Mostrando las entradas para la consulta faels ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta faels ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS


DELS
CAPITOLS


DE
LAS NOVELLES


ORDINACIONS
VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.


NOS
ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de
Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de
Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña,
é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de
Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de
Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que
los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos,
per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat
vn Capitol del tenor seguent.


I.


Item,
com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó
Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de
torments, de que se esdeué: que los delats per por
dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é
son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als
Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo
present Regne
no sia turmentat sens iudicis, de turments. E
aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre -
salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens
) dels
Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser
fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo
Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure
fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho,
é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets
manaments.


Com
donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne
benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits
Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é
Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al
benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol
contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell,
aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna
nostre 
molt
cara,
y molt amada muller; e Lloctinent General é
aqlla amonestam,
als empero, é faels nostres
Consellers,
lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son
Llochtinent; Procurador Real,
Balles, o Vaguers, é
tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o
a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de
nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam
sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio
nostre:
e pena de tres mil
florins de or de Arago, de ells e de quiscu
de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce
hauedors;
e a nostres
cofrens applicadors. que de aci auant,
no
gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen
primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien
demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen
entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant
se volra
turmentar algu. E per res
noy fassen lo contrari, si
desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab
la pena demuntdita,
ans tinguen, é complescan totes, e
sengles coses en les presents contengudes.
Decernits esser
nulla, 
de
ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari
era
attentat. E
tollens encare a mayor cautela, a la
dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de
fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les
presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de
Iuñy
Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros
textos la fecha, dat, data, datta, es 1439
.)


Nos
Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits
&c.


A
la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade
Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot
creximent de honor, al amats é faels Nostres lo
Gouernador del Regne de Mallorca
, é son Lloctinent, Procurador
Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols 
officials
nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors
saluts
y dilections: en los capitols, que los
faels
nostres en Barenguer Vniz, e Francesch
Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e
Regne de Mallorca,
nos han presentats, ha vn
Capitol del tenor seguent.


Item
com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia
llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar
dins lo present Regne: que placia als dits Honorables
Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia
de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits
Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.


E
com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment
supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes:
benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e
rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo
dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor
de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre
intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é
quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia
certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio
nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de
vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari,
sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens
aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre
les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é
obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é
demanades no fahent per res, ni permatent sia
fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é
indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat
en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la
Natiuitat del Señor 1439.


REX
ALFONSVS.
In communi iiij.


ALFONSO,
per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt
dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre
molt chara, é molt amada muller, é lloctinent
General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels
Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son
Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é
sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs
Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En
los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é
Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor
seguent.


Item
per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá
per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora,
Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla
de Mallorca
inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó
sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells
fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de
Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits
Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa
merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo
cars
demuntdit ningun salari, ni missio per la raho
demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son
(sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o
remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt,
é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien
iutjats, segons que per iusticia será atrobat;
seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.


E
com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat
que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos :
volguessem
) benignament atorgar. Nos vehens aço
esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch
segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las
presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre
intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials
demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y
manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre,
e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de
vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors,
é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol
segons es demanat obseruen, tenguen, é executen;
obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam
sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo
contrari
, a mayor cautela, e decernens, esser
nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e
quiscu de vosaltres sera fet en contrari.


In
communi iiij.


ALFNSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs
demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt
chara, e molt amada muller; e Lloctinent General;
prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, &
faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de
Mallorca
, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é
altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis
pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e
dilectio. en los Capitols que los faels nostres en
Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors
a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats
dos Capitols del tenor seguent.


Item
com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los
Corredors, é de altre part, sien estades impetrades,
de 
la
Señora Reyna prouisions
contenens diuerses bones Ordinacions:
las quals prouisions lo dit Gouernador é son
Lloctinent no
ha volgudes admetre; causant opposicions de
alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar
lo molt alt
Señor Rey
, per sa gracia, é merçe, com poch
valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren
admeses: manar que
las ditas Ordinacions, Francheses, é
Prouisions
sien admeses: e encara aquelles, que ara si
obtendran
. (obtendrá)

E aço sots
incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit
Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites
penas
, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al
Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia
remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é
derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de
aquells.


Item
com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als
Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican
lo dit molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons
de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als
Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.


IAT
sia
(jatsia):
demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits
Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat
al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres,
en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio,
asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser
remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons
demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados,
nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles
coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen
atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é
considerades aquellas esser molt expedients vtils,
necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que
hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab
tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna,
nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits;
expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots
incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de
sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo
contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens
applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits
Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en
aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa
sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de
vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço
seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits
Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem
qne axis fasse. E si aço recusaran fer
(lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio:
vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no
puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres
manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de
la Natiuitat del Señor 1439.



V.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats
per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item;
com per los molt Illustres Reys passats, sien estades
atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é
llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament
Regnant, sien estades las dites Francheses
confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son
violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres
passats Reys; sia estade atorgade al present
Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los
officials Reals del present Regne, faran quantraforma de
Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor,
Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors
ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen
del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las
coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó
prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per
reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals
continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit
Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells,
moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit
Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables
Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e
merçe, confirmant la dita
Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será,
que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son
Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit
Concell; mas los altres officials reals ab llurs
Assessors del dit


Regne,
conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo
semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de
llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni
son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço
es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no
ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos
son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades,
e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e
destructio del present Regne.
Com donchs los dits
Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles
coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem.
Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem
atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt
necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit
Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents,
aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán
entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan
Berard
, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys,
e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre
intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a
vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres,
expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots
incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil
florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de
vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens
aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit
Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar
fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo
dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen
esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio
nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a
mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta
a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil
quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS
In
communi iiij.


VI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats
per los Embaxadors, dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item
que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar
certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista,
Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors
nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per
nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit,
que 
ningun
Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del
Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que
les coses supplicades son iustes, é 
rahonables,
e volents
fora gitar de la dita Cort per esguart de la
mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via
litigiosa, é tota
longitud de pledetiar; la qual
communament es
attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs:
confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam,
que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de
Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de
les presents a vos dita molt Illustre (
Illu-tre) Reyna, nostre
intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt
dits; expressament é de nostre certa sciencia diem,
y manam,
sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres
mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres,
sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens
applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é
tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni
permetent sia fet lo contrari; si 
desitjen
esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita;
Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per
los
Consuls
, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot
poder de fer lo contrari. (
En la anterior: Tollent
vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari
)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la
natiuitat de Nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS


ln
communi iiij.



QVE NO PVGVEN ESSER TRETS
ROCINS


VII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols
praesentats per los Embaxadors, dits, ha un Capitol
del tenor seguent.


Item
suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa
merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui
auant
no puguen esser trets fore del Regne


de
Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é
aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs
concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto
anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta
) de Caualls é
Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.


E
com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en
lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é
conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per
priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni
Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es
contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre
molt chara, é molt amade muller é Lloctinent
General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne
de Mallorca
ó son Lloctinent; é altres qualseuol
officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots
nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de
Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen,
tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne,
sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a 
mayor
cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en
Gayeta a 17. de
Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVE
PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA


tret
del present Regne.


VIII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item
com lo present Regne de Mallorca sia apartat,
hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no
sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la
obseruança de las 
llurs
constitucions, ni vsatges. Mayorment com
aquelles sien estades fetes en
Corts particulars de Cataluñya:
en
las quals los habitadors del present Regne no
acostumen
esser citats, ni son tinguts de anar; Encare,
que
los habitadors del present Regne hayan expres
Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets
fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia
dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de
trahicio, del qual no pot esser mayor nigu
altre: deu esser
iutiat per la Cort, é Promens del
present Regne de Mallorca, segons
las Francheses de aqll
Regne é segons es disposat per certa Franchesa, comen
çant.
sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat
los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo
que
ya may fonch vist ni hoyt: sien
vingudes certes prouisions, é diuerses, de la
Cort de la Señora
Reyna
, citant alguns habitadors del present Regne, deguen
comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs
processos,
de regali authoritate, & rogatu; & simili modo:
é de altres
vsatjes, é constitucions de Cataluñya la
qual cosa seria total
destructio del present Regne, é dels
Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions
sia estat manat; que los dits citats deguen comparer
ensemps
tots
llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors,
suplicar
lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é
merçe, é
deuta de Iusticia man les dites Francheses
del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut
de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne:
encara 
que
si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor
cautela aquells qui fins
aci son estats fets.


Com
donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que
benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt
contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per
conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab
tenor de les presents confirmans, retificans, é
approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de
nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita
Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa
perhorrescencia se haye de conexer dins la
Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per
causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a
fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.


E
vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les
citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna,
nostre molt chare, y molt amade muller; per via
de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu;
segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio
fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor
Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra
marinas
intimant per ço las dites coses a la dita
Reyna, Nostre chara muller:
amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers
nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador
Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials
nostres, e quis pertangue: e a llurs 
Lloctinents,
presents, e esdeuenidors, expressament e de
nostre sciencia:
ab tenor de les presents
diem, y manam sots incorrinient de la
yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil
florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens
alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors:
que tinguen, e obseruen, e
cumplescan totes e sengles cosas
en les presents contengudes, e res contra aquelles 
no
fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna
eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als
dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En
testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell
secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.

REX ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVALITER
SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia
gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre
Reyna Maria
; é als demunt dits. En los Capitols presentats per
los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo
present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com
molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta
proclamen llibertat: de que los


Señors,
sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels
esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt
Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e
questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per
tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament
empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de
aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si
algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent
Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins
lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant
lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o
proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor,
sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar
llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella
causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero
si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é
miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o
Procurador per quina causa, ó raho demana 
aquella
llibertat a ell
pettañyer: é aqui de continent sia escrita
la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau
de respondre, e per posar sa demanda, e sia 
anantat
en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa;
malicias, é subtilitats de dret a part posades, e
convindra
lo dit fet
sia a terma de sentencia, vn altre die
de Diuendres en
lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit
Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle,
Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats
en
eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part
dels Honor. Iurats elegirá: é
lo dit Aduocat de la
Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants
Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs
Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita
Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias,
se hauran en lo dit
Iuy, e derán llur vot e consell,
tota fauor, rencor, (é, ó) 
amor
a part posades. Apres sia fet proces; é fetes
llurs allegacions
axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a
concordacio de sentencia. E aço que la mayor part 
de
aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio
remota. E si apparra, lo esclau hauer
malitiosament proclamada
llibertat; los demuntdits
pusquen aquell condemnar en alguna
pena corporal a
llur arbitre; la qual se haye executar: é la
qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del
Señor Rey.


Com
donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que
totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament
volguessem atorgar. Nos vahent les 
dites
coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen
lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos
dite
molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits
officials expressament e de certa sciencia
diem, y manam, sots
incorriment de la
yra, e indignacio nostre: e pena de
tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari
sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors:
que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son
contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien
diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo
contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre.
Tollens
vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser
nulla, é de ninguna
efficacia, é valor tot aço que fos fet
per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17.
de
Iuñy Añy 1439.


REX
ALFONSVS,


In
communi iiij.


X.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt
anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt
dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt
dits, ha vn Capitol del tenor seguent.


Item
com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber
de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é
Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del 
present
Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients
a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia
atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas
prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a
alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt
alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas
de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu
alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos
pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p
requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con
t
), e per conseguent: cessant la istancia per part de de
la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor
Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien
executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit
Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich:
sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran,
é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell
dia que fan los officis de la 
case
de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres
oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la
Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre:
per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de
cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar
lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer,
e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa
e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e
hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo
Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat
Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias
de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell
dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits
officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor
Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat
(se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o
les dites prousions no essar psentades: fins lo die
de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit
Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis;
necessariament haye a pendre dels dits elets, ço
es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran
enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels 
dits
officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent
los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e
qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera
prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals
officis puguen esser electes personas franches e totes
altres qualseuol.


Com
donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment
suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes
benignament atorgassem. Nos volens en alguna part 
annuir
a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem
atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores
segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las
presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents
amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara,
é molt amada muller é Lloctinent General é al amat
Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent,
é a tots los altres officials &c presents, é
esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem,
y
manam sots incorriment de la yra e
indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de
Arago
: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna
merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que
totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun;
segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero,
com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per
res no fassen, ni permeten esser fet lo
contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio
nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a
mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en
testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots
nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
Añy
de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents
trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols
presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol
del tenor seguent.


Ivem
com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars
protestarán, y intimarán alguns actes per llur
intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador 
Lloctinent
seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat
treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la
qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey
provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al
dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los
dits escriuans
de la Gouernacio, los ne hayen llur
carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser
fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço
hayen a iurar los dits officials.


E
com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses
contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser
vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch,
segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les
presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres
officials demuntdits, 
expressament,
é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la
nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago;
de quiscu de vosaltres, qui lo contrari 
fará,
sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens
hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol
segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é
executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem
sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy
de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor
seguent.


Item
que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del
Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat,
que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre
salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor
seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol
ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.


Com
donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut
en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço
esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye
lloch
, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat:
ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio
declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam,
sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é
pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres
qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é
a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol
segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é
executar fassen: com no


atorgam
e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor
cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents
esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que
fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
(falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS. In communi iiij.


XIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs
demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los
Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol
del tenor seguent.


Item,
com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en
dos lineas, dos palabras diferentes, delegats
), en les causes de
que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant,
no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa
violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia
als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que
per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla
manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de
algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado
sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals
hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita
moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.


E
com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents
esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch,
segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de
les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a
vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa
sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio
nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de
vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe
hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en
dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir
obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament
obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor
cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de
ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en
Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor
1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.



XIIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols
presentats per los Embaxadors demunt dits


ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item,
com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e
salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia


als
dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa
gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses
esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real
ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las
dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó
prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.


E
com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser
vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte
en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna
nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials,
expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná),
sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres
milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari
fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit
Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir,
obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat.
Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents
esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet
en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat
de nostre Señor 1439.

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Cochs comuns.

Dels Cochs comuns. 

Per tal con havem esguardat esser digne e concordant a raho que en la nostra casa o cort neguns officis vagans no estien que no sien en aquels faels e certs ministres assignats per los quals los dits officis degudament puguen esser gobernats: emperamor daço duem ordonador que dos cochs faels e bons en la cuyna comuna de nostra companya sien posats qui les viandes per los domestichs e familiars nostres reebedores curen ab vigilant studi nedeament e savia appareylar per tal que mes puguen esser comendats que en neguna cosa represes: la un dels quals nos anans a loure davant vaga axi que a cosa no perfecta loch no sia relexat. Si pero sesdevenia que abdos los cochs de la nostra boca especials absens fossen en alcun cas o causa iminent: en aquell cas no ignoren la cura a ells pertanyer de appareylar nostres viandes per la manera e forma damunt dites als cochs de la nostra bocca en la precedent constitucio assignats. Alscuns encara de la cuyna axi majors com menors ayudar ells volem con en propri offici no seran occupats: ordonants que a nostres sobrecochs apres los majordomens obeesquen en les coses tocants loffici damunt dit. E per tal com perils passats los quals a molts no es dupte esser esdevenguts nos pus diligents fan en esdevenidor: statuym quels damunt dits cochs aytal sagrament e homenatge al mayordom nostre presten lo qual los cochs de la boca nostra a nos fan. E en escrits aquelles coses que per los dits cochs de la nostra boca son faedores ab si haver no obliden.

Del Moseu

//

Koch en alemán : cocinero : coch. 
Un cocinero famoso en Alemania es Johann Lafer 

(en los textos antiguos, Joan se suele ver escrito Johan, y Johanna : Juana)

Dels Coyners mayors.

Dels Coyners mayors.

Cuant mes los officis a servey de nostra persona son proismes aytant ab pus diligent cura a faels persones son comanadors per tal que aquell de tota frau trobador e de tots bens enemich lo diable ab son malignari enginy a molts ligams prefulsit a la salut dels homens aguayts per aposicio de coses nocives preparar no pusca la qual cosa a nos gardar molt digne e necessaria reputam. E per tal que les coses damunt dites pus leugerament esquivem ab aquesta nostra present ordinacio statuim que dos bons homens e faels cochs per la nostra special cuyna sien reebuts per nos elegidors qui en loffici damunt dit molt sabens sien e esperts los quals les viandes nostres per nos e per aquells los quals la nostra serenitat elegira reebedores hagen a coure e en altra manera ab molt gran diligencia saviament e nedea apareylar en tal manera que les coses damunt dites en loch secret e segur e en alguna manera separat sien appareylades axi que per ells a pochs entrament sia donat e occasio de mal aytant con es possible sia restreta. Con a nos les damunt dites viandes seran aportadores tastar no pretermeten e con de loch a loch nos deurem anar la un dels cochs damunt dits al loch al qual deurem anar devant vaja per tal que les coses que al offici dells se pertanyen hagen pogudes provehir: cor pus preable cosa es reputat prevenir que esser per temps prevengut. Los quals encara cochs apres los majordomens als sobrecochs nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyera e que un dells en la cuyna damunt dita jaga o prop aquella duem ordonador. Semblantment empero sagrament e homenatge a nos facen lo qual los boteylers nostres specials a nos fer desus son estrets.

dels cochs comuns

martes, 1 de septiembre de 2020

9 DE DICIEMBRE.

9 DE DICIEMBRE. 


En la tarde de dicho día congregados en la casa de la Diputación los embajadores y consejeros electos, aceptaron el cargo, y después de haber prestado juramento de haberse bien y fielmente en su desempeño, guardando el debido secreto, acordaron señalar a cada uno de los embajadores la dotación correspondiente, y redactar las siguientes carta e instrucciones, que fueron por todos aprobadas:

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per consell de aquelles persones per nosaltres convocades e congregades en lo present ciutat e casa de la Diputacio juxta la comissio a nosaltres feta per la cort congregada en la ciutat de Leyda havem elegits per missatgers nostres los reverends archabisbe de Terragona bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando prior de Tortosa e micer Johan Pintor cononge e ardiacha de aci lo egregi compte de Prades lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers En Franci de Sentmanat donzell mossen Pere Torrent major de dies conseller de aquesta ciutat mossen Franci Sampso ciutada de Gerona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Sant Climent ciutadans de Barchinona per explicar e supplicar de nostra part a vostra Altesa algunes coses concernents servey de Deu e de vostra gran Senyoria repos de aquest Principat e dels poblats en aquell. Supplicam per ço a vostra Majestat que li placia oyr aquells e donar plena fe e creença e votivament exaudir en lo que de nostra part vos diran e suplicaran. E hauremho a gracia e merce a vostra Altesa. La qual nostre Senyor Deu conserve e prosper segons desija. E man a nosaltres tot lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a deu de deembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

Instruccions fetes als reverendissim reverend egregi noble honorables e magnifichs senyors Archabisbe de Tarragona Bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando Prior de Tortosa e micer Johan Pintor canonge e ardiacha de Barchinona Comte de Prades mossen Marti Guerau de Cruylles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers e En Franci de Sentmenat donzell mossen Pere Dez-Torrent major de dies consellers de Barchinona mossen Franci Sampso ciutada de Girona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Santcliment ciutadans de Barchinona embaxadors elegits e deputats per los reverend e honorables deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona ab consell e assentiment de les persones per ells convocades e congregades juxta la comissio a ells feta e facultat donada per la cort general del Principat de Cathalunya qui en la ciutat de Leyda se celebre.
Primerament los dits embaxadors o aquells dells qui son presents en la ciutat de Barchinona ab molta diligencia cuyta e celeritat faran sa via e cami vers la ciutat de Leyda ahon se acompanyaran los dits senyors archabisbe e comte e altres coembaxadors lurs qui alli o per lo cami trobats hauran als quals en la dita ciutat comunicaran les presents instruccions e totes les coses que venen a carrech de lur embaxada. E entre si totes les dites coses ruminaran perque pus consultament e expedita puixen en los casos necessaris donar qual compliment e exequucio dells se confia e spera. E mes donen los dits embaxadors qui presents en lo consell e congregacio en la casa de la Diputacio son stats quanta sperança se ha en la present embaxada de obtenir gran assossech e repos en les coses e emergents de la detencio feta en la persona del Illustrissimo Princep fill de la Magestat del Senyor Rey gloriosament regnant.
Item havent comunicat ensemps com dit es los sobredits embaxadors en la ciutat de Leyda ensemps dalli partiran. E si per algun cars ere algu dells impedit no stiguen los restants anar e exequutar les coses dejuscrites encara que per ventura per la dita Majestat scrit los fos se detinguessen en la anada. E tots ensemps o los que seran no detenguts o impedits per just cars vajen a la dita Magestat en lo loch hon sera encara que fos fora lo Principat de Cathalunya. E donada la letra de crehença que porten premeses degudes recomendacions e quals de faels e devotissimos vassalls se pertany pertinentment e ab deguda reverencia exposaran a la dita Magestat ab quanta dolor e comocions de animos es pervengut a noticia del Principat de Cathalunya la detencio feta per la sua Majestat de la persona del Illustrissimo Princep son fill la qual detencio ha donat e dona tant gran congoxa e incredible als poblats en lo dit Principat que ab copiositat alguna de paraules prou splicar nos poria. Pero haviase per los dits poblats molta sperança que los congregats en la cort general del Principat de Cathalunya donarien a tantes congoxes tal remedi que seria gloria e honor de Deus Omnipotent servey de la dita Magestat repos tranquillitat e unio de pare e de fill e benefici gran de la cosa publica del dit Principat. E aquesta tal sperança sustentave los coratges de moltes gents. Pero seguintse la prorrogacio de la cort veent los congregats en aquella no haver remediat en les coses sobredites segons necessari era al benefici publich del dit Principat pus vehien ells no poder recapte donar a tantes e tant grans necessitats com en lo dit Principat occorrien usants de grandissima providencia han feta comissio als dits deputats a prosseguir e continuar e ab efecte obtenir lo relevament de tantes congoxes. E per quant los dits deputats per compliment donar en les dites coses per la dita cort comenades e a ells comeses han elegit cert nombre de persones notables prou gran e copios de quiscun dels staments del dit Principat per assistir a ells e consell donar en les coses que exequutar hauran e ab consell de les dites persones han feta la dita embaxada e delliberades les instruccions seguents.
Ço es que ab molta humilitat e reverencia segons es degut e pertinent per part de tots los dits deputats e consell exposaran a la dita Majestat la gran admiracio que es haguda en tot lo dit Principat per la dita detencio del Illustrissimo Princep lo qual es tant virtuos e dotat de tants merits que qualsevol persona es molt inclinada amarlo e voler. E tant mes rechaem en dita admiracio quant nos sent nes sab lo dit Illustrissimo Princep haver cosa alguna comesa merexedora de tal detencio. E finalment supplicaran la dita Majestat ab benivolencia amor e bon tractament fahedor a la persona del dit Princep e que placia a la sua celsitud donar e atorgar plena libertat al dit Illustrissimo Princep induhint en aço lo dit Senyor ab moltes suasions supplicacions instancies e multiplicades rahons. Les quals son remeses a la saviesa gran dels embaxadors sobredits. Poran commemorar dits embaxadors grans perills de inconvenients qui seguir podrien e precipuament en la illa de Sicilia e altres sentintse no donar prompte repos en aquestas tals novitats. Les quals no ab bon nom se sentiran per totes les parts de christians e porien portar no poch nocument al repos e benefici de les illes de que lo dit Senyor e tots sos subdits infinits treballs despeses e congoxes sentir porien. Donchs lo amor paternal gracia e benediccio tractaran procuraran sollicitaran instaran e ab efecte faran los dits embaxadors sia reduit del dit Serenissimo pare en lo dit fill Illustrissimo faent e tractant lo pare obres fer de pare e lo dit fill obedientissimo esser eom se mereix es pertany a la dita Majestat. Aquest donchs diran los dits embaxadors necessariament pertany al dit Principat e a llur innata fidelitat e no fahent aquest tal tractament e encara certificar la dita Majestat dels perills que prevehen en deurien esser redarguits. E per tant per retre son deute ab molt grandissima instancia e multiplicades supplicacions faran en totas maneras lo dit Illustrissimo Princep sia en libertat restituhit fahent cerca la Majestat del Senyor Rey que james dels seus peus se partiran fins en aquesta peticio exaudits los haja. Hoc encara que si a ells exaudir no volria de continent hi iria altra embaxada e apres altra e altra fins tant que los vassalls seus sian stats merexedors aquesta gracia de la sua clemencia obtenir. E que per ço sta continuament consell congregat en Barchinona per provehir lo que per avant occorrera.
Circa aço los sobredits embaxadors de tanta saviesa dotats faran tant sa diligencia quant possible los sia e de quiscuna cosa quels occorrera fassen avis cuytat als diputats e consell perque sobre les coses que de nou emergiran ab son consell los puixen respondre del que fer deuran.
Item los dits embaxadors ab deguda reverencia e recomendacions donaran la letra a la Senyora Reyna Illustrissima e supplicaran a la sua Altesa les congoxes perills e necessitats demunt scrits. E supplicaran la sua Celsitud vulla intercedir e fer se obtingue la liberacio del dit Illustrissimo Princep no ommetent a dir a la sua Senyoria quant aquestes novitats encara redunden en molt deservey de la sua excellencia afermant molt la sperança del dit Principat esser per la sua intercessio liberacio del dit Princep obtenir. Supplicantla en aquest fet que tant lo dit Principat stima vulla fer tals obres perque molt major obligacio haver li haje fahent la sua excellencia per manera sia lo mija de la redempcio de tants inconvenients qui apparellats stan e que ab la sua intercessio aquesta demanada liberacio obtenguda sia.
Item los dits embaxadors comunicaran ab los del regne de Arago segons los sera vist per benefici del negoci e per conduhir lo per que tramesos son si se trobaran ensemps ab la dita Majestat e per semblant si del regne de Valencia embaxadors si trobaven. Item los dits embaxadors e quascu dells jure a nostre Senyor Deus e als quatre sants Evangelis corporalment tocats los presents personalment en mans e poder del President a la diputacio e los absents en mans e poder del Senyor Archabisbe e ell mateix sobre sos pits present e continuantho lo notari que diligentment e faelment se hauran circa les coses damunt scrites a bon effecte e conclusio de aquelles e emergents e dependents delles e que directament ne indirecta ab la Majestat del dit Senyor Rey o ab la Senyora Reyna de altres negocis alguns no tractaran supplicaran parlaran o tractaran o tractar parlar o suplicar faran. E de la Majestat del dit Senyor los sobredits embaxadors no partiran fins per los sobredits deputats ab lur consell sien de aço licenciats. E si algu dells sobrescrits aquest jurament prestar no volra sia hagut per no embaxador e sens ell o ells los altres procehesquen a exequucio de les coses sobredites car solament per causa de la liberacio sobrescrita son elegits e delliberats esser tramesos e anar e no per causa altra alguna comuna o particular. Pero si apres sera vist necessari per los deputats e dit consell es facultad retenguda poder licenciar segons sera necessari.
- A. P. abbat de Montserrat. - Datum Barchinone die decimo mensis decembris anno a Nativitate Domini M°CCCC° sexagesimo.

lunes, 15 de febrero de 2021

9 DE SEPTIEMBRE

9 DE SEPTIEMBRE

Se dio cuenta de haber recibido Juan Dusay el nombramiento real de protonotario del Rey, solicitando el interesado que se le declarase por no sospechoso y fuese admitido; y de una súplica de Gabriel Girau, por la que solicitaba aumento de remuneración; ocupándose, al mismo tiempo, del nombramiento de una comisión que, estudiando las cartas del señor Rey y de los embajadores, anteriormente recibidas, redactase la contestación que fuese más propia; sobre cuyos tres puntos se pasó a votación, y quedó resuelto el acuerdo, aunque no expresa el registro en qué sentido.
El mismo día, se recibieron varias cartas, las que, con su correspondiente contestación en seguida, se hallan a continuación.

Molt reverend e honorables senyors. Una vostra letra he reebuda la qual reebuda de continent ab los honorables senyors de jurats de la present vila sobre les coses en la dita letra contengudes los quals son stats mes que maravellats com no haveu reebudes les cartes en la dita letra mencionades com de continent que per part de vostres reverend e honorables savieses los fonch scrit de les dites cartes decontinent sens triga nenguna hi donarem recapte segons en los cavalars de aquelles se pora veure perque han dat orde aquelles per micer Andreu vos sien donades al qual segons dien les han trameses e lo qual ha special carrech donarles a vostres reverend e honorables savieses com sia sindich de la present vila. E mes no he a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverends e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha a VIII del mes de setembre del any Mil CCCCLXl oferintme tostemps prompte fer e complir tot lo que per vostres reverend e honorables savieses me sera manat. - Qui en gracia de vostres reverend e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de Vilafrancha de Penedes. - Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia passat que era dissabte e comptavem V del present e daval scrit mes de setembre la Majestat del Serenissimo Senyor Rey ha trames e manat nosaltres venir a aquella davant la qual nosaltres venguts hans fet hun parlament de tal substancia e efecte. Primo lo dit Senyor Rey ha commemorat haver nos dit lo dia passat algunes coses ques fahien aqui contra forma de la capitulacio entre la sua Excellencia e lo Senyor Primogenit e lo Principat concordada e fermada de les quals ja scrit vos havem.
E jatsia pretenga lo dit Senyor Rey aquelles esser en derogacio prejudici e interes seu e de la sua reyal dignitat e en lesio de la dita concordia e que obren via a diferencies e amfractes (de fracturar, romper) pero diu sta en veritat que no son tals ne de tant greuge a sa Excellencia ne en algun grau se poden acomparar a les que dir e explicar nos entenia. Procehint donchs e continuant lo dit Senyor Rey lo dit seu rahonament nos ha dit com sa Altesa havia trames mossen Nogueres protonotari seu al Senyor Primogenit ab letra de creença segons per semblant lo ha trames a vosaltres e al conçell de la ciutat de Barchinona lo qual aqui junt e vengut per dues vegades al palau on lo dit Senyor Primogenit se alleuja no havia haguda audiencia del dit Senyor Primogenit forsa*a causa de alguna indisposicio de sa persona abans era stat dit al dit mossen Nogueres per part del dit Senyor Primogenit que tornas a sa posada e stigues fins tant fos demanat per sa Senyoria. E fahent ho axi lo dit mossen Nogueres com dell era stat ordenat havia en apres succehit esserli dit per mossen Lope trompeta per part del dit Senyor Primogenit anas a la sua Senyoria a la qual venint lo dit mossen Nogueres apres feta per ell deguda reverencia al dit Senyor Primogenit e explicades saluts per part del dit Senyor Rey e Senyora Reyna e recomendacions de part del Senyor Infant e del Senyor don Joan arquebisbe de Çaragoça presentant lo dit mossen Nogueres la letra que dix esser per la dita Majestat reyal al dit Senyor Primogenit no curant en res de la dita letra mas ab paraules de indignacio dites ab lo major sforç que havia pogut en presencia de vosaltres senyors diputats e dels consellers de aqueixa ciutat qui ensemps ab altres moltes persones vos trobaveu en la cambra del dit Senyor Primogenit havia respost al dit mossen Nogueres dientli se maravellava molt del dit Senyor Rey de haver lo trames e dell de haver gosar ne atreviment de venir davant sa Senyoria com fos aquell qui en temps de la sua preso havia presumit e gosat lo dit Senyor Primogenit interrogar e son dit o deposicio scriure. E que era en seny de ferli levar la lengua ab quel havia interrogat e tallarli la ma ab la qual la sua deposicio havia scrita e que tals coses no entenia perdonar a ell ni als altres qui en lo fet de la sua preso havien sabut ne entrevengut ne a Deu era cosa accepta do esser perdonades abans los ne entenia castigar e sperava en breu haver tal potencia quels ne castigara encara que fossen al costat de quisvulla. Manant daquiavant al dit mossen Nogueres li partis davant sa presencia e buydas la ciutat e guardas de esser trobat en aquella. Sobre la qual cosa com apres se hagues consell en aqueix consistori e en la casa de la ciutat e per part dels dits consellers sia stada tramesa certa embaxada al dit Senyor Primogenit supplicant lo li plagues als dits consellers trametre don Joan de Beamunt e don Joan de Cardona per lo dit Senyor Primogenit fonch respost que si era per lo fet de mossen Nogueres que non calia parlar e axi james lo ha volgut oyr ne ha permes li sia vengut davant mas a supplicacio dels dits consellers ha comes al abbat de Monserrat e a mossen Viladamany e a hun altre de oyrlo e de donarli resposta. Aquestes coses lo dit Senyor Rey ha dites esserli notificades per diverses letres e haver verdadera informacio de aquelles mostrantse delles molt congoxos. E continuant mes avant son parlar nos ha dit que com lo que es stat proferit per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres e cominat contra ell e los altres directament proceheixca contra forma e tenor de la dita concordia e capitols e sia divisir e separar aquest regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua reyal corona car daqui avant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten donar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vinga davant ço en que es uberta via a la dita divisio e que priva e toll a la sua Majestat la senyoria e domini de aquella per tant lo dit Senyor Rey ha dit significar intimar e notificar a nosaltres en nome per part vostra e de nosaltres mateixs qui tots ensemps li som vassalls totes les dites coses dient e requerint mes avant a nosaltres per quant nos trobam aci presents que com la dita capitulacio e concordia sia stada fermada e jurada per cascu de nosaltres e sots virtut del jurament prestat siam tenguts a la defensio e manteniment de aquella en proteccio e ajuda de qualsevol part interesada o lesa que sots virtut del dit jurament et alias de la fidelitat que devem a sa Majestat la deguessem faelment consellar del que per aquella dega esser fet a integracio e conservacio de la sua reyal dignitat e honor e a observacio de la dita capitulacio e concordia la qual es en proposit vot e desig seu que be servada fos. Ab qual e quanta contristacio e conturbacio de nostres spirits aquestes coses havem oydes. Vist quals scandels e inconvenients poden parturir si de saludable consell no hi es provehit molt reverends e magnifichs senyors nou poriem suficientment exprimir a les reverencies e magnificencies vostres e per la dita turbacio stants per una pausa en scilenci e pensament abans no poguem res dir ne respondre a la sua Majestat en apres ab aquella major humilitat que poguem la supplicam fos de merce sua en muleria de tant perpleix e congoxa atorgar nos la nit per pensament per que ab millor deliberacio li poguessem respondre la qual cosa la sua Majestat nos atorga assignant nos la jornada de huy demati apres missa oyda per tornar per aquesta raho davant aquella la qual ora nos som presentats a sa Majestat e per aquella demanats de la dita resposta li havem aquella donada sots tal forma e efecte. Primerament havem supplicada la dita Majestat que abans de formar o edificar en son coratge per les coses que nos havia dites alguna indignacio fos merçe sua haver de aquelles informacio verdadera e no creure totes letres o reports com sovint sdevinga per desordenades voluntats o en altra manera dir e scriures de les coses mes avant que no son en esser e axi poria esser en lo cas present en lo qual era molt pertinent a la sua cauta Excellencia abans de donar a tals coses ferma credulitat haver ne tal certitud que error alguna no si puixa. Secundariament per quant vosaltres senyors diputats e los consellers de Barchinona vos trobas en lo dit parlament ço queus havia paregut esser dit e referit per lo dit Senyor Rey no sens algun notament volguem per lo vostre descarrech e de la ciutat satisfer no cregues la sua Majestat res si hagues fet ne dit ab intelligencia ne assentiment vostre ne de la ciutat qui juxta la fidelitat deguda a la sua Majestat sou e sereu tota vegada promptes e devotissimos a totes coses que complissen reverencia honor e servey de aquella e a obstar e repellir totes coses en contrari e de aqui nosaltres erem molts certs que de aquest cas havien pres molta contristacio ço que per evidencia se demostrava en los treballs e obra per vosaltres feta en reparacio e milloracio del dit cas segons lo dit Senyor Rey havia dit en aquella part de la embaxada tramesa al dit Senyor Primogenit e en altres coses en quant era stada la facultat e possibilitat vostra. Terçament en aquella part que havia tocada de la divisio dels regnes e Principat e privacio o abdicacio del domini commemorant nos la fidelitat e vassallatge etc. li havem satisfet tant per la comuna porcio de tots quant per la nostra privada vulla creure e per ferm haver la Majestat sua que per vosaltres ne per aqueix Principat ne encara per la dita ciutat de Barçelona (sale por primera vez en estos textos, la mayoría de las veces es Barchinona) ne axi poch per nosaltres en quant privadament a nosaltres sguarda no sera james preterida e obmesa alguna cosa envers la sua Majestat que de bons e fidelissimos vassalls se pertanga abans per observacio de la dita fidelitat e per exequcio e efecte de totes coses per aquella degudes se exposaran vides de persones e bens. E aço esser axi se comprobara per la sua Majestat en tot loch e temps que lo cas ho importe. Quartament e derrera en aquella part del consell demanat per observacio de la concordia etc. havem supplicada sa Majestat li placia attendre nosaltres esser aci sots ordinacio vostra e la comissio nostra esser artada sots certs termens los quals en alguna part a aço no se stenen e per tant no era nostre ofici en aquest cas la sua Majestat consellar ço que plagues a aquella per la nostra honestat pendre ab supportacio benigne. Supplicants pero la dita sua Majestat ço que pensasem molt sguardar a nostre ofici que si en les coses ques dien per lo dit Senyor Primogenit dites o fetes havia res que importas a la dita sua Majestat descontentacio o indignacio alguna que fos merçe sua volerse recordar que es pare Rey e Senyor de moltes virtuts e entre las altres dotat e ornat precipuament de clemencia la qual li placia per benigne perdo manifestar en lo cas present a fi que aquella sia tant mes illustrada quant per aquest benigne perdo e altres virtuoses operacions sera comprobada per les gents. E aço seria cosa que per vosaltres e nosaltres e tot lo Principat li seria reputada per summa gracia e merce. E finit en aço nostra supplicacio e parlar es stat respost e repplicat per lo dit Senyor Rey en aquella primera part de la informacio del cas dient que sa Excellencia la havia tal e tan verdadera que no afreturava mes informar e per aquella era certa que no solament les coses quens havia dites staven en veritat abans encara ni havia mes. E laltra part de la scusacio vostra e dels consellers de la ciutat dix admettre la dita scusassio per quant assats clarament appar no esser hi alguna culpa per les intercessions e obres per vosaltres e ells en apres fetes loablement. A les altres coses per nosaltres dites e supplicades nons ha dada resposta alguna lo dit Senyor Rey solament ha manat totes les vos significassem per nostres letres a fi que per vostres reverencies e magnificencies sia en tot e per tot attes es faça lo que de bons e faels vassalls se pertany segons la Majestat sua de vosaltres confia indubitadament hens ha dit ne scriu a vosaltres e al conçell de la dita ciutat axi donchs injungits e manats per lo dit Senyor Rey vos fem de totes les dites coses juxta lo dit manament lo present avis. Daquiavant nos ha occorregut scriureus que attes los afers de Castella entren en cami de repos segons vos scric si per ventura per la Majestat del Senyor Rey nos era dit no afreturas nosaltres passar de açi avant sius sera vist que dit aço ab beneplacit vostre nos ne puixam tornar. Placiaus scriuren per manera que no covinga per aço fer altre avis e missio de correu e si en la nostra partida lo contracte de la capitulacio encara no era desempatxat per lo que se ha trametre aci nos vullau scriure sots qual orde ho degam recomanar. Ab tant molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. De Calatayu a VI de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e conçell del General de Cathalunya.

Los señores Diputados mandaron expedir, el mismo día, la siguiente carta.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per micer Pere Falco e altrament som avisats vostra sarenissima Senyoria hauria provehit micer Antoni Mijans del ofici de assessor del portant veus de governador en aquest Principat lo qual micer Pere qui del dit ofici era provehit de vida e aquell ha be e loablament regit segons vostra lllustrissima Senyoria per moltes vies pot haver comprovat es recaygut en molta congoxa per quant no creu haver comes algun crim o delicte ne haver dada causa per que del dit ofici fos privat. E veritat es Senyor molt alt que donats a la Excellencia de la Senyora Reyna en nom de vostra Majestat los capitols fabricats per part de aquest Principat la dita Senyora Reyna en una resposta en via de modificacio a aquells feta al terç capitol dix que per complaure aquest Principat plauria a vostra gran Altesa revocar e remoure dels dits oficis lo canceller vicecanceller regent cancelleria governador de Cathalunya e assessor seu e los altres oficials etc. lo que aquest conçell e de aquesta ciutat hague a molta gracia pero prengueren alguna admiracio com era ofert revocar lo dit micer Falco del dit ofici per quant dell no era supplicat e per ço los consells present e de la dita ciutat tots concordes remogueren lo mot de assessor de la dita modificacio e axi ne fon supplicada la Excellencia de la dita Senyora Reyna la qual molt humanament dix que per major complacencia del dit Principat hi era stat posat lo dit assessor. Aquestes coses Senyor molt Excellent creem vostra Majestat ha ignorades com altrament no es de creure vostra Majestat hagues privat lo dit micer Pere Falco del qual se havia haguda memoria com dit es. Instats adonchs per part del dit micer Pere devotament notificant les dites coses a vostra gran Excellencia supplicant humilment aquella sia de merce sua haver aquell benignament per recomenat. E conserve la Sancta Trinitat vostra gran Senyoria ab tota felicitat segons desija. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a VIIII dies de setembre del any Mil CCCCLX. hu. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Alt molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey.

En la misma sesión se tomaron varios acuerdos, siendo los principales, que la admisión o no admisión de Juan Dusay y de otros oficiales que había nombrado el Señor Rey fuese por votación secreta, y que las nueve personas encargadas anteriormente de examinar las instrucciones, examinasen asimismo los escritos enviados entonces por los Embajadores, y lo expuesto por el lugarteniente de tesorero, en virtud de credencial del señor Rey; de todo lo que, habían de hacer, en seguida, la oportuna relación.