25 DE JUNIO.

25 DE JUNIO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejo, presentáronse los embajadores, y recordando el cumplimiento de los capítulos firmados, pidieron se nombrase la embajada que se había de enviar al Rey de Castilla, según se había ofrecido; a lo que contestaron los señores Diputados, que estaban prontos a cumplir lo que se pedía, y cuanto tuviesen obligación de hacer en virtud de dicha concordia.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e gracia stime jatsia proceesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer es complit ab tota integritat per los presents e per aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de inproperis e annuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives paraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ni sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres reverencies volran no se altre cose en nengun temps me puixa esser imputada sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses que a negu no es licencia necligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en ma sglesia que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre sera tal delliberacio ans semblara en la prima fas no satisfer al que poguera en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part he declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio. Per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complesencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat puys al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepte e a qui jo stare per servir e consellar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet primer de tots lo ques pertanya sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que sino ara en la fi conexereu qual en les opinions es la millor. E placiaus advertir la cumuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents la poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar sab Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat que comensa si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu en vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer que no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res appassionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sebut aplicar. Prech vos senyors no menyspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haure dit lo que negu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinat an concordia festinan ab gran reverencia e honor tal respecte si haver la poreu que nunqua tant gloriosa cosa vos vindra al devant. Deu e los sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en parlar ara no men se lexar. Suplich me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar. E manan me sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny.
Mossen Johan Sorts e En Sant Climent a major compliment vos diran totes coses. Sials donada fe e crehensa.
A complacencia e honor vostres prest P. archebisbe de Terragona.

Als molt reverend magnifichs honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Avisam vostres reverencies com per bons respectes havem de present revocat Sancho Vallobar canonge e cabiscol de aquesta sglesia olim sindich nostre non entrevenga per aquella en los perlaments e consells que de present se celebren en vostre consistori sobre lo benavenir e repos de la republica del Principat de Cathalunya e havem constituit nostre sindich per entrevenir en aquells lo reverend mestre Johan Ferrando prior major nostre. Notificam per ço ab la present a vostres reverencies la dita revocacio suplicant aquelles hagen per recomenada aquesta sglesia. Pregants e suplicants la Majestat divina porte a efecte la bona concordia entre lo Senyor Rey e lo dit Principat. De Tortosa a XVI de juny any Mil CCCCLXI. - A honor e servey de vostres grans reverencies prests lo capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de XXX dies del prop passat mes de maig havem rebut per los nostres magnifichs embaixadors la qual vista e be entesa e encara oyda la relacio que aquells nos han feta de les coses que han comunicades ab les reverencies vostres vos responem queus regraciam les bones ofertes vostres en la dita vostra letra contengudes e de la part nostra oferim per semblant fer per aqueix insigne Principat lo que sia honor e benavenir de aquell. E considerat que nosaltres som a ple informats de tots los fets aqui occorrents en los quals per esser molt arduus e de gran inportancia es necesari madurament e digesta delliberar e aconselladament proceyr. Per tal vos significam que apres havem hauda noticia dels dits fets continuament entenem en aquells e speram en nostre Senyor Deus que farem tals apuntaments e conclusions que redundaran en lahor e gloria de nostre Senyor Deus honor e servici de la sacra Majestat del molt alt Senyor Rey e del Senyor Princep e primogenit e encara benefici e asssossech e repos de totes les terres sotsmeses a la real corona Darago. E tingaus molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat en la sua gracia recomanats. Scrita en Valencia a vint dies de juny del any Mil CCCCLXI. - A tota honor vostra be apparellats los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e
gracia stime jatsie procehesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer e complit ab tota integritat per los presents e ab aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de improperis e anuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives peraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ne sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres magnificencies volran no se altre cose en nengun temps me puixe esser imputade sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses qui a nengu no es licencia eligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en mes terres que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre fera tal delliberacio ans semblara en la primera fas no satisfer al que poguere en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part e declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complescencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat pus sapia al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepta e aqui jo stare per si servir e consultar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet lo ques pertanyia sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que si no ara en la fi conexereu qual en les oppinions es la millor. E placiaus advertir la comuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents le poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar. Sap Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat qui comença si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer qui no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res apesionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema en conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sabuda aplicar. Prech vos senyors no meynspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haver dit lo que nengu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinar en concordia festinan ab gran reverencia e honor tal resposta si haver la poreu que nunqua ten gloriosa cosa vos vendra al devan. Deu e los Sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en perlar ara no men se laxar. Suplich vos me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar e manentme sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny. - Mossenyors molt reverends nobles e magnifichs a totes altres coses dereu plena fe e crehensa a mossen Johan Sorts e G. Sent Climent portadors de les presents. A tota vostra ordinacio apparellat lo comte de Prades.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra de vint del present havem rebuda per vostre correu ensemps ab altra del Senyor Primogenit la qual entesa vos regraciam molt lo avis de les coses en aquella contengudes axi del jurament del Senyor Primogenit com de les altres coses. Nosaltres en lo quens scriviu ferem tots temps lo degut e lo que be havem acustumat tocant lo benavenir e repos del Principat e aquesta ciutat acceptant vostres bones ofertes e regraciant vos aquelles confiants que per obra tota vegada que lo cas e necessitat occorrera haureu a memoria aquesta ciutat e per be recomenada. E sia molt reverend magnifichs senyors la Sancta Trinitat en proteccio e guarda dels tots. De Leyda a XXII de juny any Mil CCCCLXI. - Certificam vostres reverencies com lo dit correu es arribat huy diluns entre dotze e una apres mig jorn. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la primera continent avis solicitant nos fossem prevists en la custodia de aquesta vila e la liberacio feta en cas de ruptura del exercici e jurisdiccio que Primogenit deu e pot exercir en lo dit Principat la qual letra en continent metem en exequcio totes les coses en aquella contengudes. E apres a XXII del present mes rebem una altre vostra letra la data de la qual fonch en Barchinona a XXI de juny any present e dejus scrits en e ab la qual nos significau com la Senyora Reyna ha fermada la capitulacio sens mudar tolre ni anadir un mot ni una tilla de que senyors molt reverend e honorables havem referit gracies a nostre Senyor Deu Jhesuchrist de tanta consolacio tranquilitat e repos del dit Principat regraciant a vostres reverencies la dita significacio e a nosaltres consolacio la qual es tanta en nostres coratges que ab ploma scriure no poriem. Suplicant vos lo que podem e sabem vos sia plasent fer donar a nostre sindich un trelat de tots los capitols per vostres virtuts obtenguts a fi que per aquells siam certs dels benificis e repos de la terra e aquells comunicar puixan a nostre consell quels sia renunciacio e consolacio dels treballs qui axi de nits com de dia en consellar nos han sostenguts en les hores que appellats eren per les coses per vosaltres a nosaltres scrites e demanades. E sia lo Altissime proteccio e custodia de vosaltres. De Cervera a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.

15, 16 de enero.

15 DE ENERO. 

Se acordó que se extendiese la minuta de la contestación que debía darse a los embajadores, y que la carta de estos se comunicase a los abogados del General, para que redactasen un memorial de lo que podría contestárseles.

16 DE ENERO.

Fue aprobada la contestación a los embajadores, de la cual, así como de otros despachos expedidos o recibidos, se dio cuenta en esta sesión y son como siguen:

Als molt reverend egregi magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Tantes coses son stades scrites en los dies passats per les frequentades letres que trameses vos havem que al present per evitar vici de replicats ab brevitat pot esser respost a vostra letra de XII del present XIIII en la nit per nosaltres rebuda la qual solament es stada legida e hoida per nosaltres mas encara per tots los congregats de present en que conve molt gran e copios nombre de persones de cascun stament molt savies e de gran reputacio e stima que comprenen tot lo Principat de Cathalunya. E per semblant es per tots hoyda e ab comuna approbacio tramesa. E perque siau participants en la contencio e plaer que se ha de la prossequucio diligent ques fa en aquest negoci del Illustrissimo Senyor Princep vos certificam com legits publicament en presencia dels congregats tots los actes e scrits que en aquesta materia se son fets e les letres daqui vengudes per tots los dits congregats ab summa unio virtut e conformitat son stats no solament approvats mas encara molt comendats. De tal unital e virtut que vuy es en tot aquest Principat se ha creure fermament esser causa Deus omnipotent qui axi en hun moment ha illuminat e scalfats a concordia e unitat de volers los coratges dels poblats en aquest Principat qui tots ab una boca (se encuentra bocha) parlen. E no es cosa sens gran admiracio tantes gents axi disperses de loch e voluntats e encara moltes contraries divises e apasionades haver promptament ses passions deposades o talment per aquest negoci arreglades que tots temps del principi fins ara la concordia ha pres tal augment que en aquesta materia sino ab hun parer no sinch parle lo qual es que sia prosseguida fins a la desijada fi e james cessar o desistir nos prometa.
Aquesta es la comuna deliberacio del hun strem de Cathalunya al altre. E jatsia lo enemich de concordia ab la sua vigilancia acostumada no haja cessat zizania seminar pero es frustrat de la sua obra e per illuminacio del Sant Sperit virtuosa concordia e unitat preval e obte. Don se ha fermament creure nostre Senyor Deus fer part en aquesta materia e deuse gran confort pendre haura lo fi desijat. Subintrant donchs al respondre de dita vostra letra haguera plagut a tots los qui la han oyda axi stretament com era scrit per la vostra letra de VII del present e ab aquell compliment fossen stades totes les coses splicades. Pero creuse apres que scrit havem sera stat fet e que la brevitat del temps per lavors no comportas tantes coses com scriviem esser a exequucio deduhides. E hon al present nou fossen afectuosament vos pregam vullau aquelles coses a efecte deduhir acompanyantho encara de les coses dejus scrites en lo cars hon fossen e necessaries sien. Les rahons e suasions que la Majestat del Senyor Rey vos ha fetes de partir de aqui e tornarvosen impingint que la vostra representacio dona causa al Rey de Castella trametre gent darmes en la frontera et cetera ab la sua clemencia parlant nous deuen fer moure ne es voluntat nostra per forma alguna de la sua Majestat partiscau e la prossequucio de aquest negoci desempareu ans seriem pus promptes e deliberats trametra altra e altra pus numeroses embaxades que diminuir de aqueixa car certament
tant es la voluntat unica en les gents sobre la prossequucio de aquest negoci que tornarvosen o tot o part semblaria desistir de aquell o podria portar molt inconvenients e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Senyor Princep mas encara lo prospero stat de tots los poblats en aquest Principat de la cosa publica del qual lo Senyor Rey de present es cap e apres la sua Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor seu no deja esser cap de la cosa publica del dit Principat. Gran interes ha donchs aquest cors de cosa publica del Principat de Cathalunya en la conservacio de aquell qui spere esser son cap dotat de tant consell prudencia e virtuts com es lo dit Senyor Princep. Vulgarment se diu que sostenint passio lo cap totes les parts del cors stan desordonades e gravades. Considerat lo dit Senyor Princep esser tal fill de nostre Rey e Senyor justissima causa e raho es en conservacio de aquell lo dit Principat tot son sforç metre e diligentissimament treballar majorment com lo dit Senyor Princep demostrant gran amor als catalans a ells venir e entre ells viure e cohabitar elegit havia. Es creu la gran confiança que en los cathalans ha haguda haverli donat causa de menys suspicions haver que per ventura alias hagudes per ell foren.
E deu donchs restar frustrat lo dit Senyor Princep de tanta seguretat e sperança que haguda ha en los cathalans. Cert no ans dignament e deguda deuen per la sua liberacio ab molta diligencia e virtut treballar e majorment com se vege esser innocent de culpa e les causes de la sua detencio scrites e aci splicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada seria remes e relaxat. E molt mes se deu en la prossequucio daquest negoci perseverar e sens sperança de cansar e desistir ab extrema vigilancia e importunitat entendresi per quant en la detencio del dit Senyor Princep e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya sostenen lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tant propri com la vida. Perque prosseguint reperacio de aquest negoci prosseguim la pus cara cosa que ha la cosa publica de aquest Principat ço es observacio de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persona e bens per exaltament e ampliacio de la corona Reyal han acquisides. Perque vos pregam fermament e ab paraules de molta eficacia aparteu tota sperança que la dita Majestat hagues de vosaltres tots o part tornarvosen per moltes rahons e suasions que fetes vos hage o fer vos puxa car negunes no son de tanta importancia que la menor causa de les sobrescrites no sia de major ponderositat e reputacio. Ab molta fermetat e stretura vos placia splicar a la dita Majestat aquesta deliberacio dels cathalans inconmutable encara que tots los majors inconvenients del mon vehessen car egual inconvenient al que sostenen veure no poden. Haver guerra ab reys vehins quant potents que sien no han en tal redupte o stimacio com han veure lur Rey e Senyor quils deuria ben amar voler e endreçar no solament no volerlos otorgar gracia mas encara ab lesio interes e violacio de usatges e constitucions no voler les libertats de la patria observar e ab tot per molts sia cregut lo ques diu de la gent darmes de Castella esser fama introduida per moure vosaltres al retorn encara que molt mes ne fos en esser que nos diu per ço lo retorn en forma alguna permes no seria fins deguda reintegracio de les libertats de la patria haguda fos la qual reintegracio ab summa diligencia e gran instancia molt sforçadament demanada per vosaltres continuament sia juxta la forma de la dita letra. E pregamvos per res no ommetau axi stretament com ho scrivim explicar a la dita Majestat ab aquella pertinencia de paraules e reverencies ques mereix present son consell totes les coses que scrites vos havem eus scrivim per obtenir reintegracio dels perjudicis fets a la patria per la extraccio de la persona del Senyor Princep de la vegueria de Leyda e Principat de Cathalunya ahon cove per reparacio de les dites libertats sia restituit e tornat. E axi ab los motius ja stesament scrits ab deguda humilitat e reverencia molt stretament demanareu a la dita Majestat restituir e tornar la persona del dit Senyor Princep en Cathalunya e dins la vegueria de Leyda. E tant sobre aço vos strenyereu que de la sua Serenitat resposta clara reporteu si li plaura la dita reintegracio al Principat fer retornant lo dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria de Leyda no oblidantvos en aquests parlaments a la sua Majestat commemorar aquestes esser leys de la terra paccionades e per la sua Altesa de observar jurades les quals han esser a la ungla seguides e al pla e litteral seny enteses sens intricacions e subtilitats de glosadors com per semblants libertats axi sia molt rahonablement e justa disposat. Car los Reys e Senyors deuen haver la paraula molt ferma e plana no varia e sens intricacio entenedora per manera que de tal parula disputa alguna haver nos deja. E molt menys se deu disputa alguna o dubitacio sostenir de observança de la fe o jurament de Rey. E aço han los Reys de Arago ab molta diligencia acostumat observar e son stats de lur fe molt gelosos e si ses qualsevol persona qui degudament vol haver bon nom honor e reputacio. E encara que la sua Majestat diga que no enten haver contrafet usatges e constitucions e siu havia vist per son consell ho repararia ab humil reverencia de la sua Serenitat parlant aquesta forma de parlar no excusa la ruptura e violacio de les dites libertats car si ho fahia james hi seria fet prejudici car promptament se diria que no se enten contrafer et cetera.
Per vosaltres en aço sera dit esser notori e manifest per la dita extraccio esser contrafet als dits usatges constitucions e libertats e aquesta tal notorietat no admet cognicio o visio alguna de consell e molt menys fora lo Principat segons extensament veureu per lo memorial que va ab la present letra. Sola lectura o demostracio de usatges e constitucions que sacostuma fer dels privilegis o libertats se comporta per les dites constitucions les quals son tan planes e les cove sens gloses e interpretacions entendre que la sua occulatissima Serenitat si de occupacio no stara occupada oyda lectura delles per vosaltres feta facilment compendra e prompta quant sia contrafet a dites constitucions usatges e libertats la reparacio e reintegracio de les quals virtuosament entenem prosseguir e de dita prosequucio james desistir ab Ios migans deguts e pertinents. Be havem sperança que la sua Majestat vos fara resposta voler dita reperacio fer e per obra ho metra car si nou fahia portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e la sua prudentissima Altesa servey e bona reputacio de tals coses no reportaria. Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no. 

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan comprés". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

Moltes vegades haurem sentit lo no que encara nou podrem creure. Pero si tal credit una vegada se admet en los coratges dels cathalans siau certs que no se oblidaran usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats.
E de aquesta tal voluntat vos pregam façau certissima la Majestat del dit Senyor suplicant la clemencia sua en tal punt e axi stret no vulla portar los cathalans ne experimentar si alguna part los ha restat de aquella singular e precipua virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats suplicant stretament e molt clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia del que abastara lo ingeni e poder dels cathalans en defensio de les libertats. E feu ben certa la sua Majestat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deuria voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa qui tant toque e concernex lur honor e proprl interes perque lo interes de la sua Altesa abandonar james deliberassen com no farien ne james ho han fet ans es notoria e manifesta lur innata e incorrupta fidelitat per la qual en part alguna del mon no se haura pensament a ells o a lur nom e honor contrari. E si de aquestes coses fama alguna va per lo mon sera en laor e recomendacio dels cathalans car per tot se dira que virtuosament obren no donant loch ne comport no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen pero esser molt lunyats los cathalans de tal concertacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor esser contractats. E axi ho speram per vostre miga e industria se obtendra haventvoshi ab aquella virtut que tots temps confiat havem. E podra esser a la Majestat del dit Senyor commemorat lo exemplar del Rey En Jacme de inmortal memoria lo qual havent algunes diferencies ab son fill primogenit molt humanament e virtuosa remete a tres persones de la terra la total decisio e repos de aquelles diferencies lo que fou ab molta raho fet car en causa de propria passio algu jutge egual esser no pot ne deu perque fora molt pertinent stat e a laor de Deus servey e honor del Senyor Rey repos e tranquillitat de la cosa publica del Principat al dit Senyor hagues plagut haver feta gracia al Principat segons al principi ab molta instancia humilment es stat supplicat e per lo dit Principat li es stat consellat. Lo qual consell la dita Majestat per son servey deguera haver molt abraçat e seguit com lo dit Principat sempre haja acostumat be defendre e aconsellar lo honor de son Rey e Senyor e extirpar los qui perversament e iniqua lo ofenen per males informacions e consells o en fet. E clarament veu lo dit Principat esser lo dit Senyor molt ofes per sinistres informacions e passions de que aquesta cosa publica qui es lo cors de aquell cap covendra pendre aquell sentiment que sen merex. Don conexera lo dit Senyor aquest Principat haverlo deliurat de tanta opressio com es la en que sta e seralsne molt grat e viura longament ab molt repos e tranquillitat car per experiencia ses vist los Reys qui justicia han administrada com deuen e han lurs pobles amats e fetes gracies a aquest Principat seguint lo consell dell han molt ampliada la corona Darago e fet tot quant han volgut de son honor e servey. A la Senyora Reyna vos pregam façau un molt stret e afectat parlament explicantli acomodadament totes les coses damunt scrites suplicant la Senyoria sua sia lo miga de obtenir lo repos de tantes congoxes que apperellades stan car son certs los cathalans que si la sua Altesa volra en obra e exequucio deduhir les ofertes que fetes ha les libertats seran be observades e aquest negoci pendra molt bon terme e repos. E hon se haja a venir a altres instancies e remeys no podra esser que la sua Senyoria e encara los seus no hagen e porten gran part de les congoxes ques suscitaran les quals crehem seran tantes que bastaran a moltes gents fornir mes que no volriem. Donchs per fer gracia als cathalans e evitar tants inconvenients apparellats placia a la sua Altesa pus (este pus es pos; pues) ferho pot provehirhi e fer ab la Majestat del Senyor Rey aquestes coses sien reparades.
La comuna opinio es que tot lo repos daquest fet sta en ma e poder de la dita Senyoria perque es vist necessari esser molt streta suplicada e inquietada per donar orde lo dit repos se haja. E per tant molt stretament lan suplicareu car siu vol la sua Senyoria qui es tant intelligent molt promptament trobara vies e expedients per total conclusio e repos dels negocis. E de seguretat plenissima e de moltes coses quis cogiten per sdevenidor poran a la sua Altesa oferta fer e totes les coses dir queus sien vistes utils a condicio desijada daquest negoci. E specialment li podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Princep si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguiria grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyora e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy es. E per provehir e obviar a aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyora haver comanada la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Senyor Princep ço que Deus no vulla cars advers seguia res no abastaria als inconvenients provehir. En lo tractament mogut no afretura respondre pus ya es abolit e plaunos molt lo rahonament per vosaltres al consell fet e encara que pus stret (este pus es plus, más) anas no poria nocument algu portar. Pregamvos encara per descarrech de aquest Principat los torneu parlar significant-los aquest Principat ha molts exemplars com son stats extirpats e fets punir perversos consellers qui damnejaven la cosa publica en molt menors cassos que no es lo present lo qual si a inconvenients venir haura ço que Deus no vulla lo total perill e pena sera dels consellants o qui en lo consell entrevenen.
E aço molt meritament per quant no entenen ab aquella diligencia e sforç que deurien en ben consellar encara que demanats no fossen e clarificar ab bones informacions e motius la pensa del Senyor Rey oppressa e detenguda de iniques informacions e axi evitarien molt e innumerables dans e sinistres qui apperellats stan e reduhirien ab lurs bons consells e informacions la sua reyal persona a bona opinio e la constituhirien en tranquillitat e repos don seguirien en lo dit Principat e encara en tots sos regnes e terres gran benefici e utilitat. Totes les coses sobrescrites en efecte axi expressament com les scrivim vos pregam e stretament encarregam expliqueu a la dita Majestat e de tot nos rescrivau quant pus prest se puxa. E no prengau admiracio si som stats algun tant prolixos en nostro scriure encara que en lo començ de la letra diguessem esser breus car a nosaltres par aço molt breu e ha molta brevitat sguardant la granesa de la afeccio ques ha en aquest negoci e gran afeccio nos pot de poques peraules contentar. E per res no ommetau frequentadament visitar la persona del Senyor Princep e confortarlo pertinentment. Jaus havem scrit de la resposta feta a mossen Luis de Vich la qual ben corroborada ab los motius sobrescrits es stada que de aquesta materia nos pot desistir.
E consemblant reposta sentim esser feta per lo consell de C jurats de aquesta
ciutat e encara per lo sindicat. E per quant sentim la Majestat del Senyor Rey es informada tanta unitat no esser açi e que aquesta materia ab divisio e ruptura evanira sia certa divisio no poderhi recaure e per ço seria dignament provehir per la sua Serenitat si castigava be aquells qui tales informacions fetes li han el han mes en frustratories sperançes. Les universitats han feta oferta vendre los infants si mester sera per prossequucio de aquest negoci e los singulars molt majors ofertes. Trametemvos copia de les letres que hagudes havem de Rossello. Apres que les sobredites coses ab comuna deliberacio foren en scrits redigides dada de la present es stat tot legit intelligiblement e publica a tots los congregats los quals ultra lo sobrescrit encara han volgut sia ajustat que sia dit a la Majestat del Senyor Rey que si no fos la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans e la i*noble constancia que han e fermetat en lo degut de la successio de lur Rey e Senyor ne stiguera la sua Serenitat ab tant repos e tranquilitat en la cadira reyal com fa. E aço dien per les coses qui se attemptaren tractar e cautament moure en lo temps de son frare de eterna recordacio per lo net de Napols et cetera. Pero coneguda la dita fermetat dels cathalans tots aquells moviments cessaren e la sua Senyoria degudament e quieta succeheix. E mes han volgut los dits congregats degau dir a les guardes del Senyor Princep ab molta diligencia degudament façen la custodia car covendralos donarne bona raho. E que recordeu al reverend bisbe de Gerona canceller e al vicecanceller lo jurament per ells prestat de observar les leys de la terra perque sien promptes a ben consellar e obrar e ells e los altres cathalans del consell specialment hagen sperar de aquest Principat segons los fets condigna smena. E perque nos puxa dir totes les sobrescrites coses no esser stades a compliment reportades a la sua Majestat han volgut e deliberat vosaltres esser requests en virtut del jurament per vosaltres prestat de legir la sobre scrita letra a la Majestat del Senyor Rey present son consell si fer se pora sino a la dita Majestat e a la Senyora Reyna e al consell cascuns per si. Perque inseguint dita deliberacio vos requirim en virtut del jurament façau dita lectura e hajau cathalana resposta. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans.
Dada en Barchinona a XVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes

Senyors. Metentse ya en bell la letra present a VII ores de nit havem rebuda vostra letra de XIIII a la qual responent quant a les copies de les dues letres pot esser sien exides car nosaltres volents ab conformitat anar ab aquesta ciutat comunicam vostra letra al consell e nostra resposta per quant ells se volien ab aquella conformar. Pero provehirem que certament daqui avant de vostres letres nos podra copia en forma alguna haver e sis pora trobar com es exida si fara lo degut. De les letres que nosaltres vos trametem encara que sen hagues copia no hi donam molt car ja veheu com si provehex sia legida la que va. La resposta feta per los del consell es cominal encara que mostren desastimar aquest Principat pero façes lo be. La resposta dels diputats de Arago par a nosaltres satisfaça poch a lur honor pero sien continuats algunes vegades dirlosho per veure sis mouran ajudar conduhir la materia. E no duptasseu en res que açi ha summa uniformitat per prosequucio de aquest negoci. Be sentira lo Senyor Rey ço que ha trobat mossen Luis de Vich e sabra lo contrari de ço que es stada informada la sua Serenitat la qual dignament provehiria si castigava be los que tals informacions li han fetes.
La lectura de aquesta letra que va a la stretura del jurament sera excusacio a vosaltres si necessari era.

Segons les letres trameses als dits diputats e consell demostren la Majestat del Senyor Rey quant li es dit que sia merçe sua tornar lo Illustre Princep en Cathalunya per observancia de les constitucions ya allegades diu ho fara veure en son consell.
Deu esser satisfet a la sua Serenitat de paraula e sens scrits ne subir juhi que salva tots temps la clemencia sua tal visio o conexença o demanar de consell en Arago del present negoci en lo que ha sguart al Principat de Cathalunya nos deu esser fora lo Principat de Cathalunya per les rahons seguents.
Primo car per ço son fetes les constitucions disposants que les causes de Cathalunya dins Cathalunya sien tractades perque de res que en aquelles haje sguart fora lo Principat no sie tractat e lo contrari serie en gran dan e lesio del Principat. E sis vol dir que aço es dupte si la dita extraccio es contra constitucio o no deu esser satisfet que de aquex dupte conexer se deu dins lo Principat e no fora aquell majorment que si era permes que tal conexença fos feta fora lo Principat ne seguiria hun gran inconvenient que los cathalans serien privats sens coneguda de dret de lur possessio la qual es que no deuen esser trets fora lo Principat e axi seria contra les constitucions de Cathalunya signantment contra la constitucio del Senyor Rey En Pere en la cort de Barchinona capitol XXIIII e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona capitol VI et VII. E per conseguent ans de totes coses deu lo dit Illustre Princep esser restituit en la ciutat e vegueria de Leyda e axi sera lo dit Principat restituit del que es stat despullat (despojado; también significa desnudo) sens coneguda de dret salva la Majestat reyal e fahent aço lo dit Senyor Rey servara son jurament.
Item mes intrant fora lo Principat o conexent de tal cosa se seguiria lo contrari de la fi per la qual los gloriosos Reys de loable recordacio han consentit ab leys paccionades als dits cathalans que les causes de Cathalunya sien tractades dins Cathalunya la qual es stada per moltes rahons signantment que jutgant o conexentse dins Cathalunya judiquen conexen o vejen cathalans los quals han experiencia dels usatges e constitucions de Cathalunya. Item e los tals cathalans judicants o conexents votants han jurat servar les dites constitucions e usatges e axi no es versemblant volguessen degerar ne fer a Deu tanta ofensa. E per ço no sens causa es stat statuit e ab ley paccionada atorgat que no puxen judicar de les causes dels cathalans sino cathalans la constitucio del Senyor Rey En Pere terç (suele ser Pedro IV, tercero como conde de Barcelona) en la cort de Cervera capitol X e del Senyor Rey En Ferrando (Fernando I) en la cort de Barchinona capitol II. Ne si lo contrari era fet hauria valor segons la constitucio del Senyor Rey Alfons en la cort de Monblanch capitol XX.
Item mes lo Senyor Rey es tengut per sa clemencia strenyentsi ab ley paccionada judicar per directum segons lo usatge alium namque e judicar per directum es judicar segons disposen les constitucions de Cathalunya. E hon constitucions hi ha qui disposen cessen totes altres leys segons disposa la constitucio del Senyor Rey En Marti en la cort de Barchinona capitol II e del Senyor En Ferrando en la cort de Barchinona capitol XVII. Com donchs sie disposat per constitucio que les causes de Cathalunya dins Cathalunya et cetera igitur cessen totes altres disposicions.
Item clar es que lo Senyor Rey per sa clemencia ab ley paccionada deu judicar servant los bons usos al Principat segons la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona capitol VIII e del Senyor Rey En Ferrando en la cort de Barchinona capitol II e IIII. E es certa cosa que quant alguna causa es de gran importancia aquella es acostumada e usitada tractar ab grandissim nombre de homens de sciencia e notables e altres singulars homens. E com aquesta sia tant gran que major no puxa esser dita tant mes deu esser tractada ab grandissimo consell e de cathalans juxta les dites constitucions. E ab aço es satisfet si era dit per la Majestat reyal que ja te juristes cathalans en son consell car la arduitat de la causa merex tots los juristes de Cathalunya e no poch nombre majorment que per lo que fins aci es stat fet lo Principat ha causa de haver aquells per sospitosos ço es los juristes e los lechs per esser no cathalans son no suficients a judicar o votar o consellar en causes de Cathalunya segons disponen les dites constitucions.
Item certa cosa es que les paraules de les constitucions son clares e deuen esser servades a la ungla e segons lo seny literal de aquelles com sien leys paccionades e ab contracte consentides segons disposen les dites constitucions e per conseguent pus del litteral seny apar frustra es dubitar en aquell. Ne obsta si per ventura era dit que aço que per lo Senyor Rey es dit es dupte si les dites constitucions han loch (han lugar) o no car en aço se deu satisfer que o les paraules de les dites constitucions son clares o no cal conexença o es dupte de aquelles e axi merexen interpretacio e en tal cas ya es dada forma com se deu per tal interpretacio ço es ab IIII prelats IIII richs homens IIII cavallers e IIII ciutadans o juristes e han esser cathalans e dins Cathalunya segons les dites constitucions ya allegades.
E si per ventura per la dita Majestat era dit que pus en Arago no pot demanar consell que com sera en Cathalunya ell ne demanara siali satisfet que salva sa clemencia reyal lo Principat roman interessat que sta privat de sa possessio sens coneguda contra les dites constitucions e que torn lo dit Illustre Princep en lo Principat e apres pora conexer o haver consell del que haura a fer e venir en Cathalunya.
Item mes que en la dita detencio concorren altres prejudicis de constitucions e usatges ya allegats los quals romanen salva la sua Majestat violats si la restitucio del dit Illustre Princep era diferida. E axi la resposta de sa Serenitat no satisfa al contrari salva sa clemencia.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Entre les congoxes e passions que fins avuy havem passades per causa de la fahena de nostra embaxada no hi ha denguna qui mes enug e passio nos haja dada que es per quant havem sabut que la Majestat del Senyor Rey ha hagut translat de la letra queus trematem del derrer rahonament fet a la sua gran Altesa e de la resposta per vosaltres a nosaltres feta e som certs la sua clemencia es avisada de aqui que la fahena nos menege ab la calor que nosaltres havem significat a la sua Majestat ans es pretes nosaltres esser los qui causam tan gran noviment e tant de aço quant de nostre scriure lo dit Senyor ha gran indignacio. Aquestes coses mossenyors destrouexen totalment lo fundament de aquesta materia e volen dir encarregar nosaltres de mes congoxa que los fets nostres no importen fahents lo degut. Nosaltres no podem imaginar com poden esser exits los dits translats pregam e encarreganvos tant quant podem sapiau e sentiau com ses fet e si gran home e de condicio sera qui li sie fet qual rahonament se mereix per vosaltres senyors ab intervencio dels consellers de aqueixa ciutat per quant han scrit als lurs missatgers que la dita letra e resposta per vosaltres lus son stades comunicades. E si sera ministre vostre que per vosaltres hi sia provehit degudament per manera que dacianant (daci avant, de aquí avant, de aquí en adelante) tals coses nos façen car jatsia nosaltres no hajam scrit sino de la veritat encara podeu pensar tal pratica poria portar no poch nocument e dan. Diluns prop passat faem lo rahonament per vosaltres scrit als del consell del Senyor Rey en lo palau del Senyor archabisbe de Çaragossa e lendema nos feren resposta havent en efecte que tots ells ensemps e departidament havien treballat e treballaven en placar la Majestat del Senyor Rey a tota bona clemencia e gracia vers lo Senyor Princep e que per redubte del Principat de Cathalunya ne de altres persones no starien de consellar al Senyor Rey ço quels par sia lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey repos del Senyor Princep e benefici dels regnes e terres del dit Senyor Rey segons Deu e lur conciencia. Per nosaltres fou replicat que si axi ho fahien tots erem de bon acort e de part del Principat lus ho regraciam. E lo jorn mateix don Pedro Durrea mossen Berenguer de Bardaxi e don Ximeno Gordo tres dels diputats de aquest regne (Aragó) acompanyats de alguns ministres nos feren resposta donant alguna raho de la tarda allegant absencia del Visrey de Sicilia e altres condeputats lurs los quals per moviments de Castella e altres coses empatxats no eren venguts fins aquesta hora e dients ells no freturar de complida voluntat en fer tots treballs e instancies en suplicar la Regia Majestat segons nosaltres fem oferints que axi ho faran tots temps pero dixeren no recau en lur facultat ne poden unirse ab nosaltres si donchs per la cort o LXXII nols era ordonat mas de per si faran lo degut. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a XIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO. 

En esta sesión se dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de aquesta dita universitat ab fiança de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú) a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen los jurats de Busulu.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e servey de sa Majestat encarregantnos que per al dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en aço no haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo servey. E perque mils puxam provehir sobre les dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre parer e intencio e lo que consellau degam fer sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a bocha e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat en (salta de la 297 a la 328 !!)

ta forma dels usatges constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes fames de gents darmes meses e altres demostracions esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui publicament son exides e van per la terra semble al dit Principat molt diligentment e ab aquell sforç ques merex es pertany deure attendre a la sua indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e pertinents esserlos complit ço que justament e pertinent han demanat e per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son en conservacio sua los cathalans obligats e per ço los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat. Lo rey En Jacme segon essent de aço ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey volent fos jurat linfant Namfos segon nat james la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat lo Principat de Cathalunya e al terç lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de son Rey e Senyor incerquar procurar solicitar e defendre e com los cathalans devant totes les nacions del mon sien lo fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e pertinent e que es volen liberar e salvar la persona del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill rectament apres los felices e lonchs dies de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur. Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si aço no fahien dignes serien de gran reprehensio e notamment no retrien lur deute ne farien los presents ço que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat. E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest negoci sens sperança de cansar o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa que ha la cosa publica daquest Principat ço es observancia de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han adquirides. Sia donchs apartada tota sperança que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la vegaria (veguería) de Leyda e liberat e sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta providencia integritat e virtut sens passio alguna reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en libertat com axi per observancia de usatges constitucions e libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino per levarli Ios drets de primogenitura e colorar la prejudicial detencio car indubitat es notori e manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e assegurat besar los quals actes per leys de Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen no oblidarse usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per pensar.
E de aço los dits embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que mentre es lo temps lo repos se prengue car si una vegada les coses eran totalment començades serien dificillimas de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deurie voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la Majestat del dit Senyor resposta cathalana de oc o no (occitano; oc, òc: sí) stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo honor de la reyal corona al qual james ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda lur innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits los tractats moguts e sollicitats de esser jurat en Rey y Senyor lo net del rey don Alfonso son frare de gran recordacio. Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o fama en les parts foranas publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat comprovats e per tot se dira ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los cathalans per mitga e industria del dits LX embaxadors se obtendra haventsi ab aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran faça resposta de oc o no de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre parlament replicant de las cosas sobrescritas e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes conguoxas qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests neguocis pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les coses que se cogiten per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua Senyoria que on venir se haja a altres instancias e remeys no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les conguoxes ques suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita Senyora explicar utils e acomodas a desigada conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguira grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia res no bastararia als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Memorial extra les ordinacions fet als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e consell et cetera.

In primis los dits diputats e consell fan recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey del principi de la sua entrada ença e signantment los actes derrerament fets en la detencio del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en regne de Valencia la qual detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo acte de la detencio precehi dacio de la dextra ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete. E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco (Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen ponderar les praticas observades e tractats fets trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e sindicat a homens de remença e comovent sagramental ab tractat de persones e servant moltes cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit començat en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran contradiccio la sua Majestat venguda fora sino fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament inspirada per vigor de la qual es stada feta es fa justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar diligentissimament la potestad e comissio donada als dits diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e ordonat que alguna part del braç militar o de hu dels braços qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort per aço no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici del negoci e per semblant que negu no sia conduhit a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut reportara Deus volent lo Principat.

Memorial per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX embaxadors e a cuascu dells ço es la primera instruccio per lo primer rahonament a la Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o principals homens de la embaxada ço es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra Cathaloniam et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les causas de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis. Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum usaticus Inferiores cognoscunt. Regi Majoricarum factus fnit processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti Empuriarum processus simili modo et infanti Ferdinando fratri Regis Petri fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et locum de Biar. Item processus fuit factus comiti Urgeli et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture successit et iste est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L. Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium. Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit. Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod Demetrio Rege Asie obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam quitquam machinasse.

29 de agosto

29 DE AGOSTO.

Reunidos por la tarde los señores Diputados y oidores, presentóse el referido Nogueres, y después de entregar a aquellos y al Consejo su credencial, entrególes asimismo la carta del Señor Rey, en la que se manifestaba la resolución de este en variar o modificar algunas de las instrucciones dadas a los Embajadores, sobre lo que se acordó que las nueve personas encargadas de este negocio examinasen detenidamente las referidas instrucciones, para ver lo que podría contestarse.
Ocupáronse, además, de otros asuntos, acerca de los cuales se mandó hacer una carta a los embajadores, la que, junto con la credencial de Nogueres, que la precede, sigue a continuación.

Lo Rey.

Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Aci son venguts los embaxadors per part de aqueix Principat nostre tramesos a nos e daquiavant al Rey de Castella per los quals nos es stada donada vostra letra e oyts aquells amplament ab tota humanitat e vistes les instruccions que per ells nos son stades comunicades sobre algunes coses que han occorregut nos trametem de les parts della lo magnifich amat conseller e protonotari nostre mossen Antoni Nogueres informat a ple de la intencio nostra. Pregant vos per ço e encarregam axi stretament com podem que al dit nostre protonotari doneu aquella fe e creença que darieu a la propria persona nostra e sobre les coses que per ell vos seran referides de part nostra vos hajau ab aquella bona voluntat e devocio que de vosaltres axi com de fidelissimos vassalls indubitadament confiam e la exhigencia dels negocis occorrents requer car ultra que en aço fareu lo vostre dever nos vos ho tindrem a singular complacencia e servey. Dada en Calatayu a XVIIII dies de agost del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e residents en la ciutat de Barchinona.

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Per certs sguarts que no curam açi explicar es stat deliberat que no obstant qualsevol jurament per vosaltres prestat de no poder comunicar parlar o supplicar ab la Majestat del Senyor Rey de altres fets sino de la embaxada que vos Senyor comte de Prades presents pero tots vosaltres senyors embaxadors pugau parlar comunicar e supplicar ab la dita Majestat del Senyor Rey de dos fets lo hu qui toca lo comte de Regols laltre qui toca don Joan de Cardona comanador del Masdeu e la sua religio per que seguint la dita deliberacio vos donam licencia dels dits afers.
E sia molt reverend egregi noble e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVIIII de agost any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e conçell etc.
- Dirigitur dominis ambaxiatoribus.

El mismo día fue presentado el siguiente escrito, relativo a la cuestión que existía entre el honorable Francisco Sampsó, de una parte, y el maestro Martin Pere, ciudadanos de Gerona.

Noverint universi. Quod die dominica sexta decima mensis Augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCC sexagesimo primo honorabiles Franciscus Reset Berengarius Ferrarii Çasala et Petrus Soler jurati anni presentis civitatis Gerunde una cum honorabile Petro de Sanctomartino (Sant Marti, Sanmartí, San Martín) ab inde Nicholao Frugelli et Francisco Vedrinia a dicta civitate absentibus et honorabiles Bernardus de Rexaco Jacobus de Sancto Celedonio (Sant Celoni y variantes) Franciscus de Podio (Puig, Puch) Nicholaus Soler Joannes de Comellis Petrus Joannes Calvo Narcisus Cotxe et Bernardus Andree adjuncti per consilium generale dictis honorabilibus juratis dati constituti et assignati omnes predicti jurati et adjuncti tanquam major pars quindecim juxta potestatem per honorabilem concilium generale eis attributa cum instrumento publico recepto in posse notarii infrascripti die martis XXVIII julii proxime lapsi scientes et considerantes universitatem dicte civitatis et ejus consilium generale destinasse in presenti anno honorabilem magistrum Martinum Petri magistrum in medecina accessurum ut nuncium dicte civitatis pro interveniendo in consistorio dominorum diputatorum Catalonie pro liberatione persone serenissimi domini Karoli primogeniti tunc per excellentissimum dominium regem patrem suum in civitate Illerde detente et pro instauracione constitutionum et libertatum Principatus Catalonie que liberacio per Dei gratiam fuit facta. Et etiam constituisse sindicum in curia Ilerde convocata honorabilem Franciscum Sampsonis civem dicte civitatis qui expost fuit assumptus in consiliarium in consistorio prefato. Tandem iidem honorabiles jurati et adjuncti volentes providere ut salaria in damnum dicte civitatis ulterius non (se lee nou) persolvantur nec prenominati stent amplius ad onus dite civitatis vigore potestatis pretacte fecerunt declaracionem sequentem.
Los honorables jurats e adjuncts damunt dits sobre los poders tramesos o sindicats de mossen Francesch Sampso e de mestre Marti Pere vista la letra de diputats dada ab la qual demanen una persona ab poder suficient per la deliuracio del lllustre Primogenit per que fou elet mestre Marti Pere segons forma de les bosses lo poder del qual fou remes per lo consell general fos ordenat per la major part dells jurats e adjuncts en aquell consell elets lo qual poder james ses ordenat ni concordat per los jurats e adjuncts e per conseguent lo notari no ha pogut aquell cloure ne trametre. Vistes les instruccions e creença ab los quals lo dit mestre Marti Pere ana als diputats en virtut de aquelles soles instruccions han stat e entrevengut en aquell conçell. Vistes les dites instruccions e capitols concordats per los jurats e adjuncts al jurament e homenatge promeses servar per lo dit mestre Marti ab los quals ha jurat no consentir en negun acte solemne sens scriure e cobrar resposta dels jurats e adjunts. Vist que segons les instruccions lo dit mestre Marti no ha potestat sino en prosseguir la deliberacio del lllustre Primogenit e defendre constitucions e libertats ab les altres universitats en via o forma de supplicacions e no en altra manera. Vist e considerat que lo dit mestre Marti fou elet e ana en la embaxada de aquelles XLV persones en la ciutat de Leyda la qual fonch en lo mes de giner prop passat de la qual eleccio e partida sua lo dit mestre Marti no scrivi ni
menys cobra resposta dells jurats e adjuncts. Posat aço nos digue que expressament sia contre lo seu jurament. Vist e considerat que de aquella sua partida en la dita embaxada atras al dit mestre Marti no es stat per los jurats concords ne de aquella embaxada de Leyda atras los jurats o adjuncts james se son aplegats ne han tractat ne menys scrit al dit mestre Marti com devien procehir en los fets de la sua tramesa segons forma de aquella ans se aferma per alguns dells jurats que de present fou vist e cert que lo dit mestre Marti fou elet e ana en aquella embaxada de XXXXV persones a la ciutat de Leyda e parti de la ciutat de Barchinona sens scriure consultar ni menys cobrar resposta dells jurats e adjuncts que per aquella culpa fon feta contensio per tots los jurats concords que pus anant nos fos scrit ni dat carrech de afers de ciutat al dit mestre Marti Pere ni axi poch li fos fet nengun empatxament fins lo Senyor Primogenit fos en sa libertat sino que stigues a son risch e ab son cortes comiat per lo dit mestre Marti pres la qual cosa e determinacio de jurats no es atorgada per tots los jurats pasar es vist fora justa pus fos stada feta ab aquells adjuncts dats als jurats ensemps mes se troba de veritat que de aquella embaxada atras los jurats e adjuncts nos son aplegats ne james pus avant han scrit al dit mestre Marti Pere posat lo dit mestre Marti Pere haja scrites diverses letres e demanada resposta de aquelles per los fets occorrents vista lapoca e definicio feta per lo dit mestre Marti Pere de tot salari a ell pertinent la qual feu present lo consell general dimarts a XXI de juliol en poder de Nicholau Rochadavall scrit les quals coses totes vistes e considerades per les dites XV persones o major part de aquelles en virtut del poder a elles dat per lo consell general declaren que la tramesa e o sindicat fahedor al dit mestre Marti Pere fon del tot stincth e finit lo dia que lo lllustre Primogenit fou en sa plena libertat e fou rebut en la ciutat de Barchinona qui fou en lo mes de març prop passat en la qual recepcio lo dit mestre Marti fou per aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso per lo semblant.
Item vist lo sindicat de la cort derrerament convocada fet als honorables mossen Francesch Sampso micer Gabriel de la Via e Francesch Venda elegits segons les bosses e lo spachament de aquells qui foren per causa de la questio e gran vexacio que la ciutat de Barchinona fahia a les persones e bens dels ciutadans de Gerona e de la vila de Sent Feliu per causa de un carrech de forment pres per aquesta ciutat per la qual vexacio los dits sindichs foren elets ab expres carrech del concell general que haguessen anar a la ciutat de Barchinona e de Leyda on lo dit Senyor Rey era e en altres parts on fos necessitat conegut per los jurats e adjuncts en aquell concell elets e ab cert salari si nos tenia cort segons apart en lo libre del notari de la ciutat continent. Vist que stant la cort en prorrogacio ab deliberacio e conclusio dels jurats e adjuncts los dits mossen Francesch Sampso e Francesch Venda fora desperança de concordia ab la ciutat de Barchinona per la dita questio e vexacio partiren de la ciutat de Barchinona e anaren a la ciutat de Leyda on era lo Senyor Rey tan per comparer a la cort com per la questio de Barchinona e ans que foren arribats a la ciutat de Leyda lo Senyor Rey hac proposat e asseguda la cort absents los dits sindichs de Gerona e en virtut de cert poder o comissio de aquella cort los diputats elegiren lo dit mossen Francesch Sampso com a sindich de aquesta ciutat en una embaxada de XV persones que feren al Senyor Rey per deliurar lo dit Primogenit. E ans que lo Senyor Rey partis de Leyda los dits mossen Sampso e Francesch Venda obtingueren citacio e inhibicio als consellers e oficials de Barchinona e aquella rigor hac remey contra les dites persones de Gerona e de Sent Feliu e en aquells termens lo Senyor Rey prorroga a larch temps la cort e sen ana a la ciutat de Çaragoça portant sen pres lo Primogenit e mossen Sampso segui aquella embaxada e mossen Francesch Venda consindich seu sen torna ab aquella inhibicio o citacio. Vist e considerat que per los jurats del any prop passat e per aquells adjunts fou haut per molt accepta com es de raho la eleccio feta per los diputats de la persona del dit mossen Sampso en la dita embaxada de XV e ab moltes letres se mostra que los dits jurats del any passat e adjuncts scriurien al dit mossen Sampso que no solament com a missatger dels diputats suplicas lo Senyor Rey per la deliberacio del Illustre Primogenit mes encara suplicas singularment per part daquesta ciutat havent los dits jurats e adjuncts per molt accepta la suplicacio que los dits mossen Sampso e
Francesch Venda havien principiada fer al Senyor Rey per part daquesta ciutat en lo loch de Itona (Aitona) en lacte que faheren reverencia al Senyor Rey la qual suplicacio feren de consell de algunes persones com no havien temps de scriure ne haver resposta de jurats e adjuncts e de necessitat havien a fer reverencia al Senyor Rey per provehir en la necessitat e congoxa de Barchinona les quals coses totes foren aprobades com era de raho per los jurats del any passat e per los adjuncts rescrivint al dit mossen Sampso que stant en aquella embaxada apart continuas suplicar al Senyor Rey per aquesta ciutat segons es dit vist e considerat que apres lo Senyor Rey convoca parlament a tres del mes de febrer en la ciutat de Leyda en aquells mateixs dies venia la jornada de la prorrogacio de la cort per lo consell general fou deliberat fos scrit al dit mossen Sampso e fos dada libertad (con d final, aparece con t final, libertat, sobre todo en privilegis e libertats, pero no se encuentra con ll inicial, llibertat; solo lletra aparece una vez con ll, las demás con l, letra, letres) als altres sindichs de la dita cort de anar e comparexer en aquell parlament per aquesta ciutat. Vist la prosecucio de tots los fets e deliuracio del dit Primogenit e vist e considerat que per los jurats almenys del any passat e adjuncts e per lo consell general es stat accepta com era de necessitat lo dit mossen Sampso e encara los altres sindichs de la cort hagen entrevengut a supplicar per deliurarlo de la persona del Illustre Primogenit e per defensions de constitucions de libertats en forma de supplicacio per les dites XV persones o major part en virtut del dit poder dat per lo concell general declararen que no es dubte algu que lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort que sien o son stats elets per los diputats en lur consell son be stats elets com a sindichs de aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort a cascun de aquells elegits per los diputats o concell han pogut entrevenir en lo concell de diputats per aquesta ciutat e com a sindichs de aquella ab lo dit mestre Marti Pere ensemps e sens aquell o en aquells fets e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou elet e trames removent tot contrari e dubte. Item declaren que pus que la questio de la ciutat de Barchinona es finida e es cobrada apoca del mercader del forment e la cort es hauda finida e licenciada la tramesa o sindicat de mossen Sampso e de sos consindichs es hauda per finida e extincta per tot lo passat mes de juliol salva empero tota potestat o descendencia qui romandra puga al dit mossen Sampso e als altres consindichs seus de la dita ultima cort en virtut de aquella comissio feta per la dita cort als diputats e salva quel dit mossen Sampso puga continuar e sie conseller dels deputats e los substituits de aquell segons la eleccio de aquell consell feta per los diputats en persona del dit mossen Sampso e substituits de aquell la present declaracio en res no prejudicant ans aquella eleccio e substituits en tot confirmant segons per lo concell general es fet e confirmat e declarant que stant e entrevenint lo dit mossen Sampso en lo dit concell de diputats stiga e sia com a sindich o missatger daquesta ciutat predit tan com sera en e per la intervencio de aquest concell e no pus avant sens empero que lo dit mossen Sampso ni menys substituit seu en lo dit concell no puguen demanar ne haver salari algu de aquesta ciutat per la intervencio del dit consell e a major cautela ne ha fermada apoca e fi en poder del notari a XVI dagost Mil CCCC sexanta hu.
Facte fuerunt predicte ordinationes et declarationes per prefatos honorabiles juratos et adjunctos dictis die et anno personaliter existentibus intus domum Consilii dicte civitatis presente me Nicholao Roca notario publico infrascripto et presentibus et ad hec vocatis pro testibus Michaele Castell sutore et Bartolomeo Ventello fusterio civibus Gerunde.
Presens translatum fuit sumptum ab originali nota instrumenti de premissis recepti in posse mei Nicholai Rocha notarii publici Gerunde fuit cum ipsa nota comprabatum per me ipsum notarium hec propria manu scribentem et fidem facientem signumque artis notarie meum opponentem.