Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...

Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey et que es ço que pertany a son offici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassen havent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellaren aquells qui portaven les senyeres dels emperadors Primipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyera del gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts.
E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchs que vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entro ques perde et la guanyaren los sarrains. E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castella alfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler.
Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homens per manament del rey quan delinquien e per ço porta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne axi meseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en los heretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quel rey hagues en aquells jassia fossen tals sobrels quals nos pertangues reptament. E axi com pertany a son offici de fer justiciar los homens honrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpa acusats. E ell deu dar per son manament qui rahon los pleits que hauran les dones vidues els orfens de paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tenga lur raho: e axi meseix als qui seran reptats sobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescal ha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar los grans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenen en les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pus que ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescal aytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la errada que fara.

Ley V

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 8, consellers

Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.

Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat
e enemichs de veritat ha tramesa novellament
als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una
sua letra assats verinosa punyent et
enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama
directament e indirecta de aquest principat ab excogitades
et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis
entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia
divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa
unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e
inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra
en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo
mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal
Darago se pertany a la dita regina o a son
primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones
son stades eletes et donat poder a les sis de
aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es
lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia
e per frau hi son stades meses et posades V persones a
la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses.
Perque los ambaxadors del rey de França et los
de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio
et engan que en la dita eleccio de persones et altres
intermedis ses observat axi fraudulosa e
descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat
se son partits de juhi recusantlo per fraudulos
e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons
scriu la dita senyora e sos parents no poden
passar sens condigne reparacio: perque requer
los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta
offença no vullen sostenir per restauracio de molts et
infinits mals los quals per aço stan
apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita
letra: on molt honorables et savis senyors com segons
dit es la dita letra e les paraules de aquella
per art diabolical contra tota veritat fabricades sien
molt desonestes sembradoras de zitzania e
divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a
ell en persones de nosaltres qui aquell representam e
denigrants la fama que tro ara havem hauda en
procehir virtuosament e sens declinar de la
semita de justicia en la dita successio e perque crehem
que la dita regina haura trames semblants letres
a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de
aquest principat per metre divis en aquell com dit
es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser
concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles
reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim
monstrants lo sentiment ques pertany en aquest
negoci: deliberam per ço de avisarvosne
pregantsvos tant affectuosament com podem e
sabem quens vullats certificar si tal letra
havets de la dita regina hauda e en quina
deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos
par que dejats deferir tro queus ne
hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie
concordable et uniforme a les respostes que sobre aços
faran. E placieus de aço per lo present correu
respondrensen plenament e tingueus en sa
comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del
parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Lo
parlament general del principat de Catalunya apparellat a
vostra honor.En los mismos términos fue escrito también a
otras varias ciudades.

Sesión del día 11.

Entre
varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día
las que siguen:

Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.

 

Als molt reverends egregis nobles
honorables et cars amichs lo parlament del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables e
cars amichs: La mia anima de tantes tribulacions
congoxada havie presa alguna consolacio pensant quels
meus infortunis haurien trobat aleujament e les durs
adversitats qui han tant multiplicadament combatut lo
meu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun
entervall: som trobat de ma sperança
frustrat e veig quem revenen les persequcions
em son huy pus aspres e mes les
sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables
e cars amichs sentit que vos e los
altres parlaments dels regnes e terres a la reyal
corona Darago subjectes cascun per si e
apres tots ensemps haviets acordada per
justicia a mi qui non he nen pusch haver
subvencio de rahonadors advocats e procuradors qui
devant les nou persones per los dits parlaments a investigar
decisir determenar e publicar lo dret de la
successio de la dita reyal corona Darago
elegides rahonassen allegassen e monstrassen
los drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita
successio et haviets offert que fariets
instancies a compellir los que yo nomenaria a
pendre lo carrech de les dites coses: et quant es
vengut al strenyer en lo parlament de aquest
regne nom son atorgats ab effecte
los que yo los he nomenats e
designats ans micer Johan Mercader advocat
ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui
en mos feyts sab e ha vist mils
que algun altre mes tolt e ab exquisides maneras
torbat e empatxat perque no haje facultat
de rahonar allegar e monstrar mos drets
et ma justicia devant los dits elets: ni
mi valen demonstracio de les letres vostres ni del
parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a
ells trameses per les quals es stat exortat et
request ne la offerta per vosaltres e ell
feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes
exortacions et protestacions tantes que es anuig per
part mia fetes al dit parlament: et per be que molts e
los demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi
hajen intencio sana justa e dreta per ço noy
han falgut niy fallen qui la exequcio de
les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen
dificultada entrigada et tornada del tot a no
res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats qui
son micer Arnau Conques e micer Guillem Strader ab
aquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment
que es exida secretament et per manera insolita una
letra del regent loffici de la governacio daquest
regne als dits nou elets endreçada per la qual los
certifica que ell ha compellits e forçats los
rahonadors advocats et procuradors que yo he
designats a pendre lo carrech e anar per rahonar
mos drets et ma justicia. Perque molt reverends
pares egregis nobles honorables e cars amichs com ço
que yo dich sta veritat eus ho mostrare
ab actes autentichs e ab cartes publiques
actitats et fetes en lo parlament daquest
regne los quals axi prestament no he poguts
haver mas nos laguiara molt quels veurets
si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech
affectuosament com pusch ne se e en deute
de justicia requir que per vosaltres me sia provehit
degudament e sien compellits ab total
effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son
stats nomenats per rahonadors et advocats en tal
manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar
rahonar et allegar los dits meus drets
devant los dits elets segons se pertany: en
altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no
hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del
tot infructuosa. E
sie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles
honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita en
lo castell de Segorb a VIII dies de maig del any
MCCCCXII.
- Frederich Darago a vostra honor.

 

Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.

Als molt honorables e savis
senyors los consols de la vila de Perpenya. -
Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra
diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio
daquexa terra et del principat de Cathalunya havem
reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits
toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments
que havets de gran nombre de gent darmes ajustades
en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou
que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC
bacinets: e ara derrerament havem reebuda
vostra letra scrita en Perpenya a IIII
del present mes ab les copies de les letres e
scriptures que de la regina de Napols e dels
ambaxadors del rey et altres senyors de França
residents en Barchinona novament havets reebudes
per les quals letres los dits ardits de la dita gent
darmes pus stretament e scalfada se
continuen. A la qual vostra letra responem que per ço
com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa
per la dita regina de Napols als procuradors de
aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor
que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos
que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e
viles reyals fossen stades trameses
haviem deliberat de scriureus segons scrivem a
les altres ciutats et viles del principat que a tals letres
verinoses iniques e fabuloses per introduhir et
persuasir divisions et mals et subvertir lo sant
et just procehiment ques fa a examinar la
justicia de aquell qui es nostre rey princep e
senyor justicia migançant vosaltres no fessets
resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes
de les ciutats et viles hon han scrit sien
uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas
eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que
axi com saviament et be havets acordat vullats
sobreseure en fer la dita resposta car Deus
volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat
del negoci requer. E senyors molt honorables
considerants com per machinosa art contraria de veritat
los inventors de tals letres en tan
sancta eleccio de persones et en llur just
vertader et maravellos procehiment que fan en examinar
qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs
dapnats et a Deu et al mon abhominables:
certament per vostra consolacio et repos vos certificam
que ab la direccio divinal dins breu nos sera
publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et
senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la
deffensio senyors que instats et socors en aquexa
terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam
e tractam de aquella e fort prest sen
seguira obra executiva: perqueus placia entretant star
ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps
requer et merex e de vostres grans savieses
nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en
lo general ans cancellets de fet la
empara que havets feta en aquell com sia
cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat
per moltes rahons e special que cascu
prenent exempli de vosaltres los volra squinçar
et pendre sa part segons vosaltres comentats et
no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix
confondria tot lo principat et seria empatxament
de la dita defensio general. E tingaus Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig
del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.

Sesión del día 13.

Empezóse por la lectura de las
cartas que siguen:

Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.

 

Als molt reverends nobles e honorables
senyors lo parlament general del principat de Catalunya. -
Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda
ab una altra que los deputats vos han
tramesa e per lo portador de aquella
havem haut un quern en que ha translat autentich
del testament del senyor rey en Johan e de la
renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina
de Napols feu en temps de son matrimoni ab la
confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudes
les allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris et
de Rayner et den Çaera quens ha portades
lo dit portador: mas fallnos la renunciacio de
la reyna de Castella e lo translat de la
ordinacio que lo senyor rey en Marti feu
que succehis a qui per justicia se pertanyerie.
Pregamvos quens ho vullats fer trametre lo
testament del senyor rey en Marti e ço que te en
Bernat Çaplana pus nos pot haver sens
gran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho
haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles
et honorables vos pregam quens façats
trametre les coses seguents ço es sis ballestas de
torn et dos torns per parar aquelles. Item dues
caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors
punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item
XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: e
que aço sie trames decontinent ab bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab
inventari eus ne donara raho. E sie
molt reverends nobles et honorables senyors lo sant
Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp
a VIIII dies de maig del any MCCCCXII. - Larchabisbe de
Terragona G. de Vallsecca et Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Núm.
379. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors: Los
honorables consols de Perpenya nos han scrit
ara derrerament ab lur letra mencionant
diverses rahons per les quals stam en recel que gent
darmes stranyes no entren en aquelles parts e
que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a
ells fahedora no tardas massa han request lo
governador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les
generalitats quis cullen en lo
bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir
a gent darmes en la deffensio daquella terra com
vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com
nosaltres hoym quels dits consols havien feta
aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a
tan gran greuge que nous ho poriem explicar
vehents que es stada cosa tan aspre que
despuys que som en esta deputacio no la hoym
semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E
de fet ne havem rescrit et respost de nostra
intencio als dits governador et consols ab
altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors
vejats pus seriosament e mes stesa en qual
manera los dits consols nos han scrit et
nosaltres a ells respost et scrit al dit governador
trametemvos translat de les dites III letres.
Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les
dites letres vos vullats sentir axi com
devets et sobre aquelles per obviar a tants
inconvenients provehir degudament et presta. Haviem
pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra
altres provisions scriuriets daço a mossenyer
de Terragona instantlo que ell degues scriure a
son frare governador demunt dit que ell se haje
en aquests affers axi com deu e es stret
a conservacio de la cosa publica del general. Part aço
vos avisam senyors quel general es tant
empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si
haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials
et fossen stades adjudjades les penyores
que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general
no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia
senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses
de queus havem scrit toquants quel dit general
sie guardat que no stigua axi flach de
monedes vullats prestament provehir car be
vehets que molt es necessari. E sie molt reverends
egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en
vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies
de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general
de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro
servey et honor apparellats.

Núm. 380. Tom. 20. Fol. 1778.

 

Als molt reverends pares egregis nobles honorables e cars
amichs lo parlament general del principat de Catalunya.
- Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs:
Huy dada de la present he rebuda vostra letra
scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop
passat continent en sustancia que vosaltres havents
singular affeccio que la justicia que pretench haver en
la successio de la reyal corona Darago et dels
altres competitors sia ben reconeguda et
clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus
havia demanat ne hagues los dos com laltre ço
es micer Bonanat Pere fos stat prevengut
et demanat per les nou persones eletes a prestar
consell a aquelles e queus paria que havent sis
advocats dos Darago
dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen
seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la
dita vostra letra largament expressades. A la qual molt
reverents pares egregis nobles et honorables et cars
amichs vos responch regraciantvos la bona
sana et justa intencio que havets a la justicia et
volets que aquella sia per ma part ben vista et
examinada: mas com se mostrara clarament per part mia
que no hage sino aquexos dos advocats car
daquest regne non puisch aver
nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi
segons ja per altra letra vos he scrit e Darago
jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni
haja algu: donch plascia a vosaltres zelados
de la bona et vera justicia que de Barchinona men
sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia
cert que per cascun dels altres competitors ni ha
no solament sis mas X o XV de gran temps a ença
prevists en les allegacions et drets que cascun
preten haver e los meus per molts que fossen
venen tots novellament en la causa et attesa la
brevitat del temps no poden axi veure e encercar
llargament mos drets et ma justicia com
haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi
haguessen treballat. Perqueus prech axi
affectuosament com puch ni se que en defalliment
dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech
quen haja algu daquest regne ni del de
Arago me vullats ministrar e donar
ensemps ab micer Pere Basset et micer
Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e aço
sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors
axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres
es vist fahedor que no ni haja quen sia
complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda
la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de
Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich
Darago a vostre honor.

Leídas las antecedentes
cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la
tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas
providencias que debían adoptarse sobre la administración del
Principado.

Sesión del día 14.

Se acordó escribir
varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.

Sesión del día 16.

Tratóse de las cantidades
que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás
gente de guerra que tenía allí el Principado.

Sesión del
día 17.

Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la
anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don
Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue invertida toda en
la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que
manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir
luego la deseada concordia.

Sesión del día 19.

Se
acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación
del reino.

Sesión del día 20.

Fueron leídas dos
cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento
algunas noticias que tenían de Cerdeña.

Sesión del día 21.

El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.

Sesión del día 25.

Sobre los mismos negocios de
Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y
conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda
de abogados que reiteraba don Fadrique.

Sesión del día 26.

Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se
procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las
vacantes que habían resultado en algunas comisiones.

Sesión del día 27.

Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a
los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos
apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.

Sesión del día 28.

Fue leída una carta de los abogados valencianos
que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar
esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.

Sesión del día 30.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

 

Núm. 381. Tom. 20. Fol. 1868.

 

Als molt reverends nobles et honorables
senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans
reverencies noblesas et honorables saviesas que
nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries
rahons huy data de la present havem prorogat lo
terme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigit
segons forma dels capitols en Alcaniz concordats
daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny
inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a
nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la sua
voluntat: pregantvos que en lendemig vullats
donar tal orde en les persones qui deuen esser aci
trameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre
vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat
sie ja lo fet dispost en tal manera que sens
altra triga pusquen decontinent aci
venir. E sie molt reverends nobles et honorables
senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend
senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels
dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII. - Les nou persones deputades a fer la investigacio e
publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparellades
a vostre honor.Se leyeron además algunas otras
cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se
acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios
sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán
francés Boucicaut.

Sesión del día 31.

Fueron
leídas algunas cartas de poco interés.

Sesión del día 1°
de junio.

Quedó acordado escribir varias cartas, que no se
hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.

Sesión del día 4.

Tratóse de los asuntos del conde
Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al
parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.

Sesión del día 6.

Fue leída en ella la carta del
tenor siguiente:

Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.

 

Molt reverends nobles e honorables
senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels
embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la
benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la
qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre aço
es que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que
li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mas
com seran a quatre o tres legues daquesta vila lexaran
de lurs companyes per los lochs vehins e
vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e
cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi
com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles et
honorables placieus fer estar los que venir hic
deuen apparellats de guisa que a la primera letra
que sobre lur venguda vos sera tramesa pusquen
decontinent e sens dilacio aci venir: e
sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor
arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del any
MCCCCXII. - Les nou persones deputades a investigar e publicar
nostre rey e senyor per justicia apparellades a
vostre honor.

 

Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.

Sesión del día 9. Luego de abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.

 

Molt reverends nobles e
honorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon
Fivaller castella daquest castell de Casp
lo qual notablament e be exerceix
e fa son offici e satisfa a la honor
daqueix principat de son poder. Per raho del
offici e carrech de castella a ell
comanat e donat li ha convengut fer algunes
extraordinaries messions e despeses de les quals
informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lo
honorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt
reverends nobles e honorables que en aquelles vullats
haver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller
favorablament per recomanat. E sia molt
reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra
garda. Scrita en lo castell de Casp a X
dies de juny del any MCCCCXII. - Larquebisbe de
Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de
Gualbes apparellats a vostre honor.

 

Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.

Sesión del día 13.

Dióse cuenta de
algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin
esplicarse su objeto ni contenido.

Sesión del día 13.

Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el
parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá
luego las seis personas que habían sido llamadas.

Sesión del día 14.

Empezóse por la lectura de la carta que sigue:

Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785.

Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. -
Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou
persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen
et van avant continuament a no perdre jornada et pens
que lo temps no passara sens fruyt et no
presumesch que altra prorogacio si faça entre
ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et
concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati
et apres dinar per semblant: ab tot axo
jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen
et per lur humilitat prenenho ab
paciencia. Mes avant los prech que pus han oits
tots los advocats et haudes allegades que
volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si
los advocats de don Frederich per Valencia et
per aquex principat trametedors eren aci los
quals sich speren tot jorn com los de Arago ja
hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt
reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e
complesch et treball en tot ço qui
es per ells ordenat et manat sens cançar
apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies
noblesas et saviesas a les quals me recoman.
Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere
missatger vostre.

 

Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.

Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.

Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroç compte de Quirra et
dels honorables cavallers scuders gentils homens et
altres de sa companyia qui son en lo
regne de Sardenya diu: que be saben los dits
offerens la dita cedula et lurs nobles et honorables principals quel principat de Cathalunya no es
tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al
regne de Sardenya perque daço en que es tengut
inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es
protestat et demanat lo dit subsidi axi com si
lo dit principat hi fos tengut com lo senyor rey
qui es rey princep et senyor de tots james
en semblant forma demana socors per Serdenya al principat de
Cathalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut
ans diverses vegades quels na pregats que
graciosament lin volguessen donar per la dita raho li
han expressament denegat: pero no contrastant quel dit
parlament no sia tengut subvenir al dit noble compte
et altres honorables cavallers et gentils homens
et altres qui son en lo dit regne
de Sardenya attes lo bon servey et
loables actes que fets han en lo dit regne apres
la mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament
deffunt de et per los quals son dignes de grans
laors premis et remuneracions envers lo
senyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler
complaure als dits noble comte et altres honorables
cavallers et gentils homens dessus dits sens
prejudici empero de ses libertats si ses
facultats a present hi eren bastants: mas los grans
carrechs quel dit principat ha haguts a supportar
apres la mort del dit senyor rey et li cove
et covendra necessariament sostenir tro que hajam rey
indubitat lan axi apres que no han manera al
present complaure al dit comte et altres damunt dits.
Esta pero en veritat que ab grans treballs et
despeses del dit principat la declaracio et publicacio daquell
qui es nostre verdader rey et senyor se fara
fort prestament la gracia divinal propriciant:
et aquell qui sera declarat nostre verdader rey
et senyor qui aura carrech de complir les coses
dessus demanades sens falla hi satisfara
liberalment axi com los altres reys
passats notablament han fet en los temps passats. E
lo present parlament apres la dita declaracio se te
per dit et acor de informar nostre verdader rey
prestament per justicia declarador dels assenyalats serveys
quels dits noble compte et altres notables
cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya:
et fara lo dit parlament gran instancia ab lo
dit senyor quels remuner altament los serveys
passats et provehesca als sdevenidors en tal
manera que aquell regne acabadament sia reduhit
a obediencia sua que tots los poblats en aquell visquen
en pau et repos perpetual de que los principals dels dits
missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa
memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha
et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa
strenuitat et haver prudencia dels dits principals que
per tant poch de temps dins lo qual haurem et
hauran rey qui condignament los
remunerara et amplament premiara no desseriran ço
que tant loablament et virtuosa han començat et
proseguit ans ho continuaran et tolleraran
animosament: e dissentint rahonablament et
necessaria lo dit parlament a la protestacio feta per los
dits missatgers indegudament volents en quant en ells es
imputar injustament et sens causa al dit parlament et
a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si
algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal
imputacio sia impropria injusta et indeguda et
en null cas ne en alguna manera nos puxa ni
porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al
dit parlament ni a algun singular de aquell: et la
present resposta requir etc.Sesión del día 14.

Empezóse con la lectura de la
carta que sigue:Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als
molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt
gran saviesa notifich com per lo patro del laut
armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres
senyors trameses ensemps ab los capitols
que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la
Saga lo qual plech yo he
reebut et he vista la sustancia de les dites
letres. E de present per correu ho tramis tot a
mos companyons en Cathania dels quals he
haguda resposta feta a vint et set de abril com
han reebut lo dit plech et dada la letra
a la dita senyora et als barons de son consell et han
explicat de paraula et satisfet segons lo carrech
que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era
donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son
consell sereu plenariament informats per lo honrat en
Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina
sperant les galeas dels venicians ab les
quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta
ciutat yo hi muntare et men ire en sa
companyia per ço car me sembla que la concordia
de la dita senyora et dels barons de sa part no es en
termens ques faça guardant les maneres que per la dita
senyora et per son consell son tengudes: ço es
quels capitols de la concordia feta et tractada per los
navarresos et loats et fermats per la
dita senyora et signats de la sua ma et
segellats de son segell en neguna manera no ha volguts
aquells tenir ne servar: et per nos missatgers
vostres fon tractat stant la dita senyora en lo
castell de Solento que la dita senyora passas als dits
capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et
treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera
mestre justicier passa et loha les addicions que
la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu
loaria tro tant queu hagues demanat alguns
barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no
faria ab lo dit mestre justicier tro los
ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de
Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir
son dret cami et no exir en neguna ciutat ne
vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne
al dit castell de Cathania no permetria intrar barons
que li poguessen tolre sa libertat: e
sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab
ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora
volch exir
a la ciutat et per los dits companyons meus fo
requesta que li plagues no isques de la galea ne
prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita
ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea
que non volgueren exir tro
tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer
Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha
haut diversos consells et acorts ab los
barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que
no passaria en les coses concordades a Solento que convenia
que dels quinçe milia florins que devia reebre
ans de sa anada que fossen vint milia florins et
quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits
de les terres del domay en manera que segurament poguessen
star quiscuns en lurs cases et que fes
treua general ab tots los barons et
altres parcials seus: e ab aquesta concordia et
conclusio fon trames aci en Macia Just scriva
nostre: e yo presenti los dits capitols
al dit mestre justicier ab una letra quels
dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran
malaltia et ab gran dificultat se podia hom
rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit
sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix
treballi tant et tengui les millos
maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer
Bernat justicier loha et ferma de fet en poder
de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia
florins et de la treua dels barons et de la
remissio dels foraexits e tot aço
havia per loat et fermat ab carta publica
tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et
fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes
les terres del domay et les terres et castells
de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et
obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia:
la qual cosa me appar que la dita senyora no hage
volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades
ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria
ara nou volgues fer ne metre en obra per ço
car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia
carrech de dir a mos companyons que de present
com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits
capitols per correu propri scrivissen notifficantho
al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non
havem haut certifficacio. Perquel mestre
justicier et tot hom generalment se te per dit que la
dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et
aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e
par be versemblant que apres que la dita senyora
es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent
Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se
son molt sentits et han haut gran desplaer en tant
ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha
presos et feta justicia de alguns dels millors
de la vila per ço com resistien a la sua senyoria:
apres ses seguit quel comte Johan de
Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo
dihent al poble que per nom et per part de la dita
senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet
capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones
nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit
mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia
tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara
empero no ha acceptada la dita letra la qual li es
stada presentada per lo dit comte Johan o per son
procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses
dues galiotes per socorrerlo de ço que haja
necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte
que es necessari quel mestre justicier sia poderos et
favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la
casa de Arago que sens falla si ell fos mort de
aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada
de aquest regne: hoc encara los barons cathalans
qui no son de sa obediencia ab los quals
lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et
atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab
ell de aquesta materia: pero ab los barons
sicilians quel senyor rey que Deus haja
havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino
la treua dessus expressada. Al present noych ha
altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa
la qual man a mi tot ço quem sia
possible. E sia la Trinitat sancta guarda de
tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de
maig del any de mil et quatrecents et dotze. -
Apres la data de la present sich es sabut per
letra qui es venguda del Matzari que mossenyer
Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et
de la vila de Plosa et que lo castellan
quil tenia se te molt per enganat de la manera
que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer
Johan te vuy la vila et lo castell. Closa
en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo
vostre missatger en lo regne de Sicilia qui
humilment se recomana en gracia de tots vosaltres
senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después
algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados
que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido
a las universidades doña Violante.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los
valencianos.

Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.

 

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables
senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liurada
per lo discret en Pasqual Pellicer notari et
hoit algun rahonament per aquell feyt en virtut
de la crehença per vosaltres a aquell acomanada
considerants los motius tocants en la dita letra
vostra et sobre aquells haut assats rahonament
copios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres
moguts et assats largament rahonats en la dita
vostra letra com conegam aquells procehir de zel
verdader desijants lo pacifich repos de totes
les terres subjectes a la corona reyal les quals coses
no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser
be abraçades
en cas loch et temps congruents. Pero senyors
molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa
degudament quant benefici es stat la concordia de les
nou persones et tals eletes per la investigacio
et declaracio de nostre rey princep et senyor
per justicia et la manera molt sancta loable et
digna de memoria tenguda et servada per aquells tro
aci en los procehiments ja feyts et
com ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la
publicacio tan desijada: es be rohonable de
reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista
arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio e
publicacio mas es nostre parer et conexem esser
molt necessari sperar ans de totes coses la dita
declaracio: cor qui considera lo temps prefinit
a la dita declaracio et lo temps necessari a fer
concordia entre tots los competitors et qui
atten a la distancia dels uns als altres et les
persones et alguns per causa de llur edat qui
son et com tals causes se merexen tractar es mes que
impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder
encloure los dits affers. No dehim empero
aço per
tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes
ab soberga vigilancia no si dega entendre.
Perque senyors molt reverents nobles et honorables appar
a nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament
la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites
nou persones qui son ydonees et molt congrues
et abtes per fer concordia et procurar pau et
bona amistat entre los competitors ab lo dit senyor
declarat per justicia et entre si deuen haver a singular
carrech de entendre ab soberga cura en la dita
concordia et pau et en altres beneficis dels regnes
et principat del dit senyor: et que de aço en
son cas et temps los deu esser donat a
singular carrech per los qui seran per los
parlaments dels regnes et principat a la dita
declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creença
a nosaltres explicada de algunes poques persones qui son
en Algezira ab nostre parlament
general de aquest regne no sabem tro açi
causa alguna de debat com tota hora que ells o altres volran
esser o entrevenir en aquest general
parlament seran abraçats
et acceptats e hoits molt liberalment
et benigna. Et sia ab vosaltres senyors
molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen.
Scrita en Valencia et sagellada ab
lo sagell del reverent senyor bisbe de Valencia
a XIII de juny del any MCCCCXII. - Lo parlament general
del regne de Valencia prest a vostra honor.Se
leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que
había entre los valencianos; y por último se trató del pago de
algunas cantidades.

 

27 DE MAYO.

27 DE MAYO.

Marcharon, en este día, el señor Arzobispo, el obispo de Vich y los demás embajadores a la villa de Caldes, para ver a la Señora Reina.
Siguen las cartas que los señores Diputados mandaron expedir en esta sesión.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Per lo vostre honorable sindich havem sabut com vosaltres haurieu algun dupte si la Senyora Reyna passava per aqueixa ciutat com vos haurieu en la sua recepcio. A la qual cosa vos responem que nostra intencio e de aquest consell es que si la dita Senyora Reyna per ventura passara per aqueixa ciutat sia per vosaltres rebuda ab la honor e reverencia ques pertany e haveu acustumat com a Reyna e Senyora nostra. Tota via deveu star molt attents e recelosos que noy entras gent quius pogues fer o tractar algun dan o novitat fahentho cautament e discreta segons de vosaltres se pertany e confiam e entro aci virtuossament e loable haveu acustumat. Pensau que si res occorrera de que deguesseu esser avisats vostre sindich entre axi com es la raho en tots los consells de aci e es tal persona que no seria negligent avisarvosne e fer hi lo degut. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los consols de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. Nostra intencio e voluntat es que si la Senyora Reyna venia aqui sia rebuda per vosaltres ab aquella honor e reverencia ques pertany e haveu acustumat axi com a Reyna o Senyora nostra. Tota via stau attens e recelosos que alguna novitat de gent quius pogues fer dan noy entras ni tractas res contra la ciutat haventvoshi cautament e discreta segons de vosaltres confiam. Dada en Barchinona a XXVII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya et cetera.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossenyor molt magnifich e molt savi. Jatsia haguessem deliberat que la gent axi de cavall com de peu qui es aqui de aquest exercit no stiguessen aqui sino per tot lo present mes de maig per certs sguards que no curam aci explicar haurem molt plaer que doneu orde que la dita gent fos retenguda per alguns poch dies passat lo dit mes entro que de nosaltres haguesseu altra deliberacio la qual Deus volent prestament entenem a fer oferintlos de nostra part que per los dies que restaran los farem pagar lo sou quels ne tanyera (pertanyera, pertanyerà). Haveuvos segons de vos confiam. Dada en en Barchinona a XXVII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya et cetera.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres scrivim a mossen lo veguer de aci qui es president en aqueix exercit que per certs sguards que no curam aci explicar treball e don orde que la gent de cavall e de peu qui es aqui sia retenguda per alguns dies passat aquest mes entro que per nosaltres sia altrament deliberat la qual deliberacio Deus mediant prestament se fara. Pregam e encarregamvos que en aço vullau ab lo dit veguer treballar. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Dels Beneficis donadors.

Dels Beneficis donadors.

Con segons la monicio e doctrina dels sants pares beneficis ecclesiastichs no degen esser donats sino a sufficients e bones persones e per los princeps qui per Deu en les terres son ordonats per tal que governen aytals coses se degen mes observar que violar: emperamor daço nos ab deliberat conseyl per gran securitat de nostra anima e a exoneracio de propria consciencia ordonam que daqui avant quant de beneficis en los quals tan solament presentacio havem o daquells de les quals la collacio a nos se pertany quant que quant volrem provehir de nostre propri moviment o a prechs dalcun o quant al sant pare de nostre propri moviment o instancia dalcun o a qualque altre scriure volrem per alcun o per alcuns per qualque benefici ecclesiastich: aquestes coses no sien fetes sino primerament examinacio feta de la vida e costumes daquells o daltres coses segons ques pertany per quatre bons homens a aço per nos cascunes vegades deputats los dos dels quals almenys de sciencies de theologia dret canonich o de leys sien erudits: los quals quatre si covinentment no podien esser diputats lavors per tres e per dos la examinacio aquella se faça dels quals almenys la un fos covinent en sacra theologia e en dret canonich erudit o que fos doctor en dret civil sol pero que tengues estament clerical e en sacres ordens fos constituit e en altra manera no: la qual cosa encara en cas on fossen quatre aço volem esser observat: si donchs un o mes daquells no eren en altra sciencia erudits cor lavors encara si vida clerical no tenia o no era en sacres ordens constituit volem ell poder esse legista. E si aquell al qual volem esser provehit o per lo qual deura esser escrit sera absent la examinacio daquell se faça per testimoni de vida de bones costumes daltres dels quals se pertany per los damunt dits quatre o per altres coses axi com damunt se diu qui sots sagrament relacion facen segons lur parer si ab bona e ab segura consciencia aquell se pot presentar o benefici esser donat a ell o esser escrit o pregat per aquell: e si en altra manera sino axi com damunt es dit les coses damunt dites sien obtengudes casses e irrites esser volem e de neguna fermetat alegrar si donchs de certa sciencia e no en fet dun mas de tots la ordonacio nostra present no cassavem.

 

26, 27, 29 marzo, fin del tomo 18

26 DE MARZO.

Por no haberse podido votar el día anterior sobre lo relativo a la carta que se había de enviar a la Señora Reina, pasóse a votación, en este día, y examinada, tomóse deliberación conforme al voto del egregio conde de Pallars, que fue el que alcanzó mayoría, y es como sigue.

Que fos trames home a la Senyora Reyna ab letra de creença la qual hagues per instruccio lo contengut en la letra de la ciutat de Barchinona que fa sobre lo fet del veguer de Gerona e suplique juxta lo tenor de aquella letra. E mes que sen portas trallat de la letra que per lo present consell se fa del Rey de França per ensenyarla a la Senyora Reyna.

27 DE MARZO.

Conforme a la deliberación que antecede, procedióse al nombramiento de la persona que había de encargarse de entregar la carta a la señora Reina, y resultó elegido el honorable Francisco Ramis.
Tomáronse, además, otras deliberaciones de interés secundario y particular.

29 DE MARZO.

Hecha relación por micer Pedro Severtes de su embajada a la Reina, entregó, de parte de esta, a los señores Diputados, la carta que sigue.

La Reyna tudriu etc.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e faels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. En lo dia present per micer Savertes per vosaltres a nos trames havem rebuda vostra letra de XVIIII del present. Al contengut vos responem que ans de nostra partida de aqueixa ciutat fonch a nos dit per part de vosaltres suplicant nos volguessem proveir en los insults e moviments fets per los pagesos de remença denunciants nos com havien feta delliberacio de fer gent de cavall e de peu per assistir als oficials reyals e als seniors dels dits pagesos e per nos fonch respost que continuament enteniem en lo repos dels dits fets e que personalment hi voliem provehir segons havem fet. E quant a la gent darmes responguem que no acceptavem la dita oferta. Car nos per la preheminencia del dit Senyor Rey a la Excellencia del qual e no a altre solament pertany e per la innata fidelitat dels cathalans erem certa hi poriem ab repos proveir. En apres venint aci com fom a la Rocha nos fou donada per part vostra certa esplicacio en scrits suplicant nos provehissem als dits afers a la qual responguem en scrits oferint provehir degudament e atrobant ns en aquesta ciutat decontinent trametem nostres oficials ab nostres provisions a Santa Pau ahon eren ajustats los dits pagesos. Los quals oyts nostres manaments se desajustaren ab gran obediencia de la qual cosa per nostres letres vos avisam e encara ne fos avisats per los jurats de aquesta ciutat e no obstant com dit havem que per nos e per la dita ciutat fossen avisats del repos e bon stament dels dits negocis per vosaltres son stades tretes les banderes de que havem gran admiracio car pus tost devia esser dada fe a nostres letres e a la ciutat
de Gerona que a fames falses e dolosament compostes e no deguera caure en creença de vosaltres que los manaments nostres per algu en aquest Principat no
fossen obeyts tal es la bondat e fidelitat dels cathalans majorment que com lo contrari fos ja per constitucions de Cathalunya e usatges de Barchinona havien
remeys suficients en consemblants excessos. La qual provisio pertany al Senyor Rey e no a altre e axi al parer nostre quant per los fets dels pagesos de remença lo traure de les banderes nos devia fer la intencio pot esser la que vosaltres diets (occitano; decís; dieu, diéu, deieu) e axi ho creem per que sou cathalans pero nons par se deguessen per vosaltres fer tals procehiments. Los fets no son loables segons per nostres misatgers vos havem scrit e per quant dieu en vostres letres que no solament per los excessos dels dits pagesos mes encara e per altres bons respectes haveu tretes les dites banderes los quals respectes per vosaltres nons son stats notificats. E par a nos que fora cosa rahonable car fer tal moviment per qualsevulla fets no es dupte que a nos e no a altri partany que tenim lo govern de aquest Principat deguerem per vosaltres esser certificada per ço que per nos fos provehit per lo interes de la Majestat del Senyor Rey al qual principalment com a cap e Senyor pertany lo benefici e repos de la cosa publica del seu Principat e de fet hi haguerem provehit si nos fossem dels dits respectes avisada de totes les dites coses per nos es stada dita nostra intencio al dit micer Pere Severtes e per lo semblant per nostres letres als magnifichs mossen Arnau Fonolleda e micer Johan Dusay prothonotari. Per tant vos pregam encarregam e manam quels donets plena fe e creença e ho poseu per obra ab la virtut que de vosaltres se spera. Dada en Gerona a XXII dies del mes de març any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Aun cuando se ocuparon un breve rato del contenido de la carta que precede y de la relación de micer Severtes, no se tomó, por de pronto, ningún acuerdo.
Celebróse el mismo día otra sesión, (aun cuando en el registro marque, equivocadamente según parece, la fecha del 26,) y en ella se leyó la cédula que sigue, presentada por las personas encargadas de examinar el asunto de mosen Copons.

Cum ex inquisitione recepta tam ex propio oficio quam ad denunciacionem Johannis de Copons militis compertum sit per deputatos Cathalonie et eorum consilium ex comissione Generalis curie ultimo celebrate in civitate Illerde congregatum in civitate Barchinone interveniente in hoc civitate Barchinone seu personis per consilum ejusdem civitatis ad hec deputatis in procedimentis factis contra dictum Johannem de Copons militem tam ad instanciam bajuli Cathalonie
generalis seu procuratoris domini Regis quam alias et in illius detencione contrafactum esse per vos honorabilem Franciscum Merquilles vicecancellarium et
honorabiles Jacobum Taranau et Petrum Falco inquisitores seu judices datos contra dictum militem usaticis et privilegiis Barchinone ac capitulis curiarum libertatibus et constitucionibus Principatus Cathalonie et eorum ac earum usui stilis praticis et observanciis propterea in his scriptis predicti deputati ac consilium cum interventu insignis civitatis Barchinone predicta denunciantes vos requirunt in vim octavi capituli ex capitulis inhitis inter regiam magestatem et dictum Principatum ac monent prout et quemadmodum per dictum capitulum contra facientes libertatibus et constitucionibus dicti Principatus ac privilegiis et aliis predictis monendi et requirendi sunt prefigentes vobis terminum decem dierum a die hujusmodi monicionis et requisicionis faciende ut intra illum compareatis et asistatis coram dictis deputatis ac consilio interveniente dicta civitate Barchinone si audiri velitis pro examinacione predictorum et defensione vestra. Notificantes vobis quod nisi comparueritis lapso dicto termino procedetur prout per dictum octavum capitulum procedendum erit et fiet declaratio predictorum et insuper procurator et actor ad hec spetialiter constitutus ofert se in animas suorum principalium et eorum scilicet qui dictam declaracionem laturi sunt tam pro eo actu quam aliis actibus et quocienscumque expedient et opportebit vigore dicti octavi capituli declarare prestare juramentum ad sancta Dei quatuor evangelia prout de presenti prestat in posse vestri dicti honorabilis domini vicicancellarii de judicando et cognoscendo in predictis et aliis ac declarando id quod de justicia videbitur eis declarandum juxta Deum et eorum consciencias quod juramentum recipi per vos requirit alias protestatur de violacione dicti capituli et aliis licitis protestari requirens fieri instrumentum etc.

Pasado a votación este negocio, predominó el voto del conde de Pallars, y en consecuencia se tomó como deliberación, conforme a dicho voto, que la cédula fuese presentada, y se constituyese procurador a este objeto, y para prestar el juramento que en la misma se menciona; resultando elegido para el mencionado cargo micer Juan de Vilamayans, procurador y síndico del General.
Sigue la referida procuración, que firmaron en el acto las personas autorizadas.

Pateat universis quod Nos Manuel de Monsuar decretorum doctor canonicus et decanus ecclesie llerdensis Bernardus Çaportella miles et Bernardus Castello burgensis ville Perpiniani deputati Generalis Cathalonie residentes Barchinone frater Ludovicus Manuel abbas monasterii Sancti Benedicti de Bagiis nomine nostro proprio et tamquam surrogatus a reverendo domino C. Dei gracia Vicense episcopo Johannes abbas monasterii sancti Johannis de Abbatisis nomine nostro proprio et ut surrogatus a reverendo domino Johanne Dei gratia Barchinonense episcopo frater Michael abbas monasterii Populeti Galcerandus Davinyo presbiter surrogatus a reverendissimo domino P. Dei gratia patriarcha Alexandrino administratoreque ecclesie Terrachone Johannes Puiol presbiter surrogatus per reverendum dominum fratrem Anthonium Petrum abbatem Montisserrati (que en textos anteriores, antes que Manuel de Monsuar, era el cabeza de los diputados del General, Antoni, Anthoni Pere) Franciscus Colom archidiaconus Vellensis Augustinus de Insula (De Illa, Dilla)
Johannes Çaplana Johannes Andreas Sorts canonici ecclesie Barchinone et Johannes Torres canonicus Vicensis procurator sindicus et yconomus honorabilis capituli canonicorum ecclesie llerdensis Raymundus Dusay canonicus dicte ecclesie Barchinone surrogatus per reverendum dominum fratrem Jacobum de Ia Guialtruu priorem prioratus Cathalonie ordinis sancti Johannis Jherosolimitani et Michael Ferriç presbiter surrogatus per honorabilem Nicholaum Pujades archidiaconum de mari et canonicum in dicta ecclesia Barchinone. Et nos Hugo Rogerius Comes Pallariensis Bernardus Johannes Çacirera surrogatus per egregium dominum Johannem de Cardona comitem de Prades Johannes Çabastida miles nomine meo proprio et ut surrogatus ab egregio domino Bernardo Johanne de Capraria vicecomite de Capraria et de Basso Michael de Gualbes miles surrogatus a nobili domino Dalmacio de Queralt Johannes Janer domicellus surrogatus per nobilem Guillermum Arnaldum de Cervilione Arnaldus de Viladamany et de Blanes Rogerius Alamanni (se lee Alamaoni) de Pulcropodio et ego dictus Bernardus Çaportella surrogatus ab honorabile Johanne Sampso milite Galcerandus de Hostalrich miles surrogatus per honorabilem Ludovicum Divorra militem Bernardus de Guimera domicellus Galcerandus Bisbal miles surrogatus per honorabilem Guillermum de Montpalau et de Çamaso domicellum Bernardus de Ribes miles surrogatus ab honorabili Marco Dez-Lor milite Petrus Michael de Paguera Artaldus de Claramunt domicellus Petrus de Belloch domicellus surrogatus per honorabilem Petrum de Splugues domicellum et Franciscus Burgues alias de Sant Climent surrogatus ab honorabile Galcerando Burgues alias de Sant Climent milite. Et nos etiam Michael de Plano (Dezplà, de es Pla) consiliarius anno presenti civitatis Barchinone Johannes Agullo paciarius (paer, paher) et sindicus civitatis Ilerde Jacobus Ros Franciscus Lobet nomine meo proprio et ut surrogatus a sindico Villefranche Confluentis Guillermus Colom Ludovicus Xatanti Romeus Lull surrogatus ab honorabile Johanne Lull patre meo Galcerandus Carbo surrogatus ab honorabile Michaele Cardona cive Barchinone Petrus Cestrada surrogatus per sindicum ville de Arbucio Simon de Barbaroja surrogatus a sindico civitatis Dertuse Jacobus Tallada sindicus ville Cervarie Franciscus Ramis surrogatus ab honorabile Francisco de Boscho cive Ilerde et Bernardus de Lauru magister in artibus et medecina civis Gerunde. Quiquidem nos superius nominati qui nomine proprio agimus et principales nostri aliorum prenominatorum sumus et sunt de concilio dictorum dominorum deputatorum et una cum ipsis dominis deputatis representamus Principatum Cathalonie rigore comissionis curie generalis ultimo celebrate in civitate Illerde nobis dictis deputatis facte super negociis tendentibus ad liberationem persone lllustrissimi domini Charoli gloriose recordationis filii primogeniti serenissimi domini Regis tunch per suam serenitatem detenti et ad bonum ac tranquille statum ipsius Principatus per nos prestari habet juramentum super contentis et juxta modum et formam descriptas in octavo capitulo ex capitulatione per regiam majestatem ac pro parte dicti Principatus dudum facta firmata et jurata quod capitulum est tenoris sequentis.
Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dubte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vaxacions o que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos senyors e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e atencio observats. Sia merce vostra atorgar Senyor que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batle general procuradors reyals o fischals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis e singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes e questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab lur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per lur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicicanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors batle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutgers o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet anantat comes e delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos e libertats de la patria los dits deputats ab lur consell ho facen denunciar al tal delinquent o participi havent en la contrafectio predita. Requerint e monestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafactio predita e si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis. La qual privacio los dits deputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent. E si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits deputats ab lo dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria. E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar e valer e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sotz lo present capitol en alguna manera no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fischals segons dessus es dit e encara les fischals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si donchs per la part instant no sera recorregut als dits deputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarat empero que essent conegut per los dits deputats e conçell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits deputats e concell e los qui hi entrevindran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre Evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e llurs consciencies de justicia los aparra e sera vist. Idcirco non valentes circa infrascripta personaliter interesse de certa nostra sciencia constituimus et ordinamus procuratorem et seu sindicum nostrum certum et spetialem ac ad infrascripta generalem. Itaque spetialitas generalitati non deroget nec contra vos venerabilem Johannem de Vilamayans jurisperitum civem Barchinone curiam regiam sequentem licet absentem videlicet ad faciendum et prestandum pro nobis qui nomine proprio agimus et nomine nostro ac etiam pro aliis superius nominatis quorum personas in hiis nos dicti surrogati representamus et in animas nostri et eorum juramentum ad sancte Dei quatuor Evangelia in posse multum honorabilis domini vicecancellerii de dicendo et declarando id quod secundum dominum Deum et nostras ac suas consciencias vel eorum ex nobis seu ipsis qui in hiis intervenerunt de justicia apparuerit et videbitur super et pro causis et factis et seu rebus presentibus et futuris contentis in dicto octavo capitulo et seu illius responsione. Nec non etiam presentandum dicto multum honorabili domino vicicancellario et quibuscumque judicibus comissariis relatoribus inquisitoribus ac aliis quibusvis officialibus et personis ad quas spectet omnes ac quascumque citacionum monicionum requisicionum ac aliorum cedulas et litteras eis tam conjunctim quam divisim directas et seu dirigendas. Et tam de dicta juramenti prestatione quam de presentationibus aliorum predictorum fieri faciendum et recipiendum publicum instrumentum. Nos enim in et super predictis omnibus et singulis comittimus vobis vices nostras plenarie cum presenti. Promittentes vobis et notario infrascripto tanquam publice persone pro vobis et aliis quorum intersit legittime stipulanti Nos et principales nostros surrogatorum predictorum semper habere ratum et firmum quitquid per vos dictum Johannem de Vilamayans in predictis et circa ea procuratum et actum fuerit. Actum est hoc Barchinone videlicet intus camaram concilii domus deputacionis generalis Cathalonie XXVI die marcii anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagessimo secundo. - Sig+num Manuelis de Monsuar Bernardi Çaportella Bernardi Castello deputatorum fratris Ludovici Manuelis abbatis sancti Benedicti de Bagiis Johannis abbatis sancti Johannis de Abbatissis et aliorum superius nominatorum de stamento ecclesiastico. Sig+na Hugonis Rogerii comitis Palleriensis Bernardi Johannis Çacirera et aliorum predescriptorum de stamento militari. Sig+na Michaelis de Plano Johannis Agullo et aliorum prenominatorum de stamento regali. Qui hec laudamus et firmamus. - Testes hujus rei sunt discretus Anthonius Vinyes Petrus Perello notarius et Johannes Albanell alias de Malda porterius domini Regis cives Barchinone.

Siguen una carta y unas instrucciones, que (según advertencia del registro) corresponden al día 27, y por olvido se dejaron de continuar.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
A vostra excellentissima Senyoria es trames per nosaltres lo honorable En Francesch Ramis ciutada de aquesta ciutat exhibidor de la present per explicar li algunes coses de les quals per nosaltres es plenament informat suplicant humilment vostra dita Excellencia li placia donar fe e creença a tot ço que lo dit Francesch Ramis de part nostra explicara axi com si per nosaltres dit era e exaudir nostra suplicacio axi com se spera de vostra gran Senyoria la qual lo poder divinal conserve en tota felicitat largament e aquella man de nosaltres tot ço que de sa merce sia. Feta en Barchinona a XXVII dies de març any Mil CCCCLXII. - De vostra Excellentissima Senyoria. - Humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions per part dels reverends magnifichs e honorables deputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Francesch Ramis ciutada de Barchinona missatger per ells trames a la lllustrissima Senyora Reina. (Primera vez que sale con i latina, sin contar los textos de Bofarull)
Primerament lo dit honorable En Francesch Ramis premeses humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la dita lllustrissima Senyora Reyna de part dels dits deputats e consell li explicara com los dits deputats e consell han hoyt lo embaxador del lllustrissimo Rey de França a ells ab letra de creença trames e li han respost juxta forma de la letra responsiva que li han liurada per al dit Rey de França copia de la qual letra trametem a la dita Senyora Reyna per la qual sa Majestat compendra tota la manera que lo dit embaxador ha proposada e de la qual ab ell se ha tractat.
Item mes lo dit Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell suplicara la dita lllustrissima Senyora Reyna que en lo fet del veguer de Gerona sobre la novitat e greuge per ell fets al embaxador del Illustrissimo Rey de França li placia procehir e fer axi e segons la ciutat de Barchinona per sa letra a la dita Senyora Reyna scriu e suplica. Car creem los dits deputats e consell que lo dit castich succehira molt a servey de la Majestat del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e del Senyor Primogenit e benefici e repos de aquest Principat.
Datta Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

FIN DEL TOMO DÉCIMOOCTAVO DE LA COLECCIÓN, QUINTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE
DON JUAN SEGUNDO.

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

TOMO V.

PARTE SEGUNDA.

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan
solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles
officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare
per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al
maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun
offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona
a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los
altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria
o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.

Dels Majordomens