Mostrando las entradas para la consulta leuda ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta leuda ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, L.

LEVDA.


Qve
tots los Habitadors son franchs de Leuda, es en la primera franquesa
(la primera a está invertida, tampoco es una e, es un error en la
imprenta
) en la primera carta del libre den Sant Pera, comensa.
Noveaint (otro error de imprenta, Noverint) vniversi en
la segona columua (otro error muy típico, n y u, columna) e
en la 5. carta del dit libre en la primera columna, comensa. Iacobus
Dei gracia.


En
les 8. cartes del dit libre en la quarta columna a la fi de aquella,
comensa. Iacobus Dei gracia. E de Leuda se-parla (en dos líneas)
en lebre den Sant Pera en les 10. cartes en la segona columna,
comensa Noverint Vniversi.


En
la II cartes en la tercera columna, comensa. Noverint Vniversi.


En
la 12. carta en la primera columna parla de Leuda comensa Noverint
Vniversi.


E
mes se fa mensio de aquella en dit libre 17. carta en la quarta
columna comensa. Iacobus Dei gratia e en la 19. cartes asso matex.


E
mes parla de Leuda lo dit Libre en les 20. cartes en la quarta
columna, comensa. Noverint Vniversi, e en la seguent en cartas
22. parla de asso e en la seguent en car. 22.


De
la Taula de la Leuda parla lo 27. capitol de Leyda en cartes 97. en
la segona columna de dit libre.


Los
Habitadors del Regne en les Terres del Señor Rey son
franchs de Leuda, Peatge, Portage pontage, &c. es
en dit libre en cartes 136. comensa la franquesa. Petrus Dei gracia.


Asso
matex en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa.
Encare atorgam.


Que
la franquesa de no pagar Leuda sie servade en les terres del Señor
Rey, es en libre den Sanct (la a con virgulilla o a nasal:
an o am
) Pera en cartes 136. en la segona pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.


Nove
Levda no sia posade, es en libre den Sant Pera
eu cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus.


Que
Levders no tingan missatges, es en dit libre en cartes
139. en la primera pagina.


De
Leuda parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140. en lo
I. pagina, comensa Namfos, &c.


De
la Leuda de Tortosa en lo dit libre en cartes
154. en la 2. pagina, comensa. Alfonsus Dei gratia.


De
Leuda se parla en libre den Rossello en cartes 65. en la 2.
pagina, comensa. Encara que nos.


De
Leuda se parla en dit libre en cartes 65. en la primera pagina,
comensa Sapien Tuyt, sens fer periuy a franqueses (falta
punto
)


Transectio
feta sobre la Leuda donar bona, es en libre den Rossello en cartes
86. en la primera pagina, comensa. Sapientuyt.


Los
Habitadors son franchs de Leuda, Peatge, &c. es eu dit
libre den Rossello en cartes 122. en la I. pagina, comensa. Sapien
tots, e apres en la seguent.
E asso matex, e en laltra en 125.
cartes del dit libre comensa. Sapien Tuyt.


E
asso matex en dit libre en cartes 136. en la segona pagina, comensa.
En Iaume per la gracia de Deu, e en la seguent en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. En Iaume per la gracia de Deu. Ab la qual
mana el Balle de Valencia que observa lo
desusdit, es en lo dit libre den Rossello.


Asso
matex mireu en libre den Rossello en cartes 168. en la primera
pagina, comensa. Namfos.


Los
Habitadors de Mallorques son franchs per totes les Terres del Señor
Rey,
ab totes llurs Mercaderies de Leuda, peatge,
&c. es en dit libre den Rossello en car. 225. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Habitadors de Mallorque son franchs a Tortosa de tota
leuda, pes port, &c. es en dit libre den Rossello en
cartes 373. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Vna
letre Real disponent sobre la Leuda, es en libre den Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. A tots e sengles.


Los
Lleuders no tinguen Taula per exhigir la Leuda
de cadaques, e sia servada lo franquesa, es en
libre den Rossello en cartes 431. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
algu llevara pecunia de la cort dada fermansa
de tornarlos si algu hi tindra milor dret si sera vensut per
vna sentencia ho dega tornat en poder de la Cort: es en libre den
Sanct Pera en cartes 31 en la primera columna, comensa. Item aliquis.


LLADRE.


Si
algu sera pres en Latrocini furtant aquell de qui sera la cosa
furtada pot tenir lo lladre tant fins aquella li sia
tornada e aquell pot metre lo dit ladre en ma de la cort, es
en la


primera
franquesa den Sant Pera en la I. carta I. columna.


LLIT.


Lo
Llit
ne Robra de aquell nos pot peñyorar
per injuria feta a algu, ni per lo dret de la cort, apar en la
primera franquesa en la primera carta en libre den Sant Pera en la
primera columna.


LLOACIO
DE HONORS.


Lloha
lo Rey e aprova totes les Honors e possessions
atorgades segons se conte en lo capbreu per ell e els seus es
en la segona franquesa en libre den Sant Pera qui toca,


es
vna pero es addicio circa la fi.


LLETRES
REALS.


Que
Lletres, o provisions Reals contra franqueses no an de valor
algus, es en libre den Sant Pera en la segona franquesa circa
lo fi de aquella en la segona carta, comensa. Hec sunt capitula.


De
Lletres Reals contra franqueses provehides, miran diffusament
en la dictio franqueses.


LVYSMES.


De
Luysmes se fa mensio en libre den Sant Pera en la sinquena
carta en la tercera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates, e
en la 9. cartes en la quarta columna, comensa. Noverint vniversi.


En
la dita franquesa en dita carta la quarta columna se fa mensio de
luysmes.


De
Luysmes tocants al señor Rey fa mensio la franquesa en dit
libre en la sisena carta en la quarta columna, comensa.


E
del dits luismes del señor Rei se fa mensio en dit
libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.


Les
Possessions se poden donar estimades per los Pares als Fills tempore
nupsiarum, e no son tinguts en lo dit cas pegar Luysmes
als Aloers, consta en dit libre den Saut Pera.


en
la novena carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi
(Vuiversi).


Asso
matex, es en libre den Rossello en 62. cartes, comensa. Encara donam.


Que
les Possessions se poden dividir entre los Hereus, e noy ha Lnysme
no entreveninthi pecunia, es en libre den Sant Pera en la novena
carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes en 62. en la primera pagina,
incipit. Encare donam.


De
Luysmes Reals, e de les entrades parla la franquesa en libre den Sant
Pera en cartes 174. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
gracia.


Del
Luysme den Nuño Sans parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 133. en la segona pagina, comensa. En Nom de Iesuchrist
per los qualls son tinguts pagar la 
sisena
part.


LEGITIMA.


La
Filla qui haura difinit son Pare ab concentiment
del marit tenint edat legittima, no pot demanar
Llegitima es en libre den Sant Pera en la setena carta en la
primera columna comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex trobaras en libre den Rossello en cartes 53. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Aquesta
Legitima edad es estade intrepretade, esser en
les famelles 12. Añys. dispon la franquesa, Noverint
Vniversi en libre den Sant Pera en la 19. carta en la quarta columna.


LENYA.


En
tot lloch se pot fer Leñya liberament
per propri vs excepta los abres
prohibits, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comansa, Statuit Dñs Rex.

LLVM.


En
certa hora, e lloch son prohibits los laychs aportar Llum, lo matex
es entes en les persones Eclesiasticas sots certa pena,
es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la segona columna, comensa
districte percipimus.


LIBERTATS.


De
Libettats de Grechs
allegades, es Iutge lo Balle, es en libre den Sant Pera
a 82. cartes en la primera columna comensa. Ioannes dei gratia.


Que
les causes de libertat se fassen en la Audiencie
de la preso, e lo esslav proclamant malament libertat
sia punit a arbitre dels Iutges, es en libre den Rossello en
cartes 112.


en
la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gracia de Deu.


LOTGE
DE GENOVESOS.


De
Lotge dels Genovesos se parla en libre den Sant Pera en cartes
165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


LIBELL.


Mira
en la dictio demanda.


LLOGVER.


Si
sera questio de Lloguer dada la primera sentencia sia feta execucio:
en libre den Sant Pera en la primera columna comensa. Item si sic en
cartes 31.


Lluismes
nos deuhen per lo ques dona, a
Fills, o Filles en temps de Nupcies, es en libre den Rossello nou,
folio 12. y Ordinacions del Regne folio 177.


Filles
Menors de 25. Añys qui casarán contra voluntat de sos
Pares o parents poden ser privades de la llegitima, y
exhecudades en libre den Sant Pera folio 175.


Llibertat
que proclamen los Esclaus vide Abello folio 112. pagina segona.


Llanes
nos poden treura del Regne Carta Real dada en
Sant Llorens a 16. Maig 1609. folio 22 del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Licencias
sobre embarcar mercaderias Carta Real dada en Madrid a 4.
8bre. Folio 129. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Lluisme
nos deu de lo ques dona, a Fills, o
Filles en temps de Nupsies libre den Rossello nou folio 12. y
Ordinacions del Regna folio 177.


Lluisma
en los Esteblimens nos paga sino de la
entrade, libre de Sant Pera folio 18.


Legitima
poden privar Pare, o Mare als Fills qui casarán contra se
Voluntat antes de tenir 25. Añys, es en libre den Sant
Pera folio 165.

domingo, 26 de julio de 2020

Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P
. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P
. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P.
an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins
per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegran
ça
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques
qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P.
a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor
e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan
an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan
a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan
a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch
e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan
a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan
a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis
).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne
)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens
de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme
qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar
lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell
en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius
a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta
notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan
començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer
e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello
son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent
de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals
tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda
e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan
.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos
frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec
)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.
)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma
del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda
ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.


miércoles, 25 de diciembre de 2019

CXXXVIII, varia I, liber feudorum, Alfon, 15


CXXXVIII
Varia I, liber feudorum. Alfon. I, n.1. fol. 15.

Hec est memoria de dono quod facit comes ad Petrum de Stopana per castrum Montsso quod recuperat. In primis donat ei Casteio Zeboler cum suis omnibus pertinenciis et donat ei leudam quam accipiat ad ipsam alchantaram videlicet de uno trossello medium morabetinum et de balas quartam partem morabetini: de equo aut equa aut mulo quatuor denarios: de bove vacha vel asino duos denarios: de quatuor ovibus denarium unum: de carga de chuiram aut de cera aut de oleo denarios XII. Et ista leuda nullo modo accipiatur nisi de illis rebus que causa vendicionis inde transierint et ulla alia leuda vetus aut nova ibi aliter non addatur neque accipiatur. Insuper donat ei Elis et duo castra Tamarit et Zaidin quando Deus ea dederit ei. Supradicta omnia donat ei a fueiro de Aragone et de rege Petro ac rege Sancio. De rebus vero milicie Templi vel de eorum propriis hominibus nulla leuda exquiratur nec accipiatur. Si autem quod absit constituta milicia Montssoni deficeret aut destrueretur jamdictus Petrus recuperet Montsso sine aliqua contradicione. Supradicta omnia donat ei comes per honorem ad fueiros de rege Petro et rege Sancio: et si Petrus recuperaret modo jamdictum castrum de Montsso recuperet comes prephatum honorem de Petro jamdicto.


Nota: equa: yegua, egua, equino...bove, bou, bovis, toro. Vacha: vaca.
Asino : asno ?
de
quatuor ovibus denarium unum: de 4 ovejas 1 denario.
Chuiram : cuiram, cuero ?
Oleo : aceite, oli. Öl, oil.
Casteio Zeboler:
denarium: moneda denario → dinero.
vetus aut nova: vieja o nueva. Castro-vetulo, comes vetulo, etc...
Elis ? Tamarit, Zaidin, cerca de Montsso, Monzón.
fueiro de Aragone: fuero de Aragón; fueiros de rege Petro et rege Sancio.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, H.

HABITADORS
DEL REGNE.


QVE
tots los Habitadors del Regne sian Franchs en totes les Terres del
Señor Rei ab totes
les coses e mercaderies llurs: de tota lleuda Portatge,
Mesvrage, Pes, ribatge &c. appar en la primera franquesa del
libre den Sanct Pera en la primera carta, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex en la segona carta del libre en la franquesa, comensa.
Manifestum sit cunctis.


Asso
matex, es en la tercera carta del dit libre en la franquesa qui,
comensa. Noverint Vniversi qiod nos Iacobus en la primera
columna.


Que
tot habitador del Regne sia tingut de contracta crim, o
delicte que en lo Regne de Mallorques haura comes, es en dit libre en
la 5. carta en primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Gracia
feta per lo Rey de Sicilia als Habitadors del Regne o
Ciutadins de aquell de certs drets, eren tinguts Pagar per
mercaderias, es en la 16. cartas en la 3. columna del dit
libre, comensa. Federicus Tertius.


Privilegi
del Señor Rey de Castilla denat al Rey de Araho,
e Habitadors del present Regne de Mallorcas, es en la 16.
cartes del dit libre den Sant Pera en la quarta columna comensa. Don
Ferrando, e vn altra de seguretat per dit Rey atorgat als Mercaders,
habitants en Mallorcas en la 17. cartes en la segona columna, este es
translado, e vn altre privilegi apres del dit Rey, comensa,
esse es translado en dita carta del dit libre en la tersera
columna.


Gracia
Feta per lo Rey de Sicilia als habitadors de Mallorcas, es en dit
libra a 24. cartes en la segona columna, comensa. Federicus.


Privilegi
atorgat als Habitadors del dit Regne del qui pot treure de
Valencia qui era prohibit, es en libre den Sans Pera a
27. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus (se lee Perust).


La
Remissio dels Bens occupats dels habitadors del Regne de Mallorques
per occasio de la Rebellio del Rey en Pera, es en llibre den
Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus.


La
seguretat donada per lo Rey en Pera a tots los habitadors del
Regne dum tamen li presten dins cert temps la fealdad, (feels,
faels, fidelitat; fidelidad
) es en dit libre a 28. cartes en la
primera collumna, comensa. Pateat Vniversis.


Licentia
de haver forments dada als habitadors del Regne, de Tortosa
es en dit libre den Sant Pera a 28. cartes 3. columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa. Venerabilibus a 28. cartes en la quarta
columna.


Que
als Habitadors, e Mercaders per llurs mercaderies fora lo Regne los
sien servades, les franqueses encare que no les mostren, dum tamen
dins dos mesos ne hagen feta fe, es en dit libre a 29. cartes en la
primera columna, comensa. E es vn §.
Nos Petrus.


Asso
matex dispon en lo dit libre dita carta en la segona columna.


Los
Habitados del Regne son franchs de posada coes (ço
es
) que nols puga esser feta forsa per Official per posades y, es
en dit libre en cartes 94. 3. columna, comensa. Pateat Vniversis quod
nos Martinus.


Los
Habitadors son Franchs, per totes les Terres del Señor Rey de
Leuda de totes llurs mercaderies, peatge, &c. en
dit libre cartes 136 en la primera pagina, comensa Petrus 
Dei
Gracia e sobre asso mira la dictio
Leuda.


Remissio
e Absolucia feta per lo Señor Rey de tota actio Civil, o
Criminal als habitadors de Mallorques, es en dit libre en cartes 144.
en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus Que tots los Habitados,
e ciutadans son tinguts a contribuir en tot comu e vesinage
per Cases e Possessions q hagen en la Ciutat, es en libre den
Rossello en cartes 48. comensa. Encare volem, y per samblant
son tenguts los Nobles en la seguent franquesa. Absolucio del Rey en
Jaume feta als Habitadors del Regne de la feeltat, es en libre
den Rossello en cartes 69. la 2. pagina, comensa, Sapien Tuit.


Los
Habitadors del Regne son Franchs en totes les Terres del Rey de
Arago
, es en libre den Rossello en cartes 74. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es estat
atorgat per lo Rey de Sicilia cert privilegi de franquesa de
mercaderies, es en libre den Rossello en cartes 98. en la segona
pagina, comensa. Federich Ters.


Los
Habitadors de Mallorcas son Franchs en Sicilia
axi com los de Barcelona son, es en libre den Rossello en
cartes 152. en la primera pagina, comensa. Federicus.


Lo
Señor Rey es tengut deffensar los Habitadors del Regne e bens de
aquells contra los hemens del mon, es en dit libre den
Rossello en cartes 162. primera pagina, comensa. Prometem encara.


Los
habitadors del Regne de Mallorques en les coses prohibides treure
de Valencia
sian tractats, com los de Arago Valencia,
y Cathaluñya. es en libre den Rossello en cartes 
207.
comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
a los Habitadors de Mallorques sien servades les libertats en
totes les Terres del Señor (en lugar de ñ, la u tiene
virgulilla
) Rey, es en dit libre den Rossello en cartes 210. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Los
Habitadors del Regne sien franchs de host, cavalcade, e
Lleude, es en libre dit en cartes 215. primera pagina,
comensa. Petrus Dei gracia.


Que
los Habitadors son franchs de Pes e Mesurage, es en libre den
Rossello en cartes 215. segona pagine comensa. Post haec vero.


Los
Habitadors de Mallorcas son franchs de posada que sie altra, &c.
es en libre den Rosselllo en cartes 423. en la primera pagina,
comensa. Pateat vniversis.


HOMEYER,
HOMEY. (homicida, homicidio)


Deu
esser punit aquell com Homeyer qui ab animo deliberat
voldra matar algu el anava inseguint, es en
libre den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columna, comensa.
Noverint vniversi.


De
Homeyer parla lo 10. capitol de Leyde (Leyda, Lleida,
Lérida, Ilerda, aún pronuncian Lleidae, como la ae latina, como una
e final, igual que Tortosa, Maella, Favara
) en libre dit en
cartes 95. la tercera collumna.


Los
homeyers no habitan en lo lloch hon lo
dit homey es comes, es en libre den Rossello en cartes 296.
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


De
Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remissio per lo Governador, sino que
fasse la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. en
la primera pagina, comensa. Martinus.


HONORS
EN REALENCH.


Que
totes les Honors en Realench sien tingudes contribuir en tots
visinages e collectes, es en libre den Rossello en
cartes 52. en la segona pagina. Sapien.


HOMENATGE.


Dels
Homenatges prestats per lo Rey de Mallorques al Rey
de Arago
se fa mensio en libre den Sant Pera
en la 10. carta en la tercera columna quarta, y quinta, y
sisena que


son
sis franqueses en nombre ab condicio tostemps que no fos
perjui a les franqueses del Regne.


E
del dit Homenatge se parla en la 11. carta en la quarta columna, en
la franquesa. Noverint Vniversi. en lo dit libre.


De
homenatge prestat en el Rey Sancho per los
Iurats del dit Regne, consta en dit libre a 23. cartes (se lee
carres
) en la primera columna.


Si
algu rompra Homenatge lo Iutge qui haura pres, o sera fet en
poder de aquell, ha conexer de tal rompiment, es en lo 15
capitol de Leyde en dit libre den Sant Pera en cartes 97. en
la segona columna.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 234. en la segona pagina,
comesa. Petrus Dei gracia. E no toca el Governador sino en
cert cas.


Del
Homenatge prestat el Rey de Arago consta en libre den Rossello
en cartes 95. en la segona pagina, comensa. En nom de N. S.


De
la la Absolucio, o feeltat prestade al Infant
de Portugal
, e de la Absolucio del Homenatge per los de
Mallorques prestat a aquell, consta en libre den Rossello en cartes 
132.
en la primera pagina, comensa
Infant en Pera.


Los
Homenatges se han a prestar en poder dels llurs ordinaris exclus
lo Governador, es en libre den Rossello (se repite) en en
libre den Rossello
en cartes 277. en la segona pagine,
comensa. Nos Petrus.




HOSPITALS.


Del
Hospital de Sant Andreu e del que poria comprar en Realenchs fa
mensio la franquesa, Nouerint Vniversi en la 15. cartes en la tercera
columna en libre den Sant 
Pera.


Que
tots los Hospitals de la Ciutat e Regne de Mallorques sien Reduits en
vn Hospital en lo qual sia vnit e agregat lo Hospital de Sant Andreu,
es en libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina,
comensa. Nos Alfonsus.


Privilegi
sobre la vnio dels Hospitals de la Ciutat de Mallorques es en lo dit
libre, en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
ensemps (parece que hay espacio en semps) ab lo de Sant
Andreu.


Privilegi
Papal per lo Hospital, es en libre den Sant Pera en cartes 171. en la
primera pagina, comensa. Pius Episcopus.
Lo Hospital de
Sant Andreu pot comprar censals en Realench fins a 20. sous, es en
libre den Rossello en cartes 144. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tots.


No
sie feta consignacio per lo Señor Rey a algu de les rendes del
Hospital de Sant Andreu contra la concessio feta a aquell, es en
libre den Rossello en cartes 198. en la 
primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


HORES,
LA TORRE DE LES HORES.


En
los adops de les Hores qui hi te a contribuir mireu en libre
den Sant Pera en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre
los Magnifichs Iurats.


HOMENS
DE PARAGE E PRIVILIGIATS:


Dels
Homens de Peratje, mireu en la dictio cauallers e en
libre den Rossello en cartes 226. en la segona pagina comensa. In Dei
Nomine.


OYDORS
DE COMPTES. (Supongo que está en la H, por HOYDORS, se encuentra ara hojats, en algún bando o crida o pregón.)


Dels
Oydors de comptes mireu en la dictio Compredors.

domingo, 26 de julio de 2020

RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

RENTAS
REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

EN AQUEST
LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E
DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN
REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET
CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO
DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN
LA FORMA QUES SEGUEIX.

En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo
fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Cathalunya e los violaris e assignacions que per
concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen
en les dites rendes alcuns richs homens e
cavallers e altres homens de Cathalunya.

Lo
loch
de Figueres.
Solidos barchinonenses.

Valen les
rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab
altres cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit
loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle
que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que
en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun
any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m
solidos barchinonenses.

Pontons Crexell et Borrassa.

Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de
Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 1500 s.
Item valen los esdevenimens de la
batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han
valgut tro a. 55 s.
E per aquesta raho val tan
poch car la jurisdiccio dels dits lochs se
destreny
per lo
batle
de Figueres.
E en les dites rendes et esdevenimens pren
misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey
per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.


Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los
esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa
vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E
poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

Dua
Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380
s.
Item los esdevenimens del dit loch valen
fort poch.

Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
En
les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M.
solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de
casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

Gerona.

Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades
de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los
esdevenimens del dit loch tro a....
En les quals rendes ha En R.
Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es
assignat a la messio de casa.


Item lo tribut dels jueus de
Gerona et de Gerones ab tota ça
culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor
Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt
dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
del comte Durgell et a aquells que havien assignacion
en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a
la messio de la casa.

Lagostera.
Les rendes del castell de
Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500
s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de
Rochaberti a violari.

Caules de Malaveya.
Les rendes de
Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens
del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens
an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de
Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell
romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son
fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

Palamos.

Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de
vendre unas anyes ab altres. 265 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes
han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en
diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns
a violari. 240 s.

Sent Esteve de Palamos.
Les rendes de
Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 500 s.
E de les dites rendes feu
donacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella
çaenrere et als hereus
e successors del dit Simon de Geronella.

Torrella de Muntgri.
(1)
(1) Esta población y las tres que siguen se encuentran
tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots
aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha
desfet lo cambi.
Les rendes de Torrella de Muntgri valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
14250 s.
Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.

En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de
Castellnou III.m solidos cascun any ço
es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle
et M. solidos perpetuals.
Item hi pren En Gispert de Pals per raho
de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de
Torrella CC solidos ad beneplacitum.
Item hi pren En Bernat de
Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et
les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltre
aço li a
donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual
no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
Item
hi pren labada del castell CXXX solidos.
E oltre ço
quel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del
dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual
sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
Tot lo
romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de
casa.
Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don
Jacme.


Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra
tajada
)
Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que
son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
Item valen
los esdevenimens del dit loch de Peratallada....
En les
quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de
Palamors per misses a dir C solidos.
Item hi pren labada
del castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer
Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL
solidos.
Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.

Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de
casa.

Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.

Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
En les
quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX
solidos.
Item hi pren En Berenger Ça
Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual
mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat
pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba
tot ço qui* exira.
E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot
ço que exira del dit
mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es
assignat a la messio de casa.

Esclanya et Regencons.

Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E
aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los
esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
Tots
aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.


Gurb. (Sense notíssies de Gurb, Eduardo Mendoza)
Les rendes
de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre
uns anys ab altres. 1250 s.
Item los esdevenimens del dit loch
valen tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En
R. Folch en pago daquells X.m solidos quel
senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses
cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del
dit loch al bisbe de Vich.

Vich.
Les rendes de Vich
ab los esdevenimens valen uns
ab altres
tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu ni
ix van ab aquells que reeb lo batle
de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en
pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses
cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament
en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe
de Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats
lo senyor Rey an Peyro escuder de misser
Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC
solidos. E axi romanen. 500 s.

Tagamanent.
Les
rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes
pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de
les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Vilamajor.

Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme).
1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a
violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000
s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau des
Far.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo
batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço
que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

Cardedeu.

Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item
valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens
del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha
donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

Caules
de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen
cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del
dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle
per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son
assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell
pren en altres lochs de Cathalunya per ses
cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per
lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.


Sent P. dor. (Sentpedor)
Les rendes de Sent P.
dor
valen cascun any tro a. 2200 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey
pren lo batle tro a.
100 s.
Les quals rendes son assignades
al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre
alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara
te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit
cambi.

Rendes antigues
de Bergua et de Bergueda.
Les rendes antigues de
Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
Item los
esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
Les quals rendes son
assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que
pren per ses cavalleries.

Rendes de Bergua et de
Bergueda novelles.
Les rendes novelles de Bergua et de
Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per
lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun
any. 11750 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro
a....
En les quals rendes han assignacio los Preycados de
Barchinona de de II.m solidos a violari.
Item En R.
Esquirol servent per violari LX solidos.
Item hi
pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V
pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
Item dona
hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor
Rey de Bergua CCCLX solidos.
Item hi pren lo noble En R.
Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta
novellament per ses cavalleries per ço
que li leva de la assignacio que havia en les rendes que
cambia ab lo bisbe de Vich ço
es en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de
Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
Item ha cambiat
lo senyor Rey ab
labat de Sent
Lorens
de Baga les rendes de Balcebra qui son de
les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los
esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes
son sues perpetualment e laltre meytat pren en
paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos
quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena
tant tro que sia pagat.
Item hi pren En Ramon
Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et hals
li mudats lo senyor Rey II.m solidos
barchinonesos
.

Manresa.
Les rendes de Manresa valen
cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a....

En les quals rendes ha violari Na Berengere des
Puyol D solidos.
Item Na Sans
per violari
CLX solidos.
Les quals rendes exceptats
los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich.
E pot valer ço que hi
pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

Terrassa.

Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item
los esdevenimens valen tro a....
De les quals rendes pren En
Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot
lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na
Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella
ha assignats sobre la batlia de Barchinona a
violari.

Asi comensen les rendes de Barchinona.


Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
Les leudes de
les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
Item les
leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380
s.
E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga
en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes
damunt dites.

Leudes de vin de mar et de terra de la
ciutat de Barchinona.
Item valen les leudes del vin
de mar et de terra de la ciutat de Barchinona
tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles
de Barchinona tro a. 260 s.
En aquestes leudes ha
assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
Els
romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a
compliment dels X.m solidos damunt dits.


Renda dels
Maells de Barchinona et dels censals daquella.

Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona
et dels censals daquelles rendes valen cascun
any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.

En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho
de ça muller
cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per
interesse de M. morbatins quel pare de la dita
dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na
assignacio del dit senyor Rey
En Jacme.
Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a
violari X morbatins que valen XC solidos.
Tot lo romanent
de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga
en paga dels X.m solidos damunt dits.

Rendes dels Molins
Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de
la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey
valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta
venda senclou so que alguns foresters hi han qui
hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En
Jacme Çabastida
Simon des Lor per En G. Ça
Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den
Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara ço
quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço
que hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor
Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los
dits comprados los censals antichs que ha
assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren
Jacme Çabastida
per II.es moles et II quartans quey ha per
compra que A Çabastida
pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo
havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.

Item munta la part quey prenen los hereus de la
dona Na Berengarona muller que fo den Romeu
Gerart en lo moli que te el casal del Clot el
molnar de Barchinona lo qual li vene lo
senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso)
per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb)
carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta
es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos
troba que hi agues carta de gracia. Empero creu
que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres
la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita
venda fo revocada paguant lo senyor Rey
a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi
cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que
pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del
Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida
sua ab carta qui fo feta VIII idus madii
anno MCCCVIII (1308). E munta ço
que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item
munta la part quey pren En Simon des Lor ab les
II.es moles que te qui foren den G. Ça
Rocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel
senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la
qual part prenen los hereus den Simon de Vich per
interesse daço
quels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
Item munta
ço
quels
comprados
meten
en compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de
Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa
a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los
quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de
Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço
dels foresters et ço dels
censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
Item prenenen
les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona
perpetuals DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es
batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX
solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a
CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc
mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la
moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme ….
de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi
pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen
segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item
hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun
any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de
Barchinona
.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II
quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren la
nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey
altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit
qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.

Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona
qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
Item
En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners
tots dies qui fan lany XC solidos.
Suma que munten
los damunt dits violaris et salaris mes de V.m
solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui
fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a
vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella
ha assignacio se venen.
Item meten en compte los
comprados les obres reyals necesaries qui
si fan les quals fan lo batle el scriva
dels molins qui les donen scrites per menut el
compte es a vegades molt a vegades poch.
Item meten en
compte los dits compradors les vagues dels
molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades
a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo
batle general hi a a fer tots anys obra novella
qui munta a vegades a quantitat de ….
Item hi a
assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no
contrestant negune assignacio M. solidos.
E tot ço
que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de
Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es
fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

Tribut
dels Juheus de Barchinona.
Lo tribut dels jueus de Barchinona val
cascun any. 24000 s.
Los quals son assignats axi com se
segueix:
Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m
solidos.
Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m
solidos.
Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.

Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la
messio de la casa del senyor Rey.
Daquests II.m solidos mana
donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els
romanens romanen a la dita messio de casa.
E axi son tots
los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

Quintar
de Barchinona.

Lo quintar de Barchinona ten per
lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne
paga lo dit G. Olomar a la esgleya et
son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la
muller den G. Corroger çaenrere
sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
E
axi daço no sobre res.
Leudes
del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de
Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel
Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.


Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en
Barchinona.
Les leudes quel senyor Rey solia haver
en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
E el
senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P.
Burgues a cens de ….

Molins del Coll de la Çelada
de Barchinona.
La renda dels molins del coll de la Çelada
de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
E el senyor Rey
establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

Batlia de
Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la
ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.


Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any
tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch
de Vilafrancha
valen cascun any tro a. 300 s.
En les quals
rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello
a violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D
solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat
de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
Item En G.
de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar
dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en
lo plet qui es entrel senyor Rey e
lalmoyna dels fets de les Perallades.

Font
Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun
any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m
morbetins quel senyor Rey li ha donats.
En axi que prenga las rendes et fassa
sues tro quel senyor Rey haja
pagada la dita quantitat.

Bruch et Ça
Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia
poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En
Ramonet de Mediona.

Apiera et Agualada.
(Igualada)
Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro
a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada
ab los esdevenimens III.m solidos.
E axi
poden valer cascun any entre amdos los dits
locs. 15000 s.
E totes les dites rendes son assignades al
noble En R. Folch de sa vida.

Araprunya.
Les rendes
del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.

Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites
rendes son assignades a violari an Galceran Ça
Cort.

Tarregona.
Les rendes de Tarregona
valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes
ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra
del castell de Tarregona II.m solidos.
Item hi pren En F.
de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R.
Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble
En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor
Rey.

Valls et Santa Maria des Pla.
Les
rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a.
1275 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
E
les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de
Queralt per raho de les dites cavalleries.

Cambrils.
Les
rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Rey
ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
solidos quey ha dassignacio los quals pren en
paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey
li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1)
Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de
otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes
rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

La
Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades
valen cascun any ab los V locs de la dita
montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les
batlies dels dits locs valen cascun any ab
les questes tro a. 5000 s.
E totes les dites rendes
et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte
Durgell
per interesse tro sien pagats del
deute del preu del comdat.

Monblanch.
Les
rendes de Muntblanch valen cascun any tro a.
5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals
rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor
muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor,
Eleonor
).

Esprats Sent Marti et la Manresana.

Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa
Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

Argensola.

Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.


Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.

Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de Ça
Rubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
E totes les
rendes dels locs escrits en aquesta pagina son
en
Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per
ses cavalleries.

Timor.
Les rendes de Timor
valen cascun any tro a. 560 s.
En les quals rendes ha assignacio
En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

Pallarols.
Les
rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

Muntmaneu
et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça
Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

Guardia Palosa.
Les
rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

Puigalt.

Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

Sadaho
et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro
a. 240 s.

Sententoli.
Les rendes de Sententoli
valen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs
damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En
Berenger Dangleola a XV anys los quals
comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX lo
qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit
lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo
senyor Rey
al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre
les dites rendes cascun any apres los dits XV
anys.

Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat
lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a
ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor
Rey hasi retengut mirimperi et host et
cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas
anteriores
)

Copons.
Les rendes del loch de
Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de
sa vida.

Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer
cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la
casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses.
E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga
de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de
Jaca, Jacca, Iaca, Iacca
).

Cervera.
Les rendes de
Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de
la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En
les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo
noble En G. de Muncada IIII.m solidos.
Item hi pren lo
Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel
senyor Rey hi establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey
en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich
hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI
migeres et I quartera V puyerons dordi a
raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII
solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
deles honor per ques fan les dites migeres
haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
la terça
part. Item ha escambiats lo delme del forment
del dit loch et del ordi et de la mostura et de
la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta
batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et
esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
jaccenses.

Item hi prenen les sors menors de
Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D
solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX
solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de
Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item
hi pren En Johan Sanç
per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi
pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII
diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
Item
hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun
dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De
Oscha, De Osca, De Huesca
)
Item hi pren En Bernat des Soler de
Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any
CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per
violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners
jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis,
cafiz, cahiz, cahizada
).

Item hi pren En Bernat Percasset
cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per
tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona
Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL
solidos jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari
XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
Item hi
a
Nesteve Ça
Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes
prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
barchinonenses
.
Item hi pren En R. Dabella a violari
II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se
prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda
tot ço quen roman de les dites rendes.
Item ha
hom
a pendre en compte al comprador de les rendes per raho
de la caldera et de la mesura.
En les dites rendes
son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del
comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la
terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et
tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats
als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes
que tenia hom a la messio de la casa en
Cathalunya.

Almasselles.
Les rendes
Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals
rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot
lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la
cort.

Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer
cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab
les peytes questes cenes monedatge
calonies reensons dost et ab tots
altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres
la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos
jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
M. morabetins quel senyor Rey li dona et
que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.

Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas
pren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
E
el
dit loch tenen los marmessors del noble
compte Durgell.

Muntayana. Areny.
Lo
loch
de Muntany es atributat
et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres.
200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II
lochs dessus dits ab Pallars jusa son
assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

Los
locs
Dalos et de Meya.
Valen los locs de la
terra Dalos et de Meya entre les rendes els
esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
Aquest
loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.


Camerasa Cubells et Mungay.
Valen les rendes de Camerasa
et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000
s. j.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als
marmessors del noble comte Durgell.

Santa Linia et Lorens.

Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun
any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
E tenenles los
marmessors del comte Durgell.

Tortosa.
Valen les rendes
de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa
te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et
esdevenimens.

Assi comensen les rendes quel
senyor Rey ha en lo regne de Valencia
dassa el Riu de Xuquer e los violaris
et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens
et cavallers et altres homens del dit regne.
Valencia.
(1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar
ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de
los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino
de Valencia
, pues no precede a cada relación particular de un
pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y
vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la
uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta
ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico,
poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados
que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se
halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya
que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y
es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas,
procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas
aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de
producir en el total los cambios de cifras.

Primerament la
taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun
any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio
de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun
any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m
solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar tro
a. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de
la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es
de la messio de casa.
Item lo terç
del delme del pa et del vin de la orta de
la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi
de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terç
del delme
de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s.
(hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de
la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520
s.
Item valen los marchs los quals se
paguen cascun any per lo preu de les dites rendes tro
a. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels
lochs qui son assignats a la messio de la dita
casa.
Item munta cascun any lo censal lo
qual lo senyor Rey ha en la ciutat de
Valencia
. 102... s.
Son de la messio de casa.
Item donen
los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.

Item donen los dits jueus per bidenus cascun any.
40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de
la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha
lo senyor Rey en Valencia un fondech lo
qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per
atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey
li ha otorgat ques retenga de vida sua
CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any
lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda,
alhóndiga
).
Suma de totes les dites rendes les quals lo
senyor Rey
pren cascun any dins la ciutat de Valencia
axi com per menut son scrites. 79624 s.

Morella.

Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab
altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.


Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.

Son de la infanta dona Elionor.

Uxo.
Item
les rendes Duxo tro a. 8250 s.

Murvedre. (Murviedro,
Muro verde
)
Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
Son
de la messio de casa.
Item donen los jueus del dit loch
de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
Son de la
messio de casa.

Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira,
Alsira
)
Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.

Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
Item
donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut
cascun any. 50 s.

Corbera.
Item les rendes de
Corbera tro a. 3050 s.
Aquest loch es donat al senyor
Infant don Jacme
.

Cullera.
Item les rendes de Cullera
tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.

Gandia.
(Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son
de la messio de casa.

Dinia. (Denia, Dènia, Dénia,
Dínia
)
Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
Son de la
messio de casa.

Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200
s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.


Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente; Ontinyena)
Item
les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
Son de la messio de casa.


Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son
de la messio de casa.

Biar.
Item les rendes de Biar tro
a. 1100 s.

Sexona. (Jijona, Xixona)
Item les rendes
de Sexona tro a. 740 s.

Bocayren. (Bocairent,
Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor
)
Item les rendes de Bocayren
tro a. 1300 s.
Son de la messio de casa.

Item munten los
marchs
dels dits locs uns anys ab altres cascun
any tro a. 2273 s.

Bunyol.
Item les rendes de
Bunyol les quals nos venen negun any ans o
cuyl
(ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo
senyor Rey
et valen uns anys ab altres cascun any. 20000
s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don
Alfonso
al qual lo senyor Rey la (I.´ha)
donat.

Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos
venen ans los moros del dit loch donen cascun
any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres
drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a
II.m solidos per cascun any et axi valen cascun
any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val
lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la
messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.


Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
Item
valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa
tro a. 27328 s.
Son de la Infanta dona Elionor.

Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey
ha en Xativa encloses e comptats CCCC
solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456
s. 7 d.
Item munten cascun any los besans del dit loch
de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III
solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda
besante, bizantino
)
Totes les rendes dels sobredits lochs
de Xativa
te la senyora Infanta dona Elionor.
Suma de
les rendes quel senyor Rey pren cascun any en
Xativa comptats uns anys ab altres menys dels
esdevenimens. 11276 s. 11 d.
Suma de totes les rendes dels
lochs. 171280. s. 11 d.
Suma mayor de totes les
rendes quel senyor Rey ha cascun any en
lo dit regne de Valencia dessa el riu
de Xucher
axi con es scrit per menut et en
summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher
:
Xucar, Xúcar, Júcar).

Burriana.
Les
rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab
altres tro a. 7500 s.

Liria. (Lliria, Llíria)
Item
les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns
anys ab altres tro a. 7000 s.
Item los molins qui
son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense
per lo senyor Rey et tenlos de vida sua
En R. Ça Costa
valen de rendes cascun any menys de fedigues et de
luysmes....

Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te
lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

Godolest.
Item
Godolest te lo dit noble de ça

/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /

han et
ça mare sobre
les dites rendes del almudi. 300 s.
Item pren maestre Pau
sobre les rendes del dit almudi per guarde de la
Darassana. 400 s.
Item pren Narnau Messeguer sobre les
rendes del terç
del delme
de la orteliça.
600 s.
Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol
sobre les dites rendes de la orteliça.
100 s.
Item pren en la renda del bany de la moreria
En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los
hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur na
feta tro quels haja donats et assignats
en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
Item
pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.

Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria
per violari. 200.
Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el
censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
Item pren la
muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.

Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit
censal. 100 s.
Item pren Na Berengere Lulla
sobre lo dit censal. 1000 s.
Item pren En Berenguer de
Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
Item
pren En Pons de Matero sobre el trehut dels
jueus de Valencia per violari. 1000 s.
Aquests son tornats
a la messio de la casa.
Item prenen los falconers per lur
quitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
Item
pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch
(zoco) per violari. 300 s.
Prenlos lo bisbe
de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren En
Jaquet de Leo. 365 s.
Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.

Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
Item hi pren En
Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
Prenlos
Aznar de Biesca.
Item hi pren Narmessen
muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere
tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey
li deu. 180 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item
hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.

Nols pren ara per ço com es pagada.
Item pren En
Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
Aquests
li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la
taula.
Item hi prenen Ios falconers per lur
quitacio. 2000 s.
Item hi pren En Romeu Gerau en les
rendes de Castello per violari. 500 s.
Item hi pren lo dit En
Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor
Rey. 100 s.
Item hi pren En Salvador de Terol de les dites
rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns
anys ab altres tro a. 400 s.
Item pren lo noble En
G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
Item pren En G. de Canes
veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
Son
de la messio de casa.
Item hi pren Maestre Berenguer des
Far. 500 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo
senyor Rey.

Item hi pren Nalfonso Martinez et
deune fer I cavall armat. 1000 s.
Prenlos lo bisbe de
Barchinona
per lo senyor Rey.
Item pren Nuguet
de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet,
Ugo, Hugo, Huc, Ug, Uc
)
Es mort et axi no prenen
res.
Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe et
el capitol per les II.es parts del delme. 333 s.
4 d.
Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit
bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000
s.
Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte
Durgell.

Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari.
500 s.
Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment
que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
Item prenia
perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra
del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
Ilem prenen
en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol
per les II.es parts del delme. 425 s.
Item pren En P. Ribalta per
violari en la renda del erbatge. 1000 s.
Item hi pren En
G. dez Vall. 240 s.
Item pren Narnau Çafont
per violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
Es
mort et axi noy prenen res.
Item hi pren En
G. Jafer. 1000 s.
Item hi pren cascun any dels diners de la dita
batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII
ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres.
166 s. 8 d.
Iten hi pren les dites rendes de la batlia el
noble En Bernat de Serria. 3000 s.
Item hi pren En G. des Freix
et deune fer I cavall armat. 500 s.
Es tornat orb et
axi prenne D solidos a violari.
Item hi pren En
Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici
de la dita batlia. 150 s.
Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.

Item pren En Gonçalbo
Çabata per
successio de ça
mare en les rendes de Xativa. 1000 s.
Item hi pren En P. Jacme
capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
Item
hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
Item hi pren
Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita
batlia ho qual que sia batle. 400 s.

Item hi pren En Bernat Dargençola
savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita
(damuntdita) batlia. 50 s.
Item hi pren lalcayt de
la moreria de Xativa. 200 s.
Item hi pren lalcadi. 50 s.

Item el Salt el Çahat
Medina
. 30 s. (zalmedina, çalmedina)
Item
hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
Item pren lo
batle general
del Regne de Valencia per son salari
en les rendes de la batlia. 4500 s.
Item hi pren lo batle
de Bunyol. 100 s.
Lo senyor Infant don Alfonso te aquest
loch.

Suma de tot los violaris ques paguen cascun any
en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de
Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

Les
quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells
del regne de Valencia.
Primerament pren lalcayt del
castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item
lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.

Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700
s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia.
2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de
Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de
Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren
lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item
lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell
de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis
entre forment et paniç
que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro
a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites
guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de
totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne
de Valencia. 77925 s. 10 d.

E munten les rendes axi com son
assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest
compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit
any foren venudes. 172988 s. 1 d.

Assi comensen les rendes
quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el
Riu de Xuquer exceptats los locs de Ella et
de Novella e de Asp.

Primerament lo dret
del quirat de la Duana dels moros de la vila
Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et
calonies et alquieda abatuts salaris et messions
pot valer uns anys ab altres cascun any tro a.
14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del
dit loch ço es lo dret quels mercaders
cristians paguen de les mercaderies que compren et venen
cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif;
sherif ?
)
Item pot valer cascun any lo dret quis
cull en lo port del cap del Aljub abatut lo
salari del cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret
de les cabeçes quels moros de la vila Delch et
de son terme paguen cascun any al senyor Rey.
4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels
dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari
dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer
cascun any les gallines quels dits moros paguen al
senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300
s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres.
500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli
los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua
quel senyor Rey ha en Elch lo
qual se ven es pertex per cascun dia als
moros de les alqueries del dit loch Delch
abatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any
tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat ço
es lo dret que paguen los moros del dit loch per
la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba :
blanca
)
Item pot valer lalmagran quels dits
moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del
collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda
(alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey
tro a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les
mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item
val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey
lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la
tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.

Item es lo tribut quels juheus del dit loch
paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot
valer lalbufera (albufera) Delch cascun
any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels
moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000
s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de
les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo
terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant,
Alicante
) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc
(açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit
loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la tafuraria del dit loch tro
a. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola
cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item
donen cascun any los juheus del dit loch de
Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden
valer les rendes de Guardamar cascun any tro a.
1500 s.

Suma major de totes les rendes quel
senyor Rey ha en la dita partida del regne de
Valencia
. 68333 s. 4 d.

Les quantitats deius
scrites se paguen cascun any per retinencies
dels castells et lochs de la dita partida del Regne
de Valencia.


Primerament pren cascun any Narnau Torrelles
per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia
Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item
Berenguer de Maçanet per
retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de
Tramaçet per retinencia del
castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per
retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo
senyor bisbe et el capitol de Cartaginia
(Cartagena) prenen cascun any per lo delme
de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren Nalfonço
G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la
dita alcaydia. 800 s.

Aquests son los salaris
ques paguen cascun any en la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren Narnau Torrelles per salari
de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo
assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.

Item pren per salari cascun any lo batle general per
salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano
per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat Ça
Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva
de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item
Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs
(moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.

Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la
alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo
almoxerif, I.´almoxerif
) per salari com es alarif dels
moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que
paguen al senyor Rey. 150 s.

Aquests son los
violaris quel senyor Rey mana donar cascun any
en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren En
Ponç de Matero quel senyor Rey
li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
Aquests pren ara la
casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000
s.
Item Domingo Ponçano
per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu
den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.

Item Johan Pereç
de Vesques per violari
cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena)
cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per
violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia
de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

Aquestes son les
assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels
dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

Primerament
al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha
podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa
la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent
quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro
a. 25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an
Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey
li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes
retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
Aquests
pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li
mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
Item an
Michel Martineç vehi
Delch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig
Molto
quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son
assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur
vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

Les
quantitats deius scrites mana lo senyor Rey
esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels
castells.

Primerament al castell Doriola cascun any per obra.
4000 s.
Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
Item als
murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.

Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita
partida del Regne de Valencia per retinençes
de castells et de locs et per salaris de
officials et per violaris et per assignacions
axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
E
munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.

E axi no basten les rendes a les dites pagues ans
ne fallen. 12917 s. 6 d.

Aquestes son les rendes quel
senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et
Dasp. (de Asp)

Ella.

Primerament munta
cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen
cascun any los moros del dit loch al senyor Rey.
12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch
cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines
quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 300 s.
Item munten les cabeçes
quels moros damunt dits paguen cascun any tro a.
2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del
alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla
que sembren IlII diners que poden valer cascun
any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los
delmes
ab la alfacra quels moros del dit
loch donen al senyor Rey cascun any tro
a. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a
la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta
lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen
cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre
(albeçre)
cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun
any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item
val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro
a. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit
loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lo
tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100
s.
Item munta cascun any lo quirat qui
es dret quels dits moros paguen per les coses que compren y
venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen
cascun any les calonies quels dits moros paguen
tro a. 4000 s.

Suma de totes les rendes quel
senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro
a. 23705 s. 9 d.
Novella.

Primerament munta lalmagran
quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey.
12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen
cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines
quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les
cabeçes quels dits moros
paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.

Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch
donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
Item val latarif a la
part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer
quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los
molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val
lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de
loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda
cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros
paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los bayns
del dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item
poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500
s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit
loch de Novella.
22303 s. 3 d.

Asp.

Primerament
val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item
val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.

Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.

Item valen les cabeçes del
dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los
delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.

Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo
delme
de la venema.
100 8. (verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del
senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits
moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del
quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.

Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.

Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any
en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes
les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

Aquestes son les
quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

Primerament
al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits
locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que
preses et agues totes les rendes et esdevenimens
dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per
delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
Item
an Pelegri de Muntagut per retinença
del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel
de Libia per retinença del
castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle
per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.

Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien
meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp.
200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs
mesquites cascun any axi com han acustumat
et han ne carta de confermacio de la senyora
Reyna
de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola
quel senyor Rey lur mana donar cascun any
en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafis
dalcandia et altres VII cafis de panis
que valen cascun any tro a....

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Arago et los violaris et assignacions que
per concessio del senyor Rey e de sos predecessors
prenen en les dites rendes alcuns richs homens et
cavallers et altres homens del Regne de Arago.


Terol et ses aldeas.

Primerament es
la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j.
(Teruel)
E daquests pren el Judes M.
solidos per son ofici cascun any.
Item hi pren CC
solidos per cullir la peyta.
Item hi prenen IIII
alcaldes CCCC solidos.
Item VIII jurats DCCC solidos.
Item
lescriva del consell C solidos.
Item IIII andadores
CC solidos.
Item II saigs LX solidos.
Item I cridador
C solidos.
Item el consell de la vila de Terol per armes
CCC solidos.
Item el Justicia XL solidos.
Suma de ço
que hi prenen los damunt dits cascun any IIImCC solidos
jaccenses.
E axi romanen cascun any de la dita
peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
E aquests te assignats
lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
Item
lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo
noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps
ab la dita peyta et ab les altres rendes de
Terol exceptades les rendes deius scrites les
quals no son assignades al dit noble (1).
(1) Siguen aquí dos
párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de
los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de
renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota
al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que
aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos
de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que
aparecerá más adelante.

Item an Rodrigo Gil Tari vehi
de Saragoça
per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
Item a
don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D
solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses
cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
Suma
de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi
es egual la reebuda del dit tribut a les dites
assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro
a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut
cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL
besant.
Aço
te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab
CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.



Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any
tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C
solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC
solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de
Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya
mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.

Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral
Dalbarraçin
CCC solidos jaccenses.
Aquestes quantitats que son en
summa
DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

Albarraçin.

Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.

Daquests te assignats Simon Yvanyes CC
solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen
CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran
Loppes Daredia
(de Heredia) per M. solidos quel
senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel
dit muntatgo valla mes o menys et part
los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita
guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta
dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun
any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle
DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del
dit castell Dalbarraçin
et dasso hia letra del senyor Rey.
Item
lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat
et teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill
(adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC
solidos.

Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
Valen les
rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
E aquests pren En R.
de Bolas
en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun
any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat
en los diners del
erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

Huesa
e ses aldeas.
Primerament donen los homens
de Huesa et de ses aldeas cascun
any per tribut.
3000 s.
E aquests pren lo noble Nartal
Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.

Item pot muntar la sofra et els erbatges
et altres drets quel senyor Rey ha en los dit
loch tro a D solidos. Item que donen cascun any
los moros per dret tro a CCC solidos.
E exi
es per tot aço.
800 s.
Aquests pren lo dit comanador de Muntalba
(Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una
cavalleria et mige.

Darocha et ses
aldeas.

Primerament donen los homens de les
aldeas de Darocha cascun any per peyta.

10000 s.
E daquests pren el judes cascun
any per son salari CC solidos.
Item ne prenen
cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es
quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo
noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val
el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E
aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey
los ha donats en beneplacitum menys de
negun serviy.
Item val el peatge et el pes
et los morabetins de les taules de la carniceria et el
loguer de algunes tendes uns anys ab altres ab
la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.

E daquests pren Garçia
Ferrandes per retinença
del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es
cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes
Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença
del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi
pren Johan Remires per retinença
del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
Item hi
pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau
de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes
les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de
Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item
donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX
solidos solia pendre Garçia
Simon
a violari per II cavalls armats. E apres la mort del
dit Garçia Simon el
senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes
quel dit En Garçia Simon
devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun
any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar
los deutes del dit En Garçia
Simon tro que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos
negros
(Ojos negros) que es aldea de Darocha
et valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo
Garçia que li ha donades
per heretament per tots temps.

Calatayu et ses
aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud,
Kalat Ayud, etc.
)
Donen cascun any los homens de les
aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E
daquests prenen cascun any los monges de
Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI
adalentados et lescriva de les aldeas
sengles morabetins que munten cascun any XLIX
solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan
Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lo
peatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests
ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi
te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m
solidos per cavalleries ad beneplacitum.
Item D solidos a
violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet
lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per
totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo
romanent et totes les altres rendes et esdevenimens
del dit loch ab ses aldeas te la senyora
Infanta dona Elianor
qui ho te per cambra.

Salines de
Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les
quals ha la terça part et
aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

Santos.

Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren
En Gonçalvo Garçia.


Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun
any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo
noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça
(Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor
Rey los homens de la vila de Fariça
et de ses aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests
te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe)
per X cavalIeries.
Item val el peatge cascun any
tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo
Garcia
cascun any per retinença
del castell de Fariça M
solidos.
Item en Gonçalvo
Roys
de Fariça D solidos
per retinença del castell de
Bordalua DC solidos.
Item donen los moros de Fariça
cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la
retinença del dit castell a
compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo
Garçia per la dita retinença.

Item poden valer les calonies de cristians et de moros
et homicidis tro a. 400 s.

Taressona.
(Tarazona)
Val el peatge et les saques ab
lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et
ab lo dret dels cussols del almudi del pa
et la leuda de la carniceria dels moros cascun
any tro a. 7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero
Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per
dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no
basten.
Item es tribut que donen los moros cascun
any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del
monestir de Tolobres CCL solidos.


Item en Gil Darada cascun
any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que
son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen,
Eximen, Gimeno, de Foces
) per ses cavalleries.
Item
pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.

E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per
ses cavalleries et en defelliment dasso
sobre lo peatge et les saques de Borja.


Torrellas.
Donen cascun any per peyta los
homens
del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En
Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey
feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetins
dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan
per interesse del dit preu.

Sent Marti. (San
Martín
)
Aquest loch te el noble Nartal
de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.


Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro
a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per
retinença del castell del dit
loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu
quel senyor Rey li deu per
la compra daquest loch.

Senta Creu. (Santa Cruz)
Aquest
loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
Empero solia mes
valer mas es despoblada.
Aquestes rendes pren Martin
Xemenez de Vera
per interesse del preu quel senyor Rey li
deu per lo loch de Los Fayos.

Mallon. (Mallón)
Donen
cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En
Lopp Sanxes de Luna per retinença
del dit castell de Mallon D solidos.
Item ne pren dona
Maria El Moral
veyne de Taressona per violari CCC
solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta
gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo
loch
es pobre.
Item hia lo senyor Rey
heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de
renda tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero
Martines de Calatayu
scriva del senyor Rey.


Borja.
Primerament lo tribut et la peyta
que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests
pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.

Item donen los moros del dit loch cascun any
per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna
per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los
drets de les saques ab les tendes et ab
les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels
cussols del almudi del pa et ab alcuns
altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals
pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença
del castell de Borja M solidos.
Item ne pren Fortaner de
Binyech
per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne
pren Pero Pereç
Dalcolega
per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
meses
D solidos.
Lo romanent que es tro a M
solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania
et lalfaquimat et el sapsala cascun any
tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter
del senyor Rey a violari CC solidos.
EIs romanens
pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el
dit loch de Borja I heretament ço
es la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins dor
et aquest heretament solia esser de la retinença
del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera
tots temps al noble Nartal de Luna.

Magallon.
(Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per
peyta et per questa et per azembles et per
cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell
(Cornel) per VI cavalleries.

Saragoça.

VaI el peatge de la ciutat de Saragoça
cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del
almudi del pa de Saragoça
ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor
Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo
pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro
a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item
lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de
Ricla ço es la carniceria el pes els cussols
valen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.

E aquests pren lo merino de Saragoça
et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que
romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.

E part aço
pren lo merino tots los homicidis et calonies
de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
Item
es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun
any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M
solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI
cavalleries.
Item oltra aço
poden valer les escampadures del almudi del blat ab
ço
que les gens donen a les mesures oltra eIs
cussols et teho Martin de la Loça
a violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val
lescrivania del salmedinat (çalmedina,
zabalmedina, zalmedina
) de
Saragoça la qual es del senyor
Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha
donada el senyor Rey entre Domingo Johan
e el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun
la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia
tota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge
de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo
noble En Pero Martineç
de Luna
per I cavalleria et prenlos per ma del
merino de Saragoça.


Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
Paguen los
homens
del dit loch cascun any per cavalleries.
2000 s.
Item paguen cascun any per cena. 300 s.

Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça
ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et
ell et axi el dit bisbe pren les rendes.


Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor
Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per
peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun
any lo peatge del dit loch ab la leuda de
la carniceria e veno el batle general et
pren los diners el merino de Saragoça
tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl
per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor
Rey
) en Grizenich un heretament quis te per lo
senyor Rey a cens de II cafis de forment et
prenlos el merino de Saragoça.

Ricla.
Donen
cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun
any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell
per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussols
et la carniceria et el mercat del dit loch tro
a CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça:
axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.


Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item
donen per exericança et per altres rendes quel
senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo
noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses
quel senyor li deu.

Aranda.
Donen cascun any los
homens
del dit loch per tribut lo dret ques
segueix ço es que tota casa en que estien marit et
muller donen una arrova de blat ço es mig ordi
et mig forment.
E donen los moros del dit
loch exericançes et algunes sofres et
albaquella et tributs de forns et de molins et
donen lo quart del fruyts del rega et
dels fruyts del seca el quint. Item donen
cascun any per peyta MD solidos. E segons lo
temps dara poden valer totes les dites coses cascun any
ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro
a. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero
Ferrandes
per IX cavalleries.
El castell del dit loch
te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero
Ferrandes de Ixer
. E pren per retinença del dit castell en les
salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

Illuaca
(Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor
perpetualment a serviy de III cavalls armats.

Roda.
(Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a.
1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es
cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de
Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge
del dit loch et lort del castell et laretament
daquell castell. E el peatge et la leuda
que es dita del sendero que pot valer tro a XXX
solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes
que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit
castell poden valer tro a. 1500 s.

Alago. (Alagón,
Alagon, Alagó
)
Donen los homens del dit loch
cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust
(Tauste) per jou de besties cosa certa et per
exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens
cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et
menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
E
aço te el
noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
Item lo
peatge
ab lalmudi et tributs de tendes
pot valer cascun any tro a. 850 s.
Item lo
fusiello
cascun any tro a. 50 s.
Item lo
tribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
Suma
daço (1). 1200 s.
(1) En esta suma no se comprende la
primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en
el códice.
Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana
muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos
en paga de son exovar. (ajuar ?)

Vall
de Roures
. (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de
Beseit
)
Lo dit loch ab tot sos
termens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

Suera
et ses aldeas. (Çuera,
Zuera)
Donen cascun
any per peyta et per tribut. 14000 s.
E aquests pren lo
noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
E part aço
ha el senyor Rey en Suera lo
tribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols
del pa. Item los pares de la cassa ço
es cunills et perdius que paga cascun
cassedor I perell en cascun any. Item les
calonies del mont. E pot valer tot aço
cascun any tro a. 300 s.
E aquestes rendes te Pero
Xemenez …. lendaça
qui hi pren a violari CC solidos.

La Pena de Catavello
ab la honor et ab Jas et ab
la vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo
Dagues
ensemps ab lo castell de la Pena et
pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500
s.

Almudevar et ses aldeas que son
aquestes:
Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.

Donen cascun any per peyta. 10000 s.
Te ho lo
noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón,
Artal d´Alagó
)
Item cascun cassador de perdius
o de cunills donen cascun any sengles perells

et pot valer tro a. 40 s.
Item hia una Torra
de muli que dona lo senyor Rey an Johan
Dalmudevar
porter et fan cascun any II perells de
capons.
Aço
pren lo batle general.


Bolea.
Donen cascun any per tribut. 2000 s.
Et C
cafis de forment.
Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio,
ordio, hordeum, ordeum
)
Suma que pot valer tot aço.
3500 s.
Aquest loch jassia que valla molt
mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan
solament.

Loarre.
Los homens daquest loch
solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que
foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de
Saragoça
no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En
Blasco Peres des Lor ço
es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et
els romanens D solidos per retinença
del dit castell. E ell te el dit loch ab
totes ses calonies.

Luna.
Les rendes daquest
loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et
son privilegiats que donen cosa certa per jou de
besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que
donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de
Luna
pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço
te Pero Garçes
Matafogo
a violari.

Tahust. (Tauste)
La
peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de
Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa
per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de
terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot
valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de
Compas
et ab los cussols tro a. 600 s.
E
daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey
Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo
cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons,
Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey
li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.


Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
Pot valer
lerbatge et el peatge et les
saques et la meytat de les calonies del munt
cascun any tro
a. 2800 s.
Aquests pren lo noble En Johan Xemenez
Durrea
per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia
Dangleola
muller sua.
Ara ho te lo
senyor Infant don Jayme
quil reemi del dit
noble.

Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello,
un castillo, etc.
)
Solien donar cascun any los
homens
del dit loch per cavalleries. 4000 s.
E
puys lo senyor Rey privilegials que
pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa
certa
). E
apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo
dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item
ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val
tro a. 170 s.
Aquests pren lo noble En Pero
Martinez de Luna
en paga de ses cavalleries.
Item hia
lo senyor Rey un poch daretament que li fo
confiscat et pot valer de renda cascun any tro
a. 10 s.
Aquests pren lo batle general.
El dit
heretament pot valer tro a CL solidos.
Item lo
castell del dit loch te En Johan Garçes
a violari.

Biel.
Donen cascun any los cristians
peyteros per tribut I cafis de forment et altre
dordi per jou de besties et arroves de blat de les
cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels
jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut
dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble
En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar
de dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lo
te lo senyor infant don Jayme qui la
reemut.

Longares et Ivardues.
Les
rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo
noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
Item
donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha
mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.


Assotiello e Orocal.
Aquests lochs
son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.

Lobera.
En aquest loch no estan sino
pocs infansons. E estanhi II o III peyteros.
E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey
pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En
Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

Çer
castiello.
Çer
castiello
que es dit Ruyta noy ha sino tansolament
el castiell et el munt. E aquest
castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad
beneplacitum. E pren per retinença
del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu
que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que
pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro
a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.

Urries.

Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500
s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una
cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa
cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.

Rendes
de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui
han casa III solidos cascun any et donen los pegullares
ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX
solidos donen axi mateix III solidos.
Item dona tot lo
consell C kafis del blat meytat forment
et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En
Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000
s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.

Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell
per lo senyor Rey ad beneplacitum.

La Reyal.
Los
homens
daquest loch son franchs de totes
coses et vense el peatge del dit loch tro
a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor
Rey
en paga de ses cavalleries.
Item les saques
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an
Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

Hisurre.

Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest
loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses
cavalleries ad beneplacitum.

Merinado de Jacca.
Puypintano
Unduespintano et Castiello qui peyten
ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena
et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau
de Tramesset
per II cavalleries.

Ruesta.
Solien donar
per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa
cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de
besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el
noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.


Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los
homens
qui ha casa II solidos cascun any et
pot valer tro a. 800 s.
Item hi solia haver I forn lo
qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del
dit loch son franchs a temps de tota re la qual
franquea no es encare complida.

Escho. (valle
de Echo ?
)
Donen cascun any per tribut. 500 s.
Aquest loch
te Michel Pereç Darbe a
violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit
Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el
dit loch.

Artieda.
Donen cascun any per tribut C
kafis de blat meytat forment et meytat
ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna
et sos fills dius certes condicions et encare
el senyor Rey nol ha cobrat.

Vila
real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos
cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una
cavalleria et no hi basta.

Lorbes.
Donen los homens qui hi
han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest
loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.


Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun
any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es
cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te
Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
retinença M solidos ço es D
el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els
romanens D solidos en les salines de Remolins.

Ansso (Ansó)
ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.

Donen cascun any per tribut. 1000 s.
Aquests pren el noble En
Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

Verdun.
Donen
per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble
En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo
mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G.
de Seta.

Xivaregay.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey
vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000
s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia
Gar
çes per
interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la
qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m
solidos jaccenses.

En la vall de Echo son aquests lochs et
peyten ensemps:
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.

Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
La
dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

Vilanova
Larraç Suesa Bosa.
Aquests
lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I
cavalleria.

La vila et la vall de Arues.
La dita vila et
vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria
et no hi basta.
En la vall Daysa son aquests locs et
peyten ensemps:
Aysa Siyunas Esposa.
Aquests
III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa
LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
Aqueste pren el
noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

Arahues de
Solano. (Araués, Aragüés)
Donen cascun any per peyta.
130 s.
Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses
cavalleries.

Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis
de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per
retinença del castell de
Grossi.
Item pren lerbatge del puig del
castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per
lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

Oscha. (Huesca,
Osca, Wasqa, Uesca, etc...
)
En la ciutat de Oscha es el
peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts
de la pobla del senyor Rey trahuts
de les açitanes.
E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a....
Item
donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te per
cambra la senyora Infanta dona Elianor.
Les quantitats
dius scrites se paguen cascun any
perpetualment de les dites rendes de Oscha.
Primerament per
adobar et reparar los murs de la ciutat cascun
any M solidos.
Item a la prebosteria cascun any DCC
solidos.
Item al Temple MDXL solidos.
Item al batle
major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
Item
al batle de la moreria per son salari CC solidos.
Item al noble
En Pero Dayerbe et a dona Violant ça
muller M solidos.
Item al abat de Muntarago per una tenda
que loga a la tintoreria per exugar los draps XX
solidos.
Item al scriva que scriu les rendes quan
se venen per salari seu XX solidos.
Item als jurats Doscha
per ço com venen la hon les rendes se venen C
solidos.
Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la
ciutat et en encant X solidos.
Item a I jueu corredor
qui crida la venda de la alcaçeria
et de los baldraseros Xll diners.
Item al
savalaquen de les aventures de la moreria per raho
de sos arienços
ço es que ha de XII diners III malles.
Item del
romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son
quart de XII diners III diners.

Ciutat de Jacca.
En
Jacca es lo peatge lalmudi la caldera
de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço
que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.

Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries
sia que valla mes o menys.

Campfranch.
(Campfranc, Campo franco, Canfrán)
Donen per peyta cascun
any. 500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per
una cavalleria.
Item lo peatge del portal de Campfranch et
del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les
saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
En
aquests ha les assignacions quis seguexen.
Es assaber lo noble
Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
Item lo
noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M
solidos.
Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes
que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist
et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença
del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
Item
prenhi la retinença del
castell de Verdego lo qual te Garçia
de Vera
per les retenes del matrimoni de la Infanta de
Castiella
et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
Item
prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les
mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXIl
solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça
(Lanuza) et Johan Ferrer.
Item lo noble Nexemen de Fosses
per una cavalleria D solidos.
Item el castell de Camdalxu
que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren
en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que
ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et
III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques
de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu
cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença
del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
Item pren Bernat
Guasch
(Guasc) juglar en les rendes del dit peatge
a violari CCC solidos.
Suma per tot aço
IIII.m DCII solidos.
Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo
batle general.

Camp de Jacca ab la honor.
Te ho el noble
En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.


Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

Te
ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi
basta.

Vull prop Jacca.
Los homens daquest loch
donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
10
morbetins.
Aquests te En G. de Jacca a violari.

Biescasa.
(Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey
per I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els
cussols poden valer et prenlos el batle general
tro a. 100 s.

Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.


Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per
peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII
cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo
peatge de la aygua que pot valer cascun any tro
a. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna
per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses
cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar tro
a. 80 s.
E aquests pren lo merino.

Merinado de
Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per
privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor
Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a
II.m ovelles et aço
ven lo batle general cascun any et pot valer tro
a. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R.
de Bolas
en paga tro a concurrent quantitat de M
solidos que te a vida sua per retinença del castell
Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC
solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de
Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a.
200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha
(Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies dels jueus
per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et els
cussols et la meytat de la casa de la Bardena de
la Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle
general.

Morello.
Donen cascun any per peyta o
tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII
cavalleries.

Bellsuey Senta Maria. (Bellsué,
Belsué)
Donen cascun any per tribut. 150 s.
Teo
En Gil de Jacca a violari.
Item hia un heretament
que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.


Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar.
(Peña)
Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de
La Mesa. 200 s.
Item los homens de Lusar. 17 s.
E I cafis
IIII quartans dordi.
Item cascuna casa I gallina
que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
Item lo
carnatge et les calonies.
Suma que pot muntar per totes coses.
300 s.
Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença
del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa
Eulalia ad beneplacitum.

Sarayena ab ses
aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
Los homens de
Saranyena et de ses aldeas donen cascun any.
12000 s.
Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII
cavalleries.
Item hia II molins et II forns. Item peatge
et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
E totes
aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.

Suma daço. 14500
s.
Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
E oltra
asso pren En Johan de Vallés a violari en los
cussols del mercat II quartans
de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.

Item en lo terme del dit loch ha salines
de compas
que valen tro a. 50 s.
Aquests pren lo
batle
general.
Item lo muntatgo te Johan de
Cerenyene
et donen cascun any los quals pren lo
meri
de Oscha. 20 s.

Nocito et sa
honor.
Los homens daquest loch donen cascun
any 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua
et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro
que haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m
solidos et que el de miga no prena lo
dit hereu les rendes en paga.

Honor de Favana.

Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per
heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

Costean.

Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.

Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et
als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any.
5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.

Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot
valer cascun any tro a. 120 s.
Aquests te assignats En Michel
Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

Barbastre.
(Barbastro, Balbastro, etc)
Es hi lalmudi del
pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II
peatges.
La terça part
daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
La Esglea
de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
Item la
moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
Item
lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de
vin.
Item hia un casal de bayns que no val
re. (banys, baños)
Les dites rendes pren Gombau
de Benavent
per IlII cavalleries et noy basten.
E
oltra les dites rendes ha el senyor Rey en
Barbastre la meytat de la renda de la barcha de
Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
Laltre
meytat los homens de la vila.
Item hi es lalmunia
(la almunia) que es dita dels Gassols que dona al
senyor Rey per tribut cascun any et prenlos
lo batle general. 20 s.

Alquessar et ses
aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qsar: fortaleza, castillo)
Donen
cascun any. 2500 s.
Dels quals pren Johan de Bidaure qui
te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII
cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos
pren En Boyl per retinença del dit castell.

Ahuescha.
(Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any.
1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.


Sevil et los Castellones.
Donen cascun any.
180 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses
cavalleries.

Nabal. (Naval)
Es hi un forn en
que coen tots los estedans del loch. Item
una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un
ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun
any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment
et ordi et avena. Item fan sofra ço
es que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres
serviys al castell quan ops hi es. Item donen los
dits moros la novena part dels fruyts que cullen.
Item los carnicers donen leuda de les carns en axi
que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner.
Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo
dit castell terç de les
calonies de vinyes et de orts.
Totes les dites rendes te
Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et
basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

Aynsa.
(Ainsa, Aínsa)
Es hi el peatge. Item los
cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos.
Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.

Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per
II cavalleries et no hi basten be.
Bielsa.
Belsa
donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
Aquests pren Nexemen
de Fosses per una cavalleria.
Item les ferreries poden valer tro
a. 1000 s.
Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es
cavalleries.

En la vall de Gestau Saravella.
Fan
cascun any. 250 s.
Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna
ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

Vall
de Portoles. (Portolés)
Donen cascun any tro a. 250
s.
Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige
cavalleria.

Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
Los
homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
Aquests pren lo noble
En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC
solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

Vall
de Breoto. (Valle de Broto)
Donen cascun any los
homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot
muntar tro a LXXX cafis.
Aço
te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

Torla.

Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons.
(mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a
violari.

Seguron et Ahuerta et la honor.
Los
homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
Aquests pren el
noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

Oson.
Aquest
loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a
tots temps sots esta forma: quels homens del dit
loch no puxen fer mal ne donar don al
regne Darago abans lo senyor Rey los puxa
haver en temps de guerra.

Possant.
Los homes
daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen
Cornell per I cavalleria.

Barbegal.
Donen per
tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.

Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a
la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta
dona Blancha.

Cortilles et la honor et Cornes
et Beseran.
Aquests locs te En Ferrando frare
del senyor Rey
per una cavalleria et bastahi
escassament.
Sardassa.
Los homens daquest loch fan
cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de
civada.
Aquests pren lo batle.

Archussa
et Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.

Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.


Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any.
1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.


Elsen.
Donen cascun any lo nove
de tots los camps reelencs que pot muntar cascun
any tro a. 140 s.
Daquests deu dar compte el
batle de Ribacorça.
(Ribagorza, Ribagorça,
Ripacurcia, etc
)

Monolus
et ses aldeas.
Donen cascun any per peyta los cristians del dit
loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench.
Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any
XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer
totes aquestes rendes tro a. 200 s.
Aquestes pren Garçia
Loppes Dansano
per retinença
del castell de Monclus. E oltra aço
pren per retinença del dit
castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera
(San Esteban de Litera).
E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut
en lo tribut dels jueus Darago.

En la vall de
Tarancona son aquests locs:
Palo Trillo
Morello.
Aquests locs solien donar cascun
any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea
que han los homens dels dits locs per ço
com tots aquells locs son erms no paguen sino.
500 s.
Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una
cavalleria.

Ribagorça.

Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça
son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.

Item paguen cascun any los homens de Ribagorça
al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

Lo
tribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
Item donen los
jueus
del Regne Darago cascun any per tribut al
senyor Rey. 43300 s. j.
Aquestes assignacions son sobre
els diners del dit tribut.
Primerament hia
assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de
Sadava cascun any M solidos.
Item Michel Perez
Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra
D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego
per violari M solidos.
Item dona Alvira Loppez de
Quadret
muller que fo den Johan Çabata
per violari D solidos.
Item Michel de Gorrea ad
beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Exemen
Peres de Pina
el jove per IIII cavalls armats ad
beneplacitum II.m solidos.
Item Pero Pomar per IIII cavalls
armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Michel Peres de
Gotor
per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item
Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls
armats ad beneplacitum M solidos.
Item la senyora Infanta dona
Blancha
monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena)
per ça provisio
M solidos.
Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin)
per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te
en les salines de Remolins et en lo guiatge de
Ribagorça D solidos.
Item
el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m
DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
Item
Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D
solidos.
Item Sanxo Garçia de Setes per retinença
del castell de Darocha DCCC solidos.
Item En P. Lobet
scriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
Item Geralt
Avarcha
(Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD
solidos.
Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DO
solidos.
Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et
mig
armats ad beneplacitum II.m CCXLIIlI solidos.
Item Blasco
Massa de Vergua
(Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M
solidos.
Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.

Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI
diners.
Item lesglea de Senta Maria del Puig
de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar
tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
Item
dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco
Xemenez Dayerbe
a violari M solidos.
Item Johan Garçes
Dalago
per retinença del
castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos
que te per la dita retinença
en les salines de Remolins DC solidos.
lem Vicente Gonsalves
Coronell a violari CC solidos.
Item Gonsalvo Peres Dalago
falconer per ça provisio CCCC
solidos ad beneplacitum.
Item Garçia Loppes Dansano per
retinença del castell de
Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent
pren en les rendes de Muntclus.
Item Nadal de Castello a
violari CLXXXII solidos VI diners.
Item Enego Roys porter a
violari CCCLXV solidos.
Item el noble En Pero Dayerbe en paga de
ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut
dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo
batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
Item
lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners
malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta
dona Elianor.
Les quals quantitats que son assignades sobre el
dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses
sino M solidos barchinonenses.
Lo romanent pren lo batle general.


Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun
any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats los
perpetuals et els violaris et les retinenses dels
castells et altres assignacions axi com se segueix.

(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de
Saragoça
los quals pren laministrador de la dita casa et
son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens
de Castellar per una barcha que han a tenir francha
en lo riu
de Ebro
a tot hom qui pessar ne
vulla
CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per
reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les
rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça
part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
Item lo senyor
de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item
Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a
violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia
de Saragoça
et deu cantar missa cascun dia en la capella de lo
dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir
que es lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun
dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
Item
En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany
CCXLIII solidos IIII diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun
dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners
cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P.
Messeger VIII diners
cascun dia que fan lany CCXLIIl solidos. Empero deu hi tenir I
pesador que costa lany XCIII solidos lIII diners. Los romanens
que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat
que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor
lo pesador per ço quels dits CL solidos
romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI
diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de
la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.

Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava
de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
Item P.
Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII
diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi
deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del
racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no
hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen
al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R.
Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell
nos donen nes fassa messio neguna
per scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que
muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de
lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item
G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI
diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan
CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia
IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez
barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII
diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan
Garçes Dalago D solidos.
Item
el Justicia Darago a
violari II.m solidos.

(Beneplacitum)
Item Berthomeu des
Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la
procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item
Maestre Marti de Calça
Roga
per a provisio III.m solidos.

(Retinençes
de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda)
que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per
retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item
Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad
beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el
castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen
pren cor los romanens pren sobre el tribut dels
jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes
feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal,
Monte Real
) aldea de Farissa D solidos.
Item Johan
Garçes Dalago a cumpliment de
DCC solidos que pren per retinença
del castell Duncastiello a violari C solidos. Los
romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axi
com en lo dit tribut nes feta mencio.

(Provisio
de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar)
cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos
(sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu
savoso III malles que munta per tot I any DXLVII
solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça
provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIll
solidos IX diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners
per ça provisio.
Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans)
VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero
Finestrelles per ça
provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun
any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per
provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per
IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
Item
Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que
son lany CCCCXXV solidos X diners.
Item poden muntar les messions
del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m
solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun
any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e
menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis.
Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch
menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de
Ebro
VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor
cartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qual
preu. E el Rayçs
de les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça et
a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a
Saragoça portenla
besties a loguer al almudi. Item munta lo salari
del administredor et un claver et boter et
scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins
et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III
tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques
paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
Tot lo
romanent
se paga a aquells qui tenen mesnaderies
per solidos et libras.
E son aquests ques
segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.

Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item
Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel
Pereç de Gotor per II cavalls
armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall
armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Garçia Pereç
Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de
Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de
Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de
Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den
Jacme Pereç per II cavalls
armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls
armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I
cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I
cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II
cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Sorita
per III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III
cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies
XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista
de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se
leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos
(de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar
la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos
puntos, creemos que sería
aventurado.

Calonies dels jueus et dels
moros et els homicis
del merinat de Saragoça
de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de
los caballeros
) Terassona (Tarazona) Calatayu
Oscha Darocha (Daroca).

Les calonies dels jueus et dels moros et els
homicidis de Saragoça
et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E
poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.

Item poden valer los homicidis del merinat Doscha
(de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab ço
que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item
pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro
a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona
cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies
dels cristians et dels jueus sarrayns et la
terça part dels homeys
de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer
cascun any tro a. 2000 s.
Aquest loch te per cambra
la senyora Infanta dona
Alienor.

Item los esdevenimens et calonies dels
cristians et jueus et serrayns de Oscha que
semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor
poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro
a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço
es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino
el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas
no ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten
(s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com
En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo
Rey don Alfonso
en paga daço que li devia. E apres
vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas
per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi
com don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates
(s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment
te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos
deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.

Les calonies de tots los altres locs Darago
exceptat ço
que prenen los merins dels dits locs pren lo batle
general Darago
. E poden muntar ab la terça
part ques pren en Darocha dels omicidis
et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al
senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes
calonies cascun any tro a (a vegades mes a
vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en
molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts
locs en Arago hon pren cenes en
presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey
ha ost et cavalcada en tot Arago en los
lochs
seus.
E quels demana peytes o questes
quan se vol exceptats en los locs que son
privilegiats.

A.
Cataluña.
Pág (se
omite
).
Apiera.
Aguatada.
Araprunya.

Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs
Dalos et de Meya.

Valencia.
Algesira.
Alaguar.

Ademuç.
Alpont.

Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.

Aragón.

Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.

Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.

Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de
Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.

Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345

B.

Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de
Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.

Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.


Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.

Burriana

Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.

Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.

Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.

Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.

C.
Ç

Cataluña.


Crexell.
Campredon.
Caules de
Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins
del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça
Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.

Camerasa.
Cubells.

Valencia.
Castello.
Corbera.

Cullera.
Castellhabib.

Aragon.
Calatayu et ses
aldeas.
Cetina.
Çer
Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de
Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.

Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.

D.


Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.

Valencia.

Dinia.
Dontinyen.

Aragón.
Darocha et ses
aldeas.

E.

Cataluña.

Esclanya.
Esprats.

Valencia.
Exalo.
Ella.

Aragón.
Epila.

Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.

Elsen.

F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font
Rubia.
Aragón.
Fariça
ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.

Fago.
Favana.

G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça
Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.

Valencia.

Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.


Aragón.
Gomar.
Gestau.

H.
Aragón.
Huesa
e ses aldeas.
Hisurre.

I.
Aragón.

Illuaca.
Ivardues.

J.
Cataluña.
Tribut dels
Juheus de Barchinona.

Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat
de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne
Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del
merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.




I..

Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.

Valencia.

Liria.

Aragón.
Los
Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La
Reyal.
Lorbes.
Larraç.

Los Castellones.

M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.

La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.

Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.

Valencia.

Morella.
Murvedre.
Madrona.

Aragón.

Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.

Morello.
Provisio de Munters.

I..
Valencia.

Novella.

Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.

O.

Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.

Aragón.

Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.

P.

Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya
de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.

Valencia.

Pego.

Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.

Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.

Perpetuals.
Provisio de munters.

R.
Cataluña.

Regencons.
Rubiola.
Riber.

Valencia.
Retinencies
dels castells.

Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.

Ruesta.
Ribagorça.

Salines de Remolins.
Retinençes
de castells.

S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224

Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa
Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.

Valencia.

Sexona.
Salaris ques paguen.

Aragón.
Salines de
Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa
Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes
de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues
de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena
ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.

Sardassa.
Salines de Remolins.

T.
Cataluña.

Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.

Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses
aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.

Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.


U.
Valencia.
Uxo.

Aragón.
Un Castiello.

Urries.
Unduespinto.

V.
Cataluña
Vich.

Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.


Valencia.
Valldayora. 270
Aquests son los violaris.

Violaria quel senyor Rey mana donar.

Aragón.
Vall de
Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.

Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.

Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall
de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de
Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.

Aragón.

Xivaregay.

/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA
PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.