Dels Serveys.

Dels Serveys.

Jassia que tres sien acceptacions de dons per los quals la humana natura contre justicia militar es coneguda favor damistats ço es saber adulacio de laor e acceptacio corporal de don: pus laugerament empero se gira lo coratge per don de la cosa corporal que per favor de gracia e de laor. Hon volents esquivar quels conseylers postres qui son estimats part del nostre cors no facen algunes coses per les quals en donar a nos ço que Deu no vulla consell pusquen esser torbats: volem e ordonam quels dits nostres conseylers de dons e de serveys qui los huyls dels jutges ençeguen si doncz no era de parent o de conseyler se abstenguen ab acabament cor oblacio e molt pus fort recepcio de don corch es de regiment: pero per tal que massa no siam vist ells estrenyer e per tal que als dits conseylers ço que per nostra prohibicio farien no pusque esser per los ignorants o estranys en altra cosa esser notat que segons la forma ques segueix pusquen tan solament pendre per la present laudable sanccio a ells licencia atribuim ço es totes coses menjadores sol pero que una persona oltra vint solidos de la moneda corrent en lany en la terra hon serem summa no subrepuig ço que haura reebut. E per tal con condicions de persones son molt esguardadores la on les coses damunt dites menjadores se darien per prelats o barons o universitats de viles o daltres corses de clergues o de lechs o de juheus o daltres colegis approvat o no approvat sol que no sia reprovat la damunt dita summa de vint solidos entro a sinquanta solidos en lany estenem oltra encara les coses menjadores joyes valents deu solidos e no pus a ells tribuim facultat de pendre. En lo cas empero en lo qual alcun princep o altre al qual per nos fossen trameses alcun don a els o vestedures fer volien pusquen aquell o aquelles reebre aquesta sanccio o constitucio reyal no contrastan a honor del princep o del altre dessus dit: cor si missatges per princep o grans senyors a nos trameses don a ells de part nostra exhibit reebre recusaven aço a nostres volers desagradable per raho occorreria e a nos no tornaria a honor. Empero cor libertat de arguir es vist perdre e pert qui daquell pren qui per aço dona que no sia corregit: la damunt dita licencia loch haver no volem en aquelles persones les quals en nostra cort en aquell temps pleyt menarien o breument sesperarien de menar si empero a sabuda dells sera pervengut jacsia que fossen cosins o conseylers ans expressament ho vedam e si alcun en alcuna cosa sens nostra expressa licencia la qual en escrits letra ab nostre segell segellada haja contra o oltra la forma damunt dita haura reebut de nombre de nostres conseylers sera delit e oltra aço a nostre arbitre sera punit.

Núm. 42. Leg. de cartas reales. Núm. 83. 26 mar. 1343.

Núm. 42.
Leg. de cartas reales. Núm. 83. 26 mar. 1343.

Senyor sapia la vostra real excellencia que un missatger del rey de Castella qui va a vos segons que diu de part del dit rey nos ha donada una letra del dit rey en la qual nos fa saber que per los apparells quels reys de Benimari et de Granada fan han necessitat de haver de vos senyor galees: perqueus prega que nos suppliquem a la vostra real altea senyor queus placia trametre al estret X galees abans que les deu que hi son de la almoyna sen vinguen: e si deu galees no hi trametets queus placia enviar paga et pa et refrescament de companya per a mes temps a les dites X galees que hi son. Perque senyor notificam les dites coses a la vostra real excellencia: e com per vos senyor et per la cort general proximament celebrada en la ciutat de Valencia sia estat ordenat que les dites X galees fossen tengudes al dit estret oltra los IIII meses que ara servexen altres IIII meses a cumpliment de un any: nos haguem dupte si les companyes que son en les dites galees de les quals la major partida haura servit cumplits aquests IIII meses que ara servexen un any poriem fer romanir en lo dit servii com segons forma del acordament no sien tenguts servir forçats oltra un any e encara si les galees que hi son sens gran adob porien romanir ni dit servii ne si adob havien ops sis poria la fer. E sobre aço haguem acord ab en Pere Lambert et en Pere Rull homens esperts et savis en afers de mar et de armades los quals nos dixeren afirmativament que les galees poden romanir profitosament sens gran adob als dits IIII meses esdevenidors e si ni ha alcunes que hajen mester gran adob com lo visalmirall nos haja fet saber que alcunes ni ha carafexades dixerennos los dits en Pere Lambert et en Pere Rull que aquelles se poran la fort be adobar et que ni ha gran avinentea de adobar et en un riu que hi ha prop la host et en la mar et que creen que per lo molt navili que hi es hi ha prou maestres. Quant a les companyes que son de present en les galees nos dixeren los damunt dits que creen que romanran la assats volenterosament los que sans sien et consellaven que hom hi trametes al temps refrescament de companyes axi de homens de cap com de rem: lo qual consell per nos oit notificam aquell senyor a la vostra gran altea supplican a vos senyor humilment que per ço que les companyes als dits IIII meses esdevenidors pus volenterosament romanguen queus placia manar per letra al visalmirall que hi romanga et que induescha ab bones maneres et si mester sera ab manaments penals les dites companyes a romanir et altre letra a les companyes de manament espres que romanguen sots grans penes com en altra manera duptam que les dites X galees hi romanguessen passats aquets IIII meses. Nostre senyor Deus per la sua clemencia vos do senyor bona vida et longa et victoria de vostres enemics.
Escrita en Valencia a XXVI dies de març anno Domini M° CCC° quadragesimo tertio.
- Los aministradors de la almoyna en lo regne de Valencia generalment ordenada ab besament de mans et de peus nos comanam senyor en la vostra gracia et merce.
- Al molt alt et molt poderos princep et senyor lo senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Sardenya et de Corcega et comte de Barchinona.

(Al dorso se halla la minuta de las siguientes cartas .)

En Pere et cetera al amat visalmirayl nostre en Matheu Mercer salut et cetera. Havem reebuda vostra letra sobrel fet de les galees quel rey de Castella demana a altres IIII meses apres daquests que ara servexen: la qual be entesa femvos saber que havem acordat ab los aministradors de la almoyna als quals scrivim desta raho que vos apres daquests IIII meses que ara servits romangats en lestret de Tarifa altres IIII meses et si alcunes galees han obs adob quel façats aqui car diuse que aqui ha assats bona avinentea dadobar e los aministradors al temps trametranvos refrescament de cap et de rem. Perque volem eus manam que façats segons que dit es et induiscats ab bones maneres et encara ab manaments forts et penals si obs es a totes les companyes que romanguen aqui. E nos per altra letra nostra lus ho manam axi mateix. Dada etc.

En Pere et cetera a tots et sengles comits notxers proers et altres companyes de les X galees quel amat visalmirayl nostre en Matheu Mercer te en lo stret de Tarifa salut et cetera.
Com nos hajam ordenat et vullam que les dites galees romanguen aqui IIII meses apres daquests IIII que ara servexen en servey de Deu e del rey de Castella: per ço a vos e a cascu de vosaltres dehim et manam sots pena de la nostra ira et indignacio que romangats aqui et serviscats en les dites galees los dits IIII meses esdevenidors. Et aço no mudets en alcuna manera.
Dada etc.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Sultanato_Benimer%C3%ADn

GLOSARIO, O.

O.

O.
conj. O, a veces lo (ho). - Si be ó sabetz consirar: si bien lo
sabéis considerar.
OBEYR. V, modo inf. Obedecer.

OBJECT.
sust. c. Objeto.

OBLIDAM.
v. Olvidamos.

OBLIDAMENT,
sust. c. Olvido.

OBLIDAN.
gerundio de "oblidar". Olvidando. (oblidant)

OBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.

OBLIDÁS.
v. Olvidase.

OBLIDAT.
part. pas. de "oblidar".

OBLIGADA.
part. pas. de "obligar". term. fem. Obligada.
OBLIGAMENT.
sust. c. El acto de obligar.

OBLIT,
sust. c. Olvido.

OBLIT.
v. Olvide. - L' oblit: le olvide.

OBRAMENT
sust. c. Operación. (obra, de opera)

OBRANT.
part. a. de “obrar”. El que obra.

OBRAR.
modo inf. Obrar.

OBRAT.
part. pas. de “obrar”. Obrado.

OBS.
sust. c. Necesidad, utilidad, ayuda, apoyo. - M‘ es obs molt vos
pregar: tengo necesidad de rogaros mucho. (hacer falta)

OBTAT.
sust. c. Elección, opción.

OBTENER.
v. modo inf. Obtener. (obtindre)

OBTINAT.
part. pas. de "obtinar”. Obstinado. (obstinat)

OC.
adv. Sí. (ver
HOC)

OCCIÓS,
OCCIOSA. adj. Ocioso, ociosa.

OCCIURENLI.
v. Matáronle. (le
mataron)

OCIAR.
v. modo inf. Estar ocioso.

OCIÓS.
adj. Ocioso.

OCIOSITAT.
sust. c. Ociosidad.

OCITAT.
part. pas. de "occiure". Muerto. (asesinado)

OCIURE.
v. modo inf. Matar. (asesinar)

ODIBILITAT.
sust. c. Odiosidad.

ODOR.
sust. c. Olor, aroma.

ODORAMENT.
sust. c. El acto de oler.

ODORAR.
V. modo inf. Oler.

OENS.
part. a. De "oír". pl. Oyentes.

OFFÉS.
part. pas. de “offendrer”. Ofendido.

OFFICI.
sust. c. Oficio.

OHIDAS.
par. pas. de “ohir". term. fem. pl. Oídas.

OIT.
part. pas. de "oir". Oído, escuchado. (oir entre
comillas no lleva tilde en el original)
O ‘L. O el. (o
lo)
OLENT, OLENTA. adj. Oloroso, olorosa. - Mal olent:
hediendo, fétido. (maloliente, apestoso)

OLTRA.
adv. Más allá, ultra. (Mónica Oltra es el non plus ultra de la
estupidez política)

OLTREJAT.
part. pas. de "oltrejar". Otorgado, acordado, dado,
permitido, concedido.

O
‘M. O me. (o em)

OMNIPOTEN.
adj. Omnipotente. (omnipotent)

ON.
V. HON.

ON.
adv. Donde.

O
‘N. O (de ello). - O ‘n fassa satisfacció: o haga de ello
satisfacción.

ONGENT,
sust. c. Ungüento. (enguent, onguent, engüent, ungüent)

ONT.
adv. Donde, en donde.

OPERAMENT.
sust. c. El acto de operar, operación.

OPPINIO,
sust. c. Opinión.

OPROBIS,
sust. c. pl. Oprobios.
ÓPS. V. OBS.
OR. sust. c. Oro.
(aur)
ORAR. v. modo inf. Orar, rogar.
ORAMENT. sust. c.
Oración, el acto de orar.
ÓRDE. sust. c. orden. L' orde: el
orden.

ORDENACIÓ.
sust. c. Orden, ordenación.

ORDENADAMENT.
adv. Ordenadamente, con orden.

ORDENADOR.
sust. c. Ordenador, el que ordena.

ORDENAMENT.
sust. c. Ordenamiento, orden.
ORDENAR. v. modo inf. Ordenar.

ORDENAT,
ORDENADA. part. pas. de “ordenar”. Ordenado, ordenada.

ORDENATS.
v. Ordenad, ordenáis.

ORDINACIÓ.
sust. c. Ordinación. (ordenación)

ORDONAMENT.
V. ORDENAMENT.

ORDONAR.
V. ORDENAR.

ORDONARETZ.
v. Ordenareis.
ORDONAT, ORDONADA. V. ORDENAT. (ORDENADA)
ÓRDRE.
sust. c. Orden.

OREYLES.
sust. c. pl. Orejas.

ORIGINAT.
part. pas. de "originar”. Originado.

ORN.
v. Orne, adorne.

ORNAMENT,
sust. c. Adorno, ornamento,

ORNAR.
v. modo inf. Adornar, ornar.

ORNAT,
ORNADA. part. pas. de “ornar”.

Ornado,
ornada; adornado, adornada.

ORON.
v. Oran, ruegan.

OU.
v. Oye.
OVELLES. sust. c. pl. Ovejas.

OVEYAS.
V. OVELLES.

OVIDE.
sust. p. Ovidio. (Ovidi)

OYATS.
v. Oíd.

OYM.
v. Oímos.

OYMEN.
V. OYMENT.

OYMENT.
sust. c. El acto de oír.

OYR.
v. modo inf. Oír.

OYRÁS.
v. Oirás.

OYT.
part. pas. de “oir”. Oído.

Del Armador real.

Del Armador real.

Altitut de real cadira mayorment establida en rectitut per conservacio o sotsministracio daquella molt fretura de armes axi ço es que nos en aquelles volents entendre perque les armes mayorment de nostre cors ab pulcritut de bellea e congruents sens lesio sien servades e entires ço es assaber que no sien corroses per roveyl o per altre esdeveniment foran nos consumen ordonam que a custodia de nostres armes un hom sufficient e feel sie deputat qui armador per la conveniencia del offici sia nomenat qui les armes nostres diligentment guart: et guartse que aquelles nedeament tenga e onesta. Veja encara soven si freturen de reparacio o de renovacio per tal que de continent lo defalliment corregesca o faça als menestrals de la art esmenar. E daço que costaran de reparar o fer de nou cur haver albara de scriva de racio contenen la quantitat que costaran la qual quantitat ab diligencia procur haver del tresorer. E encara en la reparacio de les armes nostres faedora lo dit armador aytal cautela haver manam quel fabre ol faent lart al loch on les armes se servaran os reposen amen o si aytal reparacio hi sera faedora que sia obs que de necessitat se hagen a portar a la casa del dit fabre o art faen lavors no manifestament mas en secret loch aquelles faça reparar: cor no es covinent a nostra honestat que aquelles coses les quals son a us de nostra persona deputades per diverses mans axi patentment discorreguen que cascun per son voler les puga contractar: ordenants que per lo servey de nostra persona almenys armes complides de les mellors que trobar ne fer se poran per diverses maneres almenys per vuit cavallers et aytants mateixs cavalls degudament armats per larmador dessus dit sien tengudes continuament apparellades entre Ies quals alscunes secretes esser no oblit les quals secretament et en lochs opportuns portar puscam. Tenga encara vuit apparellaments militars et altres vuit de cavalls: e aquests volem sien tenguts oltra aquells qui per raho de donar o per altre raho tenir volriem. Encara tenga senyeres poques et grans segons que nostre estament ho dura requeridor. Statuents que si defalliment sesdevendra per colpa dell la meytat de la quitacio de un any perda la qual de la cort nostra ha acostumada de reebre. Conseguentment encara ordenam que cascuna nit larmador deja liurar a un dels escuders de la nostra cambra armes complides de la nostra persona per tal que aquelles posen de prop lo nostre lit: e si per aventura per alcuna cosa manariem les armes nostres costa nos en alcun loch esser portades oltra aquelles les quals los escuders han a portar lo dit armador aquelles ab si port axi prop nos que con les demanarem sien apparellades. E aquest armador sera als camarlenchs sotsmes als quals encara con demanaran de les armes nostres compte haura a retre et raho. Perque guartse que totes les armes prena ab inventari et reeba et sia diligent que en escrit pos con a alcuna persona alscunes armes haurem manades liurar o donar: empero diligentment se guart que a algu no prest ne liure de les coses damunt dites sens carta ab nostre segell segellada. En apres con sesdevendra nos voler armes pendre majorment en temps de guerra sia larmador molt diligent et no peresos que les armes a nos necessaries tenga tots temps apparellades e encara que aquelles en temps de guerra pus sovinerament regonega e armes complides de nostre cors et totes altres dins la nostra tenda meta et complides armes de cavalls a nostre cavalleriç liurar no ometa: e res no menys de les dites nostres tendes cura haja que per los homens a aço deputats aquelles parar et fermar faça en lo loch on lo nostre peno posader sera fermat. E per tal que con daquelles volrem usar algun defalliment no puga esser trobat e sil armador sera alscunes vegades per enfermetat o per absencia o per altra manera rahonablement embargat en aquell cas son offici coman a un dels escuders de la cambra et linventari que ha de les armes liure a aquell lo qual nos o nostres camarlenchs cascuna vegada durem nomenador. En apres volem que a nos larmador faça sagrament et homenatge que per fet seu dampnatge a nostra persona no vendra ans esquivara per son poder aquell lo qual sabes a nos en qualque manera poder esdevenir majorment per aquelles coses les quals a la sua custodia son comeses e allo a nos no resmenys revelar no trigara. Encara que res no ha fet ne fara perque les coses dessus dites no pusca degudament observar.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

Núm. 26. Reg. n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340. Ramon Cornell

Núm. 26.
Reg. n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Noverint universi presentes literas inspecturi quod nos Petrus Dei gracia rex Aragonum etc. facimus constituimus et ordinamus nostrum certum legitimum et suficientem procuratorem ac nuncium specialem vos nobilem et dilectum consiliarium nostrum Raymundum Cornelii ad comparendum et ponendum nomine nostro et pro nobis circa sanctissimo domino summo pontifice ac sacro collegio reverendorum patrum dominorum cardinalium comuniter vel divisim generaliter nostra et regnorum nostrorum negocia super quibus apostolice sedis auxilium noviter postulamus et ad suplicandum ex parte nostra et petendum ac obtinendum ab ipso domino summo pontifice gracias subsidia beneficia et favores quoscumque nobis et predictis regnis nostris expedienda seu etiam oportuna sub condicionibus et convencionibus quibus cum dicto domino summo pontifice poteritis convenire et etiam si opus fuerit ad observandum tenendum et adimplendum condiciones et convenciones nostro nomine apponendas nos et terras nostras obligandum ad speciales dumtaxat penas que vobis vise fuerint expedire: dantes etiam et concedentes vobis dicto procuratori nostro potestatem in animam nostram prestandi cujuslibet generis juramentum seu etiam juramenta et generaliter ad omnia alia et singula faciendum tractandum et procurandum que in predictis et circa predicta necessaria fuerint seu etiam opportuna et que verus legitimus et suficiens procurator facere et exercere posset et nos etiam faceremus si presentes essemus etiamsi sint talia que mandatum exigant speciale: promittentes nichilominus nos firma grata et rata habere perpetuo que per vos dictum procuratorem nostrum vel nomine nostro facta procurata gesta et obligata ut prefertur fuerint in omnibus et singulis supradictis. In quorum omnium testimonium has nostras presentes litteras fecimus magestatis nostre sigilli appensione muniri.
Date Barchinone septimo kalendas novembris anno Domini millessimo CCC quadragesimo.
- D. de Biscarra mandato regis facto per inclitum dominum infantem Petrum.
- Subscripta capitula fuerunt tradita nobili Raymundo Cornelii quando fuit missus ad curiam romanam.
- Memoria de ço quel noble en Ramon Cornell deu dir a nostre senyor lo papa de part del senyor rey Darago. - Primerament li diga quel dit senyor rey axi com a devot fill seu comana si mateix et tota sa casa et son estament en gracia de la sua sanctitat.
- E feta la dita recomendacio soplich lo dit noble al dit senyor papa que li do hora breu et covinent en la qual li pusca dir sa misatgeria car la natura del negoci no requer triga.
- E a la hora assignada digali com lo senyor rey fill seu devot se recomana als peus de la sua sanctitat et li fa assaber jassia quel senyor rey pens que la sua sanctitat ho sapia per la gran et publica rumor que daço es quel rey de Marrochs enamich malvat de la fe catholica hauda victoria sobre la mar et tenent aquella poderosament ha tramesa et feta passar deça mar gran gent de cavall et de peu et armes et viandes et altres apparellaments et no cessa de fer passar cascun dia en gran multitut: et no resmenys es vengut a una ciutat sua appellada Cepta et daqui es passat deça en Espanya ab tota la murisma que ha poguda justar et ab la gent de cavall et de peu quel solda de Babilonia li ha novellament tramesa et ab la ajuda dels reys de Tuniç et de Bogia entenent per la gran superbia que ha subjugar Espanya a la sua malvada secta et specialment contra lo regne de Valencia lo qual antigament quant lo bo rey en Jacme lo tolch a sarrayns se regia per la casa de Marrochs: e con lo poder del senyor rey Darago sens ajuda de Deu et de la esgleya a tan gran poder de moros no sia bastant suplica humilment a la sua sanctitat que lo seu poder et ajuda axi spiritual com temporal vulla et li placia estendre abundantment et graciosa a contrastar et confondre los malvats et contra los enamichs de la fe que com a lobs rabiats desijants la sanch dels christians sesforcen esverehir aquells et les esgleyes destrouir on es invocat lo nom de Deu et les sanctes reliquies dels martirs et dels corsos sants en la sanch dels quals Espanya es fundada cremar et delir los christians cativats fer renegar a les puncelles christianes violar de les quals totes coses lo senyor papa axi com a cap et pastor et regidor del poble crestia axi com tresorer et dispenser de la sanch de Jesu-Christ et de sos martirs es tengut de retre comte a Deu: e axi vulla et li placia estendre abundantment et graciosa lo seu poder et ajuda en tant alt et piados negoci majorment com la sua santitat no tan solament sia tenguda dajudar al senyor rey Darago com a rey christia et catholich ans encara com a vassall ligi de la sancta esgleya de Roma com o aquell qui te lo regne de Serdenya per la sua sanctitat car digna cosa es et rahonable que axi com lo vassall es tengut de ajudar al senyor et deffendre aquell en temps de necessitat per semblant raho lo senyor es tengut de ajudar et deffendre lo vassall posat en necessitat mayorment aytal com la sua santitat a altres missatgers quel senyor rey; sobre aquest fet del rey del Garp li ha enviats et encara al dit senyor constituit en la sua sancta presencia haja promes molt graciosament et larga que si lo cas sesdevenia aytal com vuy es ço es quel rey del Garp passas ab son gran poder que li examplaria per tal manera la sua ma graciosa que ell sen deuria tenir per pagat.
Aço promes lo senyor papa an Ramon de Boy et an Arnau des Mas. Perque soplich en la fi a la sua sanctitat de part del dit senyor rey Darago de fer al dit missatge sobre les coses notifficades et suplicades bona et breu resposta com lo negoci sia a ades en aytal stament que la triga pora esser molt perillosa et dampnosa. - En apres presentades les letres de creença que sen porta als cardenals diga et propos lo missatge la misatgeria a ell comanada en la cambra del papa o en consistori axi com lo sant pare volra: e plauria al senyor rey que si la proposicio se fa en la cambra quey haja si fer se pot los cardenals de Spanya et de Roders el cardenal Napolio: e feta la sua proposicio deja alli mateix pregar de part del senyor rey los cardenals que en aço en reverencia et servey de Deu et de la fe catholica et en honnor et amor del senyor rey vullen suplicar et consellar al senyor papa la bona expedicio del negoci per les rahons damunt dites. E es enteniment del senyor rey que en aquests affers lo missatge deya demanar et haver consell especialment del cardenal de Roders et fer segons que ell li consellara.
- Item si lo senyor papa demana de quinya gracia se tendria per pagat lo senyor rey respona lo missatge quen aytal cas lo senyor papa et lo seu sant collegi par que deyen dir qual gracia volen fer al dit senyor rey car lo negoci es de tal condicio que no solament es del senyor rey ans per les rahons damunt dites es del seu sant collegi perque mils par que la gracia deja del dit senyor papa devallar qual se deu fer e daço carrega lo senyor rey la sua sancta et bona conciencia et dels senyors cardenals.
- Item si lo senyor papa ab maneres sescusa de fer la dita declaracio et vol quel dit missatge declar ço que demana lo dit missatge per aquelles mellors paraules que pora deman la decima a VI anys et que sia anticipada et pagada dins los III anys primers per ço quel senyor rey sen puscha mils ajudar: mas per tal com aquests affers son tan grans que noy es bastant ajuda de decima la qual no puja per ayn (any) oltra XX millia lliures que placia a la sua sanctedat de ferhi major gracia. - Item que li vulla atorgar los fruits del primer any de tots los beneficis ecclesiastichs de qualque condicio sien qui vagaran en sa terra mentre los dits affers duren.
- Item que li atorch en ajuda dels dits affers Ies lexes piadoses incertes fetes per los testaments o disposicions de les derreres voluntats dels defuncts e totes injuries incertes et totes lexes fetes per lo passatge doltramar.
- Item que vulla atorgar croada et les indulgencies ques donen a aquells qui van offendre et conquerre la terra sancta a tots aquells qui per terra o per mar iran o trametran o ajuda faran contra el rey de Marrochs et sos ajudadors.
- Item si per aventura lo senyor papa toles Ies ajudes sobredites o partida daquelles atorgara segons que açi son contengudes et demanades en los dits capitols et en aquelles ajudes que fara volra posar carrech al senyor rey per certa forma aço escus lo dit missatge perque aquesta guerra no es voluntaria ans es necessaria et perillosa a ell et a tota la christiandat per la qual cosa lo senyor papa no solament deu pensar quel senyor rey ha a deffendre solament la propria terra mas la sua els bens que ha Lesgleya et te et posseix en la terra del senyor rey e axi es la guerra de la Esgleya com del senyor rey. Perque en neguna manera no prenga la ajuda ab carrech: empero si lo papa no sen volie tolre ans estigues en allo lo dit missatge consente a aquelles condicions de ques pora avenir ab lo senyor papa.
- Item enten lo senyor rey quel dit noble faça son poder de aver tota la dita ajuda segons que desus es ordonat: e si tota no la pot haver haja la decima ab la croada et ab lo perdo sobredit als VI anys o als IIII o als III et dalli a avall no enten lo senyor rey que prena la dita ajuda car vergonya seria: e parle primerament si viyares li sera del fet del rey en P. de Sicilia.
- Item sia membrant lo dit noble de la decima qui era justada de VI anys la qual Nuch de Mirambell sen porta et trasch de la terra: et la on semblant li sera adugaho per manera de induccio.
- Quant lo sant pare haura atorgada la decima al senyor rey per aquell temps que li plaura sia membrant lo dit noble en Ramon Cornell que li diga que jassia que papa Gregori en lo concili del Leo hagues ordonat que tot clergue beneficiat que hagues de renda VI lliures pagas en decima per aquelles empero papa Johan predecessor seu feu gracia o tots los clergues beneficiats de la senyoria del rey Darago et de Mallorques solament que de XXV lliures a avall no pagassen en decima per la qual cosa sen aminuaria la decima atorgada al senyor rey de mes de mil lliures oltra ço dels cardenals de ço que han en la senyoria del senyor rey que es una gran cosa: exi suplich que li placia provehir quels clergues damunt dits paguen en la decima atorgada.
- Item lo dit noble suplich al sant pare que deya alargar lo senyor rey del cenç o tribut de Serdenya lo qual en neguna manera nos pot pagar a enguany per moltes rahons ço es per la gran sterilitat de la illa de Cerdenya e car lo senyor rey ha tramesa et ha a trametre tot dia companya de homens a cavall et de peu a la dita illa per deffeniment daquella e encara per aquesta guerra dels moros et per altres moltes rahons justes et rahonables de grans affers requirents grans despeses los quals ara ha lo senyor rey segons que sap lo sant pare et es notori a tot lo mon.
- Item sia membrant lo dit noble que parle ab lo cardenal Napolio axi del temps passat com del temps esdevenidor sobre lo fet del violari o assignacio que ha sobre les rendes de la illa de Serdenya de certa quantitat de florins daur.
- E quant lo dit noble haura espeegat los dits affers del senyor rey haya cura et diligencia de espeegar los dits affers del senyor infant en Jacme segons la informacio que per ell li sera donada.
- E espeegada la dita missatgeria lo dit noble sia menbrant que parle ab los lochstinents de maestre major del orde del Espital de sent Johan o ab aquells frares del dit orde qui daço han poder que les responsions que la castellania Damposta et el priorat de Cathalunya del dit orde fan cascun any al dit mestre del Spital et als frares del dit orde qui son en la isla de Rodes romanguen al senyor rey mentre la dita guerra durara en ajuda et en deffensio de la fe catholica et de la terra del dit senyor rey.

27

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Esguardants ab dreta consideracio que axi per la nostra magnificencia privilegis cartas e letres gracies e provisions per diverses manaments son tot dia atorgadores e aquelles son per dreta justificacio abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores: norresmenys a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memoria en la nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes persones sien ordonades per nos e eletes per loffici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perque volem que en la dita scrivania oltra los escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scrivans los quals adjudants sien appellats los quals volem esser estrets de registrar privilegis cartes letres scriptures en nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostra cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per lo canceller o vicecanceller o protonotari. Manants als dits adjudants que assiduament dementre que seran en la cort servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller ol protonotari en absencia dells pusca aquells punir de la quitacio de un mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants tenir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o registraran si aquelles coses comanades lurs seran en secret per lur major: e facen sagrament en poder del canceller o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e lialment se hauran e que res no han fet ne faran per que lo dit sagrament no puxen tenir e aquell fermament observar.

missatges verga cancellaria

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars 1, fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi.
- Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I

Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Deute han los cavallers novells no tan solament ab aquells quils fan cavallers ans encara ab los padrins quils descinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per aço ordonaren los antichs quel cavaller james no fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptat empero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardas aytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son dan ans o deu descolre quant puga que no sia e sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahia assaber o de si meseix o de son pare sil havia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamar sa mort. Pero aço senten si per lo desenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell ab qui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apres que li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per aço los cavallers novells pus que tan gran deute han ab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlos les espases.

Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Bellament et gallarda tingueren be los antichs que feessen los cavallers aquestes coses que dites havem en la ley davant aquesta: e per ço ordenaren que axi com en temps de guerra aprenien fets darmes juyen e en altra manera que axi meseix en temps de pau o apresessen per oida e per enteniment: e per ço acostumaven los cavallers que quan menjaven quels legissen les istorias dels grans fets darmes quels passats havien fets en lo sen et en lesforç que havien hauts per victories et per acabar ço que volien: e la on no havien aytals istories fahiense retrer als cavallers bons ancians que en aquells bons fets eren estats. E oltra tot aço fahien mes quels juglars no dixessen davant ells altres cançons sino de juntes et que parlassen de fet darmes: e aço meseix fahien quan no podien dormir cascu en son alberch se fahien legir et recitar aquestes coses sobredites: e aços fahia per tal que oin haguessen bon cor et esforçavense a fer be volen complir ço quels altres havien fet o semblant o passar affany per aquella raho.

 

Ley XXVIII