Sumari, X, Y.

X

XEXENTENA.

PER
treura Coltell, Spasa, o altre Arma Iradament
pac a la Cort Xexanta sous: apar en la primera
franquesa en libre den (dé, e con signo nasal, parecido a la
virgulilla)
Sant Pera en la I. carta en la I. columna ciru
(circa) la fi de aquella.

(coltell,
ganivet, gaviñet : cuchillo; espasa : espada)

Y

YPOTHECA.

PROVISIO
sobre les Ypotecas de les Mullers, e franquesa, es en libre
den Sant Pera en cartes 144. en la primere
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,

CAPITOL
24. DEN GRANYANA.

Item
supliquen al dit Señor Rey que si per furtuna algun
Fill de la Terra, o natural del dit Regne se trobara catiu
en terra de Moros, e estrobara algun catiu Moro
en lo dit Regne, que aquell tal catiu Moro se
puga comprar de son amo per treura lo Fill de la
terra, qui esta catiu en terra de Moros, y
aço per lo preu que haura costat al dit Señor, o
amo ab les messions. Placet Regiae Majestati.

DEL
LLIBRE DEN ABELLO CARTES 165. CAP. 22.

Plau
a se Magestat que si lo Scriva per mudar las
partides dels ceñs; quant se trasporten, de vna
ma en altre, te 100. lliures de salari no puga
demanar ni exhigir altre cosa mes, sots pena de
privacio de Offici, si ja dons primer no enseñará que
a mes del salari de dites 100 lliures te legitima
institucio de rebre los 2. sous per lliure de que fa mensio
lo capitol.

(Dibujos,
cenefa)

Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.

DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.

SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.

Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.

Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.

STABLIDOR,
STABLIMENTS.

De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.

Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.

Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.

Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.

De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.

La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.

La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.

SENTENCIES.

Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.

E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.

Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.

Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.

De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.

Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.

Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.

Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia

Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.

Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.

STILS
DE MOSEN ERIL.

Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.

SGLESIA.

Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.

E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.

E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.

La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.

De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.

STAMENT.

Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.

SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.

De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.

Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam

Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.

Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.

Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.

Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.

Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.

Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona pagina,
comensa. Namfos.

Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.

Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.

SALARIS.

Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.

Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.

Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.

Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.

De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.

De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.

E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.

De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, comensa.
Namfos.

De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.

Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.

STRENGERS.

Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.

Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.

Los
Strengers qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.

Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.

Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.

Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.

Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.

SCREX.

Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.

Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.

Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.

Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.

SCRIPTVRES.

Scriptures
mireu en la dictio cartes.

SERVITVT,
O SOLDADE.

Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.

SOBRECEHIMENT.

Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei gratia.

Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.

Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.

Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.

Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.

SVBHASTAR.

Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.

Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.

Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.

E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.

SERVISI
FET AL SENYOR REY.

Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.

SCRIVA
DE COMPTES.

Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

SCRIVA
DE CONSOLAT.

La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.

SOT
CEQVIERS.

Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.

SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.

Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

SINDICATS
O PROCVRATORIS.

Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.

SPLETS.

Miren
en dictio Fruits.

STVDI
GENERAL.

Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.

Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.

Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.

Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.

Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor Virrei, en Rossello nou folio 177.

Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.

pagina
segona.

Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.

Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.

Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.

Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.

Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.

Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.

Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.

Ley VI

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Ocupáronse exclusivamente en este día del arreglo y demás preparativos de las galeras, pasando a este objeto a la Atarazana, para señalar a las personas que habían de encargarse de este cometido, y hacer el acopio necesario de materiales y demás que fuese menester.
Siguen a continuación los dos pregones de que se habla anteriormente, los cuales fueron publicados por diferentes puntos de la ciudad, acompañando al corredor Pedro Querol, que era el encargado de verificarlo, ocho trompetas y el timbalero.

Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Que com ells precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio atorgada per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e per la Majestat sua e encara per lo dit Principat fermada e solemnament jurada hagen deliberades fer certes coses havents respecte al servici de la corona reyal e al repos tuicio conservacio e utilitat de la cosa publica e libertats del dit Principat per ço per dar exequucio e compliment a les coses per ells dits deputats e concell per los respectes dessus dits deliberades ab veu de aquesta publica crida. Notifiquen a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada o exercit la qual los dits deputats e consell en nom del dit Principat han dellibera fer per lo present si es home darmes portant pillart e patge haura XXXXV florins corrents de sou per quiscun mes ab bestreta de dos mesos. E si es home de cavall util haura XV florins corrents per mes ab consemblant bestreta. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens VIII florins corrents ab consemblant bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou volran pendre sien en la casa del General la qual es davant la lotge (lonja; llotja; llonja) de la present ciutat on seran les persones a aço deputades e feta la seguretat acostumada hauran la bestreta dels dits dos mesos.
Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio entreveninthi la ciutat de Barchinona. Que si sera algu qui ab veritat denunciada e ab tot effecte metra entre mans e dara orde e forma que sien meses en poder dels dits deputats e concell En Pere Comes o Nanthoni Abello los quals en aquests dies prop passats entre VIIII e X hores de nit son stats trets de la preso comuna de la present ciutat on staven detenguts per certs pretesos
enormes crims e delictes aquell tal o tals denunciats e ab tot efecte sots la dita forma metents aquells en mans e poder dels dits deputats seran dats de les pecunies del dit General D. florins e ultra axo si sera catiu o cativa sera franch o francha. Notificant a tot hom que los qui los dessus dits o algun dells tendran celats o amagats e aquells als dits deputats no denunciaran seran executats en persones e bens sens alguna merçe com a enemichs de la cosa publica e los dits bens confiscats al dit General de Cathalunya notificant a tot hom generalment que los dits denunciant o denunciants seran tenguts en secrets.

Fue presentada en esta sesión una minuta de la respuesta que había de darse sobre el capítulo de las instrucciones, y que redactaron las nueve personas encargadas de este asunto; cuyo contenido es del tenor siguiente.

Responents los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya al capitol de les instruccions per la Excellencia de la Senyora Reyna fetes e acomanades a vosaltres magnifichs mossen (se lee mossén, pero no hay tildes en estos textos) Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Joan Dusay prothonotari a XXV del corrent mes de abril per vosaltres per part de la dita Senyora Reyna legit en presencia dels dits deputats e conçell lo qual es de la serie seguent. Primerament diran e explicaran per part de la dita Seyora als diputats e conçell e consellers e conçell com a sabuda de sa Majestat seria pervengut que per los dits diputats e conçell ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona seria stada feta certa deliberacio e per aquella deduits certs actes a exequucio que deuen e poden inquirir e procehir contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e aço contra diverses manaments e requestes aquests dies passats a ells fets per part de sa Majestat als quals sa Excellencia sia sta e persevera els requer e mana quels tinguen e observen no obstants qualsevol respostes per ells fetes e daço faran levar carta publica. Dien que salva tots temps humil honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna la deliberacio e actes en lo dit capitol mencionats han fets los dits diputats e conçell ab intervencio de la ciutat de Barchinona en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells atribuida per la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la capitulacio per sa Excellencia e per lo dit Principat fermada e solemnament jurada et alias segons ja en los dies passats fonch feta en scrits resposta per los dits diputats e conçell en la qual stan e perseveren a una patent letra per part de la dita Senyora Reyna a ells presentada ab mija de carta testificada per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey a tres del mes de abril prop passat. La qual capitulacio salva e repetida la dita humil reverencia los dits diputats e conçell violar e prejudicar en alguna manera no volrien ne tollerarien com aquella que es stada feta composta fermada e jurada a lahor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat repos e tranquillitat e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la lectura del dit capitol a instancia de vosaltres dits mossen lo batle general e mossen lo prothonotari es testificada carta per En Guillem Ponç notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell requeren la present esser inserta a la fi o peu del dit capitol e de tot ensemps esser feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse igualmente la siguiente minuta, que presentaron los mismos comisionados, de la contestación a la carta de la Señora Reina, relativamente a la prisión de mosen Galceran Burgués.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Excellentissima Senyoria havem rebuda una letra feta en Gerona a XXVI del corrent mes a la qual responem veritat esser que En Marti Colzina Pere Comes e Anthoni Abello eren stats presos a instancia de aqueixa ciutat per quant son delats de haver tractada ab altres certa malissima conspiracio havent respecte no solament a amor dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mas encara a subvencio e perpetual destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua excellent corona. Per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada y (y griega) continuave inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues en la dita letra nomenat contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis de aquella per ell en lo introit del regiment de regent la vegueria solemnament jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliuras de la dita preso per los respectes dessus dits. E ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a XXIIII del present mes a les X hores de nit
deliura los dessus nomenats de la dita preso lo que certament es cregut vostra Excellencia no haguere manat fer si dels dits perill crims e delictes axi forts e cruels als quals guiatges quelsevol sufraguar no deuen o poden fos informada ans com a virtuosissima e zeladora de justicia e del bon stament del reyal domini haguere dat orde e no procurat torb o impediment en saberse veritat de les dites coses axi detestables.
Les quals de directo son contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey per sa virtut e benignitat atorgada e per la sua Excellencia e encara per part de aquest Principat fermada e jurada. On com a hoida nostra pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran que de totes les coses dessus dites era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent entrevenint e consentint hi la dita ciutat requerim lo batle no forçant ne compellint aquell salva la honor e reverencia de vostra Celsitud ans ab molta pertenencia segons conste per actes que prengues e metes en la preso lo dit mossen Burgues e jatsia la presencia del dit batle juxta forma de la dita capitulacio a aço no freturas empero per bons respectes hi fou demanat e axi per ell acompanyat de hun dels consellers de la dita ciutat e de alguns de nosaltres fou deduhida a exequcio la dita requesta es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los dessus dits son stats maravellosament represos e ell mediant e endressant les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los veents e oynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la asserta concitacio e conspiracio tractada ne sera vist salva la dita humil reverencia nosaltres haver indebitament procurat carrech e vergonya al dit mossen Galceran Burgues com en cas permes en virtut de la dita capitulacio a la qual com dit es era contrafet de directo e necessitats de tanta necessitat sia stat per nosaltres pertinentment e deguda fet a gran lahor de nostre Senyor Deu qui per sa infinida bondat no vol la cosa publica perescha servici del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e conservacio de la sua reyal corona repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell de les quals coses comendacio e no blasme e redargucio haver speram. Qual interes Senyora molt alta pot esser major en respecte de la conservacio del stat reyal que castigar debitament tals e tant leigs asserts crims. Quals guiatges Senyora molt Excellent poden compendre aquells dits crims qui son no dels mediocres ans dels mes greus e suprems que dir e cogitar se puixen. Qual regne qual domini pot star on tals actes fossen comportats. E qual raho poriem dar nosaltres e los consellers e consell de aquesta ciutat al Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Altesa e al Illustrissimo Primogenit del regiment e coses qui a nosaltres e ells son acomanades si no provehiem e provehien ab tota eficacia en conservar aquelles. Vostra Excellencia Senyora molt alta pot esser certa nosaltres qui en virtut e per facultat la dita capitulacio la qual esser prejudicada e violada no permetriem ab intervencio de la dita ciutat provehim o procehim e provehir e procehir entenem en totes les coses damunt dites aquelles e tots actes governarem ab gran maturitat e attensio e creem ab la ajuda de Deu ne resultaran conclusio e fi acceptes a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e a vostra Altesa e al lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir al dit Principat e a la cosa publica de aquell. E axi molt humil e devota suplicam ho comprenga vostra gran e Excellent Senyoria de la qual la Sancta
Trinitat sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona A XXX de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls etc. - Los diputats del General e concell Iur etc.
- A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Se hicieron algunas proposiciones, y pasadas a votación, se deliberó, conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta feta al capitol de la instruccio de la Senyora Reyna e la resposta feta a la letra de la dita Senyora stan be e que sien axi spatxades.
Item que sien bestrets al senyor comte de Pallars capita dos milia florins dor.
Item que sien paguats los D florins promesos als qui denunciarien En Pepe Comes e Anthoni Abello per los deputats e per tres de la VIIII de les banderes elegidors per la dita VIIII (novena) a aquell qui revera los ha denunciats.
Item que sien deliurats a la VIIII de les banderes mil florins dor per servir en les coses apuntades e apuntadores per los dits VIIII de les banderes.
Item que la letra ordenada per lo fet de misser Peytani sie remissa e abilitada per los dits tres qui nan hagut carrech substancia no mudada e que no sie feta comissio alguna al deputat local de declarar res ans se hage declarar en lo present consell e axi se expedescha sens referir a despeses del General.

Dióse cuenta, el mismo día, de la siguiente carta que se había recibido.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte subtituits per ordinacio nostra e concell de vinteset per lo honorable mossen Françes Pericoles hun dels embaxadors e sindich a ple instruits e informats explicaran a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies certes coses de part nostra e del dit concell. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres e dit concell eren explicades a vostres molt grans R.
N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Hiciéronse también, como el día anterior, varias proposiciones, y pasadas a votación, deliberóse igualmente conforme al voto, que sigue, del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta e provisions fahedores a les coses contengudes a les letra e crida trames per la Senyora Reyna als oficials manant que algu no gos pendre sou del General etc. e encara lo que ses dit del deputat local de Tortosa ab totes lurs circunstancies sien remeses a la novena sens referir.
Item que sia scrit a totes les universitats e altres que semblara una e moltes vegades de les coses que vuy occorren e per avant occorreran segons parra a la dita novena sens referir.
Item que sia pensat per la dita novena que deu fer contra los consellers de la Senyora Reyna qui malament aquella consellen e seduexen e que ho meten en scrits e ho refiren. Item que la dita novena haja carrech de pensar quines e quals provisions son e seran necessaries daci avant per la indemnitat de la honor del Principat e per traure de congoxa e perplexitat aquell e donarli perpetual repos e ho refiren.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la siguiente carta.

Als molt magnifichs e de maximes prudencies mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de maximes reverencies. Per quant aquesta pobre universitat es posada en congoixes per la concurrencia dels homens de remença qui per aquest circumnomables lochs discorren e de dia en dia som avisats volen venir contra
aquesta vila trametem a vostres magnifiques savieses Nanthoni Carreres portador de la present suplicant en aquelles per quant aquesta dita vila freturege en singular manera de vitualles e de arnesos e reparacions dels murs dirruits sia de llur plaer socorrer nos de dites vitualles e arnesos opportuns. Lo dit portador vos informara de tots los dits fets e coses occorrents e necessaries en aquesta vila. Lo dit socors demana e suplica aquesta dita vila esser li feta per ço que axi com a fidelissimos vassalls de la Majestat del Senyor Rey que som puixam per sa Majestat aquesta vila guardar e de aquella retre li bon compte e raho tota vegada que a sa Excellencia sera plasent. De les dites congoixes en que stam de present consultarem la Majestat de la Senyora Reyna suplicant la per
semblant compacient en nostra necessitat de saludables remedis ons vulla sotvenir.
E mantinga Jhesus vostres maximes reverencies en continuats augments de la Majestat del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica de aquest Principat. Scrita en Besalu a
XXVIIII de abril any Mil CCCCLXII. - Als maximes prudencies de vostres reverencies apparellats servir los jurats de Besalu.

Recordansa a Nanthoni Carreres.
Primo com Deus vulla que sia a Barchinona parlara primerament ab lo senyor En Miquel Guell donant li la sua letra e significant li de les letres que porte dels deputats e consellers e en lo donar servara la forma que lo dit Guell li dira.
Item si necessari sera fara relacio dels cassos novament fets en aquestes terres e com caminen grantment venir contra aquesta vila.
Item significara la gran fretura de les armes e vitualles que aquesta vila ha e per so per part de la vila suplicara aquesta vila sia socorreguda de les coses que suplica e aximateix lo mur qui en alguns lochs es molt dolent.
Item si no poden sotsvanir que fara aquesta dita vila.
Item per tant com lo veguer e En Pere Beguda per part de la Senyora Reyna han proposat e explicat pregant a la vila de Besalu que ab la ciutat de Gerona e altres universitats se interposassen entre la ciutat de Barchinona e la Senyora Reyna e fessen una embaxada a Barchinona significant deu venir home dels jurats de Gerona a Besalu a la qual explica es stada feta resposta que si los dits jurats de Barchinona tramatran home a Besalu per dita raho que en aquell faran tal resposta que si plaura a Deu la Senyora Reyna ne sera contenta que los sera respost pus avant.
Item per quant se diu molt prest e molt prest lo Senyor Rey sera a les parts de Besalu si hi sera que deu fer la vila de Besalu e li sia dat concell saludable sobre tots los dits caps e molt prest.
Item avisara de la armada ques fa de tres fochs hun home.
Item a la dita vila de Besalu no es fet lo secos demanat que fara car nos pot bonament tenir e de tot stiga e seguescha lo que lo senyor En Guell li consellara.

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla. (Pedro IV de Aragón, el Ceremonioso.)

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Tomás Aguiló Forteza.

EL 25 D'OCTUBRE

1349.


https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

Asseguda
dins la cambra,

La
cambra de mes endins,

Dona
Costança, l'esposa

D'en
Ramon de Sant Martí,

Pròp
d'una taula, ab el colze

Demunt
un coxí molt rich,

S'aguantava
el front, enveja

Dels
llíris de son jardí.

Deu
del cel! qui l' hagués vista

Aquell
vespre malehit,

En
que li estavan devora

Trists
com ella els seus dos fills!

EL
25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada
junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la
esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado
el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura
envidiaran los lirios de su jardín.

Dios
del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella
tristes, rodeábanla sus dos hijos!

A tres anys un no
arribava,

No
arribava l'altre a cinch,

Y
per cert que tots dos eran

Com
dos ángels de garrits.

El
mes grandet la tenia

Agafada
p'el vestit,

Esglayat
la se mirava

Demunt
sa falda el petit.

¡Pobre
mare que no feya

Jochs
y festes als seus nins,

Perque
plena d'amargura

Sols
pensava en son marit!

Pensava
qu'en aquella hora

Se
trobava en gran perill,

Y
ja a dolses esperançes

No
gosava doná' abrig.

Els
seus ulls li espiretjavan,

De
son cor treya suspirs,

Y
per molt que fés esfòrsos

No
'l tenia gens tranquil.

En
Gilabert de Centellas

De
ciutat havia exit,

Y
en son estol, gent valenta,

S'hi
contavan molts de mils.

En los tres años frisaba
el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que
semejaban dos ángeles.

Teníala
el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el
pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre
madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque
llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba
que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba
dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó
el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus
esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto
de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de
muchos millares de valientes.

La llum del sol apagada,

S'anava
el cel enfosquint,

Y
a la cambra un esclau mòro

Ab
un ciri entra summís.

-
No guaytavas a la torre?

-
En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

-
Ran de mar fòchs que servexen

Per
doná' a ciutat avís.

-
¿Y res mes?- Fayes enceses

De
Lluchmajor p'el camí.

-
Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon
còr no'm cab dins el pit.

-
De pols una nigulada

S'hi
veya abans, y ferits

Del
sòl los férros de llansa

Hi
llambretjavan sovint.

-
Ah! son ells, son ells que tornan,

Son
els nostres inimichs;

¿Es
que venen victoriosos

O
s'en venen fugitius.

Y,
digués, ¿son lluny encara?

-
A retronar fins aquí

No
's tardará moltes hores

La
remor del seus clarins.

Apagada ya la luz del
sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró
humildemente en la cámara un esclavo moro.

-
¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste?
- Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la
ciudad.

-
¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es
cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

-
Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas
reflejaban los rayos del sol poniente.

-
Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas
¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y,
di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde
aquí el sonido atronador de sus clarines.

- Vés, puja, puja a la
torre,

Y
si 's cumpleix mon desitj,

Si
mon plant el cel escolta,

No
serás ja mes catiu. -

D'exir
lo esclau acabava,

Quant
la dama exhala un crit,

Perque
's veu devant un frare

Que
l'abrassa ab frenesí.

De
fèrro una cervellera,

Un
arnés mitj desguarnit,

Uns
esperons sanguinosos,

Cubria
el ropatje humil.

Espassada
la sorpresa:

-
Ramon! Esposa! qu'estim...

-
¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No
estavas pensant en mí?

-
El Rey?... Callas, y a la boca

l''
acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No
soldats, sino botxins.

-
¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

-
¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre
el desterro o l'afronta

No
ha tengut temps d'elegir.

- Ve, sube, sube a la
torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros,
no seras ya cautivo. -

Acababa
de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver
entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría
el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas
espuelas mojadas en sangre.

-
Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa
adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando
en mí?

-
El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas
no eran soldados sino verdugos.

-
¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues
no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.

- Deu etern! ¿y la
justicia

Consent
tan horrible crim?

-
¿Y ha de viure sens corona

Qui
en son cap corona ha vist?

-
Ingrata, ingrata Mallorca!

Y
l'infant? - Está ferit.

-
Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada
aquex dematí.

-
Els traydors tan valerosos!

Y
els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y
per cada tres dels nostres

Ne
duya en Centellas vint!

Tres
llansades he rebudes...

-
Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps
d'espasa, ¿quí los conta?

Sols
sé que masell n'estich.

De
la sang qu'ara 'm degota

N'está
aquex trispol homit;

Ja
'l veurás com vermeyetja,

Ja
'l veurás demá matí.

Venturós
si a les galeres

Viu
encara jo hi arrib,

Y
un poch de terra sagrada

Pot
esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu
justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién
la llevó en su cabeza?

-
Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse
todo! - Todo, menos la
honra alcanzada en este día.

-
Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que
ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!

Tres
lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de
espada, ¿quién pudo contarlos?

Con
la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la
mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso
si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado
de tierra bendecida! -

Dona Costança esmortida

No
sent ja lo que li diu,

Y
als nins, Don Ramon abrassa

Plorant
també com un nin.

El
front gelat de sa esposa

Besa
ja p'el derrer pich,

Y
sortint d'aquella cambra

De
sang dexa un regalim.

___

Desvanécese
Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha
contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa
por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella
cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

//

• Gabriel Ensenyat y Pujol, La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343-1349), Mallorca, 1997.