre e dos bacins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxell dargent al aygua de la benediccio ab son ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra croça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el sobran faedor per diverses varietats saviament nols hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos poden dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dits per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentment arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

VIII, reg 1529, pars I fol 54, sin fecha

VIII.

Reg. n°. 1529 Pars I fol. 54. Sin fecha.

Experiencia qui es maestra de totes coses clarament demostra quel senyor rey ne les sues gents no deuen seguir les vestigies de lurs predecessors en los fets de les armes car ells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom quels homens quis armen a la guisa es combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts et pus greus denvehir que no los de cavall. On
jatsia quel senyor rey et sos
predecessors en los temps passats hajen menades
lurs guerres et fets los fets de les armes ab
homens a cavall: empero veen lo dit
senyor rey quels altres reys del mon et en
special sos vehins qui per semblant manera solien fer
los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella
manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et
combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren
be: per ço lo dit senyor rey consideran
les dites coses deliberadament et ab gran acord per gran
profit et tuicio de la cosa publica del principat de
Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus
regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
-
Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili
en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui
haja bens valents de VI milia tro a XII milia
solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres
lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e
cuyraces bacineta gorjera o golero
ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes.
E si ha bens velents de XII milia a XXIIII milia
solidos inclusivament haja a tenir los dos arneses
damunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses.
E si algun daquests prop dits volra tenir I daquests
arneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no sia
tengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura
haura bens valents menys de VI milia solidos haja a
tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers
o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies
ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes
extimacions damunt et davall escrites sien meses
et compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axi
a defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels
marits et los marits vivents les mullers
sien tenguts per los bens dotals en
aytals carrechs com ells prengan los
fruyts daquells bens. - Item que tota persona sia
hom o fembra que haja bens valents de XXV milia
solidos inclusive haja a tenir I arnes ço es
bacineta ab cara et barbuda de ferre et
cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de
ferre o braçals guants gamberes et cuxeres
de ferre bragues de mayla çabates de
launa un glavi una atxa e daga o espunto.
E si per ventura haura bens valents de L milia fins en
LXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot
aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins
a qualque quantitat se vulla haja a tenir
III arneses daquests en aquest present capitol declarats. -
Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles
lochs et parroquies ab los consellers paers
consols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batle
dels dits lochs si esserhi volran facen
la extimacio dels dits bens a lur bona conexença
et arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits
arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles
sie augmentada et pujada del terç mes que la
dita extimacio del sient axi que XXX milia
solidos de sient sien enteses per XX
milia de moble et axi sia servat lo
compte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor
dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes
possessions mal profitoses sien extimades a
aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. -
Item que cascu dels habitadors dels dits lochs sia
tengut de haver et tenir en casa sua larnes o
arneses los quals deuria tenir per la valor dels
dits bens segons la forma dessus declarada dins .... comptador
apres la publicacio que a ell sera feta dels arneses
que haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer
mostra encontinent et dalli avant tots anys dues
vegades lany ço es lo primer dicmenge de
maig et lo primer dicmenge de octubre si lo
temps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell
dicmenge apres seguent qui sia
covinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o
arneses que deu tenir sia punit a pagar lo
primer any la valor del arnes que li falra et en
lo segon si nou havia complit la doble del dit
arnes o daquell que li falgues. Pero que no
constrastant que les dites penes fossen pagades cascun
fos forçat per preso de persones et altres remeys
covinents a tenir los dits arneses. - Item que
de les ordinacions per los damunt dits faedores et de
totes altres coses quels covenga de fer segons la forma
dessus dita e de les costretes per los dits
ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents
segons los capitols dessus dits nos puxa
algu appellar ni proposar raho de nullitat ni
reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo ans
totes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitades
sien complides et exseguides segons la forma
dels dits capitols.
- Item que los dits arneses
sien guiats et assegurats axi que per negun
delicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute
reyal ne fiscal o altre ne per comanda ne
per neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens
defalguessen no puguen esser penyorats ne
venuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy
gos prestar ne prendrels en penyora. E sis
feya que haja perduda la quantitat quey haura
prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. -
Item que la ordinacio sia publicada en cascun
loch ab veu de crida e no resmenys sia
posada en loch public per scrit de guisa que
cascun la puga legir: pero declara lo senyor
rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les
facultats que cascu ha o en altra manera negu sia
tengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o
per altri los dits arneses ne fer major servey
sino aytant et en aquella forma et manera que
era tengut abans de la present ordinacio. - Item que per ço
que negu no puga allegar ignorancia o metre
en dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et
ordona que fetes les extimacions dels bens de cascuns
segons les formes damunt dites sien trameses a cascuns
albarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batle
com segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytal
covenga tenir aytals arneses mana lo
senyor de que de huy .... los dits arneses
hajats hauts complidament. Certificantvos que si passat
lo dit temps nols havets hauts pagarets
per pena la extimacio del arnes queus falra part
que serets costret en persona et en bens a tenir et dar
compliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits
albarans sien liurats a cascu per I porter o per
dos saigs et sien registrats los dits albarans:
et apres que seran presentats sia feta relacio
al scriva qui tindra lo registre daquells
albarans lo qual haja a continuar et a escriure
la dita relacio et sia dada tots temps fe al dit
registre.

 

ix-reg-1232-fol-109-sin-fecha

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra