CLVII, arch. dip. diet. 1460, diciembre. casa de la Deputacio

CLVII.
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/ Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona.
E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enríquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis.
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

CLVIII letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

29 DE MAYO. 30.

29 DE MAYO.

Constituidos y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars, capitán general del ejército del Principado de Cataluña, arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y homenaje de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo Çaportella, caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la vila de Muntço.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam. Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria car de aquest Principat fins aci males obres no haveu hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar de la vicinitat e de la bona contractacio que huns ab altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats queus fa a saber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como Pallas, Pallars) capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia present a les tres hores de pres dinar ques comptara XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.

Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se farien certes empres de gent axi en particular com en goneral e que de aço vos volguessem veridicament informar. E per ço senyors de molta magnificencia per satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre algu se sia fet en particular ni en general contra aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en aquest Principat entre les altres que lo exercit que per vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans los quals fins aci han acustumat de servar la innata fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir desde Barchinona) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Senyors de molta magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra honor prests.

30 DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de mayo de 1462 //

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas, con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el más favorecido.

Dix que per utilitat del General e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que demane la qual sia feta de nou de pecunies del General. E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran que la dita vila de Perpinya faça seguretat ab bones fermançes de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant sera liurada.
Item que los fusters trenaques per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita per lo exercit del Principat sien remesen als abat de Sant Benet Pere Desplugues e Bernat de Marimon. E si tenda te ja lo general que sia prestada al capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que sia elegida per los nou de les banderes una persona qui conduescha e governe los mil homens derrerement soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item que sia trames per los diputats e la dita novena de les banderes home ministre de la casa de la Diputacio qui vage ab diners e seguescha lo exercit axi per pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu. (la fórmula antigua “sine enganno”)

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyor En Baltasar Saula procurador de la vila de Santa Pau.
Molt honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot. Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons cathalans. Certificant vos com ir parti (partí; ayer partió) lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot lo exercit e soccorrera lla on la necessitat requerra per que si res vos occorrera conferiune ab ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats dol General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend e honorables mossenyors les vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses quels comanas se son haguts ab gran cura e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren. Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Pere de Belloch donzell.
Molt honorable mossen. Per ço com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita. Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera reyal es romas sens cavall com En Bernat Çapila no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia extima e compte es molt necessari sia provehit lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus volerli fer extimar per los tres extimadors ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent que mossen Guillem dez Soler son avi (avus; yayo; abuelo) decontinent pagara lo que per los dits extimadors sera extimats e haure pler singular li sia triat lo que millor ques tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre; trobar : encontrar) en ciutat per quant los penones (penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta + estandartes, standards, estandarts, etc) deuen esser millor encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que tots altres. E sia li trames prestament car lo dit Çapila sen ha vuy portat lo seu e ell es romas a peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte. Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars, pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á, además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c, etc) capita del exercit de Cathalunya Roger.
(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”, Rogelio, Ruggiero, etc)

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats de nosaltres explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe cathalana per los vinents e passats ab efusio de sanch demostrada per exalsar la reyal corona a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria enferm exequides ço es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de Rossello e de Serdanya al Rey de França per CCC mil scuts e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran gent darmes per venir en la dit comdat per pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e bens llurs e que de tot aço vostres grans magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap representant
tot lo dit Principat ne haguerets (occitano) avisades totes les universitats per star attentes a tota defensio considerats los bons avisos en passat continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les coses damunt expostes segons seran de veritat siam certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer de aci gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat e los seus motius de la sua absencia son recayguts en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio de la populacio de aquesta ciutat per mortaldats e en altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o capita acompanyat de gent darmes a despesa del General attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori e may ne ha res sentit empero resposta alguna non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest ab gran gent se spera de passar aci e que deu tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço es president sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta e stara a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres prestament com sia gran perill en la triga tremetats aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun capita o president acompanyat de gent darmes a despesa del General. En altra manera siats (occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e concordia hi havem fet e farem ultra posible. E conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. Air resebi una vostra letra de XVII del present ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los afers que occorreran fare lo millor me parra juxta vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita letra fare e haure diligencia segons per aquella mes manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos per letres de dos homens cathalans la hu es studiant que atura a Tolosa laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present vos tramet per ço que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço que de tot ço que (se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas fos per fer correu serets (occitano) avisats largament. Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero perque no sa trobat portador la me retenguda avisant vos com a XX del present me fou remes ab letra del honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles guarda de la casa del General de aci resebi ir altra letra vostra sobra son fet sera servat segons en aquella es contengut e per la present nom occorra als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los sia. Les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en trametre exploradors o altres persones en les parts de França o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les peccunies dels drets de les generalitats de les entrades e exides que aquelles administre e haja a pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen per res e ja serveixen tots jorns en altres coses ordinaries a dit ofici.

Con la carta precedente fue enviada copia de los avisos que siguen.

Traslat del avis del qui scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es per avisar vos com lo Rey de França ha mandats los homens darmes qui son II mil lançes qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja crech vosaltres ne siau avisats empero aço nou tingau en vil car ells hi seran molt prest.

Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.
Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes e de sis mila franchs archers al nostre Rey e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu en Foix. Quen sera ni que no aci na grandissima ramor que fins als infants petits se parla que jur vos no gossam anar per villa tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu Cabaner studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII de maig.

A mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.
Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra gran saviesa es assats notori los grans insults e detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e contra aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus ara per avis cert con informat lo dia present deuen esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi tres requestes que acullega los pagesos qui ja los dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los dits pagesos sien senyors de la força del dit castell se haver lo porien com sia ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e continuar lur combat a fi que façen llur poder en pendre lo dit castell lo qual desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens tal fahena redunda a gran interes de tot lo Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre subsidi com crech apres sia assetiat nous poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci han fet lo degut vers lo util del Principat e faran tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila e castell hajats a memoria e donar presta provisio car ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit castell a llur ma car volrien dominar a llur voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie. Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. - Vostre humil servidor qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

17 DE MARZO.

17 DE MARZO.

Habiéndose leído, en Consejo, algunas cartas en que se daba aviso de las conmociones de los remensas, que iban siguiendo, como que una partida de mil se había reunido en Santa Pau, con intento de apoderarse del castillo a fuerza de armas; tratóse del remedio que podía ponerse a tales escándalos, y pasando a votación, acordóse que al punto, y por de pronto, fuese sacada en público la bandera del General, y colocada en la casa de la Diputación.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. A vostres magnifiques providencies notificam com hir que fo diluns hora tarda la molt lllustrissima Senyora la Senyora Reyna ab lo lllustrissimo Princep e primogenit arribaren en aquesta ciutat on es stada humilment reebuda segons de la sua Majestat se pertany. E vuy demati la dita Senyora ha tengut son consell en lo qual nosaltres som stats convocats en lo qual ha feta alguna provisio sobre el fet dels
pagesos. E en quant nosaltres podem compendre la sua Senyoria ha molt bonissima voluntat en cedar e reposar aquelles. Aquestes coses per que confiam hi
trobareu plaer singular havem deliberat ferne lo present avis a vostres reverencies e grandissimes providencies les quals nostre Senyor Deu tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a XVI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.

La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als reverend e venerables egregis nobles magnifichs be amats e feels del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo dia de ayr essent en lo hostal nou a una legua de aquesta ciutat per dinar nos e apres entrar en aquella axi com per gracia de nostre Senyor fem essent nos exit a reebre lo veguer de la dita ciutat. Per aquell som imformada com en la nit pus prop passada a instancia e requesta de un mercader pretenent que aci en un hostal eren arribats certs mercaders del regne de França que portaven certes letres de cambi (no canvi) que trahien monedes del dit regne de alguns mercaders que en aquests dies passats se eren abatuts en gran derogacio e destruccio de sos principals li covench de anar al hostal e fer detencio de tots los francesos que en aquells troba e pendre scorcoll de aquells. E que apres de haver pres lo dit scorcoll per lo principal dels dits francesos li fou dit esser missatger del Illustre Rey de França trames a vosaltres e als consellers de aqueixa dita ciutat pera qui portava letres de creença e aço sobre los fets de les marques. E lo dit veguer vista la dita requesta e lo qui la fahia que ja per lo que lo dit françes allegava no volia desistir de aquella vehent axi mateix lo dit françes dirse embaxador e que nos erem tant prop delibera no tocar en res sino venir alli a consultar nos ne com es dit.
E nos hoyt lo dit veguer e vistes les dites coses per lo dit françes esser embaxador nos fou greu aquell esser detengut encara a instancia de part en reptam molt lo dit veguer perque ho havia fet. E de fet que fom entrada a nit vespre en aquesta ciutat per nos fou manat delliurar. Pero no resta per ço que nons dega esser pus molestissimo que havent se haver recors de les dites marques ne altres coses nengunes per lo dit Rey de França ni per altre en que se haja a provehir que no fos pus pertinent de trametre a la Majestat del Senyor Rey o a nos quins trobam aci en loch de sa Excellencia e a qui la provisio principal se pertany que a nengun altre e volent entrar en pensament la prudencia de quiscu de vosaltres noy veura per molts respectes contrari. E axi ommetent totes altres coses e venint en reposar nos en la virtut prudencia e innata fidelitat vostres havem deliberat de fer delliurar lo dit embaxador e posar en plena libertat aquell tenint plena confiança en vosaltres que o de marques o de qualsevol altre fet que per lo dit embaxador o per part del dit Rey vos sera dit ne explicat que no freturara de condigna resposta e on necessari sia remetreu aquella a la prefata Majestat o açi a nos en manera que sera tal que Deus e la prefata Majestat ne seran servits e vosaltres conservant lo caracte de la innata fidelitat com be e virtuosament haveu acostumat sereu dignes de reportarne gloria e bon renom. Dada en Gerona a XVI de març any Mil CCCC LXII. - La Reyna.

El mismo día, recibieron los señores Diputados un breve del Sumo Pontífice, una carta del cardenal de Valentini y otras de varios personajes, cuyo contenido es como sigue.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Venerunt ad nos dilecti filii Jacobus prior prioratus Cathalonie et Johannes de Cardona preceptor Majoricarum milites hierosolimitani oratores vestri quos libenter vidimus atque audivimus. Tulerunt autem ad nos litteras vestras egeruntque nobis gratias nomine vestro pro his que conmemorarunt nos antea fecisse pro concordia concilianda inter carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem ac bonc memorie Carolum principem Viane primogenitum ejus proque pace et quiete istorum regnorum. Nos vero dilecti filii si quid fecimus quod isti patrie et vobis conducibile existimaveritis et gratum et acceptissimum habemus et sic fecisse gaudemus ad quod certe pruna dilectione et caritate facile inducti fuimus. Neque opus fuit ut pro hac re nobis gracias ageretis. Nam ut lacius respondimus ipsis oratoribus vestris eo proposito sumus ut pro commodo et tranquillitate istorum regnorum nulli cure neque labori parcere velimus. Dattum Rome apud Sanctum Petrum sub annulo piscatoris die XII decembris M. CCCCLXI Pontificatus nostri anno quarto. - Ja. Papien.

Reverendissimo in Christo patri et magnificis viris D. deputatis in Principatu Cathalonie amicis nostris prestantissimis.
R. cardinalis Valentinensis I. S. R. E. vicecancellerius. Reverende in Christo pater et magnifici viri prestantissimi salutem. Plures litteras vestras per magnificus et claros oratores vestros D. Jacobum priorem prioratus Cathalonie et D. Johannem de Cardona his diebus accepimus que nobis profecto gratissime fuerunt eosque viva voce plurima nomine vestro referentes diligeniter et amice auscultavimus atque ad pedes S. D. N. qui primum introduximus a quo per benigne visi fuerunt prout litteris eorum lacius intelligere dehuistis petierunt autem certam pro vobis graciam pro qua suplicavimus Sanctisimo D. N. atque illam obtinuimus. Verum post ipsorum recessum super expedicione dicte gracia suborta est certa dificultas quam intelligens a venerabili viro D. Berengario Villa canonico archidiacono Urgellensi secretario nostro presentium latore cui in omnibus opera nostra et facultate utamini arbitrio vestro. Quoniam et verbo et facto namquam vestris peticionibus deerimus. Bene valete. Rome die XIII januarii 1481. (?) - Pres a vostra honor R. cardenal de Valentini vicecanceller. (Estamos aún en 1462)

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats e consell lur representant lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories ja per altra vos havem scrit de nostra junta aci en cort de Roma e del que fins en aquella jornada haviem fet del que per vostres senyories nos fonch donat carrech. La present es per notificarvos com nostre Sant Pare vos fa resposta per breu de nostra embaxada. E axi mateix com vos trametem les bulles per mossen Berenguer Vila secretari del Senyor cardenal vicicanceller del altar portatil e licencia de hoyr missa en temps de entredit e lo jorn de Sant Jordi si hi havia entredit se puixa celebrar lo ofici divinal e missa ab portes ubertes segons per la dita bulla largament veureu. E encara que en la dita butlla no digua de vespres a vespres pus nostre Sant Pare atorga la festivitat axis enten e axin som stats informats per persones doctes. Costa la dita butlla desempatxada XXXXIII ducats los quals havem presos a cambi den Pere Blancha a raho de XXI sou per ducat e aquells vos remetem aqui ha pagar an Guillem Blancha. Placiaus al temps fer hi bon compliment. Lo dit mossen Berenguer ha sollicitades les butlles placiaus haver lo per rocomenat si en nengunes coses vos haura mester les quals butles ab molta voluntat son stades atorgades per medi del reverendissimo senyor cardenal vicicanceller lo qual mostra esser afectat aqueix Principat. Pariens ab smena de vostres senyories li scrivisseu regraciant molt a sa Senyoria la bona voluntat e amor que aporta e mostra per obra al dit Principat. Nosaltres som stats molt benignament tractats per nostre Sant Pare e per tots los cardenals e desempatxat tant favorablement com se puixa dir. Lo senyor archabisbe de Caller procurador del Senyor Rey ses molt profert a nosaltres dient com era prest en totes coses que pogues fer per servey del dit Principat. E ques dol molt com li es stat reportat que persones que li volen mal han dit aqui que ell se hauria lexades dir algunes paraules qui venien en gran derogacio del dit Principat. E diu que no placia
a Deu que ell ne parlas may mal ans es stat molt alegra de la concordia e tranquillitat de aqueix Principat ab lo Senyor Rey e que tots temps que ell pora
servir en nengunes coses lo dit Principat ho fara de molt bona voluntat. Nosaltres creem que per fer lo servey del Senyor Rey ell ha a descomplaure aci ha molts e alguns qui li volen malt (mal; en molt la t no se pronuncia, mol, mal no tiene t final) han sembrades aqui les paraules que dien ell haver dites per que si nenguna dignitat vaccava aqui que ell pogues haver li poguessen noure. E segons som stats informats ell may ne parla mal. E encara per quant es virtuos e nengun home virtuos no poria dir mal de tants virtuosos actes com lo dit Principat ha fets en la liberacio e recuperacio del glorios Primogenit dels miracles com per altra havem scrit a vostres senyories vostres encara que nostre Sant Pare los crega creem que volra servar la consuetut de la Sglesia que es que per sa Santedad fos comes esser aqui collit lo proces pus som desempatxats. Dema si a Deu sera plasent entenem a partir pera Gayetta o pera Napols per haver passatge pera Sicilia e dalla enfora pera Rodes. Nostre Senyor lons de pare bo ens hi condoescha prest ab salvament. E no mes sino quens manen vostres senyories lo que plasent los sia les quals la Sancta Trinitat conserve longuissimament e prospera. De Roma a XIIII de deembre any Mil CCCCLXl. - Prests a la ordinacio de vostres senyories lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comenador de Mallorcha e del Masdeu etc.

7 DE ENERO.

7 DE ENERO.

Presentáronse a los Diputados y Consejo el noble don Francisco de Pinós, mosen Bernardo Fivaller y mosen Bernardo Çapila, caballeros, embajadores enviados de parte de la señora Reina, quienes hicieron las dos siguientes proposiciones :
- 1.a Que la señora Reina les suplicaba tomasen a su cargo el negocio de los oficiales, por ser muy necesaria su resolución, quedando concedido lo que habían solicitado.
- 2.a Que dicha señora se proponía hacer convocación de la gente del Principado para jurar al Infante D. Fernando, como a Primogénito etc. A cuyo objeto, presentaron dichos embajadores la credencial de la señora Reina, que si bien está indicada, pero dejó de copiarse en el registro.
Habiendo contestado a los Embajadores, que hasta la sesión próxima no se deliberaría, se despidieron aquellos; y acto continuo se acordó que, para la declaración de oficiales sospechosos, se emplease el medio de votación secreta, valiéndose a este objeto de habas blancas y habas negras, que depositarían los votantes en dos cajas diferentes; y pasando a la votación del arzobispo de Tarragona, para el oficio de canciller, con la idea de experimentar el resultado de esta práctica, se hizo escrutinio, y se encontró el número regular de votos (contando entre estos los que lo habían emitido doble, esto es, como particulares y como representantes de universidades,) con lo que se dio por admitido y no odioso el referido arzobispo para el cargo designado.

15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.

Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

CLIV. Varia 25, Alfon. IV. (V) 3 set. 1450.

CLIV.
Varia 25, Alfon. IV. (V) 3 set. 1450.

Nos Alfonsus etc. Etsi nostra civitas Barchinone cum propter multa tum ob ejus reipublice gubernationem inter alias ditionis nostre civitates caput extulit et jam pene omnes alie quas diximus civitates ad instar illius sese gubernare et rempublicam exercere studeant: unam tamen solam rem ad ceteras hujus orbis civitates equiparandas et si fas est dicere exsuperandas deesse civitati eidem arbitramur quoniam non ita ut expediret in cujuslibet scientie facultate ibidem opera datur quod si fieret cives et incole dicte civitatis et etiam circumvicini ex sapientibus scientifici fierent et hi qui haud pingui superlectile abundant facilius litteris operam darent. Plane dilecti et fideles nostri Johannes de Marimon et Bernardus Çapila nuntii ad nos per dilectos et fideles nostros consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinone nuper demissi nobis pro parte dictorum consiliariorum et proborum hominum ejusdem civitatis humiliter supplicarunt ut cum consiliarii et probi homines ipsi multiplicibus justis quidem et honestis inducti motivis et presertim optima situs sepedicte civitatis dispositione pensata utque illius oriundi divinis et humanis scientiis et doctrinis floreant in ipsa civitate generale studium instituere et fundare gliscant et pro illius fundatione votiva ad ea omnia que requiruntur prompti et parati sint dignaremur eis super his nostram licentiam facultatem et auctoritatem impartiri: atque nos qui dictam civitatem Barchinone suis exigentibus servitiis et meritis inter ceteras civitates nostras nedum diligimus sed amamus ac illius comodum amplificationem et augmentum affectamus: hanc supplicationem tanquam justam et rationi consonam necnon beneficio et utilitati reipublice civitatis ejusdem ac comodam benigne exaudientes: tenore presentis carte nostre cunctis temporibus firmiter valiture de certa nostra scientia deliberate et consulto memoratis consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone licentiam et facultatem plenariam impertimur quod deinde in antea si et quando eis fuerit bene visum dictum generale studium in sacra theologia jure canonico et civili morali et naturali philosophia septem liberalibus artibus medicina aliisque scientiis et doctrinis ac etiam facultatibus in ipsa civitate Barchinone scilicet in ea parte quam maluerint statuere fundare et ordinare valeant atque possint. Quod quidem generale studium ejusque cancellarius rector consiliarii magistri doctores bacallarii scolares et ceteri studentes in eodem immediate cum statutum seu fundatum fuerit possit et possint ac valeant in universali et singulari gaudere uti et frui et letari omnibus illis honoribus prerogativis favoribus libertatibus immunitatibus exempcionibus franquiciis et privilegiis quibus alia generalia studia per nostros predecessores Aragonum reges serenissimos memorie celebris aut per nos ipsos in regnis nostris Aragonum Valentie et principatu Cathalonie fundari permissa et in eis habitantes seu studentes et signanter generalia studia Ilerde et ville Perpiniani letari uti frui et gaudere solita et soliti sunt et debent de jure usu seu consuetudine vel aliter quoquo modo: nos enim easdem libertates exemptiones franquitias favores honores privilegia prerogativas ac immunitates que aliis studiis predictis presertim civitatis Ilerde et ville Perpiniani concesse et concessa sunt contextu presentium eidem generali studio civitatis Barchinone et legentibus doctoribus ac studentibus in eodem et aliis omnibus predictis quam citius et quam primum statutum fundatumque fuerit de dicta certa scientia conferimus concedimus et plenarie impertimur sicut et quemadmodum comuniter ceteris studiis generalibus in regnis et terris nostris occiduis et presertim dictis generalibus studiis civitatis Ilerde et ville Perpiniani hactenus sunt indulta et eis ipsa generalia studia hactenus usa sunt ac in eorum possessione existunt. Serenissimis propterea Iocumtenentibus generalibus nostris presentibus et futuris voluntatem nostram hanc declaramus qua volumus disponimus et ordinamus reverendosque ac venerabiles in Christo patres archiepiscopos episcopos abbates ac ceteros ecclesiasticos dictorumque archiepiscoporum et episcoporum in spiritualibus et temporalibus vicarios generales requirimus et hortamur mandamusque gubernatori nostro generali ac ejus vicesgerenti bajulis quoque generalibus et localibus vicariis subvicariis consiliariis paciariis procuratoribus juratis consulibus ceterisque universis et singulis officialibus et personis quavis auctoritate ecclesiastica aut seculari fungentibus tam presentibus quam futuris per universa regna et terras nostras ubilibet constitutis et constituendis sub nostre indignationis et ire incursu et alias quanto fortius et strictius dici potest quatenus nostras hujusmodi licentiam facultatem et concessionem et omnia et singula supra contenta firmiter teneant et observent ac faciant ab omnibus perpetuis temporibus efficaciter custodiri nec secus agant ratione aliqua sive causa. In quorum testimonium presentes fieri jussimus nostro majori sigillo majestatis pendenti munita.
Datum in castello Turris Octave die tertio mensis septembris anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo quinquagessimo hujus regni nostri Sicilie citra farum anno sexto decimo aliorum vero regnorum nostrorum tricessimo quinto. - Signum Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Sicilie citra et ultra farum etc. - Rex Alfonsus (1).

(1) En virtud de este real privilegio se estableció en Barcelona la primitiva universidad literaria, o estudios generales, en el edificio que se halla situado en la calle den Ripoll frente del arco o volta de miser Ferrer, propio en el día del Exmo. Sr. marqués de Ayerbe; y desde este punto fue trasladada a la Rambla, en los términos que manifiestan los antiguos dietarios que existen en el archivo de la casa de la ciudad y en nuestro poder, que dicen así:
- El de la ciudad. (N. E. Atentos a los plurales Y la y griega)
- Dimecres a XVIII de octubre de MDXXXVI los honorables consellers volent effectuar la desliberacio del consell de cent jurats celebrat a X de agost prop passat sobre la edificacio del estudi general fahedor en la Rambla en la plassa dels Bargans y de la Palla foren de bon mati a la Seu per acompanyar la professo del reverent capitol y clero de la Seu que ana al dit lloch lo qual fonch envelat y molt ben empaliat ab un bell altar arrimat a la paret de la muralla que es al costal del portal de la Palla ab uns bells draps de brocat ben ornat de or y argent brandons y ciris blanchs cremants tot entapissat per terra y enramat, y en lo dit altar y eren posades ço es la creu ab lo crucifixi al mig de argent de la ciutat y la imatge de santa Eulalia de argent que presta la Seu a la part dreta y la imatge de santa Ana que presta la iglesia de santa Ana a la part esquerra per ço que lo altar de dita capella ha de ser fundat sots invocacio de santa Creu santa Eulalia y santa Ana. E parti la dita professo de la Seu a las VIII hores de mati ans de mig jorn acompanyada de molta gent ahont celebra lo offici divinal lo reverent señor archabisbe de gracia don Joan Miralles: lo qual offici finit la dita professo isque fora a la cantonada del lloch ont estava feta la cava per posar la primera pedra que es devant lo carrer dels Telles ahont devallaren lo dit senyor archabisbe y los honorables consellers y lo mestre de cases: e preparada la pedra se havia de posar en lo dit canto per lo dit senyor archabisbe Miralles foren dites las oracions y benediccions pertanyents: las quals finides maestre Bertran Dezvalls conseller en cap en nom y per part de la present ciutat posa la primera pedra en son lloch donant principi a la dita obra en nom de la Santissima Trinitat pare fill y sant esperit y a honor y gloria de la santissima creu y de las preciosas santa Eulalia y santa Ana y de tots los sans de paradis que vullan supplicar a la divina Magestat vulle infundir la sua beneita gracia a la obra del dit studi y apres a la institucio de aquell al seu sant servey amen.
- En otro dietario dice asi:
- En aquest present any (1535) per algunas personas devotas y Iletradas mogut per lo sant Esperit fonch fet ofertas als consellers de algunas rendas e pecunias contans per fer un estudi general en la present ciutat: y entes per los conselles lo tal benefici per la cosa publica feren eleccio de persones de tots staments per concertar lloch y mestres y llissons hoc encara per anar per la ciutat per cercar major caritat: e lo dia de sant Llorens a 10 de agost entre la renda que la ciutat tenia ab antiquo que eran 150 lliuras per lo estudi fonch trobat tenir 500 lliuras de renda y mil lliuras comptans passadas per obrar lo colegi. Las ores dit dia per lo consell de cent jurats fonch deliberat y donat lloch per dit estudi o collegi al cap de la Rambla del portal de Sant Sever hon se pesaba la palla fins al portal hon se posaben los bergans braçers: en lo jorn de sant Bartomeu comensaren a dar (dari : hay una i escrita más abajo en la línea) pedra y altre manobra ab molta cerimonia per obs de dita obra en tos temps. Apres anant en aument alavorens mudaren los bargans al portal de la Bocaria a la colsada de la torra envers mar e lo pes de la palla a la colsada de la altra torra del portal que diuen de la Verema.
- El cuerpo municipal o concejo de ciento de Barcelona, a cuyo cargo corría la universidad literaria, le dio en seguida ordinaciones que se imprimieron en Barcelona por Jaime Cortey, librero, a 18 de julio de 1560. Concluida la guerra de sucesión, el rey Don Felipe V mandó trasladar esta universidad de Barcelona a la ciudad de Cervera, y destinó el edificio para cuartel de artillería y otras tropas, que al fin ha sido destruido para ensanche de la Rambla y apertura de la puerta de Isabel II.

clv-secret-10-alfon-iv-fol-10-25-enero-1453