QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER
les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.
XI.
Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.
QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER
rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.
XII.
Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.
QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA
fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.
XIII.
Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegut, regonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.
(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el OCR. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).
QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE
las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.
PER LOS OFFICIALS.
XV.
Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.
QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA
ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.
XVI.
Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.
QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA
sots obligacio de pena de quint.
XVII.
Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de
censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.
Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grás) inconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt chara, y molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Sciencia, diem, y manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolim, cancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.
Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de Corçega, Cópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.
REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes Dixar, Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull, Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)
Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio.
