Dels Oydors.

Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydors per lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canonich erudit los quals oydors volem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran: e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajen espatxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells los quals volran axi con a delegats daquelles conexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara los noms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes empero suplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer aquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daqui als soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en lo conseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo rey sots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra los noms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegants sien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres reals contenents les coses damunt dites per nos aordonades conseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen. Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions segons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxades a la dita scrivania portar volran: aquelles lavors cloir e segellar no veem que cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacions ab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la on eren portadores per certes persones no degudes despeses convenga segons que havem entes fer tan solament havem duyta proveedora. Disposam encara un esser sagell del offici dels oydors dels quals tres dits cavaylers oydors lo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer: si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch en lo qual exercici de jurediccional potestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascuna semana al carcer de la nostra cort anar sien estrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcer vegen los encarcerats les querimonies dells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sien appareylats dels damunt dits les supplicacions reebre. Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar un dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydors cavaylers e altre clerch o savi en dret alcuns prohomens aqui domicili havents jurats e conseylers o paers o consols si aqui nha degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya mayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per loffici dels oydors poran esser espatxades ells aquelles complesquen e Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametense saber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entro que de sufficient ne hajam provehit sollicitar en nulla manera no ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelment son offici exerciran.

Dels escrivans dels oydors

Dels Escrivans dels oydors. (actualizar)

Dels Escrivans dels oydors.

Per tal quel offici dels oydors per lo qual als clamants justicia promptament es e deu esser exhibida per injuria de ministres triga en lo seu spatxament no reeba: ordonam que dos escrivans aptes e sufficients e experts sien assignats qui per lo mati al loch diputat en lo nostre hostal per la audiencia tenir venguen e aqui presents los damunt dits oydors los dits scrivans un apres altre ligen les peticions que a la dita audiencia seran offertes e sobre aquelles scrisquen les coses per los oydors en aquelles manades e los noms daquells qui les hauran proveydes. Entre les altres coses atenen diligentment que si donchs dos almenys de dits oydors dels quals la un sia cavaller e laltre savi en dret en spatxar les dites supplicacions concordablement no consentien en aquelles coses en les quals serien discordants a negun dells no obeesquen en neguna manera: a ells pero obeyran e seguiran en e per aquelles coses que a la audiencia e al offici dells se esguarden: e les peticions proveydes ells o la un dells segellades pero ab lo sagell del offici dels oydors a la nostra scrivania aporten en la qual entrels scrivans de manament per fer letres de aquelles se deuen devesir. Mes encara scriuran los manaments penals altres los quals per los missatgers de laudiencia a manament dels oydors alcunes persones se faran per tal que si contra aquells fet sera los transgressors puguen segons letres degudament esser punits. E res no menys faran quaern e memorial dels enantaments dels encarcerats qui en la preson real o comuna del loch on nos present serem detenguts seran en quin estament seran lo dia quels oydors aquella segons nostra ordinacio visitada hauran e com e per quinya manera tro a laltra visitacion enantat hi sera: e quan los dits scrivans engir les damunt dites coses entendre no caldran volem e a ells expressament manam que ajuden a registrar e espeegar los affers de la nostra scrivania a la qual cosa si regonegan esser obligats: e obeescan e sian sotsmeses en totes coses e per totes al canceller et vicecanceller e prothonotari. E si los damunt dits scrivans seran en les dites coses desobedients o lo servey ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller o lo prothonotari o oydors pusquen aquells punir de la quitacio de un mes o de menys: e sagrament al canceller faran que be e leyalment les provisions escriuran e lur offici serviran.

porters sotsporters liurats oydors

Dels Porters o sotsporters que son liurats als oydors.

Dels Porters o sotsporters que son liurats als oydors.

Semblantment per exeguir los manaments dels oydors damunt dits en quant al seu offici pertanyera a execucio sien menats e per guardar que sino aquells qui dejen a la audiencia non sacosten cor grant multitud lo comun profit poria tost destorbar: volem e ordenam que dos sotsporters nostres al servir de la dita audiencia sien aordonats los quals a manament dels dits oydors iran la on a ells dintre la vila on nos serem trametran per aquelles coses que loffici dels oydors tocaran e los manaments daquells ab
diligencia e cura feelment exeguiran. E quant al servey daquest offici necessaris no seran volem e a ells manam que engir la guarda de les portes foranes de nostre hostal e de les altres coses al seu offici pertanyents sien diligents e attents ab los altres sotsporters ensemps: et per rahon del offici sagrament al canceller faran que engir la exequcio dels dits manaments be e feelment se hauran.

Del confessor

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 

8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit: sanccim e ordonam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades es faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hi encloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisqua ajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla seran segelladores sots la derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyal ab titols de tots nostres regnes e comtats segons que dejus appar: e apres sinch noms de testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsia que al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archebisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segells etc. - Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.

Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseyl per raho de scriure o per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que lo sagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentment e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...
(Nota: la siguiente imagen no es de esta Ordinació. Observen que Próspero de Bofarull y Mascaró no sólo era un alucinado catalanista archivero del archivo de la Corona de Aragón, sino un tremendo idiota.)

 

 

 

 

 

 

 

del Vicecanceller

Índice, tomo V, Ordonacions

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

 

Advertencia.

 

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

 

// Nota de Ramón Guimerá Lorente: Estos textos están redactados en lengua valenciana, parecen escritos para la Corte del Reino de Valencia. Hay muchos rasgos que lo indican: artículos, vocabulario, y ausencia de palabras puras occitanas u occitanismos que se encuentran todavía en textos muy posteriores de Barcelona, pongamos de Cataluña, como este de 1505 donde aún usan HOC : sí. Algunos de los textos NO los encuentro en esta web para enlazar, no sé si los tengo en otro sitio. Para los investigadores, acudan al original editado por Bofarull, o a las diversas copias que debe haber, más o menos manipuladas.) //

 

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants lo taylador real. (aquí dudo si pone le, o lo)

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

 

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porters de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavals.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

 

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

 

Fin del índice.

Del Tesaurer.

Del Tesaurer.

Axi con de liberalitat de princep proceeix tesaur e monedes on e cant se pertany ab mesura moderada despendre: axi a la providencia dell se cove aquells honestament congregats en lo opportu daquell ententivolment conservar. Emperamor daço el tesaur nostres reebedores e conservadores volem esser comeses a un feel e industrios hom qui tesaurer per la covinencia de la cosa sia nomenat lo qual en tal manera en ajustant e en reeben sia diligent que ab massa gran asperitat no exigesca e en conservant e en distribuent los nostres profits no malmeta ne menyscap. Haura encara lo tesaurer moneda dels procuradors nostres reals et batles generals et aministradors rendes aministrans e la part a nos pertanyent dels emoluments de la scrivania e condempnacions pecuniaries per nostre conseyl adjutjadores en los nostres regnes e daltres persones reeba e daqui liurar als officials los quals per loffici a ells incumbent aquella a despendre e a pagar hagen a aquell qui per nos li sera manat graciosament e de quitacio o en altre manera. Encara si per compra per nostre nom feta o per altre causa de la qual sia a ell manifest a alcun siam tenguts: volem que dallo per ell sia satisfet e per ell esser pagat ahuda daqui apocha de paga: mas fore les causes damunt scrites inhibim a ell que a neguna persona de la moneda nostra no pach a un oltra summa de cent solidos sens nostre albaran ab nostre sagell del offici de scriva de racio segellat o ab carta ab alcun de nostres segells roborada. Encara a ell inhibim que a alcu no faça pagues donant una moneda per altra sens sabuda del mestre racional e ell absent del lochtinent del dit racional: si donchs aço en altra manera esser fet de nostre manament no proceia o licencia especial la qual encara apparega per scriptura. E con lo thesaurer compte haura retre per un mes o quinse dies abans procur haver albarans letres o altres cauteles necessaries al retiment de son compte les quals contenguen quanta summa de peccunia haura liurada: e daqui sia tingut de sis en sis meses al maestre racional segons la forma al dit racional liurada retre raho cor en aço volem lo thesaurer a aquell esser sotsmes encara deure obeyr a aquell quant aço. Empero si el dit thesaurer a vegades absentanse convenia esser fora de nostra cort no cometa a altre les sues veus sino tan solament al lochtinent de son offici e en absencia daquell al pus antich en son offici qui lavors loffici dell excercesca si donchs nos no voliem en altra manera ordenar. En apres encara a son offici sapia de thesorer pertanyer defendre e promoure en nostre conseyl aquelles coses les quals sesguarden a nostre patrimoni: gartse pero daço que alguna calumpnia per ell noy esdevenga mas allech de nostre dret ço que pora justicia en alcuna cosa no offesa. En apres volem e manam que si per lo canceller o vicecanceller a alscuns comissaris nostres o jutges o encara per oydors nostres per vigor de execucio dalcuna sentencia contra nos donada manar sesdevenga o requerer lo tresorer que alcuna moneda a la qual per ventura els procuradors e aministradors nostres per nostre nom seran condempnats a alcuna persona pach aquella el dit tesaurer decontinent e a aquells en aço haja obeyr: cor consonant es a raho que de nos mateix prompta justicia mostrem qui els altres encara a aço destrenyem segons que per deute ne som estrets e tenguts. E per tal quel tesaurer daquelles coses les quals per aquesta rahon haura pagades al maestre racional pusca fer fe: haja abans que aquelles pach dels dits canceller o vicecanceller comissaris o jutges o oydors manament o la requesta en escrit e de les persones a les quals les monedes se pagaran apocha de paga. En apres sagrament e homenatge a nos prestar deura el tresorer quel tresor e les monedes nostres feelment guardara encara que les monedes nostres en sos uses propris en alguna manera non convertira ne aquelles a algun no prestara sens nostra licencia special la qual en escrit pusca mostrar encara que res no ha fet ne fara perque no pusca los dits sagrament e homenatge servar e encara que la summa de nostre tresor e de les rendes nostres a algun no revelara sino a nos o al maestre racional o al lochtinent o escrivans de son offici als quals per lur offici pertanyer ac lo saber. E encara con segons la nostra real ordonacio dels consellers nostres lo tresorer en nostre consell sia reebut volem quel sagrament faedor per los consellers en la dita ordonacio posat lo damunt dit tresorer a nos fer sia tengut: encara mes que no reeba vestedures de negun ne violaris ne sera de casa ne de conseyll de negun de qualque condicio sia sino de nos demanada licencia e obtenguda.

lochtinent scrivans thesaurer

13, 14, septiembre

13 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

14 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados expedir las siguientes cartas.

Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII de agost altra de tres del present. En la primera so (se) fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra se parla de provisio de oficials e en cascuna ha creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats largament als quals embaxadors scrivim responent succintament a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots data de aquesta vos scrivam molt larch empero per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc. haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre descarrech suppliquen la sua clemencia li placia de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat del Senyor Rey veure volra aquella sia legida una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet es partit de aci havem reebudes quatre letres vostres la una de XXIIII dagost altre del primer altre del segon e altra de VI del corrent mes de setembre entre les quals ne ha tres de larga seria havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara succintament e per orde responem al necessari e essencial e primerament venint al fet de la Serenissima Princessa filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre Princessa germana sua era detenguda en nom de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada per los qui a custodia sua eren deputats pregant e encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos restituhida en sa libertad aço empero dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que sobressehissem fins ell ho digues com speras de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest Principat no te la creença facil a tots reports ans ab molta attensio e integritat vetla en les coses concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com es afermat ço es que dementre *tos malfactors li robaven e destrohien les dites viles que ha en Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no esser james stat ne huy esser en guerra e o deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne ab algun dels dampnificats. E jatsia molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules havem provehit per haverse vertadera e auttentica informacio la qual hauda si per aquella aparra la capitulacio predita esser prejudicada aquest Principat ab los mijans e termens permesos e degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit Senyor Rey que alre que lo degut aquest Principat en aço ne en altres coses no fara ne enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per letres a la sua Majestat devotament e humil proferides ab commemoracions de les constitucions a aço afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en la dita republica de aquest Principat car si be es considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo Illustre Primogenit esser creat decontinent que la capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs produira son efecte lo dit exercici si los oficials necessaris e assenyaladament los principals en la dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt contentissimos e alegres de totes coses que sien a respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir aquell afermam se deuen demostrar e allegar causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans per lo consentit atorgat per la sua Altesa es ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem ne som be certes. En lo article de esser attes en lo capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço es conforma a constitucions de aquest Principat de consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils homens se opposaren e protestaren en la sua admisio allegants esser contra constitucions e leys de la terra per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey son provehits de ofici e los son dats deseximents o retudes paraules aço mossenyors no cove a aquest conçell e per ço demes seria attendre hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat ço es que intelligencia ne sentiment algu no haviem de les dites coses ne de part delles ans nos foren axi noves e alienes com nunqua havem cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun seminador de zizania e discordia qui altrament segons comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem e han plena recordança e foren tals o semblants traduides en catala de lengua Navarra o castellana en la qual lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de venir devant mos hulls considerant que stant yo pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent per vostre poder que yo deposas sobre les grans malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades e vull sapiau que james me record delles que la mia anima nos regir en tant grau que quaix exir de mon seny. E siau cert que si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo vos ne faria anar daci sens la lengua ab que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en mes temptacio vos prech e man que de continent vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure en presencia mia la persona qui en allevarme tals malvestats cabe e encare fareu be que decontinent vos partiau daquesta ciutat. E volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas lendema demati per nosaltres e per los dits consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser divisir e separar aqueix regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua real corona car daquiavant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament devots e fidelissimos a la sua real corona desijam tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio predita ans los temps sots lo acustumat reyal domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e Principat conservat esser desija mas digna cosa stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament. E axi ne supplicam devotament e humil la sua serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres reverencies e savieses pregants e encarregants vos que aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia. E direu que a la observacio de la capitulacio predita los diputats e conçell fins aci han be attes e attendran per avant ab tota integritat com aquells qui desigen esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se diria algunes son stades fetes lo que facilment no creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent son ofici e altres seminadors de mala e prava sement creem e sabem della e deça continuament se esforçen causar discordies e males voluntats don grans inconvenients e dans provenir porien a delir los quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats. Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e compliau les coses queus son comeses on empero la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici seu lo restar avisaunosne de continent per queus puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra inteligencia ho compendra e racitara ab compliment encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes complidament la sua Excellencia veja totes les coses e la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.