Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Núm. 11. 

Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.

12

Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.

54

Núm. 26. Reg.n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Núm. 26. 

Reg.n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Noverint universi presentes literas inspecturi quod nos Petrus Dei gracia rex Aragonum etc. facimus constituimus et ordinamus nostrum certum legitimum et suficientem procuratorem ac nuncium specialem vos nobilem et dilectum consiliarium nostrum Raymundum Cornelii ad comparendum et ponendum nomine nostro et pro nobis circa sanctissimo domino summo pontifice ac sacro collegio reverendorum patrum dominorum cardinalium comuniter vel divisim generaliter nostra et regnorum nostrorum negocia super quibus apostolice sedis auxilium noviter postulamus et ad suplicandum ex parte nostra et petendum ac obtinendum ab ipso domino summo pontifice gracias subsidia beneficia et favores quoscumque nobis et predictis regnis nostris expedienda seu etiam oportuna sub condicionibus et convencionibus quibus cum dicto domino summo pontifice poteritis convenire et etiam si opus fuerit ad observandum tenendum et adimplendum condiciones et convenciones nostro nomine apponendas nos et terras nostras obligandum ad speciales dumtaxat penas que vobis vise fuerint expedire: dantes etiam et concedentes vobis dicto procuratori nostro potestatem in animam nostram prestandi cujuslibet generis juramentum seu etiam juramenta et generaliter ad ommia alia et singula faciendum tractandum et procurandum que in predictis et circa predicta necessaria fuerint seu etiam opportuna et que verus legitimus et suficiens procurator facere et exercere posset et nos etiam faceremus si presentes essemus etiamsi sint talia que mandatum exigant speciale: promittentes nichilominus nos firma grata et rata habere perpetuo que per vos dictum procuratorem nostrum vel nomine nostro facta procurata gesta et obligata ut prefertur fuerint in omnibus et singulis supradictis. In quorum omnium testimonium has nostras presentes litteras fecimus magestatis nostre sigilli appensione muniri. Date Barchinone septimo kalendas novembris anno Domini millessimo CCC quadragesimo. - D. de Biscarra mandato regis facto per inclitum dominum infantem Petrum. - Subscripta capitula fuerunt tradita nobili Raymundo Cornelii quando fuit missus ad curiam romanam.
- Memoria de ço quel noble en Ramon Cornell deu dir a nostre senyor lopapa de part del senyor rey Darago. - Primerament li diga quel dit senyor rey axi com a devot fill seu comana si mateix et tota sa casa et son estament en gracia de la sua sanctitat. - E feta la dita recomendacio soplich lo dit noble al dit senyor papa que li do hora breu et covinent en la qual li pusca dir sa misatgeria car la natura del negoci no requer triga.
- E a la hora assignada digali com lo senyor rey fill seu devot se recomana als peus de la sua sanctitat et li fa assaber jassia quel senyor rey pens que la sua sanctitat ho sapia per la gran et publica rumor que daço es quel rey de Marrochs enamich malvat de la fe catholica hauda victoria sobre la mar et tenent aquella poderosament ha tramesa et feta passar deça mar gran gent de cavall et de peu et armes et viandes et altres apparellaments et no cessa de fer passar cascun dia en gran multitut: et no resmenys es vengut a una ciutat sua appellada Cepta et daqui es passat deça en Espanya ab tota la murisma que ha poguda justar et ab la gent de cavall et de peu quel solda de Babilonia li ha novellament tramesa et ab la ajuda dels reys de Tuniç et de Bogia entenent per la gran superbia que ha subjugar Espanya a la sua malvada secta et specialment contra lo regne de Valencia lo qual antigament quant lo bo rey en Jacme lo tolch a sarrayns se regia per la casa de Marrochs: e con lo poder del senyor rey Darago sens ajuda de Deu et de la esgleya a tan gran poder de moros no sia bastant suplica humilment a la sua sanctitat que lo seu poder et ajuda axi spiritual com temporal vulla et li placia estendre abundantment et graciosa a contrastar et confondre los malvats et contra los enamichs de la fe que com a lobs rabiats desijants la sanch dels christians sesforcen esverehir aquells et les esgleyes destrouir on es invocat lo nom de Deu et les sanctes reliquies dels martirs et dels corsos sants en la sanch dels quals Espanya es fundada cremar et delir los christians cativats fer renegar a les puncelles christianes violar de les quals totes coses lo senyor papa axi com a cap et pastor et regidor del poble crestia axi com tresorer et dispenser de la sanch de Jesu-Christ et de sos martirs es tengut de retre comte a Deu: e axi vulla et li placia estendre abundantment et graciosa lo seu poder et ajuda en tant alt et piados negoci majorment com la sua santitat no tan solament sia tenguda dajudar al senyor rey Darago com a rey christia et catholich ans encara com a vassall ligi de la sancta esgleya de Roma com o aquell qui te lo regne de Serdenya per la sua sanctitat car digna cosa es et rahonable que axi com lo vassall es tengut de ajudar al senyor et deffendre aquell en temps de necessitat per semblant raho lo senyor es tengut de ajudar et deffendre lo vassall posat en necessitat mayorment aytal com la sua santitat a altres missatgers quel senyor rey; sobre aquest fet del rey del Garp li ha enviats et encara al dit senyor constituit en la sua sancta presencia haja promes molt graciosament et larga que si lo cas sesdevenia aytol com vuy es ço es quel rey del Garp passas ab son gran poder que li examplaria per tal manera la sua ma graciosa que ell sen deuria tenir per pagat. Aço promes lo senyor papa an Ramon de Boy et an Arnau des Mas. Perque soplich en la fi a la sua sanctitat de part del dit senyor rey Darago de fer al dit missatge sobre les coses notifficades et suplicades bona et breu resposta com lo negoci sia a ades en aytal stament que la triga pora esser molt perillosa et dampnosa. - En apres presentades les letres de creença que sen porta als cardenals diga et propos lo missatge la misatgeria a ell comanada en la cambra del papa o en consistori axi com lo sant pare volra: e plauria al senyor rey que si la proposicio se fa en la cambra quey haja si fer se pot los cardenals de Spanya et de Roders el cardenal Napolio: e feta la sua proposicio deja alli mateix pregar de part del senyor rey los cardenals que en aço en reverencia et servey de Deu et de la fe catholica et en honor (pone honnor u homor) et amor del senyor rey vullen suplicar et consellar al senyor papa la bona expedicio del negoci per les rahons damunt dites. E es enteniment del senyor rey que en aquests affers lo missatge deya demanar et haver consell especialment del cardenal de Roders et fer segons que ell li consellara. - Item si lo senyor papa demana de quinya gracia se tendria per pagat lo senyor rey respona lo missatge quen aytal cas lo senyor papa et lo seu sant collegi par que deyen dir qual gracia volen fer al dit senyor rey car lo negoci es de tal condicio que no solament es del senyor rey ans per les rahons damunt dites es del seu sant collegi perque mils par que la gracia deja del dit senyor papa devallar qual se deu fer e daço carrega lo senyor rey la sua sancta et bona conciencia et dels senyors cardenals.
- Item si lo senyor papa ab maneres sescusa de fer la dita declaracio et vol quel dit missatge declar ço que demana lo dit missatge per aquelles mellors paraules que pora deman la decima a VI anys et que sia anticipada et pagada dins los III anys primers per ço quel senyor rey sen puscha mils ajudar: mas per tal com aquests affers son tan grans que noy es bastant ajuda de decima la qual no puja per ayn oltra XX millia lliures que placia a la sua sanctedat de ferhi major gracia. - Item que li vulla atorgar los fruits del primer any de tots los beneficis ecclesiastichs de qualque condicio sien qui vagaran en sa terra mentre los dits affers duren. - Item que li atorch en ajuda dels dits affers Ies lexes piadoses incertes fetes per los testaments o disposicions de les derreres voluntats dels defuncts e totes injuries incertes et totes lexes fetes per lo passatge doltramar.
- Item que vulla atorgar croada et les indulgencies ques donen a aquells qui van offendre et conquerre la terra sancta a tots aquells qui per terra o per mar iran o
trametran o ajuda faran contra el rey de Marrochs et sos ajudadors.
- Item si per aventura lo senyor papa toles Ies ajudes sobredites o partida daquelles atorgara segons que açi son contengudes et demanades en los dits capitols et en aquelles ajudes que fara volra posar carrech al senyor rey per certa forma aço escus lo dit missatge perque aquesta guerra no es voluntaria ans es necessaria et perillosa a ell et a tota la christiandat per la qual cosa lo senyor papa no solament deu pensar quel senyor rey ha a deffendre solament la propria terra mas la sua els bens que ha Lesgleya et te et posseix en la terra del senyor rey e axi es la guerra de la Esgleya com del senyor rey. Perque en neguna manera no prenga la ajuda ab carrech: empero si lo papa no sen volie tolre ans estigues en allo lo dit missatge consente a aquelles condicions de ques pora avenir ab lo senyor papa.
- Item enten lo senyor rey quel dit noble faça son poder de aver tota la dita ajuda segons que desus es ordonat: e si tota no la pot haver haja la decima ab la croada et ab lo perdo sobredit als VI anys o als IIII o als III et dalli a avall no enten lo senyor rey que prena la dita ajuda car vergonya seria: e parle primerament si viyares li sera del fet del rey en P. de Sicilia.
- Item sia membrant lo dit noble de la decima qui era justada de VI anys la qual Nuch de Mirambell sen porta et trasch de la terra: et la on semblant li sera adugaho per manera de induccio. - Quant lo sant pare haura atorgada la decima al senyor rey per aquell temps que li plaura sia membrant lo dit noble en Ramon Cornell que li diga que jassia que papa Gregori en lo concili del Leo hagues ordonat que tot clergue beneficiat que hagues de renda VI lliures pagas en decima per aquelles empero papa Johan predecessor seu feu gracia o tots los clergues beneficiats de la senyoria del rey Darago et de Mallorques solament que de XXV lliures a avall no pagassen en decima per la qual cosa sen aminuaria la decima atorgada al senyor rey de mes de mil lliures oltra ço dels cardenals de ço que han en la senyoria del senyor rey que es una gran cosa: exi suplich que li placia provehir quels clergues damunt dits paguen en la decima atorgada.
- Item lo dit noble suplich al sant pare que deya alargar lo senyor rey del cenç o tribut de Serdenya lo qual en neguna manera nos pot pagar a enguany per moltes rahons ço es per la gran sterilitat de la illa de Cerdenya e car lo senyor rey ha tramesa et ha a trametre tot dia companya de homens a cavall et de peu a la dita illa per deffeniment daquella e encara per aquesta guerra dels moros et per altres moltes rahons justes et rahonables de grans affers requirents grans despeses los quals ara ha lo senyor rey segons que sap lo sant pare et es notori a tot lo mon. - Item sia membrant lo dit noble que parle ab lo cardenal Napolio axi del temps passat com del temps esdevenidor sobre lo fet del violari o assignacio que ha sobre les rendes de la illa de Serdenya de certa quantitat de florins daur. - E quant lo dit noble haura espeegat los dits affers del senyor rey haya cura et diligencia de espeegar los dits affers del senyor infant en Jacme segons la informacio que per ell li sera donada. - E espeegada la dita missatgeria lo dit noble sia menbrant que parle ab los lochstinents de maestre major del orde del Espital de sent Johan o ab aquells frares del dit orde qui daço han poder que les responsions que la castellania Damposta et el priorat de Cathalunya del dit orde fan cascun any al dit mestre del Spital et als frares del dit orde qui son en la isla de Rodes romanguen al senyor rey mentre la dita guerra durara en ajuda et en deffensio de la fe catholica et de la terra del dit senyor rey.

27

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del
parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt
cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent
en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus
responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses
nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat
et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats
gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets
a saber en la dita vostra letra nos hajats a present
per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem
mes que persones qui visquen: pregantsvos molt
affectuosament que nostra justicia quins es stada tant
retardada migançant vostra diligencia prestament sia
divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell
secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et
dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en
qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et
honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos
certificam que huy per lo mati en aquesta hora per
gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per
justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo
molt alt excellent princep et senyor lo
senyor don Ferrando infant de Castella esser
verdader rey Darago et a ell axi com a verdader
rey et senyor deure esser fet et prestat per
tots los sotsmesos a la real corona Darago lo
deute de fealtat. E placiaus senyors ab
professons oracions et altres devotes et piadoses obres
retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et
inextimable gracie
que ha feta et fa a tots los regnes et
terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia
conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey
benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a
bon stament de la cosa publica de tots sos regnes
et terres. Scrita en lo castell de Casp
sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany
mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades
a investigar et publicar nostre rey et senyor
per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho
molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a
vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde
de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum
regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas
in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo
fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde
honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis
premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis
decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna
et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime
preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri
publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus:
quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem
cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et
terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et
intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia
quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit
dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum
tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti
divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in
portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis
publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur
respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur
rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit
ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de
traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu
quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum
fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et
nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et
expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus
collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a
dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias
altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto
parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et
profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum
qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere
est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum
regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora
longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich.
- Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et
obscur ha reposat et conduit en claredat
manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets
com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti
rey Darago de gloriosa memoria los regnes et
terres subjectes a la corona real Darago destituhits
de indubitat rey et senyor ab quantes
perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en
saber et conexer aquell qui es justicia
mijançant de tots rey princep et senyor:
e creem no ignorets la miraculosa concordia de la
eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia
auctoritat et devocio singular en que per operacio
divinal som venguts les quals per justicia segons Deus
et lurs bones consciencies coneguessen et
publicassen nostre verdader rey princep et
senyor: don ses seguit que oits per
aquelles a ple tots los competidors de la dita real
corona ab gran auctoritat justicia et
puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt
misteri requiria per laor et gloria del sobiran
Rey dels reys font
de veritat et justicia les dites nou persones vuy set
hores passat mig jorn nos han intimada per lur
letra scrita en lo castell de Casp lo
dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han
feta per justicia del molt excellent princep et
senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre
verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat
longament desijada: o intimacio de trascendent alegria
et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de
fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura
no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt
reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita
cosa publica vos intimam et nottifficam
pregantvos cordialment que decontinent com la present
letra de inextimable jocunditat vos sera
presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey
del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per
tres dies continuus ab grans et solempnes
professons et de nits grans alimares etc.
tocaments de senys et altres coses denotants
plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare
en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona
a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et
dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats
nobleses et honorables saviesas notifficam com apres
partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades
per ço quel senyor comte de Cardona fos
attes et que ab ell ensemps tots
entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que
disabte per lo mati prop passat fom en
la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem
lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem
certifficats dell que no podia venir: mas informats
certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey
et senyor se faria huy dimarts et pensant
quel temps era tant curt que si mes laguiassem no
haguerem temps a exequir les coses en les instruccions
et memorials per vosaltres a nos liurats
contengudes: deliberam quel digmenge per lo
mati entrassem en esta vila. Et apres lo
depres dinar fom ab les nou persones et
presentantlos la letra de creença et per nosaltres
premeses degudes salutacions et scusada la tarda del
senyor comte de Cardona los explicam com aqueix
parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab
la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament
fehedora e que tal era vostra sperança attesa
lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama:
e per ço com vosaltres voliets saber si ells
havien haguda alguna impressio ne temor e
si franchament quiscuns podien dir lur oppinio
de part vostra los pregarem que daço nos
volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una
oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et
explicacio appartantse un poch nos respongueren
que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells
entenien a publicar huy que es dimars et axi
que nostra venguda era stada ben necessaria et que
stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis
et sens tota por de impressio en lurs franchs
et deliures coratges et que segons Deu et
justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e
tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne
mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et
que lavors ho poriem veure et saber: et que
speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que
seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos
a la corona real Darago et tots ne serien ben
contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos
ab los tres de Cathalunya et donamlos la
letra de crehença que vosaltres senyors los
trametiets: et explicamlos com en lo tretze
capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se
contenie que ells haguessen carrech de fer jurar
privilegis libertats et altres coses expedients al ben
de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la
condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de
lur condicio: per ço paria a nosaltres fos
rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço
et si entremetre sen volien que era intencio
vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui
ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta
molt reverents nobles et honorables senyors fon que
durant lo temps de la conexença daquell qui
es nostre vertader rey et senyor ells stats
eran occupats per aquella que no havien pogut entendre
en altre et per conseguent en les coses contengudes
en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni
entenien daci avant procehir ne entendrer
car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder
era extinct. Perque veents lur clara intencio et
resposta no curam presentar la letra qui sobre aço
se dreçava a tots los nou ne parlar ab
los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et
honorables ses seguit que huy dada de la present
bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes
et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort
honorablament sen devallaren del castell et muntaren en
un gran cadafal quells hagueren parat be et
solempnement empaliat et
aquí hagueren parat un solempne altar en lo
qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament
et pontiffical dix missa cantada et apres
sermona lo honorable religios mestre
Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per
nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor
infant de Castella e legi una carta la
qual es subsignada de la ma propria de cascuna
de les dites nou persones et
segellada ab lurs segells pendents et
subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts
en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et
decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus
et dites moltes et diverses oracions apropriades
al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres
diverses instruments et fon alsada una gran
bandera real et apres moltes altres et
muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell
et sobre la sglesia et torres del mur foren
desparades bombardes et fetes moltes et
diverses altres solempnitats: e durant los dits actes
los capitans staven en
la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los
murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats
et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et
honorables savieses sabran pus specificadament per
avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader
rey et senyor et que aquell erem tenguts de
nostra feeltat et respondreli de tots drets et
subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et
senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment
lo faça regir et governar en tal guisa que per son
benaventurat regiment merescha viure et
regnar longament a creximent et honor et
alxalçament de la corona real Darago et a
profit et augmentacio dels pobles que comenats
li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables
senyors com aquest acte es convencional et de tan gran
auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar
carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra
fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa
eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar
la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu
requer havem comanada la letra present a mossen
Esquerrer per lo qual vos sera liurada et
no en menor espay et temps que fora per un
correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables
savieses ço que plaent los sia.
Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora
a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et
sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. -
Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos
florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer
Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la
elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de
Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que
los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón
a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado
el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían
gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles
et honorables
senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa
declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de
nostre verdader rey et senyor: e araus
certifficam que ab consell et deliberacio
de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit
senyor nos apparellam de partir daci per anar
a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent
per sperar nostres companyons et anar fer
reverencia al dit senyor rey lo qual segons
sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar
se acosta la frontera Darago vers
aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et
fer al pus prest que puxen. E sia la
sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors
bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp
a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et
honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui
deuen venir diners per bestraure e a correus et
altres coses necessaries et axi mateix aço
quins es degut de nostre salari en guisa que siam
agualats ab aqueixs senyors del temps que havem
stat ans de lur partida. - Los vostres
ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et
fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

 

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat
continent que ab
consell et declaracio de les nou persones et encara de
alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats
de partir per anar a Darocha per ço com es pus
avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons
avets sentiment se acosta a la frontera Darago:
perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part
aço queus deguessem trametre diners de vostre salari
segons lo temps queus havem egullats ab
los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos
responem que mijançant la direccio divinal vostres
coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop
vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et
aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la
ambaxada et altres deguts sguarts majorment que
hauriets millor spay
de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç
vos trobassets ensemps et daqui
per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver
millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets
et daqui
continuassets vostre cami vers la hon sabrets
sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo
eguallament de vostre salari et els diners que
demanats per correus haurets bon recapte. Et
tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent mossenyer labat de
Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents
et dotze. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del
mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se
despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran
otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el
pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los
buenos servicios prestados por diversas personas durante el
interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors los diputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et
honorables senyors: be crehem havets a memoria que
entre los altres motius et sguarts perque fon
feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres
tots ensemps fahent un cor et sforç
ab curosa vigilancia entenessets en haver et
recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general
per raho de les compres dels arrendaments de aquell o
per qualsevol altra raho et manera et que ab
deguda e pertinent informacio treballassets et
metessets les mans en moltes inmoderades scuses et
gracioses et altres coses tocant interes del dit general
que indegudament se eren fetes en temps passat segons se
diu per los deputats et que per millor
introduccio et exequcio de les dites coses faessets
ab gran diligencia regonexer tots los temps de
la dita deputacio: e jatsia cregats saber les
dites et altres coses conservades a utilitat del dit general
hajats fet vostre dever empero veents
aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit
general en lespatxament de les quals tota dilacio es
nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans
et excessives despeses que enguany se son fetes segons
sabets: pregamvos eus encarregam que ab
gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets
et entendre farets en recobrar los dits deutes
et regoneiximents de comptes et informarnos dels
abusos et frivoles gracies axi per processes
et altres coses segons dit es afers com encara fahedors
fetes dels bens del dit general ponits et
castigats et punir et castigar fahents
tots aquells que culpables trobarets segons justicia et
raho en tals coses ordonen et volen. Part aço
senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en
nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de
nostre rey et senyor sien fetes moltes letres
segellades ab lo segell de la diputacio
quis dreçen als governador et jurats de la
ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques
governador et consellers de Eviça fahentslos en
aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de
trancendent jocunditat et repos a les altres viles et
lochs de lurs governacio: et axi mateix als
veguer et consellers de castell de Caller et als
governador et consellers de la vila del Alguer et
daltra part algunes letres singulars axi com als
molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et
mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors
memorials queus trametem dins la present interclusos
paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana
gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia
demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona
Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor:
e semblants letres en saber ben et notablament
ordonades en lati segons facets se fal fe
a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de
Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals
del regne de Sicilia les quals farets
dreçar als embaxadors daquest principat qui son
en lo dit regne faentslos saber que
prestament sen tornen car puys havem rey
et senyor ell provehira en affers del dit regne
ab lo adjutori
divinal loablament segons se pertany. Per donar bona
dreça a totes les letres dessus mencionades
haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia
noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual
haja carrech de presentar et donar segons orde li
vendra en la sa via les dites letres aquells a
quis dreçen: pregants et encarregants
ço es que en totes les coses dessus expressades segons
havem ordenat et deliberat donets bo et
prest spatxament car axi ho requer la
qualitat dels affers. E tingaus molt reverents
nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa
guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer
labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre
dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya aparellat a
vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase
consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el
pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron,
por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

 

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui
son en la ciutat de Tortosa per los altres daval
scrits elets se ajustaran ab aquells sis
qui son anats a Casp en algun loch cert per ells
elegidor lo pus breu que poran et daqui
avant segons la capacitat dels lochs per hon han a
passar tots ensemps iran lo pus breu que
poran via dreta en lo loch hon sera lo
senyor rey: e si tots ensemps no poran anar
per la lur multitut et incapacitat dels lochs
ajustarse han tots en algun loch prop hon sera
lo dit senyor. E premeses alguns de lurs
familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en
lo dit loch entraran honestament et ordonada
segons pertany de tan grans et tan solempnes
ambaxadors et abans que vagen a lur
posades iran fer reverencia al senyor rey. E
feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del
principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de
assignarlos certa hora per
explicar lur embaxada. - Item lo dia que los
sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al
dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio
segons semblant embaxada requer e conclouran en
lur proposicio tres coses ab les pus propries et
pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo
molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los
regnes et terres de la corona real Darago romangueren
per disposicio divinal sens cert hereter com lo
dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que
dix en la sua fi que succehis aquel qui
millor dret hi hagues attes que ja en vida sua
sen era altercat entre diversos: e per ço ques
pogues investigar et saber clarament qui
era lo verdader rey Darago et senyor lur
lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat
et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs
solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab
los altres regnes de la dita corona apres
grans treballs et despeses innumerables sostenguts et
fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera
conexença de son ver rey princep et senyor
per justicia e retre aquell deguda subvencio et
per moltes ... del publich del dit principat et encara dels
altres regnes et terres a la real corona
sotsmeses elegi nou persones molt notables et de
gran auctoritat sciencia consciencia et
providencia les quals veessen investigassen et
examinassen qui era lur rey princep et senyor
verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts
plenariament tots los competitors et tot ço
et quant dir proposar et allegar han volgut axi
de paraula com en scrits et collit tot lo proces
amplament et complida ab gran solemnitat han
concordablament publicat segons justicia per verdader rey
Darago et senyor lur lo molt alt et
poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de
Castella perque lo dit principat de Cathalunya los
ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et
subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra
real majestat. - Segonament per offerirli tot lo
principat de Cathalunya a servey et honor de sa
excellent senyoria et explicarli que lo dit principat
ab sobirana alegria spera sa
benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor
que lo dit principat et singulars daquell li placia
vulla haver favorablament per recomanats: et
vesitaran lo dit senyor en los jorns que
staran en lo loch hon ell sera aquelles hores
quels pora esser fahedor. - Item mes
certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt
notable ordinacio de casa et regiment de sos
predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del
dit principat que apres que sera en aquell li placia voler
veure aquella et haver consell de la terra ans
que proveesqua de alguns officis dins sa casa:
et per semblant partida de aver consell de la terra placia al
dit senyor observar en la provisio dels officis
jurisdiccionals qualsque sien provehits
de notables officials et segons ley de la terra hon
va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes
suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt
alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los
competitors en los regnes et principat hagen hauts
diverses affeccionats et a ells favorables com ab
consell de grans et solempnes doctors cuydassen los
dits competitors haver bona justicia: quen placia al
dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot
per oblidades et per occasio de aquelles no soferir
algun enantament esser fet contra los dessus
dits que son stats affectats et honorables actes
que decontinent que es stada coneguda e publicada la
justicia per lo dit senyor les dites affeccions et
favors per lur innada fidelitat sien del
tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les
dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia.
- Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici
certificaran en general lo dit senyor com en sa
benaventurada entrada del principat seguint lo bo et
loabla costum de sos molt illustres
predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar
les leys generals del dit principat privilegis et
libertats de aquell: suplicantlo que en son
cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts
passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres
parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor
rey del fet de la vila de Castello et procuraran
tots remeys ab ells que la gent que es en la
dita vila deliurament ne puscan exir sens algun
scandol et que la vila romanga en lo bo e
pacifich stament e sens tota vexacio: que
tots los presones axi de la dita vila com de la
ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien
en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer
Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del
regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats:
e la hon los
dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir
que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo
dit senyor rey axi honestament com podran en
fassen effectualment provehir. - Item mostren al
senyor rey totes les letres qui son vengudes de
Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et
largament lo informen del stament de la illa et
aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla
provehir segons parra esser util et expedient a la sua
senyoria ab tals et tan pertinents paraules que
lo dit senyor rey entena clarament axi
com es veritat que lo principat roman descarregat daqui
avant et roman de carrech del dit senyor:
suplicantlo que en la dita illa no vulla
provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia
haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la
dita illa han loablament treballat. - Item apres
alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey
la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament
li placia tractar.
- Item apres informen lo dit
senyor dels merits et loables fets del noble governador de
Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no
havem haut rey et princep indubitat per
justicia: suplicantlo quel vulla haver per
recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes
que poran et sens denotar alguna particular
affeccio tant com puxen recomanaran lo
comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que
attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell
ha sustengudes per la questio de la successio ab
consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que
ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los
dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo
pus prest que poran lla hon sera lo
parlament: car intencio es del dit parlament que los
dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra
deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan
solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi
aturen lo parlament nols faria negun comte
de lurs salaris del temps que ultra los dits deu
dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por
los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban
desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y
declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber
sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes
instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua
beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et
instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes
cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de
Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt
honorable missatger recitara molt gracioses saluts al
dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa
hora ab lo dit don Jayme li dara la letra
de crehença la qual lo dit parlament li tramet. -
Tercerament legida la letra en virtut de la creença li
dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament
que pus als regnes principat et terres de
la corona real en concordia es stat publicat lur
rey princep et senyor per justicia que li placia
portarho pacientment et regirse ab gran
saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat
et de la sua senyoria se pertany et algun
cami desviant del comu acort dels dits regnes principat
et terres no sia per ell elegit o per algun cas
acceptat ans se vulla ab nostre Senyor
Deus empero et ab lo deute de
justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit
principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special
carrech als missatgers los quals ha tramesos al
senyor rey que de part del dit principat specialment lo
recomanen al dit senyor et li digua aquelles
paraules millors que pora per aconsolar aquell et
retraulo de tot
regla et partit scandolos a ell et a la
terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo
que si altre cami prenia la terra nol auria axi
per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart
et contemplacio de aquest principat relaxar del
tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de
otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la
declaración que habían hecho por la mañana los estamentos
eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento
se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la
conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.

 

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla