Mostrando las entradas para la consulta frare ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta frare ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.


Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.


De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.


Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.


En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.


De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.


De Bernardo Juan Çacirera.


En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.


En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.


De Juan de Vilafranca.


Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.


En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.


De mosen Luis Xatanti.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.


De mosen Regaç.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.


De micer Torres.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.


De micer Colom.


En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.


De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.


En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.


En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.


Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.


Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

lunes, 6 de septiembre de 2021

lo senyor comte de Candala

Al molt noble e expectable baro lo senyor comte de Candala loctinent per lo christianissimo Rey de França en Rossello.

Molt egregi e expectable baro. Lo honorable frare Franci dez Torrent cavaller preceptor de la preceptoria de Baioles jassia aquella loctinent hagues possehida apres fou expellit daquella ab provisions apostoliques per lo honorable frare Galceran Torroella e restituhit lo dit frare Torrent en su possessio ja abans que lo comdat de Rossello fos en mans e poder del christianissimo Rey de França. Per lo dit frare Torroella durant la guerra ne fonch altra vegada expellit ara empero publicada la confederacio e comerci lo dit frare Torrent anant a la dita preceptoria per recobrar aquella ha trobat per mort del dit frare Torroella aquella esser presa a mans del dit christianissimo Rey per vostra senyoria suplicant volguessem fer letra de recomendacio. Considerada adonchs la sua bona justicia de la qual vostra expectabilitat es zeladora per ço afectuosament vos pregam aquella li placia integrar lo dit frare Torrent en la possessio de la dita preceptoria de Baioles e haver aquell en sa justicia per recomenat. E ab tot sie cosa pertinent e deguda encara vos ho
haurem a gran complacencia. Apparellats sempre tals e majors coses fer per vostra senyoria juxta lo possible. Data en Barchinona a XXII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.um.es/lexico-comercio-medieval/index.php/v/lexico/10711/banyoles

lunes, 9 de marzo de 2020

CXLVII, secret, Alfonso IV, fol 34, sin fecha

CXLVII. 
Secret. 2, Alfon.IV. Fól. 34. Sin fecha.

Memorial de les coses que en Nicolau …. paborde de Iviza deu dir e fer per part del senyor rey en cort romana. - Primerament precedens humils e degudes recomendacions al papa e saluts als cardenals los dara les letres de creença que sen porta en virtud de les quals esplicara e fara instancia per part del dit senyor en les coses devall contengudes entrevenintli frare Antoni de Fanno e en altra manera. Olzina secretarius. - Primerament com per conservacio de la cosa publica del regne Darago considerada majorment la cualitat e malicia del temps sia molt necessari que del arquebisbat de Çaragoça lo qual ha molts castells viles e altres temporalitats sia provehit a persona de gran stat e que sia disposta en guardar e defendre la cosa publica la honor e profit del senyor rey: lo dit Nicolau ensemps ab lo dit frare Anthoni de Fanno confessor del dit senyor e lo qual es estat trames en Roma e en tota altra manera instara e suplicara que del dit arquebisbat sia provehit don Gonzalvo Dixar persona de gran linatge e amigable en Arago e de assats providencia e lo qual sera ben abil axi en temps de guerra com de pau a preservar la cosa publica de tot perill e scandel: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del regne. Olzina secretarius. - Item com lo senyor legat per virtut de la la facultat donada a ell per lo san pare haja provehit del bisbat de Mallorques frare Galçeran Albert lo qual es estat ja consegrat e mes en possessio del dit bisbat e ha pagat la vagant e altres drets a la cambra e a noticia del senyor rey sia pervengut que lo san pare ha provehit del dit bisbat a mossen Gil Munyoz de la qual cosa lo dit senyor es molt maravellat car segons los pactes de la concordia novellament feta lo dit bisbat se devia donar a voluntad del dit senyor la qual es stada y es que lo dit frare Galçeran hagues lo dit bisbat e no lo dit mossen Gil per molts sguarts concernents ben avenir de la dita concordia: perque lo dit Nicolau suplicara e instara lo dit san pare e altres que revocada la provisio del dit mossen Gil sie declarat la provisio per lo dit legat feta en persona del dit frare Galceran esser canonica e deure sortir son degut efecte: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del negoci com la voluntad del dit senyor sia estada e es quel dit frare Galceran haja lo dit bisbat e dit mossen Gil haja beneficis a quantitat de dos o tres milia florins. Olzina secretarius . - Item com lo senyor rey haja los fets de mossen Darinyo quondam son secretari per los grans serveis que lo dit ha fets e de sos nebots e parents en especial recomendacio: lo dit Nicolau treballara ab gran instancia de part del dit senyor a totes confirmacions e altres coses que sajen a fer en cort romana en favor dels hereters nebots e parens del dit quondam secretari e en dara de part del dit senyor totes suplicacions necessaries. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara instancia e treballara que aquell que los de Peniscola han trames en Roma sia prestament spaxat e obtingue del pare sant les coses que honestament demanara en favor dels de Peniscola en manera que haje en beneficis e altres coses don pusque viure. Olzina secretarius. - Item treballara lo dit Nicolau e fara instancia per part del dit senyor rey en los affers del bisbe de Valencia segons lo dit bisbe lin dara largament memorial e al dit frare Anthoni fon donat special carrech: e esplicara los grans serveis que lo dit bisbe ha fets e fer no cessa per los quals a instancia del dit senyor es stat provehit per lo legat del dit bisbat. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau treballara per part del dit senyor rey en obtenir del papa certes gracies en favor de micer Guillem Ponç de Fenollet en dara de part del dit senyor totes suplicacions necesaries. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara instancia e suplicara lo sant pare que confirme certa assignacio quel senyor legat ha feta o deu fer a Bertomeu Sillent scriva del senyor rey lo qual es entrevengut en los negocis de la concordia dels de Peniscola en paga e satisfaccio de certa quantitat quel papa olim Benet li devie e per los servirs que per temps de divuit anys havia fets lo dit Bertomeu. Olzina secretarius.

cxlviii-secret-2-alfonso-iv-fol-16-21-junio-1417

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_IV_de_Arag%C3%B3n


Retrato imaginario de Alfonso IV de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).
Retrato imaginario de Alfonso IV de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Alfonso IV de Aragón, el Benigno (¿Nápoles?, 1299 - Barcelona, 1336). Rey de Aragón, de Valencia, de Cerdeña, rey titular de Córcega y conde de Barcelona (como Alfonso III), entre 1327 y 1336.

Segundo hijo de Jaime II de Aragón y de su segunda esposa, Blanca de Anjou, se convirtió en rey tras la renuncia al trono de su hermano Jaime, que tomó los hábitos en 1319. Se casó dos veces: en 1314, con Teresa de Entenza y en 1329 con Leonor de Castilla.

Durante el reinado de su padre, siendo el infante Alfonso procurador de la Corona, lideró la expedición aragonesa que tomó la isla de Cerdeña (1323-1324) que había sido adjudicada al rey de Aragón por el Papa en el tratado de Anagni (1295). Por la conquista de Cerdeña entró en conflicto con Pisa y Génova ya que ambas ciudades italianas tenían posesiones e intereses comerciales en ella. Para la conquista contó con 80 naves grandes y muchas más de menor tamaño, 1.000 caballeros, 4.000 infantes, 2.000 ballesteros y 3.000 auxiliares. Ante la resistencia pisana no pudo tomar Cagliari antes de un año. Al regreso de su conquista de Cerdeña puso la primera piedra del templo de Santa María del Mar en Barcelona.

Accedió al trono en 1327 tras la muerte de su padre Jaime II de Aragón y la renuncia de su hermano Jaime, heredero al trono, quién prefirió entrar en un convento como monje. Hacía solo cinco días que había enviudado de su primera esposa, Teresa de Entenza, cuando falleció el rey. Alfonso juró en primer lugar los Usatges de Cataluña y fue reconocido por sus súbditos como conde de Barcelona en el día de Navidad de 1327. Posteriormente, el domingo de Pascua de 1328, fue coronado como rey de Aragón en Zaragoza con gran solemnidad, que fue recogida por Ramón Muntaner en su Crónica.

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLI, duc de Burgunya


XLI.

Reg. 2252, fol. 129. 22 de noviembre de 1409.

Molt car e molt amat frare. Cobejants ab fervent desig saber la salud e bon estament de vostra persona pregamvos affectuosament que soven vullats ab vostres letres consolar: e per tal com a nos es ben cert molt car e molt amat frare quen haurets fort gran plaer significamvos que nos e la reyna nostra molt cara muller som en bona disposicio de nostres persones merce de nostre Senyor Déus. Molt car e molt amat frare nos havem informat lamat conseller nostre mossen Dalmau de Dernius dalcunes paraules que de nostra part vos explicara: perqueus pregam ab gran affeccio molt car e molt amat frare que a aquelles vullats dar fe et indubitada creença axi com si per nos personalment vos eren dites. E sia lo sanct Esperit molt car e molt amat frare vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard del territori de Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de novembre del any MCCCCVIIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.- A nostre molt car e molt amat frare lo duc de Burgunya.

Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419)

Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419), llamado Juan Sin Miedo.
Francés: Jean sans Peur,
occitano renombrado catalán:  Joan sense por
hijo primogénito y sucesor del duque Felipe el Atrevido.

Se parece bastante al actor Gabino Diego:
"un zumito de naranja, pero natural".

Gabino Diego, duque de Borgoña, Juan sin miedo, Juan I

video:






https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Borgo%C3%B1a

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_I_de_Borgo%C3%B1a

Juan Sin Miedo casó con Margarita de Baviera, con quien tuvo los siguientes hijos:

Margarita, condesa de Gien y Montargis (1393–2 de febrero de 1441, París), casó el 30 de agosto de 1404 con Luis, delfín de Francia, más tarde, el 10 de octubre de 1422, con Arturo de Richemont, condestable de Francia, el futuro duque de Bretaña.
Catalina (m. 1414, Gante).
María (1394-30 de octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar). Casó con Adolfo, duque de Cléveris.
Felipe el Bueno, su sucesor (1396–1467).
Isabel (m. 18 de septiembre de 1412), que casó en Arras el 22 de julio de 1406 con Olivier de Châtillon-Blois, conde de Penthièvre y Périgord.
Juana (n. 1399, Bouvres), m. joven.
Ana (1404–14 de noviembre de 1432, París), casó con Juan, duque de Bedford.
Inés (1407–1 de diciembre de 1476, Château de Moulins), que casó con Carlos I, duque de Borbón.
Juan también tuvo varios hijos ilegítimos, incluyendo a Juan de Borgoña, obispo de Cambrai, con su amante Inés de Croy, hija de Juan I de Croÿ, y Guillermo de Haegen, con Margarida de Borsele.



Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario
Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario

ducado, condado, Borgoña, siglo XIV
ducado, condado, Borgoña, siglo XIV

lunes, 6 de enero de 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.


De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:
cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

lunes, 6 de septiembre de 2021

Lo honorable frare Franci dez Torrent et cetera.

Al reverent e molt honorables e savis senyors los embaxadors de França.

Reverent e molt honorables e savis senyors. Lo honorable frare Franci dez Torrent et cetera. (Sigue igual a la anterior hasta las palabras: aquella esser presa a mans del dit christianissimo Rey.) .... per lo capdal del Buig loctinent per sa Magestat per la qual rao lo dit frare Torrent ha deliberat volguessem fer li letres de recomendacio. On nosaltres considerada la sua bona justicia e volents aquell degudament favorir vos pregam afectuosament que al dit frare Torrent e a altri qui per ell hira siau propicis en suplicar la excellencia del dit serenissimo Rey en favor sua per forma sie restituhit en la dita sua preceptoria. E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio. Data en Barchinona a XXII de octubre del any MCCCCLXIII. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Aquí un atre DEZ Torrent que hauríe de está al maussoleo de Luisico Companys:



jueves, 28 de noviembre de 2019

APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE - 2


Núm. 7. Reg. 2401. (falta el folio, error al transcribir)

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.


Núm. 11. Reg. 2401. Fol. 112.

Al alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros Yuçaf rey de Granada nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo: despues que vos scriviemos por nuestras letras significandovos como apres de la nuestra bienaventurada entrada en nuestros regnos nos havian con grant honor solempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos havian jurado en rey princep e senyor natural primerament el regno de Aragon e despues todo el principado de Cathalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement quen hauviedes plazer e consolacion grant assi como nos hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor vuestro: certificamosvos que de present havemos havido nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nuestros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los incolas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nuestra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia nuestro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por todos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e universidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afeccion han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nuestra propia persona: e finalment todo aquel regno nuestro esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tranquilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran plazer e consolacion rogandovos assin affectuosament como podemos que de la salut e buen stamiento e de todas prosperidades de vuestra persona nos en querades certificar por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e consolacion muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena voluntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias dabril del anyo MCCCCXIII.- Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium. 

Núm. 12. Reg. 2401. Fol. 113.

Al molt alt e molt poderos princep en Carles per la gracia de Deu rey de França nostre molt car e molt amat frare: en Ferrando per aquella matexa gracia rey Darago e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab gran desig de saber bones novelles del bon stament et sanitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e molt amada sor e dels infants vostres fills pregamvos axi cordialment com podem que per vostres letres tota vegada queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna e los infans nostres fills erem sans e en bon stament de nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare: significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragonesos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del regne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de present de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo regne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots los de aquell regne: e axi la reyna dona Blancha nostra cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre cosi germa qui Deus haja com tots los prelats barons cavallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey et senyor lur et obeexen als dits nostres ambaxadors axi com farien a nostra propia persona: e finalment tot aquell regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et subjeccio de nostra real dignitat. Totes aquestes coses rey molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos notificam per tal com creem fermament que de la honor et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivitsnosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus - Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.

Núm. 13. Reg. 2401. Fol. 121.

Lo rey. - Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda dada en Balaguer a VIII del present mes dabril en la qual fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent la governacio de Cathalunya dels nostres veguers de Leyda e de Tarrega suplicantnos que als dits greuges vullam remediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem tramesa per remediar los dits greuges vullats que sia per tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algunes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina dels dits greuges mes incentiu de majors: a la qual letra vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de favors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficials que façen per justicia e que daltra part en celat li façam fer lo contrari: car certificamvos que si nos haviem a fer ab lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets clars e no simulats: molt mills pot tot hom de sana pensa pensar que ab nostres vassalls ço que fem no es simulat ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos responem: que no trobam de consell que mossen Riembau anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e de treua ferho pogues e daço per nostres letres nol havem repres axi com no deviem. Be es ver que per ço com per vostres missagers som imformats quels dits gitats de pau e de treua restituis e crehem com lo contrari no hajam oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments ha obeits: perque no cal algun conjecturar que dit mossen Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scrivim. Del fet de Corbins de que erem informats per nostres missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scrivim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem examinar e si per expedient ho habia fet ho rescrivis. E segons apres som stats informats per ses letres ell no ha pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la jurisdiccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga lo qual havia gitat de pau e de treua an Guillem Ramon de Sacorbera e alguns altres requeri lo veguer de Leyda e lo dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gitat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit spital mas solament ço qui era del dit gitat de pau e de treua: pero que no apar que los clams que fets sobre el dit fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats de pau e treua son perseguits en los lochs on havets jurisdiccio e dels altres barons es segons ley de la terra e nous en devets maravellar. De ço quens fets saber que vegueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso facto gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres letres afermats que son imposats fentament crims quis pertanyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau posar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra ell e informacions denant anans mostren clarament que ell ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau e de treua et per conseguent es legut a nostres officials cum tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pendre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos haguessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament e daquen ixint nit roben los camins prenen e faen rescatar los caminants: nos calguera a nos ne a nostres officials fer los enantaments que fem contra ells dins vostre comtat: car podets pensar que en alguna manera no podem tollerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en los temps passats son stats preservats de semblants oppressions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga per proces de fautoria contra alguns homens de vostre comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per conseguent no poden esser dits fautors aquells qui ignoraven esser gitats de pau e de treua: laltra quel dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat: en aço vos responem segons relacions per aquells qui han aportades les letres requisitories als officials vostres e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar les letres als vostres officials ans los era menaçat a mort si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles que poguessen presentar les dites letres e per aquesta raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles o lochs: perque apar que si les dites letres no son stades presentades als vostres officials personalment seria stat per lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar ans ha sobresegut en los enantaments dels afers jatsia en aquells pogues haver proseguit. Perque si vos e la dita infanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre comtat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre los mals e scandels damunt specificats. En aço que fets sobre que inhibiscam al dit portantveus de governador nostre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus de governador haja feta alguna cosa perque la dita inhibicio li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari fehia nos lon castigarem axi com se pertanyera. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dirigitur comiti Urgelli. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 14. Reg. 2403. Fol. 19.

Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos explicaran trametem a vos plenerament informats de nostra intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra cort mossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues doctor en leys als quals vos pregam affectuosament donets plena fe et crehença a tot ço que per part nostra vos diran axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tingaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC tretze. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicolai. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferrando per la gracia de Deu etc. ut supra etc. - Similes fuerunt directe ducibus subscriptis. - Al inclit et magnifich en Odoart duch de Bar. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Borbo. - Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.