CLVII, arch. dip. diet. 1460, diciembre. casa de la Deputacio

CLVII.
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/ Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona.
E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enríquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis.
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

CLVIII letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. (Juan II) Y griega, hoc : sí

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la disposcicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es acostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlench X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuç estan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual la hora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengüeta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

CXV. Reg. 4312, fol. 230. 27 may. 1587. Felipe II, consellers, Barcelona

CXV.
Reg. 4312, fol. 230. 27 may. 1587.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon Indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Habsburgii Flandrie Tirolis Barcinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et Goceanni. Inter alia que in supplicatione pro parte fidelium nostrorum consiliariorum concilii universitatis el proborum hominum prefate nostre civitatis Barcinone nobis nuper exhibita continentur fuit oblatum capitulum quoddam quod decretari jussimus et mandavimus prout in calce ejusdem continetur quod est tenoris sequentis.

- Item per quant alguns anys se sdeve que per voluntat de nostre senyor Deu se moren algu o alguns dels dits consellers de la dita ciutat y poria seguirse que morissen dos o tres o mes y segons la disposicio del privilegi real disposant sobre la extraccio de consellers no se acostumen traure altres consellers en loch dels morts per ço que en dit privilegi esta disposat se traguen lo dia de sanct Andreu y axi se es observat y per dita causa la ciutat resta ab un o dos consellers com se es vist lo que porta algun inconvenient per moltes causes y rahons: supplica per ço la dita ciutat a vostra magestat sia servit ab son real privilegi statuir y ordenar que sempre y quant se seguira cas que muyren o stiguen impedits alguns de dits consellers de la ciutat de Barcelona o sia un o dos o mes en tal cas sian trets altre o altres consellers de la bossa y del stament que eran los morts o impedits los quals sian trets en presencia del consell de cent quant mes prest sia possible al qual o als quals sia donat per vestirse y fer les gramalles necessaries axi com als altres se acostuma de donar integrament: y lo tal o tals extrets apres hajan de vagar com si haguessen tengut la conselleria tot lo any puix auran rebut tot lo salari y que los tals extrets sian obligats de acceptar sots pena de ser inhabils de tots officis y beneficis de la ciutat pera sempre. Plau a sa magestat en cas de mort tant solament y que resten per lo menys quatre mesos de administracio.

- Fueritque pro parte dictorum consiliariorum consilii universitatis et proborum hominum dicte civitatis Barcinone humiliter supplicatum ut de predictis privilegium in forma sibi expediri mandare dignaremur. Nos vero eorum votis benigne annuentes tenore presentis carte cunctis futuris temporibus valiture de nostra certa scientia et regia aucthoritate deliberate et consulto omnia et singula in preinserto capitulo contenta juxta decretationis et responsionis in fine ejusdem apposite tenorem dictis consiliariis consilio universitati et probis hominibus nostre civitatis Barcinone concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus aucthoritatemque nostram eisdem interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat dictis consiliariis consilio universitati et probis hominibus dicte nostre civitatis Barcinone modo quo supra stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum deffectus incomodum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legittimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustri vero venerabili nobilibus magnificis et dilectis consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerenti vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali bajulo generali vicariis bajulis subvicariis subbajulis algutziriis quoque virgariis et portariis necnon consiliariis consilio et universitati dicte nostre civitatis Barcinone ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu et comitatibus constitutis et constituendis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis quatenus presentem nostram concessionem et gratiam et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiter observari faciant per quoscumque contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo in pendenti munitam.
Data in domo de Aranjuez die vigesimo septimo mensis mayi anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo septimo regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo quarto Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo secundo Portugallie tamen octavo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Hieronimo Gassol visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi Terça Marcilla et Quintana regentes cancellariam. - Concede vuestra magestad a la ciudad de Barcelona que en caso que muera alguno de los conselleres della dentro del anyo de su cargo puedan sacar otro en su lugar con que le queden por lo menos quatro meses de administracion. - Consultado.

Sumari, I.

INIVRIA.
(injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera
feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant
pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.

En
les causes de Iniuria, dans, e naffres se
procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la
primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre
den Sanct Pera.

IVYS.

Tots
los Iuys se fassen ab concell de Promens es en
la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit
libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En
+ salto de línea sin guión + careus) atorgam.

IVRATS.

Del
nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que
poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta
carta en la tercera columna comensa la franquesa Noverint
Vniversi quod nos Iacobus.

Dels
dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit
libre en la sisena carte en la quarta columna.

Los
Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera
columna, comensa. Sanctius Dei gratia.

Que
los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la
franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa
noverint vniversi.

No
poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey
o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25.
cartes en la segona columna.

De
la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit
libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo
principi della.

Potestat
dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra
voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona
columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Los
Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit
libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit
baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells
vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions
ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta
columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile,
bájulo)

Si
la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats,
es aqui matex.

Que
los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son
requests es aqui matex.

Que
no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian
compellits.

Los
Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo
Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes
en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste
universis.

Que
vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans,
es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius
Dei gracia.

Asso
matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.

Que
no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes
138. en la 1. pagina, en lo principi.

De
electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140.
en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant
la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 146. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en
cartes 338.

Los
Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres
tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es
en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus
Dei gratia.

Electio
de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en
cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

Los
Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor
Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

De
les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en
cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.

De
asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc
de Anglesola en cartes 103. en la fi de la segona pagina,
comensa. E primerament.

Las
concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als
Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa.
Nos Nartinus.

Los
Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en
libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta
e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los
Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita
declaracio.

Que
los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la
Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera
pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en
cartes 66.

Que
dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre
den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.

Asso
metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra)
dita, comensa. Nos Ferdinandus.

Que
los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos
en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del
Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den
Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras,
en nom de Nostro Señor.

Asso
matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.

Los
Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es
en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa.
En Sancho.

Los
Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes
121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.

Lo
Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la
segona pagina, comensa. Yo aytal.

Los
Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur,
e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona
pagina, comensa. Nos petrus.

Si
los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no
impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Quant
los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers
per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio
sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes
187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana,
es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.

Los
Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270.
en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.

Los
Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es
en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.

Que
los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a
conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den
Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Los
Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos
vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los
Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de
corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit
libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.

Ab
coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen
elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Impetrans
Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura
rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 340. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa.
Nos Martinus.

Los
Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es
en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.

Negu
nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los
Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades
per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa.
Nos Ioannes.

Los
Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en
lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona
pagina, comensa. Pateat vniversis.

Lo
Iurat aportant lo standart pusca portar Simera
Real, es en libre den Rossello en cartes 444.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Del
Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol
de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de
capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la
primera pagina, comensa. Item com antigament.

Los
Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es
en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104.
primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.

Los
Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a
beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson
Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.

Item
com la ravocacio.

Los
Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens,
es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.

Que
les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que
han fetes aquelles matexes sian fetas contra los
moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta
columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio
contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e
que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu
fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la
primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera
pagina, comensa. Encara donam.

Inquisitio
General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la
matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi
deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la
primera columna nomensa. Pateat Vniversis.

De
les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera
columna Attendat locumtenens.

En
les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de
aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35.
en la segona columna.

Que
les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den
Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa.
Nam Fos.

Asso
matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en
cartes 72. capitol 33.

En
les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels
Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes
208, en la segona pagina, comensa. Pateat
vniversis.

Si
Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey
sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que
negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et
cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Inquisicio
nos fassa contra algu que primer no está citat aquel
contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2.
pagina, comensa; Nos Petrus.

Les
Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre
den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Item
en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95.
cartes del libre den Sant Pera.

ILLES
DE MENORCA, E YVICA.

Que
lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps
de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes
en la segona columna.

Asso
Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la
segona pagina.

De
les Appellacions de Menorca, e Iviça,
es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera
en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.

Remissio
de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la
segona pagina, camensa. Nos Ioannes.

Los
procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del
Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al
Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina,
comensa. Nam Fos.

IVEVS.
(jueus; judíos; “chueta”)

Los
Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab
totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna
comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.

Que
Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans
havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant
Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis &
misericors.

Que
tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn
lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa
Encareus Atorgam.

Que
Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en
cartes 139. en la primera pagina.

Si
algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo
Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat,
es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina comensa.
Sapien Tuyt.

Los
Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre
den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.

Los
Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage
señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes
en la segona pagina, comensa

Sapien
Tuyt.

Los
Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen
alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes
171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.

Que
los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre
den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.

Los
Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no
obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en
cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs
deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa.
Nos Petrus.

IVRATS
DE LA PART FORANA.

De
Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le
franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna,
comensa. Nos Petrus.

IVTGE
DE APPELLS.

De
la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den
Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai
Gracia Rex.

Asso
matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus
dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa
seguent.

Lo
Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en
libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

Lo
Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en
libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos
Petrus.

Lo
Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de
cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina,
comensa. Nos Petrus,

De
les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo
Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en
libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina
en lo 18. capitol.

IVTGES,
E IVTGES DELEGATS.

Los
Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en
lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.

Los
Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo
Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les
questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en
libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.

IOCH,
IVGAR, IVGADORS.

Los
qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar,
e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran,
e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir
ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina
comensa Ioannes Dei Gracia.

Revocacio
del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la
Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta
165. en la segona pagina.

INSTADORS
DE COMPTES.

De
Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

INSTRVMENTS.

Que
els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage
de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre
den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions
curials.

IVRAMENT.

Que
nos reba Iurament dels Christians sobra les
pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre
den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.

IMMOBLES.

Mireu
en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.

Mira
de dita Iugadissa en la dictio Tafuraria.

INVENTARI.
Los
Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens
dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item est de vsu.

IOVENS
DE NOTARIS.

Los
Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes
exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera
en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est de
vsu, & consuetudine in Maioricis.

IVRISTES.

Que
Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en
libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal
Fonso per la gratia, &c.

Iurats
no sien alterats en sos assientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.

Iutje
de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont
van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio
45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iurats
deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans
de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij
1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iurats
son los principals Misistres en materias de Peste
Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo
libre de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara
folio 131.

Iviça
es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio
largo) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de
furt.

Iurats
son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.

Iurats
sumpre que vullen avisar a se Magestad de
qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors
Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio
6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Iurats
poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser
impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.

Iurats,
y sos Assientos. Vice Assientos.

Iusticia
se ha de administrar conforma franquesas. Vide
Administracio.

Iuristes
no poden esser Assesors antes (no abans) de
hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.

Iuristes
no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de
1549. folio 36.

Los
Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias
dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre
Vert folio 31.

Lo
Inquisidor no puga defensar los (mal
scan) Familiars en los Fraus, y coses que tocan
al Mostassap en dit libre folio 117.

Familiars
del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser
compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre,
y lloch.

Lo
Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre
folio 117.

Iutjes
de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de
les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami
folio 74. & 100.

Iuristes
no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen
practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.

Iuristes
no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen
tingudes Conclusions conforma decret presi (salto
de linea, sin guión) dal en lo
Extreordinari de 1549. folio 36.