Mostrando las entradas para la consulta castro Guardia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta castro Guardia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 24 de diciembre de 2019

CXII, perg 324, 5 julio 1159


CXII
Perg. N°324. 5 jul. 1159.

Hec est conveniencia que est facta inter domnum Raimundum Berengarii comitem barchinonensem principem aragonensem et Berengarium de ipsa Guardia filium quondam Berengarii vicecomitis. Ego quoque Raimundus supradictus comes comendo tibi supradicto Berengario meum castrum de ipsa Guardia et dono tibi ipsos milites cum ipsis feuis quos habere debent in supradicto castro de Guardia. Item dono tibi duas partes de dominicaturis et de alodiis et terris cultis et heremis et de omnibus pertinenciis suis et de omnibus suis eximentis que ad jamdictum castrum ullomodo exire debent et terciam partem integriter in omnibus michi retineo solide et libere in dominium.
Et ego supradictus Berengarius de Guardia propter hoc donum superius comprehensum quod tu prelibatus Raimundus comes michi facis convenio tibi sine engan ut sim tibi fidelis de vita tua et de corpore tuo et de membris tuis que in corpore tuo se tenent sicut homo debet esse fidelis suo meliori domino et ero tibi adjutor et deffensor contra cunctos homines vel feminas sine engan de omni tuo honore quem hodie habes et in antea habueris ut ego nec ullus homo vel femina per me vel per meum consilium neque per meum ingenium vel per meum auxilium aliquid inde tibi vel tuis non tollam neque tollere faciam neque tollat vel tollant et dabo tibi et tuis potestatem de predicto castro de Guardia iratus aut paccatus per quantascumque vices michi demandaveris vel me monueris per te vel per nuncios tuos sive nuncium et non me vetabo videre vel monuere a te vel a tuis nunciis sive nuncio et in omnibus ero tibi fidelis sine engan et sine ullo malo ingenio. Iterum convenio tibi quod sim tuus solidus contra cunctos homines vel feminas sine engan et cum universis militibus predicti castri de Guardia et cum aliis quos per te habeo faciam tibi ostes et cavalcatas et curia sequimenta et placita quocienscumque mihi demandaveris. Actum est hoc III nonas julii anno XXII regni Ledoici junioris.
- Sig+num Raimundi comes. Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castro-vetulo. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Bernardi de Bellog. - Sig+num Petri de Corron scriptoris qui hoc scripsit die et anno quo supra.

Nota:
ostes et cavalcatas et curia sequimenta: a veces escriben cortes y otras curia, ostes, hostes, cavalgadas, cabalgadas, seguimenta, etc …

LXXXIX, perg 301, 3 marzo 1156


LXXXIX
Perg. N°301. 3 mar. 1156.

Cunctis sit manifestum qualiter ego Berengarius de ipsa Guardia filius qui fui Revertarii vice-comitis libenti animo et bona voluntate vendo tibi domno Raimundo Berengarii
barchinonensium comiti
et tuis meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montis-serrati in quo hedificatum est et cum omnibus suis terminis et pertineciis et tenedonibus cultis et heremis cum montibus et planis garricis et silvis et rochas vieductibus et reductibus cum aquis et aquarum meatibus cum introitibus et exitibus suis et cum omnibus que ad jamdictum castrum pertinent vel quocumque modo pertinere debent sicut melius habeo vel habere debeo per vocem genitorum meorum et per alias quaslibet voces et unquam genitores mei melius habuere et tenuere sive habere debuere quibuscumque modis et vocibus. Sic eadem supranominata omnia integriter et que de termino ejusdem castri modo vel in antea inveniri poterint vendo tibi predicto Raimundo Berengarii barchinonensium comiti tuisque successoribus ac ut melius dici vel intelligi sive nominan potest ad tuum tuorumque salvamentum de meo meorumque jure et dominio in tuum tuorumque successorum trado dominium et potestatem ad tuum proprium plenissimum liberum et franchum alodium secure et libere ac quiete et in sana pace jure perpetuo omni tempore possidendum ad quicquid ibi vel exinde facere vel judicare volueris plenam et integram in Dei nomine habeas inde tu et tui libertatem et potestatem sine ullo meo meorumque retentu et sine ulla voce ibi vel a meis a me ullo modo retenta et sine vinculo ullius hominis vel femine et absque ullius contrarietatis obstaculo. Accipio namque a te prelibato Raimundo comite pro hac vendicione CCC morabetinos bonos ajadinos in auro sine engan et cavallum unum et mulum unum et de isto precio nichil apud te remansit. Et est manifestum si quis hanc venditionem violare vel infringere temptaverit nil valeat sed supradicta in duplo componam sive componat et insuper hec venditio omni tempore maneat firma. Acta est III idus marcii anno XX regni Ledovici junioris annus Dominice incarnacionis millesimus CLVl. Et fuit facta hoc venditio in presencia Guillelmi barchinonensis episcopi et Guillelmi Raimundi Dapiferi et Guillelmi de Castro-vetulo. Raimundo de Podio-alto. Bernardi de Bello-loco et Mironis de Luciano et Raimundi de Castelleto et Bernardi Marcucii et Petri Arnalli vicarii atque Petri Arberti. - Sig+num Berengarii de Guardia. Sig+num Ermessendis uxoris ejus. (Sigue una firma árabe que dice Berenguer ben Reverter o sea Berenguer hijo de Reverter) qui hec laudo et firmo firmarique rogo. Sig+num Guillelmi barchinonensis opiscopi. Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castro-vetulo. Sig+num Raimundi de Podio-alto. Sig+num Bernardi de Bello-Ioco. Sig+num Mironis de Luciano. Sig+num Raimundi de Castelleto. Sig+num Petri Arberti. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri Arnalli vicarii Barchinone. Sig+num Petri de Corron scriptoris qui hec scripsit die et anno quo supra.

Nota: ipsa Guardia: sa Guardia, Guardia.Montis-serrati: Montserrat, Monserrat, Monserrate, etc.
aquis, de aqua: aguas.

CIV, perg 311, 28 julio 1157


CIV
Perg. N°311. 28 jul. 1157.

Juro ego Berengarius Reverter filius Arsendis femine quod fidelis ero ad te Raimundum comitem barchinonensem aragonensium principem de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie habes et deincebs adquirere poteris et de omnibus comitatibus et episcopatibus atque abbatiis que in omnibus comitatibus tuis sunt et de montibus et planis rochis podiis condirectis vel discondirectis qui in comitatibus tuis sunt et nominatim de illo castro de Guardia de Mont-serrad et de omnibus terminis et pertinenciis suis et de toto illo monte de Mont-serrad et de omnibus rochis que ibi sunt. Et ero tibi adjutor contra omnes homines et feminas tenere habere defendere et guerrejare totum tuum honorem quem hodie habes vel deincebs adquisieris et hoc faciam sine omni engan. Et quod dabo tibi potestatem de predicto castro de Guardia et de omnibus fortitudinibus que ibi sunt sine tuo engan quocienscumque ipsam potestatem a me requisieris per te vel per nuncium vel nuncios tuos iratus aut pachatus cum forifacto et sine forifacto et non vetabo me inde videri vel comoneri: et nuncios vel nuncii tui qui ad hoc me comonendum venerint de me vel de meis reguardum non habebunt in eundo vel redeundo. Et faciam tibi ostes et cavalcatas cortes et placitos et seguimenta quocienscumque michi mandaveris per te vel per tuos. Facto sacramento V kalendas augusti antio ab incarnatione Domini millessimo CLVII regnique Leovici junioris XXI in mense novembris. - Sig+num Berengarii Reverter. Sig+num Ermessendis uxoris ejus. Sig+num Guillelmi de Castel-nou. Sig+num Bernardi Fulconis. Sig+num Ajaurici bajuli. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi +. Sig+num Petri Arnalli vicarii. Sig+num Petri Marcucii. Sig+num Raimundi de Apiera. (Sigue una firma árabe, igual a la del documento núm. LXXXVIII.) - Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit in ipso castro de Guardia.

Nota: Mont-serrad, Montserrat, Monserrat, Monserrate, etc.

miércoles, 25 de diciembre de 2019

CLVII, 25


CLVII
Núm. 25.

Raimundo Berengarii comite Barchinone et marchio atque princeps regni Aragonis Reverterius tuo fidelis homo atque miles vicecomite Barchinone salutem in Christo. In rei veritate sciatis quod ego sum vester fidefis homo et vester fidelis amicus et sum paratus ad vestrum servicium facere nocte ac die ubi ego poscham sine nullo engan: et iterum vidi vestras literas quod de mea honore atque de meo castro de Guardia exiebat vobis senior magnum malum et de hoc sum fortiter iratus atque tristis. Et sciatis vos
senior quia non est meum sensum neque meum intellectum ut de me neque de mea honore exiat vobis male quia ego senior tantum sum culpabile Deo non est opus quod de mea honore exiat male ullo homini aut ullo meschino. Et sciatis vos senior quando venit a me meo nepoto Guillelmo et donavi ille castro de Guardia mandavi ille quod non exisset inde nullum malum et ipse convenit mihi cum suas proprias manus mihi juravi et postea in ipsa conveniencia fuit meus homo atque de meo filio. Deinde facio vobis magnas gracias quando vobis placet dicere de ipsa honore que mea est quod ego senior non habeo nichil in ipsa honore nisi pro amore Dei et tua. Et sciatis vos senior quod ipsa mea honore non est mea sed est vestra quia ego vestri bajuli sum de ipsa et rogo vestram mercedem in ipsa tota mea honore ut faciatis ibi totum vestrum libitum sicut potestis facere in vestra dominicatura: et si in ipsa mea honore est nullus homo qui noleat facere vestram voluntatem accipite eum et milite eum in manicis ferreis et mitite eum ad me ad marrochs et ibi facio vobis directum que vobis placuerit. et rogo Deum ut jam non donet mihi nullum avere neque nulla honore neque nullos homines qui non fiant ad tuum servicium atque ad tuum mandamentum. Et facio vobis magnas gracias de consilio quod mihi donastis de ipsa Guardia et ego si Deus vult stabiliero illa ad tuum servicium quando ibit Robertus in vestram patriam. Et rogo vos senior pro Dei amore et summa amicicia de meos nepotos qui sunt captos in tradicione ut sit vestra mercede ut recuperetis eos et mihi donetis quia ego scio senior quia nepoti mei non sunt membrati et sunt stulti et folli sunt vestri milites atque ad vestrum servicium: et preco vos ut sitis memor de ipsa tradicione atque bodia et veniat vobis in mente quia fuit facta in vestra patria unde semper erit in mala fama et fac de ipsa bodia sicut teneant tibi toti tui homines per seniore et potestate ut non rememorent de ista antiqua tradicione et de ipsa parabula quod Raimundus de Castelet vobis dixit ex mea parte non demando vobis per meum servicium sed per meliorare ad vestrum servicium et quod potuisset servicium a Deo facere. Iterum facio vobis senior magnas gracias de toto vestro affectu quod michi missistis scriptum unde mei magnum gaudium est quod si acaptasset magnum avere: et rogo vos ut quando inveneritis vestram faciendam bene super vestros inimicos faciatis mihi scire per vestras literas et mitite ipsas ad Cidamon et ipse mihi mitere faciet et ipsa ora inveniam parabulas quales debeo offerre ante reges et presides sicut miles humilis ad dominum facit. Valeat michi dileccio vestra.

Nota:
parabula, parabola: palabra.

lunes, 23 de diciembre de 2019

XLIX, perg 191, 3 enero 1146


XLIX
Perg. N° 191. 3 ene. 1146.

Hec est convenientia que est facta inter Raimundum comitem Barchinonensem et Aragonensium principem et Guillelmum de Guardia vicecomitem. In primis comendat Raimundus comes jamdictus prephato Guillelmo ipsam castlaniam de Apiera sicut avus ejus Guilabertus Udalardi melius habuit eam et tenuit in vita sua et donat ei omnes feuvos qui ad ipsum castrum pertinent et pertinere debent in omnibus locis. Item comendat et ipsum castrum de Cabrera cum omnibus terminis et pertinenciis suis planis et montanis pratis et paschuis et aquis cultibus et eremis jamdicto castro pertinentibus et donat ei omnes feuvos eidem castro pertinentes: tali videlicet modo ut quando habuerit comes jamdictus jamdictum castrum de Cabrera affinatum et pacificatum de Mirone Guillelmi habeat comes in ipsa dominicatura de Cabrera tertiam partem et Guillelmus duas partes. Et si comes non pacificaret illud de Mirone Guillelmi pacificet et affinet se Guillelmus de Guardia cum Mirone Guillelmi cum consilio comitis et postmodum habeat Guillelmus ipsam dominicaturam integre et sine ulla diminutione. Propter hoc quoque donum superius comprehensum convenit predictus Guillelmus seniori suo Raimundo comiti supradicto ut sit ejus solidus et fidelis homo contra omnes homines et feminas sine ullo engan et quod adjuvet eum tenere habere defendere et guerrejare contra omnes homines et feminas totum suum honorem quem hodie habet vel in antea Deo juvante adquisierit per fidem sine engan et faciat ei ostes et cavalcadas cortes et placitos et seguimenta sicut homo debet facere suo meliori seniori et det ei potestatem de jamdictis castris quandocumque eam requisierit per se vel per suum nuntium vel nuntios iratus aut pachatus cum forifactura et sine forifactura. Predictam quoque comendationem et donum facit comes jamdictus prescripto Guillelmo et omni sue projeniei cui ipse Guillelmus hoc totum post obitum suum verbis vel testamento dimiserit. Quod est actum III nonas januarii anno X regni Leovici junioris. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Guillelmi de Subira. Sig+num Guillelmi Raimundi Senescale. Sig+num Guillelmi de Castelvil. Sig+num Guillelmi Berengarii de Fonoiare. - Sig+num Poncii scriptoris comitis qui hoc scripsit die annoque prescripto.

sábado, 15 de febrero de 2020

XIX, perg 633, Jaime I, 17 mayo 1234

XIX.
Perg. n. 633. Jai. I. 17 may. 1234.

In Christi nomine. Notum sit cunctis quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum et regni Majoricarum comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani predecesorum nostrorum sequentes vestigia apud Terrachonam in generali curia constituti habito consilio episcoporum et aliorum Ecclesie prelatorum et magistrorum Templi et Hospitalis ac nobilium subscriptorum ad honorem Dei el subditorum nostrorum paces et treugas ultimas quas olim fecimus Barchinone quando ivimus ad Majoricas penitus renovantes et iterum confirmantes ea que de nostris regalibus et de ecclesiis katedralibus et aliis per Cataloniam constitutis de clericis et locis religiosis de venerabilibus domibus Hospitalis et Templi cum omnibus rebus suis et hominum eorum mobilibus et inmobilibus sicut in cartis nostris plenius continetur quedam capitula eisdem pacibus dignum duximus adjungenda omnem superfluitatem a nobis penitus resecantes ut cum Dei auxilio infideles barbaras naciones expugnemus salvis in omnibus usaticis et consuetudinibus Barchinone. In primis statuimus quod omnes homines de pede tam rustici quam villani sive sint nostri sive ecclesiarum vel locorum religiosorum sive militum sive de alodio sive de feudo cum guerra et sine guerra sint sub pace et treuga firma et secura sub fidelitate et legalitate nostra cum omnibus rebus suis mobilibus et inmobilibus exceptis personis illorum qui in cavalcatis inventi fuerint vel forte caperentur in castro vel forcia aliqua expugnata. Veruntamen postquam reversi fuerint de cavalcatis sint salvi et sub ipsa pace libentes et securi cum suis bestiariis grossis et minutis ortis campis et vineis domibus possessionibus arboribus cujuscumque sint generis ac rebus aliis mobilibus et inmobilibus que dici vel cogitari possunt ad eosdem homines pertinentes exceptis latronibus et raptoribus manifestis. Item statuimus quod nullus homo capiat per se vel per alium nec raubet nec raubari faciat aliquem de genere laicum vel clericum nisi ipsum acuidaverit antea per quinque dies: et hoc intelligimus de illis qui non sunt in guerra nec sunt valitores alicujus guerre: et qui ceperit vel iterfecerit eum sit statim traditor. Item statuimus quod nullus vicarius noster vel aliquis homo de vila pignoret aliquem militem vel ejus hominem vel ecclesiarum vel locorum religiosorum vel faciat eis aliquod malum pro aliquo malefacto debito vel delicto nisi primum invenerit fatigam directi in eo vel in domino suo: quam si invenerit possit suum debitum pignorare in omnibus rebus suis exceptis personis hominum et animalibus aratoriis que omnia sint in pace. Eodem modo milites vel eorum homines nec homines ecclesiarum vel locorum religiosorum non possint nostros homines nec alios pignorare nec malum eis facere sine premissa fatiga inventa in nostris hominibus vel nobis vel in vicario sub quo nostri homines fuerint constituti. Item statuimus quod nullus reptatus de bauzia sustineatur in nostra curia vel alibi nisi se purgare voluerit de bauzia secundum consuetudinem Barchinone. Item statuimus quod nos nec aliquis subditus noster non comedamus in die nisi de duabus carnibus semel et de una istarum possint fieri assature si alie assature ut edi et porcelli defuerint et de istis duabus carnibus non possint preparari nisi uno modo: de una vero carne possit prendere vel tenere. Carnes vero salse sive sicce vel venaciones in istis duobus carnibus minime computentur: de quibus venacionibus ita statuimus ut ille qui ceperit eas preparet sibi quot modis voluerit. Qui autem emerit eas non possit preparare nisi de una venacione: si vero date sibi fuerint faciat de ipsis ac si cepisset eas. Item statuimus quod nos nec aliquis subditus nobis non portet vestes incisas listatas vel trepatas nec portet in vestibus aurum vel argentum nec aurifrigium nec auripellum nec setam sutam nec cembelinum nec erminium nec lutriam nec aliam pellem fractam vel retortam nec allibails cum auro vel argento sed erminium vel lutriam integram simplicem solummodo in longitudine incisam circa capucium cape et aperaturas manicarum quas dicuntur braçaleres et in capitibus manicarum et in mantellis similiter et cotis sive garnatxiis. Item statuimus quod nos nec aliquis alius homo nec domina demus aliquid alicui joculatori vel joculatrici sive soldadarie seu militi salvatge sed nos vel alius nobilis possit eligere et habere ac ducere secum unum joculatorem et dare sibi quod voluerit. Item statuimus quod nullus filius militis qui non sit miles nec ballistarius sedeat ad mensam militis vel domine alicujus nec calcet caligas rubeas nisi sit talis qui secum milites ducat. Item statuimus quod nullus joculator nec joculatrix nec soldataria presentes vel futuri nec illa que olim fuit soldataria sedeant ad mensam militis nec domine alicujus nec ad gausape eorundem nec comedant nec jaceant cum aliqua dominarum in uno lecto vel in una domo nec osculentur aliquam earundem. Item statuimus quod nullus faciat aliquem militem nisi filium militis. Item statuimus quod omnis homo sive miles sive alius qui iverit cum domina generosa sit salvus et securus nisi fuerit homicida. Item statuimus quod non fiant tornejamenta voluntaria nisi fuerint in guerra. Item statuimus quod per singulas civitates et castella et loca nostra et nobilium et militum et locorum religiosorum omnium Catalonie apud Ilerdam et in locis Catalonie ubi currit moneta jaccensis vendatur kaficium Ilerde frumenti ad precium viginti quinque solidorum et kaficium ordei XV solidorum et in aliis locis ubi sunt diverse mensure vendatur mensura illa secundum quantitatem kaficii llerde. In Catalonia ubi currit Barchinone moneta vendatur quarteria Barchinone de frumento al plus XX solidos et quarteria ordei septem solidos quarteria siliginis octo solidos et in aliis locis Catalonie ubi sunt diverse mensure vendatur mensura illa secundum valorem et quantitatem quarterie Barchinone. In episcopatu vero gerundensi migeria de frumento ad plus vendatur VI solidis et de ordeo IIII solidos migera de monellis de frumento IIII solidis et dimidium et de ordeo III solidis et ad hanc racionem cetere mensure que sunt in episcopatu gerundensi valeant et vendantur: in Catalonia vero ubi currit moneta acrimontensis vendatur frumentum et ordeum ad valorem cambii jaccensis et ad quantitatem mensure ilerdensis. Si quis vero ex prestito debebit bladum solvat predictam summam peccunie si maluerit et non teneatur reddere bladum pro blado. Valeat hoc statutum a festo sancti Johannis de junio usque ad unum annum. Item statuimus quod per quamlibet civitatem et loca instituantur duo probi homines et fideles secundum magnitudinem civitatis et loci et unus clericus fidelis qui sacramento astringantur coram populo quod predictum statutum in omnibus fideliter exequatur: et si forte in hiis exequendis reperti fuerint culpabiles puniantur a domino pena corporis et averi. Hoc idem jurent vicarius et bajulus locorum el eadem pena puniantur. Item statuimus quod omnes homines Catalonie tam nobiles quam clerici quam laici quam judei sive sarraceni compellantur vendere bladum suum cujuslibet generis sit sub forma predicta: ita quod illi qui sunt de episcopatu illerdensi urgellensi et terrachonensi et dertusensi deducant bladum ad expensas suas et sue familie necessarias secundum cognitionem eorum qui fuerint constituti a tempore isto usque ad festum sancti Johannis de junio et deinde usque ad unum annum: illi qui sunt de episcopatu Barchinone deducant expensas predictas usque ad festum sancti Jahannis (Sant o Sent Johan: Joan) et de ipso festo usque ad unum annum: residuum cogantur vendere dicto modo. Illi qui sunt de episcopatu Gerunde vicensi deducant expensas predictas usque ad exitum intrantis mensis julii tantum: residuum cogantur vendere dicto modo. Item statuimus quod nullus debitor teneatur solvere suo creditori nomine usurarum nisi XII .... (1: La abreviatura dice mas, que podrá ser minas, mundinas o monetas. ) pro C in anno et XII solidos pro centum et non plures et secundum hanc quantitatem solvat de aureis quilibet suo creditori. Judei vero accipiant pro C solidis viginti in anno et non plures et si plus acceperint sint incursi nostri cum corporibus et averis: et si forte debitores querimoniam ecclesie fecerint currant eos per villam flagellando et amitant penitus petitionem. Item statuimus quod quilibet sacramento manifestet predictis executoribus quantum bladum habeat et si in hoc repertus fuerit perjurus amitat totum bladum de quo se perjuraverit. Item statuimus quod nullus possit emere bladum nisi de mense ad mensem quantum sibi necesse fuerit et familie sue secundum cognitionem executorum. Has novas constituciones observari a presenti die usque ad festum sancti Michaelis et de eodem usque ad triennium continue completum precipimus a nobis ipsis et ab aliis omnibus sub nostro dominio constitutis eo salvo quod superius dictum est de termino bladi et salvis pace et treuga et consuetudinibus ac usaticis Barchinone. Qui contra ista capitula vel contra unum ex istis venerit et infra decem dies ex quo amonitus fuerit a nostro vicario non emendaverit penam dupli sustineat. Hec omnia juramus et jurari precipimus a nobilibus et militibus universis Catalonie: et qui jurare noluerit sit ejectus a pace et treuga cum omnibus bonis suis et excomunicetur ab episcopo diocesano et quodcumque malum illi violatori istarum constitutionum evenerit nullo unquam in tempore sibi emendetur et si aliquod malum alicui ipse violator fecerit ea racione illud malum sive dampnum quodcumque sit restituat in duplum et nos juvabimus illum cui datum fuerit dampnum et ab hominibus et vicariis nostris juvari faciemus viriliter et potenter. Hec omnia facta sunt apud Terrachonam XVI
kalendas aprilis anno Domini M°CC°XXX° quarto consilio subscriptorum prelatorum et nobilium virorum qui nobiscum sunt in curia constituti. - Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Majoricarum comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. - Berengarii episcopi Barchinone. - G. episcopi gerundensis. - Berengarii episcopi ilerdensis. - P. episcopi dertusensis. - B. episcopi elenensis. - R. Patot magistri milicie. - H. de Fullalquer magistri Hospitalis. - P. infantis Majoricarum.
- N. Sancii. - P. Hugonis comitis Empuriarum. Juravit salvo jure et dominio suo in omnibus comitatibus ejus. - R. Fulconis vicecomitis cardonensis jurantis. - B. de Ça-Portella jurantis. - G. de Mediona jurantis. - Gaucerandi de Pinos jurantis. - G. de Podioviridi jurantis. - Dalmatii de Timor jurantis. - Berengarii de Podioviridi jurantis.
- G. de Ça-Guardia jurantis. - G. de Angularia jurantis. - B. de Sancta Eugenia jurantis.
- Berengarii de Angularia jurantis. - P. de Cervaria jurantis. - P. de Querald jurantis. - G. de Cervaria jurantis. - P. de Grainana jurantis. - P. Berengarii de Ager jurantis. - G. de Montecatano jurantis. - H. de Mataplana jurantis. - Gaucerandi de Rocaberti jurantis.
- Dalmacii de Sancto Martino jurantis. - Gilaberti de Crocillis jurantis. - G. de Sancto Vincentio jurantis. - F. de Sancto Martino jurantis. - G. de Palacons. - B. de Palacio jurantis. - P. de Montecatano jurantis. - Gaucerandi de Cartaia jurantis. - Dalmacii de Castello jurantis. - Berengarii de Cervaria jurantis. - B. de Rocafort jurantis. - A. de Rubione jurantis. - P. de Grainanella jurantis. - P. de Angularia jurantis.

xx-perg-1339-jaime-i-1-agosto-1253

viernes, 5 de febrero de 2021

23 DE JUNIO, capítulos

23 DE JUNIO.

Después de haberse nombrado tres oidores de cuentas para examinar las de los que lo habían sido para el alistamiento de gente de armas, cuando se trataba de libertar al Señor Primogénito; se tomaron, entre otros acuerdos, los siguientes:
que se señalase sueldo, como se señaló, al canciller que nombrase el Señor Rey, al vicecanciller y a otros empleados: que se invitase al señor Primogénito para que pasase a jurar los capítulos de la concordia; que se escribiese al veguer para que volviese de Lérida con las banderas y sin hacer ostentación alguna; y que se diese orden al diputado local de Tortosa para que licenciase la guardia del castillo de Amposta, orden que se comunicó igualmente a otros gefes y comisionados.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors (falta punto) Una letra vostra havem rebuda feta en Barchinona a XX del mes e any dejus scrits per la qual som stats certificats de la ambaixada per vosaltres derrerament feta a la Senyora Reyna per conclusio dels afers que dies ha manajau. Pus avant dicisivament informantnos com lo Senyor Primogenit pot e deu fer de justicia e axi es praticat prestar lo jurament acustumat com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo dit Principat encautant nos que stigam attents e vellants en les coses quis esguarden benifici de aquesta universitat repos e tranquille stat de aquella e del dit Principat com vuy sia major necessitat que james de esserhi mes attents havent totstemps concordia en nosaltres com en aquets afers sia stada la major direccio e prosecucio la unitat que entre les universitats del dit Principat fins aci es stada. E considerat la arduitat del dit negoci per haver pus a ple la intencio dels singulars de aquesta universitat la qual fins aci de fet e de paraula han manifestada havem tengut consell general e en aquell legida dita vostra letra e altre que dels honorables consellers de Barchinona havem haguda e un altre del lllustrissimo Senyor Princep e Primogenit concordantment los jurats del dit consell ab fervent ardor de voluntat negu no discrepant es stat delliberat lo proposit per aquesta ciutat ja principiat e per lo sindich aqui present de aquella continuat aderirse servar e complir lo que en lo dit negoci per vostras reverencia e honorables savieses sera provehit e determenat se dega fer. Empero per haver major avis esser encautats en contrari algu pogues venir qui pogues obviar a la dita sensera e unida voluntat que aquesta universitat e singulars de aquella han vos haurem a molta gracia nos certifiqueu ens aconselleu com nos haurem regir si per cars segons tacitament lo Senyor Primogenit ab sa letra nos havisa per part de la Senyora Reyna seriam per alguna via de contrari per vies inductives o en altre manera requests o induhits. E sia la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio. Scrita en Manresa a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa.
Senyors lo die present corrent la sinquena hora pris mig dia havem rebuda una vostra letra sots data de XX del corrent mes al contengut de la qual vos satisfem que sobra tot lo negoci per gracia de nostro Senyor Deu aquesta ciutat es stada es e sera unita en un cor e voluntat a tot be avenir e servici del Senyor Primogenit e de tot lo Principat de Cathalunya e de fer complir e exeguir tots ordonaments e avisos seus e vostros mostrats axi ab letra sua com vostra e dels honorables concellers de aqueixa ciutat com encara en altra manera a tota la sua e vostra voluntats ab tota conformitat e per qualsevulla aperencias e demostracions en altra manera fetas per altres no donar fe car aquesta ciutat es sots lo nombre de les altres del dit Principat e tostemps ha seguit e seguira son principal cap lo qual es la dita ciutat de Barchinona a tota la sua voluntat. E conserveus senyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tots vostres ordonaments e servir prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reunidos otra vez los señores Diputados y Consejo, el mismo día, se presentaron el maestro de Montesa y don Juan Fernando de Heredia, con la siguiente credencial de la Reina, que leyó en presencia de todos Pedro Oliet, protonotario de dicha Señora.

Als reverend venerable pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Continuants nostre bon desig e satisfents a vostra letra tremetem ambaixadors nostres los venerables e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez de Heredia e nostre prothonotari Pedro Doliet pera reebra e veure les jures e firmes del lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e vostres. Havem los donat carrech de nostra part vos diguen algunes coses afectuosissimament. Vos pregam que donant fe e creença com a nostra propria persona en ço queus sera dit vos hajau ab aquella bona e sincera voluntat dileccio e amor que de vosaltres fermament speram que en nostre Senyor Deus confiam ço que fareu per la Majestat del Senyor Rey la Excellencia sua e nos vos ho regonexerem ab aquella humanitat e bon voler que a tots vosaltres portam. Dada en Vilafrancha a XXII de juny any Mil CCCCLXl. - La Reyna.

Entregados por el referido maestro de Montesa los capítulos y respuestas de la Reina, firmados aquellos por dicha Señora en nombre del Rey, fueron leídos, en presencia de todos los individuos del consistorio, testigos y demás que acudieron en gran multitud, y luego de prestado el juramento, con la solemnidad de costumbre, los firmó el señor Primogénito, jurando también, enseguida, guardarlos y hacerlos guardar, los señores Diputados y Consejeros, y además los Concelleres de la ciudad de Barcelona, allí presentes.
Siguen los capítulos mencionados, con la carta que se dirigió a la señora Reina, y demás que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Forma capitulorum firmatorum.

Senyor molt alt e molt excellent. (cosa publica : república)
Inextimable es lo be procehint del compost orde e repos de la cosa publica lo qual precipuament esta en uniformitat e concordia del cap ab lo cors o membres de aquella. E com per la disparitat e discordancia de aquells inmensurables mals provenen axi per la unitat orde e acordat voler divinals bens augment e multiplicacio de poques coses en grans succehixen. E molt mes en los regnes e Principats en los quals reguladament consisteix la monarchia qui ab leys appropriades la cosa publica governant de aquella es Princep cap e Senyor e axi ordonadament obrani aquella augmenta e fa en molta excellencia florir hon intervenint suasions indegudes de persones pochs zelants lo benefici publich les quals divertir causen en forma alguna del ordonat obrar importen dejeccio gran a la cosa publica. Si ja donchs lo cors della no es per Deus Omnipotent de tanta virtut fornit que constantment haja suficiencia curar la imfirmitat que per indegudes informacions en lo cap de la cosa publica residir poria lo que novament en lo Principat de Cathalunya ha contengut e molt mes ha caygut haguera sino per la molta virtut e sapiencia de que dotada es vostra gran Excellencia gloriosament regnant Rey princep e cap de la cosa publica del Principat de Cathalunya lo qual cors de la dita cosa publica en molta unanimitat virtuosament constituit curant stirpar les iniques e sinistres informacions a vostra Majestat fetes en derogacio de la vostra reyal corona e oppresio del Illustre don Carles primogenit de vostra gran Excellencia ha obtengut. E dita vostra Majestat per son gran ingeni virtut e industria promptament ha vist e conegut remediador esser e proveidor en les coses talment començades a causa de tals perverses informacions al cors de la cosa publica del dit Principat e altres regnes e terres a vostra corona subdites molt prejudicials e dampnoses per occassio de les quals loch se haja donat lo dit lllustre Primogenit esser en preso detengut e lo noble don Johan de Beamont e axi apresonats esser del Principat de Cathalunya trets don provenien al dit Principat e a la cosa publica de aquell prejudicis e lesions a sos privilegis e leys paccionades hoc e innumerables altres dans irreparables. Les quals coses en diverses maneres e per varies vies per part del dit Principat ab molta diligencia e sollicitut notificades e demostrades a vostra Majestat dotada de grandissima prudencia coneguda la fidelitat e veritat dels cathalans es stada merce vostra Senyor fer gracia al dit Principat donarlos e liberar lo dit lllustre Primogenit. E per quant en lo temps dels *amfractes qui per tals informacions e preso se son seguits han occorregut moltes coses les quals conve en orde metre per donar tranquillitat e repos a tota la cosa publica del dit Principat comprenent hi lo cap lo cors e tots los membres e per provehir en lo arreglament de la administracio de justicia la qual conserve los regnes en degut stament. E per stirpar los abusos qui en temps passats se son fets per ministres de la justicia hoc encara per total conclusio donar en stirpacio de aquells qui ab llurs malvats consells tants perills han seminats e congoixes donades a tot lo Principat. E per que en sdevenidor a altres sia caucio e exemplar son stades molt equament e stan concebudes les coses seguents les quals a humil supplicacio del dit Principat o dels diputats e consell aquell representants sera de merce de vos Senyor consentir e atorgar.

I.

Primerament Senyor supplica lo dit Principat e o los diputats e consell aquell representants en virtut de la comissio de la cort de Leyda feta a cinch de dehembre any Mil CCCC sexanta (poco más de 6 meses han pasado) sia de merce de vostra alta Senyoria declarar a major cautela esser per ferms valits justs deguts e legitims tots los actes e enantaments e procehiments en qualsevol manera fets axi dins lo dit Principat com fora per lo dit Principat universitats staments e singulars de aquell e a instancia sua sobre la liberacio de la persona del dit lllustre don Carlos Primogenit de vostra Altesa e encara apres la liberacio fins a perfet compliment de la observacio dels usatges e privilegis e libertats e repos del dit Principat e singulars de aquell axi com los dits actes e processos fets juxta usatges constitucions capitols e actes de cort usos pratiques costums privilegis e libertats del dit Principat universals e particulars de les universitats staments e singulars de aquells e per observancia defensio e conservacio de aquells e de quascu dells e per conseguent tots los dits actes no esser ne poder esser en forma alguna reprehensibles axi com de fet per dret e raho rependre nos poden ne poder o deverse en derogacio o detraccio de aquells en tot o en part parlar contrafer o contravenir en forma alguna directament o indirecta. E que per vos Senyor Primogenit e successors vostres e seus oficials o ministres de vostra Majestat e lurs procehir enantar innovar inquirir processar o altra qualsevol cosa fer o attemptar nos puixa nes dega per qualsevol ordinacio o exquisita causa o forma contra les persones universitats staments e singulars de aquelles e bens lurs encara que fossen oficials vostres qui consellant executant parlant o en qualsevol altra forma entrevenint en los dits actes han ajudat entrevengut exercit fet ministrat consellat e parlat en tot o en part. Abdicant a vos Senyor e Primogenit e als successors vostres e seus e a tots ministres e oficials vostres e de aquells tot poder de fer e attemptar lo contrari decernint e declarant esser irrits nulles invalits e injusts qualsevol processos e enantaments qui contra les damunt dites coses e alguna de aquelles son stats fets o se volrien fer o attemptar en alguna manera axi en particular com en general. E si per ministres o oficials de vostra Altesa Primogenit e de successors vostres e seus o altres persones privades e de qualsevol grau o preheminencia sien seria alguna cosa innovada o attemptada en derogacio e prejudici de les coses o contra les persones sobredites universitats staments e singulars de aquells cathalans o no o bens de aquells aquells tals ministres o oficials e persones sien hagudes ipso facto per privades persones e enimichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica e a aquells axi contrafaents e contravenints encara que ho haguessen de manament de vostra Altesa puixa o dega esser resistit de fet ab armes o en qualsevol altre manera e dampnificarlos en persones e bens. E sia licit e permes qualsevol cossos collegis staments e universitats e consells de aquells e qualsevol altres persones axi ecclesiastiques com seculars del dit Principat ajudar ab armes o en altra qualsevol manera an aquella o aquelles persones contra les quals los dits enantaments o procehiments serien fets o attemptats com vos Senyor ara per lavors e lavors per ara absoleu e per absolts haveu e haver voleu tots aquells qui per manteniment e defensio dels dits actes persones e lurs bens contra los dits oficials e ministres per la dita raho haurien procehit o en la dita manera enantat havent aquells per quitis e inmunes de tota pena e punicio declarant de mera justicia ara per lavors aquells esser quitis e inmunes de tota culpa e punicio. Lo Senyor Rey attes e considerat que lo Principat de Cathalunya per la sua innata fidelitat be e degudament ha fetes les coses en lo dit capitol contengudes per ço comendant de aquelles los cathalans com a fidelissimos vassalls e approvant tots los dessus dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llur fets atorga e li plau tot lo dit capitol e coses e ell scrites e specificades juxta la sua serie e tenor vol empero e ab aço entes que la dita approvacio dels dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llurs fets sia entesa dels actes enantaments e procehiments per ells e a instancia lur fets fins al dia present e no de altres. E que en virtut de aquells ni de algu dells no puixa esser daqui avant proceit en alguna manera a acte o execucio alguna e que sia renunciada per lo dit Principat qualsevol instancia ques pogues fer per tot lo passat contra oficials e consellers seus e tot altre interes qui allegar se pogues contra aquells o algu de aquells. Salvo lo que davall en lo terç capitol se dira del noble Galceran de Requesens.

II.

Item Senyor com entre les altres causes per que es stada feta infraccio e lesio de usatges constitucions capitols de cort e altres libertats de la patria si es per quant lo noble don Johan de Beamont qui dins lo dit Principat es stat apresonat e de aquell tret no es restituit en lo dit Principat e dins la vegueria de Leyda hon fonch pres e detengut sia merce de vostra gran Senyoria lo dit don Johan esser restituit en lo Principat e vegueria de Leyda en sa plenissima libertat e a aquell esser servat lo guiatge per vostra Altesa al dit don Johan atorgat juxta la serie e tenor del dit guiatge. Plau al Senyor Rey e promet deliurar la persona de don Johan de Beamont e aquell fer restituir en plena libertat dins la ciutat de Tortosa o Leyda dins spay de quinze jorns apres la ferma de la present capitulacio avant comptadors.

III.

Item Senyor com les grans e inextimables congoixes qui provengudes son dans e grandissimes despeses e perills per causa e occasio de alguns mals consellers e oficials de vostra Altesa los quals sinistrament e contra veritat e indegudament han informada consellada e seduida vostra Senyoria a causa de les quals informacions consells e seduccions los dans sobredits son pervenguts hoc (se lee hoe) e moltes divisions cismes dans irreparables a la cosa publica del dit Principat procurats los quals consellers e oficials si stirpats no eren punits e castigats porien portar lo dit Principat en altres majors inconvenients o en sdevenidor exemplar se poria pendre de la impunitat de llurs mals e convidaria e incitaria los altres a mal obrar lo que molt deu esser lunyat e stirpat per servey de vostra Altesa benifici e repos de la cosa publica del dit Principat. Per tant Senyor supplica lo dit Principat a vostra gran Altesa sia merce vostra haver per privats indignes e inhabils dels oficis que regien e exercien e de tot benefici ofici e facultat de consellar en lo dit Principat e en fets del dit Principat e singulars de aquell tot axi ecclesiastichs com seculars los qui han entrevengut consellat assistit participi hagut en vostre consell del dia de la detencio del dit Illustre Primogenit fins a la jornada de la liberacio de aquell. E encara tots aquells axi del consell de la vostra Senyoria com altres qui abans del dia de la dita detencio han consellat o entrevengut que aquella se fahes. Encara mes los oficials vostres qui haurien ajustats consells per causa de la dita detencio o coses concernents aquella axi ans de la dita detencio com apres de aquella e ans de la dita liberacio axi que dequi avant no puixen regir ne exercir los dits oficis ne haver lo dit benefici o facultat de consellar de present ni en esdevenidor ne encara altres oficis o beneficis. Si donchs no procehia de assentiment e voluntat dels dits diputats o major part del dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona. Entes empero que en algun ofici de jurisdiccio no puixen esser restituits ne haver ne obtenir aquells ne altres oficis de jurisdiccio. E per que al dit Principat puixa esser feta la reparacio e reintegracio ques pora dels dans que sostenguts ha per causa de la detencio sobredita e defensio de ses libertats violades per seduccions males informacions e sinistres consells sia merce vostra cometre e donar plenissima potestat e facultat al dit Principat e a les persones per los dits diputats e consell o la major part deputadores e elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona en una e moltes vegades de inquirir e informacio pendre contra tots e sengles oficials e persones axi ecclesiastiques com seculars qui en les coses damunt dites delinquit hagen os presumira haver delinquit e aquelles que constara per deguda informacio precedent haver delinquit cismes divisions haver seminades e meses per causa de la detencio del dit Primogenit juxta la qualitat del delicte e justicia requerra punir castigar sentenciar e exequutar axi en persona com en bens segons los merits seran de tals seductors dampnificadors destruidors e mals conselladors de la cosa publica per manera que los demerits de tals no resten impunits ne sia donat en esdevenidor exemplar de mal obrar. Plau al Senyor Rey a supplicacio del dit Principat privar e remoure e de present priva e remou los canceller vicecanciller regent cancellaria e mossen Galceran de Requesens portant veus de governador de Cathalunya e micer Jaume Pau advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona dels dits e altres oficis que de present obtenen en Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya sens empero nota de infamia. E que daqui avant los dessus dits e altres en lo dit capitol compresos no puixen haver ne obtenir oficis de jurisdiccio en lo dit Principat e comdats ni aconsellar en fets del dit Principat e comdats ni en actes alguns concernents aquells o universitats cossos collegis e singulars persones ecclesiastiques o seculars de aquells ne coses o bens lurs. E per quant a instancia dels dits diputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en dia sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat o lo dit Senyor Rey per alguns respectes haja ordonat e ordona ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cas de contrafaccio al General de Cathalunya. Salva empero al dit mossen Requesens la opcio davall scrita. Per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens
no contentanse de aço se volra defendre per justicia en tal cas stiga en la preso hon vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia les coses en los presents capitols contengudes en res no contrastants. Totes empero altres instancies o enantaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delinquit hajen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarda a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo dia de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puixen star e habitar segurament ab tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell hon mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo lllustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo dia de vuy seguides encara que lo dit illustre Primogenit succeesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey. E que lo dit lllustrissimo Primogenit sia tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cas e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.

IIII.

Item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres e de la cosa publica de aquells sia la observacio de justicia la qual vos Senyor sou tengut ben exercir e ministrar e fer observar e fins açi lo dit Principat per causa dels ministres de la justicia e per no esser aquella be administrada haja sostenguts molts detriments e contraris en les coses de la administracio de justicia volent lo dit Principat obviar als abusos qui fins açi seguits se son los quals explicar per bona causa se obmet. Desijant lo dit Principat satisfer al deute servey e honor de vostra Altesa e proveir en lo repos descarrech e servey de aquella e al be e repos de la cosa publica suppliquen humilment a vostra gran Senyoria los diputats e consell daqui avant perpetuament la justicia esser feta e administrada en la forma seguent. Diu lo Senyor Rey que no es cosa a sa Senyoria tant accepta ne tant per sa Majestat desijada com es que la justicia que per nostre Senyor Deu li es acomanada sia a lahor de la Majestat divinal servey seu e benefici de la cosa publica de sos regnes e terres ministrada. Per tant al dit Senyor Rey plau e li es molt accepte que la justicia sia administrada en lo dit Principat en e per la forma per sa Majestat en los presents capitols atorgada.

V.

Primerament per quant los principals ministres exercints la justicia son los canceller vicecanceller e en son cas regent cancellaria de vos Senyor e de vostres successors vostre Illustrissimo Primogenit e successors seus e assessors dels portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya los quals experiencia ha mostrat en los temps passats no esser stats pagats en lurs stipendis don provenien inconvenients innumerables lo dit Principat per obviar a aquells e per que la justicia reguladament sia administrada per servey de vos Senyor e descarrech de vostre tresor sera content lo dit Principat a beneplacit empero de la cort o corts del dit Principat de peccunies del dit General stipendiar los dit canceller vicecanceller regent la cancellaria de vostra Senyoria e assessor del portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya los quals exceptat lo canceller lo qual ensemps ab lo assessor del portant veus de governador de Rossello e de Cerdanya hagen esser nats o naturals e vers domiciliats del Principat de Cathalunya o dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya com lo assessor del portant veus de governador en los comdats de Rossello sia ja stipendiat ço es al canceller vint milia sous al vicecanceller quinze milia sous al regent la cancellaria deu milia sous e al assessor del portant veus de governador en lo dit Principat deu milia sous pero que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors comissions de causes algunes aturar nos puixen ne per lo un dells fer se als altres dells ne encara per vos Senyor Primogenit e loctinents en cas permes e successors vostres e seus e per los portants veus de governador o algu dells comissions algunes fer ne per ells acceptar se puixen en alguna manera com lo dit Principat vulla e entenga los damunt dits deures contentar dels dits salaris remogudes totes altres comoditats ans si lo contrari era fet o attemptat sia tal comissio e actes subseguits per virtut de la dita comissio nulles e invalits. E lo qui fara o acceptara tal comissio sia privat de son ofici ipso facto sens altra declaracio e que los dits salaris correguen tant quant staran dins lo dit Principat comptant prorata de temps e no mes avant. E que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessor del portant veus de governador sots pena de privacio de llurs oficis no puguen pendre ne acceptar donatius o subornacions exceptat esculentum et potulentum qui en breu puga esser consumit. Plau al Senyor Rey sien observades les coses en lo dit capitol contengudes e que duran tant com durara lo beneplacit de la cort o corts del dit Principat lo qual revocat sia extint lo present capitol e tots temps que apres lo dit Principat constituira e dara los salaris predits. Plau al Senyor Rey ara per lavors sia observat lo dit capitol anadint empero e corregint que si los dits oficials o algu dells ab voluntat dels dits diputats e consell seguiran la cort del Senyor Rey en tal cas hajen los dits salaris encara per lo temps que staran en la dita cort fora lo dit Principat.

VI.

Item per quant vos Senyor no podeu haver axi noticia de la scientia e probitat dels juristes e de la qualitat de les causes de les quals se hauria fer comissio sia merce vostra atorgar e ordonar que vos Senyor e Primogenit loctinents en cas permes e successors vostres e seus e o los dits portant veus de governador de per si no puixen ne puga ne deguen fer comissions de causes algunes e si lo contrari era fet les dites comissions e tots los actes de aquen subseguits sien nulles e invalits ans les dites comissions hagen a fer los dits canceller vicecanceller regent Ia cancellaria e en son cas los dits veus portans de governador de consell de llurs assessors. Declarat empero que los dits assessors no puixen exercir res de per si absents los dits portant veus de governador de la ciutat vila o loch hon los dits assessors seran e no absent lo un del altre. E axi los dits portants veus de governador exerciran jurisdiccio e llur ofici de e ab consell de llurs assessors. Plau al Senyor Rey les coses contengudes en lo dit capitol sien servades salvo que per la sua Majestat puixen esser fetes les dites comissions empero que aquelles haje a fer de consell del canceller o vicecanceller o regent cancellaria e que en aquelles haja haver vidit dels dessus dits o de algu dells alias sian nulles.

VII.

Item per los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar dels dits oficis sien tenguts e obligats jurar de servar los usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis usances consuetuts e altres libertats del dit Principat de Cathalunya. E que los dit canceller vicecanceller o regent la cancellaria ensemps ab lo tresorer e jutge de la causa e advocat fischal hajen entrevenir en totes composicions faedores o al menys lo un dels dits vicecanceller o regent la cancellaria. E per semblant los dits assessors ab los dits portant veus de governador en quant llur ofici se sguarda a fi que mes justament e equa e segons los demerits exigiran sian fetes. Diu lo Senyor Rey que la sua incomutable voluntat es que axi per sa Majestat com per tots sos oficials sien inviolablament observats usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis e libertats del dit Principat. Per tant lo dit Senyor Rey atorga lo dit capitol e li plau que aquell sia observat e vol e ordona a supplicacio del dit Principat que en les composicions fahedores se haja observar lo contengut en lo dit capitol. 

VIII.

Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dupte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vexacions e que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos Senyor e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e attencio observats sia merce vostra Senyor atorgar que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batles generals procuradors reyals o fiscals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis o singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes o questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab llur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per llur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicecanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors balle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutges o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet enantat comes o delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos libertats de la patria los dits diputats ab lur consell ho facen denunciar ab tal deliquent o participi havent en la contrafaccio predicta requirint e amonestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafaccio predita. E si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis la qual privacio los dits diputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent e si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits diputats ab lo dit consell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria.
E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar velar e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sots lo present capitol en manera alguna no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fiscals segons dessus es dit e encara les fiscals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si dons per la part instant no sera recorregut als dits diputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarant empero que essent conegut per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent e si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits diputats e consell e los qui hi entrevendran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e lurs consciencies de justicia los apparra e sera vist.

VIIII.

Entes empero e declarat que per les coses sobredites o alguna de aquelles ara o en esdevenidor no sia fet ne engendrat tacitament o expressa prejudici algu novacio o derogacio als privilegis libertats usos pratiques costums e observances de les universitats del Principat de Cathalunya e de quascu dels braços o staments del dit Principat e singulars dels dits staments ans expressament se retenen e volen que aquells e aquelles sien e romanguen en llur fermetat observancia e virtut segons son e eren ans de la concessio present ni sobre aquells o aquelles se puixa donar alguna declaracio ni acte fer en contrari axi que en algun temps no puixa esser dit o allegat que als dits privilegis libertats usos pratiques costums e observances o algu de aquells sia per via directa o indirecta derogat. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol.

X.

Item Senyor per quant lo exercici e la administracio de la justicia principalment resideix en les persones qui aquella han a regir e administrar e es necessari sien dotades de sapiencia e consciencia per tant per alguns bons esguards e respectes sia merce vostra provehir al dit exercici e administracio de tals persones qui exceptat lo canceller lo qual haja obtenir prelatura en lo Principat sien cathalans naturals vertaderament e sens dispensacio alguna o domiciliats en Cathalunya e no en alguna manera al dit Principat odiosos o suspectes. Plau al Senyor Rey.

XI.

Item Senyor com sia molt digna e partinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell stirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carles Primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puys per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos Reys passats lohablament seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complida com fer se puxa. E lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al Illustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions qui li pertanyen com a fill Primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol.

XII.

Item Senyor molt Excellent per lunyar totes causes e occassions de diferencies e per conservacio de amor pau e concordia entre vostra Majestat a la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills vostres e per lo tranquille repos e stat de tots vostres regnes e terres imitant e seguint los fets e gestes dels gloriosos reys predecessors de vostra Altesa suppliquen los dits diputats e consell lo dit Principat representants placia a vostre Majestat atorgar que retenintse vostra Serenitat lo nom reyal sia merce vostra donar la total administracio del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya e al plenissim exercici de aquella en lo dit Principat preficir lo dit lllustrissimo Primogenit ab potestat amplissima de celebrar corts generals als cathalans e concessio de altres regalies majors e menors faent e constituint e o creant lo dit lllustrissimo Primogenit loctinent general irrevocable e un altre vos en lo dit Principat ab facultat de poder reebre exigir e haver totes pecunies provenints en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya de qualsevol gracies composicions o punicions faedores e aquelles peccunies en los propris usos applicar e convertir si dons per los dits diputats e consell lo dit Principat representants ensemps e ab la ciutat de Barchinona no era lo contrari demanat axi e en tal forma e manera que la dita loctinencia cessar no puixa ni dega per qualsevol occasio causa o raho que dir o cogitar se puixa. Ans si era allegat o dit o algun cas cogitat o no cogitat se seguia per lo qual se pogues dir que per esser constituit o creat o nomenat loctinent la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites cessassen e o efecte no poder o deure sortir en tals cassos e cascu de aquells no obstants les dites coses e altres qualsevol rahons en tot cas dur e durar haja o dega la dita administracio e exercici e per causa o raho alguna cessar no puixa ni dega. E que la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites per lo dit lllustrissimo Primogenit se hajen exercir ab ministres e oficials cathalans naturals e domiciliats en lo Principat de Cathalunya exceptat lo canceller segons dessus es dit afi que stant vostra Majestat en los altres regnes e terres vostres e lo dit Illustrissimo Primogenit en lo dit Principat de Cathalunya e quiscu contentant se de les dites coses sia lunyada e tolta tota occasio e materia de perills e dans qui porien occorrer e seguir per causa de seductors e no zelants lo servey de vostra Altesa e de vostra reyal posteritat repos e benifici dels regnes e terres de vostra Senyoria. Supplint en aço la plenitut de vostra reyal potestat tots difalliments qui a les dites coses per efiçacia de aquelles necessaries e utils fossen o sien e tollent tots obstacles e impediments e objectes que per qualsevol leys publiques o privades fossen introduits qui a les dites coses axi per impropietal de paraules com alias contrariar o nocument en forma e manera alguna a la dita donacio e translacio de la dita administracio e potestat e exercici e altres coses dessus dites causar o portar poguessen. Plau al Senyor Rey crear e de present crea lo dit Illustrissimo Primogenit fill seu loctinent general irrevocable en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya ab plenissima potestat e exercici exceptat que no puixa fer processos de auctoritate et rogatu simili modo camini
strate et moneta
ne crear oficials en lo dit Principat. E que lo dit loctinent no puixa tenir corts als cathalans. E que lo dit Illustrissimo loctinent per sustentacio de son stat haja e reeba tots los emoluments e esdeveniments del dit Principat comdats de Rossello e de Cerdanya los quals empero haje haver per mans dels oficials del Senyor Rey los quals de respondre li feelment e leal de aquells integrament hagen a prestar al dit lllustrissimo loctinent sagrament e homenatge. E mes plau al Senyor Rey abstenirse de entrar en lo dit Principat e comdats si donchs per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona no era del contrari supplicat. E aço mateix sia entes de la dita loctinencia general ço es que a la dita supplicacio et non alias se puixa revocar. E si la sua Majestat no se abstenia entrar com dit es en lo dit Principat e comdats ans contrafahia ara per lavors plau a la sua Excellencia vol e consent que en tal cas lo dessus dit capitol e coses en aquell contengudes sien hagudes per atorgades et nunc pro tunc les atorga de verbo ad verbum juxta la sua serie e tenor. E vol e consent lo dit Senyor Rey que stant la sua Excellencia fora lo dit Principat no puixa ne li sia licit per si ni per altri fer los dessus dits processos de auctoritate et rogatu simili modo camini strate et moneta ne altres majors o menors si empero lo dit Senyor Rey a supplicacio dels dits diputats e consell entrevinthi (entreveninthi) la ciutat de Barchinona entrara en lo dit Principat e comdats vol e declara lo dit Senyor e daquiavant la Excellencia sua e axi mateix lo dit Principat e comdats sia e sien sobre los dits processus e facultat de fer o no fer aquells en aquell stament e punt que eren abans de la capitulacio present. Plau mes avant al dit Senyor Rey e consent a supplicacio dels dits diputats e consell que si per qualsevol cas necessitat causa o raho convocara cort general als regnes e terres a ell subdits o als regnes Darago Valencia e Principat de Cathalunya fora lo dit Principat que sia en opcio e facultat dels cathalans si anarhi volran o no axi que no puixen esser compellits de anarhi. E hon noy anassen en tal cas en les dites corts o cort per contumacia o alias en qualsevol manera nos puixen actes alguns o coses fer qui toquen interes prejudici o derogacio del dit Principat o dels tres braços e singulars de aquell.

XIII.

Item Senyor per quant experiencia ha mostrat que per causa com persones no naturals del Principat de Cathalunya son stats de vostre consell les leys del dit
Principat no son stades observades e no poch dan de la cosa publica del dit Principat per tant suppliquen los dits diputats e consell a vostra Altesa que sia merce vostra per vos dit Senyor e loctinent vostre en lo cas permes e Primogenit vostre e successors vostres e seus atorgar que daciavant en lo consell del dit Senyor Primogenit loctinent vostre en lo dit cas permes e successors vostres e seus stants lo dit Primogenit loctinent vostre e successors vostres e seus en lo dit
Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya no puixen ne deguen entrevenir ne consellar en forma o manera alguna sino cathalans naturals e domiciliats del
dit Principat
sens dispensacio alguna exceptat lo canceller. E si les dites coses no obstants altres ultra los dits cathalans com dit es volien entrevenir e consellar en lo dit consell encara que per motiu propri de vos dit Senyor e o loctinent vostre e o Primogenit vostre o de successors vostres e seus se fahes puixa e dega esser procehit per los dits diputats e consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona com dit es contra los qui en lo dit consell entravendrien e consellarien axi com a violadors e destruidors de les constitucions e leys del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Declarat empero que noy sien compresos los ecclesiastichs qui obtenen dignitat prelatura cononicat (canonicat) o benifici vertaderament habiten en lo dit Principat o los militars e reyals qui per temps de deu anys han tenguts e tenen vertaders domicilis en aquell. Diu lo Senyor Rey que a sa Excellencia es vist que per lo demanat en lo dit capitol se empatxaria la comunio dels altres regnes e senyories sues ab lo Principat empero per contemplacio del dit Principat e a supplicacio de aquell plau al dit Senyor Rey atorgar lo contengut en lo dit capitol ab modificacio que sia entes en los fets de Cathalunya tant solament.

XIIII.

Item Senyor com lo amor e devocio dels cathalans sia stat es e sera ab molta attencio entendre en conservacio del repos e tranquille stat de vostra reyal persona e salvacio e conservacio de vostres Illustres fills segons lorde degut los quals per mitja vostre a Deu Omnipotent ha plagut als dits cathalans donar suppliquen humilment los dits diputats e consell sia merce de vostra gran Altesa atorgar que sis seguia cas lo que a Deu no placia (y li va plaure) que lo dit lllustrissimo don Carlos primogenit moria sens infants id est liberis de legitim e carnal matrimoni procreats e o posteritat tal que segons les libertats del dit Principat no pogues e degues succeir en la corona reyal de Arago lo dit lllustrissimo Infant don Ferrando fos e sia en aquell punt regiment e loctinencia e administracio e exercici que es dit e scrit en los precedents capitols de la persona del dit lllustrissimo Primogenit. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol pus empero aquell e lo seu efecte sia jurat per los diputats e consell.

XV.

Item Senyor molt Excellent lo dit Principat de Cathalunya volent per obres e efectes mostrar la grandissima voluntat e amor que ha en conservacio e augment del stat dels Illustres fills vostres e que lo Illustrissimo Infant don Ferrando sia competentment heretat en lo dit Principat suppliquen humilment los dits diputats e consell a vostra Altesa sia merce sua fer concessio e heretage al dit lllustrissimo Infant don Ferrando de terres a sa condicio pertinents ultra los titols e les terres que ja te e o del jus luendi de aquelles car lo dit Principat per servey de vostra alta Senyoria e de la Illustrissima Senyora Reyna e dels dits Illustre Primogenit e Illustre infant don Ferrando e per raho dels dessus e dejus scrits capitols sera content e fa oferta fer donatiu gracios de docentes milia liures barchinonenses a ops e per luicio de les terres e rendes en lo dit heretatge e donacio faedor contengudes volent empero e ab tal expressa condicio lo dit Principat fa la dita oferta que la dita quantitat haja a servir e convertirse en compres luicio e quitament de les terres e rendes damunt dites les quals compres luicio e quitament se hagen a fer juxta les leys privilegis e libertats del dit Principat les quals compres luicio e quitament hagen a fer persones per los diputats e consell elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona o en altra manera fer nos puixa ne en altres usos convertir o despendre la dita quantitat. Plau al Senyor Rey e atorga lo contengut en lo dit capitol e accepte la oferta de les docentes milia liures les quals docentes milia liures hagen esser deposades en la taula del cambi o de deposits de la ciutat de Barchinona dites e scrites a la dita Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo Infant don Ferrando dins spay de vuyt mesos continuament contadors del dia que la present capitulacio sera fermada per la dita Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey a anant a solta de sis persones totes cathalanes tres elegidores per lo dit Senyor Rey e les altres tres per los dits diputats e consell entre les quals ne haja haver una de la ciutat de Barchinona e que en fer les dites luicions compres e quitaments e encara en soltar la dita quantitat hagen esser totes sis concordes o almenys les quatre ço es dues de part del dit Senyor Rey e altres dues de part del dit Principat.

XVI.

Item Senyor molt alt per mostrar mes lo amor devocio e afeccio que han los cathalans a vostra Altesa e als Illustres fills vostres suppliquen humilment a
vostra Excellencia los dits diputats e consell sia de sa merce que lo dit lllustre Infant don Ferrando sia comanat a cathalans de molta prudencia (se lee prudoncia) dotats e stigue e habite en lo dit Principat e que los ministres e oficials seus e homens de sa casa sien cathalans. Plau al Senyor Rey e vol que lo contengut en lo dit capitol sia observat.
XVII.

Item Senyor molt Excellent per mostrar mes lo amor devocio e afeccio dels cathalans en lo servey de vostra Majestat e de la Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustre Infant don Ferrando suppliquen humilment a vostra Majestat los dits diputats e consell en tal forma provehir e ordonar ab lo dit lllustre Primogenit que quant a Deu plagues la dita lllustrissima Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant sobreviure a vostres lonchs e benaventurats dies lo stat de la dita Senyora Reyna e del dit Illustre Infant tant en la cambra de Sicilia drets e emoluments de aquella ducat de Montblanch e altres terres e senyories lochs drets e accions que la dita Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant posseheixen e possehiran e lis pertanyen o en sdevenidor lis pertanyeran quant encara a totes altres coses al honor e preheminencia reyal de la dita Senyora Reyna e utilitat della e del dit lllustre Infant pertenyents puixa esser e sia sens turbacio contradiccio molestia o congoixa alguna e que dels dits bens drets e lochs e accions pertanyents a la dita Senyora Reyna en lo dit Illustre Infant don Ferrando e en altres fills seus e a ses voluntats puixa liberament dispondre e lo disposat per ella sia a efecte e perfecta exequucio deduhit. E que lo dit Illustrissimo Primogenit directament ni indirecta en algun temps ni per causa o raho alguna no puixa perturbar o contradir molestar ni inquietar la dita Serenissima Senyora Reyna ni al dit Illustre Infant e altres fills hereus o successors seus en los dites terres bens drets e accions que de present tenen e en lesdevenidor tindran o possehiran ans sia tengut lo dit lllustre Princep defendre mantenir e ajudar en son cas la dita Illustrissima Senyora Reyna Illustre Infant e altres fills e hereus seus. E que lo dit Illustre Princep en lo temps que sera jurat per primogenit sia tengut de prometre e jurar de servar lo present capitol e tot ço que en aquell es contengut e no venir contra aquell. Car lo dit lllustre Princep se ofir ab tot son poder ajudar a la dita Senyora lllustre Infant e altres fills e hereus seus en los dits bens a que possehesquen aquells ab quietut e fora tota molestia e turbacio e per son poder fer donar orde en totes les coses en lo present capitol contengudes en totes coses a ell possibles a efecte de la seguretat e repos de la dita Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Infant e altres fills vostres e seus e suppliquen a vostra Majestat que de tot lo contengut en lo present capitol sia fet acte de cort e sien fetes totes aquelles concessions fermetats e seguretats que vistes seran esser faedores.
Plau al Senyor Rey.

XVIII.

Item Senyor Serenissim jatzia per lo gran interes de la conservacio de la reyal posteritat al dit Principat pertanyent nos dega sens intervencio del dit Principat ensemps ab la ciutat de Barchinona inquirir proceir o enantar o fer exequucio per raho de algun pretes crim o delicte en las persones o bens de la Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e altres fills legitims e naturals de vos dit Senyor o de algu dels dessus dits. No resmenys a sobreabundant cautela sia merce vostra atorgar que daquiavant per vos Senyor loctinent en cas permes e Primogenit vostre successors vostres e seus no puixa esser inquirit procehit o enantat contra algu dels dessus dits ne puixen esser presos maltractats o detenguts ne en alguna manera punits axi dins lo dit Principat com fora aquell en persona ni en bens per raho de algun crim o delicte per gran o enormissim ques pogues dir o cogitar encara que fos es digues esser comes contra la reyal persona de vos dit Senyor o Primogenit vostre o successors vostres o seus sens requesta intervencio e expres consentiment del Principat de Cathalunya o dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona. E aço per evitar molts inconvenients e dans los quals a la cosa publica del dit Principat porien seguir. Plau al Senyor Rey e vol que axis faça.

XVIIII.

Item Senyor per que lo dit lllustre Primogenit haja forma e manera de sustentar la sua casa e estat pertinentment sia merce vostra consignarli dotze milia florins cascun any en lochs o parts ben segurs del regne e Illa de Sicilia. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia hon pogues fer la dita assignacio de dotze milia florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor al dit lllustre Primogenit fill seu e per condecendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis milia florins o per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.

XX.

E per quant axi per manteniment defensio e exequucio dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat e de les coses en los precedents e dejus scrits capitols e cascu de aquells contengudes com encara per observacio de pau amor e concordia entre los dit Senyor Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e per lo repos e molt gran benifici del dit Principat e poblats en aquell es vist esser rahonable e necessari que Ios diputats ab consell de les persones per ells elegides o elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona com dit es hagen facultat amplissima e per totes les coses concernents los sguards dessus dits e devall scrits e cascu de aquells. Per tant humilment suppliquen a vostra Majestat los dits diputats e consell en virtut de la dita comissio elegit a sobreabundant cautela sia merce vostra encara de nou atorgar per execucio de les coses en la dita comissio per la cort feta contengudes que los dits diputats ab e de consell de les persones elegides o substituides o surrogades o elegidores en son cas puixen e hagen facultat amplissima entrevenint e consentint hi Barchinona com dit es de fer ab tota eficacia que totes e sengles coses dessus e devall per vostra Majestat atorgades sien observades axi e en tal manera que si per vostra Majestat e o per lo lllustre Primogenit lo que a Deu no placia era attemptat contravenir en qualsevol manera en les coses dessus dites o alguna de aquelles tant al que ha esguard a la dita lllustrissima Senyora Reyna e al dit Illustre Primogenit com encara al heretament e altres coses concernents al Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e encare a les coses que han esguard al benefici repos e tranquillitat del dit Principat o poblats en aquell los dits diputats e consell entrevenint e consentinthi Barchinona com dit es puixen o hajen facultat amplissima de fer tots aquells obstacles impediments axi de fet com de dret a despeses de les peccunies del dit General per les quals a fer puixen fer venda de censals obligant los bens del General e per aquelles totes seguretats en tals contractes acostumades et alias per tals coses e cascuna de aquelles attes majorment que per la dita comissio e en virtut de aquella la present concordia e coses en aquella contengudes sien e son al repos e tranquille stat del dit Principat. E a cautela vos Senyor e lo Illustre Primogenit e lo lllustre Infant en son cas quant a cascu haja sguard ara per lavors absolen los dits diputats e consell e tots los estaments ecclesiastichs militar e reyal e singulars del dit Principat presents absents e sdevenidors de tot sagrament e homenatge e de la fe e naturalesa que tenguts son e sien a vos Senyor e en son cas al dit Illustre Primogenit e al dit lllustre Infant e en son cas en ço qui toch la defensio e manteniment e ajuda del bon amor pau e concordia de vos dit Senyor e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e lllustre Infant e de cascu dells encara per defensio dels qui han entrevengut consellat parlat o en altra manera cabut en la liberacio del dit lllustre Primogenit e actes per occassio de aquella axi directament com indirecta juxta forma dels primers capitols concernents los actes de la liberacio del dit lllustre Primogenit com la intencio dels dits diputat e consell representants lo dit Principat sia stada e es a tot servey de la Majestat vostra e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit lllustre Infant e benefici e utilitat de la cosa publica del dit Principat e de tots los regnes e terres de vostra Excellencia. Plau al Senyor Rey e vol consent e atorga les coses contengudes en lo dit capitol en quant empero se sguarda a observacio tuicio e execucio de les coses atorgades per sa Majestat en los precedents e dejus scrits capitols.

XXI.

Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns dubtes
questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scrits capitols o algu de aquells o en les paraules o tenor o pensa o coses en aquells o algu de aquells contengudes quels dits dubtes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determenats tantes vegades com cas occorrega per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre e successors vostres e seus. E vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau e degau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exeguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo Primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols dessus e dejus scrits ab lurs respostes e coses en aquelles e aquells contengudes sien enteses al seny litteral.

XXII.

Item Senyor com inseguint la innata fidelitat la qual han haguda e han los cathalans en la conservacio de la posteritat reyal los nobles don Johan Dixar don Felip de Castro e Ferrando de Bolea alias Gallos domiciliat en Çaragoça e llurs mullers qui han asistit o participat en los actes e fets seguits per la causa de la liberacio del dit Illustre Primogenit sia deguda cosa esser prevehit que per sinistres informacions de alguns no zelants lo servey de Deu e de vostra Majestat los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e mullers e fills llurs sien preservats de dans e perills qui en les lurs persones e bens porien contingir. Per tant suppliquen los dits diputats e consell sia merce merce vostra provehir que si questio o questions o debats tant civils com criminals occorreran o de present son o seran entre vos dit Senyor o procuradors fischals o altres qualsevol persones axi publiques com privades regne o regnes o provincia alguna universitats o collegis a altres de qualsevol ley stat o condicio sia de una part e los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e o lurs mullers e fills axi conjunctament com divissa de la part altra de tals questions o debats o contrasts hagen a coneixer e aquells determinar e decisir aquelles persones e oficials no sospitosos los quals la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit assignaran concordablament e no altres qualsevol. E que vos Senyor per vostra merce e benignitat de les dites coses o alguna de aquelles nous entrametats ne a vos se haja recors mas solament als dits Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit. Abdicant a tots altres poder de coneixer e fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey atorgar e atorga totes les coses en lo present capitol contengudes si e en quant sa Senyoria atorgar pot aquelles ab que no contravinguen als furs privilegis e libertats del regne de Arago hon los damunt dits son poblats.

XXIII.

Item Senyor perque totes diferencies sien aplanades e sia tolta materia de poder retornar a inconvenients e discordies suppliquen los dits diputats e consell sia merce vostra provehir que los castells e forces del regne de Navarra e oficis de jurisdiccio e altres qui sien per al regiment e govern del dit regne sien acomanats a persones notables aragonesos cathalans o valencians per que mills lo servey de Deu e de vostra Altesa e benifici e repos del dit regne sia fet. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e apparra a les persones que a aço seran deputades per cascun dels dits regnes e Principat.

XXIIII.

E jatzia considerada la comissio de la cort e altres coses en lo servey de vostra Majestat e lo be e repos de la cosa publica del Principat concernents les coses en los presents capitols contengudes puys per vostra Majestat sien atorgades e per los dits diputats e consell lo dit Principat representants acceptades hagen fermetat no res menys a sobreabundant cautela suppliquen a vostra Altesa los dits diputats e consell que sia merce vostra atorgar e per vos Senyor e Primogenit vostre e successors vostres e seus promettre que en les primeres corts que en lo dit Principat se celebraran los presents capitols e totes e sengles coses en aquells e cascu de aquells contengudes sien firmades ab tota eficacia e compliment. Plau al Senyor Rey que los presents capitols en e per la forma que son per su Majestat atorgats e modificats en les primeres corts en lo dit Principat celebradores sien ratificats e confirmats e per lo dit Senyor Rey e lo Illustrissimo Princep corraborats ab aço empero que la dita cort atorch tot ço e quant en los dits capitols es contengut concernent servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e lllustre Princep Illustre Infant don Ferrando e altres fills de aquells.

XXV.

Es empero la intencio dels dits diputats e consell que per los presents capitols no sia en res prejudicat e derogat tacitament o expressa directament o indirecta a qualsevol privilegis usos e costums pratiques e observances de aquells e libertats atorgats a la ciutat de Barchinona e a les altres universitats del dit Principat e als braços o staments del dit Principat o a cascu de aquella axi en universal com en particular atorgats encara que fos fermat compromes o submissio en poder de vostra Senyoria ans sien e stiguen en aquella força e valor que fahien e fan ans dels presents capitols e que per vos dit Senyor sia salvat dret ab plenitut e tota integritat als dits staments ecclesiastich militar e de les universitats e cascu de aquells.
Plau al Senyor Rey.

XXVI.

E per quant en moltes e diverses parts dels presents capitols es donada facultat als dits diputats e consell lur los dits diputats e consell son de intencio que en quascuna de les coses en les quals los dits diputats e consell llur han o hajen entrevenir procehir o exequutar fer e deliberar tantes vegades com se hage a fer e seguir se façen e seguesquen per los diputats e consell o la major part de aquell ab consentiment expres de la ciutat de Barchinona e no en altra manera. Plau al Senyor Rey.

XXVII.

Salvense empero les presents persones dels staments ecclesiastich militar e reyal que si en les corts los dels dits staments dehien que nols plauria lo que fet seria en les coses fora la comissio fetes que en tal cas les dites persones puixen aderirse als staments sis volran sens carrech algu dells. Plau al Senyor Rey pus empero la adhesio en lo dit capitol contenguda se faça sens prejudici algu de les coses en los presents capitols contengudes concernents servey seu e de la Serenissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e patrimoni de aquells.

Lo Senyor Rey fa e atorga les coses damunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cas era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les docentes milia liures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites docentes milia liures no eren scrites dins los dits vuyt mesos en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cas lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hagen e sien tenguts respondre al dit Illustre Infant don Ferrando de annua pensio de censals per totes les dites docentes milia liures o per aquella part delles que no seria dins lo temps scrita a raho o for de XXII milia per mil per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per ço attendre e complir hi sia obligat tot lo Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que sou tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
La Illustrissima Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey vol e consent que la ferma per la sua Excellencia en nom de la dita Majestat feta de la present capitulacio en la manera que dessus es contengut sia valida e ab tota eficacia de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per Pedro Doliet prothonotari seu qui de aço parla. Ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altres qualsevol persones havent ne potestat conjunctament divisa hon se vulla fetes o fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera.

Siguen varias cartas que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
La nit passada reebem una letra de vostra Excellencia la qual entesa sempre regraciam a la Excellencia vostra les coses en aquella contengudes de les quals restam molt aconsolats confiant en vostra Altesa que segons virtuosament e molt loable ha acustumat amar favorir e endreçar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e aquest Principat e poblats en aquell plaura a aquella continuar e vostra Excellencia pot confiar en la virtut e naturalesa e verdader amor que los cathalans no sens gran renom e gloria lur han sempre portat e mostrat a lur Rey e Senyor mostraran al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostre. Resta donchs Senyora molt alta e molt virtuosa que si les persones que vostra Senyoria ha elegides per venir aci per dar compliment a la ferma de la capitulacio per vostra Excellencia fermada no son partides partissen tantost. E sia molt alta e molt Excellent Senyora guarda e proteccio de vostra Altesa la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra Excellencia vassalls. - Humils vassalls, etc. Los diputats etc.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt savi. Puig a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut darnos concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la Illustrissima Senyora Reyna en nom del Senyor Rey diumenge prop passat ferma la capitulacio a la sua Senyoria en nom e per part del dit Illustrissimo Senyor Rey per part de aquest Principat presentada es stat deliberat vos en lo nom de Deu de continent vos ne vingau ab la bandera plegada e sens alguna cerimonia e licencieu tota la gent axi de peu com de cavall e vostre assessor qui eren restats en vostra companya e los que no son de aqui sen tornen a lurs cases car los qui seran de aci seran pagats plenament de tot ço quels sia degut. Als altres ja ne scrivim a Johan Ferrer quels pach aqui car creem que noy sia sino En Bonet o En Copons per que no hajen faticha de venir aci a dar despesa al General e aço meteu tantost en exequcio car lo Illustrissimo Senyor Primogenit jurara com a loctinent general vuy o dema e aquesta ciutat stara be acompanyada de vos. E sia molt magnifich e molt savi mossen la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable Senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Segons veureu en la letra de mossen lo regent la vegueria pus que a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut dar bon fi e concordia en aquests afers havem deliberat e scrivim al dit regent e president que en nom de Deu de continent sen vingua e partescha ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de peu com de cavall sino los qui son de aci car aquells encontinent que sien aci los contentarem de ço quels sia tengut. La gent de peu ja es pagada los de cavall que no son de aci que no creem sien sino En Bonet e En Copons pagaulos aqui hajau aqui los diners o dequisvulla e pagau los que nous ne calega tramettre aci ni ells hajen haver fadiga de venir aci ne fer despesa al General. De les altres coses jaquiu les en orde e veniu vos en. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant segons vos havem scrit la concordia e capitulacio a la lllustrissima Senyora Reyna per part de aquest Principat presentada es fermada e tots los fets per gracia de Deu son aplanats scrivim al magnifich cavaller e president en lo nostre exercit lo regent la vegueria de aci que en nom de Deu sen vinga ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de cavall com de peu segons en la sua letra se conte. Pregam e encarregam vos per ço molt stretament que per nostra contemplacio e esguard doneu tota favor al dit regent que obs haja per la partida de aqui e axo haurem a gran complacencia. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deus ha plagut segons vos havem scrit dar repos e concordia als afers que tenim entre mans scrivim al
diputat local e al receptor del General que avien e licencien los qui guardaven lo castell Damposta a despesa del General. Notificam vos ho pregant e encarregant vos en lo que sia obs los doneu favor e ajuda. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable senyor lo diputat local de la ciutat de Tortosa.
Honorable senyor. Pus a nostre Senyor ha plagut darnos repos per la concordia feta a la Majestat del Senyor Rey harem deliberat que tota la gent qui stava en la guarda del castell Damposta sien aviats e licenciats e per vos e lo receptor los sia fet compte e pagament de tot ço quels sia degent fins a la jornada que rebreu la present a fi que no stiguen pus a sou del General danthi bon recapte segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al molt honorable senyer En Joan Montornes receptor de les generalitats de les entrades e exides en la ciutat de Tortosa.
Molt honorable senyer. Segons veureu per letra que scrivim al diputat local pus a nostre Senyor Deu ha plagut darnos bona concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la capitulacio es fermada volem que los deu homens qui staven a la guarde del castell Damposta a despesa del General sien aviats e pagats entro la jornada que seran licenciats. Per ço volem eus manam que vos ab lo dit diputat local los façau compte e vos los pagueu dels bens del dit General ço quels sera degut fins a la dita jornada que creem sera poqua cosa. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.