14 DE ENERO.

14 DE ENERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio per sosteniment de M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra avisats per letres del molt egregi comte de Pallars e del magnifich prothonotari del Senyor Rey que la sua Altesa volrie si als dits deputats e consellers e sis e huyt persones plahie que los trescents florins en los dies no ha molt passats a pregaries del dit Senyor Rey acomenats al dit prothonotari per esser liurats a Bertran Darmendaris e a la sua gent per sou fossen ara convertits e dats a les gents darmes que la sua Senyoria volra per anar socorrer la vila de Cervera. E considerants la molta necessitat en que la dita vila es posada per ço faheren conclusio e deliberacio que sie respost a les letres dels dits egregi comte e magnifich prothonotari. E que sie trames al dit Senyor Rey lo discret En Gabriel Angles notari ab memorial del que ha fer sobre aquest fet.

Sigue a continuación el memorial o apuntaciones a que antes se hace referencia; advirtiéndose aquí que las cartas o contestaciones se hallarán en su lugar correspondiente.

Memorial que los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya fan al discret an Gabriel Angles notari qui per altres fets va de present la via de Martorell on es lo Senyor Rey.
En los dies passats a pregaries del Senyor Rey los dits deputats e consell liuraren CCC florins a mossen Rodrigo Vidal prothonotari per quels donas a Bertran de Armendaris en socorriment de sou de ell e de la gent de sa companyia qui havien anar al socors de la vila de Cervera. Ara los dits deputats e consell per cert avis que han del egregi comte de Pallars e del dit prothonotari han deliberat que si la Magestat del Senyor Rey ho volra sien dats los dits CCC florins a aquelles gents darmes que la sua Altesa ordonara pus empero servesquen per lo dit socorriment de la vila de Cervera.
Per ço es necessari lo dit Gabriel Angles liure les letres que sen porte als dits egregi comte e prothonotari e informat de ells apres parle ab lo dit Senyor Rey e si la sua voluntat sera tal com dessus es dit en lo dit cas lo dit Angles de part dels dits deputats e consell dira al dit mossen lo prothonotari deliure los dits CCC florins a les persones que lo dit Senyor Rey volra en pagua prorata del sou les quals empero vagen al dit socors de Cervera e no altrament. A aço entes que lo dit prothonotari cobre apocha o apoques de aquells a qui dara los dits CCC florins e aquella o aquelles trameta als dits senyors deputats per tot lo corrent mes de janer segons ha promes per lo dit Armendariz.
En les dites coses lo dit Gabriel Angles dara los bo e prest recapte que dell es confiat.
Dat en Barchinona a XIIII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCC sexanta cinch.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.

Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán

Dels promovedors

14 de julio, 1461

4 DE JULIO. (14)

Ocupáronse, en este día, los señores Diputados y Consejo de varias pretensiones sobre pago de trabajos, entre ellos, el arreglo de la concordia firmada por el Rey,
acordándose principalmente que los diez mil florines ofrecidos, por igual motivo, a la Reina, se entregasen al protonotario y secretario rejio, Pedro Oliet, como procurador autorizado de dicha Señora.
Dióse cuenta, además, de la siguiente carta que les había escrito el señor Primogénito.

Als reverend pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs cars amichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya representants.
Lo Primogenit e gobernador general Darago de Sicilia etc.
Reverends pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs e cars amichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Huy una hora apres mig jorn som junts en aquesta vila per fer deguda provisio en lo que ha comes En Miquell de Avinyo (Avinyò, Avinyó, Avignon, Aviñón, etc) donzell e causant la tarda e absencia del vicecanceller qui no es junt e per la sua senil edat e indisposicio no hic sera fins hora molt tarda o dema demati nons es possible dema partir e esser aqui mes Deu volent dema per tot lo dia derem en aço la deguda conclusio e despuys dema que sera dimecres partirem per esser aqui e dar ensemps ab vosaltres efectiva conclusio als negocis que entre mans teniu. Entretant vos pregam ab molta afeccio tollereu pacientment aquesta necessaria dilacio eus placia porrogar per dos dies o tres mes la embaxada destinadora. Sera cosa a nos accepta la qual molt vos agrehirem. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Vilafrancha de Penedes a XIII dies del mes de juliol any Mil CCCCLXI. - Karolus primogenitus. - R. Vitalis prothonotarius.

Las cartas que se mandaron escribir, en este día, se hallan a continuación.

Al Illustrissimo Senyor don Carles infant e primogenit Darago e de Sicilia e loctinent general del Senyor Rey.
Illustrissimo Senyor.
Entes havem que la Senyoria vostra tendria pres En Miquel Avinyo donzell per cert delicte e exces per ell segons se diu comes e que es coronat es voldria alegrar del privilegi clerical. E com Illustrissimo Senyor aquest Principat hage cars com la vida los privilegis e libertats que ab molta gloria e renom e encara ab no pochs treballs e despeses ha obtenguts suplicam a vostra Altesa ab aquella humil reverencia ques pertany sia merce sua li placia observar los privilegis e libertats de la terra e ministrar justicia segons aquells e altres qualsevulla en lo dit fet segons per vostra Altesa es stat jurat e promes sollempnament e aço haurem a gracia. E sia lllustrissimo Senyor la Sancta Trinitat guarda e proteccio vostra manant nos lo que li sia plasent. Scrita a XIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Illustrissimo Senyor. - De vostra Illustrissima Senyoria humils vassalls e sotsmesos. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per lo magnifich Nandreu Cathala loctinent de tresorer de la Majestat del Senyor Rey havem rebuda letra de vostra Altesa ab la qual nos diu de la obra e treballs per aquella sostenguts circa la pacificacio del reverendissimo patriarcha de Alexandria e la casa de Cardona e lo apuntament en que vostra Excellencia ho ha posat. E mes nos diu vostra dita Altesa de la sua partida pera la dita Majestat del Senyor Rey exortant nos a mirar e attendre al servey e honor estat de la prefata Majestat. Senyora molt Excellent de la dita pacificacio o apuntament e de les altres coses per vostra Altesa fetes e dispostes al repos o benifici de aquest Principat vos referim humils e devotes gracies supplicant la divinal clemencia en qui es lo poder que dignament ho tribuescha car en nosaltres no es tanta facultat com que la voluntat e devocio hi sia quant en lo mon pot dir. La dita exortacio al servey e honor de la prefata Majestat ab tot sia demes per quant pus no poria esser recomenat que es a nosaltres per nostra fidelitat e devocio rebem de vostra Altesa molt attentament e Deu volent seran tots temps les obres nostres quals de nostres predecessors qui lo honor e exaltacio de la reyal corona han molt zelats e per aquella no han recusats alguns treballs. Havem vist lo magnifich En Pere Doliet prothonotari de vostra Altesa qui ab procura de aquella nos ha demanats los X mil florins a vostra Excellencia oferts per aquest Principat los quals dor e de bon pes li son stats liurats reyalment e de fet e axi en totes altres coses que sien a servici de vottra Altesa serem totes vegades promptes voluntaris e disposts. Ab tant molt alta e molt excellent Senyora lo poder divinal tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual de nosaltres man ço que de sa merce sia. Feta en Barchinona a XIIII del mes de juliol any Mil CCCCLXI. - Dirigitur domine Regine. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls etc. - Los diputats etc.

Passatge del dit mossen Pere Oliet.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables qualsevol diputats locals receptors cullidors e guardes dels drets de les generalitats en qualsevol passos e ports del Principat de Cathalunya saluts. Com lo honorable mossen Pere Doliet prothonotari de la Illustrissima Senyora Reyna haja açi fets alguns afers concernents servey de nostre Senyor Deus e de la Majestat del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e util e repos de aquest Principat e sen torn a la Majestat de la dita Senyora Reyna volem eus dehim e manam molt stretament que prestat per lo dit mossen lo prothonotari jurament als sants quatre evangelis que no porte res que hage a pagar dret de General lexets aquell passar ab ses cavalcadures e companya sens algun scorcoll e embarch. E encara lo tractets favorablement com a prothonotari e oficial de la dita Senyora Reyna en totes coses. E en aço no haja falla com axi vullam se faça per contemplacio e reverencia de la dita Senyora Reyna. Dada en Barchinona a XIIII del mes de juliol any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat.

1 DE JULIO.

1.° DE JULIO.

Leyóse una carta que presentó el secretario de la embajada antes referida, Pedro Perelló, quien, refiriéndose al contenido de la misma, explicó que convendría aguardar unos cuantos días más, durante los cuales creía la Reina tener contestación del señor Rey, relativamente a la provisión de oficiales, o que, en caso contrario, iría personalmente a verle, para resolverlo definitivamente; cuya carta es la que se halla a continuación.

Als reverent venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs ben amats e fels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverent venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs ben amats e fels nostres. Per lo amat nostre En Pere Perello notari havem rebuda una letra e entes ço que de part vostra dir nos ha volgut a la qual responents sab nostre Senyor nos seriam be contenta complaureus si a nos fos majorment demanant axi cosa justificada com demanau empero havem certificada e consultada la Majestat del Senyor Rey de totes aquestes coses que son passades e del fet dels oficials
e no havem resposta e de altra part nos entenem de açi partir para sa Majestat aquesta semmana haurem vos a molt agradable complacencia que axi com tant
temps es sperat ara deu o quinze jorns dins los quals serem ab lo dit Senyor por benefici del negoci comporteu per que sa Excellencia ab nostra presencia puixa provehir axi com es son desig e nostre de tals oficials e persones de qui sia nostre Senyor Deus lohat lo dit Senyor Rey servit la justicia be administrada e la cosa publica de aquest Principat senta tot benefici contentament e repos. De tot pus extensament havem perlat al dit Parallo les coses qui per ell vos seran referides. Pora en aquelles esser cregut. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXVIIII de juny del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Además de la carta que precede, recibióse también la que sigue de la misma Senyora Reyna.

Als reverent venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverent venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Per algunes coses tocants lo stament de la bona concordia que ha plagut a nostre Senyor Deu donarnos e afers occorrents havem deliberat tremetre nostres embaxadors los magnifichs e ben amats consellers nostres mossen Bernat Çalba cavaller e Nandreu Cathala loctinent de general tresorer del Senyor Rey. Molt afectuosament vos pregam e encarregam que donant los fe e crehença com a nostra persona en ço que per ells vos sera dit de nostra part per obra mostreu aquell bon desig afeccio e voluntat al servey de la Majestat del dit Senyor e de nos que de vosaltres havem concebut e fermament speram. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXX de juny del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Las personas que presentaron las antecedentes credenciales y el referido Perelló instaron, de parte de la Reina, para que se enviara la embajada a Castilla, sobre lo que se acordó, desde luego, que se hiciese la elección; proponiéndose, además, que se diesen a la Señora Reina diez mil florines por sus trabajos, que se la instase para que cuanto antes pudiese haber oficiales para la administración de justicia, que se nombrase una comisión que, por parte del Principado, entendiese en la distribución de las doscientas mil libras prometidas para la luicion y redención de los castillos y lugares del infante don Fernando, y finalmente, que se llevasen a cabo otros varios asuntos apuntados, que son de interés secundario.
El mismo día, el arzobispo de Tarragona y el conde de Prades, que no habían estado presentes cuando la firma de los capítulos, los firmaron, con juramento de guardarlos y defenderlos; el conde de Módica juró tambiem cumplir la última determinación, sobre asistir al consejo, cuantas veces se le requiriera, y se designaron cuales habían de ser las doce personas que habían de arreglar el
negocio de los remensas.
Sigue la contestación que se envió a la señora Reina.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Lo dia present son atesos aci los magnifichs mossen Bernart Çalba cavaller e Nandreu Cathala loctinent de tresorer de la Majestat del Senyor Rey embaixadors per la Serenitat vostra a nosaltres tramesos los quals en virtut de letra de crehença de vostra Altesa nos han explicat de part de aquella algunes coses concernents la observancia de la capitulacio a nosaltres a la dita observancia exortants. A que Senyora molt alta humilment responem que tota vegada es e sera en nosaltres aqueixa voluntat e fer un proposit e Deu volent se mostrara per efecte e obres que tot lo per nosaltres permes e ofert sera ab tota integritat servat e complit. En apres Senyora molt alta havem rebuda letra de vostra Altesa responsiva a nostra suplicacio sobre lo fet dels oficials necessaris a la administracio de la justicia fahedora per lo lllustrissimo Primogenit loctinent etc. E per quant tant longa dilacio quanta seria vostra Excellencia anar a la Majestat del Senyor Rey e della tremetre les provisions portaria intollerable inconvenient e dan vos suplicam eficacissimament Senyora molt Excellent sia merce vostra provehir almenys del ofici de canceller o vicecanceller e dels algutzirs e aço a beneplacit del Senyor Rey en tal forma que si a sa Majestat no ere accepte la provisio que per vostra Altesa seria feta sien per sa dita Majestat altres creats e sia merce vostra Illustrissima Senyora axi provehir en totes maneres abans de vostra partida. Com altrament la terra romandria en tanta confusio que nos poria suficientment dir e los XV jorns de dilacio no seria tan poca cosa que no portas assats grans inconvenients. Placia donchs a vostra Clemencia a tanta necessitat provehir. Sobre los X mil florins a vostra Altesa oferts desijam saber si sera ordinacio de vostra Excellencia que li sien scrits aci en la taula o aqui portats. Sia merce vostra per sa letra significar nos sa intencio e voler e sera juxta aquella per nosaltres deduhit a exequcio. Lo poder de la Excellencia vostra que ha de la Majestat del Senyor Rey es stat açi vist juxta la ordinacio feta per lo vostre prothonotari. La dita ordinacio es remesa aqui al dit prothonotari ab algunes abilitacions que son stades vistes necessaries a la deguda fermetat de la cosa segons per lo dit prothonotari es stat lacte rebut amplament. Sia merce vostra Senyora molt alta manar al dit prothonotari aquell expedir e a nosaltres en publica forma açi tremetre de continent. Sobre aquestas coses parlara a vostra Excellencia lo portador de la present. Supplicam vostra alta Senyoria li vulla donar crehença. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual nos man lo que li placia. Scrita en Barchinona lo primer de juliol del any Mil CCCCLXI. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls etc. - Los diputats del General e consell etc.

3, 4, 5 DE JULIO, 1461

3 DE JULIO.

Sin embargo de haberse manifestado por el Concejo de la ciudad la deliberación tomada acerca del nombramiento de embajadores, consistiendo en fijar el número de estos a tres, hubo disentimiento por parte de muchos, que no quisieron separarse de lo votado el día anterior, y así nada se resolvió.
Se recibió, en este día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En los dias passats havem rebudes algunes letres vostres ab les quals som stats sertificats de la bona concordia la qual per gracia de nostro Senyor se es feta entre lo Senyor Rey e aquest Principat e com lo molt lllustrissimo Senyor Primogenit ha lo exercici de la jurisdiccio de aquest Principat de que som stats molt
aconsolats e retribuim gracies infinides a nostre Senyor Deus qui hun tal fet com es aquest ha portat a bona fi. E per quant aximateix ab dites letres nos avisau que en les coses que necessaries serien al util e benavenir de aquesta universitat no fallirien e a present nos occorren algunes poques coses de necessitat tremetem aqui lo Senyor en Jaucme Texidor consoll de aquesta vila lo qual per part de aquesta vila les vos explicara. Suplicant vos per ço li doneu fe e crehença en ço que per part de aquesta vila vos dira e en lo necessari de aquesta vila li vullan fer cara e donar endressa e bona ajuda axi com de vosaltres havem bona confiançe. E sia mossenyors molt reverend magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda.
Dada en la vila de Figueres lo derrer de juny del any Mil CCCCLX hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figueres.

4 DE JULIO. (Fue fiesta en América?)

Siguiendo la dificultat del da anterior acerca del nombramiento de los embajadores que se habían de enviar a Castilla, y del número de que debía constar la embajada, propusieron los señores Diputados que se buscara un medio conciliatorio para llevar el negocio a buen término; y, a pesar de la gran discordancia y diversidad de pareceres que sobre ello se emitieron, como la mayor parte revelasen el deseo de que la elección se confiase a los señores Diputados, acordaron estos, por último, que fuesen seis los embajadores, y pasando desde luego a la elección, resultaron elegidos el arzobispo de Tarragona, el abad de Poblet, el conde de Prades, el vizconde de Illa, Juan de Marimon, ciudadano de Barcelona, y Tomás Taqui, síndico de Perpiñan; lo que se encargó al secretario que, por de pronto, no se divulgara.
El mismo día, se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend e honorables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Be haureu per la experiencia manifestament vist e compres ab quanta afeccio integra e sana voluntat havem treballat ab totes nostres forces e poder en procurar e conduhir la bona concordia que a nostre Senyor Deus li ha plagut donar nos de que li sien fetes gracies infinides e no menys podeu considerar la fatiga e treballs que nostra persona ha sostenguts molt voluntariament per venir e portar a conclusio e efecte la capitulacio per nos e vosaltres mijançant la gracia del Sperit Sant fermada per lo gran desig del repos e amor de tots vosaltres e per aconseguir los bens que de la concordia indubitadament seguir se speren e evitar los dans que la rotura desijada portava poder esser mes que certs e per lo passat inferir que no ab menys atencio nostra pensa esta occupada en mirar e pensar en totes les coses que a la conservacio de la dita concordia e capitulacio ajudar e valer poden axi com fins aci nostre studi es stat de portar las fahenas en lo bon punt que de present stan evitant en quant havem pogut axi com entenem fer que la dita concordia sia apartada de tota condicio de mals conceptes no solament en les efectes mes encara en les apariencies. E incercant en nostra pensa los bens que continuant nostre ferm preposit redreçar porien havem feta firmissima conclusio hu de aquells dels principals que usant devien esser entrar la Serenitat nostra en aqueixa ciutat de Barchinona de que fermada la dita capitulacio havem tenguda ferma sperança per vosaltres deviem esser instada e supplicada tant per la raho e gratificacio voler ho quant encara per les ofertes afermatives que per tots los misatgers de vosaltres que a nos son venguts nos son stades fetes e per que no deliberam obmetrens cosa alguna que al degut aprofitar e valer puixa per constituhir los afers en ferme esser e repos ho havent sguart abans aço preposant a la necessitat en que la Majestat del Senyor Rey per los afers de Navarra es constituida e lo perill en que la persona sua esta en Çaragoça hon de peste se moren sis e set lo jorn com nos haja scrit no sen partira fins a Deus placia nos siam ab sa Senyoria manant que de fet degam partir de que podeu pensar en quanta prolixitat de agonia nos trobam. Empero vist que fins aci per vosaltres de la entrada nostra en aqueixa dita ciutat no som stada supplicada considerants los grans bens que de la comunicacio nostra ab lo lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e ab vosaltres e aqueixa ciutat indubitadament se sperarien seguir ans peragut per los dits respectes deure suspendre nostra partida tan necessaria e abans scriure a vosaltres e sperar vostre record e nons podem obmetre quant es cosa a nos deguda usant de ofici de mare a boca voler vos recomenar la persona e fets del lllustrissimo Infant don Ferrando nostre fill molt car a vosaltres e aquexos de aqueixa ciutat la qual com sabeu deu esser acomenat a particulars cathalans essent per nos personalment a tots vosaltres recomenat succehiria en tanta contentacio de la Majestat del dit Senyor e de nos que essent vos recomenat e en poder de vosaltres cathalans no menys starem reposada aconsolada e contenta que si junctament ab nostra persona lo teniem. E per ço encara que la capitulacio no obste ni alguna altre cosa nos no deure e poder entrar en aqueixa ciutat e en qualsevol loch de aquest Principat no resmenys havem delliberat notificar vos la voluntat e parer nostre e pus larch vos sera dit per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador. E vista la necessitat del dit Senyor Rey e perill en que la persona sua sta de que la persona nostra reb e sta ab mes congoixa que scrivir poriem afectuosissimament vos encarregam lo pus prest que esser puixa nos vullau respondre del parer vostre ab lo qual puix havem satisfet comunicant vos lo nostre nos conformarem avisant vos que essent vosaltres del parer nostre de continent pertrem haguda vostra resposta e entrarem en aqueixa ciutat en la qual vista la necessitat que occorre per lo perill de la persona del dit Senyor Rey e occorrencia de sos fets starem lo menys que porem e som be certa que de nostra comunicacio ab vosaltres restarem axi contentissimos e aconsolats que conexereu lo amor e benivolencia que portam a aquest Principat e aqueixa ciutat e poblats en aquell no esser menys que si tots nos fossen fills. Dada en Vilafrancha de Penedes a III dies del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem reebuda per Perello exhibidor de aquesta. Per vostra contentacio havem manada despachar la provisio perlant de oficials que per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador vos sera mostrada e donada que al parer nostre satisfa al necessari e com nos serem ab la Majestat del Senyor Rey hajau per cert que sa Senyoria acomenara los oficis a tals persones que sera en laor de nostre Senyor Deu servici de la Excellencia sua benefici publich e ben regiment e exercici de la justicia. De aço e de les altres coses contengudes en vostra dita letra havem perlat ab lo dit Perello les coses que per ell vos seran referides. Dada en Vilafranqua a tres de juliol any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Reebuda havem letra de la Excellencia vostra en la qual es comesa crehença En Pere Perello notari qui aquella nos ha explicada. Juxta lo que diu haver hagut de vostra dita Excellencia en manament regraciam vos Senyora molt alta la bona voluntat e afeccio que la Altesa vostra per sa gran humanitat e virtut ha en totes coses concernents benifici de aquest Principat e la provisio per vostra gran Senyoria feta dels afers de vicecanceller e de algutzir. E jatsia haguerem a gracia de tots los oficis que de present vaguen se fes provisio abans de vostra partida pero vistes les rahons per les quals vostra Serenitat dellibera remetre ho a la Majestat del Senyor Rey havem aquelles per molt honestes e condescents o pus la justicia se puixa algun tant administrar per mija de aquests oficials sera pertinent cosa les altres provisions procehir de la Majestat del Senyor Rey. La qual sia merce vostra esser per aquelles eficacissimament supplicada a fi que no reebem alguna dilacio car no succehiria a servici del dit Senyor Rey ne a benefici de la cosa publica de aquest Principat. En apres Senyora molt alta havem sabut per relacio del dit Perello que lo prothonotari vostre se aturaria en desempetxar la procura que vostra Altesa ha de la Majestat del Senyor Rey juxta los apuntaments açi fets (falta punto) Es nos cosa de gran admiracio com aço sia contra forma del qui ha tot temps adverat e dit e feta fe ço es haber rebut lo dit poder e oferir se ordenar aquell a tota vostra voluntat. Aço deu esser alguna primor de notaris en la qual en aquest cas nos deu intrar. E crehem be que haguda comunicacio de aço ab persones del art de les quals ha açi copios nombre axi de oficials de la casa del Senyor Rey com altres lo dit prothonotari se adherira a la raho. Per queus suplicam Senyora molt alta vostra Excellencia proveescha e mane lo dit prothonotari açi venir a fi que aço se puixa liquidar e partint vostra Altesa no romangues confus car no succehira a servici de la Majestat del Senyor Rey ne de vostra Altesa ne benefici algu dels afers. E nos deu desijar que apres la bona conclusio de aquells isquen coses que llur bon efecte degen en res perturbar. Lo dit prothonotari venint aci dels treballs seus e de tot lo just sera degudament content. Per aquella sola raho es trames lo present portador a fi que vostra Excellencia senta esser de necessitat lo dit prothonotari venir. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual nos man tot so que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a IIII de juliol del any Mil CCCC sexanta hu. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

5 DE JULIO.

En este día, reunidos los Diputados, mandaron publicar por el escribano Sellent los nombres de las personas elegidas para la embajada.

7 DE JULIO. (San Fermín)

7 DE JULIO. (San Fermín)

Acordóse que la marcha de los embajadores se fijase irremisiblemente para el día quince, señalándoles el correspondiente sueldo para tres meses, desde esta fecha, el cual no percibirían, hasta haber jurado que marcharían en la misma.
En este día se recibió la siguiente carta.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra lletra (primera vez que está con ll) de IIII de juliol present havem rebuda a la qual responents havem hagut plaer siau contents de la provisio per nos feta de oficis de vicecanceller e altres. Com siam ab la Majestat del Senyor Rey supplicarem aquella proveexca de tots los oficis ques deuen provehir ab tota bona voluntat. Quant al fet de la procura del dit Senyor Rey nos tremetrem de les parts de alla nostre prothonotari Pedro Doliet qui la reebe. Per ell sera satisfet e donat degut compliment a lo necessari. E al que es mester a la dita procura axi com tots temps es stat dit e si en algunes coses duptave stara a consell de homens sperts en son ofici per descarrech de aquell. E confiam en vosaltres que en la remuneracio sua advertireu als grans treballs que ha sostenguts e haura soportar e a la condicio e importancia del negoci e axius pregam afectuosament ho fassau. Los deu milia florins de que sou stats contents nos esser servida haurem plaer los doneu al dit nostre prothonotari lo qual sen porta poder de nos pera rebre aquells. E per major contentament e validacio de la capitulacio haurem molt gran plaer e com sia cosa deguda e pertinent vos pregam e encarregam sia donat orde ab efecte que la dita capitulacio en la forma que per vosaltres es stada fermada ho sie per lo consell de sent jurats de aqueixa ciutat e per les altres ciutats e universitats del dit Principat axi com vos sera dit per lo dit nostre prothonotari al qual donareu fe e crehença com a nostra propria persona. E aximateix vos encarregam les tres persones que per
vosaltres deuen esser elegides per lo quitament e compres fahedores paral quitament del lllustre infant don Ferrando nostre fill sien per vosaltres elegides e nomenades de continent e sien tals e de tal condicio quals al negoci conve per que per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos seran les altres tres tantost nomenades e se puixa entendre en ço que fer se deu en utilitat e heretatge del dit Illustre Infant axi com de vostres bones voluntats fermament speram e confiam. Dada en Vilafrancha de Penedes a VI de juliol del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

22 DE MARZO.

22 DE MARZO.

En la sesión de este día se dio cuenta de dos cartas que se habían recibido el 20, cuyo contenido es como sigue.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu et cetera.
Reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Per report de algunes persones e en altra manera havem percebut vosaltres haver feta delliberacio de traure la bandera e fer gent armada axi a cavall com a peu la qual cosa no podem bonament creure considerat maiorment que vosaltres no ignorats (occitano; ignoráis; ignoreu, ignoréu) nos personalment esser venguda aci no sens gran treball de nostra persona per fer desaplegar los pagesos de remença e conduir lo negoci a bona fi e conclusio e castigar los qui excessos hauran comesos en aquesta part. Los quals homens precehint digesta e matura deliberacio del sacre consell del Senyor Rey e nostre en lo qual com ja per altres scrit vos havem son entrevenguts los jurats e alguns ciutadans de aquesta ciutat e altres dels staments de aquest bisbat havem fets desaplegar e tornar en lurs cases. E certificantsvos que los dits pagesos vistes les provisions per nos contra ells fetes han obtemperat e obert (obeit; obedecido; obert, ubert es abierto) a nostres manaments oferints star a tota vostra ordinacio sobre la causa principal de que ha resultat a nos grandissima contentacio e plaer maiorment com pensam e havem ferma sperança que migançant la divinal potencia e lo bon consell que havem aci dels dessus nominats la cosa pendra la fi e bona conclusio que per tots es desijada. E per ço venim a considerar que on vosaltres força per sinistra informacio de alguns haguessets (occitano; hubieseis; vatres o vatros haguereu, haguéreu) feta la delliberacio damunt dita a lo qual tota via se deu molt attendre per bons ajusts respectes hauda noticia de les coses damunt enarrades creem indubitadament no haguerets (occitano; hubieseis; haguereu, haguéreu; haguesseu) aquella feta ne es presumidor en alguna manera que de tal e tant consell com es aqueix procehis un semblant moviment com seria lo damunt dit. Lo qual no es dupte redundaria a gran deservey de la Majestat del Senyor Rey e nostre e total perturbacio de la cosa publica de aquest Principat e encara del bon apuntament en que de present tenim aquesta fahena a que som certa vosaltres per aquella innata fe e naturalesa que tenits (occitano; tenéis; teníu, teniu) a la corona reyal attendrets (occitano; atenderéis; atendréu, atindréu, atendreu, atindreu) en singular manera e obviarets (occitano; obviaréis; obviaréu, obviareu) als parills e scandels que per aço seguir se porien. E aquesta es nostra ferma sperança la qual tenim en vosaltres pregants encarregants e manants vos ab quanta afeccio dir se pot que per los respectes susdits vullats (occitano; queráis; vullgáu, vullguéu, vullau, vulláu, volgueu, volgáu, etc.) cessar de qualsevol moviment per vosaltres força delliberat en aquesta part car nos hi provehirem per tal manera que perpetualment sera donada fi e conclusio en aquest fet e molta contentacio dels seniors e a punicio e castich dels qui ho mereixeran. Dada en Gerona a XVIIII dies de març del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.
Apres closa la present havem deliberat per mes ampla informacio vostra trametre e de fet trametem aqui a vosaltres los magnifichs e amats consellers del Senyor Rey e nostres mossen Arnau Fonolleda balle general e micer Johan Dusay prothonotari del dit Senyor los quals informats a ple de nostra intencio e voler vos explicaran de nostra part lo de quels havem donat special carrech. - Vila secretarius.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Cartes havem que aqui per causa de les congregacions dels pagesos per vostres grans reverencies serien stats fets e deliberats alguns procehiments. E com segons havem scrit a vostres grandissimes e magnifiques providencies los homens de les dites congregacions se son desaplegats per provisio sobre aço feta per la Senyora Reyna. E per ço com dubtam tals procehiments no fossen causa de dar torp (torb; estorbo, turbación) a la dita fahena e portam a vostres grans reverencies e magnifiques providencies placia sobreseure en los dits enantaments car la dita Senyora continuadament enten en lo dit negoci. E speram en nostre Senyor Deu ne resultara bona e loabla conclusio. E prestament sera aqui persona qui per nostra part pus largament vos informara de la intencio nostra. La Santa Trinitat sia en proteccio de vostres reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XVIIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

En la misma sesión, presentáronse mosen Arnaldo Fonolleda, baile general, y micer Juan Dusay, protonotario del señor Rey, embajadores de la señora Reina, y en nombre de esta, entregaron a los señores Diputados y Consejo la carta que sigue a continuación.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu et cetera.
Reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostre. Sobre algunes coses concernents en singular manera servey del dit Senyor Rey e nostre e benefici publich de tot lo Principat de Cathalunya e dels poblats en aquells trametem a vosaltres los magnifichs e amats consellers del dit Senyor e nostres mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari del dit Senyor Rey informats a ple de nostra intencio e voler sobre aquelles. Pregam vos per ço e encarregam ab quanta afeccio dir se pot que als dits batle e prothonotari vullats donar plena fe e creença en lo que de nostra part vos recitaran axi com si nos personalment vos ho dehiem deduhints ho per obra e efecte segons se pertany e de vosaltres indubitadament confiam. Dada en Gerona a XVIIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Sigue, en resumen, el objeto de la credencial que precede, conforme explicaron verbalmente los referidos embajadores.

Esplicaren los dits embaxadors de la dita Senyora Reyna que los homens de remença per manament de la dita Senyora Reyna ab gran obediencia se eren
desaplagats e eren venguts molts dels sindichs a sa Altesa a Gerona los quals havien ofert a sa Majestat de star a tota obediencia sua e metre totes les diferencies e causes en poder seu axi per justicia com per amigabla composicio. E com sa Majestat haja sabut que a induccio de algunes malivoles persones les
banderes son stades tretes de que sa Excellencia ha hagut gran maravella e congoixa par a sa Senyoria que pus cesse la causa ço es los moviments dels dits
pagesos que dega cessar lo efecte de les dites banderes majorment attes que sa Senyoria no ha acceptada la oferta de la gent darmes deliberada fer per los diputats e consell per assistir en fer obtemperar los seus manaments com per sa preheminencia hi entengues dar recapte sens altre adjutori. E attes encara que los dits diputats e consell saben que la dita Senyora Reyna molt promptament e ab prou desayre per pluges e mal temps es partida de aquesta ciutat e anada e es vuy en dia en Gerona per sola causa de fer cessar e aplanar los asserts moviments actes dels dits pagesos e castigar aquells en les quals coses ab gran vigilancia ha entes fins aci e enten e ja tenen bon cami de repos. E mes explicaren com la dita Senyora Reyna ha presos certs dels dits pagesos qui semble sien stats dels incitadors dels dits actes e moltes altres bones paraules significatives de bona amor zel e voluntat que la dita Senyora ha a tot lo Principat e als poblats en aquell digueren los dits embaxadors e a la fi digueren que per tots aquests sguards la dita Senyora Reyna pregue amonesta e requer los dits diputats e consell que per servici del Senyor Rey e seu e repos del Principat vullen revocar la deliberacio feta de exir de les dites banderes e cessar de totes coses delliberades per exequucio de la dita deliberacio com sa Senyoria entengue en reposar perpetuament los moviments dels dits pagesos e castigar aquells qui culpables seran trobats. E que aço vullen prest delliberar los dits diputats e consell e fer a ells dits embaxadors resposta pera la dita Senyora Reyna qui sia tal que complescha a servici del Senyor Rey e de
sa Altesa e repos del dit Principat.

Dada contestación a los referidos embajadores, de que se deliberaría sobre el asunto propuesto, despidiéronse de los señores Diputados y Consejo; y entrando desde luego los comisionados por las diez y seis personas que representaban los estamentos militar y eclesiástico de Gerona, para ocuparse del asunto de los remensas y demás, entregaron a dichos señores Diputados el siguiente escrito.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio los exhibidors de la present seran mossen Baltasar de Segurioles canonge de la Seu e mossen Jaume Sant Celoni ciutada de aquesta ciutat los quals per nos son tramesos a les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Placiaus darlos plena fe e creença en tot ço que de part nostra diran e explicaran a vosaltres qui ordonats (occitano; ordenéis; ordeneu, ordenéu) tot lo quius placia de nos. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XX del mes de març any mil CCCCLXII. - A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes tasques e censos.

Sigue el resumen de lo que explicaron los comisionados de Gerona, y la credencial que los mismos presentaron.

Que les dites XVI persones representants los dits staments ecclesiastich e militar regraciaven molt e molt als dits diputats e consell lo que fins aci han virtuosament fet e deliberat en lo fet de les remençes. E quels han tramesos aci per significar los un pensament que han hagut ço es que attes la Senyora Reyna ha pres ab gran congoixa la exida de les banderes e mostre haber gran voluntat en castigar los culpables dels dits pagesos e fer pagar los dits pagesos e perpetualment aclarir e reposar les diferencies que han ab lurs seniors eren recayguts en parer los dits XVI. Si empero al dits deputats e conçell ere be vist e no en altra manera que lo efecte e exequucio de les dites banderes fos suspes per alguns dies e a la fi de lur parlar digueren e explicaren que los dits XVI havien deliberat e tenien ferm proposit de no scoltar partit algu en lo dit fet de remenças sino ab voluntat e deliberacio dels dits diputats e consell dels quals e de lurs deliberacions partir ne desistir un punt nos solien ne entenien per via alguna.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Sobre algunes coses tocants lo assossech e repos de les congregacions ques diu esser
fetes per alguns dels homens de remença havem imformat largament de nostra intencio al honorable mossen Jaume de Sant Celoni ciutada de aquesta ciutat.
Per que ab afeccio singular exortam donets (occitano; deis; doneu, donéu) fe e creença a tot ço e quant lo dit mossen Sant Celoni vos explicara per part de nosaltres axi com si personalment vos ho dehiem. Nostre Senyor Deu mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XX de març del any Mil CCCCXLII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Mosen Jaime de Sant Celoni, que era uno de los referidos enviados de Gerona, hizo particularmente explicación de la credencial en los siguientes términos.

Que los dits jurats attes la Senyora Reyna virtuosament e ab gran diligencia treballa en reposar lo fet de les remenças e en administrar justicia als seniors e ja les fahenes comensen pendra bon cami haurien a bo per servici de la dita Senyora e benefici dels fets que lo efecte e exequucio de les dites banderes per lo dit fet de remençes (remenças, plural con a, típico occitano, con e, valenciano) fos sobregut. (sobressegut, sobresegut; sobreseído)

Después de un breve coloquio, deliberóse que pasasen los anteriores documentos a las nueve personas encargadas del asunto de los remensas, para que, junto con los comisionados por la ciudad, hiciesen las apuntaciones convenientes.
Teniéndose noticia, el mismo día, que el maestre de Rodas se debía embarcar para Roma, y de allí pasar a su isla, deliberóse que se recomendara a dicho religioso el despacho de la canonización del señor Primogénito; a consecuencia de lo que, se escribió, el mismo día, la siguiente carta al Padre Santo.

Sanctissime ac beatissime Pater.
Recepimus humiliter sanctitatis et beatudinis vestre litteras quibus et responsis oratorum nostrorum quos nuper ad sanctitatem predictam destinavimus nobisliquet cristiano (?) et paterno amore sanctitas prelibata prossequitur nos et hunc Principatum hoc quidem pluribus in rebus hactenus comprobatum est et novissime in his que concernunt nostrum et Principatus predicti quietem et pacem. Pro quibus S. predicte nos quas debemus sed quas valemus gracias agimus agemusque perpetuo inmortales. Ceterum beatissime pater per dictos oratores nostros ad laudem Altissimi sancteque matris ecclesie vestre S. significavimus miracula que per medium corporis bone memorie domini Caroli primogeniti domini nostri regis apud nos visibiliter operantur ac suplicamus dicte S. pro dicti quondam primogeniti canonitzacione circa quam relatu predicto eandem sanctitatem scimus propiciam annuere votis nostris si merita id exposcant. Et quia pater beatissime voluntate et ordinacione divina non desiuunt miracula supradicta que de sanctitate dicti domini primogeniti dant judicia manifesta. Nosque et hujusmodi Principatus canonitzacionem predictam quam plurimum afectemus et eam totis viribus prosequi perobtemus ut cum auctoritate sancte matris ecclesie dictus dominus Carolus sanctorum cathalago num eretur et ejus corpus apud nos repositum dignis honoribus prossequatur eam obrem S. V. humiliter obsecramus dignetur comissionem facere super colligendo processu et aliis ad dictam canonitzacionem decentibus et opportunis ut tandem ad Dei servicium et animorum salutem suum sorciatur efectum. Super his quidem reverendissimus magister Rhodi qui apud nos aliquam his diebus traxit moram et de presenti Rhodum transferat per beatitudinem vestram transitum faciens apud sanctitatem eandem vice nostra orabit. Cum dignetur aures propicias adhibere Sanctissima Trinitas almam personam vestram regimini sancte matris ecclesie conservet incolumem per tempora longa. Ex Barchinona die XXII marcii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXII. - E sanctitatis et beatitudinis humiles et devoti filii qui cum manuum pedumque osculo beatorum eidem humiliter se comendant. - Domini diputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Sanctissimo et beatissimo domino nostro Pape.

Reverendissime in Christo pater et domine.
Ad V. R. P. noticiam non ambigimus devenisse qualiter pridem bone memorie domino Carolo primogenito domini nostri Regis ab humanis subtracto placuit Altissimo per medium sui corporis diversa miracula operari. Unde per certos oratores nostros suplicavimus S. D. N. Pape pro illius canonitzacione ad quam dicta S. se reddidit propiciam ubi merita id exposcant. Et quia reverendissime domine voluntate et disposicione divina continuantur miracula supradicta que de sanctitate illius dant judicia manifesta est que nobis cordi pro dicta canonitzacione insisturo quam credimus bene dignam. Suplicamus propterea dicto domino Pape dignetur comissionem facere super colligendo processu ad dictam canonitzacionem. Vestre itaque reverendissime P. humiliter obsecramus velit pro illa obtinenda apud dictum D. N. interponere partes suas hoc enim sanctitati sue vestreque P. plurimum ascribemus ad graciam inter cetera E. P. beneficia et longe aliis majora annumeraudo. Creator omnipotens conservet diu feliciter V. R. P. que de nobis ordinet et mandet ad votum. Scripta Barchinone die XXII marcii anno a nativitate Domini M.CCCCLXII. - E. R. P. obsequiis et serviciis semper prompti qui eidem se recomendant deputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Reverendissimo in Christo patri et domino domino R. Dei gratia cardenali Valentini sancte sedis apostolice vicicancellario.

Al molt honorable mossenyor e de gran saviesa micer Pere Guillem Rocha doctor en decrets canonge de Barchinona resident en cort romana.
Mossenyor molt honorable e de gran saviesa. Per quant a nostre Senyor Deu ha plagut e plau tots dies obrar miracles per miga del cos del lllustre Senyor don Carles de bona memoria primogenit Darago lo qual es recondit e posat en la Seu de aquesta ciutat ço que la dita ciutat e encara tot aquest ha a summa gracia. Lo capitol de la Seu e la dita ciutat e encara nosaltres en nom del Principat entenem demanar e fer tota instancia que lo dit lllustrissimo Senyor don Carles sia per sancta mare Ecclesia canonitzat e de present per lo dit capitol e per los honorables consellers e per nosaltres se scriu a nostre Sant Pare suplicant la sua Serenitat li placia fer comissio de la part de ça per collir lo proces necessari a la dita canonitzacio. E lo reverendissimo mestre de Rodes qui de present anant en Rodes passara per nostre Sant Pare ha pres carrech per sa gran virtut e humanitat e per la devocio que ha conçebuda en lo dit Illustrissimo don Carles per los miracles que de la part de ça ha vists suplicar per aço lo dit nostre Sant Pare de part nostra e dels altres dessus dits. Lo capitol de la Seu remet a vos qui sou de lur collegi e del qual se ha molta fiança solicitar aquest negoci axi vers lo dit nostre Sant Pare com encara en recordar ho al dit reverendissimo mestre de Rodes. Nosaltres per la nostra porcio vos volem pregar de aço mateix queus placia ferhi la diligencia que es obs es confia de vos. Ço que a molta complascencia vos haurem. E si algunes coses molt honorable e de gran saviesa mossenyor volreu de la part de ça scriviu nos françosament. Feta en Barchinona a XXII de març. any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Dels Escrivans dels oydors.

Dels Escrivans dels oydors.

Per tal quel offici dels oydors per lo qual als clamants justicia promptament es e deu esser exhibida per injuria de ministres triga en lo seu spatxament no reeba: ordonam que dos escrivans aptes e sufficients e experts sien assignats qui per lo mati al loch diputat en lo nostre hostal per la audiencia tenir venguen e aqui presents los damunt dits oydors los dits scrivans un apres altre ligen les peticions que a la dita audiencia seran offertes e sobre aquelles scrisquen les coses per los oydors en aquelles manades e los noms daquells qui les hauran proveydes. Entre les altres coses atenen diligentment que si donchs dos almenys de dits oydors dels quals la un sia cavaller e laltre savi en dret en spatxar les dites supplicacions concordablement no consentien en aquelles coses en les quals serien discordants a negun dells no obeesquen en neguna manera: a ells pero obeyran e seguiran en e per aquelles coses que a la audiencia e al offici dells se esguarden: e les peticions proveydes ells o la un dells segellades pero ab lo sagell del offici dels oydors a la nostra scrivania aporten en la qual entrels scrivans de manament per fer letres de aquelles se deuen devesir. Mes encara scriuran los manaments penals altres los quals per los missatgers de laudiencia a manament dels oydors alcunes persones se faran per tal que si contra aquells fet sera los transgressors puguen segons letres degudament esser punits. E res no menys faran quaern e memorial dels enantaments dels encarcerats qui en la preson real o comuna del loch on nos present serem detenguts seran en quin estament seran lo dia quels oydors aquella segons nostra ordinacio visitada hauran e com e per quinya manera tro a laltra visitacion enantat hi sera: e quan los dits scrivans engir les damunt dites coses entendre no caldran volem e a ells expressament manam que ajuden a registrar e espeegar los affers de la nostra scrivania a la qual cosa si regonegan esser obligats: e obeescan e sian sotsmeses en totes coses e per totes al canceller et vicecanceller e prothonotari. E si los damunt dits scrivans seran en les dites coses desobedients o lo servey ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller o lo prothonotari o oydors pusquen aquells punir de la quitacio de un mes o de menys: e sagrament al canceller faran que be e leyalment les provisions escriuran e lur offici serviran.

porters sotsporters liurats oydors

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

14 DE ABRIL.

14 DE ABRIL.

Se dio lectura a la siguiente carta de la señora Reina.

Als reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los deputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vist lo contengut de una letra a nostra Excellencia tramesa per lo loctinent general e lo mestre de finançes en la provincia de Lengadoch (lenga d´Òc, hoc, och, significa sí, afirmación, en Occitano) per lo Illustrissimo Rey de França per quant lo material de que scriuen es de gran importancia e concerneix segons veurets (occitano; veureu; voreu, voréu) lo universal interes de tot aquest Principat e dels poblats en aquell e per quant aximateix de aquesta materia la Majestat del Senyor Rey e axi poch nos alguna noticia no havem com no hajam participat en aquella ans com sabets (occitano; sabeu, sabéu; sabéis) es stada manegada e prosseguida per vosaltres e aqueixa ciutat en temps del lllustrissimo don Charles de gloriosa recordacio havem delliberat trametreus la dita letra la qual vos sera comunicada per los magnifichs e amats consellers e embaxadors nostres mossen Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Johan Dusay prothonotari del Senyor Rey als quals scrivim de aço comuniquen ab vosaltres e ab los consellers de aqueixa ciutat a fi que vista la serie de la dita letra se puixa consultament delliberar no solament quant a la resposta fahedora als dessus nominats mes encara quant al que occorrera per util e benefici dels poblats en lo dit Principat a que principalment se deu atendre. No ommetent investigar via e manera per la qual la comuna negociacio e participacio dels vassalls e subdits de quiscun dels dits regnes se poixe conservar axi al respecte de la bona amistat e tranquillitat de
aquells com encara a qualsevol altre bon respecte com si dege molt attendre per los dos principals interessos qui ensemps concorren los quals han no poch sguarts al que pot esser util o dan dels dits dos regnes (França y Aragó). Dada en Gerona a X dies de abril del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Leída la carta que precede, acordóse que las nueve personas encargadas del asunto de las lanas, junto con los elegidos por la ciudad, examinasen aquella y además las enviadas por los tres estados de Languedoc a S. A. sobre el mismo asunto, dando cuenta de sus observaciones, para hacer lo que fuese más conveniente.
Acordóse, además, enviar a la señora Reina, cierto traslado con las siguientes cartas acompañatorias.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
En los dies no ha molt passats mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari presentaren a nosaltres una patent letra de vostra Excellencia dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de març e de la presentacio feren testificar carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey. A la qual Senyora molt alta nosaltres havem feta resposta e liurada al dit nothari per esser continuada a la fi de la dita letra de la qual resposta copia dins aquesta trametem a vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantinga e prospere ab tota felicitat segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIII de abril del any Mil CCCCLXII.- De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
En los dies no ha molt passats mossen Galceran Oliver tresorer presenta (presentà; presentó) a nosaltres una patent letra de vostra Excellencia dada en Gerona a XXVIIII del
prop passat mes de març e de la presentacio feu testificar carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey. A la qual Senyora molt alta nosaltres havem feta resposta e liurada al dit notari per esser continuada a la fi de la dita letra de la qual resposta copia
dins aquesta trametem a vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantinga e prospere ab tota felicitat segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIII de abril any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyora humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret lo qual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertader lati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentat mils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetuals confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyr sien tenguts. Atorgam encara a ell que si los correus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la sua discrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

Reg. n° 1529. Pars. I^a fol. 45. Sin fecha.

Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.

viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha

11, 12 DE JULIO, 1461

11 DE JULIO.

Ocupáronse de las pretensiones del señor Primogénito, acordándose definitivamente, que, por las nueve personas encargadas del arreglo de las instrucciones, se le faciliten estas tantas veces como desee, aunque sin darle copia, y permitiéndole que esto se verifique en presencia de cuantos catalanes quiera de su consejo, pero por ningún estilo se permita que en este acto intervengan navarros, aragoneses, ni otra gente estraña; después de lo que, las referidas nueve personas darán cuenta al consistorio de cuanto a dicho señor Primogénito le hubiese parecido oportuno que se adoptase, para resolver lo que fuese más conveniente.
En lo tocante a la pretensión de los navarros que tenían ocupados sus bienes, acordóse que se les diese audiencia por las nueve personas mencionadas, las cuales harán relación en seguida, al consistorio, pero guardándose en todo caso de contestarles, y ciñiéndose únicamente a oírles.
Tratóse, además, de los remensas y de otros varios asuntos, pero sin que se tomara acuerdo alguno.

12 DE JULIO.

Congregadas las nueve personas en la casa de la Diputación, y después de vistos y reconocidos los capítulos X y XII, que tienen relación con los oficiales y ministros de justicia que hayan de ser precisamente catalanes, así como el capítulo XIII, en que se previene que, sino son catalanes ciertos consejeros del Lugarteniente, no pueden intervenir en su consejo; formularon las dos listas que siguen, añadiendo al pie las dos notas que se hallarán en su lugar.
Lista de los oficiales y ministros que han de ser catalanes.

Primo vicecanceller e regent la cancellaria.
Item portant veus de governador e assesor seu en lo Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya.
Item prothonotari e loctinent de prothonotari.
Item tresorer e loctinent de aquell.
Item secretaris.
Item advocats e procuradors fischals.
Item jutges de la cort.
Item advocats e procuradors dels pobres.
Item algutzirs.
Item scrivants de manament e de regestre e de tresoreria.
Item porters e verguers e saigs.
Item verguers de la audiencia.
Item tots altres oficials ministres e altres persones sens los quals la administracio de la justicia axi en lo civil com en lo criminal exercir e administrar nos pot.

Lista de los consejeros que comprende el capítulo XIII.

Primo lo camerlench.
Item Majordom.
Tresorer loctinent.
Confessor e almoyner.

E los huxers sino son cathalans no poden star dintre lo consell car serie dit ells entrevenir en lo dit consell e seria contra lo capitol.
Item totes altres persones qui no sien cathalans o domiciliats en lo Principat no poden entravenir ne consellar sino juxta forma del capitol.

11 DE NOVIEMBRE.

11 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Per quant lo dia present per part de la Magestat del Senyor Rey es stat dit e proposat per los magnifichs mossen Rodrigo Vidal prothonotari micer Johan Andreu advocat fiscal e micer Damia de Montserrat doctors en leys al present consell que lo dit Senyor Rey no es content que lo sou donador a la gent a cavall e a peu soldejadora dels diners de la nova exaccio o subvencio sie dat a la casa del General segons es stat deliberat per los deputats e consellers e per les persones a aço eletes per los consells de la Deputacio e de la ciutat ans vol per servey e reputacio de la sua Reyal corona e a be avenir de la cosa publica lo dit sou sie dat a la casa del Racional del seu Reyal palau. Per ço los dits deputats e consell partis del dit consell los dits prothonotari micer Johan Andreu e micer Damia de Montserrat volgueren haver relacio dels dits deputats e persones eletes de les coses com passaven e de les rahons e motius quils havien induits en fer dita deliberacio la qual relacio amplament oyda e informats encara de la pratica observada en consemblants soldejaments e dar de sou axi a gent darmes per terra com per mar les quals a la casa del General se paguaven. Tots los dits deputats e consell concordablament feren delliberacio e conclusio que sie feta embaxada al dit Senyor Rey de sis persones les quals ensemps ab les elegidores per lo consell de la dita ciutat de Barchinona si elegir ne volra expliquen a la sua Excelencia ab les humilitat e subjeccio ques pertany totes les dites rahons e motius e encara la dita pratica observada e que servar se la dita deliberacio es fer lo seu servey e benefici de la cosa publica. E notifiquen a la sua Altesa lo perill en que aquesta fahena sta car si lo consell de la Deputacio e o de la ciutat no fahien conclusio segons la voluntat del dit Senyor Rey en tal cas la cosa restarie embassada e nos porie seguir la exequcio de paguar la dita gent en gran desservey seu e dan de la cosa publica. E a la fi suplicants devotament la sua Excelencia que la dita deliberacio feta per los dits deputats e consellers e persones eletes haje per accepta. Aplicants ab rahonaments aquelles bones e persuasives paraules motius e suplicacions que als embaxadors parra los quals son aquests ço es.
Lo reverend senyor bisbe de Vich.
Micer Johan Çaplana.
Lo senyor comte de Pallars.
Mossen Arnau de Vilademany.
Mossen Jacme Ros conceller en cap de Barchinona.
E mossen Francesch del Bosch sindich de Leyda.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio e elegiren per fer exequtar lo contengut en aquella los seguents ciutadans Jaume Çapila Johan Ros mercaders Luis Gilabert Bernat Oliver artistes Riudor notari Barthomeu Masot specier manestral Anthoni Mayans ferrer Anthoni Avinyo assahonador.