Mostrando las entradas para la consulta espatxar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta espatxar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2020

13 DE ENERO.

13 DE ENERO. 


En la sesión de este día se acordó que por el abad de Monserrat se contestase a Luis de Vich en términos generales, diciéndole que la Diputación y la Junta o Conferencia, en el negocio que les habían encargado las cortes, procurarían el mayor bien del señor Rey y el sosiego y la satisfacción del Principado. Se acordó luego despachar las siguientes cartas, y se dio cuenta de haberse recibido las que más abajo se insertan.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per nostra letra que derrerament scrivim a vostres savieses fahem oferta que certificariem aquelles del que los embaxadors del Senyor Rey qui venien explicarien a nosaltres e de la resposta quels seria feta. Perque satisfent a nostra oferta vos certificam com lo magnifich mossen Luis de Vich per part de la Majestat del dit Senyor ha explicat a nosaltres diputats car ab los del consell parlar no li ha plagut dihentnos algunes causes perque la dita Majestat havie feta la detencio de la persona del lllustrissimo Senyor Princep les quals son aquelles expressades en la letra dels embaxadors de la qual vos havem trames copia. Subjungint que la dita Majestat nos pregava e encarregava donassem orde e manera fos desistit en les supplicacions instancies et prosequcions ques fan per part de aquest Principat en liberacio de la persona del dit Princep. Per nosaltres diputats fon detenguda en lo respondre deliberacio proposant al dit mossen Luis de Vich si li plaguera present lo consell dels XXVII congregats fer la sua exposicio e oyr la resposta en que ell se reserva acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab nosaltres diputats. E per tant es deliberat per lo dit consell e per tots los altres apres congregats esser feta al dit mossen Luis la resposta en efecte seguent la qual per lo dit consell es stada acordada e conclosa e es que lo Principat de Cathalunya e nosaltres ab lo consell aquell representants per cosa alguna no desistiriem en la prosequcio de la liberacio del Senyor Princep car en la detencio sua e extraccio del Principat de Cathalunya sostenen ruptura e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats del Principat los quals se enten conservar e defendre e mes que la dita detencio per molts sguarts porta grans inconvenients e dans a la cosa publica de aquest Principat e deservey molt gran a la Majestat del Senyor Rey lo
qual es sinistrament informat e no ben consellat en aquesta materia ans dels tal consells axi creguts per la sua Altesa seguex diminucio de honor e reputacio a la sua corona. E per quant aquest Principat es Io principal conseller del Senyor Rey e qui millor veu e ab fidelitat innata lo que es honor e servey de la sua corona e utilitat conservacio e repos de la cosa publica li consellen insten y (solo se encuentra e, et, primera y griega en este tomo, año 1461) prosseguexen restitucio de la persona del Senyor Princep en Cathaluuya (Cathalunya) don lo ha tret e apres liberacio e de aquest proposit james disistira lo Principat ans ho continuara procurara e curara esser observades les libertats de la Patria. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. A nosaltres es continua cura solicitut e vigilancia donar orde en les coses que concernexen la desijada fi de les coses occorrents per causa de la detencio del Senyor Princep lo qual negoci es ab tanta strenuitat e sforç empres en aquest Principat que per forma alguna desistir en aquell no seria comportat certificantvos com ir a XII del present arribaren aci tots los de quius trametem nomina (lista de noms; nombres) e cascuna ora ne arriben. Dit dia apres mig jorn congregats tots en la casa de la Diputacio (són los diputats del General, pero la Generalitat NO la anomenen) los fon feta relacio de les coses fins aci en aquest negoci subseguides e foren legides publicament totes vostres letres a nosaltres trameses e les instruccions per nosaltres fetes e letres a vosaltres trameses e tots los actes en aquest negoci subseguits. Per los dits congregats ab tanta uniformitat e concordia que en lo mon mes dir ne excogitar nos podria (poria ix abans) foren tots los dits actes molt loats comendats ratificats e aprovats dihents que pus virtuosament fer nos podien e axi ho faeren continuar per lo notari fahent oferta cascuns per si e per aquells qui representaven no fallir james en la prossequcio de aquest negoci ans ab molta animositat fins a la fi aquell continuar portar fins a reintegracio total dels privilegis e libertats (no se trobe llibertat ni llibertats) de la patria e son specialment stats molt contents de la satisfaccio per vosaltres feta a descarrech de aquest Principat volent mes avant loant e aprovant pus la Majestat del Senyor Rey gracia consentir al Principat de liberar la persona del Senyor Princep o a pena de carceller donar ha denegat de justicia deurelo restituhir en Cathalunya sia promptament e streta demanat juxta la forma de la ultima (si Pompeyo Fabra ve esta palabra, seguramente la quita de su diccionario) letra (aún no he visto lletra, como carta; litera o littera en latín) que tramesa vos havem car tots los dits congregats staran sperant (muchas palabras sin e inicial) la dita resposta perques puxa (se encuentra puga, pero no pugui, y perque se puga) talment consellar deliberar e exequtar quen seguescha (no segueixi) servey (se encuentra servici, pocas veces, pero no servei) e honor al Senyor Rey (no se encuentra rei ni Rei, Reyna, no Reina) utilitat e repos a la cosa publica (res publica, republica) daquest Principat. Pregamvos donchs tan (se encuentra tan y tant) stretament com podem ab (con, no se encuentra amb, que es en mallorquín emb) molta cuyta (o cuita; cuidado) e ab aquella decencia ques pertany juxta la forma de la dita letra dada aci (açi, aci, daci, daçi, muy típico de la lengua valenciana) a VIl del present mes façau la dita instancia de justicia si feta ja (se encuentra también ya, y a veces hi ha: ya) no es ço (= lo; per ço: per això) que no crehem (creem, no creiem) e ab molta cuyta nos (nos: mos; no ens) certifiqueu de la resposta perque en aquesta materia se puxa (no se encuentra: es pugui) cumplidament deliberar. Mes vos (pasa a tos y a us) avisam com mossen Luis de Vich ha donada a nosaltres diputats una letra de la dita Majestat e per part de aquella de e per part de aquella nos ha explicat les causes de la detencio del Senyor Princep les quals molt mes ne eren ja per vosaltres scrites subjungint que la dita Majestat nos pregave e encarregave se donas orde e manera fos desistit en les suplicacions instancia e prossequcio ques fan per part de aquest Principat en la liberacio (no lliberació) de la persona del dit Princep. Per nosaltres deputats (se encuentra diputats y deputats) fon retenguda en lo respondre deliberacio posant al devant al dit mossen Luis si li plaguera present lo consell dels XXVII fer la sua (seua; seva) exposicio e oyr (oír en castellano; oir, sentir, escoltar) la resposta dihentli que en aquest negoci no fahiem (pasa a feiem, feem y faem) res sino per vigor de la comissio de la cort la qual ab cert consell feta nos era en que ell se reserva (verbo en pasado, pero no es reservà, sino SE delante) acort e apres significa no haver comissio de parlar sino ab (expresión que a Pompeyo le daría bastante grima: supongo que usaría "mes que amb") nosaltres diputats sols. Es stat deliberat vuy (hoy: se encuentra vuy, huy, avuy, avui no lo encuentro en este tomo hasta ahora; ayer: ir, ahir, etc) per los XXVII e per tots los novament venguts que la prossequcio de aquest negoci no pot esser derelicta ans cove (abans, sino que convé) dit negoci prosseguir fins a (se encuentra tro a) fi e conclusio desijada (no hay ningún desitjada o desitg, sino desig, desijada, desigam) e axi (així) ne han fet levar acte. E per ço juxta deliberacio dels demunt dits sera al dit mossen Luis feta resposta que per res nos pot desistir de aquest negoci allegant e deduhint les causes e rahons de que tant vos havem scrit e per ço no les replicam e es ordonat molt pus (mes, més; más) forçadament e streta que nous (no vos, no us) es stat scrit en la derrera (última) e altres letres li sie feta resposta e axi sera fet. Per lo mati havem rebuda vostra letra de VIIII (9, XIX) del present per la qual (también se encuentra cual) som certificats dels replicats triplicats e quadruplicats. Stam ab molta contentacio de vostra diligencia eus (e us, e vos) pregam continueu juxta la forma ja scrita e en los inconvenients que la dita Majestat allega (alega; al.lega con l geminada, se pronuncia la l dos veces, con una muy corta pausa entre ellas, al+lega, no es ni ll ni y; resto del latín) del Rey de Castella e que ha sinistra (siniestra: mala, también izquierda) opinio de les coses que per aquest Principat se fan (no: es fan) som nosaltres be certs (ben certs, segurs de; bien ciertos, seguros de) que tal opinio de nostres actes e procehiments no se ha ne sen haura car pus axi (car: ja que: ya que) rectament debita e virtuosa procehim attesa nostra innata e incorrupta fidelitat (también feel, feeltat) ya vulgada notoria e publica tals pensaments no se hauran (este se hauran no cambia a es hauran) ans creuran lo Senyor Rey mal conselIat e perversament recaure en error e deservey (deservicio; deservei) de la sua corona e dan de la cosa publica daquest Principat. E pus la sua Majestat veu que per aquests actes son suscitades tals novitats per lo Rey de Castella e facilment les pot reposar comanant lo Princep al Principat de Cathalunya com a carcellers perque se voI detenir ne aturar en fer aço (això; asso, assò o assó) que es de justicia e son servey (su servicio; lo seu servissi; lo seu servei) e lo Principat ho (hoc latín, algunas veces se encuentra todavía hoc; otras se encuentra hoc : sí, afirmación en OCcitano) reputara a gracia. Nos detenga donchs la sua Serenitat en fer gracia al dit Principat e reposara tantes coses suscitades e podra poch (poco; poc) stimar qualsevol moviments de Rey vehins (vecinos; veíns o veins) e altres. Lo acte del Rey En Jacme e son fill primogenit havem rebut ab plaer car servira en son cas e loch. Aquesta letra e totes coses sien comunicades als missatgers de Barchinona car semblant comissio han (tienen; tenen) ells de la ciutat e aquestes dues cases (dos casas) procehexen ab summa unio e bona intelligencia (también con l.l). E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e guarda e dels afers (asuntos, aferes) queus son acomenats bona direccio. Dada en Barchinona (de ahí sale la data como fecha, Barchinona es nombre general para Barcelona, alguna vez de encuentra Barçalona, Barcinona, etc, procede de la muy antigua Barcino, apellido) a XIII de janer any Mil CCCCLXI. - A P. abat (abbat, abad) de Montserat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. (prontos, preparados)

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables (todavía se usa molt honorable para el presidente de la actual Generalidad o Generalitat, quizás también para los diputados) mossenyors los diputats del General de Cathalunya (la Generalitat no aparece con tal nombre, pero sí casa de la Diputacio, sin tilde aún) e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi (singular) nobles magnifichs e honorables mossenyors (plural). Vostra letra de XXIII del passat havem rebuda ab la qual nos (mos: no ens) scriviu stesament dels actes fets per los embaxadors lo queus regraciam (regraciar: dar las gracias, agradecer) als quals per la expedicio e cuyta del correu no havem temps axi com volriem (voldriem) de satisfer ni respondre. Pero per quant lefecte final de vostra dita letra es pregarnos (pregar+nos: pedirnos; plegaria, petición) elegissem (eligiésemos o eligiéramos) algun nombre (número) de persones que fos de XII sertificam (se encuentra certificam más veces) vostres reverencies nobleses e magnificencies que tant per los respectes que scriviu quant (tant – quant: tanto, como, cuanto) per fer unio e conformitat ab vostres procehiments e voluntat tant quant hi sentirem e sabrem havem feta eleccio de quinze persones ab poder de respondre e fer cara en tot ço que lo negoci concorrent requerra procehint en tots aquests actes lo jurament per vosaltres scrit se devia prestar del qual poder ensemps ab (ensemble; junto con; ensamblar) la satisfaccio de les dites e altres coses per la primera vos scriurem copiosament (copiosamente, de copia, copioso, ya en latín, abundante). Lo trellat de les persones de que es feta dita eleccio sera interclus dins la present significantvos que lestament (el estamento) nostre e reyal e la vila de Perpenya (Perpignan, Perpiñán) tostemps (tots temps; touts temps; todos tiempos) sera en unitat e bona concordia toquant (tocant; tocando) lo be avenir e repos del concorrent negoci no contrestant qualsevol perturbador que treballas (trabajase o trabajara) en lo contrari. E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e continua guarda. Dada en Perpenya a XII de janer any mil quatracents sexanta hu. - Lo vescomte de Roda. - Los elets (electos, elegidos) per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.
Mossenyors la letra qui es ab la present dirigida al nostre embaxador lo magnifich mossen Dalmau Dez-Volo vos placia haja spatxat recapte ensemps ab letres vostres.
Apres (après francés; después; després) havem vist lo trellat de la letra tramesa a vosaltres per los dits embaxadors a la qual vos respondrem com dessus (arriba) es dit.  

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. (en, a veces se encuentra a)
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de dos del present ab la qual nos scriviu com per causa de la detencio del Senyor Princep e de la comissio a vosaltres feta per la cort que ab consell de aquelles persones queus fos vist provehisseu tots remeys concernents servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep per ço com lo fi desijat fins aci no es stat obtengut ab consell de les persones eletes haveu delliberat haver consell de mes persones scrivintnos elegiam una persona e la tremetam a vosaltres ab plen poder sobre les dites coses per la qual raho aquesta universitat ha elet lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquesta ciutat per entrevenir en les dites coses ab tot poder bestant sobre aquelles. Perqueus placia aquell admetre en los dits fets e donarli fe e creença en tot ço e quant per aquesta ciutat dira e explicara a vostres
reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen en tot lo que plasent los sia.
E tinga aquellas la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota honor de vostras reverencias e
magnificencias apparellats los procuradors de Tortosa.



Reverendo ih Christo patri virisque colendissimis dominisque deputatis Principatus Cathalonie.
Reverende in Christo pater virique colendissimi et magnifici. A vestrum serie et potestate quoddam exivit edictum literarum nos movendo et monendo ob necessariam concurrenciam in numero copioso personarum reperiendique remedia ab Altissimi consilio super discrimina nostrum et serenissimi Regis et incliti principis sciscitatos vos dicitis ab inbaxiatoribus Principatus ut ipsa exharat littera ac perlecta ob quod jussa paratum insequentes et patrie in comuni ministerio quamquam Ecclesia hec multo perplexo levietam et vinculo ejus fuerit innodata ut tanto servicio una cum allis tocius Principatus libere insistamus elegimus ad hec in sindicum nostrum honorabilem Franciscum Climent canonicum et archidiaconum majorem hujus ecclesie facultate plenissima assistendi qui et utilitati comuni in federe Regis nostri Illustrissimi et ejus incliti filii studebit pro parte nostra in fine omnium concordare. Deus omnipotens qui fons est tocius consilii inefabili sua providencia adaperiat corda vestra et infundat remedia pacifica donetque media paternique nexus ipseque Spiritus Sanctus cum Principe nostro ut maneat nec solvantur Altissimum exoramus Amen. Ex Dertusa VIII januarii anno a Nativitate Domini
Millessimo CCCC sexagesimo primo. Colendissimis Paternitati et dominacionibus vestris prompti Capitulum Ecclesie Dertuse. (capitol, cabildo)

Als molt observandissims e manifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt observandissims e magnifichs senyors. Dimarts quis comtava sis del present mes de jener ab aquella deguda manera ques pertany rebi una vostra letra segons la seria de aquella me pregau volgues elegir una persona en cars que jo fos impedit de no poder
anar aqui a Barchinona la qual fos ab vostras saviesas a XII del dessus dit present mes havent sguart a utilitat e repos de la cosa publica. E per tant desijant concordia e lo ben avenir de tots he delliberat trametre en loch meu e per mi lo honorable micer Johan de Soldevila oficial e vicari general meu ab poder bastant e ultra aço supplich e continuament vull supplicar nostre Senyor Deu vos endres en tal manera que lo fi sia accepte a sa sacratissima Majestat e tranquillitat de la terra la qual vos vulla consellar e sia de tots special custodia. Dada en Tortosa a VIII del dessus dit mes de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A la honor e obsequi de vosaltres prest Ot de Muncada bisbe de Tortosa. (Montecateno : Moncada, Montcada, Ot escribe de sí mismo Muncada).

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. De vostres grans providencias havem reebudes dues letres ab una interclusa en la una de aquellas contenents en efecte per certs sguarts tocants servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey utilitat e repos de lacosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep volguessem elegir una persona ab suficient potestat per les dites coses la qual per los respectes demunt dits sia a XII del present mes aqui en aqueixa ciutat. E nosaltres vistes les dites dues letres
vostres e interclusa havent voluntat gran en fer e cumplir les coses per vosaltres demanades havem fet aplegar un consell ordinari en lo qual havem fetes legir les dites vostres letres pregantlos de paraula volguessen donar conclusio en la eleccio de la persona segons per vosaltres es demanat. Mes per tant com nosaltres e lo dit consell ara novellament som entrats en lo regiment e per ordinacio de aquesta vila lo consell ordinari no pot elegir algun sindich ne missatger sens un gran consell appellat de Sexantena en la qual han esser sexanta prohomens los quals sexanta prohomens han esser liquidats per lo racional de aquesta vila quals son en majors talles o summa de quistia e aço sots grans penes sagrament e homenatge quey va a nosaltres e a tot lo consell ordinari no havem pogut dar conclusio en la liquidacio dels dits LX prohomens mes continuament sens divertir a altres actes ni negocis nosaltres fem treballar lo dit racional de aquesta
vila en fer la dita liquidacio dels dits LX prohomens. E per major expedicio del dit negoci havem associats certs prohomens al dit racional per fer la dita liquidacio e crehem fermament que dins breu temps sera acabada de liquidar la dita sexantena e encontinent
sens dilacio alguna nosaltres aplegarem lo dit consell de LX en lo qual elegirem tal persona e ab tal poder que Deus migensan Deu ne sera lohat e vosaltres contents.
E aço senyors molt reverend honorables e molt savis no pensets sia ficcio ni difugi a dar expedicio al dit negoci car lo voler nostre e de tota aquesta universitat es en tota honor del Senyor Rey e ben avenir de la cosa publica de tot lo Principat e repos del Senyor Princep. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a VIIII de janer any Mil CCCC LXI. - Molt reverend honorables e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. Vuy que tenim XII del present mes de janer any present e dejus scrit havem avisat molt mati un consell appellat de Sexantena en lo qual havem proposat lo contengut en vostres letres e encara aquelles fetes legir en lo dit consell lo qual consell no discrepant algu ab grandissima voluntat han elegit e creat sindich actor e procurador de aquesta universitat e dels singulars de aquesta lo honorable En Jacme Tallada ab amplissima potestat en aquell per la dita vila donat tant com es al present cas e coses en vostres letres contengudes. Mes per quant desijam ell si possible es vuy esser aqui lan fem anar cuytat no havent en sa publica forma lo dit sindicat per quant desijam com predit es ell sia aqui lo qual Deus volent prestament molt prest li trametrem en sa publica forma. Pregant molt reverend magnifichs e savis mossenyors donau fe e creença al dit Jacme Tallada en tot ço e quant de
part nostra e de tota aquesta universitat vos sera dit expremit e recitat. E conserveus Deus vostres reverend magnifiques persones. De Cervera a XII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila del Cervera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors Ios diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Havem vuy rebuda una letra vostra dada en Barchinona a dos del present mes ab afecte que deguessem trametre una persona ab suficient potestat sobre les coses contengudes en la dita letra la qual persona sia e dege esser aqui a XII del dit present mes. Per tant com axi espatxadament no havem pogut trametre ni espatxar la dita persona havem donat carrech e comissio al honorable micer Agosti de la Illa canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna (de Elna) de entrevenir en les coses per les quals demanau la dita persona. Axi que si per qualsevulla manera o raho lo dit micer Agosti no poria entrevenir en les dites coses o en altra manera sera necessari trametehi altra persona del nostre Capitol hauda letra vostra tantost com sera possible la hi trametrem. E sia tant la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Elna a sis del mes de janer any de Nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests lo capitol de la Seu Delna.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de gran saviesa mossenyors. Diluns prop passat entre sis e set hores de nit reebem una vostra letra en la qual nos avisaveu de la comissio per la cort general a vosaltres feta per la deliberacio de la persona del Senyor Princep e com
vosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones havieu fets certs enantaments e preparatoris empero fins aci no era aconseguit lo fi desijat ans ab deliberacio del dit consell era vist nosaltres e altres esser demanats e per çons pregaveu afectuosament volguessem elegir una persona queus tramatessem ab suficient potestat per les dites causes la qual per los respectes dessus dits sia a XII del present mes aqui. Perque reeber aquella de continent fem ajustar consell general en lo qual fonch elegit sindich per aquesta vila sobre lo dit fet lo honorable En Johan Solanell de aquesta vila portador de la present ab suficient potestat segons pot esser vist en son sindicat lo qual havem amplament informat de nostra intencio sobre lo dit negoci. Pregantvos mossenyors que al dit Johan Solanell sindich nostre e a tot ço e quant a vostra molt gran reverencia e honorables savieses sera explicat sobre lo dit fet vos placia donar plena fe e creença. E sia molt rererend honorables e de gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat vostra
continua guarda. Scrita en Puigcerda a VIIII de janer any MCCCC sexanta hu. - A vostra honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Al reverendo e magnificos e devotos amigos los diputados del General de Cathalueña residentes en Barchinona.

Reverendo e magnificos e devotos amigos. Vuestra letra recebi scrita en Barchinona a dos del presente notificandome por aquella el inconveniente e caso recrescido a que la corte vuestra deste Principadgo non podia donar conclusion por causa de la prorrogacion fecha de la corte para la qual aviades demandado cierto nombre de personas entre les quales me declarastes escreviendome que por los respectos en vuestra letra contenidos yo sea a dotze del presente en esa ciudad. Magnificos e devotos amigos del inconveniente e caso pocas personas son que mas se devan doler que yo e nuestro Señor sabe como a mi noticia vino el pesar e grand enojo que ove e tengo non sin causla e por los esguardes non dubdo conosceys por quanto con intrannable deseo soy presto trabajar a servicio del Senyor Rey mi Senyor e paz e sosiego e tranquillidad de sus Reynos e bien avenir deste Principadgo de Cathalunia e dado orden en algunos fechos que tengo necessarios en este condado e tierra a Dios plaziendo lo mas presto que ser pueda sere en esa cibdat segund lo escrivo a la vuestra corte de Cathaluenna a la qual nuestro Senyor Dios de tal gracia que todos e yo con ellos e con vos podamos en el dicho inconveniente e caso dar tal orden e manera commo Dios sea loado e el Senyor Rey mi Senyor servido e el inconveniente cesse por quel casso se repare a su servicio e a bien e paz e sosiego de todos sus regnos e repos e bien avenir deste Principadgo commo specialmente este es mi deseo. Dada en Sant Pedro Pescador a nueve dias de enero anno de Mil CCCCLXI. - Infante.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Ultra dues letres que de vosaltres molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors diputats havem reebudes la primera de dos del mes corrent laltre de set del mateix mes ab lo traslat o copia de la letra per los embaxadors del Principat a vosaltres tramesa ir a les nou apres mig jorn rebem per correu certa altra letra de vostres molt grans reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses data a nou del mes corrent. E per tant car ans de la recepcio de la dita letra de comuna concordia de nosaltres e de les condicions de persones entrevenints en los consells generals de aquesta vila haviem convocat consell general per aquell celebrar la jornada de la present a les set ores ans de mig jorn en lo dit consell congregat havem feta legir la dita vostra letra e legida aquella per lo dit consell ab gran unitat e concordia es feta eleccio de tres persones ço es dels honorable En Thomas Taqui per burgesos Francesch Pericoles per mercaders e Johan Ramon altre dels sobreposats de parayres per los cap de mesters e sobreposats dels oficis los quals han manament de partir dema de gran mayti per esser ab vostres molt gran reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses e informaran aquelles de la grandissima concordia e inseparable unio que es vuy en aquesta vila e encara en lo bras militar de aquest comdat per conservacio de les libertats constitucions usatges e privilegis de Cathalunya a gran servici e benefici de la reyal Corona de la Majestat del Senyor Rey repos e tranquillitat de la republica de tot lo Principat. E la potencia increada molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio de vostres molt grans reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses. Scrita en Perpinya a XII de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

sábado, 28 de diciembre de 2019

Del menescal


Del Menescal.

La cura dels cavalls no tan solament esta en vitalles aministradores ans encara en ferradures als peus delles posadores en malalties curadores e en sagnies faedores les quals totes coses se solen per los menescals espatxar: e axi ordonam que en nostra cort deja esser persona alguna feel e sabent en les coses desus dites qui loffici de la menescalia exercesca e menescal sia nomenat: loffici del qual estia en fer totes coses que son als cavalls necessaries: lo qual encara menescal nos anants per cami de nostra comitiva nos partesca appareylat de claus e de ferres e de altres coses semblants mayorment en temps de guerra con en host seriem e els cavalls nostres pus sovenejar moltes vegades en aquell temps no oblit: e deu obeyr als cavaylerices apres los majordomens en aquelles coses que al offici dell pertanyer sesguarden. Volem encara per tal com ha sovent en los estables conversar que faça sagrament e homenatge al majordom segons la forma en loffici dels cavallerices desus expressada.


Dels homens de la escuderia

jueves, 26 de diciembre de 2019

Dels Majordomens.


Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.


Dels Copers

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, E.

E.



E.
conj. y.



E.
v. Es.



EDIFICADOR.
sust. c. El que edifica.



EFECTU.
Palabra latina. Efecto.



EGAL.
V. EGUAL.



EGALAR.
V. EGUALAR.



EGALMENT.
V. EGUALMENT.



EGALTAT.
V. EGUALTAT.



EGUAL.
adj. Igual.



EGUALAN.
v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como
adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería
igual su obrar a su ser.



EGUALAR.
v. modo inf. Igualar.



EGUALMENT.
adv. Igualmente.



EGUALTAT.
sust. c. Igualdad.



E'
L. Y el.



ELA.
pron. Ella.



ELA
‘M. Ella me.



ELAS.
pron. Ellas.



ELA
‘S. Ella es, ella se.



ELA
‘T. Ella te.



ELECTA.
part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet,
eleta en otros textos
)



ELEGIMENT.
sust. c. Elección.



ELEGIDOR.
sust. c. Elegidor, el que elige.



ELEIG.
v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)



ELET.
part. pas. de "elegir". Electo, elegido.



ELEYG.
V. ELEIG.



ELIGE.
v. Elija, escoja.



ELLA
's. Ella se, ella es.



ELM.
sust. c. Yelmo.



ELS.
pron. Ellos. (como LOS)



E'
LS. Y les, y los.



EM.
pron. Me. (también encontramos ME)



E
‘M. Y me.



EMBLAMENT.
sust. c. Robo, hurto.



EMBLAT,
EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado,
hurtada.



EMFERM.
sust. c. Enfermo.



EMPARAR.
v. modo inf. Impedir.



EMPATXA.
v. Impide, obsta.



EMPATXATS.
part. pas. de "empatxar". Impedidos.



EMPATXEN.
v. Impiden, obstan.



EMPER.
Pero, empero.



EMPERAT.
part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.



EMPERAYRE.
sust. c. Emperador.



EMPERI.
sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se.
(pero)



EMPERO
‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf.
Impetrar, pedir.



EMPLASTRE.
sust. c. Cataplasma, emplasto.



EMPLEGATS.
part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y
quizás también explicados.



EMPORT.
v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los
portes
)



EN.
Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en
Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el
conquistador
)



EN.
prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo
(a + bajo).



E
‘N. Y en.



ENADIMENT.
sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a
las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add
inglés; añadir, aditivo, etc
)



ENADIR.
v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263)
Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263)
)



ENAMORAMEN.
sust. c. Enamoramiento. (enamorament)



ENANS.
adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)



ENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología
jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de
bienes, expropiar etc
).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.



ENANTIMENT.
sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.



ENANTIR.
v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar,
exaltar. (enaltecer; enaltir)



ENANTS.
V. ENANS.



ENAPRES.
adv. Después. (apres)



EN
AVAN. En adelante. (avant)



ENAXÍ.
Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)



E
‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.



ENAXÍ
‘L. Así el, así le, así lo.



ENBEGUT.
part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)



ENBRIAGAR.
v. modo inf. Embriagar.



ENCAR.
adv. Aún. (encara; encore)



ENCAR'
ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.



ENCARA
‘T. Aún te.



ENCARÇERAT.
part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso,
aprisionado, sujeto.



ENCARE
‘T, V. ENCARA ‘T.



ENCAREUS.
Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.



ENCARNAMENT.
sust. c. Encarnación.



ENCLINA.
v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.



ENCLINAS.
v. Inclinas.



ENCLINÁS.
v. Inclinase.



ENCLINON.
v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.



ENCOLPAR.
v. modo inf. Culpar, inculpar.



ENCOLPAVETS.
v. Inculpabais.



ENCOLPETS.
v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.



ENCONTINENT.
adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)



ENCONTRADES.
sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)



ENCRESIA.
v. Creía.



ENDREÇA.
v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret :
derecho
)



ENDREÇADOR.
sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)



ENDREÇAR.
v. modo inf. Dirigir, enderezar.



ENDREÇAT.
part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.



ENDREÇ.
V. Dirijo, dirija.



ENDUGA.
V. Induzca.



ENDUIT.
part. pas. de "enduir". Inducido.



ENDÚU.
v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)



ENDÚUTE.
Te induce.



ENEMIA,
sust. c. Enemiga.



ENEMICH,
sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)



ENFANS.
sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)



ENFANTAR.
V. modo inf. Parir. (infantar)



ENFAYLONÍ.
v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)



E
‘NFAYLONIT. Y enojado.



ENFERMETAT.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



ENFORA.
adv. Excepto, con exclusión de.



ENFORTEIX.
v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)



ENFORTIDAMENT.
adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.



ENFOSQUEHÍ.
v. Oscureció.



ENFRE.
adv. Entre.



ENGANA
‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)



ENGANATS.
v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)



ENGANS.
sust. c. pl. Engaños. (enganys)



ENGANY.
sust. c. Engaño.



ENGENRÁ
‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c.
Concepción, el acto de engendrar.



ENGENRANT.
part. a. de "engenrar”. El que engendra.



ENGENRANT.
v. gerundio de "engenrar". Engendrando.



ENGENRANTSE.
v. Engendrándose.



ENGENRAR.
v. modo inf. Engendrar.



ENGENRAT.
part. pas. de “engenrar”. Engendrado.



ENGINYOSES.
adj. pl. Ingeniosos.



ENGOXANT.
V. ANGOXANT.



ENGOXOS,
ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)



ENGRANITS.
v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.



ENGRUXAT.
adj. Grosero.



ENGUENT.
sust. c. Ungüento. (engüent)



EN
ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)



ENJURIA.
sust. c. Injuria.



EN
JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)



ENLASSAMENT,
sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud
(lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento),
tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D'
aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar :
dejar : laissez
)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.



EN
PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)



ENPLEGAT.
part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)



ENQUER.
adv. Aún. (encara, encare)



ENQUERIR.
v. modo inf. Buscar, inquirir.



ENQUESTA.
part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta :
preguntas
)



EN
REDON. adv. Al rededor.



ENREQUEIR.
v. modo inf. Enriquecer.



ENRIQUEHIDA.
part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida.
(enriquida)



ENS.
sust. c. Ente.



E
‘NS. Y nos.



ENSEMPS.
adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.



E
‘NSEMPS. Y juntos.



ENSENY.
v. Enseño, enseñe.



ENSENYADOR.
sust. c. El que enseña.



ENSENYAMENT.
sust. c. Enseñanza.



ENSENYAR.
v. modo inf. Enseñar.



ENSENYAT.
part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado,
educado
)



ENSERCADAS.
part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas.
(encercar)



ENSERCAMENT.
sust. c. El acto de buscar.



ENSERCANT.
v. gerundio de "ensercar”. Buscando.



ENSERCAR.
v. modo inf. Buscar.



ENSERCAT.
part. pas. de "ensercar". Buscado.



ENSERCATZ.
V. ENSERCAT.



ENSERCHS.
v. Busques.



ENSUTZAT.
part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.



ENTANT.
En tanto. (en tant)



ENTENA.
v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o
entenguem...
)



ENTENCIÓ,
sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.



ENTENDRETS.
v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)



ENTENDUT.
part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut,
de entendre
)



ENTENEN.
v. gerundio de “entendre". Entendiendo.



ENTENÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTENETS.
v. Entendéis. (enteneu, entenéu)



ENTENIMEN.
sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)



ENTERPRETAR.
v. modo inf. Interpretar.



ENTESÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTINME.
v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)



ENTITAT.
sust. c. Entidad.



ENTON.
sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.



ENTORN.
adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)



ENTRASSEN.
v. Entróse. (“se” entró)



ENTREPETAT.
part, pas. de "entrepetar".
Interpretado. (interpretat)



ENTREY.
v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)



ENTRISTAR.
v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)



ENTRO.
adv. Hasta, cerca. (trò a)



ENVEJAR.
v. modo inf. Envidiar.



ENVELOPAT.
part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre
de carta
)



ENVERGOYNIT.
part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir,
envergonyit
)



ENVERS.
adv. Hacia, con respecto a.



ENVES.
V. ENVERS. (VS, versus latín)



ENVESSAT.
part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido,
molestado.



ENVILANIR.
v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)



ENVIRÓ.
adv. En rededor, al rededor.



ENVIRON.
V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)



ENVIRONATS.
v. Rodeáis, circuís. (environeu)



EQUAL.
V. EGUAL.



ER.
V. Será.



ERGULOS.
V. ERGUYLÓS.



ERGULL.
sust. c. V. ERGUYL.



ERGULLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERGUMENT.
sust. c. Argumento. (Argument)



ERGUYL.
sust. c. Orgullo.



ERGUYL.
v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.



ERGUYLÓS.
adj. Orgulloso.



ERGUYLOSAMENT.
adv. Orgullosamente.



ERGUYLLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERON.
v. Eran. - Qu' eron: que eran.



ERRA.
sust. c. Error, yerro. (errada)



ERRA.
v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)



ERRAMENT.
sust. c. Yerro, error.



ERRATS.
v. Erráis. (cometéis errores)



ERRE.
V. ERRA.



ERROR.
sust. c. Error.



ES.
pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se
fa)



ES.
v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no
existe.



E
‘S. Y se.



ESCALF.
v. Caliente.



ESCALFAR.
v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)



ESCARAVAT.
sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)



ESCARNIR.
V. SCARNIR.



ESCARNISCATS.
v. Escarnezcáis.



ESCLATAMENT.
sust. c. El acto de reventar. (esclatar)



ESCOLTATS.
v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu,
escoltau
)



ESCOMES.
part. pas. de "escometre”. Acometido.



ESCOMETIA.
V. Acometía.



ESCONDUT.
part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut,
ascondut; amagat)



ESCRIBIM.
v. Escribimos. (escrivim)



ESCRIVIR.
v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)



ESCULL.
sust. c. Escollo.



ESCURAHIA.
V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor;
oscuro
)



ESCUREHITS.
part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits,
escureits
)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ.
V. Escús.



ESCURAY.
v. Oscureció.



ESCUSAMENT.
V. ESCÚS.



ESDEVÉ.
v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”,
esdevindre
)



ESDEVENCH.
V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et
esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza.
(esdevenidor : futuro : venidero)



ESDEVENDRIA.
V. Sucedería, acontecería, acaecería.



ESDEVENGUT.
part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.



ESDEVENIR.
v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.



ESFORÇ,
sust. c. Esfuerzo. (esfors)



ESFORÇAR.
v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de
"esforçar". Esforzado. (esforsat)



ESGART.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea
un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar,
felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el
texto
).



ESGLAY.
sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)



ESGLEYA.
sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia,
iglesia, etc
)



ESGUARD.
sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard,
regarder
)



ESGUARDAMENT.
V. ESGUARD.



ESGUARDAR.
v. modo inf. Mirar.



ESGUARDARON.
v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.



ESGUARDAT.
part. pas. de "esguardar”. Mirado.



ESGUARDATS.
v. Mirad.



ESMENDA.
sust. c. Enmienda. (smena, esmena)



ESNE.
v. Es (de ello). (ne es, en es)



ESPAHATJABAN.
v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)



E
' SPAHORDIT. Y espantado.



ESPAVENTABLE.
adj. Espantoso, espantosa.



ESPAVENTAMENT.
sust. c. Espanto.



ESPER.
v. Espero.



ESPER.
sust. c. Esperanza.



ESPERANÇA.
V. ESPER.



ESPERATS.
v. Esperáis.



ESPERIT.
sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)



ESPERITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.



ESPERITALMENT.
adv. Espiritualmente.



ESPES.
adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido
tan a menudo. (espés, espès)



ESPIRACIÓ.
sust. c. Inspiración, animación.



ESPIRAMENT.
V. ESPIRACIÓ.



ESPIRANT,
v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.



ESPIRAR.
v. modo inf. Inspirar, animar.



ESPIRAT.
part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.



ESPIRATS,
V. Inspiráis, animáis.



ESPIRIT.
V. ESPERIT.



ESPIRITAL.
V. ESPERITAL.



ESPITAL.
sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San
Juan de Jerusalén. (Spital)



ESQUARMENT.
sust. c. Escarmiento. (escarment)



ESQUERRE.
adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)



ESQUIVAR.
v. modo inf. Esquivar.



ESQUIVETS.
v. Esquivéis.



ESSENCIALITAT.
sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.



ESSENT.
v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.



ESSER.
sust. c. Ser.



ESSER.
v. Ser, estar.



EST.
v. Eres, estás, existes.



EST.
pron. Este. (también el punto cardinal Este)



ESTÁ.
v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.



ESTABLIT.
part. pas. de "establir”. Establecido.



ESTAIG.
v. Estoy.



ESTA
'L. Está el, es el.



ESTAMENT.
sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e:
algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que
sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos :
eclesiástico, militar, jurídico
)



ESTÁN.
V. ESTANT.



ESTAN.
v. Son, están, existen.



ESTAN.
sust. c. Instante.



ESTANT.
v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.



ESTAR.
v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares
existir.



ESTARAY.
v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS.
v. Estaréis, sereis.



ESTÁS.
v. Estás, eres.



ESTAT,
ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. -
Alguna vez se lee



estada
por está.



ESTATS.
v. Sed, sois; estad, estáis.



ESTATSME.
v. Sedme, estadme.



ESTATSNE.
v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)



ESTAY.
v. Soy, estoy, y a veces es, está.



ESTATZ.
V. ESTATS.



ESTÉ.
v. Extiende (estiende).



ESTECH.
v. Estuvo.



ESTEGRE.
v. Estuviera. (estiguere)



ESTEGREN.
v. Estuvieron, existieron.



ESTEGUÉS.
v. Estuviese. (estigués)



ESTELA.
sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)



ESTÉS.
v. Fuese, estuviese.



ESTEVEN.
sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)



ESTIA.
V. Esté. (estigue; estigui)



ESTIA
‘N. Esté en.



ESTIAN.
v. Estén.



ESTIATS.
v. Seáis, estéis; sed, estad.



ESTOL.
V. STOL.



ESTOMÍ.
v. Hundió, cayó, arruinó.



ESTORS.
part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados,
extraídos, libertados.



ESTORT.
part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado.
(liberado)



ESTRENA.
sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.



ESTRUMENT.
sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS.
pron. Estos. (aquests, aquets, estos)



ESVAHIREN.
v. Conquistaron.



ESVAHITS.
part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.



ESVESIMENT.
sust. c. Conquista.



ET.
conj. Y.



ET.
pron. Te. (te diu : et diu)



E
‘T. Y te.



ETAT.
sust. c. Edad. (edat)



ETERNAL.
adj. Eternal. (eterno)



ETERNALMENT.
adv. Eternamente (eternalmente).



ETERNAR.
v. modo inf. Eternizar.



ETERNAT.
part. pas. de "eternar”. Eternizado.



ETERNITAT,
sust. c. Eternidad. (eternidat)



ETS.
v. Eres.



EU.
pron. Yo. (jo)



EUS.
pron. Os.
E ‘US. Y os.



EVITERNAL.
sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)



EVITERNAR.
v. modo inf. Dar la salvación eterna.



EVITERNATS.
part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.



EXALÇADES.
adj. Ensalzadas.



EXALÇAMENT.
sust c. Ensalzamiento.



EXALÇAR.
v. modo inf. Ensalzar.



EXALÇAT.
part. pas. de "exalçar". Ensalzado.



EXAMENT.
adv. Juntamente.



EXAMENTS.
V. EXAMENT.



EXAUSEIX.
v. Escucha, oye.



EXAUSIT.
part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir;
exaudire, audire
)



EXCITAR.
v. modo inf. Excitar (escitar).



EXELLATS.
part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.



EXELLER.
sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)



EXEMPLI.
V. EXIMPLI.



EXEMPLIFICAT.
part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.

EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés:
salida, exitus : muerte en medicina
)



EXIDES.
sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)



EXIMPLI.
sust. c. Ejemplo.



EXIMPLI
‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)



EXIMPLIFICAR,
v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)



EXIR.
v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o
eixiu, ixen
)



EXIT.
part. pas. de “exir". Salido.



EXOBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.



EXOEIS.
v. Escuchas, oyes.



EXOEIX.
V. EXAUEIX.



EXOIDOR,
sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)



EXOIMENT.
sust. c. El acto de escuchar.



EXOIR.
v. modo inf. Escuchar, oír.



EXOIT.
part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.



EYL,
pron. Él.



EYLA.
pron. Ella.



EYLS.
pron. pl. Ellos.