Mostrando las entradas para la consulta Flix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Flix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de julio de 2020

VEGUERIA DE LEYDA. (FOCHS, Censo)

VEGUERIA DE LEYDA.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet

FOCHS REYALS.

Primo ciutat de Leyda. 1213.
Bell-loch. 53.

Alamus. 16.
Lesborges. 72. (Les Borges)
La Cugulada. 4. (Cogullada)
Castellot. 10.
Fochs poblats
dins lo territori de Leyda qui tenen torres. 5.
Rufia de la perroquia de Sent Lorenc de la ciutat de Leyda. 22.

Sanahuy de la perroquia de Sent Marti de la dita ciutat.
26. (Sanahuja)
Timinells. 42.
Almateylles de la perroquia de Sent Lorenç. 51.
Vilanova del Picat de la perroquia de Sent Gili de la dita ciutat. 37.
Loch de Vilanova. 18.
Lo Palau de la Orta. 8.
Loch Dorrit: reyal. 9.
Limiana: del merquesat. 51.

Vilanova de Maya: del dit merquesat. 99.
Loch de Castello de
Maya. 10.
Font Longa. 22.
Loch Darriot. 7.
Loch de Alos del merquesat ab La Nou e Matana. 57.
Loch de Baldemar: del dit merquesat. 16.
Camarasa ab lo seu batliu. 73.
Lorenc: en lo merquesat. 10.
Loch de Muntgay. 27.
Loch de Priva. 13.
Loch de Santa Linia: en lo dit merquesat. 29.
Loch de Cubelles: en lo dit merquesat. 89.

FOCHS DE CIUTADANS.

Primo Loch de Grealo: qui es den Bernat Grayla ciutada de Leyda. 8.
Puigvert: del hereu den P. Despens de Leyda. 13.
Pradell: qui es den Johan Cabreçer (o Cabrecer) ciutada de Leyda. 9.
La Torra den Broch: qui es den Jofre de Brassarola de Leyda. 5.
Mayals: qui es del honrat En Johan Mercer ciutada de Ceragoça
(ab Tortosa). 83.
Loch de Flix: qui es den Bernat
Bosch ciutada de Leyda (ab Tortosa). 35.
Mas de Flix: qui es del dit En Bosch (ab Tortosa). 5.
La Palma: del dit En Bosch (ab Tortosa). 27.
Loch de Peal: den Bertran des Vall ciutada de Leyda. 7.
Loch Daltano: qui es dels hereus den Johan de Barriach quondam ciutada de Leyda. 12.
Loch de Sunyer: qui es dels dits hereus. 18.
Loch de Alfeç: dels dits hereus. 23.
Loch de Tabach: dels dits hereus. 3.
Loch de Reymat: qui es den P. de Muntanyana ciutada de Leyda. 10.
Loch de Suchs: del dit P. de Muntanyana. 17.
Loch de Bertran: den Francesch de Naves. 5.
Mollaruça: qui es den Berenguer Moliner ciutada de Leyda. 30. (Mollerussa, Mollerusa)
Loch de Farandella: qui es del dit Moliner. 16.

Bellfort: qui es den Thomas Calbet ciutada de Leyda. 3.
Loch de Soes: qui es den Francesch de Sent Merti ciutada de Leyda. 44.

Loch de Vimpelech: qui es den Berthomeu de Sent Marti de la dita
ciutat. 17.
Muntoliu: qui es den Bertran Navarra de la dita ciutat. 22.
Loch de Vinfaren: qui es den Muntserrat 
Romeu ciutada de Leyda.12.
Loch de Lomatra: qui es den Nicholau sabater de Leyda. 15.

Loch de la Torra Grossa: den Domingo de Muntsuar ciutada de Leyda. 24.
Matxarra: qui es de la muller den A. Cortit quondam ciutada de Leyda. 6.

Trigel: de la dita dona. 4.
Muntroig: qui es den Anthoni Massanet. 16.
Miravall: qui es de la muller den Arnau de
Riusech ciutada de Leyda. 7.
Puig-gros: qui es de la dita dona. 20.
Loch de Molons: qui es den P. Janer ciutada de Leyda. 4

Almanar: den P. de Carcassona de Leyda. 113.
Lo mas qui es den G. de Nogeres: qui es den Johan Merces
(Mercer más arriba) ciutada de Ceragoça (ab Tortosa). 3.
Vilaplana: den P. Arlovi ciutada de Leyda. 8.
Benavent: qui es den G. de Muntchada de Leyda. 9.
Blanchafort: qui es den Juifre de la Bracerola savi. 15.
Loch de Sent Adria: den P. Cadella. 9.
Pradell: den Simon de Torres de Leyda. 11.
La Torra de Santa Maria. 9.

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo Loch Daspa: qui es del bisbe de Leyda. 15. (Non + Aspa : Nonaspa, Nonaspe)

Vallmanya: del dit bisbe. 5.
Cugull: del monastir de Poblet. 16.
La Manresana: del dit monastir. 3.

Sisquela: del dit monastir. 10.
Loch dels Torms: del dit monastir. 11.
Lo Solarac: del dit monastir. 9.
Loch de la Grange: del abat Descarp. 12.
Loch Dalbatarra: del monastir de Bonrepos. 12. (Albatàrrec)
La Joncosa: del abat de Poblet. 35.
Loch de les Beçes: del dit monastir. 12.
Loch Dalbages: qui es del monastir de Poblet. 12.
Loch Dalfarras: de la abadessa de Sent Ilari. 12. (Alfarrás, Alfarràs)
Loch de Malcoreig: del abad Descarp. 19.
Juneda : qui es del vescomte de Vilamur. 45.
Ceros: qui es del noble En Notich de Muntchada. 52. (Seròs, Serós)
Itona: qui es del dit noble. 71.
Vilasecha: del dit noble. 6.
Loch de Gorfa: del dit noble. 5.
Loch de Cologe: desgleya e de cavallers. 28.
Castelldasens: qui es del noble En Jacme de Pallars. 43.
Castellot: qui es del dit noble.
11.
Castell Darbecha: del dit noble En Jacme de Pallars. 68.

Benavent: de la Seu de Leyda. 1.
Alcarras: qui es de Mossen En Francesch Sent Climent. 114.
Granyenela: del dit Mossen Francesch. 5.
Montagut: del dit Mossen Francesch. 30.
Lardecans: qui es del dit Mossen Francesch. 22.
La Rocha: qui es del dit Mossen Francesch. 22.
Granadella: qui es de Mossen P. Moliner. 79.
Torres Beces: del dit Mossen P. 19.
Granyana: qui es del dit Mossen P. 14.
Bovera: qui es del dit Mossen P. 10.

Loch de la Pobla de la Bella Guarda: qui es del dit mossen P. 6.

Padros: qui es del dit mossen P. Moliner. 16.
Margalef: qui es de mossen R. Sa Costa. 12.
Loch de Vinferre: den Gerau de Requesens canonge de Leyda. 6.
Loch de Alendir: de Mossen G. Berenger Dolzinelles. 8.
Artea: dels hereus de Micer Francesch Roma. 19.
Loch de Muntçomis e de la Foradada: dels dits hereus. 29.
Loch de Muntclar: dels dits hereus. 11.

Loch del Estor: dels hereus den A. Ces Comes de Borriach quondam. 5.
Torra Serona: den G. Berenger Dolzinelles cavaller. 8.
Castello de Farfanya: de la Comtessa Durgell. 152.
Loch de Endani: qui es den P. de Nogueres donzell. 2.
La Torra dels Homens: qui es den P. de Puigvert donzell. 1.
Vila del Algerri: de la dita Comtessa. 72.
Loch del Boix: del Comte Durgell. 9.
Vila Dager: del dit Comte. 88. (Ager)
Loch de Font de Pou. 12.
Loch de Vilanova: del dit Comte. 3.
Loch de Oreners: den Berenguer Josa donzell. 6.

Loch de Sent Just: del dit Berenguer de Josa. 7.
Loch de Milla: del Comte Durgell. 15.
Loch de Claramunt: del dit Comte. 7.
Loch de Muntassor: qui es del dit Comte. 3.
Loch Dalberola: qui es den Fluvia. 5. (Alberola)
Loch de Os: qui es del dit Comte. 54.
Loch de la Figuera: den Puigvert donzell. 3.
Loch de Peraxons ab Manyanell: den Johan de Muncada donzell. 12.
Loch Vilues: del Comte Durgell. 10.
Grealo: del dit Comte. 4.
Castell de Muntmagastre: del dit Comte. 26.
Loch Domers: den P. Claramunt donzell. 1.

Agramunt: del Comte Durgell. 67. (Acrimonte, Acrimontis)
Claret. 2.
Puigvert: del dit Comte. 15.
Florejachs: den Berenguer de Josa. 4.
Ciyes: del dit Berenguer. 4.
Oliola e lo terme: del dit Comte. 12.
Cabana bona: den Canet. 5.
Guardiola. 3.

Cocto: dels hereus den P. Duluja. 4.
Sero: den P. Ramon de Camporelles. 9 ?
Lo donzell: del dit P. Ramon. 11.
La Sentiu: den Jacme de Meya. 12.
Malfeyt: den Ramon Mecha. 6.

Ciutat de Balaguer. 344.
Ramoneda: den Bernat Torra. 3.

Tiurana: del Comte Durgell. 10.
Vilaplana: del dit Comte. 2.
Miralpex: den Gispert de Ribelles. 3.
Rialp e la batlia: del dit Ribelles. 11.
Perampla ab la batlia: qui es den Bernat de Peramola. 22.
Taranau: den Ferrer Dabeya. 5.
Paracolls: den Jacme de Meya. 5. (Paracuellos)
Lochs de Luças e de Levanta: del dit Jacme de Meya. 12.
Castellnou: qui es de mossen Berenguer Daier. 3.
Loch de Bavall. VIII.
Loch de Cardet VII.
Loch Disirch. VI.
Buant Serni. V.
Lochs de La Guardia de Xus Ventola Vilva Rens Sent Johan de Geronella XVIII.

Loch de Macivert Dorta de Castella e del Pont de Suvent. XII.
Tots aquests son del abat de Laox: son en summa. 56.
Loch de Mercenau: den P. de Torra donzell. 3.
Loch Descallar: del Merques de Bilena. 4.
Vilanova de Castell Pages: del Spital de Sent Johan de Jherusalem.
10. (La orden militar y religiosa del Hospital de San Juan de Jerusalén)
Loch Dartesa: del dit Spital. (Artesa). 29.
Loch de Madrona: del dit Spital. 6.
Loch de Umetllo: del dit Spital. 18.
Castell de Torres: del dit Spital 50.
Loch de Urxea: del dit Spital. 5.
Loch de Gudenell: del dit Spital. 26.
Calaterra: del dit Spital. 11.
Loch de Gebut: del dit Spital. 24.
Loch de Corbins: del dit Spital. 19.
Loch de la Torra de Maho: del dit Spital. 19.
Loch de Les Cases de Corbins: del dit Spital. 17.
Loch de La Torra Ferrera de Sagria: del dit Spital. 11.
Loch del Canic: del dit Spital. 2.
Loch de Rossello: del dit Spital. 9.
Loch del Guayre: de la prioressa Dalguayre. 109.
Loch de Ratera: de la dita prioressa. 15.
Loch de Vilanova de Sagria: de la dita prioressa. 21.
Castellnou: den P. de Sent Merti. 5.
Les Cases de Aguilo: del abat Dager. 2.
Loch de La Menla: del dit abat. 7.
Loch de La Regula: del dit abat. 11.
Loch de Cas: del dit abat. 5.
Loch de Couta: del dit abat. 4.
Loch de Sent Lorenc: del dit abat. 4.

Loch des Comu: del pabordre de Mur. 3.
Loch de Bellmunt: del monestir de Poblet. 7.
Burcenich: del dit monestir. 14.
Loch de Les Ventoses: del Orde del Spital de Sent Johan. 4.
Val-llobera: del abat de Bellpuig. 8.
Bellfort: del Orde del Spital de Sent Johan. 5.
Loch de Gaten: den Guillem de Muntchada. 4.
Sauro: qui son den Ramon de Josa. 6.
Item en lo dit loch de Sauro qui son del pabordre de Solsona. 7.
Augem: den Ramon de Josa. 2.
Altes: den Ramon de Josa. 2.
Mirambell: den Berenguer Ça Costa donzell. 2.
La Portella: del dit Berenguer. 2.
Castell de Salavert: den Salavert donzell. 2.
Castell Dalmenara: de Mossen P. Ramon Ça Costa. 2.
Castell de Muntale: den Tudella donzell. 1.
Castell de Tarrasso: de mossen P. Ramon Ça Costa. 3.
Castell del Mesor: den Berenguer de Ribelles. 6.
Castell de Bellstar: del dit Ribelles. 11.
Castell de La Rapita: de madona den Cervera. 4. (Rápita)
Castell de Timonal: den P. Cortit donzell de la dita vegueria. 9.
Castell de la Saydia: den P. Cortit donzell. 7.
Castell de Filela: den Francesch Morell donzell. 11.
Castell de Vallfogona: den P. Cortit. 12.
Castell de Lineola: del Comte Durgell. 30.
Loch de Planelles: de Vegueria Dagren. 3.
Castell del Planal den Fexes: del dit Comdat Durgell. 4.
Puigvert: den Luis de Mur. 2.
Loch de Menargues: del Vescomte Durgell. 42.
Loch Dalbesa: del Comte Durgell. 97. (Albesa)
Castell de Tartareu: del dit Comte. 18.

Summa major dels fochs de la dita Vagueria de Leyda. 5622.

viernes, 25 de septiembre de 2020

16 DE FEBRERO.

16 DE FEBRERO.

Después de varios acuerdos relativos a la paga que debía hacerse a los embajadores de los salarios que hubiesen devengado, se dio cuenta de las siguientes cartas:

Mossenyors reverendissim e molt magnifichs. (plural, singular, plural)
Com per obehir e prest exequtar la comissio per vosaltres e per lo Principat de Cathalunya a mi feta e encara les multiplicades requestes vostres jo sie partit de aquexa ciutat molt cuytat desacompanyat e sens haver compliment de res que mester hagues e ab sola bestreta de DCC florins e vista la condicio mia e encara lo ofici o presidencia per vostres grans reverencia e magnificencies (singular, plural) a mi acomeoada la dita bestreta sols per encavalcar e armar a mi e a la mia gent bastar no pux e som forçat si bon compliment vull donar a la capitania de meus e vostres jo haja diners ab los quals puxe fer lo exercici e dar compliment tal com se pertany a la dita empresa a lahor de Deu e servey e honor del dit Principat e vostre. E com ara a present no hage diners meus vos vull pregar afectuosament vos placia afegir a la dita bestreta mil cinch cents florins car com dit he sens aquells o poch menys a mi es impossible complidament fer lo degut e lo que desig (lo que deseo; lo que desicho; “el que desitjo?”) de aço. Mossenyors seran a vostres grans reverencia e magnificencies micer Raphel Cavaller e En Dionis Çariera als quals sius plaura dareu fe e crehença del que per part mia vos explicaran.
E mes perque lo negoci mils e pus pertinentment jo prosseguir pusch vos placia per los correus que a vostres LX embaxadors fareu jo hage letres vostres de aço que de aquells sereu avisats e provehireu e per semblant aquells me scriven. E sia lo Sant Sperit en guarda de tots. Dada en la vila de Agualada a XIII de de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. - Als molt reverent (singular) e magnifichs los diputats del General de Cathalunya.

Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Dues letres closes he rehudes de vostres reverencies e una patent que mes stada presentada de deu del present ab les quals mes scrit e manat que tots navilis e fustes que de present son e apres encara arribaran açi faça detenir que no partesquen ab grans manaments e penes levantlos les veles e timons e fahenthi totes altres provisions necessaries fins per vosaltres hi sia en altra manera provehit e fassa pendra sagraments e homenatges dels patrons e scrivans de la nau den Prats e del balaner den Barthomeu Rodrigues a pena de deu milia florins que apres sien carregats e desempatxats dreta via iran aqui ne partiran sens vostra licencia Ies quals coses axi com he pogut he deduhides a exequcio e al scriva de la dita nau lo qual ses trobat en aquesta ciutat appellat Caselles he donada la letra (femenino donada, letra, lletra, carta) que venia ab les letres dessus dites e ha prestat sagrament e homenatge e encara sots pena de deu milia florins que carregats e desempatxats que sien dreta via sen hira aqui ab la dita nau. E he fet anar lo sotsveguer de aquesta ciutat anar a pendre semblant sagrament e homenatge e pena de deu milia florins del patro de la dita nau al qual axi matex he feta portar la dita letra a ell feta e encara per fer e pendre semblant sagrament e homenatge del patro e scriva del dit balaner lo qual dit sotsveguer es partit per dar exequcio e bona spedicio en les dites coses. E mes he fet manament als taulers del General que no spatxen negunes fustes e fare tenir tots navilis e fustes que acis trobaran ab tota aquella millor cura e diligencia que pore per tots aquells remeys que necessaris seran axi com scrit e manat per vostres reverencies per les quals so prest tots temps fer lo que a mi sia possible. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio e manament de vostres reverencies molt prest Guillem Jorda loctinent de diputat local en la ciutat de Tortosa.

Al molt reverent honorables e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de gran providencia mossenyors. Los prohomens de la vegaria de Gerona fora la ciutat se son meravellats com han sabut haveu scrit als jurats de la dita ciutat e a altres lochs del bisbat de Gerona demanant cert nombre de homens ballesters e empevesats com no haveu axi matex scrit als procuradors de la dita vegaria e aço per tant com en aquella ha homens be abils en tals coses. Per tant En Narcis Serra (como el que fue ministro, “me voy a comprar un de tanque con de lucecitas de colores) de parroquia de Sent Gregori de la dita vegaria vuy sol procurador com dos altres sos companyons no ha molt son passats desta vida tramet per aquesta raho aqui a vosaltres mossenyors En Johan Negre de Camplonch (Campolargo; camp llarc, camp llarg) de aquella matexa vegaria portador de la present lo qual conferra ab vostres providencies de aquestes coses. Perqueus placia donar a aquell fe e crehença en les coses queus dira per part mia e de la dita vegaria. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. Scrita en Gerona a XII de febrer del any Mil CCCCLXl. - Qui en gracia e rnerce de vosaltres mossenyors se recomana Narcis Serra procurador dessus dit.

Als molt reverent honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent honorables e molt savis senyors. Entes havem que lo noble don Jofre de Castre qui es castla (castellano : castellán : castlà : català o catalá o catalan o catalán) de aquesta vila pendrie sou e sera asoldedat de vostres reverencies ab cert nombre de gent darmes a cavall. E per quant aquesta vila es una de les del Principat de Cathalunya e es clau de totes aquestes circunstancies e es construhida entre algunes viles e lochs qui algun tant han hoy (oy; odi; odio) a la dita vila axi com a Montblanch qui es del infant Balaguer per semblant Tarrega qui es de la Reyna e altres diversos lochs e com nosaltres hajam entes per expedicio del negoci contengut en certes vostres letres de trametre la host de la present vila o certa part de aquella per recuperacio e liberacio del lllustrissimo Primogenit Darago cert nombre de gent que prenen summa en sus doscents e encara ab summa diligencia encercam si necessari sera trametreni mes e com lo buch de la present vila sia molt gran e la poblacio qui per mortaldats qui per bandositats qui per sterilitats de temps sie molt de nombre diminuida vos supplicam sie de vostres reverencies e honorables savieses voler prometre e scriure al dit don Jofre de Castre vosaltres esser contents e venir be que ab lo dit sou que pren anant a la dita host prenga stant aci dins Cervera no pas com a capita mas tan solament com a privada persona qui ab nosaltres ensemps sia guarda de la present vila a fi que de les dites coses puxam ne donar raho a Deu principalment e apres a nostre Rey e senyor com demanats ne serem. E sera cosa molt reverent honorables e molt savis senyors queus ho reputarem a gracia molt singular. E sie la Sanctissima Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera a Xllll de febrer any Mil CCCCLXI. - Molt reverent honorables e molt savis senyors a vostra honor apparellats los pahers de la vila de Çervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. La jornada de la present a les set hores ans de mig jorn havem rebuda letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de deu del present mes avisantnos com per letra dels embaxadors de aquest Principat dieu haver de cert lo Senyor Rey secretament seria exit de Leyda e vengut a Fraga de continent partit ab la Senyora Reyna portantsen lo Senyor Primogenit e tirants la via Darago e com les hosts de Leyda e de Cervera eren exides seguint lo cami per lo qual lo dit Senyor Primogenit es portat e com la jornada de la dita letra les banderes reyal e del General son exides daquexa ciutat ab molta gent e com no freturejau de gent de peu eus es vist no deure traure gent de assi e quels cent homens de peu que demanaveu no partesquen e com per al negoci es menester gent de cavall pregantnos que al de nosaltres en cap plagues ensemps ab lo diputat local al qual ne scrivits (occitano; ne escriviu o escribiu; escrivís) fer acordament de quants homens a cavall haver se pusquen (se puedan; se puguen; es puguin) juxta la forma al diputat local declarada segons en vostra dita letra a la qual nos referim largament es deduhit.
E rebuda la dita Ietra e legida aquella tan prest en hun punt ses parada la taula a la casa del General e treta la bandera e feta la crida segons la forma declarada al dit diputat local lo qual ensemps ab lo cap de nosaltres seu (seure; sentarse; assentás) en la dita taula parada e continuament seura per fer lo dit acordament de quants homens a cavall haver se poran (se podrán; es podran). La partida e desempatxament dels cent homens de peu que demanavets (occitano; demanáveu, demanáeu; demandabais: pedíais) e per dita letra nos scrivits (mos escriviu o escribiu; nos escribís) no haver dells necessari fem cessar donant orde en haver los dits homens a caval. E la Potencia increada molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors sia proteccio vostra. Scrita en Perpinya a XIII de febrer a vuyt hores de mig jorn del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Honorable senyer. Per quant no sabem en cert la persona del Senyor Primogenit hon es portada volem eus dehim e manam que continent que les presents rebudes hajats (occitano; recibidas hayáis; haigau ressibides; hajau) cureu haver cautament e secreta una discreta persona de la qual rebut jurament de haversi diligentment e be trametau aquella la via de Casp o de Morella ço es aquella via hon hajats nova que lo dit Senyor Primogenit sia portat e si aqui no haveu nova tiren dites persones les que trametreu la una la via de Casp laltre de Morella per millor spatxar e hajen manament e carrech de excullir e explorar lo dit Senyor Princep hon sera e de entremetres la força e castell hon sera mes com sta provehida ne armada ne ab quinas gents e de totes les circunstancies que son en aquest negoci car si persones son discretes per si matexes veuran e conexeran lo de que se deuen entremetre e scrutar e tornants a vos e feta per ells a vos relacio de tot ço que per ells sabreu e sentreu axi de la força hon lo dit Senyor sera com encara del parlar de les gents de la vila o loch hon sera lo dit Senyor Primogenit qual ajuda o defensio entenen fer e de nova de gent darmes de Arago o daltra part nos rescriviu de continent per correu volant. Per semblant volem trametau altra persona ab la matexa disposicio e ab lo dit jurament a la ciutat de Valencia la qual haja carrech de sentir e excollir lo ques faça en la dita ciutat e les voluntats del poble de aquella. E si barons ne altres gents fan alguna gent darmes a perturbar la liberacio de la persona del dit Senyor Primogenit e del queus reportara nos scriureu per correu prest avisant quiscuna de les dites spies que sien prestes en desempetxar e donar recapte en lo quels acomanareu per manera que presta resposta de vos puxam haver. E si haveu aqui la nova certa hon sera lo dit Senyor Primogenit de aquella nos scriviu. Dareu cura e diligencia en tot aço queus comanam segons se confia de vos. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa e Castellania de Emposta e loch de Flix.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es stat scrit e manat al diputat local de aqui trametra algunes persones en certs lochs per saber e sentir algunes noves. En apres per certs sguarts havem deliberat e axi scrit e manat al dit diputat local que trameta les dites persones a consell vostre e no en altra manera. Ell ne comunicara ab vosaltres. Placiaus attendre que les persones sien discretes e hajan disposicio a la cosa car per quant lo fet es de molta importancia havem deliberat que sia fet ab consell vostre e no en altra manera. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Per altra letra dada lo die present vos havem scrit e manat tramatesseu una persona o dues per saber e sentir hon se troba lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e per semblant altra persona a la ciutat de Valencia per saber noves della segons en la dita letra haureu vist. Apres per certs sguarts havem deliberat que trametau les dites persones ab consell dels procuradors de aquexa ciutat e aquelles tant solament que ells conexaran sien dispostes a la cosa e no altres. E de aço scrivim als dits procuradors comunicanne ab ells e fenho (ni comunicant ni fent) a lur consell e no en altra manera. Dada en Barchinona a XIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer rebedor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Perque pus promptament se puga dar (se pugue doná; es pugui donar; se pueda dar; dar : donar, te daré : te donaré) compliment a la armada que nosaltres e aquest Principat fem per la liberacio del lllustrissimo Primogenit de la Majestat del Senyor Rey vos encarregam e manam que façau instancia ab lo veguer e pahers de aquexa ciutat de Leyda que de aquelles persones qui no volran anar e acordar si en la dita armada e hauran rocins e arnesos e algu dels acordats volran haver e comprar dels dits rocins e arnesos aquells extimats mediant jurament per persones dispostes a fer la dita extima los sien levats e dats a aquells acordats quils volran pagant ells la quantitat que sera extimada. E si obs sera de part ne feu requesta al veguer e altres a quis pertanga. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen En Bernat Daltarriba donzell veguer de Gerona.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella havem delliberat en totes maneres vos vingau e partiau (riau riau. En chapurriau: vingau o vingáu, vinguéu o vingueu; partigau o partigáu, ixcau o ixcáu) de aqui dins sis dies apres que la present vos sera presentada per lo diputat local al qual ne donam carrech e no sap lo temps queus prefigim per les rahons queus scrivim. E per ço guardau noy hagues falla car axi vos ne requerim. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sent Çeloni diputat local en la vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda ab la informacio quens haveu enviada.
Axi matex ne havem hauda una del dit veguer a la qual li responem. Manamvos per ço encara que sia closa la li presenteu ab lo scriva de vostra diputacio quen fassa acte e enviaulons. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer ciutada de Barchinona receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell son stats assignats e donats consellers al capita general del exercit entre los altres frare Spitles comanador de Berbens mossen Luis de Monsuar paher de Leyda a mossen Francesch Andreu embaxador de Perpenya e al capita de la gent de peu En Bernat Johan Çacirera e Nandreu Bisbal donzells als quals havem scrit e dit que per vos sera donat a quiscu dells servint al mester sou de home de cavall ço es LXXXX (IX, 90) florins corrents per tres mesos. Venguts donchs ells aqui e prestat jurament de servir o de be consellar los capitans fareulos la dita paga. Mes vos trametem trellat de la crida del acordament perque la tingats e siats (tengáis y seáis; tingueu y sigau o sigueu) de aquella avisat en tot lo queus occorrega. Encara vos trametem trellat de la nomina de tots los acordats de cavall e de tots los capitans de cinquantenes e conestables de XXV de gent de peu. Volem eus encarregam ab summa diligencia entenats (occitano: entengau, entenau, entengueu; entended) e doneu orde se face (se faigue; se haga; es faci) mostra de la dita gent axi de cavall com de peu e signantment de la de cavall e attentament guardareu en los que no son venguts aci com es daquells del camp de Tarragona e fareu memorial dels qui mancaran a la dita mostra attenen (atendiendo; atenent; atenén) que molts de Leyda han pres sou de cavall e per ço guardau be que servesquen e que sie fet de tot memorial a fi que barat noy haja. Mes vos avisam com de present vos trametem cinch milia florins dor per be supplir al pagament del sou ques haura a fer aqui e altres coses occorrents. Avisaunos de totes les noves que sien aqui axi de Arago com de altres parts pregant e encarregantvos per quant sou persona a qui Deus ha comanada industria y (y griega o grega) discrecio vullats entendre en totes coses que sien ben avenir del exercit a salvament de aquell e honor del Principat segons nosaltres e tot lo consell molt confia de vos. Trametemvos letra de crehença als pahers de aqui en ço queus occorrega. Dada en Barchinona a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e molt savis senyers. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella vos responem que no stigau en algun redupte de aqueix vehins quens haveu nomenats car nosaltres som certs que noy ha causa per la qual duptar vos convinga e lo Principat de Cathalunya es per defensarvos dells e si lo cars occorria siau certs que nous falliria. No cessa donchs la gent de peu que no faça sa via ne per semblant don Jofre de Castre no romangua aqui abans seguescha lo exercit car lla occorre la necessitat del e de tot lo sforç que fer si puga. E aqui per gracia de Deu nous cal star en redupte. E sia molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich mossen Galceran de Requesens cavaller portantveus de Gobernador (gobernador con b, governador con v) general en lo Principat de Cathalunya los deputats del dit Principat residents en Barchinona salut e honor.
Recordeus per altres nostres letres havervos request en virtut dels sagrament e homenatge que havets (occitano: habéis; habeu o habéu) prestats de obtemperar e exequir nostres requestes sens dilacio consulta e consell que per quant era necessaria vostra presencia en la present ciutat per afers tocants aquest General e generalitat de aquell vinguesseu en la present ciutat. Ara per certs sguarts a nosaltres justament movents harem deliberat vostra venguda al present sia deferida pero que vos fassau residencia en loch que com los afers de les dites generalitats occorreran o hauran obs vostra presencia se puga haver. Per aço ab la present vos requerim sots virtut del dit sagrament e homenatge que haveu prestat segons es dit de obtemperar nostres requestes e exequtar aquelles que vos no partiau del loch e terme de Altafulla o tres legues entorn sens nostre licencia axi que com segons es dit vos pugam haver com lo cars e necessitat occorrera per los afers de les generalitats. Dada en Barchinona a XVI de febrer en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

domingo, 22 de diciembre de 2019

índice, tomo IV, Colección, documentos inéditos, ACA

Índice de los documentos y demás materias que comprende este tomo. 

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón


(Se omiten las páginas porque no coinciden en este formato: word, Openoffice, html)

INTRODUCCIÓN.

I - Testamento del conde de Barcelona don Ramón Berenguer 3°, en el que, después de
ordenar varios legados y otras disposiciones de menor importancia, nombra heredero de sus estados de Cataluña a su primogénito don Ramón Berenguer 4°, y dispone de su condado de Provenza a favor de su hijo segundo, don Berenguer Ramón.

II - Testamento otorgado por el rey de Aragón don Alfonso el Batallador, con el cual instituyó herederos de su reino al Santo Sepulcro de Jerusalén, a los religiosos hospitalarios y a los
templarios, por iguales partes.

III - Convenio del conde de Barcelona don Ramón Berenguer 4° con Gauceberto de Peralada y los hermanos Raimundo y Aimerico de Torrelles, sobre la encomienda, custodia y bailía de la villa de Peralada, y feudo de Prats.

IV - Otro del mismo conde con Guillermo de Cornellá, sobre la encomienda del castillo de dicho nombre.

V - Donación de dicho castillo de Cornellá, otorgada por Majencia y su hijo Guillermo a favor del conde.

VI - Donación del castillo de Barberá, otorgada por el conde, de acuerdo con sus barones, a favor de la milicia del Templo, para cuando se estableciese esta en sus dominios.

VII - Homenaje que Raimundo Bernardo prestó al conde de Barcelona por el castillo de Castell-Adral y otros feudos.

VIII - Otro homenaje que Guillermo Raimundo de Berga prestó al conde por los castillos de Peguera, Figols, Valmaña y Torredella.

IX - Estatuto otorgado por el conde a favor de la iglesia de San Juan de Ripoll.

X - Carta-puebla de Artasona, concedida por don Alfonso el Batallador.

XI - Privilegio otorgado por el conde y San Olaguer, a favor de los templarios que debían establecerse en los estados de Aragón.

XII - Testamento de Berenguer de Moncada.

XIII - Donación de unas casas sitas cerca del Regomir, otorgada a favor de los templarios por Bernardo Raimundo de Mazanet y su hijo Berenguer.

XIV - Sentencia dada por el obispo de Barbastro en la controversia que tenía el abad de San Clemente con el de San Martín.

XV - Homenaje que Guillermo Raimundo, hijo de Inés, prestó al conde don Ramón Berenguer.

XVI - Convenio del mismo conde con Guillermo de San Martín y su mujer Beatriz, con el que aprueba su casamiento y les concede el feudo de Moncada, por el cual, y por los de Monbuy y Montornés, le prestó dicho Guillermo el correspondiente homenaje.

XVII - Otro convenio entre dicho conde y el senescal Guillermo Raimundo, con el que terminaron las
cuestiones que se debatían entre los dos sobre las aguas de los molinos de Moncada y Barcelona.

XVIII - Partición de bienes entre Guillermo Raimundo y su mujer Beatriz, por razón del divorcio que había sido declarado por el arzobispo de Tarragona.

XIX - Concesión en feudo de los castillos de Tudela, Sobreporta, Torelló, Tona y algunos otros, otorgada por el conde a favor del mencionado Guillermo Raimundo.

XX - Donación del diezmo de las parias que el conde don Ramón Berenguer percibía en España, otorgada a favor de Diosdado.

XXI - Privilegio concedido a los vecinos de Uncastillo por don Ramiro, rey de Aragón, ratificado por el conde de Barcelona don Ramón Berenguer, y confirmado por el rey don Juan 1° en 1389.

XXII - Donación de la ciudad de Tortosa, para cuando se conquistase, otorgada por el conde a favor de Guillermo de Monpeller.

XXIII - Concordia entre los condes de Barcelona y Ampurias, seguida de la concesión en feudo de los castillos de Cerset, Terrat y otros, otorgada por el primero al segundo.

XXIV - Donación del reino de Aragón, otorgada por don Ramiro a favor del conde de Barcelona.

XXV - Juramento de fidelidad que por orden del mismo don Ramiro prestaron al conde todos los vecinos de Huesca.

XXVI - Ratificación de la donación otorgada por don Ramiro a favor del conde.

XXVII - Orden del mismo don Ramiro, para que en adelante todos los que habían sido sus vasallos obedeciesen al conde de Barcelona.

XXVIII - Convenio entre el emperador de España, don Alfonso, y el conde de Barcelona, sobre el repartimiento de las tierras del rey de Pamplona, don García.

XXIX - Concesión de unas casas en Agramunt, otorgada a favor de Ramón Arnau por los condes de Urgel, Armengol y Elvira, con aprobación de su hijo.

XXX - Escritura con que el conde de Barcelona y príncipe de Aragón cedió a Reverter el vizcondado de Barcelona, el feudo de Piera y de algunos otros castillos.

XXXI - Donación de los bienes de Abin-Sila, en el término de Aranda, otorgada por el conde a favor de Íñigo Sánchez de Burbachana.

XXXII - Cesiones que los caballeros del Santo Sepulcro y los Hospitalarios otorgaron a favor del conde, de la parte del reino de Aragón que a cada uno les pertenecía en virtud del testamento de don Alfonso el Batallador.

XXXIII - Donación de los bienes de Abein-Sordo, hecha por el mismo conde a García Garcez.

XXXIV - Homenaje prestado al conde por Galceran de Sales, hijo de Ermesinda.

XXXV - Donación de unas casas en Barbastro, otorgada por el rey de Aragón, Pamplona, Sobrarbe y Ribagorza, don Pedro Sánchez, a favor de Galindo Garcez.

XXXVI - Confirmación de la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro hicieron al conde de Barcelona, de la parte del reino de Aragón que les había dejado don Alfonso el Batallador.

XXXVII - Testamento del obispo de Barcelona, Arnaldo, otorgado antes de emprender su viaje a Jerusalén.

XXXVIII - Debitorio de quinientos sesenta maravedises y cien libras de plata, otorgado a favor de Guillermo Mainardo por el conde de Barcelona, príncipe de Aragón y marqués de Tortosa y Lérida.

XXXIX - Venta de una almolacenia, hecha por el conde a favor de Arnaldo Pérez de Arcos.

XL - Sentencia dada por la curia o tribunal del conde en el pleito de Guillermo de Castellvell con Poncio Pérez de Bañeres.

XLI - Convenio de Domingo Perdiguero con Ferrer de Benebar y García de Oiarda, acerca del castillo de Alhozerein.

XLII - Empeño de una tierra en Viladecans, otorgado por el conde a favor de Guillermo Suñer.

XLIII - Fundación de la orden del Templo en los estados del conde, y donación que se les hizo de los
castillos de Monzón, Moncayo, Chalamera, Barberá, Remolins y Corbins, junto con algunas otras rentas y derechos, para que dichos religiosos pudiesen mantenerse.

XLIV - Promesa de fidelidad que Geraldo Alemany hizo a su señor el conde de Barcelona. 


XLV - Juramento y homenaje prestado a dicho conde por el mismo Geraldo.

XLVI - Donación de una pardina en Barbastro, otorgada por el conde a su judío Zecri.

XLVII - Carta de hermandad y protección que los templarios concedieron a D. Perdiguero, D. Almoravech, G. Priavol y Ferrer de Benavar, por la donación que estos les habían hecho de la quinta parte de Alfoceya.

XLVIII - Donación de algunas heredades en Monzón, otorgada por el conde a favor de Beltrán, Geraldo, Sancho y Guillelmo de Belsa, Juan de Camporrells, Berenguer de Miravet, Domingo y Estévan de Soria.

XLIX - Encomienda de las castellanías de Piera y Cabrera, concedida por el conde a Guillermo de Guardia.

L - Donación de una parte del castillo y villa de Ciurana a Berenguer Arnau.

LI - Donación que el conde hizo a Guillermo Raimundo, del castillo y tercera parte de la ciudad de Tortosa, del castillo de Peñíscola y de las islas de Mallorca e Ibiza, todo para cuando se conquistase; y decisión de algunas cuestiones que se habían suscitado sobre dicha donación.

LII - El conde confirma a favor de Sibila, Alaman y Arnaldo Sord, la donación de unas casas que les había hecho.

LIII - Donación de una heredad en Consellos, otorgada por Fortuño Aznares a favor de Aznar Garcéz y de su mujer doña Oria.

LIV - Convenio entre el conde de Barcelona, don Ramón, y el de Urgel, don Armengol, en que el primero dio en feudo al segundo la tercera parte de la ciudad y territorio de Lérida, con reserva de la parte que
debía dar a los templarios; y el de Urgel prometió al de Barcelona ser su hombre fiel, y acudir como buen vasallo a sus huestes y cabalgadas.

LV - Empeño del señorío de Osor, otorgado por el conde de Barcelona a favor de los hermanos Guillermo y Otón de Moncada.

LVI - Capitulación concedida por el mismo conde a los moros de Tortosa.
(N. E. 13.12.2025: Ahora vas por la calle Moncada de Tortosa, y quizás te encuentres todavía con algún moro. El apellido Montecateno tiene muchas variantes, Moncada, Montcada, Montechateno, etc.)

LVII - Carta-puebla de Espluga Calva, otorgada por el conde a Porcel de Cervera y a otros, con reserva del noveno de todos los frutos.

LVIII - Carta-puebla que el conde de Barcelona y el de Urgel concedieron a los habitantes de Lérida.

LIX - Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el rey de Navarra, y capítulos para el matrimonio de la hija de este con el referido conde.

LX - Donación del castillo y villa de Albalat, hecha por el conde a la santa Iglesia de Zaragoza.

LXI - Carta-puebla y franquezas concedidas por el conde don Ramon Berenguer a los vecinos de Tortosa, y varios otros documentos sobre usos y costumbres de dicha ciudad, y disputas que esta tuvo con los templarios.

LXII - Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el emperador de España, don Alfonso.

LXIII - Debitorio de seis mil y cuatrocientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Ibiloci.

LXIV - Consagración y dotalia de la iglesia de San Juan de Ripoll.

LXV - Convenio de doña Teresa de Boria con el conde, sobre la potestad de su castillo de Boria. (Borja)

LXVI - Concordia celebrada entre el conde de Barcelona y los religiosos del Templo, sobre los castillos de Boria y Magallón, y algunos otros bienes que habían sido de Pedro Teresa.

LXVII - Sentencia dada por el tribunal del conde en el pleito que seguían los religiosos hospitalarios con Umberto de Basea, sobre la partición del feudo de Montesquiu.

LXVIII - Donación del castillo de Gallifa, hecha a favor del conde por Pedro de Massanet.

Donación del castillo de Gallifa, hecha a favor del conde por Pedro de Massanet

LXIX - Donación de la tercera parte de la ciudad y territorio de Tarragona, otorgada por el arzobispo Bernardo a favor del conde don Ramón Berenguer.

LXX - Dotalia de la Santa Iglesia de Tortosa.

LXXI - Sentencia dada en el pleito que el arzobispo y clero de Tarragona seguían contra Roberto y Guillermo de Aguiló.

LXXII - Carta de protección, otorgada por el conde a favor de la iglesia de Ullá.

LXXIII - Testamento de la reina doña Petronila, con el que instituyó heredero de sus estados al hijo que había de nacerle, dejando empero el usufructo al conde su marido para mientras viviese, y la propiedad para el caso de que dicho su futuro hijo falleciese sin dejar sucesión.

LXXIV - Escritura con la que Guillermo Ça-Noguera y su mujer María cedieron al conde el señorío de los bienes que poseían en Santa María de Cornellá y San Juan Despí.

LXXV - Donación de Santa María de Moyá, otorgada por el conde a la iglesia de Santa María del Estañ, con retención de un mercado y feria que estableció en dicho pueblo.

LXXVI - Donación de un campo en el término de Vilamejor, hecha por el conde a Arnaldo Pérez y a su mujer Ermesinda.

LXXVII - Donación del castillo de Mirabet con todos sus términos, que acababa de conquistar el conde, otorgada a favor de los religiosos del Templo.

LXXVII - Venta de la tercera parte de la ciudad de Tortosa, que pertenecía a los genoveses, otorgada
por estos a favor del conde, por precio de diez y seis mil seiscientos maravedises, aunque con retención de la isla de San Lorenzo y estipulando a su favor varios privilegios.

LXXIX - Donación de la villa de Godall, hecha por el conde a Guillermo de Copons.

LXXX - Donación de Patirella, hecha a don Ezo por don Sancho, rey de Navarra.

LXXXI - Homenaje y juramento de fidelidad que prestaron al conde de Barcelona los magnates del vizcondado de Bearn, por muerte de su vizcondesa Guiscarda.

LXXXII - Concesión en feudo del castillo y términos de Flix, hecha por el conde a Bonifacio de La Volta.

LXXXIII - Promesa que Guillermo Fortuñ hizo al conde, de presentarse y estar a derecho por su señorío de
Villafortuñ, siempre y cuando fuese requerido.

LXXXIV - Remisión de algunas prestaciones a que estaban sujetos los vecinos de San Julián de Vallfogona, otorgada por doña Almodis, vizcondesa de Bas.

LXXXV - Escritura con que el conde cedió a favor de San Jaime de Frontañá el señorío de todos los
bienes que aquella iglesia poseyese en el término de Ripoll.

LXXXVI - Debitorio de setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

LXXXVII - Relación que hizo don Lope, obispo de Pamplona, de cuanto había practicado para que fuesen
resarcidos al conde de Barcelona los daños que le había causado don Sancho de Navarra, por lo que se había entregado en rehenes a dicho conde, sometiendo el negocio a la decisión del arzobispo de Tarragona y obispo de Lérida.

LXXXVIII - Sentencia dada en el pleito que Poncio, abad de San Juan, seguía contra Raimundo de Maurella.

LXXXIX - Venta del castillo de Guardia con toda la montaña de Monserrat, hecha a favor del conde por
Berenguer Ça-Guardia, hijo del vizconde Reverter.

XC - Bula del papa Adriano 4°, aprobando las donaciones y concesiones hechas por el conde a los religiosos del Templo.

XCI - Convenio celebrado con el conde por el emperador de España don Alfonso y sus hijos don Sancho y don Fernando, sobre el repartimiento del territorio ocupado por los moros, y de los estados del rey de Navarra, don García.

XCII - Recibo de varios ornamentos y libros de liturgia pertenecientes a San Martín de Estopañá, que fueron entregados a Poncio por Guillermo de Agela.

XCIII - Donación de tres partes de Flix, otorgada por el conde a favor de Bonifacio y de su hijo Gasqueto.

XCIV - Donación de Cuevas de Remolins, Sena, Sijena y otros territorios que debían conquistarse de los moros, hecha por el conde a los religiosos hospitalarios.

XCV - Concordia para terminar las cuestiones que se habían suscitado entre el conde y el rey don Sancho de Castilla, sobre los estados de Zaragoza y Calatayud.

XCVI - Ratificación que hizo el obispo de Pamplona, de estar en rehenes en poder del conde; y promesa de excomulgar al rey y reino de Navarra, luego que hubiese vuelto a su silla, hasta que fuese indemnizado dicho conde y le fuesen devueltos a él sus castillos, por los cuales prometió ser fiel a don Ramón Berenguer.

XCVII - Donación de las villas de Roncesvalles, Urruoz y Ovano, con una heredad en Galipienzo, hecha por el conde a García Moravid.

XCVIII - Sentencia dada en el pleito que Poncio, abad de San Juan, seguía contra Galceran de Sales.

XCIX - Sentencia dada por el tribunal del conde, en el pleito que éste tenía con Pedro de Puigvert, en la cual se hace mérito de las expediciones militares del conde a Lorca, Narbona y Aragon, y del asesinato de don Ramón Berenguer Cap d´Estopa.

C - Otra larga relación del obispo de Pamplona, en la que manifiesta lo mucho que había trabajado en favor de las indemnizaciones debidas al conde de Barcelona por el rey de Navarra don Sancho.

CI - Juramento de fidelidad que Alberto de Petra prestó al conde por el castillo de Rocamur.

CII - Homenaje que Guillerma y su marido Bernardo de Vilar prestaron al conde por el castillo de Petra.

CIII - Ampliación del homenaje que antecede, hecha por los mismos otorgantes.

CIV - Juramento de fidelidad que Berenguer Reverter prestó al conde por el castillo de Guardia y montaña de Monserrat.

CV - Carta-puebla de Monforte, con la que fueron concedidos a sus vecinos los fueros de Zaragoza.

CVI - Carta dotal que Parason, juez de Arborea, otorgó a favor de su mujer Agalbursa, sobrina del conde de Barcelona.

CVII - Venta de la mitad del molino de Abadenc, situado en la parroquia de San Vicente de Junqueras, otorgada por Bernardo Pedrós y su mujer Pereta a favor del conde.

CVIII - Donación de la cuarta parte del molino de Susgiter, hecha por el conde a Raimundo de Torredella y a su mujer Geralda. (N. E. Me encantan estos nombres típicos catalanes.)

CIX - Donación en feudo del castillo de Pratella, otorgada por el conde a favor de doña Ezo y sus hijos.

CX - Declaración del anciano Bernardo Echardo, en la que se hace mérito de algunas rentas que pertenecían a los condes de Barcelona, y del asesinato de don Berenguer Cap d´Estopa.

CXI - Empeño del dominio y derechos que percibía el conde en Prats y parroquia de San Justo, otorgado a favor de Guillermo Mainardo por la cantidad de dos mil y quinientos maravedises.

CXII - Enfeudación del castillo de Guardia, hecha por el conde a favor de Berenguer de Guardia, hijo del vizconde Reverter.

CXIII - Sentencia dada por el arzobispo de Tarragona, san Otaguer (Olaguer), y otros magnates, sobre las injurias y otros agravios que el conde decía haber recibido de su veguer Berenguer.

CXIV - Sentencia con que se decidieron las cuestiones pendientes entre el abad de San Cucufate y Raimundo Pérez de Bañeres.

CXV - Juramento de fidelidad que Beltrán de Canals prestó al conde por su casa y fortaleza de Canals.

CXVI - Cesión de las dos terceras partes del dominio del castillo de Cabra, otorgada por el monasterio
de San Martín de Albengena, a quien pertenecía dicho castillo antes de la invasión de los moros, a favor del conde de Barcelona, que lo había reconquistado.

CXVII - Reconocimiento que Pedro de Barcelona hizo a favor del conde, por todos los bienes que habían pertenecido a Pedro Ricart.

CXVIII - Reconocimiento de vasallaje, con obligación de pagar un censo anual de un cerdo o tres dineros, otorgado por Guillermo Dezplá a favor del conde.

CXIX - Donación en feudo del castillo llamado Deus-lo-vol, y por los moros Mezimeeger, otorgada por el conde a favor del arzobispo de Zaragoza.

CXX - Concesión de un terreno para edificar, situado en el mercado y junto al río de Gerona, otorgada por el conde a favor de Pedro Balma, con obligación de pagar un censo de doscientos cerdos o seiscientos dineros cada año.

CXXI - Debitorio de seis mil y setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

CXXII - Otro debitorio de seis mil maravedises, firmado también por dicho conde a favor del mismo Guillermo Leterico.

CXXIII - Licencia del conde a Bernardo Folch para construir un molino en los términos de Piera, Bedorch o Cabrera, con la obligación de que perteneciesen al conde la mitad de las rentas que produjese dicho molino.

CXXIV - Reconocimiento de vasallaje que Juan de Gron hizo a favor del conde, en testimonio de gratitud por cierta donación que dicho conde le había hecho.

CXXV - Reconocimiento de vasallaje hecho a favor del conde por Poncio de Palou, y promesa de pagarle cada año un cerdo o cuatro sueldos de moneda barcelonesa.

CXXVI - Venta de una casa en el arrabal de Barcelona, otorgada por Calvet a favor del conde.

CXXVII - Breve dirigido al conde por el papa Adriano 4°, en recomendación del obispo e iglesia de Huesca.

CXXVIII - Bula del papa Eugenio , concediendo varias gracias a los que acompañasen al conde en la guerra contra los infieles.

CXXIX - Bula del sumo pontífice Adriano 4°, previniendo a los arzobispos de Tarragona y Narbona que apremiasen con censuras eclesiásticas a los que de cualquier modo hostilizasen al conde, dando directa o indirectamente ayuda a los sarracenos.

CXXX - Otra del mismo pontífice, aprobando la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro, hospitalarios y templarios habían hecho al conde, de la parte del reino que les había dejado don Alfonso el Batallador.

CXXXI - Breve del papa Eugenio 3°, exhortando al Conde de Barcelona a que haga las paces con G. (García), duque de Pamplona.

CXXXII - Convenio con que el abad de Ripoll, el de San Saturnino y algunos otros personajes prometieron estar a lo que dispusiese el conde en el negocio de Ripoll.

CXXXIII - Bula del papa Anastasio 4°, confirmando las gracias concedidas por Eugenio a los que acompañasen al conde de Barcelona en la guerra contra los infieles.

CXXXIV - Otra del sumo pontífice Adriano 4°, declarando que nadie pudiese excomulgar al conde sin expreso mandato de Su Santidad o de su legado á latere.

CXXXV - Otra del mismo pontífice, confirmando la excomunión pronunciada por Eugenio contra un conde Gaufredo, por delito de adulterio.

CXXXVI - Escritura de fianza, otorgada por Raimundo Ademaro con sus castillos de Finestres, para el cumplimiento de las obligaciones contraídas por Guillermo, conde de Besalú.

CXXXVII - Carta de Guillermo, patriarca de Jerusalén, y Pedro, prior del Santo Sepulcro, dirigida al conde, anunciándole la cesión que habían otorgado a su favor.

CXXXVIII - Donación de varios derechos y castillos, entre ellos el de Ceboller, otorgada por el conde a favor de Pedro de Estopañá.

CXXXIX - Franquezas concedidas por el conde y ratificadas por Guillermo Raimundo Dapifer a los habitantes de Tortosa.

CXL - Convenio entre los condes de Barcelona y Urgel, en que el primero cede al segundo la tercera parte de la ciudad de Lérida para cuando fuese conquistada.

CXLI - Convenio con que el conde se obligó a dar a los genoveses la tercera parte de lo que conquistase,
a cambio de los auxilios quo debían prestarle.

CXLII - Carta de Reverter, vizconde de Barcelona, a su señor el conde y rey de Aragon,
haciéndole mil protestas de amor y fidelidad, y noticiándole que le enviaba a su vasallo Roberto para
el arreglo de ciertas cuestiones que tenían entre sí acerca los feudos de Granera y Piera.

CXLIII - Juramento con que don Fernando, rey de León y dominador de Galicia, se obligó a ayudar a su tío
el conde de Barcelona para la defensa de sus estados.

CXLIV - Promesa que los genoveses hicieron al conde, de ayudarle con su ejército y armada en el sitio de Tortosa y conquista de las Baleares, y de cederle las dos terceras partes de cuanto conquistasen por sí solos desde el Ebro hasta Almería, facilitándole además cuantas máquinas se necesitasen para la guerra.

CXLV - Sentencia dada en Barcelona por el arzobispo de Tarragona y otros magnates, dirimiendo las disputas y pleitos que el conde tenía con Bernardo de Anglesola.

CXLVI - Otra sentencia dada por la corte de Barcelona, decidiendo las cuestiones que el mismo conde tenía con Galceran de Sales.

CXLVII - Otra para decidir el pleito que vertía entre el conde y Guillermo Raimundo Dapifer, con motivo de las partes que se habían señalado en Tortosa a los genoveses y a los religiosos templarios.

CXLVIII - Cambio que hizo el conde con Sancha y su hijo Bernardo de Belloch, de unas casas que
tenía establecidas a Guillermo Taberner, situadas en la plaza de la ciudad de Barcelona, por otros que dichos madre e hijo poseían en el foso del castillo nuevo, junto al muro de la ciudad.

CXLIX - Dibitorio de seis mil setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

CL - Traslado de una escritura en que se hace una larga relación de lo ocurrido en Aragón y Navarra entre los reyes don García Ramírez y don Ramiro el Monje, con varios magnates de uno y otro reino, para la elección de rey después de la muerte de don Alfonso el Batallador en la batalla de Fraga.

CLI - Carta de Pedro, rey y juez de Arborea, a su cuñado el conde, en la que se trata de la expedición que este proyectaba contra Mallorca.

CLII - Carta del obispo de Barcelona al conde, pidiéndole que amparase al abad de Vall-laura
en los daños que estaban causando a dicha iglesia los vecinos de Montagut.

CLIII - Otra del conde de Barcelona, pidiendo al maestre de los templarios que le enviase diez religiosos, a quienes dotaría competentemente, para la fundación de la orden en sus estados.

CLIV - Los cónsules de Pisa escriben al conde, pidiéndole la continuación de la buena amistad y alianza
en que siempre habían estado, y que no deje entrometer a los genoveses en el asunto de las Baleares.

CLV - Carta del conde al emperador don Alfonso, prometiéndole no invadir las tierras del rey de Navarra, y rogándole que envíe a su hijo don Sancho al frente del ejército, para acordar juntos los medios de combatir a los enemigos de la Cruz.

CLVI - Otra de Raimundo de Molnell al conde, aconsejándole algunas medidas para mejorar el deplorable estado de las salinas de Tarascona.

CLVII - Reverter, vizconde de Barcelona, escribe al conde, protestando de su adhesión, y quejándose de los daños que, según decía, se le habían causado en su honor de Guardia.

CLVIII - Juramento de fidelidad prestado al conde de Barcelona por el de Ampurias, Ponce Hugo.

CLIX - Homenaje que prestaron al conde los vecinos de Jaca y otros pueblos de Aragón.

CLX - Juramento de fidelidad al conde, prestado por Guillermo de San Martín.

CLXI - Memorial de los daños que Berenguer Miron había causado a su señor el conde en diferentes lugares.

CLXII - Donación de los castillos de Monzón, Ceboller y otros, otorgada por el conde a favor de Pedro de Estopañá.

CLXIII - Venta de la mitad de ciertos edificios situados en la plaza del mercado de Barcelona, otorgada por Calvet a favor del conde.

CLXIV - Promesa del conde a Bernardo Ug, de no entregar a otro la encomienda del castillo de Castellet.

CLXV - Testamento sacramental del conde don Ramon Berenguer 4°.

CLXVI - Donación del reino de Aragón, otorgada por la reina viuda doña Petronila a favor de su hijo Alfonso.

CLXVII - Testamento de doña Petronila.

CLXVIII - Testamento de don Alfonso II de Aragón, hijo de don Ramón Berenguer y doña Petronila.

Fin del índice.

miércoles, 24 de marzo de 2021

6 DE MAYO.

6 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. La causa de la present es per certificar vostres savieses com nosaltres scrivim al diputat local de aqueixa ciutat que totes vegades que volreu faça en nom de nostres diputats e concell com a representants aquest Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de la dita ciutat concernents servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aqueixa ciutat e encara de aquest Principat. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a VI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Al honorable senyer En Barthomeu Fariza diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Demposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Dehim e manam vos que si feu (fet) nou haureu (no ho) rebuda la present tota dilacio e excusacio cessants deduischan (deduischau) a efecte les coses contengudes en la letra de II del corrent mes de maig queus havem tramesa. No resmenys volem vingau aci decontinent segons per altra vos havem scrit. E per quant som certificats que los honorables procuradors de aqueixa ciutat volen e entenen fer algunes coses concernents servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aquesta ciutat e encara de aquest Principat per ço vos dehim e manam que totes vegades que los dits procuradors volran façau en nom de nosaltres deputats e consell com a representants lo dit Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de aqueixa ciutat als dits procuradors ben vistes per manera que sien procurats los dits servici repos tranquillitat e benavenir donant en aquestes coses tota bona expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a sis del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

En el mismo día los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya representants lo dit Principat residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e honorables senyors.
La Senyora Reyna feu per crida com sabeu negu nos gosas acordar al General e pus tornassen los diners los absolie del sagrament e homenatge e aço manave sots pena de cors e de aver e sots la dita pena manave negu no gossas presentar neguns actes devallans de allo com vosaltres no hajau aqueix poder per la capitulacio e que feu molts actes los quals no podeu fer. Special dien no podeu metre carceller e que es contra privilegi e quen devieu nomenar tres e lo Senyor Rey hagueren (ne haguere) pres hu. Item vos certifich com vuy tota la gent aci o la major part son de vostra voluntat e creen feu les coses justificadament empero als qui no ve be stan vuy entre si mateix. Micer Soler me ha dit tot ho fan quatre o cinch. Lo compte de Modica ha scrit a tots los gentils homens los quals deuen esser aci dema que sera dijous. No se de ques
parlaran. La Senyora Reyna ha fet altres actes a tots los lochs de Ampurla (AmpuriaAmpurdan, Ampurdà, Ampurdá, Empurdà, Empurdan, etc) de creença no se de ques scriu. De mi se guarden los de la cort. Molt entenen aci sobre los huulls eses parlat segons man dit quem prenguessen hom fessen exir de aci e la Senyora Reyna dix si ells dehien ho de vosaltres fan locuras no queremos fazer nosotros. Molt ha que micer Falco es anat a Perpinya e a molts lochs per misatger e per informar del que vosaltres feu aqui e micer Pere Miquel a Vich e a Cervera e a molts lochs. Los pagesos no lexen pagar la bolla e han robat En Barutell e hansen portat lo forment de Besalu e hansen menat lo bestiar del carnicer de Girona (primera vez en estos textos que sale con i) cinch cents caps e han treta la bandera e huy apres dinar deu partir de aci per anar contra los pagesos e van ab la bandera vuytanta homens. Aci han fet deenes e cinquantenes e son vuytanta deenes entre tots tota la clarecia (clerecía; clero) son de vostra part en defensio de la cosa publica. Lo diputat lo qual me ha mostrat vostra letra e vol saber vostra intencio com se regira per lo manament que es en la crida e haure plaer men aviseu car yo fare lo degut e so content posar la mia persona a tot perill e arisc per la cosa publica e per defensio de les libertats. De mi no cur e no hajau pahor de mi sol vos recoman mon pare qui es aqui. Si alre era de mi yo confiu de Jesus quem ajudara. Molt sovint vos haguera scrit mas no gos scriure sino per persones de fiança e no vull fer correu sens licencia vostra demanada e obtenguda e recoman me en vostra gracia e merce. La Sancta Trinitat sia ab tots. En Gerona (arriba con i, aquí con e) a V de maig. - A vostres manaments tots temps prest Johan Vilamayans.

A les magnifiques providencies dels molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de grandissimes providencies. La present vos sia avis com aquesta terra es en molt gran congoixa e signantment aquesta vila qui es sens vitualles e arnesos. E ja lo dia prop passat son stades levades sis somades de forment que la vila fehia aportar dins la vegueria. Per semblant la nit prop pasada han levats CCCC moltons (mouton; corder, cordé, corders, cordés; corderos) de les portes de Besalu los quals eren de mossen Barutell. Vuy dia present sta asatiada segons hic ha segons la casa den Barthomeu Alamany per semblant. Les gents van cridant en les muntanyes circunstants de aquesta vila. Creem de continent haurem combat car per diverses gents hons es stat trames a dir. Avisam ne vostres providencies e supplicam a Jesus sia de nostra part quens do facultat de tal seny que de aquesta vila puxam donar bona raho a nostro Senyor lo Senyor Rey sots la guarda del qual jeseus sia accepta e la assencia divina sien per semble vostres providencies constituides. Scrita ab cuyta a Besalu a IIII de maig any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Mes sic diu se done combat de present a la casa den Corona de Bianye. Scrita ut supra. - A les vostres magnifiques prudencies tots prests los jurats de Besalu qui en vostra gracia se comanen.

Als molt magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Apres hagui scrit a vostres reverencies sobre la requesta que en nom e per part vostra lo dia prop passat e feta al sotzveguer e regent la vegueria de aquesta ciutat que revocas e tornas al primer stament la crida que havia publicada de la Senyora Reyna e per quant mossenyors en la dita mia letra fon feta mensio a vosaltres com lo dit sotzveguer no havia revocada encara la dita crida ans havia deliberat de anar a vostres reverencies per haver concell com sen regiria lo dit sotzveguer. A fort poch instant apres que lo correu per mi ab la dita mia letra a vostres reverencies trames feu revoca e ha revocada la dita crida ab veu de publica crida segons en la forma que havia publica aquella Senyora Reyna. E per ço mossenyors he deliberat certificar ne vostres reverencies a fi que si altres enantaments per vostres magnificencies eren manats fer sobre lo dit fet cessan e hagen repos pus lo dit sotzveguer ab molta voluntat es stat prompte obtemperar vostres requestes. E manen a mi vostres grans reverencies tot lo queus placia e sera complit. Scrita en Manresa a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A ordinacio o manament de vosaltres honorables mossenyors apparellat Pere Sagui diputat local de la ciutat de Manresa.

Als molt reverents molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverents molt nobles e de molt gran providencia. Per correu de vostres grans savieses e reebuda una letra closa entre cinch o sis hores vuy demati ab quem manau de continent requira los oficials de aquesta ciutat e de les viles de la diputacio local que I crida la qual los dits oficials en dies passats haja poch ha han feta que negunes persones no prengan sou ne sacorden en lo exercit que fa lo General o Principat de Cathalunya e si sou han pres aquell restituesquen absolent los tot jurament e homenatge que hajen prestat que decontinent dita crida tornen e tornar façan al primer stament a la qual e a les grans providencies de vosaltres e delliberat de concell de mon assessor consoltar e axi respondre que tantost vista la present volent yo exequutar la dita letra vostra e sabut aquella no esser stada feta en la present ciutat per part de algun oficial sino solament de part o per menament e ordinacio de la Senyora Reyna e en poder de son scriva lo qual e sabut es en Solsona e saben que en la dita crida entre altres es contengut que sots pena de cors e dever (de aver, haver, haber) no sia algu qui gos presentar acte alga contra la dita crida e extimat sobre aço a vostres reverencies nobleses e grans savieses certificar e fer la present ab la qual aquells soblich los placia sobre les dites coses e pena imposada de cors e dever de no presentar acte alguns a mi
rescriura e per vosaltres e noble consell saludablament deliberar que si deu fer ho provehir oferintme fer e complir lo que per vostres grans providencies me sera manat. E mes avant e asejat de poder veure e haver translat dita crida no ne pogut res traure de les altres coses qui asis fan. Per la qui va ab la present de micer Johan de Vila Mayans sereu a ple informats. Scrita dimecres a V de maig any Mil CCCCLXII.
- Placieus fer dar al correu portador de la present tres florins dor lo qual a nom Thomas Alzina. Parteix de si (daci, de aci, d´aci, açi) a IIII hores part mig dia deu esser aqui en XVII hores. - Mossenyors a la ordinacio e manament vostre prest Francesch Bellver.

Sigue el mandato para el embargo de las cantidades que podían tener depositadas en la tabla de los Comunes Depósitos, los juristas Merquilles, Falco, Taranan, Muntmany y demás.

Per manament dels reverent e magnifichs diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona emparats envers los honorables administradors de la Taula dels Deposits de la ciutat de Barchinona totes quantitats de peccunies joyells e altres coses dites o scrites als honorables micer Francesch Marquilles micer Pere Falco micer Pere de Muntmany e micer Jaume Taranan juristes o a altri per ells la qual empara se fa a instancia del procurador del General del Principat de Cathalunya.