Mostrando las entradas para la consulta tertiam ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tertiam ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 23 de diciembre de 2019

LI, perg 189, 3 agosto 1146


LI
Perg.n°189. 3 ago. 1146.

Omnibus sit notum quoniam ego Raimundus comes Barchinonensis atque Aragonensium princeps dono tibi fideli meo Guillelmo Raimundi Dapifero urbem Tortosam ut tu teneas ipsam çudam et habeas senioraticum de ipsa civitate et de ipsa villa et de terminis ejus et habeas tertiam partem in dominio de omnibus eximentis ejusdem civitatis ac ville omniumque terrarum sibi pertinentium. Dono etiam tibi castrum de Peniscola cum omnibus suis terminis et pertinentiis. Dono etiam tibi civitatem nomine Majoricam et omnes terras sibi pertinentes cum senioratico et cum tertia parte omnium que inde exierint in dominio tam de mari quam de terra: et dono etiam tibi Minoricam et Evizam similiter cum terris et pertinentiis earum tali modo ut habeas hec omnia per me ad servicium et fidelitatem meam et successorum meorum per omnia tempora tu et omnis generatio tua. Si quis vero presentem donationem disrumpere temptaverit nichil proficiat set in duplo componat et postmodum hec donatio firma permaneat omni tempore. Quod est actum III nonas augusti anno X regni Leovici regis junioris. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Petri Bertrandi de Belloloco. Sig+num Bernardi de Belloloco. Sig+num Guillelmi de Castelvel. Sig+num Otonis. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit die annoque proscripto suprapositis litteris in linea VIII. (Sigue un documento que es traslado del anterior, pero se refiere solamente a Tortosa: y
en el mismo pergamino se lee luego lo que aquí se copia.)
Conquestus est Guillelmus Raimundus Dapifer de domino suo comite pro eo quod sibi tertiam partem civitatis Dertosse sicut in carta donationis quam ei exinde fecerat continebatur non tradebat. Comes vero tertiam partem ejus porcionis que eum contingebat ei se tradisse ex integro aseverabat illius autem portionis quam januenses in predicta civitate seu fratres militie templi suo consilio ac voluntate adquisierant ei partem donare nec debuit nec etiam si tunc voluisset potuit. Guillelmus R. ad hec respondebat se in parte januensium nil querere sed tantum tertiam partem Dertosse sicut in sua carta continebatur quidquid enim comes aliis in ea civitate dederat seu fecerat adhuc tantum in sua potestate habebat quod ei tertiam partem adimplere poterat. Comes se nichil januensibus dedisse sed ipse per se ipsam suam partem expugnasse et excepisse ac sic sua autoritate possedisse monstrabat ac propterea se de eorum portionem non teneri dicebat tum quia ejus consilio ac voluntate factum est tum quia ejus portio que ad eum pervenerit nisi .... ejus dolo vel fraude culpa seu negligencia factum est quominus pervenit partem sibi donare nec debuit nec potuit: hoc idem de parte quinta templariorum aseverabat ea scilicet ratione quia siquod diximus ejusdem G. R. consilio ac voluntate concessio ejusdem quinte partis predictis templariis facta est et in carta concessio nis que ipsis templariis facta est ipse firmavit: januensibus vero non solum cartam convenientie quam ipsis eodem Guillelmo Raimundo mediante super hoc facta est sua manu firmavit sed etiam jurejurando corporaliter prestito predictam convenientiam viva voce corroboravit. Tandem rationibus hinc inde diligenter auditis et intellectis necnon et ipsa carta multotiens perlecta judicavit barchinonensis curia quod ejus solummodo portionis que ad eum pervenerat ei tertiam partem donare debebat de omnibus scilicet eximentis sicut in sua carta continebatur de ceteris vero partibus comitem nullo modo teneri quia ejus tantum partem quod in suam potestatem pervenit donare potuit non etiam ejus quod nunquam habuit vel possedit. Cumque de eximentis inter eos questio verteretur predictus enim Guillelmus R. tertiam partem etiam omnium fructuum qui cultura et cura habitatorum Dertosse proveniebant inter eximenta computabat: definivit predicta curia ea tantum eximenta recte appellari que ad jus proprium el fiscum regis pertinent sive ea in leudis questiis placitis seu aliis quibuscumque usaticis sive etiam terris vineis ortis consistant: fructus autem hereditatum eorum qui in civitate habitant sive hii clerici sint sive milites sive burguenses nullo modo inter eximenta coinputari precipue quia ipse in eis senioraticum vel adempramentum et mandatum habet districtum: de hereditatibus vero alienorum qui non habitant in civitate nec ejus consilio seu volumptate date sunt debet ei comes emendam facere. Dicebat insuper predictus Guillelmus Raimundus quod dominus comes quando tradidit ei illam tertiam partem quam modo habet in Dertossa tunc promissit ei se daturum etiam tertiam et senioraticum illius partis quam januenses habebant si posset eam aliquo tempore a januensibus habere empcione vel permutatione seu quolibet alio modo: dicebat etiam quod de hoc receperat eum comes in suo causimento: comes vero hoc se fecisse negabat. Judicavit ergo curia quod si Guillelmus Raimundus posset hoc legitimis testibus comprobare attendat ei comes et adimpleat predictam convenientiam sicut ejus testes potuerint comprobare vel causimentum inde accipiant si hoc testes probaverint. Preterea conquestus est predictus Guillelmus R. quia dominus comes estacamentum iisdem militibus seu peditibus quorum in Dertosa tenebat non concedebat et sic senioraticum quod ei donaverat auferebat. Comes respondebat nullum senioraticum ei in sua familia nec dedisse nec recognoscere. Judicavit ergo predicta curia quod si familia comitis inter se littem aut aliquam contentionem habebat sacramentum de hoc Guillelmum Raimundum vel ejus vicarium non habere sed eum tantum qui vicem comitis inter eos tenet. Idem erit si aliquis de civibus aliquam familiam placitare voluerit. Si vero aliquis de familia cum aliquo de civibus habuerint causam super qualibet re in manu predicti Guillelmi R. vel ejus vicarii firmabunt directum et placitabunt. Preterea conquestus est quod comes ea ocasione illius tertie partis jenuensium quosdam honores emparaverat. Judicavit curia dominum comitem illas honores ei desemparare et omnia in eo statu esse debere in quo erant quando predicta pars ad manus comitis pervenit et deinceps omnia secundum eorum cartas tenere expediri. Preterea conquestus est de quodam molendino quod dominus comes in terra comunis fieri mandaverat in quem partem suam amitebat. Comes se id jure facere propter consuetudinem sue regionis existimabat. Definivit curia G. R. in eo molendino partem secundum quod eum contingebat habere debere si expensas facere vellet. Conquestus etiam est de quodam placito de quo ei dominus comes suam partem abstulerat. Comes quendam ex illis qui causam inter se habuerant in parte jenuensium in quam nullum senioraticum habebat domicilium habere dicebat et ideo de hoc ei partem dare nolebat. Definivit curia comitem de hoc placito ei partem suam integram dare debere pro eo quia Guillelmus Raimundus illud placitum estacaverat placitaverat judicaverat et in presencia ipsius comitis tractaverat: in ceteris vero placitis juxta quod in eorum cartis habetur cuncta fideliter observari. Conquestus insuper est quia dominus comes de questiis quas judeis ac sarracenis fecerat suam partem ei dare nolebat: comes vero se nichil judeis seu sarracenis quesisse dicebat sed pecuniam ab eis manullevasse quam usque ad statutum inter eos terminum datis fidejussoribus eis se redditurum promiserat. Super hoc curia judicavit quod si comes usque ad illum terminum eam pecuniam judeis ac sarracenis dedisset quia de suis manuleutis partem enim alicui facere non dicebat nec justum erat nichil exinde predicto G. Raimundo dare debere: sin autem quia videmus hoc questiam esse quocumque nomine ipsam eam appellaret debet exinde partem suam ei donare. Insuper conquestus est de salmedina quem ipse consilio hominum comitis elegerat et eo ejecto alium sine ejus consilio eligui preceperat: comes cartam quam eis consilio ac voluntate jenuensium et ipsius Guillelmi R. fecerat proclamabat: unde curia cartam eligere jubet ac omnia secundum ejus tenorem ex integro agitari. Conquestus etiam est de Almostelaffia quam comes cuidam burguensi Dertose comendaverat et de pecunia quam ab eo pro hoc acceperat partem suam minime dabat. Respondebat comes se illi vut non tantum Almostelaffiam Dertosse comendasse sed etiam multo majoris terre ac amplioris unde propter hoc et quia sua dominicatura est partem ei de ea pecunia dare contendebat. Judicavit igitur curia quia Almostelalfia officium quoddam est quod in civitate utile satis habetur ut comes de ea parte que a civitate vel ejus territorium pertinebat partem ei proculdubio daret ut sicut de ea pecunia quam ab ipsis captivis recipitur partem suam accipit ita similiter et de ea quem ipse Almostelaff pro Almostelaffia dona et partem accipiat. Iterum conquestus est quod comes sibi dare partem nollebat de ea pecunia quaní ab hominibus Dertose habuit quia pacem ac treugam fregerant sarracenis. Comes vero ita id totum ad jus suum proprium expectare dicebat ac sic totam illam causam suam propiam affirmabat quod nichil unquam exinde alicui hominum dedit nec justa consuetudinem sue terre se cuiquam dare credit. Judicavit propterea curia quia hec maleficia principi tantum erat facta et ad fidem ipsius pertinebat quod partem de ea predicto Guillelmo R. dare nullo modo debebat tum quia sarracenis hanc pecuniam reddere debebat tum quia numquam in tota sua regione partem ex hoc alicui nec ipsi nec patri suo dederant. Querimonie autem comitis quas de prefato Guillelmo Raimundo fecit sunt hec. In primis conquestus est de Guillielmo R. quod ei Zudam Dertose non custodiebat sicut in carta sue donationis resonabat pro qua guarda sive custodia predictum feudum sive beneficium ei habendum concesserat. Ad hec Guillelmus R. respondebat se nullo modo debere Zudam custodire quia in sua carta nichil de custodia sed de guarda dicebatur. Visa igitur carta ac perlecta judicavit barchinonensis curia quod ipsam Zudam proculdubio guardare ac custodire debebat ea scilicet ratione quia sicut in carta legebatur ipsam tenere debebat tenere autem Zudam hoc est potestatem de ipsam habere sic ut per ea posset totam civitatem distringere et quotiescumque comes qui ea sibi donaverat ipsam requisierit libere possit eam reddere. Conquerebatur ideo comes de predicto Guillelmo R. quia Zudam non custodierat usque ad presentem diem quo judicium datum est unde magnum dampnum habuerat et expensas LX milium morabetinorum fecerat prefatus comes pro fallimento scilicet guarde quam predictus Guillelmus Raimundus non fecerat. Ad hoc G. R. respondebat se ideo guardam ipsius Çude non fecisse quia nec suam cartam sic intelligebat neo partem suam quam in ipsa civitate et ejus terminis habere debebat predictus comes ei asignare ac manifeste monstrare vel tradere volebat nec ad judicium seu laudamentum sue curie eum adducere vel super hoc ipsum audire nunquam amplius nisi usque modo valuit. Comes vero respondebat quod si unquam aliquam dilationem super hoc fecit semper eam cum assensu G. R. fecit et tamen semper intelligebat et credebat quod hujusmodi dilacio sibi quidem incomodum et prefato vero Guillelmo R. comodum afferebat. Guillelmus Raimundus de hoc respondebat quia hujusmodi asensus magis fuit coactus quam spontaneus et semper huic dilationi respondebat necesitate quam ex voluntate asensum prebuit sicut solent homines suis dominis postquam indignent eorum volumptates de aliqua re etiam nominari consentire. Propter hoc judicavit curia predicta quod si Guillelmus Raimundus posset legitimis testibus ea que dicebat comprobare videlicet quia in domino suo comite supradictam fatigam fecisset ipsum et sibi comes supradictus expensas sexaginta milium aureorum et etiam illud incomodum quod sibi evenisse dicebat quia propterea quia G. R. ipsam Çudam non custodierat quoniam ille asenssus non debet esse in aliquo Guillelmo Raimundo dampnosus quia videmus quod magis fuit districtus quam volumtas quia cognoscimus quod comes pro mora fuit et mora semper ad se periculum trait: si vero non potuerit hoc probare stet de hoc ad mercedem ipsius comitis et emendet ei tantum de suis de guarda quam facere debebat hoc est de duabus partibus ipsius Çude minus quinto: de cetero autem faciet ita guardam ipsius Çude predictus Guillelmus Raimundus sicut convenit inter ipsum et comitem et in carta donationis resonat scilicet ut teneat et guardet ipsam Çudam eo videlicet et tenere ut quod hac tercia parte duarum partium minus quinta quam modo ibi habet et habere debet et comes ei concedet faciat guardam duarum partium similiter minus quinta quia pro hac guarda hoc beneficium seu feudum creditur accepisse similiter faciat guardam illius tertie partis a comite concedi quocumque modo vel ratione. Conquestus est etiam dominus comes de predicto Guillelmo R. dicens quod homines sui interfecerant quendam sarracenum ipsum scilicet Çalmedina et hoc fecerunt per invidiam et malam volumptatem videlicet ut ipse comes amitteretur sua jura. Guillelmus Raimundus respondit quod ipse non fecit hoc nec sui homines sed Poncius Bernardi de Belloloco qui propter justitiam et judicium ipsius alcayt de Dertosa fecit capite truncari et Ber ... de Belloloco qui presens erat in ipso placito hoc confitebatur. Propterea judicavit curia quod si G. R. vel idem Bernardus de Belloloco potuerit hoc testibus aprobare videlicet et quod propter judicium alcait sit interfectus hujusmodi mors nullatenus a comite requiratur sin autem faciat idem Bernardus de Belloloco id quod comes preceperit quia ipse confessus est in plena curia se hujusmodi factum perpetrase. Preterea dominus comes conquestus est de Guillelmo R. pro eo quod ipse et sui graves injurias minas bajulis suis et sajonibus intulerant insuper eos verberaverant et propter hujusmodi minas et timorem amitebat comes suas justicias et directos in civitate. G. R. respondebat se nunquam bajulis suis vel sajonibus aliquid supradictorum fecisse nec ipse nec homo suus se sciente et dicebat quod erat paratus in duplum vel in quadruplum emmendare si de hiis in aliquo foret comprobatus. Judicavit igitur curia quod si potuerit comes sua dicta testibus aprobare videlicet ut propter minas seu timorem Guillelmi Raimundi damnum aliquod quoquomodo habuisset emmendet ei hoc totum G. R. sicut fuerit aprobatum. Similiter omnes malefacturas quas ipsi bajuli vel sajones potuerint aprobare quod si G. R. graves minas propter directos et justicias ipsius comitis alicui fecit *enunendet idem ei deshonorem cui injuriam intulit et etiam principi quia pro certo deshonorem facit principi qui aliquem de suis officialibus injuste et per superbiam tali modo minatur. Insuper dominus comes querimoniam fecit de Guillelmo R. quoniam novos usaticos ac novas consuetudines misisset in civitate Dertuse videlicet jovas traginis et quia accipiebat gallinas a sarracenis quibusdam temporibus in anno et quia distringebat ipsos sarracenos suas naves ac molendinos ducere per flumen inferius et superius usque ad *Ilerdam et de aliis maliciis super factis conquerebatur comes que omnia scriptis ostendebat. Ad hoc G. R. respondebat se nullos novos usaticos in civitate mississe sed eos tantum quod sui bajuli ibi posuerant et acceperant et in his hominibus pejus faciebat suus bajulus quam alius homo: dicebat tamen quod ex illis usaticis quosdam habuerunt ipsi sarraceni eo tempore quando Çudam tenebat videlicet gallinas et lignea et quedam alia. Comes autem respondebat quia nulli usatici vel nova establimenta debuerant poni umquam seu mitti in civitate ab aliquo sine consilio aut volumptate sive fuissent ibi tempore sarracenorum sive non. - Sig+num Bernardi de Cadireta notarii publici Barchinone qui hec translata sumpta fideliter de verbo ad verbum a registro domini regis fideliter comprobavit et in eisdem pro teste subscripsit. - Sig+num Petri de Ribalta notarii publici Barchinone qui hec translata sumpta fideliter de verbo ad verbum a registro domini regis fideliter comprobavit et in eisdem pro teste subscripsit. - Sig+num Petri Carbonelli notarii publici Barchinone qui hec translata sumpta fideliter de verbo ad verbum a registro domini regis transcribi fecit et etiam comprobavit cum literis propositis in tertia linea secundi translati Christi subsequentis et in linea octava et etiam appositis in secunda linea istius conclusionis idus octobris anno Domini MCCLXX secundo.



Nota: MCCLXX secundo: 1272, Perg.n°189. 3 ago. 1146.

miércoles, 25 de diciembre de 2019

CXLVII, 13


CXLVII
Núm. 13.

Conquestus est Guillelmus Raimundus Dapifer de domino suo comite pro eo quod sibi tertiam partem civitatis Dertose sicut in carta donationis quam ei exinde fecerat continebatur non tradebat. Comes vero tertiam partem ejus portionis que eum contingebat ei se tradiisse ex integro asseverabat. Illius autem portionis quam januenses in predicta civitate habebant seu fratres milicie Templi suo consilio ac voluntate adquisierant ei partem donare nec debuit nec etiam si tunc voluisset potuit. Guillelmus Raimundus ad hoc respondebat se in parte januensium nichil querere sed tantum tertiam partem Dertose sicut in sua carta continebatur. Quicquid vero comes aliis in ea civitate dederat seu fecerat adhuc tantum in sua potestate habebat quod ei tertiam partem adimplere poterat. Comes se nichil januensibus dedisse sed ipsi per se ipsam suam partem et expugnasse et cepisse ac sic sua auctoritate possedisse monstrabat ac propterea se de eorum portione non teneri dicebat tum quia ejus consilio ac voluntate factum est tum quia ejus partis que ad eum minime pervenit nec ejus dolo vel fraude culpa seu negligencia factum est quod minus perveniret partem sibi donare nec debuit nec potuit. Hoc idem de parte quinta Templariorum asseverabit ea scilicet ratione quia sicut diximus eidem Guillelmo Raimundo consilio ac voluntate concessio ejusdem quinte partis predictis templariis facta est et in carta concessionis que ipsis templariis ipse firmavit: januensibus vero non solum cartam convenientie que illis eodem Guillelmo Raimundo mediante facta est super hoc sua manu firmavit sed etiam jurejurando corporaliter prestito predictam convenienciam viva voce corroboravit. Tandem rationibus hinc inde diligenter auditis et intellectis necnon et ipsa carta multotiens perlecta judicavit barchinonensis curia quod ejus solummodo portionis que ad eum pervenerat ei tertiam partem donare debebat de omnibus scilicet eximentis sicut in sua carta continebatur: de ceteris vero partibus comitem nullo modo teneri quia ejus totam partem quod in suam potestatem pervenit donare ac tradere potuit non etiam ejus quod nunquam habuit vel possedit. Cumque de eximentis inter eos questio verteretur predictus vero Guillelmus Raimundus tertiam partem etiam omnium fructuum qui cultura et cura habitatorum Dertose proveniebant inter eximenta computabat: diffinivit predicta curia ea tantum eximenta recte appellari que ad jus proprium ac fiscum regis pertinent sive ea in leudis questis placitis seu aliis quibuscumque usaticis sive etiam terris vineis ortis consistant: fructus autem hereditatum eorum qui in civitate habitant sive hi clerici sint sive milites sive burgenses nullo modo inter eximenta computari precipue quia ipse in eis districtum senioraticum vel ademprimentum et mandamentum habet. De hereditatibus aliorum qui non habitant in civitate nec ejus consilio seu voluntate date sunt debet ei comes emendam facere. Preterea conquestus est predictus Guillelmus Raimundo quia dominus comes estacamentum ei de militibus seu peditibus quos in Dertosa tenebat non concedebat et sic senioraticum quod ei donaverat aufferebat. Comes respondebat nullum senioraticum ei in sua familia nec dedisse nec recognoscere. Judicavit igitur predicta curia quod si familia comitis inter se litem aut aliquam contentionem haberet estacamentum de hoc Guillelmo Raimundo vel ejus vicarium non habere sed eum tantum qui vicem comitis inter eos tenet. Id erit si aliquis de civibus aliqua familia placitare voluerit: si vero aliquis de familia cum aliquo ex civibus causam super qualibet re habuerit in manu predicti Guillelmi Raimundi vel ejus vicarii firmabit directum et placitabunt. Preterea conquestus est quod comes ei occasione illius tertie partis januensium quosdam honores imparaverat. Judicavit curia dominum comitem illos honores ei desemparare et omnia in eo statu esse debere in quo erant quando predicta pars ad manus comitis pervenit deinceps omnia secundum eorum cartas recte expediri. Preterea conquestus est de quodam molendino quod dominus comes in terra eorum fieri mandaverat in qua partem suam amitebat. Comes se id jure facere propter consuetudinem sue regionis existimabat. Diffinivit curia Guillelmum Raimundum in eo molendino partem
secundum quod eum contingebat habere debere si expensas facere vellet. Conquestus etiam est de quodam placito cum quo ei dominus comes suam partem abstulerat. Comes quendam ex illis qui causam inter se habuerant in parte januensium in qua nullum senioraticum habebat domicilium habere dicebat et imo de hoc ei partem dare nolebat. Diffinivit curia comitem de hoc placito ei partem suam integram dare debere pro eo quia Guillelmus Raimundus illud placitum estacaverat placitaverat judicaverat et in presentia ipsius comitis tractaverat: in ceteris vero placitis juxta quod in eorum cartis habetur cunctum fideliter observari. Conquestus insuper est quia dominus comes de questis quas judeis ac sarracenis fecerat suam partem ei dare nolebat. Comes vero se nichil judeis seu sarracenis quesisse dicebat sed pecuniam ab eis manulevasse quam usque ad statutum inter eos terminum datis fidejussoribus eis se redditurum promisserat. Super hoc curia judicavit quod si comes usque ad illum terminum hanc peccuniam judeis ac sarracenis reddidisset quia de suis manuleutis partem cum alicui facere nec dicebat nec justum erat nichil exinde predicto Guillelmo Raimundo dare debere: sin autem quia vidimus hoc quistam esse quocumque nomine ipsa eam appellet debet exinde partem suam ei donare. Insuper conquestus est de zaalmedina quem ipse consilio hominum comitis elegerat et eo enecto alium sine ejus consilio eligi preceperat. Comes cartam quam eis consilio ac voluntate januensium et ipsius Guillelmi Raimundi fecerat proclamabat unde curia cartam exibere jubet ac omnia secundum ejus tenorem ex integro agitari. Conquestus etiam est de almostalafia quam comes cuidam burgensi Dertose comendaverat et de eo quod ab eo acceperat partem suam minime dabat. Respondebat comes se illi homini non tantum almostalafiam Dertose comendasse sed etiam multo majoris terre ac amplioris unde propter hoc et quia sua dominicatura est partem ei de ea pecunia dare contendebat. Judicavit igitur curia quia almoslalafia officium quoddam est quod in civitate utile satis habetur ut comes de ea parte que ad civitatem vel ejus territorium pertinebat partem ei proculdubio daret ut sicut de ea peccunia que ab ipsis captivis recipitur partem suam accipit ita similiter et de ea quam ipse almostalaf pro almostalafia donat partem accipiat. Item conquestus est quod comes sibi partem dare nolebat de ea pecunia quam ab hominibus Dertose habuit qui pacem ac treguam fregerant sarracenis. Comes vero ita id totum ad jus suum proprium spectare dicebat ac sic totam illam causam suam proprium affirmabat quod nihil usquam exinde alicui hominum dedit nec juxta consuetudinem sue terre se cuique dare credit. Judicavit propterea curia quia malefacta principi tantum erat facta et ad fidem ipsius pertinebat quod partem de ea predicto Guillelrao Raimundo dare nullo modo debebant tum quia sarracenis hanc pecuniam reddere debebat tum quia nunquam in sua regione partem ex hoc alicui nec ipse nec pater suus dederat. Dicebat insuper predictus Guillelmus Raimundus quod dominus comes quando tradidit ei illam tertiam partem quam modo habet in Dertosa tunc promissit ei se daturum etiam tertiam et senioraticum illius partis quam januenses habebant si posset eam aliquo tempore a januensibus habere emptione vel permutatione seu quolibet alio modo: dicebat etiam quod de hoc receperat eum comes in suo causimento. Comes vero hoc se fecisse negabat. Judicavit ergo curia quod si Guillelmus Raimundus posset hoc legitimis testibus comprobare attendat ei comes et adimpleat predictam convenientiam sicut ejus testes potuerint comprobare vel causimentum inde accipiant si hoc testes probaverint. - Querimonie autem comitis quas de prefato Guillelmo Raimundo fecit sunt he. In primis conquestus est de Guillelmo Raimundo quod ei zudam Dertose non custodiebat sicut in carta sue donationis resonabat pro qua guarda sive custodia predictum fedum seu beneficium ei habendum concesserat. Ad hoc Guillelmus Raimundus respondebat se nullo modo debere zudam custodire quia in sua carta nichil de custodia seu guarda dicebatur. Visa igitur carta ac perlecta judicavit barchinonensis curia quod ipsam zudam proculdubio guardare ac custodire debebat ea scilicet ratione quia sicut in carta legebatur ipsam tenere debebat: tenere autem zudam hoc est potestatem de ipsa habere ita ut per eam posset totam civitatem distringere et quotienscumque comes qui eam sibi comendaverat ipsam requisierit libere possit eam reddere. Conquerebatur immo comes de predicto Guillelmo Raimundo quia zudam non custodierat usque ad presentem diem quo judicium datum est unde magnum dampnum habuerat et expensas LX milium morabetinorum fecerat prefatus comes pro falimento scilicet guarde quam predictus Guillelmus Raimundus non fecerat. Ad hoc Guillelmus Raimundus respondebat se imo guardam ipsius zude non fecisse quia nec suam cartam sic intelligebat nec partem suam quam in ipsa civitate et ejus terminis habere debebat predictus comes ei assignare ac manifeste monstrare vel tradere volebat nec ad judicium seu laudamentum suum eum adducere vel super hoc ipsum audire numquam amplius nisi usque modo voluit. Comes vero respondebat quod si unquam aliquam delationem super hoc fecit semper eam cum assensu Guillelmi Raimundi fecit tamen semper intelligebat et credebat quod hujusmodi dilatio sibi quid incomodum prefato vero Guillelmo comodum afferebat. Guillelmus Raimundus ad hoc respondebat quia hujusmodi assensus magis fuit coactus quam spontaneus et semper huic dilatiom magis ex necessitate quam ex voluntate assensum prebuit sicut solent homines suis dominis postquam viderint eorum voluntates de aliqua re etiam inviti consentire. Proptee hoc judicavit predicta curia quod si Guillelmus Raimundus posset legitimis testibus ea que dicebat comprobare videlicet quod in domino suo comite supradictam fadigam fecisset imputet sibi comes supradictas expensas LX milium aureorum et omne illud incomodum quod sibi evenisse dicebat propterea quia Guillelmus Raimundus ipsam zudam non custodierat quum ille assensus non debet esse in aliquo Guillelmo Raimundo dampnosus quia vidimus quod magis fuit districtus quam voluntarius et cognoscimus quia comes in mora fuit et mora semper ad se periculum trahit: si vero non potuerit hoc probare stet de hoc ad mercedem ipsius comitis et emendet ei tantum quantum defuit de guarda quam facere debebat hoc est de duabus partibus ipsius zude minus quinta. De cetero autem ita faciat guardam ipsius zude predictus Guillelmus Raimundus sicut convenit inter ipsum et comitem et in carta donationis resonat scilicet ut teneat et guardet ipsam zudam: eo videlicet tenore ut pro hac tercia parte duarum partium minus quinta quam modo ibi habet et habere debet et comes ei concedit faciat guardam duarum partium similiter minus quinta quia pro hac guarda hoc beneficium seu feudum creditur accepisse. Similiter faciat guardam illius tercie partis que fuit januensium si aliquo tempore poterit terciam illius tercie a comite consequi quocumque modo vel ratione. - Conquestus est etiam dominus comes de predicto Guillelmo Raimundo dicens quod homines sui interfecerant quendam sarracenum ipsum scilicet zahalmedina et hoc fecerunt per invidiam et malam voluntatem videlicet ut ipse comes amiteret sua jura. Guillelmus Raimundus respondit quod ipse non fecit hoc nec sui homines set potius Bernardus de Belloloco qui propter justiciam et judicium ipsius alcaid de Tortosa fecit eum capite truncari. Et Bernardus de Belloloco qui presens erat in ipso placito hoc confitebatur. Propterea judicavit curia quod si Guillelmus Raimundus vel idem Bernardus de Belloloco potuerint hoc testibus approbare videlicet quod propter judicium alcaid sit interfectus hujuscemodi mors nullatenus a comite requiratur: sin autem faciat inde Bernardus de Belloloco id quod comes preceperit quia ipse confessus est in plena curia se hujusmodi factum perpetrasse. Preterea dominus comes conquestus est de Guillelmo Raimundo pro eo quod ipse et sui graves injurias et minas bajulis suis et saionibus intulerant insuper eos verberaverant el propter hujusmodi minas et timorem amitebat comes suas justicias et directos in civitate. Guillelmus Raimundus respondebat se nunquam bajulis suis vel saionibus aliquid supradictorum fecisse nec ipse nec homo suus se sciente: et dicebat quia erat paratus in duplum vel in quadruplum emendare si de hiis in aliquo foret comprobatus. Judicavit igitur curia quod si potuerit comes supradicta testibus approbare vidilicet ut propter minas seu timorem Guillelmus Raimundus dampnum aliquod quoquo modo habuisset emendet ei hoc totum Guillelmus Raimundus sicut fuerit approbatum: similiter omnes malefactas quas ipsi bajuli vel saiones potuerint approbare. Et si Guillelmus Raimundus graves minas propter directos et justicias ipsius comitis alicui fecit emendet quidem ei desonorem cui injuriam intulit et etiam principi quia pro certo desonorem facit principi qui aliquem de suis officialibus injuste et per superbiam tali modo minatur. Insuper dominus comes querimoniam fecit de Guillelmo Raimundo quoniam novos usaticos ac novas consuetudines mississet in civitate Dertosa videlicet jovas tragins et quia accipiebat gallinas a sarracenis quibusdam temporibus in anno et quia distringebat ipsos sarracenos suas naves ac molendinos ducere per flumen inferius et superius usque Ilerdam: et de aliis multis superfactis conquerebatur comes que omnia scripta ostendebat. Ad hoc Guillelmus Raimundus respondebat se nullos novos usaticos in civitate mississe sed eos tantum quos sui bajuli ibi posuerant et acceperant. Et in his omnibus pejus faciebat suus bajulus quam aliquis homo: dicebat tamen quod ex illis usaticis quosdam habuerunt ipsi sarraceni eo tempore quando zudam tenebant videlicet gallinas et ligna et quedam alia. Comes autem respondebat quia nulli usatici vel nova stabilimenta debuerunt unquam poni seu mitti in civitate ab aliquo sine consilio aut voluntate sive fuissent ibi tempore sarracenorum sive non.


Nota: superbiam : soberbia.

CXLI


CXLI (1)
Núm. 6.
(1) A este documento, escrito en papel, no solo le falta la fecha, sino que no lleva tampoco ninguna firma, signo, ni otra prueba de autenticidad, y está plagado de enmiendas y añadiduras; de modo que al parecer no es más que una minuta o borrador del tratado que en él se esplica.

Ad honorem Dei omnipotentis patris et filii et spiritus sancti ego Raimundus Berengarii gratia Dei barchinonensium comes ac princeps regni aragonensis tale pactum et conventionem vobiscum januenses facio: quod in primo discessu vestro ab expeditione imperatoris antequam Januam reddatis ero cum exercitu meo pro posse bona fide sine fraude primo in Tortosa deinde ad insulas Baleares scilicet Maioricam Minoricam Eviçam Fromenteram el ad alia maritima et deinde sicut ego concordavero de hoc cum imperatore et sicut concordavero cum consulibus comunis Janue qui in illo exercitu fuerint et in exercitu morabor cum januensibus qui in exercitu fuerint et moram ibi fecerint nisi justo Dei impedimento remanserit aut consilio eorum et nostro. Et servabo vos et res vestras bona fide secundum meum posse et habeatis libere et sine omni gravamine tertiam partem civitatis atque locorum cum eorum pertinentiis quas vel que nos simul ceperimus aut michi vel vobis sese reddiderint duabus partibus michi retentis: et non ero in consilio neque in facto ego vel heredes mei ut comune Janue suam tertiam partem amittat. Insuper faciam jurare eos homines quibus partem meam comitam et similiter heredes mei faciant ut non sint in consilio neque in facto ut tertiam partem amittant aliquo in tempore. Et si quis voluerit eam vobis auferre quod adjuvent eam vobis defendere et retinere sine fraude et malo ingenio. Eandem vero partem quam civitas vestra habet in temporalibus ecclesia vestra habeat in spiritualibus: et in omnibus illis civitatibus quas ego acquisiero in quibus tertiam partem non debetis habere habeatis unam ecclesiam cum tanto honore et domibus unde quinque clerici possint honorifice vivere et habeatis unum fornum et unum balneum et unam alfundecham de melioribus et gardinum bonum et in omni terra mea quam habeo vel deinceps acquisiero salvi et securi eritis vos et homines vestri districti cum rebus vestris. Nullum enim portaticum neque pedaticum neque usaticum dabitis in tota terra mea vel mari a Rodano usque in occidentem: et illud portaticum et pedaticum sive ribaticum non dabitis in terra mea vel mari ab illo die in antea quo vos eritis mecum pariter in obsidione alicujus civitatis aut illam pariter capiamus vel reddatur michi et vobis aut singillatim vobis aut singillatim michi aut si iste galee qui modo sunt in Ispania Tortuosam prendiderint: et quamdiu in exercitu insimul erimus non faciam pactum neque convenientiam aliquam de reddenda mihi aliqua civitate vel loco in pre .... de recipienda pecunia neque de aliqua diminutione januensis exercitus sine consilio januensium consulum qui in exercitu fuerint.
Hoc pactum jurabit heres meus cui terra mea post me remanebit quando consules comunis Janue voluerint. Preterea januenses illi qui tenebunt partem iliam recognoscent dominium comitis et suorum heredum sic tamen ut partem illam libere et sine gravamine aliquo possideant. Ita ut januenses illi jurent meis heredibus duas partes et mei heredes illis tertiam partem salvare et fideliter defendere bona fide. Et ille navalis exercitus januensium postquam in expeditionem movebuntur sit securus et salvus cum omnibus sibi pertinentibus in eundo et redeundo per totum meum honorem maris et terre ubi potentiam habeam et vendant et emant secure quocumque voluerint et quod ego aut ulla mea persona non offendam illos in aliquo sed illos et sua bona fide salvabo et secundum posse meum defendam. In tota vero convenientia suprascripta possit addi vel minui secundum quod michi et consulibus communis janue placuerit vel heredi meo per nos metipsos vel per heredes nostros. Hec omnia observabo bona fide sine omni fraude nisi justo Dei impedimento remanserit aut per parabolam consulatus comunis Janue qui in exercitu fuerint: et si michi forte quod absit aliquod impedimentum evenerit ut ego evenire non possim predictum pactum et conventionem principes et comites et milites mei cum aliis meis hominibus compleant.

Nota:
Maioricam Minoricam Eviçam Fromenteram: Froment, frumento, forment, tipo de trigo.
consulibus comunis Janue: cónsules del común de Génova.
Alfundecham: alhóndiga ?
Pedaticum: peaje ?

viernes, 2 de abril de 2021

CRIDA REAL SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

CRIDA REAL


SOBRE
LES NOVES ORDINACIONS


que
se han de tenir, y obseruar en la Real Audiencia de dit Regne
de Mallorca.


Ara
hojats queus fan á saber a tot hom generalment, de
part del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada
conseller de la S. C. R. Magestat del Rey Señor nostre, y
y per aquell Lloctinent, y Capita General en lo
present Regne de Mallorca, é Islas adiacens. Que com
sa Magestad hauent eregit, e instituit vna noua Real
Audiencia, o Rota
en dit 
Regne
entenent
quey hauia necessitat de assentar aquella, y
ordenar
ab bons estils, y normes, lo que fins
assi commodament no hauia pogut ferse; haja manat, y
comes al molt Magnifich,
y amat conseller seu Micer Bernat
Iuan Poll
; Regent la Cancellaria en dit Present Regne, y
axi en
lo Real Priuilegi de son offici,
com
ab altres Reals prouisions q


dita
Real Audiencia assente, y componga segons los estils, orde, y norma
dels del Principat de Cataluña, ó Regne de Valencia,
confiant que com ha seruit a sa Magest. per molts añys en
la vna, y en la altre tindra experiencia dels estils, y
orde de aqlls; y assentara aquesta, a deguda forma de Cancellaria:
transferint aquell per aquest effecta, de la Regencia de
Valencia
a la de aqvest Regne. Dit molt Magnifich Misser Bernat
Iuan 
Poll
ab summa vigilancia, y ab la diligencia necessaria; communicat primer
ab sa Señoria, y Real Concell, y ab lo
perer de tots ab
conformitat: communicant tambe ab los Magnifichs Iurats de dit Regne,
haya ordenat ab quins estils, normes, y orde se ha de procehir en
dita real Audiencia, axi en
las evocacions de las
causes a ella, com en lo progres de elles: y altres coses
conferens
a la bona, y breu expedicio de la iusticia,
pera la
qual
conue, que dits estils, y ordens se obseruen. Perço fa
molt lllustre
Señoria diu, notifica, y mana, que tot hom aja,
y degue tenir, y obseruar, tinga, y obserue los dits estils, y orde
de dita Real Audiencia, segons llur serie, y tenor: la obseruança,
dels quals haya de començar dins vn mes
apres de la praesent
publicacio, perque dins dit temps puguen
istruirse, axi
Aduocats com Procuradors, en lo com hauran de praticar en dita Real
Audiencia Sots pena si passat dit temps se contra fara, de nullitat
de actes,
y sots les penes en dits estils, y orde posades
respectiuament.
Y perque publicarles ab la present
particularment seria prolixitat: Notifica y
sertifica sa
Señoria a tots generalment, que dits estils, y orde trobaran
registrats en los registres de la Real Audiencia, ahont poran aquells 
veure,
y llegir, y pendre trellats; per ço que de la obseruança de aquells
ningu se puga excusar. Dat en Mallorca en lo
Castell Real, á vj. de Octubre M.D.lxxvj. (1576)


Don
Miquel de Moncada.


Vt.
Poll. Regen. Vt. Netus. Fict Aduocatus.


NOVES
ORDINACIONS, STILS, Y PRACTICA


axi
de las causes que poden euocarse a la Real Audiencia, per sa
Magestad
instituyda, y eregida, altrement nomenada Rota en la
Ciutat, y Regne de Mallorca, ab se Real Pragmatica Dada
en aranjuez á xj. de Maig. M.D.lxxj. (M.D.lxxvj. 1576)
com de la manera del procehyr y processar en aquella. Ab les formes
de las supplicacions, scriptures, y cedules, decretacions, y
prouisions conferens a la bona, y breu administracio, y expedicio de
la justicia. Ordenades per lo molt Magnifich misser Bernat Iuan Poll,
Regent la Cancilleria, ab la forma en la precedent crida contenguda,
per obseruança de dites Ordinacions, y estils, publicada á vj. del
mes de Octubre. M. D. Ixxvj. De manament del molt Illustre Señor Don
Miquel de Moncada, Conseller, Lloctinent, y Capita General de sa
Magestat en lo dit Regne de Mallorca.


A
la Real Audiencia se poran euocar les causes començades en qualseuol
Tribunal, ó 
Cort;
ó no començades encare en algun Tribunal, o Cort, de quantitat de
cent
lliures Barceloneses, q son de Mallorca cxxxiij. lliures,
sis sous,
y vuyt, ó de mayor quantitat; ab qualitat de
pobresa,
vidualitat, o pupillaritat del qui supplica la
euocacio.


Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs,
per la notoria paupertat. Per las Vniuersitats, y
monestirs, no es menester donar informacio alguna; y per los
particulars qui ab qualitat de pobresa supplicaran sien evocades les
causes, se ha de donar informacio de la dita pobresa: y per tots se
ha de donar informacio del valor de la causa, quant no continga
la demanda quantitat certa.


Poden
se
euocar tambe causes menors de las dites cent lliures,
per qualitat de renunciacio de propri for, y submissio a altre
axi causes de censals, com de altres obligacions, en les quals sien
dites clausules, per la euocacio de las quals no es menester
qualitat.


Les
causes empero de censals, per lo que son de prompte execucio, no
poran euocarse per lo dit debitor censalista ab qualseuol
qualitat. Y la forma que hauran de tenir per la evocacio de causa de
pobre, sera aquesta.


(cruz,
creu
) Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.


Causam
quam ducere intendit t. contra t. ratione, &c. pro ut res
exegerit, dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam
euocare, praetextu paupertatis dicti t. de qua offert
dare informationem. Y si sera cosa de valor incert, dira, Et etiam de
valore, & illam committere alieni Regij Concilij Doct. qui
audiat, colligat, & refferat. Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal.
Aduocatus


La
decretatio de la dita supplicacio sera la seguent.


Magnificus
t. informet se de praetensa paupertate, & de valore (si sera de
quantitat de cosa incerta, perque sies de quantitat certa, no
sera menester dir, de valore) Et constito 
de
eis euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, &
referat. Et super intermedijs, & alijs debite pruideat.


Pro.
per admodum Magnific D. Bernard.


Ioan
Poll Regem. Cancel. Die t. mensis &c.


La
prouisio que fara lo Relador rabuda la informacio de la
paupertat, y del valor en son cas es.


Recepta
&c. die t. &c. Quia per informationem receptam constat de
paupertate supplicantis, & de valore; fiant litterae citatoriae,
& inhibitoriae styllatae. Essent la part que se haura de citar, á
la part forana, si empero sera de Ciutat, o del Terma en lloch
del, fiant litterae citatoriae, fara Ad respondendum ad tertiam, &
intimetur. Y si sera menester, dira. Et fiat inhibitio.

Los
interrogatoris, que se han de fer per lo Relador als
testimonis ques rebran per probar la paupertat, son los seguents.


Primo
sien interrogats si conexen t. dient ho del qui suplica esser euocada
la causa, y de quina condicio; ó estamet es.


Item
si sab quins bens te, axi mobles com inmobles, censals, ó altres
drets, o accions. Item si sab si lo dit t. es pobre, ó
rich; y que sie reputat per pobre, o per rich.


Item
si el testimoni lo te, o reputa per pobre, o per rich.

Per
la informacio del valor, si faran los seguents
interrogatoris.


Sien
interrogats, si saben, y tenen notitia de t. cosa; dient ho de la
casa, o vinya, o altra proprietat ques demanara.


Item
si saben lo que communament val dita proprietat, o credit.



Si
se euocara la causa praetextu viduitatis, o Pupillaritatis, se fara
la supplicacio desta manera.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis. &c. Causam quam t. vidua,
seu pupillus ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio ad
se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu Viduitatis, aut
Pupillaritatis dicti t. Y en lo del valor, y en lo demes, se fara vt
supra. Y axi no se de donar informacio de viduitat, ni de
pupillaritat, sino sols allegarla com damunt es dit.

Si
se euocara per Vniuersitat, se fara la supplicacio seguent.
Admodum
Illustris Domine &c.


Causam
quam ducere intendit Vniuersitas t. contra t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, eo pretextu, quia
in dicta Vniuersitate sunt pupilli, 
viduae,
& miserabiles personae: & illam committere, &c. Y en lo
ualor se dira, y seguira, ut supra: Y en aquesta no es menester donar
informacio, si no sols del valor, quant se demanara cosa que sera lo
valor incert.


Si
se avocara per alguna Religio, o Monestir, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine &c.


Causa
quam t. Monasterium ducere intendit aduersus t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamq; Regiam Audientiam euocare, praetextu
Religionis, & notoriae paupertatis dicti Monasterij, seu
Religionis, & illam committere, &c.Y en lo del valor vt
supra.

Les
decretacions en aquestes causes de Pubils, Viudes, Monestirs, y
Religions seran les seguens.


Magnificus
t. informet se de valore, & constito de eo, evocata causa
praetextu quo supplicatur, audiat, &c. Y rabuda la informacio del
valor la prouisio sera.


Recepta
&c. dicto die &c. Quia constat de valore, fiant littere, vt
supra &c. Y aquestes prouisions han de estar al peu de la
supplicacio, y no al fi de la informacio.


Si
se voldran continuar causes, que ya eren introduydes en la
Gouernacio; les quals poran continuarse sens qualitat alguna, y de
qualseuol valor sien, se fara la suplicacio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Dominae, &c.


Causae
quae vertebantur iam in Curia Gubernationis Maioricen. inter t. ex
vna, & t. partibus ex altera: dignetur vestra Dominatio in sua
Regia Audientia continuare: & illam


committere
alicui ex Regij Consiliarij Doct. qui audiat &c.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat, &c.


Recepta,
&c. dicto die, &c. ad respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal
Relator.


Si
se Auocara causa vertent en altre Tribunal, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
quae vertitur in Curia Vicarij, seu Baiuli t. loci inter t. & t.
dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam evocare,
praetextu paupertatis, aut Viduitatis, seu pupillaritatis: ó si
Vniuersitat, ó Religio, vt supra. Y la decretacio, y la prouisio del
Relador sera com demunt es dit.


Quant
se auocara per la renunciacio, de propri for, y submissio de altre
Iutge, las quals com dat en dit, se poden evocar encareque
sien menors, a iusticia del creditor; se fara la 
supplicacio
seguent. Y aduertirse ha, que elegida la Real Audiencia, in
exequutricem, nos pora variar a altre Tribunal encara que tinga
lcausula de (la e parece tener rabito, dae) variar lo
contracta
. Be empero en Tribunal inferior pora variar, de vn a
altre: y del inferior poran venir a la Audiencia en virtut de la dita
clausula de variacio.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Instrumento
publico mediente, t. promissit soluere t. aut facere, &c.
Narretur factum, vt contingit iuxta instrumentum, pro quo dictus t.
se, & bona sua obligauit cum renuntiatione proprij fori, &
alterius cuiuslibet submissione: & quia cupit, dictus t. sibi
satisfieri in dicta Audientia, in dicta quantitate debita eligens
vestram Dominationem, & Regiam Audientiam in executricem,
supplicat ad se dictamque Regiam Audientiam praetextu dictarum
clausularum causam euocari; & illam committi, alicui ex (cruz)
Regij Concilij Doctoribus, qui executionem pro dicta quantitats, &
expensis fieri prouideat, & iustitiam ministret. Et facit fidem
de dicto instrumento; ut ecce quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & acta; & constito de eis, euocata
causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat, &c.


Recepta,
&c. Viso instrumento obligationis censualis, si sera de censal,
in quo est clausula renuntiationis proprii fori, & alterius
cuiuslibet submissionis, visis videndis prouidet, quod fiat exequutio
contra dictum t. & eius bona pro dicta quantitate, &
expensis, iuxta formam ordinationum Regni; & pro his fiant
mandata necessaria.


Tal.
Relator


Aquesta
prouisio se pot fer al peu de la matexa supplicacio, ó si aparra al
Relador, que se aguessen a examinar, o veure molts actes, no
fer prouisio, al peu de la suplicacio, proueyra.


Recepta,
&c. dicto die, &c. Inserantur acta exhibita quibus visis
prouidebitur. Y insertats los actes sera apres la prouisio demunt
dita en lo proces, la qual se fara quant se instara contra lo
principal obligat, o son vniuersal successor: los quals encareque sia
prouehyda, y decretade la execucio, podran opposar legittimas
excepcions. Y si sera contra algun singular successor, o tercer
possehidor de cosa obligada, o per altre obligacio que no sia de cens
se prouehyra: Quod fiat ei praeceptum quatenus intra decem dies
soluat quantitatem petitam, & expensas: aut iustas, si quas habet
ponat rationes: Et pro his expediantur litterae, seu Cartellum.


Tambe
se poden evocar causes a la Real Audiencia, encareque no
contenguen quantitat, si se tractara de viribus, aut
interpretatione Regiorum priuilegiorum, sens ser necessaria


qualitat
alguna perque ho es ya, tractant de viribus, aut de interpraetatione
Regiorum Priuilegiorum. Et etiam quant se pretendra del Consolat,
contrafaccio de capitols; de aquella manera empero, que pretenent se
la cotrafaccio de capitols per sentencia donada per los
Consols; aquella se haja de deduyr deuant lo Iutge de Apells,
(no interpretar res sexual) per via de appellacio. Lo
qual pot conexer de qualseuol manera de Iusticia, ques pretenga de
dits Consols hauerse recors a la Audiencia Real, per dita
contrafactio. Si empero se pretendra que lo Iutge de Apells
haura contrefet a capitols, o confirmat la sentencia dels
Consols, se pretendra que tots hauran contrafet a capitols, en tal
cas se pugue euocar la causa a la Real Audiencia, ab les qualitats, y
motiu sobredits: axi empero, que praestade caucio en lo Consolat per
la part que haura obtinguda sentencia en fauor, se pugue fer execucio
en dit Consolat de dita sentencia, no obstant la euocacio de dita
causa, a la Real Audiencia: a hont se haja de tractar molt su
mariament
, sens admetre noues proues, sino ex eisdem
actis. Y la suplicacio sera la seguent


Supplicatio
pro obseruat. Regior. Priuilegiorum.


Admodum
Illust. Domine Locumtenens Generalis.


Narretur
factum Priuilegij, & in quo praetenditur esse observandum,
violari, aut interpraetari debere secundum continentiam facti. Et
narrato facto, dira: Supplicat propterea, causam hanc ad se suamque
Regiam Audientiam euocari eo praetextu, quia agitur de viribus,
obseruantia & contrafactione dicti Regij Priuilegij: & illam
committi, &c. Et aduertatur, quod non fiat praeiuditium
Vniuersitati in modo solito petendae contrafactionem.


Y
si sera per contrafactio de capitols de Consolat, dira. Eo praetextu:
quia agitur de contrafactione capitulorum Consulatus.


La
decretacio, dira.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & verbum faciat.

Prouisa
&c.


Y
á les hores lo Relador portara los actes, a la Audiencia, y fara
relacio dells; y si parra hauerse de euocar, euocarse ha ex
deliberatione Regiae Audientiae.


Tambe
se poden euocar a la Real Audiencia les causes, encareque menors de
cent lliures Barceloneses, las quals seran entre Militars, de les
quals no son capassos los Ordinaris. Y ferse ha la suplicacio
del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
quam deducere intendit t. Miles contra t. Militem
dignetur vestra dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare,
quia agitur inter Militares: & illam committere &c.


La
decretacio dira Euocata causa, &c. vt supra.


Si
empero lo actor, ó reo quj no
sera Militar pledetjara contra Militar en la Cort del Vaguer, tindra
qualitat de Pobresa, viduitat, &c., aquest tal, be pora evocar
causa en la Real Audiencia: puys sia de la quantitat
necessaria. No obstant lo Priuilegi concedit a la Cort del Veguer, y
a sa iurisdictio: quod non comprehendit regalias, cum de illis non
faciat expressam mentionem. E quantumcunque Priuilegium, pragmatica,
seu constitutio loquatur generaliter, & disponat, censentur
exceptae regaliae: nisi fiat de eis expressa mentio.


Mes
se poran euocar a dita Real Audiencia causes, etiam menors de cent
lliures, que seran contra Magnats; dient en la supplicacio: Eo
praetextu, quia agitur contra Magnatem, 
y
se decretara: Eo praetextu, quo supplicatur. Et intelliguntur quantum
ad hanc qualitatem, Magnates:
Duces, Marchiones Comites, &
Vicecomites.


Y
tambe se poran evocar, quant sia contensio de iurisdiccio entre
alguns Señors que la tinguen en lo Regne, eo praetextu, quia
est contentio jurisdictionis, & omnes jurisdictiones emanant a
Domino Rege. Y ab exa qualitat se euocaran, puys
empero no sia interes del Fisch patrimonial, per que a
les hores se hauria de tractar, en lo Tribunal de la
Procuracio Real.


Y
les lletres citatorias totes, y qualsevols altres, que
exiran de la Audiencia vaien en llati, en la
forma, y orde a part donada als Escriuans de la dita
Audiencia. Si lo citat tindra algunes causes de sospita del
Relador a qui sera commesa la causa, haja de proposar aquelles ab
supplicacio, dins tres dias proxime apres que li
sera presentada la dita citacio, o li sera feta la intima del primer
respondendum ad tertiam. Y si aqlles parexeran legitimas a la
Real Audiencia, ço es, que prouades militassen, en lo matex
dia ques donara la supplicacio, se intimara a la altre part,
decretant la supplicacio. Intimetur alteri parti. Prouisa ex
deliberatione Regiae Audientiae. La qual haja de respondre si voldra
a dites suspites dins dos dies, y hauent respost, ó
dexat de respondre, passat los dits dos dies: correga
terma a les parts de dir prouar, allegar lo que voldran sobre
dites sospites de tres dies vtils, precisos sens poderlos
ne
donar mes. Y passats los dits tres dies, dins
sis dies immediatament seguents, lo Regent la Cancellaria ab los
altres Doctors del Real Consell, remogut lo Doctor que es allegat
suspecta, hajen de declarar en dites suspites conforme
a regles de Dret. Declarant summariament, sens altre orde judiciari.
Y la 
forma
quis tindra en lo declararles es que se llegira lo proces en lo
Consell; y llegit aquell se fara conclusio si procedunt, vel non
procedunt suspiciones, en la forma seguent. Y 
aduertirse
ha, que aquestes suspites se podrian excusar algunes vegades per
euitar malicias, fent que la part suplique, q la causa sia comesa a
altre, propter occupationes del Relador: o procurant que laltre part
se contente ques
fasse la cause sens interuencio del
Relador; que es allegar per
suspicionat.


Die
t. In Regia Audiencia praesidente t. interfuerunt tales. In facto
suspicionum propositarum per t. personam Magnifici t. Regij Concilij
Doctoris, lecto processu in Regia Audientia meritisque illius
attentis, & alias fuit conclusum dictas suspitiones non
procedere, vel procedere. Y no si fa altre prouisio, sino que les
parts ho entendran; dientlos sols, que suppliquen que cometa la causa
a altre, o que passen hauant; perque las suspites no procehexen. Y se
haura de cometre a altri, si se fara la supplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens &c.


Quia
visum fuit, magnificus t. cui preasens causa fuerat commissa, non
posse in ea interuenire: supplicat t. in illius locum, alicui alij
Doctori dictam causam commiti eo modo quo t. commissa fuerat. Quae
licet &c. Altissimus &c.
Tal Aduocatus.


La
decretacio.
I*d Locum Magnifici t. committatur Magnifico t. eo
modo quo dicto t. commissa fuerat.



Prouisa
per admodum Magnificum Regentem, &c.
Aduertirse ha, que los
testimonis ques donaran per les suspites, se han de rebre per lo
Notari, o Escriua mayor ab originalet a
part no mesclat ab lo proces
de la causa. Y dels testimonis de
las suspites no se ha donar copia, ni inspectio a les parts: sino de
las supplicacions, y articles que hinc inde se donaran. Y de la
prouisio que sels notifica sera feta sobre dites suspites, ninguna
part ne pot supplicar; ni informa ni contrario imperio, ni de altre
manera recorrer.

Si les suspites se voldran proposar contra lo
Doctor de la Audiencia (Audiencai)
que no sia Relador de la causa, se han de proposar dins tres dies
continuos; apres que les causes de suspites seran axides
(salto página repite axides con e:) exides, o vindran
a notitia del qui las opposará. Lo que haya de iurar lo qui
las voldrá proposar, a Nostre Señor Deu y als seus Sants quatre
Euangelis en poder del Magnifich Regent. Prestat dit iurament, en la
decretatio, y en tot, se serue lo ques estat dit en las
suspites del Relador. Y si lo qui haura proposat dites suspites,
subcumbirá en ellas; ó per no hauerles proposades legitimas,
no seran admeses: pagará xxv.ll. per pena applicadores la mitat
als cofrens Reals, y la altre mitat
per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la
(cruz) Pracmatica Real.


Quant
no se proposen suspites, ó proposades se haura ya fet prouisio sobre
elles; lo actor haya donar la demanda certa, de per si, ó per
relacio a actes; passat lo termini de la citacio, dins tres dies. Y
si dins tres dits dies no donará la dite demanda, la citacio
sera aguda per circunducta: y demanant ho la part
conuinguda, se prouehira axi, condemnant al actor en despeses. Y no
podran proseguir la causa sens altre citacio, y per aquesta prouisio
se haura de pagar terça de salari.


Donada
la demanda, y intimada al reo, si dit reo tindra excepcions
impeditiuas lo ingres de la causa, les haya de proposar dins
sis dies precissos, sens ferse li assignatio algune (aquí
la hoja parece rota en forma de triángulo)
pera
proposarles: sino que per assignacio, sera la prouisio Ad
respondendum ad tertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindran los
sis dies sens ferli altre assignatio, los quals li correran del dia
de la intima de la prouisio ad respondendum sens altre (alrre)
prouisio ni ministeri de Iutge.


Y
sis proposaran excepcions ad impediendum litis ingressum, tindran las
parts per prouar per tot genero de proues ço es per testimonis,
actes, ó altres qualseuols escriptures, y


dir,
y allegar sobre elles, deu dies: abe que aquells se podran
prorogar ex causa a sis dies: si aparaxara al Iutge, y no mes
ni per restitucio in integrum, ni per altre causa.


Passat
lo qual termini, los testimonis que se hauran donat per les parts,
sien aguts per publicats sens prouisio de Relador, y sen dona
copia a las parts; les quals no podran fer obiections contre
dits testimonis, com sien sobre excepcions dilatories, y seria
allegar la causa tant com en los merits del fet principal. Y passats
los terminis demanant qualseuol


de
las parts que sia prouehyt sobre les excepcions, portant vna cedula,
y demanant Processum portari, & super exceptionibus appositis
declarari, lo Iutge prouehyra, Portetur processus: y dins vint dies
se haya de fer la prouisio. Y aquestes prouisions, se han de fer
sempre facto verbo, com se tracta de abdictio de iurisdictio; y la
forma delles, es la seguent.



Prousio
super dilator. evcept.


Die
t. Viso processu, & partium altercatis super exceptionibus (si
erunt plures) appositis per t. praetendentem &c. deducetur
exceptio opposita, meritis processus attentis, & alias:


Facto
verbo in Regia Audientia, prouidet ad vlteriora in causa esse
procedendum: non obstantibus in contrarium oppositis seu alias, pro
vt occurret.


SI
LA EXCEPTIO SERA ESTADA SVPER EVOCATIONE,
y se declarara causam
non esse euocandam dira la prouisio.


Facto
verbo, prouidet non fuisse intentionis Regiae Audientiae dictam
causam euocare, sed partes, & causam esse remittendas, pro vt cum
praesenti remittit, & tollit. Et pro his


fiat
litterae opportunae, articulo expensarum ad diffinitiuam referuato;
sed pro bistractis, fiat exequtio. Nisi videretur aliquam partem esse
in expensis condemnandam. Et sit sine motiuis, nisi aliud appareret
Regiaa Audientiae. Concessa copia Intimetur.


Tal
Relrtor.


Y
SI DE AQVESTA PROVUISIO VOLDRA ALGVNA


de
las parts supplicar contrario imperio, haja de suplicar dins tres
dies: y la forma de supplicacio, es la seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Refferente
Magnifico t. fuit facta prouisio quaedam in fauorem t. contra t. quae
est dicto t. grauatoria. & praeiudicialis causis, &
rationibus ex processu resultantibus, & alijs in posterum
deducendis: qui propterea supplicat Dominationi vestrae quatenus
dignetur, dictam prouisionem contrario imperio in melius commutari.
Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Remittatur
Relatori causae, qui super supplicatis debite prouideat.


Prouisa
per t. &c.


La
prouisio del Relador.
Recepta, &c. Ad respondendum ad
tertiam. intimetur.


Tal
Relator.


Y
si en la supplicacio se produyran alguns actes dira. Inferantur
producta.


Apres
que esta prouisio ad respondendum ad tertiam, sera passada,
correra terma de deu dies praecisos a cade vna de les parts pera dir,
y allegar, y prouar per tot genero de proues lo que voldran conforma
la Pragmatica, sens altre prouisio del Relador. Y dins los matexos
deu dies, la part que haura suplicat haya de deposar vna terça de
terça del salari, y no deposant; la cause de la tal suplicacio es
deserta, y ell ha de esser condemnat en despeses.


Y
la prouisio sobre la tal suplicacio, hauent la part deposat lo
salari, se ha de fer dins quinze dies apres de la prouisio de
Portetur Processus, y lo proces sera en poder del Relador. Y si la
dita prouisio sera confirmatoria, fer se ha com se seguex.


Reuisio
in luditio contrarij imperij.


Die
t. Visa supplicatione oblata pert. qua supplicat provisionem factam
die t. in fauorem t. contra t. contrario imperio in melius commutari,
visa prouisione a qua fuit supplicatum, visis videndis meritis
processus, attentis, & alias; facto verbo in Regia Audientia,
prouidet in dicta prouisione esse standum, & perseuerandum, pro
vt cum praesenti stat & perseuerat non obstantibus in contrarium
deductis, & dictus t. supplicans soluat expensas postea taxandas.
Et concessa copia intimetur.
Tal Relator.


Y
si sera reuocatoria, dira. Dictam prouisionem in melius commutando.


Tambe
poran supplicar de dita prouisio in forma, que es mudant de Relador:
y fer se ha la supplicacio de la manera seguent.


Supplicatio
in forma.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis, &c.


Quaedam
fuit facta prouisio, referente Magnifico t. in fauorem, &c.
contra, &c. quae est dicto t. laesiua, & praeiuditialis: qui
propterea supplicat dictam prouisionem in melius commutari: &
offert cauere iuxta Pragmaticam. Quae licet &c.


Altissimus
Tal Aduocatus.


La
Decretacio.


Recepta,
&c. Caueat iuxta Pragmaticam, & postea prouidebitur.

Prouisa,
&c.


La
part que suplica ha de prestat caucio per les despefes, ans
que sia admesa la supplicacio, y comesa la causa, conforma la Real
Pragmatica de la qual se fa mensio en la decretacio sobre dita, que
es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agost M ccc. l. xxiij. (1373)
per la qual esta disposat, que de ninguna sentencia donada in
Concilio, seu Cancellaria Regia, se admete suplicacio, sino que
primer lo suplicant preste, y dona caucio que en cas
que subcumbira en la causa de suplicacio, pagara les despeses, y
dañs. Y si fins vuy no se es obseruada la dita forma,
es estat, perque de las sentencias ques donauen per lo
Gouernador, y Lloctinent fins que es vingude la
Audiencia, no suplicauen, sino que apellauen; no tractant les com a
sentencias de Audiencia, ó Concell Real, y
Cancellaria.


Y
prestada la dita caucio, la qual se pot prestar sens prouisio alguna
de Iutge, y rebre per lo Escriua, per cometre la causa se fara la
suplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Quia
fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. supplicantem, a prouisione
facta referente Magnifico t. Regij Concilij Supplicat propterea
causam supplicationis alicui alij Regij


Concilij
Doctori committi. Quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat colligat, & referat; & super
intermedijs, & alijs debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem Cancell.


Tal
Scriba.


Y
quant se aportaran estas suplicacions, pot esser ya prestada
la caucio, puys noy ha necessitat de prouisio de Iutge, y
certificatoria del Scriba com ya es prestada la caucio al marge de
dita suplicacio, dient. Iam fuit praestita cautio, t. Scriba.


Se
fara la decretacio sobredita: perque sino fos prestada, nos podria
cometre la tal suplicacio: sino se fara prouisio, tan solament dient.
Caueat iuxta Pragmaticam, com demunt esta dit.


La
damunt dita suplicacio informa, se ha de interposar dins tres dies
contadors del dia que se haura intimat la prouisio al q voldra
suplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer 
suplicat,
y comessa la causa; les parts poran dir, y allegar tot lo que
voldran, ab suplicacions, cedulas sens poder prouar ab actes ni
testimonis: com se haya de iustificar la dita suplicacio ex eisdem
actis. Y lo Iutge, passats los deu dies, y portar que li sia lo
proces, y deposat lo salari: haura de fer la sentencia dins deu dies,
y per aquesta sentencia se ha de deposar terça integra de salari la
qual terça
nila terça de la terça de la suplicacio de
contrari imperi, no diminuexen lo salari de la diffinitiua, y son
partibles.


Y
si la part suplicant, no fara las diligencias degudes, en
deposar lo salari, y fer portar lo proces al Iutge, dins tres dies
apres dels deu, ó que no estigue per la part, la causa de suplicacio
sera deserta: y demanant ho la part, se declarara tal Condemnant al
suplicant en las despeses, com tambe ha de esser condemnat en cas que
la prouisio fos confirmada sino paragues altre cosa a la Real
Audiencia per alguna iusta causa.


La
forma de la sentencia enla dita causa de la suplicacio sera la
seguent.


Admodum
lllustris Domine Locumtenens &c.


Visa
supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat provisionem
factam refferente Magnifico t. contra eum, & infauorem t. in
melius commutari offerendo cauere iuxta Pragmaticam, visa cautione
per dictum t. praestita, visa commissione facta Magnifico t. viso
processu, & signanter prouisione a qua fuit supplicatum, visa
assignatione ad sententiam ad diem praesentem, ad quam ad cautelam
iterum assignat: Sacro sanctis Euangelijs coram sua Illustrissima
Dominatione positis, & illis reuerenter inspectis, facta
relatione per dictum t. & conclusione inde sequuta sua
Illustrissima Dominatio, dictam 
insequendo
conclusionem, pronuntiat, sententiat, & declarat in modum
sequentem.


Attento
quod nihil fuit deductum propter quod dicta prouisio a qua fuit
supplicatum debeat commutari. Propterea, & alias: sua Dominatio,
pronuntiat, sententiat, & declarat bene


fuisse
prouisum male autem ab ea supplicatum, dictum t. supplicantem, in
expensis condemnando, illarum taxatione in posterum reseruata, sed
pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
se declarara la causa deserta dira la sentencia, vt sequitur.


Attento
quod non fuerunt adhibitae diligentiae per dictum t. supplicantem,
circa prosequutionem causae supplicationis. Propterea, & alias:
sua Dominatio pronunciat, sententiat, & declarat dictam
supplicationis causam fuisse, & esse desertam, & vitio
desertionis affectam, dictum t. in expensis condemnando, sed pro
bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
empero se reuocara la prouisio, los motius seran en la sentencia
conforme se fara la Conclusio, que axi ha de esser en totes
sentencias ques faran ab conclusio de la Audiencia.


Y
en totes les sentencias en les quals haja condemnacio en
despeses, perque lo Relador las puga taxar, se cometra
la texacio, dient apres de la lata, & publicata della, &c.
Fuit


commissa
taxatio expensarum dicto Magnifico Relatori: y sens veure aço, lo
Relador no les tatxe.


(cruz)
Y lo matex orde de supplicar contrario imperio, ó in forma, se
seruara quant se voldra supplicar de qualseuol prouisio
interloquutoria.


Y
de la sentencia ques donara en la causa de supplicacio o sia
confirmada, ó reuocade la prouisio, de la qual se ha supplicat, no
sen pora mes supplicar iuxta la Real Pragmatica de la Audiencia.


Y
sino sera opposade excepcio ad impediendum litis ingressum, ó
opposada, se haura ya fet prouisio sobre ella, y aquella sera passada
en cosa iudicada; si lo reo voldra reconuenir al actor, haya de posar
la reconuencio, dins tres dies. en qualseuol part del proces que les
parts voldran demanar la vna, al altre, quae caueant pro expensis, lo
Iutge prouehyra, que hajen de prestar les causions.


Y
com se hayen a tractar les causes in Regia Audiencia summariament, la
primera resposta que fara lo reo apres de hauerse declarat en les
excepcions demunt dites, ó no posantles; sia aguda per litis
contestatio. Y lo actor haja de articular y prouar en vna, ó moltes
articulacions dins dos mesos, ó manco, conforma a la qualitat
de la cause, segons apparra al Iutge. Lo qual pora acurçar lo dit
temps de dos mesos, no empero prorogarlo per via de remey
ordinari. Los quals dos mesos correguen al dit actor ipso facto, &
iure praecisament y peremptoria sens ministeri de Iutge: sino que lo
actor al principi donats sos Articles, vulla demanar ab cedula que li
sia donada dilacio pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la
proueyra dient. Currat terminus duorum mensum ad probandum, ó menor,
conforme la qualitat de la causa com demunt es dit,


Y
lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos
dos mesos, y si volra mes temps, puys los demana
dins dos mesos, se li pora concedir vn mes. Y en aquest cas pora lo


actor
tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, si per lo reo no fos
demanada dita dilacio. Y si sera demanat per alguna de las
parts que la altre responga als articles per verbum credit,
vel non credit, se prouehyra. Y si per la primera prouisio no volra
respondre, se demane, y proueyesca que responguen ab pena de
x. lliures: y aquella se execute, lleuade la pena de confes, sino en
renitencia augmentant la pena pecuniaria, executantla al renitent.


Y
donats los articles, si volran ab cedula demanar dilacio pera
prouarlos, que lo Iutge la concedesca; encara que com es dit
no sera necessari, puys lo temps correra Ipso iure, sine ministerio
Iudicis. Sera la cedula desta manera.


Dilationem
ad probandum sibi concedi, iuramenti, & testium receptionem
Scribae causae committendo; & pro testibus recipiendis, de
litteris compulsorijs prouideri postulat pars


haec,
& protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Concedit dilationem duorum mensium ad
probandum, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae
committendo, & pro extra vrbem recipiendis, fiant litterae
compulsoriae: & intimetur alteri partia d offerendum
interrogatoria, & testes iurare videndum si voluerit. Et
intimett.


Tal
Relator.


Y
si demanas aquesta dilacio, hauent passat algun temps dels dos mesos:
proueyra lo Iutge. Concedit residuum ad eempus stili Regia
Audientae. En lo demes vt supra.


Y
si les parts no volran tanta dilacio, concordantse totes dos poran
demanar, testes publicari, abans de esser passats los dos mesos que
tindran per prouar: Y lo Iutge attento partium consensu pora
publicarlos, ab aquesta prouisio. Y la cedula dira.


Testes
poblicari petit pars haec, & protastatur, &c.


Lo
Iutge proueyra.


Ad
respondendum ad tertiam.


Tal
Relator


Consentint
ho la altre part respondra.


Contenta
est pars haec, & etiam petit publicari.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Attento consensu partium, habitis testibus pro
publicatis, tradatur copia partibus, & intimetur. Tal.
Relator.


Y
si voldran les parts, totes dos iuntes demanar ho ab vna cedula diran
de aquesta manera.


Contentantur
partes, & ambae petunt testes publicari, & protestantur, &c.


Tal
Aduocatus. Tal Aduocatus.


Y
lo Iutge fara la matexa prouisio que esta dita.


Y
si donats los articles per la vna part, y laltre voldra donar
interrogatoris, los correguen tres dies, del die quels seran intimats
los articles pera donarlos. Passats aquells no seran admesos, y lo
Iutge proueyra als dits interrogatoris.


Oblata
&c. Interrogentur testes alterius partis super interrogatorijs,
non data eorum copia nec inspectione parti, donec testes sint
publicati. Tal Relator.


E
si les parts, ó alguna de aquelles voldra demanar dilacio vltra
marina; seguiran las Ordinacions de la terra. Declarat empero que la
haya a demanar dins deu dies apres que li comensen a correr dos mesos
pera prouar. Seruant en lo mes auant les dites Ordinacions.


Y
les parts lo que entendran posar, y articular per sa intencio, no ho
han de posar per via de interrogatoris, sino per via de articles, ó
capitols: com los interrogatoris, sols se hajen


de
donar per la vna part, pera que sobre ells sien interrogats los
testimonis de la altre part.


Publicats
los testimonis, axi lo actor com lo reo hajen dilacio de quinze dies
per obiectar aquells, y prouar obiectes; y abonar, y corroborar, y
defendre sos testimonis. los quals


tambe
correguen ipso iure, & facto sens ministeri de Iutge, ni sens
demanar la vna part a la altre assignacio alguna. Passats los quals
quinze dies, los testimonis dels obiectes, abonos, ó corroboracions;
sien agudes ipso facto per publicats, sens ninguna altre prouisio. E
demanant los ne les parts copia, sels ne donara.


Passats
tots los terminis sobre dits correran (corteran) a les parts
quinse dies ipso iure, & facto sens ministeri algu de Iutge per
instruyr, y fornir totalment lo proces: ab actes, y instruments, y de
tota altre manera en fet, y en dret. Exceptat que no poran rebre
testimonis. E passats los dits quinze dies, lo Escriua de la cause
dins tres dies request per la part, o altre delles haje de aportar lo
proces al Relador de la causa, la qual en ser


passat
dit termini, sia aguda per conclusa. E no pugue dit termini dels
quinze dies prorogarse, per mes de altres quinze dies: en vna, o
moltes prorogacions, si fera vist al Iutge. La consciencia del qual
en aço se encarrega.


Y
per fer aportar lo proces al Iutge passat dits terminis, se fara vna
cedula del tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandare defferri, & causam expediri,
petit haec parts, & protestatur.


Tal
Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
&c. concessa copia. Portetur Processus, & intimetur.


Y
perque no totes causes se han de fer ab conclusio de la Audiencia per
lo que seria gran impediment, y destorp de la Iusticia: si la causa
sera de cent lliures moneda Barcelonesa,


o
menor, se ha de cometre, Ad decidendum, al matex Relador, y per fer
aço se fara per la part vna supplicacio del tenor seguent.


Admocum
Illustris Domine (Dne, la n casi una ñ) Locumtenens &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem centum
librarum, aut minorem centum librarum (si erit minor) Dignetur vestra
Dominatio ad decidendum committi Magnifico t. eius Relatori. Quae
licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Si
centum librarum aut minor est: committatur ad decidendum dicto
Magnifico Relatori, ut supplicatur.


Prouisa
&c.

La
Prouisio.


Recepta
&c. concessa copia. Ad respondendum ad tertiam. Intimetur. Tal
Relator.


Y
passats dits tres dies, se podra demanar que sia aportat lo proces y
asignat a sentencia desta manera.


Admodum
lllustris Domine &c.


Processum
ad vestra Magnificentiam mandare deferri, & ad sententiam
assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia, portetur processus. Intimetur. Tal Relator.


Y
apres quant lo Iutge haura vist lo proces, y voldra fer sentencia, la
part ab vna cedula demanara.


Ad
sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal
Auocatus.


Y
lo Iutge quant voldra assignar dira.


Oblata
die t. concessa copia. Assignat ad sententiam ad diem t. Et
intimetur. Que sera quant lo Iutge voldra.


Tal.
Relator.


De
prouisio de portetur processus, ad respondendum ad tertiam, ni de
assignacio ad sententiam, nos pora supplicar en la Real Audiencia.



Si
la causa sera mayor de cent lliures fins en docentes Barceloneses, se
cometra la causa ad decidendum a dos, ço es, al Relador: y altre
Doctor, y la suplicacio que la part ha de donar pera demanar ho, sera
desta manera.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem maiorem centum
librarum, minorem vero ducentarum Barchinonensium: dignetur vestra
Dominatio, ad decidendum committere Magnifico t. eius Relatori, &
alicui alij Regij Concilij D. Quae licet &c. Altissimus
Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Si
minor est ducentarum, & major centum librarum, comittatur ad
dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. &c. Prouisa
&c.

La
prouisio dira.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum ad tertiam.
Intimetur.


Tal,
y Tal.


Y
aquesta prouisio firmaran los dos, a qui se cometra ad decidendum: y
tambe la assignacio a sentencia, ab la qual se donara. Les altres
cedulas que se offeriran, firmara lo Relador sol.


Si
sera causa mayor de docentes lliures Barceloneses, se ha de expedir,
y declarar ab conclusio de la Real Audiencia, sens ferne altre intima
de la publicacio, perque les parts açi son presents, ó aquells per
presents: y la suplicacio sera la seguent.



Admodum
lllustris Dominm Locumtenens Generalis &c.


Refferente
Magnifico t. seu refferentibus Magnificis t. & t. si duobus fuit
commissa, fuit lata sententia in fauorem t. quae est dicto t.
praejudicialis. Qui propterea supplicat Dominationi vestrae, quatenus
dignetur dicta sentenciam in melius commutare: & offert cauere
iuxta Pragmaticam. Com esta dit dalt, en les suplicacions ab
interloquutoria. Y la decretacio, y prouisio es la matexa, quae esta
posade en las suplicacions in forma de les
interlocutorias: y se seruara lo matex orde en la caucio.


Y
los termes de la causa de supplicacio seran: si en causa de vint
lliures Barceloneses, o menors, dos mesos precissos, y peremptoris,
los quals correguen sine ministerio Iudicis ipso iure, & facto
dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de
proues, y concluyr lo proces. Com essent la causa de tant poca
quátitad, no es raho sien los terminis tan llarchs com
en altres causes de mayor quantitat. Y si dins aquestos dos mesos nos
faran per la part supplicant les diligencias degudes, la causa
sia aguda per deserta.


Si
sera la causa mayor de vint lliures Barceloneses fins en cent,
tinguen les parts tres mesos precisos, y peremptoris: los quals
correguen ipso iure, & facto y sine ministerio Iudicis, dins los
quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y
concluyr lo proces. Y si dins aquestos tres mesos la part suplicant
no fara les diligencias degudes, la causa sia agude
per deserta; y demenantho la part, se declarará deserta. Y si
sera la causa major de cent lliures Barceloneses, de qualseuol
quantitat que sia, tinguen les


parts
sis mesos precisos, y peremptoris; en los quals totes les parts hajen
de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces: y si dins
aquestos sis mesos la part supplicant no fara les diligencias,
digudas la causa sia agude per deserta: y
demanant ho la part, se declarara deserta. Y totes aquestes causes de
suplicacio, se han de descidir ab conclusio, de la real
Audiencia sens fer commissio al Relador, ad decidendum.


Y
perquant iuxta Pragmaticam Regiam, lata prima sententia in
Regia Audientia, praestita cautione, illius, fieri potest exequutio:
lo qui la voldra demanar prestara la caucio en 
peder
del escriua, q
para praestarla no sera menester ministeri de
Iutge com dalt esta dit, y praestada fara la supplicacio seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumteeens &c.


Referente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra (córra) t.
quam cupiens dictus t. ad exequutionem deducere licet ab ea fuerit
supplicatum, cum Regiae sententiae praestita cautione exequutioni
demandetur. Supplicat vestrae Dominationi quatenus dignetur dictam
sententiam ad exequutionem deduci mandare, cum iam praestiterit
cautionem, quam cum paesenti exibet, & producit. Quae
licet, &c.


Altissimus
&c. Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Aliquis
ex Regijs officialibus dictam exequatur sententiam, de consilio
Relatoris, ad cuius Relationem lata fuit.


Prouisa,
&c.

La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Conessa copia inserantur producta, & ad
respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio la ha de prouehyr lo Relador, a relacio del qual se ha
donada la sentencia, y no lo Iutge de la causa de suplicacio; y axi
se ha de continuar tot lo de la execucio en lo 
matex
proces. Y si la part que haura suplicat no impugnara la caucio,
instant la part que ha obtinguda la sentencia en favor, se pora
proueyr le execucio: y la part per obtenirla, fara vna cedula del
tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandari offerri, & attenta cautione
psaestita, quae non fiut impugnata, executionem Regiae sententiae
decerni, postulat haec pars; & protestatur. Tal
Aduocatus


Lo
Iutge proueyra.


Portetur
processus. E fara la prouisio seguent, en lo proces ori ginaL.


Reuisio
executionis.


Die
t. &c. Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat
executionem Regiae sententiae in eius fauorem prolatae decerni,
attenta cautione per eum praestita; visa dicta sentencia, visa dicta
cautione, visis videndis; E si sera facto verbo, dira:


facto
verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio dicte Regiae
sententiae iuxta illius seriem, & tenorem, attenta cautione
praestita per t. quae impugnata non fuit. Et concessa copia
intimetur.


Tal
Relator.


Y
si sera sens contradictio ninguna de les parts, no se ha de pendre
salari algu: si empero sera ab contradictio, sen rebra terça. E si
la caucio se impugnara, se admetran les parts a prouar ab terminis
breus, a arbitre del Relador.


Y
si alguna part no voldra, o no podra tan prest prestar la
caucio, pera fer la executio de la sentencia; y sera dite sentencia
condemnatoria a pagar alguna quantitat, pora demanar


ques
faça la execucio de la sentencia, y que sia deposade la quantitat en
la Taula de la Ciutat, donant aquella per caucio: y en tal cas poran
fer vna suplicacio de la forma 
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c,


Refferente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra t. quam
intendit dictus t. ad exequutionem deducere, licet ab ea fuerit
supplicatum, cum iuxta Regiam Pracmaticam praestita cautione possint
sententiae ad exequutionem deduci, licet ab eis fuerit suplicatum,
loco cuius dat dictus t. Tabulam Ciuitatis, & contentatur, quod
in 
ea
deponatur quantitas pro executione dictae sententiae exigenda, quae
licet, &ç.


Altissimus,
&c. Tal. Aduocatus.


Y
si per cas deposen la quantitat en la Taula, y prestara caucio lo qui
ha obtes la sentencia: se proueyra que li sia lliurada, atesa la
caucio per ell prestada.


Causes
de Apellations.


Les
causes de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del Veguer, Balle,
o altre Iutge, com sien causes que se han de tractar en la Real
Audientia per sola qualitat de esser de Apellations, noy ha
necessitat de suplicar que sien euocades; sino que sien comeses. Pera
cometra les quals, se fara vna suplicatio del tenor seguent;


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
appellationis interpositae per t. a sententia, seu prouisione, si
sera alguna interlocutoria, lata seu facta per t. in fauorem t.
contra t. Dignetur vestra Dominatio committere alicui ex Doctoribus
Regiae Audientie: & facit fidem de Appellatione vt ecce, Quae
licet, &c..


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus,


La
Decretatio.


Constito
de appellatione, Magnificus t. audiat colligat, & refferat, &
super intermediis debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio.


Recepta,
&c die t &c. quia constat de Appellatione, quam prouidet
inferi, ad respondendum ad tertiam, & fiat inhibitio. Concessa
copia, intimetur.


Tal.
Relator.


Si
seran apellations dels oficials de fora, la suplicatio, y declaratio
seran de la matexa manera: pero en la prouisio en lloch de, Ad
respondendum ad tertiam posaran. fiant litterae citatoriae, &
inhibitoriae stillatae.


Si
seran causes de Appellations, que eran ja introduydes en la
Gouernacio, y voldran proseguirles en la Real Audiencia, sa
fara suplicatio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
appellationis quae vertebatur in Regia Gubernatione inter t. ex vna,
& t. partibus ax altera: dignetur vestra Dominatio, commitere,
continuando eam in Regia Audientia alicui ex Regij Concilij
Doctoribus. Qualicet, &c.


Altissimus,
&c.


Tal,
Aduocatus.


La
decretacio.


Commitatur
Magnifico t. qui audiat, colligat, & Referat, & super
intermediis, & aliis debité prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum, ad tertiam,
Intimetur.


Tal.
Relator.


Los
terminis de dites causes de Appellations seran de la manera que esta
dit de sobre en los terminis de les causes de suplications de les
sentencias diffinitiues de la Real Audientia: entenentho de les
causes de Apellacions de les sententies diffinitiues dels Ordinaris:
y segons les quentitats que seran, se hauran de cometre; ad
decidendum, com les causes de la primera instancia.


Les
causes empero de appellations de interloquutorias dels Iutges
Ordinaris: se hajen interposar dins tres dies, y dins quinze dies
hajen de fer totes las diligencias degudes; passats los quals, sia
agude la causa per conclusa: y se haye a declarar en aquella.
E si no se faran les degudes diligencias en la introduccio, y
prosecucio de dita causa, demanant ho la part, se haja de declarar
deserta.

Les
de les sentencias ques donaran en la Real Audiencia de les
causes de appellacions, puys ab dites sentencias no
sien ja tres conformes, se pora suplicar: y en la cause de
suplicacio se guardara lorde, que dalt se ha dit en les altres causes
de suplicacio de diffinitiua.

Si
empero sera apellacio de interloquutoria, confirmada que sia en la
Real Audiencia, no sen podra suplicar.


En
les terces (terçes) instancies, ço es, en causes de
segonas apellacions dels Iutges que tenen les primeras
apellacions que se introduyran en la Real Audiencia, tinguen les
parts vint dies per instruyr lo proces sens ministeri del Iutge, ni
fer assignacions, sino que correguen a les parts ipso iure, &
facto: passats los quals vint dies, sien aguts los testimonis per
publicats, sens altre prouisio de Iutge; y correguen a les parts a
fer tot lo 
que
voldran: y passats aquells sia aguda la causa per conclusa.


Y
perque en moltes sentencias, axi interloquutorias com
diffinitiuas se fa condemnacio en despeses, les quals apres se
han de taxar, per la texacio de elles, se seruara la seguent 
forma,
ço es: que lo que haura
abtinguda la prouisio, ó sentencia,
fare vna cedula estant en terma de poder executar, ço es
passada en cosa judicada, ó confirmada en causa de suplicacio, ó
prestada caucio en son cas.


Expensas
taxari postulat pars hec & sunt sequentes.


Primo
pro salario Iudicis, &c. Tal Aduocatus.


Y
lo Escriua de la Audiencia, mirara les despeses que son processals, y
escripturas, y traura les summes que per ells se deura; y firmar se
ha al peu del memorial, en lo proces,


Lo
Iutge proueyra. Ad respondendum ad tertiam.


Y
apres proueyra que li sia portat lo proces, ab altre cedula que
donara la part; y demanant que li sien taxades les despeses taxara
aquelles en lo modo seguent.


Prouisio
taxationis expensarum.


Die
t. Visa cedula oblata per t. qua petit expensas taxari pro ut in
memoriali, visa prouisione, seu sententia qua fuit t. in expensas
condemnatus, visis videndis, taxat dictas expensas, pro vt in margine
cuiuslibet partita continentur: quae in asseruo summam capiunt t.
librarum, illis prius medio juramento per partem adueratis. Et
concessa copia. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio de dites despeses taxades, se demanara de la matexa
manera que la execucio de les sentencies, ço es, que fara vna
suplicacio lo qui inste, del tenor seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens Generalis &c.


Quia
expensae in quibus fuit condemnatus in Regia prouisione fuerunt
taxatae, & taxatio transiuit in rem iudicatam: supplicat t.
vestrae Dominationi, quatenus dignetur pro dictis expensis taxatis,
exequutionem decernere, quae licet &c.


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus.


La
decretacio, y la prouisio del Iutge sera com es dit, com se demana la
execucio de la sentencia. Y si per ventura de la taxacio de les
despesas sen suplicaua, com sen pot suplicar prestada la
caucio en la forma demuntdita, quant se suplica de les sentencias
per excusar aquelles: ço es, que sia prestada caucio pro
quibuscunque supplicationibus quae postea interponantur, se pot
passar auant, en la execucio.



Hauentse
de fer la actual execucio de la sentencia ja proueyda, si sera hauer
de donar prssessio (possessio) de alguna proprietat a la part
que haura obtenguda la sentencia, anira vn official ab lo Escriua, y
donara possessio de la tal proprietat, que haura obtengut: fent de
tot, sos actes.


Si
empero sera executio, que se haya de fer per pagar alguna quantitat,
de la qual sera estada la condemnacio; anirá algun official, ab lo
Escriua a fer la execucio: la qual faran de aquesta manera. Ques
presentaran a la casa del condemnat, yl requiriran que pague,
perque venen per fer la executio de la sentencia; y no pagant,
encontinent inuentariaran los bens del condemnat, axi mobles com
inmmobles. E si dins los deu dies no pagara, se proceyra a
vendre los mobles: y en cas, que los mobles no bastassen a pagar lo
deute: passats los trenta dies, se proceyra a vendre los immobles.
fins a la quantitat del deuta. Y aquestes execucions se fan
sempre a despeses del condemnat. Y de aquesta manera se lleuara molt
gran dilacio, que se vsa en les execucions, de la manera q abans se
feyen
. que ans de arribar a esser satiffet
lo qui ha obtingut la sentencia, se feya vn altre proces.


Y
los immobles se encantaran per temps de trenta dies, y passats
aquells, se puguem lliurar; segons dispositio de dret. Y quant
lo deute fos poch, a respecte del valor de la proprietat que se haura
de vendre; lo Iutge tandra concideracio en si fara
pagar, fent arrendar la proprietat dels fruyts de aquella al crehedor
per ques faça la execucio a meiñs dañy del debitor.
Inseguint en aço lo que esta disposat per Dret.


Item
per quant es molt ordinaria cauillacio allegar, y
demanar, en les causes ferias, de meses y de varemes
persones q ni tenen que segar, ni veremar, ni se hen ()
de occupar en aço, per les quals, se pert molt temps en dites
causes: o concedintse dites ferias, o altrecantse,
sobre si se han de concedir, ó no De açi auant no puguen allegar,
ni demanar dites feries en les causes que tindran lloch, sino
sols los qui vertaderament, y sens ficcio tindran que segar, y que
veremar demanera que se hajen de occupar. Y si altrement se
allegaran sens poder ho fer, lo qui las tals ferias
allegara, li sia corregut lo temps en la causa com sino se agues
altrecat sobre dites feries.


Item
com no obstant que sia ja ordenat per ordinatio del present Regne,
que los escrivans de les causes no admeten scriptura alguna del
Procurador, sens que face fee de la procura, se veuhen cada
dia abusos fets per los escrivans de dites causes, qui han rebut
moltes escriptures dels que han comparagut en nom de altre, sens
tenir la procura de aquell; é impedexen, que estant la causa moltes
vegades pera determinarse, no pot fer per aquexa falta, que seria en
dany del principal: perque se hauria de declarar nullo tot lo fet en
son nom. Per ço ningú escriva puga pendra
scriptura alguna de qui compar 
peraltra,
que no li faça
fee del poder encontinent: lo qual haja de
continuar en lo proces; altrament que lo tal escriva ha obligat en
totes les despeses, y dany ques seguirá p la
falte de tal
poder. Entenent lo demunt dit, etiam en les causes pendents.


Item
com per cavillacions dels procuradors se diferexen les causes
mes del digut, en gran dany de les pars, y de la bona
administracio de la justicia, lo que prove molt sovint de voler fer
los procuradors offici de Advocats: per ço se proveex, que los
Iutges qui veuran y entendran differir se les causes per dites
cauillacions dels procuradors o p voler fer ells mes del que
toca a son offici, deguen mulctar aquells en pecuniaria pena,
o altrament. Encarregant en aço, la conciencia de dits Iutges.


Per
lo predit empero orde, no se enten perjudicar a las Ordinacions de la
present Ciutat, y Regne, sino en quant contrarien al demunt ordenat;
ans aquelles resten en se forçá, y valor. Ni tempoch
per lo que se es dit, que se puguen evocar causes a la Real
Audiencia, sub praetextu, quia agitur de viribus, &
interpretatione Regiorum Privilegiorum; enten alterarse, ni fer (fér)
perjudici al orde que te la Vniversitat, quant praeten
contrafaccio de Privilegis: com sol se entenga: quant entre parts
sera questio sobre alguns Privilegis, ó en la qual incidesca
interpretacio de ells, y de la força de ells: en lo qual cas, es
qualitat per evocarse la causa a suplicacio de alguna de las parts,
&c.