Mostrando las entradas para la consulta espatxar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta espatxar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 28 de diciembre de 2019

Del menescal

Del Menescal.

La cura dels cavalls no tan solament esta en vitalles aministradores ans encara en ferradures als peus delles posadores en malalties curadores e en sagnies faedores les quals totes coses se solen per los menescals espatxar: e axi ordonam que en nostra cort deja esser persona alguna feel e sabent en les coses desus dites qui loffici de la menescalia exercesca e menescal sia nomenat: loffici del qual estia en fer totes coses que son als cavalls necessaries: lo qual encara menescal nos anants per cami de nostra comitiva nos partesca appareylat de claus e de ferres e de altres coses semblants mayorment en temps de guerra con en host seriem e els cavalls nostres pus sovenejar moltes vegades en aquell temps no oblit: e deu obeyr als cavaylerices apres los majordomens en aquelles coses que al offici dell pertanyer sesguarden. Volem encara per tal com ha sovent en los estables conversar que faça sagrament e homenatge al majordom segons la forma en loffici dels cavallerices desus expressada.

Dels homens de la escuderia

jueves, 26 de diciembre de 2019

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dits per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentment arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.


Dels Copers

lunes, 30 de diciembre de 2019

Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydors per lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canonich erudit los quals oydors volem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran: e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajen espatxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells los quals volran axi con a delegats daquelles conexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara los noms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes empero suplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer aquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daqui als soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en lo conseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo rey sots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra los noms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegants sien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres reals contenents les coses damunt dites per nos aordonades conseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen. Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions segons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxades a la dita scrivania portar volran: aquelles lavors cloir e segellar no veem que cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacions ab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la on eren portadores per certes persones no degudes despeses convenga segons que havem entes fer tan solament havem duyta proveedora. Disposam encara un esser sagell del offici dels oydors dels quals tres dits cavaylers oydors lo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer: si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch en lo qual exercici de jurediccional potestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascuna semana al carcer de la nostra cort anar sien estrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcer vegen los encarcerats les querimonies dells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sien appareylats dels damunt dits les supplicacions reebre. Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar un dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydors cavaylers e altre clerch o savi en dret alcuns prohomens aqui domicili havents jurats e conseylers o paers o consols si aqui nha degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya mayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per loffici dels oydors poran esser espatxades ells aquelles complesquen e Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametense saber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entro que de sufficient ne hajam provehit sollicitar en nulla manera no ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelment son offici exerciran.

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, E.

E.



E.
conj. y.



E.
v. Es.



EDIFICADOR.
sust. c. El que edifica.



EFECTU.
Palabra latina. Efecto.



EGAL.
V. EGUAL.



EGALAR.
V. EGUALAR.



EGALMENT.
V. EGUALMENT.



EGALTAT.
V. EGUALTAT.



EGUAL.
adj. Igual.



EGUALAN.
v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como
adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería
igual su obrar a su ser.



EGUALAR.
v. modo inf. Igualar.



EGUALMENT.
adv. Igualmente.



EGUALTAT.
sust. c. Igualdad.



E'
L. Y el.



ELA.
pron. Ella.



ELA
‘M. Ella me.



ELAS.
pron. Ellas.



ELA
‘S. Ella es, ella se.



ELA
‘T. Ella te.



ELECTA.
part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet,
eleta en otros textos
)



ELEGIMENT.
sust. c. Elección.



ELEGIDOR.
sust. c. Elegidor, el que elige.



ELEIG.
v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)



ELET.
part. pas. de "elegir". Electo, elegido.



ELEYG.
V. ELEIG.



ELIGE.
v. Elija, escoja.



ELLA
's. Ella se, ella es.



ELM.
sust. c. Yelmo.



ELS.
pron. Ellos. (como LOS)



E'
LS. Y les, y los.



EM.
pron. Me. (también encontramos ME)



E
‘M. Y me.



EMBLAMENT.
sust. c. Robo, hurto.



EMBLAT,
EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado,
hurtada.



EMFERM.
sust. c. Enfermo.



EMPARAR.
v. modo inf. Impedir.



EMPATXA.
v. Impide, obsta.



EMPATXATS.
part. pas. de "empatxar". Impedidos.



EMPATXEN.
v. Impiden, obstan.



EMPER.
Pero, empero.



EMPERAT.
part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.



EMPERAYRE.
sust. c. Emperador.



EMPERI.
sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se.
(pero)



EMPERO
‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf.
Impetrar, pedir.



EMPLASTRE.
sust. c. Cataplasma, emplasto.



EMPLEGATS.
part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y
quizás también explicados.



EMPORT.
v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los
portes
)



EN.
Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en
Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el
conquistador
)



EN.
prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo
(a + bajo).



E
‘N. Y en.



ENADIMENT.
sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a
las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add
inglés; añadir, aditivo, etc
)



ENADIR.
v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263)
Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263)
)



ENAMORAMEN.
sust. c. Enamoramiento. (enamorament)



ENANS.
adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)



ENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología
jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de
bienes, expropiar etc
).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.



ENANTIMENT.
sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.



ENANTIR.
v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar,
exaltar. (enaltecer; enaltir)



ENANTS.
V. ENANS.



ENAPRES.
adv. Después. (apres)



EN
AVAN. En adelante. (avant)



ENAXÍ.
Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)



E
‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.



ENAXÍ
‘L. Así el, así le, así lo.



ENBEGUT.
part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)



ENBRIAGAR.
v. modo inf. Embriagar.



ENCAR.
adv. Aún. (encara; encore)



ENCAR'
ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.



ENCARA
‘T. Aún te.



ENCARÇERAT.
part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso,
aprisionado, sujeto.



ENCARE
‘T, V. ENCARA ‘T.



ENCAREUS.
Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.



ENCARNAMENT.
sust. c. Encarnación.



ENCLINA.
v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.



ENCLINAS.
v. Inclinas.



ENCLINÁS.
v. Inclinase.



ENCLINON.
v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.



ENCOLPAR.
v. modo inf. Culpar, inculpar.



ENCOLPAVETS.
v. Inculpabais.



ENCOLPETS.
v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.



ENCONTINENT.
adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)



ENCONTRADES.
sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)



ENCRESIA.
v. Creía.



ENDREÇA.
v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret :
derecho
)



ENDREÇADOR.
sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)



ENDREÇAR.
v. modo inf. Dirigir, enderezar.



ENDREÇAT.
part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.



ENDREÇ.
V. Dirijo, dirija.



ENDUGA.
V. Induzca.



ENDUIT.
part. pas. de "enduir". Inducido.



ENDÚU.
v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)



ENDÚUTE.
Te induce.



ENEMIA,
sust. c. Enemiga.



ENEMICH,
sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)



ENFANS.
sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)



ENFANTAR.
V. modo inf. Parir. (infantar)



ENFAYLONÍ.
v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)



E
‘NFAYLONIT. Y enojado.



ENFERMETAT.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



ENFORA.
adv. Excepto, con exclusión de.



ENFORTEIX.
v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)



ENFORTIDAMENT.
adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.



ENFOSQUEHÍ.
v. Oscureció.



ENFRE.
adv. Entre.



ENGANA
‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)



ENGANATS.
v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)



ENGANS.
sust. c. pl. Engaños. (enganys)



ENGANY.
sust. c. Engaño.



ENGENRÁ
‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c.
Concepción, el acto de engendrar.



ENGENRANT.
part. a. de "engenrar”. El que engendra.



ENGENRANT.
v. gerundio de "engenrar". Engendrando.



ENGENRANTSE.
v. Engendrándose.



ENGENRAR.
v. modo inf. Engendrar.



ENGENRAT.
part. pas. de “engenrar”. Engendrado.



ENGINYOSES.
adj. pl. Ingeniosos.



ENGOXANT.
V. ANGOXANT.



ENGOXOS,
ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)



ENGRANITS.
v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.



ENGRUXAT.
adj. Grosero.



ENGUENT.
sust. c. Ungüento. (engüent)



EN
ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)



ENJURIA.
sust. c. Injuria.



EN
JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)



ENLASSAMENT,
sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud
(lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento),
tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D'
aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar :
dejar : laissez
)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.



EN
PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)



ENPLEGAT.
part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)



ENQUER.
adv. Aún. (encara, encare)



ENQUERIR.
v. modo inf. Buscar, inquirir.



ENQUESTA.
part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta :
preguntas
)



EN
REDON. adv. Al rededor.



ENREQUEIR.
v. modo inf. Enriquecer.



ENRIQUEHIDA.
part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida.
(enriquida)



ENS.
sust. c. Ente.



E
‘NS. Y nos.



ENSEMPS.
adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.



E
‘NSEMPS. Y juntos.



ENSENY.
v. Enseño, enseñe.



ENSENYADOR.
sust. c. El que enseña.



ENSENYAMENT.
sust. c. Enseñanza.



ENSENYAR.
v. modo inf. Enseñar.



ENSENYAT.
part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado,
educado
)



ENSERCADAS.
part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas.
(encercar)



ENSERCAMENT.
sust. c. El acto de buscar.



ENSERCANT.
v. gerundio de "ensercar”. Buscando.



ENSERCAR.
v. modo inf. Buscar.



ENSERCAT.
part. pas. de "ensercar". Buscado.



ENSERCATZ.
V. ENSERCAT.



ENSERCHS.
v. Busques.



ENSUTZAT.
part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.



ENTANT.
En tanto. (en tant)



ENTENA.
v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o
entenguem...
)



ENTENCIÓ,
sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.



ENTENDRETS.
v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)



ENTENDUT.
part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut,
de entendre
)



ENTENEN.
v. gerundio de “entendre". Entendiendo.



ENTENÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTENETS.
v. Entendéis. (enteneu, entenéu)



ENTENIMEN.
sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)



ENTERPRETAR.
v. modo inf. Interpretar.



ENTESÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTINME.
v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)



ENTITAT.
sust. c. Entidad.



ENTON.
sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.



ENTORN.
adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)



ENTRASSEN.
v. Entróse. (“se” entró)



ENTREPETAT.
part, pas. de "entrepetar".
Interpretado. (interpretat)



ENTREY.
v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)



ENTRISTAR.
v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)



ENTRO.
adv. Hasta, cerca. (trò a)



ENVEJAR.
v. modo inf. Envidiar.



ENVELOPAT.
part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre
de carta
)



ENVERGOYNIT.
part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir,
envergonyit
)



ENVERS.
adv. Hacia, con respecto a.



ENVES.
V. ENVERS. (VS, versus latín)



ENVESSAT.
part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido,
molestado.



ENVILANIR.
v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)



ENVIRÓ.
adv. En rededor, al rededor.



ENVIRON.
V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)



ENVIRONATS.
v. Rodeáis, circuís. (environeu)



EQUAL.
V. EGUAL.



ER.
V. Será.



ERGULOS.
V. ERGUYLÓS.



ERGULL.
sust. c. V. ERGUYL.



ERGULLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERGUMENT.
sust. c. Argumento. (Argument)



ERGUYL.
sust. c. Orgullo.



ERGUYL.
v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.



ERGUYLÓS.
adj. Orgulloso.



ERGUYLOSAMENT.
adv. Orgullosamente.



ERGUYLLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERON.
v. Eran. - Qu' eron: que eran.



ERRA.
sust. c. Error, yerro. (errada)



ERRA.
v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)



ERRAMENT.
sust. c. Yerro, error.



ERRATS.
v. Erráis. (cometéis errores)



ERRE.
V. ERRA.



ERROR.
sust. c. Error.



ES.
pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se
fa)



ES.
v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no
existe.



E
‘S. Y se.



ESCALF.
v. Caliente.



ESCALFAR.
v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)



ESCARAVAT.
sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)



ESCARNIR.
V. SCARNIR.



ESCARNISCATS.
v. Escarnezcáis.



ESCLATAMENT.
sust. c. El acto de reventar. (esclatar)



ESCOLTATS.
v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu,
escoltau
)



ESCOMES.
part. pas. de "escometre”. Acometido.



ESCOMETIA.
V. Acometía.



ESCONDUT.
part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut,
ascondut; amagat)



ESCRIBIM.
v. Escribimos. (escrivim)



ESCRIVIR.
v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)



ESCULL.
sust. c. Escollo.



ESCURAHIA.
V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor;
oscuro
)



ESCUREHITS.
part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits,
escureits
)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ.
V. Escús.



ESCURAY.
v. Oscureció.



ESCUSAMENT.
V. ESCÚS.



ESDEVÉ.
v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”,
esdevindre
)



ESDEVENCH.
V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et
esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza.
(esdevenidor : futuro : venidero)



ESDEVENDRIA.
V. Sucedería, acontecería, acaecería.



ESDEVENGUT.
part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.



ESDEVENIR.
v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.



ESFORÇ,
sust. c. Esfuerzo. (esfors)



ESFORÇAR.
v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de
"esforçar". Esforzado. (esforsat)



ESGART.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea
un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar,
felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el
texto
).



ESGLAY.
sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)



ESGLEYA.
sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia,
iglesia, etc
)



ESGUARD.
sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard,
regarder
)



ESGUARDAMENT.
V. ESGUARD.



ESGUARDAR.
v. modo inf. Mirar.



ESGUARDARON.
v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.



ESGUARDAT.
part. pas. de "esguardar”. Mirado.



ESGUARDATS.
v. Mirad.



ESMENDA.
sust. c. Enmienda. (smena, esmena)



ESNE.
v. Es (de ello). (ne es, en es)



ESPAHATJABAN.
v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)



E
' SPAHORDIT. Y espantado.



ESPAVENTABLE.
adj. Espantoso, espantosa.



ESPAVENTAMENT.
sust. c. Espanto.



ESPER.
v. Espero.



ESPER.
sust. c. Esperanza.



ESPERANÇA.
V. ESPER.



ESPERATS.
v. Esperáis.



ESPERIT.
sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)



ESPERITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.



ESPERITALMENT.
adv. Espiritualmente.



ESPES.
adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido
tan a menudo. (espés, espès)



ESPIRACIÓ.
sust. c. Inspiración, animación.



ESPIRAMENT.
V. ESPIRACIÓ.



ESPIRANT,
v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.



ESPIRAR.
v. modo inf. Inspirar, animar.



ESPIRAT.
part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.



ESPIRATS,
V. Inspiráis, animáis.



ESPIRIT.
V. ESPERIT.



ESPIRITAL.
V. ESPERITAL.



ESPITAL.
sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San
Juan de Jerusalén. (Spital)



ESQUARMENT.
sust. c. Escarmiento. (escarment)



ESQUERRE.
adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)



ESQUIVAR.
v. modo inf. Esquivar.



ESQUIVETS.
v. Esquivéis.



ESSENCIALITAT.
sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.



ESSENT.
v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.



ESSER.
sust. c. Ser.



ESSER.
v. Ser, estar.



EST.
v. Eres, estás, existes.



EST.
pron. Este. (también el punto cardinal Este)



ESTÁ.
v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.



ESTABLIT.
part. pas. de "establir”. Establecido.



ESTAIG.
v. Estoy.



ESTA
'L. Está el, es el.



ESTAMENT.
sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e:
algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que
sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos :
eclesiástico, militar, jurídico
)



ESTÁN.
V. ESTANT.



ESTAN.
v. Son, están, existen.



ESTAN.
sust. c. Instante.



ESTANT.
v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.



ESTAR.
v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares
existir.



ESTARAY.
v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS.
v. Estaréis, sereis.



ESTÁS.
v. Estás, eres.



ESTAT,
ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. -
Alguna vez se lee



estada
por está.



ESTATS.
v. Sed, sois; estad, estáis.



ESTATSME.
v. Sedme, estadme.



ESTATSNE.
v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)



ESTAY.
v. Soy, estoy, y a veces es, está.



ESTATZ.
V. ESTATS.



ESTÉ.
v. Extiende (estiende).



ESTECH.
v. Estuvo.



ESTEGRE.
v. Estuviera. (estiguere)



ESTEGREN.
v. Estuvieron, existieron.



ESTEGUÉS.
v. Estuviese. (estigués)



ESTELA.
sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)



ESTÉS.
v. Fuese, estuviese.



ESTEVEN.
sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)



ESTIA.
V. Esté. (estigue; estigui)



ESTIA
‘N. Esté en.



ESTIAN.
v. Estén.



ESTIATS.
v. Seáis, estéis; sed, estad.



ESTOL.
V. STOL.



ESTOMÍ.
v. Hundió, cayó, arruinó.



ESTORS.
part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados,
extraídos, libertados.



ESTORT.
part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado.
(liberado)



ESTRENA.
sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.



ESTRUMENT.
sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS.
pron. Estos. (aquests, aquets, estos)



ESVAHIREN.
v. Conquistaron.



ESVAHITS.
part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.



ESVESIMENT.
sust. c. Conquista.



ET.
conj. Y.



ET.
pron. Te. (te diu : et diu)



E
‘T. Y te.



ETAT.
sust. c. Edad. (edat)



ETERNAL.
adj. Eternal. (eterno)



ETERNALMENT.
adv. Eternamente (eternalmente).



ETERNAR.
v. modo inf. Eternizar.



ETERNAT.
part. pas. de "eternar”. Eternizado.



ETERNITAT,
sust. c. Eternidad. (eternidat)



ETS.
v. Eres.



EU.
pron. Yo. (jo)



EUS.
pron. Os.
E ‘US. Y os.



EVITERNAL.
sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)



EVITERNAR.
v. modo inf. Dar la salvación eterna.



EVITERNATS.
part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.



EXALÇADES.
adj. Ensalzadas.



EXALÇAMENT.
sust c. Ensalzamiento.



EXALÇAR.
v. modo inf. Ensalzar.



EXALÇAT.
part. pas. de "exalçar". Ensalzado.



EXAMENT.
adv. Juntamente.



EXAMENTS.
V. EXAMENT.



EXAUSEIX.
v. Escucha, oye.



EXAUSIT.
part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir;
exaudire, audire
)



EXCITAR.
v. modo inf. Excitar (escitar).



EXELLATS.
part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.



EXELLER.
sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)



EXEMPLI.
V. EXIMPLI.



EXEMPLIFICAT.
part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.

EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés:
salida, exitus : muerte en medicina
)



EXIDES.
sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)



EXIMPLI.
sust. c. Ejemplo.



EXIMPLI
‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)



EXIMPLIFICAR,
v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)



EXIR.
v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o
eixiu, ixen
)



EXIT.
part. pas. de “exir". Salido.



EXOBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.



EXOEIS.
v. Escuchas, oyes.



EXOEIX.
V. EXAUEIX.



EXOIDOR,
sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)



EXOIMENT.
sust. c. El acto de escuchar.



EXOIR.
v. modo inf. Escuchar, oír.



EXOIT.
part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.



EYL,
pron. Él.



EYLA.
pron. Ella.



EYLS.
pron. pl. Ellos.