Mostrando las entradas para la consulta reyna Navarra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reyna Navarra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de febrero de 2020

XX, perg. 1339, Jaime I, 1 agosto 1253

XX.
Perg. N° 1339. Jai. I. 1 agos. 1253.
(Nota: Aragon aparece sin tilde, pero lo pongo Aragón).

Sepan todos quantos esta carta vedran e odiran quomo nos don Jayme por la gracia de Dios rey de Aragón de Mayllorcas et de Valencia conte de Barcelona et de Urgel e senyor de Montpesler queriendo que siempre por todos los tiempos del mundo sea amor e amiçtat entre nos et vos dona Margarita por aquella misma gracia reyna de Navarra e de Campayna e de Bria contessa palazina e don Tubaldo vuestro fillo rey de Navarra e qualquier otro fillo de vos devant dita reyna qui sera rey de Navarra: prometemos a vos devant dita reyna et al dito vuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra et a qualquier otro vuestro fillo qui sera rey de Navarra que daqui anant seremos amigos de vos et de todos vuestros amigos e enemigos de todos vuestros enemigos: et si por aventura guerra auredes con algun rey o con poder de rey qui quisies venir sobre vos o guerriar con vos o vos con el sobre el regno o el senyorio de Navarra que nos vos ajudemos con todo nuestro poder a defender vos et el regno et la senyoria de Navarra contra todos homnes del mundo nos con nuestro cuerpo seyendo en Aragón: e si nos en Aragón no eramos que aquel o aquellos qui tenran por nos los regnos de Aragón et de Valencia que vos ajuden con todo nuestro poder de Aragón et de Valencia moviendo de Aragón por ajudarvos apres de trenta dias al mas tarde pues que auremos recebido vuestro mandado con vuestras letras abiertas con seyello vuestro pendiente: e que vayamos et vos ajudemos con nuestra propria mission: e si nos per ajudar a vos e per deffender vuestro regno e la senyoria de Navarra o por nos mismos por qualquier razon aviemos guerra con el rey de Castieylla o con qualquier otro rey prometemos a vos que no faremos con eyllos tregua ni paz ni amiztat ni avinienza ninguna menos de vuestra volontat. Prometemos encara a vos devant dita reyna que nos daremos nuestra fylla dona Costança por muyller a leyal matrimonio al devant dito vuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra o a qualquier otro vuestro fillo qui sera rey de Navarra si don Tubaldo muria lo que Dios no quiera ante quel dito casamiento fuesse feyto. E si por aventura el que Dios non quiera la devant dita dona Costança nuestra filla muria ante quel dito casamiento fuesse feyto: prometemos de dar nuestra filla dona Sancha a don Tubaldo vuestro fillo rey de Navarra o a qualquier otro vuestro fillo qui sera rey de Navarra por muyller a leyal matrimonio e que nunqua filla nuestra ninguna non daremos por muyller ad ermano de don Alfonso rey de Castieylla ninguno ni ad otra persona ninguna que el lo tracte ni lo parle ni otro por el senes vuestra volontat. E prometemos a vos a bona fe senes mal engayno que todas las cosas sobredites e quada una deyllas atendremos et compliremos planament todo mal punto sacado: e si no lo faziamos que finquemos por malo e por traydor. E a mayor fermeza de todas estas cosas prometemosvos que enviaremos nuestros procuradores al apostoligo e quel rogaremos por nuestras letras que el que firme todos estos paramientos et promissiones e convenienças que desuso son ditos et que escomengue e aya poder de escomengar a nos et a toda nuestra tierra si nos aquestos paramientos et promissiones e convinienças entegrament no atendiamos tro que ayamos emendado todo el menoscabo que vos auredes feyto por nos no atender las cosas devant ditas: et el dito menoscabo seamos tenidos emendar dentro seys meses continuament venientes despues que demanda nos end sera feyta del qual menoscabo seades creudos por vuestra plana jura senes otra prueva ninguna. Pero feyta la emienda que seamos quitos del escomengamiento e de la traycion e del mal precio e con todo exo lamor e lamiçtat devant dita non sea trencada: mas la emienda feyta remanga firma e leyal lamor e lamiztat por todos tiempos entre nos et vos assi quomo desuso vos lo avemos prometido. E si esto nos no podiamos acabar con lapostoligo que dito es desuso por exo no remanga que lamor e lamiçtat nuestra et vuestra et todas las promissiones e las convinienças sobreditas non sean firmas antes sean firmas en todas cosas assi quomo desuso es dito. E porque todas estas cosas que desuso son ditas mas firmament atendamos tocados de nos corporalment la cruz e los sanctos evangelios juramos e femos homenage a vos devant dita reyna por vos e por vuestro fillo que todas estas cosas que desuso son ditas atendremos et compliremos entegrament et fielment e senes todo engayno e que faremos jurar todos los ricos homnes de Aragón e todos los cavaylleros e todos los homnes de las ciudades e de las villas de Aragón et del regno de Valencia que vos querredes que eyllos que attiendan e fagan atender e complir todas las cosas e cada una que desuso son ditas a todo lur poder. E todas estas cosas segunt que desuso son ditas et escritas compliremos e faremos complir a todo nuestro poder daqui tro a quinze dias despues sant Miguel primero qui viene a bona fe senes enganno nos sano sediendo o no aviendo justa e manifesta escusacion porque nos non podiessemos esto complir tro ad aquel dia e complida aquella justa escusacion luego seamos tenidos de venir et de complir todas las cosas devant ditas assi quomo dito es desuso. E nos devant dita dona Margarita por aqueylla misma gracia reyna de Navarra de Campanya e de Bria contessa palazina queriendo que siempre por todos tiempos del mundo sea amor et amiztat entre nos e nuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra o qualquier otro fillo nuestro que sera rey de Navarra e vos devant dito don Jayme rey de Aragón prometemos a vos devant dito don Jayme rey de Aragón que seremos daqui enant nos e nostro fillo qui sera rey de Navarra amigos de vos et de todos vuestros amigos et enemigos de todos vuestros enemigos: e si por aventura guerra auredes con alguno qui sea rey o con otro qui con poder de rey quisies guerreyar con vos o vos con el sobre los regnos vuestros e la senyoria de Aragón e de Valencia que nos e el fillo nuestro qui sera rey de Navarra con todo nuestro poder de Navarra et con nuestro aver de Campayna deffendamos et ajudemos a vos et a los regnos et a la senyoria vuestra de Aragón et de Valencia contra todos homnes del mundo exceptados el rey de França el emperador de Alamayna et aqueyllas personas de França a qui nos somos tenudos por seynoria: nuestro fillo qui sera rey de Navarra con so cuerpo et con todo so poder de Navarra e con so aver de Campayna e nos con todo nuestro poder de Navarra et con laver nuestro de Campayna sediendo en Navarra. E si nos o nuestro fillo qui sera rey de Navarra no eramos en Navarra que aquel o aquellos qui tenran por nos el regno de Navarra vos ajuden con todo nuestro poder de Navarra e con nuestro aver de Campayna a bona fe moviendo de Navarra por ajudarvos apres de trenta dias al mas tarde pues que auremos recebido vuestro mandado con vuestras letras abiertas con vuestro seyello pendient e que vayamos nos ajudarvos con nuestra propria mession. Maguera si vos quisiessedes ir sobre moros por conquerir tierra sobre ellos que nos non seamos tenidos de vos ajudar: mas si por aventura lo que Dios non quiera rey de moros o otro rey o otro qualquier con poder de rey exceptados aquellos que avemos exceptados desuso vos entrassen o quisiessen entrar en vuestra tierra nos que vos ajudemos planament quomo dito es desuso. E si nos por ajudar a vos e por deffender vuestros regnos e la vuestra seynoria de Aragón et de Valencia o por nos mismos por qualquier razon auremos guerra con el rey de Castieylla o con qualquier otro rey prometemos a vos que non faremos con eyllos tregua ni paz ni amiztat ni aviniença ninguna menos de vuestra volontat. Prometemos encara a vos devant dito rey Daragon que nos tractaremos por todo nuestro poder et acabaremos et faremos acabar que nuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra faga matrimonio con vuestra filla dona Costança: e si ante quel dito matrimonio sia feyto la devant dita vuestra filla dona Costança el que Dios non quiera muria que el nuestro fillo devant dito faga matrimonio con vuestra filla dona Sancha. E si por aventura el que Dios non quiera el devant dito nuestro fillo don Tubaldo ante quel dito matrimonio sia feyto muria que nuestro fillo qualquier qui sera rey de Navarra case con la devant dita vuestra filla dona Costança: e si el dito matrimonio nos podia fer por aqueyllo quel dito fillo nuestro non endovies conseyllo de los parientes de so padre et de los nuestros e que la mayor e la meyllor partida deyllos a fer el dito matrimonio non quisiessen consentir: prometemos a vos a bona fe senes engayno e faremos prometer a vos por nuestro fillo rey de Navarra que unquas en ningun tiempo de so vida non case con ermana de don Alfonso rey de Castieylla filla del rey don Ferrando e de la reyna dona Johanna ni con filla del dito rey de Castieylla de leyal conjugio o no de leyal conjugio ni con parienta suya que sea filla de nuyl rey ni de nuyl homne Despayna qui sea morador en Espayna que el lo tracte e lo parle o otro por el senes vuestra volontat e que ninguna de nuestras fillas non case con ermano ninguno del dito rey de Castieylla ni con ningun fillo suyo senes vuestra volontat e que por ninguna razon ni por ninguna manera nos ni los ditos fillos nuestros no faremos amor ni amiztat ni convinienças con el rey de Castieylla ni con sos ermanos senes vuestra volontat. E prometemos a vos devant dito rey en bona fe senes malo engayno que todas las cosas que desuso son ditas e cada una deyllas atendremos e compliremos planament todo mal puncto sacado e las feremos attender al fillo nuestro qui sera rey de Navarra e si no lo faziamos que finquemos por malos et por traidores. E a mayor fermeza de todas estas cosas prometemosvos que enviaremos nuestros procuradores al apostoligo e quel rogaremos por nuestras letras que el que firme todos estos paramientos e promisiones et convinienças que desuso son ditas e que escomengue et aya poder de escomengar a nos et a toda nuestra tierra si nos aquestos paramientos e promissiones e convinienças entegrament non atendiamos tro que ayamos emendado el menoscabo que vos auriades feyto por nos no atender las cosas devant ditas: et el dito menescabo seamos tenidos de emendar dentro seys meses continuament vinientes depues que demanda nos end sera feyta e daqueyl menoscabo seades vos creudo por vuestra plana jura senes otra prueva ninguna. Pero feyta la emienda nos e nuestros fillos seamos quitios del escomengamiento e de la traicion e del mal precio e con todo exo lamor et lamiztat devant dita non sea rota: mas la emienda feyta remanga firma et leyal lamor e lamiztat por todos tiempos entre nos e vos assi quomo desuso vos la hemos prometido. E si esto nos non podemos acabar con lapostoligo que dito es desuso por exo non remanga que lamiztat e lamor nuestra e vuestra e todas las convinienças e las promissiones sobreditas no sean fermas antes sean fermas en todas cosas assi quomo desuso es dito. E porque todas estas cosas que desuso son ditas mas firmament atendamos tocados de nos corporalment la cruz et los sanctos evangelios juramos et femos homenage a vos rey Daragon devant dito por nos e por nuestro fillo qui sera rey de Navarra que todas estas cosas que desuso son ditas atendremos e compliremos entegrament a bona fe senes todo engayno et que faremos jurar e fer homenage a nuestro fillo qui sera rey de Navarra de complir et datender firmament senes ningun engayno todas las cosas sobreditas e que faremos jurar todos los richos homnes de Navarra e todos los cavaylleros e todos los homnes de la ciudat e de las villas de Navarra que vos querredes que eyllos que atiendan e fagan atender e complir todas las cosas que desuso son ditas e quada una a todo lur poder. E todas estas cosas segunt que desuso son ditas et escriutas compliremos et faremos complir a todo nuestro poder daqui tro a quinze dias despues sant Miguel primero que viene nos sediendo sanos o no aviendo justa e manifesta escusacion porque nos non podiessemos esto cumplir tro ad aqueyl dia: e complida aquella justa et manifesta escusacion que luego seamos tenidos de venir et de complir todas las cosas devant ditas. Esto fue feyto en Tudela el primero dia de agosto en el ayno de la Incarnacion de nuestro seynor Jesu-christo de mil e dozientos e cinquanta e tres en presencia de don Garcia por la gracia de Dios obispo de Taraçona et en presencia de don Alfonso infant de Aragón et en presencia de todos estos richos homnes e cavalleros de Aragón et de Navarra qui dejuso son escritos qui juraron atender e fer atender todas las cosas que desuso son ditas a lur poder: assaber es don Garcia Romeu don P. Corneyl don Exemen de Fozes don Exemen Periz de Arenoso don Ferriz de Liçana don P. Mertineyz de Luna don S. Dantillon don Palazin de Fozes don Artal de Fozes don Guillem de Puyo don Rodrigo Perez de Tarazona don Martin Perez justicia de Aragón qui son de Aragón e don Garcia Almoravit don Sancho Ferrandez de Montagut don Garcia Gomiz de Agonçiello don Gonçalvo Ivaynes don Corbaran de Leet don Martin Garcez de Ussa don Pero Gonçalveyz de Morentin don Martin Gonçalvez de Morentin don Guerrero syre Symon Grossos don Pero Exemenez de Valtierra e don Lop Arceyç dean de Tudela qui son de Navarra. - Sey+nal de Miguel de Pomplona escrivano de dona Margarita reyna de Navarra qui por mandamiento de la dita reyna et de don Jayme rey Daragon et de los otros devant ditos escrivi esta carta en el logar et en el dia et en el ayno devant dito.

Jacobus, Jaime I de Aragón, XX, perg. 1339, Jaime I, 1 agosto 1253

XXI 1338

martes, 18 de febrero de 2020

L, perg. 2205, Jaime I, 3 octubre 1274

L.
Perg. n. 2205. Jai. I. 3 oct. 1274.

Puente la Reina, Navarra, río Arga

In Dei nomine. Sepan todos quantos esta present carta veran que dia miercoles tres dias andados del mes de octobre don Garcia Ortiz de Azagra procurador del noble senyor infant don Pedro filio del noble rey de Aragon con carta suya que comiença: Noverint universi et finexe: Data Tirasone XI kalendas octuber anno Domini millesimo CCLXX quarto: et foron y con el don Ferrer de Manresa juge del senyor infant don Pedro et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragoça en Navarra en la Puent de la Reyna ho era mandada cort general de los Navarros y en presencia de don Armengot bispe de Pamplona et del abbat de Mont Aragon et de Pero Sanchez de Montagut governador del regno de Navarra et de don Gonçalvo Ivannes de Baztan et de don Garcia Almoravit et de don Johan Gonçalvez de Baztan et de Johan Corvaran et de don Pero Martineç de Soviça et de muytos otros ricos omnes et infançones et cavalleros et ciudadanos et bonos omens de todas las villas de Navarra buenas mostro una carta del noble senyor infant don Pedro de creyença que comiença assi: De nos infant don Pedro et finexe: dada en Taraçona dia viernes IIII dias por andar del mes de setiembre en el anno de mil CCLXX quarto. Encara mostro dos cartas con seyellos mayores pendientes del noble senyor don Jaime rey de Aragon la una que vinya a los ricos homens et a los cavalleros de Navarra et la otra de los bonos homens de las villas de Navarra que comiençan:
Jacobus Dei gratia et finexen: Datas Barchinone IIII kalendas augusti anno Domini MCCLXX quarto. Encara el avant dicto don Garcia Ortis procurador demando a toda la cort de Navarra seyendo plegados en los palaçios cabdales del rey de Navarra en la Puent de la Reyna per nomne et voç del dito infant don Pedro el regno et la senyoria de Navarra et que los ricos homens et los caveros et los conçellos de Navarra liurassen et toviessen al sennor rey de Aragon por sennor o al dito infant don Pedro por nomne del dicto padre suyo asi como el rey don Sancho que muerto es mando a los richos homens e a los conçellos de Navarra de jurar et de atener con Navarra et con los castiellos et con las villas segunt que se contenexe en la carta del afillamiento et de los paramientos que ficieron los nobles sennores don Jayme rey de Aragon et don Sancho rey de Navarra la qual carta comiença: (Conescuda cosa sea) Aquest ye traslat bien et fidelment sacado et finexe: E comprovo de palavra a palavra con la carta original. Encara mostro el dicto don Garcia Ortiz un traslat de una carta en el qual se contenexe que ricos homens de Navarra et de Aragon et de los bonos homens de las villas de los regnos juraron atener et complir los paramientos et los afillamientos que los dictos reyes feçieron entre si: las quales todas las sobredictas cartas et traslatos foron leydas por don Michel Sancheç de Uncastiello chantre de Panplona en los palaçios desuso dictos. Et encara leydas las dictas cartas demando el dicto don Garcia Ortiz al vispe et a los richos homens et a los infançones et a los cavalleros et a los ciudadanos et a los bonos homens de las villas que tuviessen et oviessen por sennor al dicto infant don Pedro en voç del dicto padre suyo o si ellos quissiessen al dicto infant segunt que don Jayme padre suyo avia dado a el poder segunt que parexe por las cartas desuso dictas et que pregava a ellos que toviessen por sennor al dicto infant don Pedro de todo el regno de Navarra con los castiellos et con las villas segunt como se contenexe en las dictas cartas del sennor rey et por el obligamiento que feyto fo por el rey don Sancho al rey don Jayme de Aragon por las cartas del afillamiento et de las juras de los ricos homens et de los bonos homens de las ciudades et de las villas de Navarra. Et el sennor vispe et los prelados et los ricos homens et los cavalleros et los bonos homens de las villas ovieron sobre esto lur consello et avido lur consello respondieron al abant dicto don Garcia Ortiz que ellos enviarian lures mandaderos por fer respuesta a el mismo sobre est feyto de dia domingo primero qui viene VII dias andados del mes de octubre en VIII dias primeros que vienen en Taraçona o antes si el sennor infant ficiesse saber a ellos que fos en Taraçona. Y en testimonio de todas las sobredictas cosas nos dictos don Armengot vispe de Panplona et don Johan Garceç Doriç abbat de Montaragon et don Pero Sancheç de Montagut et don Gonzalvo Ivannes de Baztan et don Garcia Almoravit et don Johan Gonzalvez de Baztan en esta present carta nuestros seyellos pendientes y mandamos poner. Esto fo feyto en la cort de Navarra en la Puent de la Reyna: et son encara testimonios desto don Exemeno de Soces et don Roldan Perez alcalde de Navarra et don Gonzalvo Gil de los Arcos et don Martin de Baltierra et don Diago Pereç de Soces et don Gil Baldovin et don Baldovin de Tudela.
Feyta carta dia miercoles tres dias andados del mes de octobre era Ma CCa CXIIa. - Ego Rodericus publicus notarius Tirasone hanc cartam scripsi et hoc sig+num feci.

(imagen del Baztán:)

Baztán, perg. 2205, Jaime I, 3 octubre 1274

li-perg-2206-jaime-i-16-octubre-1274

LI, perg 2206, Jaime I, 16 octubre 1274

LI.
Perg. n. 2206. Jai. I. 16 oct. 1274.

Pedro III de Aragón, Don Pedro el Grande

In Dei nomine. Sea manifiesta cosa a todos que como nos infant don Pedro fijo primero et heredero del muy noble rey de Aragon embiassemos a la corte de Navarra la qual era aplegada en la Puente de la Reyna domingo el otro dia de sant Miguel del mes de setiembre del anno de MCCLXXIIII el noble don Garcia Ortiz de Azagra richomne nuestro et don Ferrer de Manresa jutge de nuestra cort et don Joan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa per demandar lo regne de Navarra por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre e nos avemos en el dicho regno et devemos aver por estas razones qual el dicho regno de antigos tiempos fue uno con el regno de Aragon et el regno de Aragon con el regno de Navarra e siempre reyes de Aragon possedieron et regnaron emsemble Aragon et Navarra segund que estas cosas se demostran por fama antiga la qual siempre fue et es ahun et encara por muychos privilegios donaciones cartas et poblaciones fetchas en aquellos tiempos por rey de Aragon et de Navarra antecessores nuestros segund que se demostre pleneramientre en cartas muychas et privilegios que se fayllan en monasterios ciudades et villas del regno de Aragon et de Navarra et ahun por foros dados de los reyes antecessores nuestros en el regno de Navarra e Daragon. E otrosi por otra razon quel noble rey don Sancho a cui Dios perdone primo cormano del noble sennor don Jaime rey Daragon padre nuestro conociendo el dretcho que havia en el regno de Navarra et el parentesco que avia con el afijo a el et desafijo a todo homne assi que si mories antes del quel regno de Navarra fuesse del ditcho padre nuestro con todas sos pertinencias: e esto asseguro por homanatge et por jura deyos pena de traicion e mando a sos richos homnes todos et a los poblos de Navarra de seguir et attender esto deyos pena otro si de traicion e los richos homnes et los poblos juraron esto segun que se contenesce en cartas publicas ende fetchas las quales se mostraron en la ditcha cort: e enbiamosles a decir que elos complendo et otorgando a nos el dereytcho que avemos en el regno de Navarra teniendo so fe et so lealdat que los ajudariamos et ahun si elos entendian que podiessemos major acuesta o mejoramiento damor con elos que nos plazria de corazon del aver. E sobresto la cort de Navarra audo so acuerdo embio a nos a Taraçona los nobles don Pero Sanchiz de Muntagut sennor de Cascant et governador de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferriz de Navarra et don Johan Gonzalvez so fijo don Martin Garcez de Uça et don Gil Baldovin alcalde de Tudela por mandaderos por nos facer ende respuesta: los quales nos respondieron que nos gradescian muytcho quanto nos los embiamos decir et lo nos tenian a merce et dixeronnos de parte de la cort que les plaçia todo dreycho quel rey nuestro padre et nos oviessemos en Navarra catando la fe et la lealtad de navarros e que nos gradescian muytcho lacostamiento et la ajuda que les embiamos a prometer. E demandaronnos qual era el acostamiento que queriamos aver con navarros et en que manera les queriamos ayudar: et nos maguer veamos et conoscamos quel dretcho deredar Navarra por antigo dretcho et affijamiento del rey don Sanxo et por jura de los navarros segund ditcho es desuso pertenesce al sennor rey nuestro padre et a nos et deviessen et podiessen conoscer seniorio de nuestro padre et nuestro a bien et a profetcho de lures almas et sien reprendimiento ninguno catando el deudo antigo el gran amor que avemos a los navarros avendo talant de cresçer el deudo et lamor quanto podamos avemos sabor et place a nos et dixiemos a los ditchos mandaderos que don Alfonso nuestro fijo mayor case con dona Johanna fija del rey don Anrique e si ela los navarros non podian aver quel ditcho fijo nuestro casase con una de las fijas de las ermanas del ditcho rey don Anrique: e si por aventura ninguna destas ovier non podiessen case con la fija de don Johan de Bretayna sobrina del ditcho rey don Anrique e si por aventura lo que Dios no quera deveniesse del ditcho don Alfonso fijo nuestro que case con la una delas el otro fijo nuestro mayor qui deve regnar. Dixemosles atre si que les ajudariamos a defendimiento del regno con el cuerpo et con los vassayos et con laver et con toda la tierra et nuestro poder ben et lealment et esforçadamient et sien cansamiento ninguno contra tot homne. Dixemosles ahun que cataremos et tenremos todos los fueros et las custumnas et donaciones fetchas a prelados a las ordenes richos homnes caveros clerigos et ciutadanos et a los homnes de las villas et a todos otros homnes o muyeres por donadio a siempre o por vida o a cierto tiempo: e si por ventura conosceren que pueda avier meyoramiento en los foros catelo la cort et nos meyorar los hemos con acuerdo delos. E por mostrar amor et meyoramiento queremos que las caverias de Navarra que son de CCCC solidos sean de quingentos e quando nos o nuestro fijo no seamos en Navarra que pongamos hy governador del regno aquel que fayeremos con conseyo de la cort de Navarra o de la mayor partida e que todos los oficiales del regno sean de la tierra. E por attender et complir todas aquestas cosas ponemos en poder de los navarros don Alfonso nuestro fijo et ahun si deveniesse del lo que Dios no quera el otro fijo nuestro qui deve regnar en logar del demas que lo juremos nos atendre et complir et lo faremos jurar a don Garcia Ortiz de Azagra et a don Garcia Romeu et Ato de Foçes et don Guilabert de Cruylles et a otros richos homnes de ciudades et de villas que podamos aver bonamient. Otorgamos empero esto con aytal condicion que si por aventura el fetcho del casamiento non se podia complir de nenguna de las ditchas donas por muert o por vida assi como dito es desuso que los navarros desta Pascha de quaresma primera vinient en un anyo liuren a nos el regno de Navarra todo entegrament con ciudades villas castelos et con todo lo al que pertanece al regno e que daquel tiempo a enant tiengan a nos por rey et por sennor et atiendan a nos con personas ciudades castelos et villas et otros logares assi como a rey et a sennor por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre et nos avemos en el regno de Navarra: e otro si si ante desti tiempo se podia complir el casamiento o aver certinidat desti fetcho que cumplan luego todas estas cosas. E esto que juren atender et complir sobrel libre et la cruz et fagan homnatges de manos et de bocha todos los prelados segund deven et todos los richos homnes et los caveros et los infanzones et los homnes de ciudades et de villas et todos los poblos cristianos judios et moros del regne de Navarra a nos en pena de traicion: e nos que recibamos luego las juras et los homnatges por razon de nuestro fijo qui ficiere el casamiento si complir se podiere o si complir non se podiere que las recibamos por nos mismos segund la forma desus ditcha. Ahun queremos que si nos hovieremos a entrar en el regno de Navarra por defendimiento de la tierra dentro aquel tiempo que nos podamos ajudar et valer de los richos homnes et de los cavaleros et de los infançones et de todos los poblos et de las ciudades et de las villas et de los otros logares et del pan et del vin et de la carne del rey et de todas las rendas suyas saccado las rendas que tienen los richos homnes et los cavalleros et los mesnaderos et los clerigos et los homnes buenos de las villas et otros homnes o muyeres por donativo o por vida e sacada la retenencia de los castiellos et las messiones que seran mester por aprofeycho del regno. E nos prometemos que entrel dicho tiempo nos levemos bien e leyalment e no fagamos tuerto a neguno ni fuerça de lo suyo ni nos alsemos con villa ni con castello ni furtemos ni hi fagamos furtar villa ni castello ninguno ni otro logar e que faremos desfer las fuerças que el rey don Sancho ni los otros reyes del en aca les ajen fechas. E prometemos de cumplir totas las cosas sobredichas elos complendo a nos otro si aquelas que les demandamos segund que scrito es desuso. Fueront presentes a aquesto qui lo vieron et lo odieron don Garcia Ortiz de Azagra et don Garcia Romeu et don Guilabert de Cruylles et don R. de Peralta richos homnes Daragon et de Catalunya et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa et don Pero Lopez Deslava et don Ferrer de Manresa et don Martin Perez Doscha de Aragon et de Navarra et don Pero Sanxes Dean de Tudela don Johan Sanxes de Muntagut don Pere Lopez Dezpeenn P. Garcia Dandossela Ennego de Rada Ruy Xamenez Dolleta don Lop Ortiz justicia de Tudela. Actum Tirassone XVII kalendas novembris anno Domini millessimo CC septuagessimo quarto. - Sig+num Raimundi Scorna notarii publici auctoritate domini regis Aragone por totam terram et jurisdiccionem ejusdem qui de mandato domini infantis predicti et nunciorum predictorum curie de Navarra hec scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum emendato in XIIIa linea ubi dicitur e si por aventura ninguna destas ovier non podiesen case con la fija de don Johan de Bretanya sobrina del ditcho rey don Anrique.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXVIII, Carlos III Navarra, rey Martín de Aragón

XXXVIII.

Reg. 2252, fol. 123. 21 de octubre de 1409.

Rey muy caro e muy amado hermano. Con muy gran crebamiento de corazon nos conviene soven renovar la dolor que havemos de la trista et muy dolorosa muert de nuestro primogenito e fijo vuestro el rey de Sicilia de gloriosa recordacion e agora no menos quando nos conviene scrivir de los afferes que tocan nuestra muy cara fija e vuestra la reyna de Sicilia su muger la qual ell sobre todas cosas amava e nos por conseguient amamos aquella tanto como en vida del dito rey su marido faziamos e la havemos e havremos todos tiempos por fija nuestra muy cara: e es muyto consonant a razon quar nos la li esleimos por muger e la saquemos de la vuestra casa paternal e la embiemos al dito nuestro primogenito por reyna e muger suya. Rey muy caro y muy amado hermano porque a vos sea bien cierto que todo lo que desuso es contenido no solament lo havemos a corazon antes de feyto lo hemos metido en buena execucion significamosvos que encontinent sabida por nos la dita muert muy dolorosa ordenemos que la dita reyna fija vuestra et nuestra fos regidora e lugartenient nuestra en el regno de Sicilia en aquella maniera que era vivendo el dito rey de Sicilia su marido e ahun con muyto mayor e amplo poder e ordenamos ahun mas que ella estea en aquellas ciudades villas e lugares e vaya por todas aquellas partes del regno que mas li plazeran liberament e assin como ella esleira e que le sea feyta aquella honor e obediencia que a nos seria feyta si eramos personalment en aquell regno en el qual con la ayuda de nuestro Senyor Dios entendemos pasar muy prestament por visitar la dita reyna e poner aquell en buen estado. Porque rey muy caro e muy amado hermano en caso que a la dita reyna fija nuestra et vuestra muy cara plazera aturar e remaner en el dito regno de Sicilia nos ne havremos muy gran plazer e consolacion e li faremos fazer en aquell tanta honra como a nos mesmo: e si no hi querra remaner mas passar en estas partes nos la faremos bien e honorablament acompanyar e despues si querra estar en nuestra cort havremosne muy grant placer e la havremos e tractaremos como a fija nuestra muy cara: e si mas querra tornar en vuestro regno nos la faremos acompanyar en tal manera que sera devidamente satisfeyto a vuestra honra e a la nuestra e a la suya. De todas estas cosas rey muy caro e muy amado hermano e de otras provisiones que sobre este feyto havemos mandado fazer vos pora informar mossen Arnau de Luça al qual ne havemos dito nuestra intencion. Rey muy caro e muy amado hermano la sancta Trinidad sea vuestra continua proteccion. Dada en Barchinona dius nuestro siello secreto a XXI dia de octobre del anyo de la natividat de Nuestro Senyor mil CCCC nueve. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - El rey Daragon hermano vuestro (1).

(1) Habla con el rey don Carlos el noble de Navarra.


https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_III_de_Navarra
 
Carlos III, el noble, Navarra, Detalle de su escultura yacente en el sepulcro de la Catedral de Pamplona (Janin Lomme de Tournai, 1416)
Carlos III, el noble, Navarra, Detalle de su escultura yacente en el sepulcro de la Catedral de Pamplona (Janin Lomme de Tournai, 1416)
 
Ver documento de adopción de Jaime I y el rey don Sancho de Navarra (siglo XIII) para comparar el estilo y vocabulario de los dos documentos.

 

jueves, 4 de febrero de 2021

14 DE JUNIO. Resposta de hoc o de no. (sí o no en dialecto OCcitano catalán)

14 DE JUNIO.

No hubo sesión.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Huy circa les VII ores de mati havem rebuda letra vostra ab la qual nos significau la voluntat e desig que teniu de veure la conclusio dels negocis occorrents e persuadiunos a sollicitut e cura de aquells e scriureus de tot lo que sera fet. Per suadir senyors a nosaltres en aquestes coses ab tot que nou rebam altrament que a contentacio e plaer pero no pensam afretura per quant ho tenim tant a cor que dia e nit en alre no pensam ne volriem preteris (pasase; passare; de pretérito) una hora de temps sens degut fruyt es empero veritat lo que vulgarment se diu que fa hom lo possible e no insta la voluntat. Nosaltres fom aci dijous a vespre e per que alguns de nosaltres vinguem tart jatsia ho significam a la Senyora Reyna no poguem haver aquell vespre audiencia de la sua Senyoria. Hir de mati nos fonch donada audiencia e presentamli les respostes e li explicam lo que juxta vostres instruccions li era per nosaltres explicador. E donades les dites respostes en scrits la dita Senyora resta sobre aquelles en delliberacio sobre la qual en la vesprada sa Senyoria fonch solicitada e dix que no podiem haver resposta fins vuy de mati. E huy en aquesta ora son venguts a nosaltres lo mestre de Muntesa vizrey de Sicilia e comte de Oliva e de part de la dita Senyora Reyna nos han explicat com la sua Excellencia havia vistes les dites respostes e que trobava aquelles molt diferenciejar dels apuntaments fins aci fets e que per tant la dita sua Excellencia nos pregava que los III de nosaltres ço es prior de Cathalunya mossen Vilademany e mossen Jacme Ros qui aquestes coses havien menejades
ne poguessen encara ab sa Senyoria e ab los de son consell conferir. Hagut per nosaltres sobre aço nostre consell jatsia no oblidem vostres instruccions pero per donar raho de aço a tota justificacio del Principat attes que no pensam tal diferencia recaure en la cosa com es pretes es stat delliberat no deneguar aquesta comunicacio per la qual es dada hora avuy apres lo dormir de la dita Senyora Reyna. E per quant fins açi no haviem hagut res en cert no haviem curat scriureus hagut lo parlament e comunicacio dessus dits sera fet lo que per vostra ordinacio som tenguts. Ab tant molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda.
Feta en Vilafrancha a XIII de juny any LXI. - La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat lurs embaxadors vos ne pregen. - A tota ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.


Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend e molt magnifichs. Vostra letra he reboda voy circa les VIII ores apres mig jorn en la qual me dehiu me informe dels afers den Gaspar Maymo notari eu scriva a la reverencia e magnificencies vostres a les qoals responch qoe dijous prop passat que plagam en aquesta vila en la vesprada fonch ab mi lo dit En Maymo dihentme com era vengut aci per treballar ab la Senyora Reyna si poguera haver algun ofici com aquell qui crehia que ell e los qui treballaven degudament no fahien desonestat alguna e quem pregava com aquell qui fera per mi lo que possible li fos lo volgues endreçar ab la dita Senyora Reyna en haver ell ofici algu. E fonchli per mi respost tot plaer li pogues fer fera volenter pero que nom semblava que yo ne algu dels altres embaxadors haguessem facultat de suplicar per si mateix ne per altri. E ell resposme que no crehia que aço haguessem jurat pero que ell me denunciaba com desque aci era vengut la Senyora Reyna li havia dit que li digues los fets en quin punt staven e que ell li havia respost dihentli que aço ell tenia ab sagrament e que per sa merce no lin parlas pus. E la dita Senyora dixli que li digues en fe de notari yo com me era portat en los afers de aquesta concordia e que ell li havia respost que certament yo mi era portat en tal manera que en gran part ho havia portat a bona conclusio trobantme en lo consell de la ciutat qui molt stava torbat. E mes hir demati que fonch divenres lo dit Maymo ne vench dientme que ajudas e treballas com aquell qui endreça de aquests afers podia tant e mes com home qui hic fos hu per hu dient que en tot cas se donas orde fos atorgada a la Senyora Reyna la embaxada de Castella. Per mi li fonch dit si la dita Senyora la volia per lo fet de Navarra solament que yo crehia lo cami era tornar al capitol e oferta per tots feta ço es que les forçes fossen acomenades a cathalans aragonesos o valencians de que ell dix no hiria parlar de continent ab la Senyora Reyna e de fet tantost hi ana e torna resposta la dita Senyora ne parlaria ab lo mestre e altres de son consell. E veus aci tot lo que yo se del dit Maymo. Daquiavant al mils que pore yo me certificare ell quins afers meneja ne que fa e pensau que en tot lo que sera benavenir de la cosa publica ne a ell ne a mon frare no guardare sino lo degut e perlere ab lo dit mestre e altres no li donen fe ni crehença segons me haveu scrit. Ab tant mossenyors ordenau de mi lo queus placia. Scrita en Vilafrancha a XIII de juny a les XI ores de nit. - Quim recoman tot a vosaltres Arnau de Vilademany e de Blanes.

19 DE JUNIO.

19 DE JUNIO.

Habiendo pedido la Reina a los embajadores una cédula, en la que se hacía mención, entre otras cosas, del juramento que suelen prestar los catalanes al Rey, a su entrada; acordóse que se proporcionase a dicha Señora la referida cédula, por copia, y levantando testimonio de ello; para lo que se nombró una comisión, compuesta de un individuo de cada estamento, quienes, al propio tiempo, debían entregarle ciertas instrucciones y una súplica, cuyos documentos se hallan todos a continuación.

Instruccions.

Instruccions per part del reverend e honorables deputats del General de Cathalunya fetes al reverend e magnifichs lo abbat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull ciuteda de Barchinona embaixadors lurs tremesos a la lllustrissima Senyora Reyna de tot ço que per ells se ha a dir fer e exeguir en la present lur embaixada.
Primo pervenguts los dits embaixadors en Vilafrancha de Penedes on la dita Senyora Reyna es o si sa Senyoria era partida seguitsla fins al loch on se trobara dins lo Principat e feta a sa Excellencia deguda reverencia en nom dels dits deputats e consell e donada la letra de crehença que sen porten apres lectura de aquella suplicaran la dita lllustrissima Senyora Reyna li placia fermar en nom del Senyor Rey la capitulacio a sa Altesa presentada per part dels dits deputats e consell la qual ells seran contents passe juxta forma de les respostes per la dita Senyora Reyna derrerament donades ab les habilitacions seguents.
Primo en la resposta del primer capitol e en la fi de aquell sia afegida clausula qui digua axi. Salvo lo que devall en lo terç capitol se dira del noble mossen Galceran de Requesens.
En lo terç capitol en degut loch sia afegida clausula dient axi. E per quant a instancia dels dits deputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en die sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat e lo dit Senyor Rey per alguns respectes hage ordenat e ordone ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cars de contrafaccio al General de Cathalunya salva empero al dit mossen Requesens la *obcio devall scrita per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens no contentantse de aço se volra defendre per justicia en tal cars stigua en la preso on vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia. Les coses en los presents capitols contengudes en res no contrestants. Totes empero altres instancies o anentaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delenquit hagen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarde a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo die de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puxen star e habitar segurament alt tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell on mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo Illustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo die de vuy seguides encare que lo dit lllustrissimo Primogenit succehesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey e que lo dit Illustrissim Primogenit sie tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cars e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.
La resposta del XIIe ha a passar segons per los diputats e consell era ordonada levant lo fet de les corts de Cathalunya ço es que nos puixen tenir per lo lochtinent. Tot lalre ha star com es posat per los diputats e consell sens mudarhi res salva la clausula derrerament posada per la Senyora Reyna que dispon de la facultat dels processos fahedors en cars que lo Senyor Rey entras a peticio dels deputats e consell.
La resposta del XVIIIe sera la seguent. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia on pogues fer la dita assignacio de XII M florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor del dit lllustrissimo Primogenit fill seu e per condescendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis mila (milia, mil, 6.000) florins e per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.
La resposta del XXIII capitol ha esser de tal tenor. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e aparra a les persones que a aço seran deputades per quascu dels dits regnes e Principat.
Lo capitol derrer concloent les respostes fetes per la dita Senyora Reyna ha esser de la serie seguent. Lo Senyor Rey fa e atorga les coses demunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cars era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les CC mil lliures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites CC mil lliures no eren scrites dins los dits VIII meses en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cars lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hajen e sien tenguts respondre al dit lllustre Infant don Ferrando de annua pensio de censal per totes les dites CC mill libres o per aquella part delles que no sera dins lo temps scrita a raho o for de XXII mill per mill per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per aço attendre e complir hi sia obligat tot lo dit Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que son tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
Item los dits embaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la cedula que sen porten ordenada sobra la oferta de la ambaixada e suplicaran li placia manar al secretari de la dita Senyora queu leva carta e requeren lo notari que sen menen que apart leve carta publica.
Item mes los dits ambaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la resposta que sen porten feta a la cedula de la qual la dita Senyora Reyna ha feta levar carta publica en Vilafrancha de Penede per mossen Pere Doliet secretari del Senyor Rey e prothonotari de la dila Senyora Reyna e suplicaran la dita Senyora Reyna que mane al dit notari e ells lo requerran continue la dita resposta a la fi de la dita cedula e sens aquella la carta no sia per ell closa e mes los dits ambaixadors requerran lo dit lur notari que apart ne testifich carta publica.
E per quant los deputats e consell fan ordenar una cedula o scriptura la qual sera tramesa als dits ambaixadors es necessari que en cas que la dita Senyora no vulla fermar la dita capitulacio en la forma damunt declarada e no en altre cars los dits ambaixadors presenten a la prefata Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey la dita cedula o scriptura requerint de aquella esser feta carta publica ut suppra. E
de continent aço complit partesquen e sen vinguen.
Si la dita Senyora Reyna sera contenta fermar la dita capitulacio en la dita forma sia publicada per los dits ambaixadors que ad caulelam li placia donar en nom de la dita Majestat del Senyor Rey licencia als deputats e consell de fer carragament de censals per haver les dites CC mill libres cum accessoriis suis.
E fermant la dita Senyora Reyna com es dit es necessari per lo prothonotari qui la sua ferma rehebia sia feta expressa mencio que la dita ferma sia valida de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per lo dit prothonotari qui de aço parla ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altre qualsevol persones havents ne potestat conjunctament o divisa on se vulla fetes e fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera. - A. P. abat de Montserrat. - Expedite Barchinone die XVIIII junii anno a nativitate Domini millessimo CCCCLX primo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
La resposta que vostra Excellencia en nom de la Majestat del Senyor Rey havie derrerament feta al XXIII capitol de la capitulacio per part del Principat de Cathalunya a vostra dita Excellencia presentada conte entre les altres coses de verbo ad verbum les paraules seguents. E que per los cathalans sia feta sollenna embaixada al Rey de Castella dins quinze jorns comptadors del dia que la Senyora Reyna los presents capitols fermara avant o abans si abans poran que desista de les guerra e novitats que en lo dit regne fa e restituescha al dit Senyor Rey quis vulla que de aquell ell o gents sues hauran occupat o tindran e leix en pau lo dit regne de Navarra e li serva la concordia entre lo dit Senyor Rey e ell feta inida pactada e concordada pagantli integrament les quantitas en la dita concordia mencionades e compreses. E en mancament de aquestes coses los dits cathalans façen al dit Senyor Rey la ajuda e servey e les altres coses que a ells sien vistes honoroses e degudes ab aquell compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament Senyora molt alta. E no resmenys per vostra Excellencia en la conclusio de totes les respostes fetes a la dita capitulacio e liurades en Vilafrancha de Penedes als missatgers per part del Principat de Cathalunya ultimament destinats e en altres parts se fa comemoracio o expressa protestacio e retencio de les dites coses en cars de ferma de la capitulacio predita. Les quals coses Senyora molt Excellent ab deguda reverencia perlant no son covinents a la fidelitat pratica e observancia dels cathalans los quals en coses fora lo Principat per deute no son obligats tals coses fer com son demanades. Ab tot que per lur mera liberalitat han diverses vegades grans coses fetes fora lo dit Principat en servey e honor de llur Rey e Senyor. E per tant llur libertat los cathalans no altererien mas per servici del dit Senyor Rey e de vostra Excellencia los dits cathalans usant de llur libertat per la acustumada devocio e amor que han a lur Rey e Senyor fan oferta e son contents fer sollempna embaxada al Rey de Castella dins quinze dies apres la ferma de la dita capitulacio. E deuse creure Senyora molt alta que los dits cathalans per lur mera liberalitat no oblidaran daquiavant fer les coses que a ells seran vistes fahedores a gloria e lahor de Deu Omnipotent servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del lllustrissimo Senyor Primogenit repos del dit Principat e conservacio del inmaculat nom dels cathalans e de la presentacio de la present volem e requeran los cathalans esser feta carta publica per vos notari el cetera.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Jatsia la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey e vostra molt Excellent Senyora sia be certa del subseguit fins aci per causa de la detencio per la Majestat real feta de la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit de la dita Majestat. No resmenys per reduir a memoria a vostra Excellencia e per satisfaccio al que per vostra lllustrissima Senyoria es stat deduhit lo qual es del tenor seguent. La Serenissima Senyora Reyna no pot obmetre reduir a memoria a vosaltres reverend venerables egregi nobles magnifichs missatgers de diputats e consell del Principat de Cathalunya e de la ciutat de Barchinona e als cathalans ab quanta humanitat gracia e clemencia la Majestat del Senyor Rey e la dita Senyora se es portada en la capitulacio per part del dit Principat a la sua Excellencia presentada. La qual quant benefici e libertat al dit Principat confereix per vosaltres clarament es conegut. E nos pot dir que lo dit Senyor Rey haja attes principalment a la preeminencia e stat seus reals sino sols en satisfer e condescendre a les supplicacions per lo dit Principat a la sua Altesa fetes per lo benefici repos e contentament del Illustre Princep fill seu e del dit Principat per lo qual obmetent tant honor preeminencia e benefici del seu stat real es stat e fermantse la cupitulacio ab les modificacions per sa Senyoria fetes e donades lo dia present sera content abstenirse de no entrar en lo dit Principat confiant de tots vosaltres cathalans com de fidelissimos vassalls confiar e sperar se deu que la demanda de no entrar en lo dit Principat en breu temps a supplicacio dels dits deputats e consell e de la dita ciutat de Barchinona sera en lo contrari conmutada. Mes avant lo dit Senyor Rey sera content constituir lo dit lllustrissimo Princep son fill governador general per tots sos regnes e terres e aquell en lo dit Principat crear loctinent seu irrevocable remetentse de aço a la capitulacio respostes e modificacions per la dita Senyora Reyna fetes. E no sols lo dit Senyor los beneficis e actes havents esguard al repos preeminencia seguretat e contentament del dit Illustrissimo Princep e cathalans sera contenta atorgar mas encara tantes e tals gracias que per tots los reys predecessors seus de gloriosa memoria james no son stades atorguades jatsia moltes de aquelles los fossen per los cathalans demanades e grans donatius e servicis per aquells oferts. E si lo dit Senyor Rey tantes gracies preeminencies o libertats atorgar se contentara per lo tranquille stat seguretat repos e contentament del dit Illustrissimo Princep e del dit Principat e poblats en aquell com se pot hoir ni tollerar per los dits fidelissimos cathalans los predecessors dels quals precipuament lur Rey e Senyor de poqua Senyoria en major han augmentat aquell tantes gracies e libertats essent content de atorgarlos restar e esser oppres congoixat e guerrejat per lo Rey de Castella tyranicament e indeguda lo qual per si eo per ses gents es entrat en lo regne de Navarra e fa la guerra en aquell e ha occupades e te algunes forçes de aquell e ha fetes altres novitats en regnes e terres del dit Senyor Rey al qual axi mateix tyranicament te occupat son patrimoni que lo Senyor Rey son pare de sancta recordacio li leixa en Castella e ha contravengut a la concordia feta ab lo dit Senyor Rey. E no es justissima demanda feta per lo dit Senyor Rey que los dits cathalans per via de embaixada servey e ajuda ajudant al seu Rey e Senyor contra lo Rey de Castella fahent aquell desistir e cessar de la guerra que fa en lo dit regne de Navarra en sos regnes facen retornar. Certes si consideren dons los cathalans lur integerrima e sincera fidelitat miren e porten a memoria los actes e gestes de lurs predecessors e hauran vera noticia si la dita demanda tan justissima en manera alguna poden ni deuen diferir ni recusar. O fidelissimos cathalans vassalls del dit Serenissimo Senyor Rey obrense les vostres viceres e coratges considereu les preeminencies utilitats e libertats les quals sa Excellencia per gracia a supplicacio vostra de si aparta e al dit lllustrissimo Princep e a vosaltres per sua clemencia e benignitat no recusa atorgar. E recordantvos de la oferta dignament feta per los cathalans al Senyor Rey don Alfonso de inmortal memoria en la qual en si prengueren carrech de la guerra de Castella en tot cas que lo Rey de Castella de si no volgues fer justicia en los fets del infant don Enrich quant mes ara se deu fer toquant a la persona honra e stat de vostre Rey e Senyor natural oppres veixat e deseretat per lo dit Rey de Castella indeguda e injustament lo qual vostres passats no solament no tollerar mas encara hoir no han pogut de sos reys e Senyors. E per totes les dessus dites coses e altres es de creure que Deus Omnipotent de tots creador reys e princeps e tot lo mon clarament coneixeran la tanta humanitat clemencia e benignitat de vostre Rey e Senyor natural. E si a les gestes e actes de vostres predecessors dignament e virtuosa fets e per tot lo mon per tals celebrats haguts e reputats attendre no volreu lo que de tant fidelissimos vassalls com vosaltres sou sens dupte nos spera vullau attendre e be considerar a les coses ab les quals sou tenguts e obligats a vostre Rey e Senyor natural en virtut del jurament de fidelitat a sa Majestat prestat en la forma seguent. Yo t jur que sere feel de aquesta hora avant fins al derrer dia de la mia vida a tu molt alt e molt Excellent princep e Senyor Rey don Johan de Arago de Navarra de Sicilia et cetera gloriosament regnant que nunqua scientment sere en consell o en fet que tu perdes la vida o membre algu o tu rebes en la persona alguna lesio o injuria o contumelia o que tu perdes algun honor lo qual ara has o daquiavant posseiras. E si sabre o hoire algu que vulla fer alguna cosa de aquestes contra tu per mon poder prestare impediment que no sia feta. E si noy pore prestar impediment quant prest pore ho denunciare e contra aquell axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si se sdevendra perdre injustament o per cas infortuit alguna cosa la qual has o hauras ajudare aquella recobrar e recobrada tots temps retenir. E si sabre tu voler justament ofendre algu e generalment o special sere request axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si alguna cosa en secret a mi manifestaras aquella sens licencia tua no manifestare a algu o fare per que sia manifestada. E si consell a mi sobre algun fet demanaras donare a tu aquell consell lo qual a mi sera vist mes expedient a tu. E nunque de ma persona fere cosa alguna scientment la qual pertanga a injuria o contumelia tua. E jatsia la dita Senyora Reyna cregua fermament vosaltres que tot lo dit Principat representau no voler ni sols pensar fallir en les coses en lo dit jurament de fidelitat contengudes com aquells imitant vostres predecessors tingau impresses afixes e indeliblament unides en los vostres coratges per aquella innata fidelitat que sempre may los vostres passats e vosaltres han e haveu acustumat haver a vostre Rey e Senyor natural lo que per molts eximplis e actes virtuosos
es comprovat notori e manifest per tot lo mon. Empero la dita Senyora Reyna tant humanament e benigna quant pot per la potestat que a aquestes coses ha de la Majestat del dit Senyor Rey et alias vos prega amonesta exhorta e requer per aquelles deutes de vassallatge fidelitat e naturalesa que al dit Senyor Rey vosaltres en noms propris com encara axi com a missatgers del dit Principat e aquell e los poblats en aquell representans sou tenguts obligats e astrictes a la dita demanda per lo dit Senyor Rey feta de la embaixada faedora al dit Rey de Castella e auxili prestador al dit Senyor Rey per defensio del seu regne de Navarra e altres regnes e terres e honor de la sua Senyoria stat real e observacio de les coses entre lo dit Senyor Rey e Rey de Castella concordades vullau satisfer ab aquel compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament. E si la dita Senyora Reyna es e sera contenta condecendre a les coses contengudes en la dita capitulacio ab les modificacions protestacio e retencio per sa Altesa ultimament fetes lo dia present a vosaltres donades e se ofir fermar la dita capitulacio ab les dites modificacions protestacio e reservacio e ab tal pacte qualitat condicio e retencio e no en altre manera ço es que la dita ferma sia suspensivament feta en axi que no puixa sortir son efecte ne de aquella o part alguna de aquella usar se puixa nis dega ans sia haguda per no feta fins a tant que al dit Senyor Rey sia fet o oferta prometença e segura de les coses contengudes en la resposta del XXIIII capitol que lo dia present la dita Senyora Reyna dona tant per lo dit lllustrissimo Princep quant per los dits diputats e consell lo dit Principat representants e per la dita ciutat de Barchinona la qual oferta e prometença hajen a fer expeditament en altra manera la dita ferma que la dita Senyora Reyna fara sia deguda per nulla irrita e de neguna eficacia e valor e de aquella ni de part alguna della en tal cas en manera alguna usar nos puixa nis dega. E complintse axi les dites coses succeiran a gloria e laor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey benefici contentacio e repos del dit lllustrissimo Princep e Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona. E de les dites coses vol e mana la dita Senyora Reyna que sia feta rebuda e testificada carta publica per Pedro Doliet secretari del dit Senyor Rey prothonotari seu e notari publich una e moltes tantes quantes seran donades et cetera. Dien los dits diputats e consell e la ciutat de Barchinona que sentida per lo Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles reals del dit Principat la dita detencio fou divinament inspirada tant unida voluntat en lo dit Principat en treballar per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit que fonch e es stat reputat a cosa miraculosa la qual detencio fou feta en gran perturbacio molestia e dan irreparable de la casa real de Arago e de tots los feels de aquella e periclitacio de la posteritat de aquella la qual ha regnar e governar en tots los regnes e terres de aquella e encara contra usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort e privilegis e libertats del dit Principat per la Majestat real ab humil reverencia perlant jurats e si no fos la representacio molt regulada del dit Principat e la sollicitacio degudament e pertinentment feta per los qui lo dit Principat representen no se excusaven grans perills e inconvenients. Per la qual raho havents los cathalans sguard a lur innata e incorrupta fidelitat e per satisfer a aquella e a la conservacio de la corona real tremeteren a la dita real Majestat embaixada de XV persones de molta dignitat e saviesa dotades e la dita ciutat de Barchinona de VIII persones e les altres universitats de les ciutats e viles reals de Cathalunya per lo semblant trameteren lurs solemnes embaixades sperants axi com versemblantment sperar se debia que la dita Majestat per sa virtut donaria orde en reposar tantes congoixes e fer gracia al dit Principat de la dita liberacio. E jatsia innumeres vegades la dita Majestat sia stada supplicada per merce sua li plagues reduhir e rebre en bon amor pau e concordia lo dit lllustre Primogenit empero james ho pogueren obtenir los dits Principat ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles del dit Principat a tot aço a tracte seduccio e induccio de alguns mals consellers no zelants lo honor de Deu servey de la dita Majestat benefici e repos del dit Principat e altres regnes e dominis del dit Excellentissimo Senyor. E si los cathalans haguessen demanat gracia derogativa al honor e corona real lo que james es stat vist ne farien fora digna cosa esser stat dificultat. Mas que demanaven cert honor de la real corona conservacio de la posteritat real repos e tranquillitat del dit Principat e altres regnes e terres de la dita Majestat e desistint de tal demanda podien degudament esser increpats e maldits. Vehents dons los cathalans que per aquesta via no podien gracia obtenir convingue entrar en termens de justicia e axi los dits embaixadors insistiren e supplicaren a la dita Majestat que fes justicia en lo dit fet administrada e que lo dit Illustrissimo Primogenit fos restituit en lo Principat de Cathalunya de hon de manament de la dita Majestat era stat tret supplicant la dita Majestat aço volgues fer per observancia dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat per la dita Majestat jurades la qual cosa jatsie lo dit Senyor Rey degues de justicia complir per disposicio dels dits usatges constitucions e libertats e per los altres sguards damunt dits axi poch lo supplicat ab deguda reverencia parlant nos pogue obtenir ans lo dit Principat vehie per experiencia molts oficials e consellers de la sua Majestat en nom e per part de la dita Majestat esser anats per lo dit Principat suscitants gents e procurants que nos pogues proseguir la dita peticio de gracia o justicia. Hoc mes moltes zizanies e divisions esser procurades lo que dignament portave als dessus dits supplicants gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e multes aspres e dures cominacions que publicament exien e anaven per la terra axi per la dita Majestat dites als dits embaixadors quant en altra manera sembla als dessus dits molt diligentment e ab aquell esforç ques pertanyia deure attendre a la sua indempnitat e procurar virtuosament ab deguts e pertinents migans conformes a les leys e libertats del dit Principat esser complit lo que justament havien demanat. E per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut trameteren los dits cathalans XXXXV persones de les majors e pus preeminents del dit Principat ajustant aquelles a Ies XV persones e altres embaixades dessus mencionades ja trameses les quals totes prostrades e molt humilment altra e altres vegades supplicaren la dita Majestat li plagues atorgar e a efecte deduir les coses tantes vegades degudament supplicades. Pero axi com les primeres sopplicacions axi les derreres foren poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor lo coratge dels cathalans sostenir e ha sostengut. E per quant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda los dits cathalans vehents se frustrats de gracia e justicia jatsia acustumats fossen gracies de son Rey e Senyor obtenir unanimes treballaren e han treballat ab vies degudes e pertinents conformes a las leys del dit Principat donar orde en la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit. E axi mateix en perseguir aquells qui sinistrament havien e han consellat e seduhit la Majestat real fahent per aquestes coses molt grans despeses tant que mijançant la divina gracia lo dit Excellentissimo Senyor Rey es stat mogut en liberar la persona del dit Illustrissimo Primogenit axi com de fet es stat subseguit. Per les quals coses ha convengut ad dit Principat a fi que daqui avant fos tolta tota manera de discordies e zizanies e inconvenients irreparables los quals se porien seguir per causa de mals consellants e no zelants lo servey de Deu e de la dita Majestat e benefici e tranquillitat no solament del dit Primogenit e Principat e ciutat de Barchinona e altres mas encara dels altres regnes e terres de la real corona supplicat de la dita capitulacio e contengut en aquella la qual capitulacio en tot e per tot quant concerneix lo servey de la dita Majestat e de vostra Excellencia e del dit lllustrissimo Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e conservacio de aquells e repos del dit Principat a tots es manifest e notori. Donchs no es maravella si la dita Majestat per sa gracia e merce ve e deu esser inclinada en atorgar la dita capitulacio e coses en aquella contengudes. E si en los passats temps tals coses no son stades demanades ne consentides no havien seguits tals actes per los quals convengues de tals demandes usar per obviar los inconvenients e dans quis poguessen subseguir al stat e posteritat real e a la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor Rey e tot aço per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda a la qual observar no fretura ne james ha freturat por la gracia de Deu ne afretura ne afreturara en lo sdevenidor incitar o convidar o requerir los cathalans com aquella en llurs coratges radicada tinguen e mostren e han ho mostrat los actes e gestes passats e fins aci fets los quals han augmentat e gloriosament prosperat la real corona e lunyat tot sinistre de la real posteritat. E per ço Senyora molt alta ab deguda reverencia parlant no era ne es necessari exprimir lo que conte fidelitat com los dits cathalans en lur animo e fets e obres hajen mostrat mostren e mostraran pus amplament que no es scrita aquella retenir e en memoria indeliblement haver tenir e obrar. E mostres apertament axi en la guerra e guerres de Castella passades e en altres innumerables fets als quals segons les libertats del dit Principat los cathalans obligats no eren ne son e per lur proprie liberalitat e no per obligacio alguna segons lo cas requiria pus fos a gloria e honor de Deu e servey de la Majestat real util e repos del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor volien e han volgut les lurs persones e substancies exposar per augmentacio e conservacio de la dita real corona.
(Ahora imaginad que el rey de Castilla conquista en este orden los reinos de Navarra, Aragón y Valencia, fronterizos, pero deja tranquilos a los del Principado, y les da la independencia, como Puigdemont, unos segundos. O bien imaginad que los franceses entran en Cataluña y los catalanes tienen que luchar contra ellos, sin el apoyo de Valencia, Aragón, Navarra, y por mar Mallorca, Sicilia, Córcega, Cerdeña, etc, cuando hemos visto según los textos que se morían de hambre en los llanos de Fraga y Lérida.)
E per conseguent done als dits cathalans molta causa de maravellar que la dita Majestat en la concessio e ferma de la dita capitulacio la qual a tant servey de la sua e vostra excellentissima Senyoria e conservacio de la posteritat real sua e vostra e repos del dit Primogenit e Principat e altres regnes e terres del dit Senyor es demanada se vulla taturar apposant condicio tal a la qual per les libertats al dit Principat atorgades lo dit Principat no es obligat ne james sino per pura e mera liberalitat ha acustumat satisfer segons los fets gestes e actes antichs autenticament demostren. E per quant vostra molt excellent Senyora ha ordenat fer carta publica del proposat per vostra gran Excellencia suppliquen humilment a vostra serenissima Senyoria los dits deputats e consell e la ciutat de Barchinona sia merce vostra provehir e manar a fi que en e per tots temps a tot lo mon apparega quanta es stada es e sera la fidelitat dels dits cathalans e quant justificadament son stats fets lurs procehiments. La present al peu de la dita carta esser continuada e que no sia closa sens la present resposta.

Dirigitur domino archiepiscopo Terrachone.
(Esta ch no se pronuncia como en valenciano chona, chones, pechina, pichina, ni en Ulldechona, es una k, Terracone : que pasa muchas veces a g: Terragone : Tarragona)
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Per quant lo Illustrissimo Senyor Primogenit mostre haver plaer vostra reverendissima paternitat sia aci e nosaltres per semblant com vostre reverendissima paternitat sia dotada de molta virtut e intelligencia pregam e encarregam aquella li placia partir e venir aci decontinent car lo dit Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres ho haurem a gran complacencia. E sia reverendissimo pare en Christ la Sancta Trinitat vostra
guarda. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de juny del any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra excellentissima Senyoria son destinats los reverend e magnifichs abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Johan Lull ciutada de Barchinona per part nostra e de aquest Principat explicadors certes coses de les quals son plenament informats. Suplicamvos Senyora molt alta placia a la Altesa vostra donar los plena fe e creença e haver los afers occorrents en aquella beningna recomendacio que fins aci virtuosament fet ha. Molt alta e molt excellent Senyora la Santissima Trinitat haja en la sua proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Feta en Barchinona a XVIIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls etc. los deputats del General e consell etc.

Instruccions que sen portaren los sobredits mossen lo abat de Poblet e mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull embaixadors a la Senyora Reyna tramesos.
Instruccions etc. (Son las mismas que se hallan anteriormente.)