Mostrando las entradas para la consulta embajador ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta embajador ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de marzo de 2021

8 DE NOVIEMBRE.

8 DE NOVIEMBRE.

Reunidos, por la noche, los señores Diputados y casi todo el Consejo, presentóse el embajador de Francia, solicitando se le entregase copia, para su conocimiento, de la carta que se llevaba para su rey, lo que le fue negado, ofreciéndole, sin embargo, que se le leería, y verificado esto, dio las gracias el referido embajador, en su idioma (lo entendían los diputados catalanes, que aún hoy en 2021 dicen merci y gràcies?), por la buena acogida que se le había dispensado, añadiendo por último, que como no hubiese explicado todavía lo que le había encargado el Rey de Francia, iba a hacerlo entonces, cual era manifestar, de su parte, al Principado, que estaba dispuesto a hacer con él una confederación del modo que quisiesen los Diputados; a lo que contestaron estos, por conducto del caballero Juan Copons, que hablaba bastante bien el francés, que agradecían tales ofrecimientos, pero que no consideraban conveniente lo que se les proponía. Sobre un negocio también con el Rey de Francia, relativo a marcas, quedaron en que se enviarían ciertas cartas al embajador que tenía allí el Rey de Aragón; y con esto, se despidió el enviado francés.
Dióse cuenta de la siguiente carta que se había recibido de la Señora Reina.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell general representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo loch de Pina proseguint nostre cami ab lo Illustrissimo Primogenit fill nostre molt car e molt amat per En Johan Ferrer trames per vosaltres a la Majestat del Senyor Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat havem reebuda una vostra letra de XXVII de octubre prop passat ab creença en persona de aquell acomanada en virtut de la qual nos ha per la part vostra suplicat a la prefata Majestat deguessem scriure suplicant aquella se dignas los afers del noble amat e feel nostre don Jofre de Castre haver per recomenats en la restitucio que pretenia li devia esser feta per los dans que preten havia rebuts la qual cosa per lo desig que havem que nostres vassalls e subdits visquen pacificament e en unitat concordia e repos quant encara per la voluntat que tenim de complaureus en tot lo quens sia possible lo pus afectadament que havem pogut a la prefata Majestat per lo dit Joan Ferrer e per altres havem scrit e suplicat aquella li plagues provehir en los dits afers a tota complacencia de vosaltres e pacificacio quietud e repos de les parts contendents. Avisant vos que en aquests debats axi antiquats son stades e son entre la casa de Castre amichs parents e valedors de una part e mossen Rodrigo de Rebolledo e mossen Joan Cerdan gents amichs e valedors lurs de la part altra la dita Majestat ses sforçada e fatigada quant li es stat possible axi essent loctinent general de la inmortal memoria del Senyor Rey don Alfonso frare seu e inmediat predecessor (Alfonso V el magnánimo) e no menys apres que beneventuradament ha succehit per Rey e Senyor en aquests seus regnes en pacificar totalment les dites parts e levar de carrera les dites questions e no podent ho conduir obstant hi furs privilegis e costums del present regne feu fer algunes treues en les quals fermaren tots los dessus nomenats e los principals parents e valedors de les cases de Castre e de mossen Rebolledo e de mossen Cerdan. E per que conegau quant la prefata Majestat te a cor la pacificacio de aquests debats e quant li es molest lo contrari te lo governador en lo comdat de Ribagorça per fer la dita concordia e havent hi fet trametre per la cort Darago mossen Alfonso de Sent Pere e don Ramon de Mur missatgers de aquella entre les ditas parts se es donada paraula e seguretat per un mes e per aquest respecte la prefata Majestat ha fet venir de Navarra a Calatayu lo dit mossen Rebolledo e no res menys son fill Pelafoys que ere e es stat en les terres del dit son pare ab deliberacio de entendre en los dits afers e quant en aquella sera fer restituhir la una part a la altre e laltra a la altra lo que tolt se hauran e punir aquells segons trobara esser fahedor per furs privilegis e costums del dessus dit regne per forma quen rehisca pau e concordia e repos entre les dites parts de les quals coses nos ha paregut donar vos avis. E per lo semblant vos avisam com proseguint nostre cami ahir arribam en aquesta vila de Fraga e apres dinar Deu volent entrarem en la ciutat de Leyda ab lo dit lllustrissimo primogenit. Dada en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

domingo, 28 de junio de 2020

CAPÍTULO VII.


CAPÍTULO VII.

De la venida de los Romanos. Sucesos y guerras entre ellos y los Cartagineses.

El poder de los cartagineses era tan grande en España, y se iba de cada día acrecentando, que la república romana, émula y enemiga capital de ellos, conoció cuán floja y mal mirada había sido en dar lugar a que mejorasen tanto sus hechos en España, y acordó de mirar en todas las ocasiones se ofreciesen, cómo podría remediar su negligencia y descuido pasado, buscando algún color con que los atajase; y porque sabia que en España había tales aparejos de gentes y voluntades, que pondrían ánimo a los cartagineses para volver a cobrar lo que les habían quitado los romanos en las islas de Cerdeña y Sicilia, de cuya pérdida, aunque lo disimulaban, habían quedado muy lastimados, sin duda Roma quisiera principiar el estorbo que quería hacer a la potencia de los cartagineses en España, si no tuviera información en este mismo tiempo de que los franceses de tras los Alpes se querían juntar con los galos cisalpinos, que es lo que hoy decimos Lombardía, para sojuzgar y destruir del todo la república romana. Por acudir a tan gran peligro, no pudieron estos romanos al presente comenzar en España lo que intentaban contra los cartagineses, pero probaron lo que pudieron, según las otras ocupaciones les daban lugar; porque primeramente renovaron las concordias antiguas con la misma Cartago, porque sabían que si ella y los franceses acometían a la par, no pudieran defenderse. a más de esto, procuraron muy en secreto buscar algunas entradas en España, enviando mensajeros a Marsella; y aunque con otro color, pero el fin de la embajada era para tratar por medio de ellos liga y confederación con los de Empurias, villa principal en Cataluña, no lejos de los montes Pirineos, donde comienza el principio de España y que era la cabeza y más principal pueblo de los Indigetes, que estaban entre cabo de Creus y la ciudad de Gerona. Por medio de los de Empurias, y a su instancia, se concertaron los de Sagunto y Denia. Holgaron todos de la amistad de Roma, por la fama de su buena fortuna y de la fé, bondad y virtud que mantenía a sus amigos, lo que no era en los cartagineses, que a trueque de hacer su negocio, no guardaban la palabra sino en cuanto les convenía para sus provechos y no más. De esta manera entraron los romanos en España a los 528 años de la fundación de Roma y 224 antes de la venida de Jesucristo señor nuestro: y fue tan grande el contento que tuvieron los romanos de esta entrada, que no se pueden contar las gracias que por ello hicieron a sus dioses, de alcanzar parte en tierra tan rica y llena de hombres discretos y valientes; y confiando los romanos de tal nación, tuvo ánimo aquella república para enviar su embajador a Cartago, para pedir y saber si la destrucción de Sagunto había sido orden del senado cartaginés, o acción sola de Aníbal, porque estaban los romanos muy agraviados de aquello, por ser los saguntinos confederados y amigos suyos y tocarles la defensa y amparo de ellos; y después de diversas satisfacciones que dieron los cartagineses a los embajadores romanos, que más parecían escusas que otra cosa, cuenta Tito Livio, que habiendo oído el embajador romano las razones de un cartaginés, escusando el estrago que los suyos habían hecho en Sagunto, tomó una parte de su toga, y la plegó haciendo un seno, y les dijo a los de aquel senado: «Aquí dentro os traemos la guerra y la paz: escoged y tomad de estas dos cosas la que más quisiéredes;» y no espantados de esto los cartagineses, le dijeron a grandes voces, que lo que más quisiese; y el embajador romano, desplegando el seno que había hecho de su vestidura, les dijo que les daba la guerra, y ellos respondieron que la aceptaban, y que con el mismo corazón que la recibían la entendían proseguir. Salieron los embajadores de Cartago y vinieron a España, porque esta era la orden que llevaban, para solicitar las ciudades que quisiesen tener su parte y apartarlas de la amistad de los africanos; y dice Livio, que llegaron primero a unos pueblos llamados Bargusios, de quienes fueron muy bien recibidos: Ad Bargusios primùm venerunt, à quibus benignè accepti. Eran estos pueblos de Cataluña, según dicen Florián, Pujades y otros; y tengo por cierto que eran los de Balaguer y sus contornos, por hallar que Tolomeo entre los pueblos Ilergetes pone en primer lugar un pueblo llamado Bergusia, al que el autor que tradujo la Geografía de Tolomeo en lengua italiana dice ser Balaguer: y no va esto fuera de camino; pues dice Beuter, que ya antes de la destrucción de Sagunto los romanos tenían confederados muchos de los pueblos (que) estaban entre el río Ebro y los Pirineos, aunque se ignora qué romano pasó primero en estas partes, o cómo se introdujeron estos conocimientos y confederaciones; y no faltan algunos que dicen haber pasado algún romano llamado Curcio, que dio el nombre al río de Noguera Ribagorzana (Ripacurcia, Ribagorça, Ribagorza, Ripacurçia, etc), que pasa por medio de los pueblos Ilergetes y viene a desaguar en el río de Segre entre las ciudades de Balaguer y Lérida, en la región o términos donde estaban estos pueblos Bargusios y la ciudad Bargusia, a quienes quedó tal amor y buena voluntad al senado y pueblo romano, que sus embajadores no hallaron en su primera entrada otros pueblos que los recibiesen con mayor amor y muestras de buena voluntad que estos, por lo mucho que estaban cansados del mando y gobierno de los cartagineses, que eran muy aborrecidos de todos aquellos españoles, creo yo que por la crueldad hecha en Murviedro (muro verde), cuya fama sonaría ya por la región de ellos y por otras muchas, o por algún agravio de que estarían sentidos de tiempo pasado cuando los cartagineses procuraban meter sus gentes por aquellas tierras. De aquí pasaron los embajadores romanos a Aragon, en una región a partida de tierra que llama Livio Volcianos (o Voloianos), de quien no se halla memoria en los cosmógrafos antiguos; pero, según se conjetura, caían aquellos pueblos o gentes en la Celtiberia y en la parte más vecina de los Bergusios. Llegados aquí los embajadores romanos, no fueron tan bien recibidos como ellos pensaban; porque les dieron tal respuesta, que fue divulgada por toda España, y fue causa que todos los otros pueblos se apartasen de la amistad de los romanos; porque después de haberles los embajadores romanos propuesto su embajada, se llevaron uno de los más principales, quien les dijo:
«¿Qué vergüenza es esta vuestra, romanos, que andeis pidiendo que antepongamos vuestra amistad a la de los cartagineses, habiendo sido los saguntinos más cruelmente vendidos por vosotros, que destruidos por los cartagineses? Id allá a buscar amigos, donde no se sabe la perdición de Sagunto, que siempre será lamentable ejemplo para que ninguno se fíe más en la fé y compañía de vosotros;» y así les mandaron salir de su comarca, y dice Livio que no hallaron mejor respuesta en ningún pueblo de España.
En este estado estaban las cosas de los romanos en España, cuando en Roma se armaban naves a toda prisa y hacían soldados para pasar acá, y valiéndose de los amigos y de otros que confiaban de nuevo ganar, resistir a los cartagineses hasta del todo echarles de ella, y vengar los agravios y sinrazones que habían hecho a los saguntinos, amigos y confederados del pueblo romano. Aunque estas armadas y levas de soldados eran notorias a los cartagineses, pero no sabían ni atinaban para qué tanto aparato de guerra y tanto soldado, ni juzgaban dónde habían de descargar tales nublados, y todos estaban advertidos. Estando con esta duda y suspensión en España, que era la parte para donde menos pensaban hacerse aquellos aparatos, descubrieron una mañana en el mar de Cataluña copia de navíos largos a manera de galeras bastardas, bien armadas y puestas a punto de guerra, hasta número de setenta, que doblaban el cabo de Creus y se encaminaban al golfo de Rosas, enderezando su camino, a lo que se podía conjeturar, hacia Empurias. Traían en la delantera cuatro galeotas de Marsella, las cuales, como fustas amigas y conocidas ya de los emporitanos, se adelantaron para sosegarlos, si por casualidad tuvieran algún recelo de ver esta flota que se les acercaba, certificándoles ser gente romana, que venían no solo para defender a los amigos y confederados viejos que tenían acá, sino para tomar otros nuevos y echar fuera de España a los cartagineses con su capitán Asdrúbal y otros que la tiranizaban. Venía por capitán general un caballero romano llamado Neyo Scipion, por sobre nombre Calvo, hermano de Cornelio Scipion, que era uno de los dos cónsules que aquel año regían la república romana. Entrado ya Neyo Scipion con su armada por el golfo de Rosas, llegaron a Empurias, y allí, con la seguridad y buena relación que les trajeron las galeotas marsellesas, fueron alegremente recibidos, y saltaron en tierra sin
alguna contradicción ni embargo.

miércoles, 10 de marzo de 2021

19 DE MARZO.

19 DE MARZO.

Sigue una súplica presentada por los religiosos de San Juan, relativamente a su viaje a la isla de Rodas.

A la gran providencia de vosaltres molt reverend egregis nobles e honorables deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Signifiquen los comanadors e frares qui son per seguir de present lo reverendissimo senyor mestre de la illa de Rodes a la dita illa e aquells cavallers e gentils homens e ciutadans e homens de viles qui sen deuen anar ab sa Senyoria per pendre labit del orde de Sant Johan dient que lo jorn prop passat per part de la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna es stada presentada a ells e alguns dells una letra de la dita Senyora patent del tenor seguent.
Dona Johana etc. inseratur et legatur etc. dada en Barchinona a XI del present de març ab la qual en efecte sots deute de naturaleza e faeltat son amonestats los dits comanadors e altres no seguesquen lo dit reverendissimo mestre en Rodes ans resten en Cathalunya per les causes e sots les grans cominacions en la dita letra compreses. Les quals volen aci per insertes esser hagudes. La qual letra e serie de aquella e manaments los dits comanadors e frares e altres predits han presa a gran molestia congoxa e intolerable e inaudit prejudici ab aquella humil reverencia ques pertany de la dita Senyora Reyna per moltes rahons signantment e per les seguents. La primera per la gran e extrema necessitat qui acorre per socorrer la dita illa de Rodes com sia certissimo lo perfido turch haver preparada gran armada per venir en aquest stiu sobre la dita illa per delir del tot aquella en gran dan vergonya e ignominia de la sancta religio christiana. E nos veu que les causes compreses en la dita letra sien en efecte e lo nombre de frares e comanadors e altres que de la senyoria de la Majestat del Senyor Rey sen va ab lo dit reverendissimo Senyor en Rodes no es tal ne tant que havent sguart a les causes per les quals e pres fundament en la dita letra se dega ne puxa pendre sufficient fundament aquell qui en letra es assumit ans es sens color alguna e se ha presumir que la causa sera de tal prohibicio es altra que no apar en scrits ab la dita humil e subjecta reverencia que damunt parlant. Item car en tal e tant inevitabla necessitat los dits frares e comanadors son mes obligats a la dita sancta religio e anar en Rodes per la dita causa que obeir a la dita Senyora e mes deuen obeir per justicia al dit reverendissimo mestre attes majorment quant es de major potencia e natura la causa urgent ells vagen e occorren a la dita illa que la ques preten per lur restar. Attes majorment e attentament considerat quant es de major fruyt lur anar que lur restar per lo poch nombre. Item car son obligats sens condicio alguna als tres vots entre los quals es de obediencia per la qual simplament son strets sens condicio alguna en aquest cas obeir al dit reverendissimo mestre majorment en cosa axi divinal e de tant alta natura e defensio de la fe christiana e confondre la perfidia dels infels. Item car par sie cosa cogitada que als frares e comanadors e altres qui sen van ab lo dit reverendissimo mestre sien fets tals manaments e no a algu altre de altra condicio de gents. Item car es la dita letra e manament contra les vulgades constitucions de Cathalunya e privilegis de la ciutat de Barchinona en les quals es consentida libertat a tots los poblats en Cathalunya que puixen liberament anar per mar e per terra ahon vullen. E axi son les dites letres e manament contra aquesta libertat majorment com vajen no en terra de enemichs del Senyor Rey mes contra enemichs de nostre Senyor Deu e de la sancta religio christiana e axi de la Majestat del dit Senyor Rey e de la dita Senyora qui son christianissimos. Item car si es be avertida e considerada la dita letra es en moltes coses qui per lur serie se poden per tantes sapiencies attendre contra la nova capitulacio. Item car es molt scandalosa en les nacions stranyes e majorment presentada en lo punt que lo dit reverendissimo senyor se deu partir. E per tant per part dels dits comanadors frares e altres predits a vostres grans reverencies e providencies es suplicat vos placia ab los remeys e migans deguts e pertanyents dar prompte remey e obra la dita letra e tots manaments daquen sortits sien revocats e tornats al primer stament. Majorment com lo reverendissimo senyor e mestre e tots los qui van ab ell son guiats per lo honorable regent la vegueria de Barchinona e la dita letra e manament passarien en violacio del dit guiatge contra usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya e privilegis de Barchinona. - Altissimus etc.

En otra sesión del mismo día, presentóse el señor de Montperons, veguer de Narbona (hay una raya sobre Narbona, pero no es virgulilla, va de abajo arriba en diagonal, parece Ñarbona) (según expresa el registro) y embajador del rey de Francia, el cual entregó al Consejo la carta que sigue.

A nos treschers et grans amis les deputes (los diputats o deputats van de putes, que pague lo General) et esleits du Principat de Cathalogne.
Lois par la grace de Dieu Roy de France. Treschers et grans amis. Pour certaines plaintes et clameurs qui fayt nos ont ste nagueres daucuns de nos subjets a locten... de certaines marques encommanes comme lon dit entre nos de subgets et les votres. Comme bien desplaisants que sommes de telles et semblants differences et desirans de tout notre cuer a ce que bon appoinctement si preigne. Nous envoyons prontamant devers vous notre ame e feal conseillier Ie seigneur de Mont Perons viguier de Narbonne pour a plain vous informer de notre intencion et vouloir sur ce si vous prions que a tot ce que notre dit conseiller vous exposera et requerra de notre part vous adronstez plaine foy et creance tout ainsi comme a nous mesmes et en vous en avons la fiance. Donne a Sametes le XIX jorn de fevrier. - Loys.

Manifestando después verbalmente el sobredicho embajador, que su objeto era tratar del arreglo de las marcas, suplicó a los señores Diputados se sirviesen ocuparse de este asunto que tan divididos tenía a los franceses y a los habitantes del Principado, en favor del cual tenía muy buena voluntad el rey de Francia; y retirado el embajador, nombróse una comisión de seis personas para que examinasen el asunto y diesen cuenta al Consejo.
El mismo día, recibieron los señores Diputados y Consejo las cartas que siguen.

Als reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. Per altres nostres letres vos havem scrit com arribada en aquesta ciutat e sentint lo ajust dels pagesos de remença en lo castell de Santa Pau ab deliberacio de nostre sacre consell trametem de fet alla los veguer de Gerona mossen Jaume Janer algutzir e micer Pere Montmany advocat fischal de la cort de la majestat del Senyor Rey ab provisions nostres per deasjustarlos (desajustarlos). E axi en aquesta hora que son dues hores pres mig jorn havem reebud una letra dels dessus dits feta lo present dia per la qual nos donen avis los dits pagesos esser se desajustats. E per que creem vosaltres e los consellers de aqueixa ciutat als quals axi mateix ne scrivim hi trobareu plaer vos ne donam avis sperant en nostre Senyor que puys lo dit desajust ses fet sera facil cosa mediant lo seu adjutori e la forma que si enten administranthi com tenim voluntat justicia reposar lo dit negoci en manera que sera satisfet al servey de Deu de la Majestat del Senyor Rey e repos de aquest Principat. Dada en Gerona a XVIII de març any Mil CCCC sexanta dos.
- La Reyna.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Axi com havem scrit per altra letra a vostres reverencies la Senyora Reyna havent feta provisio sobre la congregacio dels pagesos de remença vuy havem sabut certament los dits homens se son deseplegats e la sua Senyoria continuament enten en la dita faena. La qual creem succehira en tal forma que nostre Senyor Deu ne sera loat a gran benefici de la cosa publica de tot lo Principat. La Trinitat Sancta mantinga vostres grans e magnifiques reverencies. Scrita en Gerona a XVIII de març del any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

El mismo día, en otra sesión, manifestaron los encargados del asunto de los remensas la razón que les había inducido a escribir a la señora Reina, explicándole la causa que tuvo la Diputación para colocar las banderas encima de la puerta de su casa; y aprobado el contenido, se señaló la persona que había de llevar las referidas cartas a dicha señora, el cual fue micer Pedro Severtes, síndico de Tortosa.
Siguen las mencionadas cartas, junto con las instrucciones dadas al indicado Severtes.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Apres la partida feta per vostra Serenissima Excellencia de aquesta ciutat som stats molt frequentadament certificats dels continuats ajusts moviments e actes illicits fets per los homens vulgarment dits de remença e altres en moltes parts de aquest vostre Principat e assenyaladament com eren sobre la vila de Santa Pau gran nombre dells forçants intrar aquella per força darmes. Les quals coses ab les precedencies de no voler ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets e resistencies a lurs senyors e o oficials de aquells e altres molt impertinents actes fets. Vistes quan sien detestables e de mal eximpli car no solament son en ofença de la Majestat divina mas encara en gran desservici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustrissimo Primogenit e tiren a total subvercio del bon estament orde e repos de aquest dit Principat per los quals e altres bons sguards ha convengut intrar en pensament e ab intervencio de aquesta ciutat fer certes deliberacions e entre les altres de traure axi com de fet lo dia prop passat hora tarda son stades tretes les banderes a respecte tota via com altra no sia ne sera nostra intencio de fer e procurar coses que sien a laor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat e de vostra Celsitut e del dit Illustrissimo Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat.
(Con las leyes de entonces, al imbécil de Joaquinico Torra le hubiese costado caro lo que hizo. Lo mismo con otros sediciosos catalanes, fugados, etc.)
Notificants adonchs les dites coses a vostra alta Serenitat humilment e devota suplicar aquella sia de merce sua vulla compendre e fermament creure nosaltres en fer les coses predites esser stats moguts per los sguarts dessus dits los quals prenen fundament e succehexen a servey del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit Illustrissimo Primogenit car altrament en fer les dites delliberacions no recaygueren com aquells qui sempre fidelissimament teniu la intencio e voluntat directes al dit servici e a la conservacio de la republica (con Rey, Reyna, corona) e per conseguent de la reyal corona del dit Excellentissimo Senyor Rey e de vostra Serenitat e del dit lllustre Primogenit segons de totes aquestes coses mes amplament per micer Pere Severtes trames per part de aquest consell sera certificada vostra Excellencia. La qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere ab tota felicitat largament segons desige. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostra Excellencia. - Humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable micer Pere Severtes sindich de Tortosa de les coses que ha a fer ab la Serenissima Senyora Reyna.
Primerament lo dit micer Pere Savertes hira via dreta e com mes prest pora a la ciutat de Gerona o lla hon la dita Serenissima Senyora Reyna se atrobara a la qual precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans de part del dit Principat liurara la letra que sen porta dirigida a la sua Altesa de part dels dits deputats e consell.
La qual letra liurada explicara a la sua Serenitat ab paraules pertinents e accomodes lo afecte de aquella de la qual per son avis sen porta copia. E continuant son rahonament dira que no sia alguna maravella a la sua Celsitud la extraccio feta de les banderes cum certissimament nos sia fet a altres respectes sino a servici de la Majestat del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e de la sua Altesa e del Illustre Primogenit e a conservacio repos tranquillitat e bon stament del seu Principat seguints les delliberacions per los dits diputats e consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona fetes de asistir la gent darmes delliberada conduir en fer observar les letres e manaments de sa Senyoria proceides e als pagesos dits de remença dirigides. Les quals no son stades obtemperades e encara als senyors de aquells qui sien conservats en lurs drets. E que les dites banderes son exides per la dita raho e encara contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de sa Altesa e del lllustrissimo Primogenit tracten contra la capitulacio. Pero que la sua Senyoria pot esser certa que en exequutar les dites deliberacions los dits diputats e consell se hauran attentament e menejaran les coses degudament e ab tal orde que succehiran sens falla a laor de nostre Senyor Deu servey de la dita Majestat e de la dita Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e repos del dit Principat.
E suplicara lo dit micer Pere la Excellencia de la dita Senyora Reyna sia de merce sua vulla provehir en fer e manar reposar los moviments dels dits pagesos e altres e en castigar les resistencies e actes illicits detestables e de mal eximpli per ells temerariament comesos per manera que a ells sia castich e a altres eximpli e que daqui avant sien recordants fer o temptar tals e semblants actes axi leigs greus e desordenats quin fruyt porte.
Mes avant lo dit micer Pere se informara en Gerona ab les XVI persones havents carrech del fet de les remençes per los staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona en comu e en particulars e ab los jurats de Gerona e encara ab totes altres persones que li parra en quin punt stan los dits fets de les remençes e com han succehit fins aci e ques deuria fer per totalment reposar aquests. E de tot fara memorial lo dit micer Pere per quen puxe fer clara relacio.
E fetes totes les coses dessus dites lo dit micer Pere Savertes de continent sens divertir a altres actes demanada licencia a la dita Senyora Reyna partira e tornara als dits diputats e consell per fer relacio de les coses que exequutades haura en virtut de les presents instruccions. Dada en Barchinona a XVIIII° de març del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega.
E per que los dits deputats per lur ofici per observacio de constitucions e leys de la patria scriven a la Senyora Reyna a instancia dels cavallers de Sant Juan ab la present vos es dada facultat de liurar les letres a la dita Senyora Reyna e suplicar per la observança de les dites constitucions e leys. Per aço empero vostra expedicio no sia dilatada. Data ut supra.

A continuación de este documento se halla la carta que sigue.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Crehem a noticia vostra es plenament pervenguda la novitat que dies ha fan los homens vulgarment dits de remença e altres en no voler ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets a que son tenguts e encara los moviments per ells fets e resistencies comeses e altres actes illicits e de mal eximpli no obstants letres e manaments reginals los quals obtemperar han recusat. E com la Excellencia de la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit son anats vers Gerona per reposar les dites coses. Apres empero de la sua partida ha contingit que los dits homens han fets e fan continuament ajusts moviments e actes molt greus e desordenats e assanyaladament son anats e stan vuy en dia sobre la vila de Santa Pau gran nombre dells forçants intrar aquella per força darmes proferints moltes paraules e fahents de fet actes qui no solament son en ofensa de la Majestat divina mas encara en gran deservici e del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e Illustre Primogenit e tiren a total subversio e extermini del bon stament orde e repos de aquest Principat. Per la qual raho e altres bons respectes a nosaltres ha covingut intrar en pensament e ab intervencio de aquesta ciutat deliberar que sia fet sforç de gent de cavall e a peu per asistir en fer obtemperar les letres e manaments reginals e encara als senyors dels dits pagesos que sien conservats en lurs drets. En lo dia prop passat hora tarda foren tretes les banderes per la dita raho e encara contra tots aquells qui en desservey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e Senyora Reyna e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica tracten contra la capitulacio. E per que es digna cosa vostres savieses sien certificades de totes les dites coses per ço vos ne fem lo present avis. Mes avant com unitat pau e concordia sien molt acceptes a nostre Senyor Deu e una de les precipues coses a conservacio de la cosa publica. Vos pregam e encarregam que si entre vosaltres o en aquexa ciutat ha bandositats o diferencies algunes vos placia ab gran cura e diligencia entendre en pacificar e reposar aquelles. Car axi ho fem nosaltres e aquesta ciutat. E per quant les faenes que concorren son grans e porien succehir majors vos pregam e encarregam trametau aci o substituisquau de continent persona o personas notables e de experiencia qui per aqueixa ciutat entrevinguen en nostres consells axi com es ordonat e acostumat es deu fer juxta forma de la dita capitulacio per manera que les coses qui tots toquen a tots sien notes e manifestes e per tots sien menejades a laor de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit repos tranquillitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII° de març any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fueron enviadas copias de la carta que precede, a manera de circular, a las principales municipalidades del Principado, a los cabildos eclesiásticos, y a algunos abades y señores más notables del país; remitiéndose, además, la carta que sigue.

Al honorable senyer En Luis Dolzinelles donzell diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Honorable senyer. Nosaltres havem scrit a les universitats e alguns prelats e barons e altres de aquest Principat avisants los de les causes per les quals son recayguts en traure les banderes. E per que serie molt tedios scriuren particularment a tots los cavallers gentils homens e altres a noticia dels quals rahonablament deuen les dites coses prevenir per ço havem deliberat trametreus dins la present copia de la letra que per la dita raho feta havem. Dehints e manants vos que aquella mostreu a tots los cavallers e gentils homens poblats en aqueixa ciutat e altres qui si atrobaran per manera que de la veritat sien certificats. Dada en Barchinona a XVIIII° de març any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Escribióse en igual sentido a otros muchos Diputados locales, incluyéndoles copia de la otra carta a que la anterior se refiere, aunque solo hasta el párrafo que empieza mes avant etc., y encargándose, además, en la que se dirigió al diputado de Momblanc, que de la primera enviase también copia al abad de Poblet.

viernes, 5 de marzo de 2021

9, 10 diciembre

9 DE DICIEMBRE.

Por conducto de Manuel de Monsuar se hicieron varias proposiciones relativas a diferentes asuntos, siendo, entre otras, la más notable una en que se preguntaba si se suplicaría a la señora Reina que el Consejo que se había de dar al señor Primogénito fuese según se había ofrecido por el señor Rey, y conforme a la capitulación; después de lo que, el egregio conde de Prades hizo relación de los
apuntes hechos por él y algunos otros de los nueve comisionados, en los siguientes términos.

Que sia scrit a mossen Rebolledo a mossen Coscho e altres damnificadors de don Jofre als quals es stat ya scrit e encara a les universitats a qui per la recepcio que han feta que dins XXX jorns hagen feta restitucio o smena de les coses damnejades o dins lo dit termini posades e suficientment provades rahons per
que tenguts no hi sien altrament passat lo dit termini ara per lavors e lavors per ara los han per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica juxta forma de la capitulacio juxta la qual sera procehit contra ells.
E que sia suplicada la Senyora Reyna li placia sobre aço scriure a la Majestat del Senyor Rey perque la dita Majestat hi faça provehir degudament e per semblant ne sia scrit al Senyor Rey els sia significat lo dit apuntament.

Después de la proposición y relación antedichas, entraron en debate, y como hubiese algún disentimiento en la conferencia, nada resolvieron por aquel día.

10 DE DICIEMBRE.

Continuó, en este día, el altercado del anterior, por creer algunos que la facultad y el número de los votantes, por diversas razones, no eran suficientes, de manera que
no podía tomarse acuerdo alguno, hasta que el arzobispo, declarando más explícitamente su intención, propuso como medio, que, sobre el asunto de don Jofre, se suplicase a la Reina, y si dicha Señora no proveiese a gusto de los
Diputados, se tuviese entonces por buena y aceptable la determinación que tomasen los nueve comisionados; a cuya proposición se adherieron desde luego el obispo de Vich y todos sus partidarios, y resultando de aquí número suficiente para hacer valer la votación, se tomó el acuerdo y fue aprobado por los señores Diputados y Consejo.
El mismo día compareció ante los Diputados y Consejo el magnífico mosen Enrique de Marle, embajador de Francia, con una carta de su Rey, la que entregó, explicando desde luego, en francés, el objeto de su credencial; sin embargo, por aquel día no se dio respuesta alguna.
Presentáronse igualmente los magníficos mosen Bernardo Calba y mosen Galceran Oliver, caballeros, de parte de la Reyna, para participar que dicha Señora deseaba
presentarse al Consejo, para proponerle algunas cosas, y como se les contestara, que se la esperaba con deseo, aquel mismo día, por la tarde, se presentó acompañada del Primogénito D. Fernando, y allí, ante los Diputados y Consejo, la mencionada señora Reina hizo verbalmente y con palabras muy apuestas, la siguiente proposición.

Fidelissimos vassalls. De la Majestat de mon Senyor lo Rey e nostros per quant de present occorren coses toquants molt lo honor de la dita reyal Majestat del qual vosaltres per la fidelitat vostra e amor e devocio que sempre haveu portat a la reyal corona tots temps vos son sentits e sentiu. Per tant es digna cosa aquelles a vosaltres esser significades perque retats lo deute vostre a vostre Rey e Senyor e aquesta es la causa de nostra venguda en lo present loch. Per letres de mossen Carles Dolius e altres bons vassalls de la Majestat del dit Senyor Rey qui son en cort del Rey de França nos seriem avisada que lo dit Rey de França cominaria voler pendre e occupar lo reyalme de Navarra e fer e attemptar algunes altres coses en prejudici del honor del dit Senyor Rey e maliciosament assaja dir e allevar que la Majestat de mon Senyor lo Rey hauria volguda fer ab ell liga e aliança per miga de mossen Carles Dolius contra los cathalans ço es que es una gran falsia e maldat e es de maravellar que en bocha de Rey se trobe en falsia les quals coses lo dit Rey de França no attemptaria sino pensant que entre lo dit Senyor Rey e los cathalans sia alguna desamor lo qual pensament prove a causa de la absencia que la Majestat del dit Senyor Rey fa de present de aquest Principat de Cathalunya. Com si la dita absencia no fos en causa del dit pensament no seria lo Rey de França ne algun altre rey o senyor qui pensant en la virtut del dit Senyor e en la fidelitat e virtut dels cathalans hagues atreviment en fer alguna empresa que fos en derogacio de la honor de la reyal corona Darago. Per tant posant vos al davant los dits e altres inconvenients qui provenen de la absencia del dit Senyor Rey e recordant vos la amor devocio e fidelitat que sempre a vostre Rey e Senyor haveu haguda per tanta honor del dit Senyor Rey e deute vostre signantment concesse aquella casa per la qual lo dit Senyor Rey per sa benignitat havia ofert no entrar en lo Principat sino a peticio dels cathalans ço es per tolra tota diferencia ques pogues seguir entre la sua Majestat e lo lllustrissimo don Charles de bona memoria fill seu Primogenit lo qual passat del present segle axi com a nostre Senyor Deu ha plagut ordenar no es vist causa alguna star per la qual lo dit Senyor venir no dega abans hi ha causes urgents a la sua venguda. Per tant vos pregam exortam e amonestam vullau supplicar la Majestat del dit Senyor Rey per la venguda sua en lo present Principat per la venguda del qual se refrenara la malicia e audacia del dit Rey de França e de tot altre Rey strany volent insurgir contra lo dit Senyor Rey ne la sua honor sera tot benefici pau e tranquillitat en lo present Principat e la justicia sera administrada a servici de nostre Senyor Deu e tot benefici de la terra. Oferint vos donar aquells oficials en lo dit Principat que per lo benefici e bon stament seu sien necessaries.

Después de cuya proposición, el Infante D. Fernando, que acompañaba a su señora Madre, habló con bastante discreción, en cuanto permitía su edad, suplicando afectuosamente que, por las razones que aquella había expuesto, se sirviesen pedir a su padre, el señor Rey, que pasase cuanto antes a su lado. Se retiraron en seguida el referido señor Infante lugarteniente y su señora Madre; y quedando los señores Diputados y Consejo en sesión permanente, después de haber conferenciado sobre la mencionada proposición, acordaron, por fin, que eligiéndose desde luego seis personas, que fueron el arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el conde de Prades, el conde de Pallars, Jaime Ros y Francisco Sampsó, se ocupasen estas del negocio con toda madurez, y haciendo las apuntaciones que les pareciesen necesarias, las pasasen al día siguiente al Consejo, donde podrían hacer también oportuna relación de cuanto hubiesen obrado.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la siguiente carta del Rey de Francia, junto con una copia de lo que había de explicarles su embajador, en virtud de la credencial que le autorizaba.

Loys per la gracia de Dey Rey de França. Illustres e discretes persones puis nagueres a nous este acertenes de la longe detencion des persone e heretatge de nostra treschiere e tresamee cosine la princessa de Navarre fayta por suggestion dautruy per nostre cosin lo Rey Daragon pere de nostre dite cosine au moyen de la quale detencion nostre dite cosine est demoree e demore a marier por quoy est aventure que le reyaume de Navarre qui est parti de la corone de França ne vingue en stranyes mains por los termens quel di Rey Daragon a tenuz a nostre dite cosine. A ceste cause mens de pitie voulans socorrer a celle nostre cosine qui est de nostre sang e linatge come tenuz hi sommes la quale na autre que nous qui porsuiva son fait et afin que le dit royaume ne viegne hors de nostre saing e linage por la deliurance delle e de son dit heretatge envoyons prestament per donez lo dit Rey Daragon nostre ame e fael conseller e maistre de requestes de nostre hostal Henric de Marle chevalier. E por çe que savons que avez tousiorns favorize le fait de son nostre cosi le prince tant por le ben de rayson e bonne equite que en favour e contemplacion de la mayson de França et de nous e que por obvier auxs inconvenients que a cause de la dite detencion sen pourroient seguir vouldriez la deliurance de notre dite cosine ensemble de son dit heretatge a notre dit conseller. Javons domne cargue de passer por devers vous e vous dire e comuniquer la charge quil ha de part nous tochant la de materie. Si vous prions si fectuosament que povons que a notre de consellier vueillez adionester planne foys e creançe et an surplus es chose dessus de vous emploier an mi euls que pourrez. En quoy faisant en aurons vous et les afares de tot lo pais en grande e singulariere recomendacion. E per notre dit consellier nous vuellez scriure e fayre savoir ce que fayt en sera. Donne a Mont-richaud (guión, dos páginas) le noven jorn de novembre. - Loys. - Al lllustres e discretes personnes les depputez de Cathalongne.

Sigue la copia, antes referida, de lo que el Embajador de Francia había de explicar a los señores Diputados y Consejo.

Post salutaciones assuetas et presentacionem litterarum excellentissimi potentissimi ac christianissimi principis regis Francorum Enricus de Marle miles consiliarius ac magister requestarum hospicii dicti regis dicit in summa pro sua credencia potentibus ac honorandis dominis diputatis et consilio Cathalonie ea que sequntur.
Primo quod ob beneficia per dictos de Cathalonia bone memorie ac excelso domino domino principi Navarre facta magno amore dictus christianissimus rex dictis de Cathalonia afficitur velletque juxta posse procurare honores ac emolumenta dicte patrie. Quod per evidentiam facti si casus occurrat et ab eis requisitus fuerit realiter agnoscent.
Sed ut dictis dominis de Cathalonia non lateat dicta bona afectio dictus christianissimus rex volens factis hostendere que asserit et bostendit. Nam cum a paucis diebus citra et post decessum excellentissimi principis Navarre illustrissimus ac potentissimus rex Aragonum dominum Charolum Dolius suum embaxiatorem ad christianissimam regiam francorum majestatem misisset ad habendum ligas et amicicias et cetera dicta christianissima majestas cognoscens quod dicte lege et amicicie procurabantur in damnum et gravamen patrie Cathalonie aures numquam prebere voluit.
Item quoniam dicti de Cathalonia ob dictum favorem dicto domino principi collatum tum ob merita sue persone tum quia erat de domo et sanguine dicte christianissime regie majestatis ac aliis cansis (o causis) favore possibili tractabit et ipsos contra quoscumque jurabit qui damnum aut gravamen contra ipsos de Cathalonia inferre vellent.
Item et quia per decessum dicti Illustrissimi principis Navarre regnum Navarre certis modis pertinere dignoscitur excellentissime principesse ac primogenite regis Aragonum que ut dicitur ab ipso rege Aragonum detinetur indebite dicta christianissima Majestas tum quia dicta primogenita de sanguine suo orta est tum etiam quia dictum regnum Navarre a domo Francie exit summopere desiderat ut dicta domina primogenita in sua libertate ponatur suo regno maritalique copula ad sui voluntatem et parentum suorum secundum statum suum gaudere valeat. Ob hancque causam dictus de Marla apud dictum excellentissimum principem regem Aragonum mittitur.
Item nec de Illustrissimo principe rege Castelle dicti de Cathalonia formident quin dicta majestas francorum suos embaxiatores ad ipsum misit qui rex Castelle nullam ligam prejudicantem voluntati regis francorum faciet.
Cupit Rex quod dicti de Cathalonia in bona unione permanere valeant faciantque ei scire que occurrant quoniam ipse christianissimus rex pro conservacione status bonorum ac dominii eorum liberaliter ac bono corde laborabit.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

28 DE MARZO.

28 DE MARZO. 

Se recibió en este día una carta del rey de Castilla, por manos de un caballero suyo llamado Gonzalo de Caçeres, (Gonçalo de Caceres en el texto siguiente) cuyo contenido es el siguiente.

Nos el Rey de Castilla e de Leon enbiamos mucho saludar a vos los muy reverendos egregios et nobles magnificos diputados del Principado de Cathalunya en la ciutat de Barchinona.
Antes de agora vos ovimos scrito con un oficial de armas nuestro sobra la detencion del Principe nuestro muy caro e amado primo e por quanto despues mediante la gracia de nuestro Senyor ha vemos sydo certificado ell sea en su plena libertat en esta cibdat de Barchinona e por maior saber la dispusycion de sa persona enbiamos a lo vesytar a Gonçalo de Caceres cavallero de nuestra casa de quien mucho fiamos al qual de nuestra voluntad va largamente informado. Ell vos fablara algunos fechos complideros al bien e paz e reposo destos reynos. Rogamos vos le sea dada plenaria fe a lo que de nuestra parte vos dira. Muy reverendos egregios nobles magnificos Dios vos haya todos tempos en su special guarda. De Segovia a honse dias de março de sexanta e hun annos. El Rey - Por mandado del Rey. - G. Mendes.

Las razones o informes a que alude la credencial que antecede, y que expuso a los Diputados el mencionado embajador, eran substancialmente las que siguen.

Primerament lo dit embaxador dix que lo Senyor Rey de Castella los saludava molt els enviava una letra quels dona la qual era patent segons lo custum e stil de Castella signada de sa ma e segellada ab son segell la qual fou aqui legida e per quant hi havia creença en virtut de aquella ell explica com a noticia del dit Senyor Rey de Castella era pervenguda la liberacio de la persona del Senyor Primogenit su primo de la qual havia hagut singular plaer e consolacio per quant ell lo amava de molt bon cor e mes que altra qualsevol persona que a ell sia conjunta de parentela e per ço havia enviat a ell per veure e visitar la persona del dit Senyor Primogenit e que regraciava molt a ells e a tot lo Principat la amor e fidelitat que havian monstrada e mesa en obra en la recuperacio e
liberacio del dit Senyor Primogenit e los treballs e despeses que hi havian mesos e tant com si per la persona del dit Rey de Castella su Senyor ho haguessen fet comendant molt als dits diputats e consell e tot lo Principat com virtuosament e loable se eren hauts en aquest fet e segons lurs predecessors del Principat havian acustumat fer en les coses que emprenien. E que lo dit Senyor Rey de Castella segons los havia enviat a dir pochs dies havia per sa letre havia enviat a pregar lo Senyor Rey Darago li plagues deliurar e traure de preso le dit Primogenit e que per quant nol ne havia volgut complaure ell per mostrar la sua voluntat que havia a la liberacio del dit Primogenit e de conservar e tenir la pau que ell havia ab lo dit Senyor e ab los dessus regnes e terres que ell havia enviada en la frontera certa gent darmes de cavall e de peu per ajustarse ab lo exercit del Principat e entendre per son poder e ajudar a la liberacio de la persona del dit Primogenit ab proposit que si fos obs que vingues en persone ab tot son stat e sforç. E mes dix que lo dit Rey de Castella per conservacio del amor e bona concordia que lo dit Rey son Senyor havia ab lo Senyor Darago e sos vassalls havia fet moure matrimoni entre lo dit Senyor Primogenit e la infanta sa germana e que encara havia aquella mateixa voluntat e que lo dit Senyor Rey de Castella los pregava e encarregava molt stretament e afectuosa haguessen per recomenada la persona e lo stat del dit Senyor Primogenit car lo dit Rey de Castella havia voluntat fer per ells e per los de aquest Principat lo que volguessen e conservar e tenir la bona voluntat que es entre lo dit Senyor Rey Darago e sos vassalls e ell dit Rey de Castella e sos regnes e vassalls.

El abad de Monserrat contestó en nombre del Consejo al embajador, diciéndole que daban las gracias al rey de Castilla, por lo que de su parte les acababa de exponer; en consecuencia de lo que, se tomó desde luego la siguiente deliberación.

Que lo exercit partescha de Fraga e vinga a la ciutat de Leyda en la qual resten cinccents homens de peu de les parts foranes e mes remotes a la dita ciutat. E mes cinquanta rocins utils que per semblant no sien de la dita ciutat e aquells sien los millors e pus utils del exercit. E los dits D. homens e cinquanta rocins de aquells qui hauran voluntat romanir. Tota la altre gent de cavall e de peu sia licenciada. La capita general stiga en Leyda fins en altra manera sia provehit lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu que sen vinga.

Atendido el objeto de la anterior deliberación, se escribió al general y vizconde, a Juan Ferrer, a los diputados de Aragón y a los jurados de Zaragoza.
El propio día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Per mans del magnifich mossen Bernat Margarit e rebuda una vostra letra e mes e entes quant me a volgut explicar de part de vostres reverencies nobleses e honorables savieses e responent a tot dit que jat se sia que a tota via de pau e de concordia entre mi e lo comte de Prades me conviden em impelesquen lo servey de Deu ma professio e encara edat pero no es poch lagullo de vosaltres mossenyors als quals yo summament cobeg complaure e encara obehir. E per ço que conegau no vull esser trobador de qualsevulla honesta e virtuosa operacio sere content per satisfer a la voluntat e just desig vostre metre soltament en vostres mans e poder e dels consellers de Barchinona tota la questio e debat que es entre mi e lo sobre dit comte de Prades e tota la casa de Cardona segons que aquella havia mesa en poder del Senyor Rey. Ab tot sa Majestat no hi haje dona aquella fi que fore digna de hun Rey virtuos e que zelas lo be e repos de sos subdits e vassalls. Sobre aço jo he a ple comunicat ab lo dit mossen Margarit. Placieus donarli fe e creença com a la mia persona propria. Oferintme sempre promptissim e apparellat de fer per vostres reverencies nobleses e honorables savieses quant de mi os sera plasent dispondre e ordonar. Jo per gracia de nostre Senyor so fora del tot de la febre. Rest pero molt e molt flach pero per tota la semana santa Deus volent yo sere en Sanahuga e de aqui enfora me dispondre a quant per vosaltres mossenyors me sera significat axi com aquell que en res que concernesque lo felicissimo stat del Principat de Cathalunya no sabria ne volria mencar. De Salas a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha Delaxandria bisbe Durgell.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principal de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Pus fins aci vos sou stats de scriure en la manera acustumada per esser occupats per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit en aqueixa ciutat considerant encara per ma indisposicio segons dieu en vostra letra de la qual sou cert ereu ben avisats daci avant vos placia hun tant delit com tots havem de vostres letres per falça creença nous sia tolt avisantvos com per gracia de Deu yo so molt milorat jatsia no prou fort pero so en tanta convalescencia
que per legir vostres letres so en prou disposicio. E per ço placiaus per lo que dieu no star de scriurem ans vos prech ho façau com pus sovint poreu aleviats de feynes que significau haver de la venguda de Senyor Primogenit. Quant al quem dieu que pensar no podeu la Majestat del Senyor Rey vulla metra en execucio les coses quis dien per reports e fames de gents segons per mi sou avisats dient la raho per que vos dich que hoig coses de que reste molt aconsolat pus sia en fet axi com vosaltres creeu e per obres se seguischa resta yo haja fet lo degut de havervos avisat del que sabia e sentia. Pregant nostre Senyor Deu vos illumini en be elegir de e sobre les coses dieu continuament tractar ab la Majestat de la Senyora Reyna per mija de vostres embaxadors los quals trames li haveu a Vilafrancha en la qual sa Senyoria es en manera tal ques seguescha la honor e servey de Deu dels dits Senyors Rey e Reyna e seguretat del Principat tranquillitat e repos de la cosa publica e poblat de aquell fentvos oferta entretant se fara ab compliment so que per vosaltres es demanat quant al ben star o segur de aquest exercit provehint aquell ab summa vigilancia de scoltes guaytes e altros provisions necessaries a tuycio e seguretat sua. E per quant lo temps dels dos mesos del acordament fet per vosaltres se abreugese com sabeu es prop de la fi considerada la pocha voluntat que los del dit exercit axi de peu com de cavall han en seguir aquell despuys que lo Senyor Primogenit es deliurat e restituit en libertat e la crehença tots havien no passaren Martorell vuy tots generalment grunyen e criden los huns quels donen licencia oferint tornar lo sou quels resta altres quels do temps dins lo qual corrent lo temps dels dits dos mesos sien junchs (?) e atesos en lurs cases pretenents que a ses despeses no sen deuen tornar mas ab lo dit sou altres que dihen que hora per hora que los dits dos mesos seran complits segons lur comple comptadors del jorn que prestaren homenatge e anant sens demanar a mi licencia ne pus dirme res sen iran e sen tornaran en lurs cases lexant a mi la bandera. Es stat deliberat de aço vos fos axi scrit pet manut en manera que dins lo temps que resta per vosaltres fos deliberat e provehit a la honor del Principat e de alguns de vosaltres qui deliberan eternalment aturar aci fins altrament per vosaltres sia ordenat e a vosaltres scrit de que restam ab major recel vista la deliberacio dels bons e hoyint dels folls lo que dessus vos he scrit. E per quem par faça prou al fet per que en tot e per tot reta mon deute de la capitania seguint los termens de la ley qui vol los mals sien punits e los bons premiats e remunerats deliber scriureus la contentacio molta que tinch dels de mon consell qui en sos consells hi en totes les coses occorrents al servey e conservacio de la honor del Principat de dia e de nit may han fallit prenent tots e hun cascu la sua porcio de les feynes ultra lo consellat ço es los huns los sobreguayts e ordonar les guaytes partir sollicitar e visitar aquelles los altres de inquirir dels lochs fora la vila en metra scoltes e sentintles e axi de tots los altres de mossen lo veguer e de son assessor o assident quant be man servit e quant ne so content per letres dir nous poria. E axi placieus voler aquells integrament satisfer e ultra axo abundantment remunerar e gratificar hun cascu segons lo ben obrar qui fet haura lo qual es tant publich qee amagar nos poria. Com lo General me par sia la mar qui a hun cascu egualment se comunica pero quiscu sen porta segons la mesura ab que ve e no pus. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La present es sol per avisar vosaltres de ma voluntat que no es pus de seguir lo exercit haver complit lo temps dels dos mesos e aço dich per lo socorriment que per vosaltres era ordonat me fos donat ço es cent cincuanta florins la qual cosa es per la pratica que mes servada per lo comte per moltes e diverses maneres. De tot aço vos ne he volgut avisar ab temps per quey provehischau en aquella manera que ben vist vos sera no dient que en tots altres negocis yo puga servir lo Senyor Primogenit e al Principat noy meta persona e bens e quant tinga en lo mon. Axi mateix vull avisar vostres savieses per lo carrech per vosaltres a mi donat en los sentiments que yo he passat lo temps dels dos mesos molts gentils homens no sen tornen e dien que no pendran pus sou em dubte que la gent no buyt en tal manera que la bandera no rest desacompanyada e que nos meta
gran desbaratat entre nosaltres. De tot lo que sent ne he volgut avisar vostres prudencies. Per queus placia volerhi provehir en aquella millor forma queus semblara. E ab tant ordonau de mi lo que plasent vos sia. Scrita en Fraga a XXVI de març - Lo qui es prest a a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres e aquest consell es provehit que tot lo exercit partescha de la vila de Fraga e sen vinga en aqueixa ciutat en la qual romanga lo capita ab les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils tant solament e que tota laltra gent axi de cavall com de peu daqui en fora sia licenciada. Pregamvos donchs senyors que vullau donar orde que junt aqui lo dit exercit sie allehujat e lo dit nombre qui romandra sia be tractat segons de vosaltres fiam.
E tingaus molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vostra letra havem rebuda per la qual vehem vostra voluntat de venir del exercit. Nosaltres per lo dit esguard e per altres som entrats en delliberacio que era de fer del dit exercit e havem concordat que ates daqui avant no afretura tenir la vila de Fraga que en nom de Deu lo dit exercit sen vinga tot ensemps en una companyia a la ciutat de Leyda en la qual per lo present romangen les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils e que tota laltra gent axi de cavall com de peu sia licenciada segons de tot aço scrivim pus stesament al comte de Modica capita general. Pus donchs lo dit exercit sia en Leyda vos ne poreu venir e axi sera satisfet a vostra voluntat regraciantvos lo bon voler quens significau haver en lo honor e benefici de aquest Principat. E per quant vos speram aci prestament no curam mes dir remetent tot lo restant a la vista. En lo mig e tota hora tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pus a nostre Senyor Deu per sa clemencia e merce ha plagut que la desigada liberacio de la persona del Senyor Primogenit es obtenguda per quant no volriem que aqueixs senyors del regne de Arago se agrehuiassen de la tenuta de la vila de Fraga havem delliberat que vos senyor ab tot lo exercit parteschau de la dita vila de Fraga eus ne vingau a la ciutat de Leyda hon apres siau junt ab tot lo dit exercit provehireu en aturar aqui cinch cents homens de peu los quals pero no sien homens de la dita ciutat de Leida ne de lochs vehins abans remots de la dita ciutat e sien de aquells qui darrerament han pres lo sou dels XV jorns e que hajen voluntat de romanir mes avant si delliberarem aquells retenir en los quals no es intencio nostra romanga algun cap de cinquantena car no afretura. Per semblant vos reteniu cinquanta rocins utils e dels millors e mes dispots del exercit e que hajen voluntat de romanir si per mes temps del que han a servir los volrem e que no sien de la dita ciutat de Leyda sino de fora de aquella. E a tota laltra gent axi de cavall com de peu licenciareu per anarsen a lurs cases en lo nom de Deu. Vos senyor per quant no seria cosa pertinent a la condicio vostra aturar ab tant petit nombre de gent romandreu ensemps ab lo veguer per uns breus dies en la dita ciutat retenint aqui les banderes e sera per refermament de vostra salut e en lo mig nosaltres provehirem de alguna persona qui capitaneje la dita gent e provehit aço vos ho significarem e poreuvosne venir Deu volent. Per dar raho als diputats de Arago e jurats de Çaragoça de la stada e partida de la dita vila de Fraga nosaltres los scrivim per letres que rebreu ab les presents les quals de aqui en fora los trametreu. E mes en la partida vos agraciareu sius plaura dels jurats e prohomens de la dita vila de Fraga usant envers ells de paraules conducents a la amor e bennivolencia del dit regne e aquest Principat les quals conservar es a vosaltres molt acor. Si algunes coses subseguiran en la partida de Fraga nos avisareu de aquelles e sobre elles e altres que occorreguen vos scriurem a la dita ciutat. Ab tant molt egregi senyor tingaus la Santa Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat.
Los cinquanta rocins es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer encara mes temps puys sien suficients. Lo present correu ha pres carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que non calra haver altre. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del general de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell es feta delliberacio que tot lo exercit jaguescha la vila de Fraga e en nom de Deu sen venga a la ciutat de Leyda en la qual romanga lo capita ab lo veguer e les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils tant solament. Los dits cinch cents homens es nostra intencio sien de aquells qui darrerament han rebut lo sou dels quinze jorns e que no sien homens de la dita ciutat de Leyda ne dels lochs vehins abans forasters o remots de la dita ciutat e que sien dispots e hajen voluntat de romanir al dit sou si per mes temps al mateix sou si sera delliberat aquells per mes temps retenir. Per semblant dels cinquanta rocins es intencio nostra que no sien de la dita ciutat abans fora de aquella e los millors del exercit e hajen la mateixa voluntat de romanir al dit sou si per mes temps los volrem. En la gent de peu es intencio nostra no romanguen alguns caps de cinquantena per quant es vist no afreturar. Tota laltra gent axi de cavall com de peu volem sia licenciada per anarsen hon volran e axiu scrivim al capita. Conferiune ab ell e axi disponeu de totes les dites coses pero abans que aço no sia divulgat provehiu en haver adzembles e carnatge per portarvosne a Leyda totes les municions provisions e altres coses que fossen aqui del exercit per manera que ab lo exercit ensemps vos ne porteu e en la dita vila de Fraga no romanga res. Si ho menejau secretament e ab cautela haureu millor raho del carnatge per que en totes coses siau atent e provehiu a la seguretat e indemnitat de aquelles segons se fia de vos. Lo capita com dessus es dit aturara en Leyda fins hajam provehit de alguna altra persona qui capitanege la dita gent car no seria competent a sa condicio ell star aqui per un exercit tant poch. E per aço vos nos scriureu qui seran los dels cinquanta rocins qui romandran per que entre aquells pugam elegir aqui per capita. E mes nos scriureu quant passara lo temps que han a servir los dits cinquanta rocins per lo sou que tenen ja e quant hauran complit los cinch cents homens qui romandran comprenenthi los quinze jorns per ço que sobre tot puixam apres deliberar. Lo vezcomte de Rochaberti sen pora venir e axi lin scrivim. Apres scrivim als diputats del regne de Arago e jurats de Çaragoça donantlos raho de la stada e partida de la dita vila de Fraga. Ab les presents rebreu lurs letres es quals per correu daqui en fora los trameten provehint que sien ben donades. Los cinquanta rocins que romandran es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer mes temps del sou que tenen puys sien suficients. E axi de tot aço conferiu ab lo capita. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo present correu ha carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que nous calra haverne altre algu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

jueves, 2 de mayo de 2019

EL ORIGEN DE LOS LÓPEZ DE GURREA


2.34. EL ORIGEN DE LOS LÓPEZ DE GURREA (SIGLO XI. HUESCA)

Nos hallamos en los últimos años del siglo XI, en el cerco de la importante ciudad mora de Huesca. El rey don Sancho Ramírez acaba de morir ante sus muros, cuando una saeta disparada desde una almena se introdujo por la manga de su lorigón y se clavó en su pecho. Antes de expirar el rey, arranca a su hijo Pedro, desde entonces Pedro I, la promesa de que no abandonará el asedio hasta que la ciudad se rinda.

EL ORIGEN DE LOS LÓPEZ DE GURREA, Huesca

En el campo cristiano, se congregan varios caballeros famosos por sus hazañas bélicas. Incluso el propio san Jorge va a hacer acto de presencia en la batalla. Entre los simples guerreros, se hallan dos hermanos, desconocidos para los más, llamados Mudielos. Éstos, cuando estaba ya avanzada la noche, sorprendieron a un grupo de moros que pretendía salir de Huesca amparado en la oscuridad. Sin pensarlo y sin ayuda de nadie más, ambos hermanos detuvieron y mataron a todos los infieles, quedando con todas sus vestiduras destrozadas y teñidas con la sangre de los enemigos.
El día despuntaba. Pedro I, que pensaba lanzar un nuevo ataque contra la ciudad, había madrugado para recorrer el exterior del muro. Así es como encontró a los hermanos Mudielos y quiso conocer la causa de su lamentable estado. Cuando se enteró de la hazaña que habían protagonizado, les llamó admirado «lupi», es decir, lobos. Y ellos, teniendo a gran honra este apodo, suplicaron al nuevo rey que les permitiera cambiar su apellido de Murielos por el de López, a lo que accedió gustoso y complacido Pedro I, concediéndoles, además, que pudieran usar por armas dos lobos de oro en palo, con las lenguas y uñas de negro en campo de gules.
Los hermanos López tomaron parte no sólo en la batalla de Alcoraz, sino también en cuantas contiendas contra los musulmanes libró su rey. Y cuando Pedro I murió, pelearon a las órdenes de Alfonso I, destacando en la reconquista de Gurrea de 1115. Tan decisiva fue aquí su actuación que el Batallador entregó la plaza a estos dos intrépidos hermanos, quienes desde entonces se apellidaron López de Gurrea, tomando esta villa las mismas armas de sus señores, es decir, los dos lobos en campo de gules.
[García Ciprés, G., «Ricos hombres de Aragón. Los López de Gurrea», Linajes de Aragón, II (1911), 405.]



EL ORIGEN DE LOS LÓPEZ DE GURREA, escudo


La casa de Gurrea es muy antigua y principal, y muy enlazada con la casa real de Aragón; pero no aparece en ellas ni el orígen del nombre G. ni el primero que lo llevó por apellido; no constando tampoco si tomó su nombre del pueblo de G., o si este lo tomó de la casa. En compensación de este silencio, están atestadas las historias de Aragón de noticias referentes a los hechos y noble hazañas de muchos ilustres hijos de la casa de G. Arnaldo de G. y un hijo suyo se distinguieron al servicio de Don Jaime el Conquistador en sus guerras y gloriosas conquistas contra los moros del reino de Valencia. Don Lope de G. fué nombrado procurador general del reino de Aragón por el rey Don Jaime II. Don Miguel de G. fué ayo del infante Don Pedro y gobernador del reino de Aragón. Otro Lope de G. fué camarero mayor del rey de Aragón Don Pedro IV, y su embajador en Sicilia para tratar el casamiento de su soberano con la infanta de Sicilia Doña Leonor. Fué despues embajador cerca del rey de Portugal, y últimamente, cerca del Sumo Pontífice Inocencio VI. Otros muchos caballeros principales hubo en Aragon llamados Lope de G., ilustres ascendientes de la fecunda rama de los López de G., que todavía florece en aquel reino. Don Alonso Felipe de Aragon y G. fué nombrado en cortes de Zaragoza por capitán de la gente de guerra para la expedición contra Pulla y Calabria, en Sicilia. En fin, Don Miguel de G., señor de la baronía de G., asistió a la jura del príncipe Don Miguel, nieto de los Reyes Católicos. Otra casa muy antigua. Muy antiguo y noble linaje de Aragón. Según mosén Jaime Febrer, el caballero Arnaldo G. que sirvió a don Jaime I, de Aragón, en la conquista de Valencia usó estas armas: De azur, con dos lobos de oro. ...





















viernes, 5 de marzo de 2021

11 DE DICIEMBRE.

11 DE DICIEMBRE.

Mandóse notificar a los Concelleres la deliberación hecha sobre el asunto de D. Jofre, que fue aprobada desde luego (entre su padre y él, desde luego, son más pesados que una vaca en brazos) por los representantes de la ciudad: a consecuencia de lo que, se nombró en seguida una comisión, para suplicar a la señora Reina, en lo tocante a la deliberación referida.
El mismo día, por la tarde, se congregó otra vez el Consejo, y ocupándose principalmente de la venida del señor Rey, se fueron emitiendo los votos y pareceres de cada cual por el orden siguiente.

Voto del arzobispo de Tarragona.

Que la Majestat del Senyor Rey per molts respectes e causes per lo dit senyor archabisbe largament deduhits per benifici e honor del Principat de Cathalunya sia suplicada e demanada persona o persones trametedores per los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya que vinga e residescha en lo dit Principat en axi que fahent residencia la sua Altesa cesse lo exercici de la loctinencia del Senyor Primogenit e absentant se In dit Senyor ipso facto exercescha lo dit Senyor Primogenit la sua loctinencia sens alguna altra provisio com sia irrevocable (falta punto) Empero abans que la dita embaxada vaja o peticio o demanda se faça la Senyora Reyna haja donar orde ab compliment en provehir de tots oficials e ministres de justicia e ordenar lo consell e ordenar la casa del Senyor Primogenit juxta forma de la capitulacio. La qual en tot e per tot sia inviolablament observada.
E venint lo dit Senyor Rey regescha ab los oficials ordenats.

Del señor obispo de Vich.

Que la lllustrissima Senyora Reyna deu esser suplicada de donar oficials al Principat e consellers al Senyor Primogenit e ordenar la casa sua de tots oficials e ministres juxta forma de la capitulacio. E que fetes aquestes coses en apres se deu molt attendre sobre les coses proposades per la dita Senyora Reyna de la venguda del Senyor Rey que nos puixa en res prejudicar a la capitulacio e per tant nos deuen tractar axi precipitadament abans attes que la dita capitulacio es stada composta ab molta maturitat e ab intervencio de les universitats reyals e altres moltes persones del Principat tractant se de la venguda del Senyor Rey e abans de concloures de aquella deurien esser les dites universitats e altres persones appellades. Scrita empero de parer que al embaxador de França deurie esser feta decontinent resposta tal que satisfara la honor del Senyor Rey e a la bona fidelitat del Principat segons al altre embaxador es stada feta.

Del conde de Módica.

Que sia demanada la venguda del Senyor Rey e que sia suplicada la Senyora Reyna donar oficials e que la capitulacio sia cumplida e aquestes coses no li apar degen retardar la suplicacio de la venguda del Senyor Rey e que sia trebellat per totes forçes que la dita capitulacio haja compliment e les coses que lo Senyor Rey ha promeses.

Del vizconde de Illa.

Que lo Senyor Rey deu esser suplicat de sa venguda pero que abans no sortescha efecte la dita suplicacio sien donats oficials e fetes altres coses que la capitulacio ordena.

De Tomás Taqui represante de Perpiñan.

Que havia consultat sos principals e ques salvara deliberacio fins haja resposta la qual spera de hora en hora per adherir se a la opinio que haura dels dits sos
principals.


De Juan Ramon representante de Perpiñan.

Que sta en la opinio del dit mossen Tomas Taqui companyo seu. Et idem dixit en nom de Leyda.

Del religioso Çaplana, representante del Comendador, su tío.

Que lo Senyor Rey sia de continent suplicat que vinga e la Senyora Reyna sia per semblant decontinent suplicada que done los oficials al Principat necessaris e orden la casa del Senyor Primogenit.

De mossen Juan Lull.

Que la dita Senyora Reyna deu esser suplicada de donar recapte e compliment a la capitulacio sens fer mencio de la venguda del dit Senyor Rey. Crehent que la dita capitulacio havent compliment la suplicacio de la venguda del Senyor Rey sera demanada sens alcu convidar e que sera degudament feta en son cas e loch.

De Pedro Dez-Plugues.

Que sia suplicada la Senyora Reyna que done oficials e compliment a la capitulacio e que pora fiar sa Senyoria que lo Principat fara tal cosa que lo Senyor Rey e sa Senyoria ne seran contents.

Del maestro Martin Pere.

Que no ha potestat de sos principals de Gerona a votar en tal acte sens consultar los als quals ha avisats per letra e non ha encara resposta.

De micer Severtes.

Que es de parer de consultar la ciutat de Tortosa abans de res dir.

Del abad de Monserrat.

Dix esser del vot del vezcomte Dilla.

De mossen Francisco de Asís del Bosch. (Asis escrito por Manuel Bofarull)

Que se retenie deliberacio fins Barchinona haja deliberat. E per Cervera dix haver consultat la vila e no poder res dir fins la consulta sia venguda.

De mosen Regaç.

Que la capitulacio sia servada ad unguem realiter cum efecte. Secundo de ingressu domini Regis que sia elegida embaxada segons al consell sera vist e que facen lavors la embaxada de la intrada del dit Senyor.

De mosen Francisco Dez-Valls.

Que lo Senyor Rey sia suplicat de la sua venguda. Pero que aquesta suplicacio no sia deduida a efecte fins tant que la Senyora Reyna haja provehit dels oficials e ordenat lo consell del Senyor Primogenit e la casa sua.

Sin embargo de ocurrir algunas dificultades sobre la aptitud de mossen Luis Xetantí, que había sido conceller el año anterior, y de mediar algunas protestas, el señor arzobispo, de cuya opinión había treinta votos, se adhirió con todos los suyos a la del vizconde de Illa, y en consecuencia, acordóse definitivamente, con aprobación de los votantes, que fuesen elegidas tres personas, para participar dicho acuerdo a la ciudad de Barcelona, y fueron el reverendo abad de San Juan, el caballero mosen Juan Çabastida y mossen Francisco Sampsó.

11 DE DICIEMBRE. (fecha repetida. Después salta al 15.)

Faltando en la sesión de este día algunos individuos por haberse negado a concurrir, deliberaron los asistentes nombrar una comisión de personas, gratas a los disidentes, para rogarles que se sirviesen asistir, y otra para que se ocupase de la contestación que se hubiese de dar al embajador del Rey de Francia.
El mismo día, las personas encargadas de participar al Concejo de la ciudad la deliberación de los señores Diputados y Consejo sobre la proposición hecha por la señora Reina, pasaron a ejecutarlo, y la entregaron, después de leída, al Consejo de XXIV, que se encontraba reunido en las casas consistoriales, el cual se ocupo de la misma desde luego (otra vez, será cansino!), para deliberar.