20 DE MAYO, 1461, fin del tomo 16

20 DE MAYO. 

Reunidos los señores Diputados en consistorio, presentóse el reverendo padre Antonio de Venerio, electo de Siracusa en Sicilia, nuncio y colector del Santo Padre, el cual entregó de parte de este, y fue leído en alta voz por el escribano Sellent, un breve, escrito en pergamino, cuyo contenido es el siguiente.

Dilectis filiis diputatis Generalis et Concilio representanti Principatum Cathalonie.
Pius Papa II.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Commisimus nonnulla dilecto filio Anthonio Venerio electo Siracusano nuncio et collectori nostro presencium exhibitori nostro nomine devotioni vestre referenda. Super quibus hortamur velitis et tanquam persone nostre indubitatam fidem adhibere. Datum Rome sub annulo piscatoris die quinta marcii M. CCCCLXl. pontificatus nostri anno tercio. - Ja. Papiensis.

Después de cuya lectura, manifestó, de palabra, el referido nuncio, lo que se espresa en el siguiente resumen.

Dient que nostre Sant Pare havia hagut molt gran anuig de la capcio del Senyor Princep pero creu haura hauda molt major alegria de la liberacio per la qual los cathalans tant virtuosament havien insistit e treballat com a fidelissimos vassalls e de molta virtut
loant molt los actes de aquells e a la fi dihent que pus la liberacio era obtenguda nostre Sant Pare los pregava e encarregava que fossen axi virtuosos en reconsiliar lo amor paternal en lo fill e obediencia del fill en lo pare.
(en lo fill; en lo pare; ni ab, ni mucho menos el invento amb, sino en)
E en aço volguessen ab gran studi entendre e encara en lo repos del Principat oferint que ell en nom del Papa si mester era hi volia treballar e per totes ses forçes conduir bona concordia e repos entre tots.

Por estar ausente el abad de Monserrat, que era a quien correspondía contestar al nuncio, hízolo el reverendo arzobispo de Tarragona, con las siguientes palabras.

Primo los cathalans nuncha han tengut ni tenen alre en llur cor sino coses que sien servey de la Majestat del Senyor Rey com a fidelisimos vassalls e en tota bona amor del Senyor Rey ab lo Senyor Primogenit. Quant a la intervencio oferta per lo dit nuncio apostolich li regracien molt e si obs sera la acceptara en son cas.

Siguen las cartas que se recibieron y las que se despacharon en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorable senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir per quant plegats a Piera no haguem alguna nova de la Senyora Reyna sino de la sua partida que feu lo digous de Çaragoça com sabeu e era ja algun tant vespre no curam passar daqui avant
vuy som intrats en aquesta vila a les nou hores de mati e perque no havem alre sabut sino que la dita Senyora Reyna devia passar a Montso maravellantsnos de la sua tanta triga e congoxant que no hagues mudat de proposit de fer lo cami de Monblanch havem acordat de fer un correu spatxat fins a Balaguer per lo qual havem scrit al diputat local que del que sapia de la dita Senyora Reyna e del cami que deja fer nos faça avis de continent. Lo que nosaltres senyors havem sentit per homens del cami es que lo Senyor Rey per la nova que hague de Navarra parti tirant aquella via lo divendres passat. Hannos dit que la Senyora Reyna devia aturar en Montso II o III jorns.
Aquesta turada e la triga del cami nos es a marevella que attesa la cuyta dels afers per la qual cuyta la dita Senyora volgue partir lo dijous dia de Assensio que apres ature en Montso II o III jorns o com se vulla sia que apres de sa partida de Çaragoça no sen havia nova en certs haveu de tot aço volgut certificar les reverencies nobleses e savieses vostres. Per que atteneu si sera expedient haver alguna persona ab lo Senyor Rey qui avisas si per ventura lo dit Senyor en loch de anar en Navarra faria altre cami ço que venim a pensar per la triga de aquesta Senyora. Nosaltres aturarem aci sperant lo correu que havem trames e de tot lo que sentirem vos avisarem quiscun dia. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Agolada a XIIII de maig any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present es aci attes hun secretari del Senyor Primogenit venint via dreta en Çaragoça lo qual nos ha fets certs que lo dit Senyor Rey seria anat en Navarra.
Mes nos ha dit que la Senyora Reyna ve de tot cert e que sera dema en aquesta vila.
Part aço nos ha dit que Ia dita Senyora se te par dit anar via dreta en aqueixa ciutat e intrar dins ella. E que de aço es molt cert per una persona de les principals qui saben l veritat. Sobre aço nosaltres havem deliberat seriureus car nosaltres nos tenim per dit servar les instruccions vostres e suplicar la e dirli tot a que en vostres dites instruccions se conte. Pero si supplicada sa Senyoria ab tota aquella humil subjeccio forma e manera ques pertany ne fer porem la dita Senyora no volra aturar sino anar avant en aquest cas vostres instruccions no se stenen e per aquesta causa es lo nostre present avis. Nosaltres som de parer que vista sa intencio dihent que vol anar e no aturar nos dejam de continent partir de sa Senyoria cuytantnos per esser aqui primers per quant nos apar que en aço vaja lo tot e que intrar la dita Senyora en la ciutat o acostarsi massa seria destruccio de tots los afers. E sabeu senyors sobre aço quant punt nes stat fet e quals inconvenients sen porien seguir que no afretura replicarlos per la qual raho es la intencio nostra seguintse lo dit cas fer com vos dehim ço es partir tornant e anantnosen primers. E axi ho farem si donchs per vosaltres senyors nons es scrit lo contrari. Closa lo dit dia.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Per vostres grans reverencies me fonch scrit en dies passats que yo ves diligentment les despeses que aquesta ciutat havia fetes en la custodia del castell Damposta ans que per ordinacio vostra hi fonch tramesa una conestablia de les gents que aci eren conduhides per lo General e que les vos trametes e axi mossenyors ho he fet que los honorables procuradors daquesta ciutat me han donades les dites despeses les quals yo he vistes e regonegudes e examinades ab los dits procuradors e receptor de la ciutat e passen realment e ab veritat axi com son posades les quals tramet a vostres reverencies ensemps ab la present certificant aquells com lo receptor de les pecunies daquesta ciutat me ha dit vos scrigues queus placia donar les dites despeses en Manuel Dalmau mercader de aqueixa ciutat per que mossenyors vos suplich les hi façau donar. E mes tramet a vostres reverencies los actes en publica forma rebuts de les seguretats
prestades per los oficials de exequutar totes requestes quels seran fetes per part del General axi com per vostres reverencies mes estat scrit los vos trametes.
Mossenyors apres que les gents conduhides per lo General que gordaven lo castell Damposta sen son anades per ordinacio vostra jo he fet e faç guardar lo dit castell e tots jorns e a despendre e pagar lo sou que prenen segons per altres letres vos he scrit perque suplich vostres reverencies vullen scriure al receptor de les pecunies del General de aquesta ciutat que paga les dites despeses. Les quals manamen tot lo que plasent los sia. E tinga aquells la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a Vlll de maig del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra hir scrita en Agualada havern rebuda de la qual e dels avisos alli son tenguts havem hagut gran plaer responentvos al necessari. Nostra deliberada intencio es que seguint lorde de vostres instruccions nous partiau de la Excellencia de la Senyora Reyna ans aquella supliqueu e insteu segons vos es comes com sia vist axi deures fer per la honor del Principat e benefici del negoci on empero ço que no creem la Sua Serenitat volgues en tota manera venir aci avisaunosne per correu volant a fi que puixam deliberar lo que sera fahedor. E continuament nos avisau del succes del negoci e de totes particularitats. E tingaus la Santa Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona a XV de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Nostra intencio es que encara que la dita Senyora volgues aci venir nous partiau de sa Excellencia mas en tal cas feunosne (se lee feuuosne) correu volant. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio a nosaltres feta per la cort de Cathalunya ultimament celebrada en la ciutat de Leyda per insistir lo repos e tranquille stat de aquest Principat elegit als reverends nobles magnifichs e savis senyors qui hajen vassalls pagesos de remença salut e honor.
Com sobre la questio dies ha moguda entre vosaltres senyors dels dits pagesos per los mals usos en ques preten per part vostra esser vos tenguts e obligats de una part e los dits pagesos de la part altra hajam molt a cor e voluntat se don repos e concordia havem deliberat enviar a vosaltres lo honorable micer Guerau Guardiola doctor en leys lo qual informat de nostra intencio sobre la dita questio vos dira e explicara algunes coses. Pregam e encarregam vos donchs vullau donar fe e creença al dit micer Guerau Guardiola de tot ço que de part nostra sobre los dits afers vos dira e explicara e metreho en obra e execucio segons de vosaltres confiam axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. Car indubitadament speram Deus mediant los afers vindran a bona e votiva conclusio servey de Deu e del Senyor Rey repos e tranquille stat del Principat e encara a utilitat de totes les parts. E sia molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XX de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat.

FIN DEL TOMO DÉCIMOSEXTO DE LA COLECCIÓN, TERCERO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE
DON JUAN SEGUNDO.

COBLES AB TORNADA. CORTS DE MONTSO. 1510.

Memoriale n. 55 B. folium primum.

COBLES AB TORNADA FETES PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL S. REY E NOTARI PUBLICH DE BARCELONA CONTRA AQUELLS QUI INIQUEMENT E PER ENVEGE O CUPIDITAT HAN PROCURAT SIA FETA EN LES CORTS DE MONTSOCONTRA LO ARCHIVER REAL DE BARCELONA LA CONSTITUTIO SUPER FACTO RECESTORUM IMMITTENDORUM IN REGIUM ARCHIVUM BARCINONENSEM.

Homens inics - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt Larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son tatxades

Aquest ligam - lo Rey fet nol haguera

Si misser Franc - (1) nou hagues consellat

Segons ha dit - en ha porfidiat

En vol portar - davant tots la bandera.

(1) N. del A. Record com açi es scrit misser Franc es misser Francesch Franc Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor lo qual stant ell en lo seu studi de la sua casa situada davant la plaça de Sanct Jacme en lo mes de febrer del any Mil DXIIII dix a mi Pere Miquel Carbonell en presentia de alguns juristes per que yo no venia may a ell per taxar cerques dels registres del present Archiu com yo segons dix per aquesta constitutio era tengut cercar e apres venir a ell o al Canceller o Vicicanceller per lo taxar. Respongui yo per que he venir a vos ne als altres per taxar si primer cerques no son tatxades. Tatxaules primer e apres yo cercare. E per fer lo exir a cambra e digues lo ques deya que ell havia consellat sub zelo bono per los registres fossen en lo Real Archiu recondits e ab aques- (se corta; aquesta) introductio bona dels registres empelta lo fet de les cerques. Yo digui que en dita constitutio era scrit si be yo sabia no hi era scrit que primer havian esser tatxades que no apres. Ell ab fallonia respos e nou sce quiu he consellat que tal constitutio se fes sens dir hi primer yo e mi mateix digui pres le per lo brell com a dit que ell ho ha axi consellat e repliqui e doncs com se enten axi senten com yo dic que primer haveu tatxar que yo cercar doncs yo cerquere primer e no trobant haure treballat de bades car lo quim haura fet cercar sera stranger e nos trobara per fer li pagar la tatxe com restaria yo sino ab la canya sens peix. E axi lexil star.

C.

Diu lo doctor - (Francus) del alta hierarchia

Que los treballs - nos han tatxar abans

Ans yo primer - hi dec posar les mans

E no trobant - mirau com restaria

Aquesta ley - de tan gran estretura

Los damanants - no la volen servar

E donen mes - diners no per cercar

Mas per bon grat - no curant descriptura

Tornada.

Mare de Deu - consciencia pura

Pregau Jesus - vostre fill e molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura.

CLXII, 30, Petrum de Stopana, Montso

CLXII.

Núm. 30.

Hec est memoria de dono quod fecit comes Petrum de Stopana per castrum Montso quod recuperat.
In primis donat ei casteio Ceboler cum suis omnibus pertinentiis et donat ei leztam quam accipiat ad ipsam alchantaram videlicet de uno trossello medium morabetinum et de balas quartam partem
morabetini. De equo aut equa aut mulo quator denarios. De bona vacha vel asino duos denarios.
De quator ovibus denarium unum. De carga de chuiram aut de cera aut de oleo denarios duodecim: et ista lezta nullo modo accipiatur nisi de illis rebus que causa vendicionis inde transierint et ulla alia ledda vetus aut nova ibi aliter non addatur neque accipiatur. Insuper donat ei Celis et Duo Castra Tamarit et Caidi quando Deus ea dederit ei. Supradicta omnia donat ei a fuero de Aragone et de rege Petro ac rege
Sancio. De rebus vero milicie Templi vel de eorum propriis hominibus nulla ledda exquiratur nec accipiatur. Si autem quod absit constituta milicia Montssoni defficeret aut destrueretur jamdictus Petrus recuperet Montsso sine aliqua contradictione. Supradicta omnia donat ei comes per honorem ad fueros de rege Petro et rege Sancio: et si Petrus recuperaret modo jamdicto castrum Montsso recuperet comes
prephatum honorem de Petro jamdicto (Alphabeto divisa).

(Nota: texto muy parecido a este otro.)

20 DE JULIO.

20 DE JULIO.

Propuso nuevamente el señor Primogénito, por conducto del señor Abad, si se le permitiría sacar copias de las instrucciones, antes que marchasen los embajadores, para enseñarlas a los navarros de su consejo, a quienes podían interesar; y habiéndose ocupado los señores Diputados de esta proposición, acordaron, que en efecto se le facilitasen al Príncipe las copias solicitadas, pero que, para comunicarlas a los navarros, fuese obra de él en persona, y no de la Diputación.
Suscitóse, con tal motivo, una duda, a saber, si en tal caso, los embajadores no emprenderían su marcha, hasta que las instrucciones quedasen habilitadas por parte del señor Primogénito; y pasado a votación, acordóse que así, en efecto, se había de cumplir.
Ocupáronse, además, de algunas sustituciones, y de otros trabajos de reducida importancia.
Por la tarde se celebró igualmente otra sesión, en la que volvió a tratarse del asunto del trigo, del modo de interpretarse algunos capítulos, y de otros asuntos secundarios, como por ejemplo, si habrían de ser reconocidos como catalanes los descendientes de aragoneses o valencianos, que hubiesen habitado en esta ciudad durante el espacio de treinta o cuarenta años, sobre la mayor parte de cuyos negocios no recayó acuerdo alguno, por ser ya adelantada la hora, excepto en lo relativo a la facilitacion de copia de instrucciones, que acordaron tuviese lugar el día siguiente por la mañana, después de cuyo acto podrían ya marchar los embajadores.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader dada en casa sua prop la Merce en Barchinona.
Mossenyor molt honorable. La present si es per avisar vostre saviesa com sus are entre les tres o quatre ores de pres mig jorn lo Senyor Rey es partit de Santa Fe alla ont stave per les morts axi com per altres vos havia ja largament scrit. E esta nit diuen que va dormir en hun loch de mossen Cerdan qui diuen Puisech (Pinseque?) e aço per veure lo Senyor Infant e infantes que son alla per lo dit temps. E pux es tira la volta de Borga per fer aqui tanta de gent com pora ço es de peu e de cavall per tremetre la la via de Tudela per ço com lo Rey de Castella en persona hi ve per posar camp e per esetgar le e per tallar lorta e fer lo guast. E diu se aci que si la gent o socors que lo Senyor Rey hi tremet noy son abans que lo Rey de Castella que de continent Tudela se retra de que mossen axi com vos scrivi de continent per lo Senyor Rey ague rebut lo correu e legida la letra fonch molt torbat e congoixat dient unes tals paraules que si ell sabia morir e que encara que vingue lo Rey de Castella que ell volia anar alla en Tudela e starse aqui e saguesquel qui segir lo vol e qui nol vol seguir que sen vage. E axi que mossen apres que lo Senyor Rey sia stat a Borge e feta tanta gent com age poguda fer per tremetre a Tudela ell va la via de Calatayut per porroguar les corts per dos o tres mesos e puix que sen torna en Borga e de aqui tirara la via de Tudela ab tanta gent com pora traure ni haver de aci ni de totes aquestes muntanyes. Açi no roman negun rossi qui sia de fayso ni valegue res que tots los prenen qui per grat qui per força e tots los fan anar en Navarra que yo crech que scassament nich romandran los qui tiren la farina del moli sols pugan aportar un home.
Item mes mossen vos avis ab tot que ja per altre vos ne habia avisat mes are hich ha nova pus certa com los de Olit se son levats ab la princessa qui es dintre e han carafexats tots los que lo Senyor Rey hi tenia e morts molts e pres mossen Johan Denbu (de Embún?) lo qual era anat per capita e diuen que es malament nafrat e ques son fets forts dins la vila e ben fornits e no hi han leixat intrar certa gent de caval que lo Senyor Rey trametia a mossen Johan Denbu per socors dient los de la vila que noy volen nengu estrenger que ells se tenen be per dit de defendres de quills volra noure ni fer mal.
Item mossen diuen que lo Rey de Castella ha presa la Guardia e Peralta e molts altres lochs que a mi nom recorden. Basteus prou mossen que diuen que no li esta res devant que tot sen ho met. Diuen assi que ell no fa la guerra sino per ell mateix e que decontinent que ell hage presa Navarra que ell la tendra e que infurtira totes les forces per ell mateix e no per lo Princep o Primogenit sino per ell mateix (punto) E per ço e de aço diuen ques congoixa lo Senyor Rey mes que per alre. Diuen que may lo vereu tant torbat ni tant congoxat com es stat de aquesta nova que per Deu diuen que nos sab que fa tant sen va cuytadament que no spere nengu que qui a peu e mal a cavall axi com poden tot hom lo segueix.
La Senyora Reyna hi tremes hun correu dimecres de Vilafrancha tremetent li a dir com ella sen venia aci. E lo Senyor Rey havia ja desliberat de partir lo dijous o lo divenres de mati fins ha Ossera o fins Alfageri sino per la dita nova que de continent deslibera de partir de Santa Fe e de tremetre mossen Rebolledo e lo comenedor de Montso los quals partiren en la nit matexa ab tanta gent com pogueren per anar la via de Tudela axi com jous he scrit.
E mes mossen vos avis com sus are es arribat aci mossen Galceran de Requesens olim governador de aqui lo qual ha stat asi a hun loch prop de ciutat lo qual diuen la Pobla (La Puebla de Alfindén) que may no es gosat venir mes en sa sino fins al terme prefegit per vosaltres ço es que no puga estar en nengun loch on lo Senyor Rey sia sino luny dell quatre legues. 

Mes ell de continent que ha sabut que lo dit Senyor Rey es stat partit de Santa Fe per tirar la via de Borge ell es stat assi. Diuen que dema o laltre partira per anar axi hun tros luny fins a tant que pensau que per qualque via que ell fara que directament o indirecta ell si vendra a parlament ab lo Senyor Rey.
Diuen que la Senyora Reyna dormira dema a vespre a Pina (de Ebro) e diuen que passara lo riu per no intrar aci en ciudat o fara la via de Puisech per veure lo Senyor don Ferrando son fill e les senyores Infantes. E diuen que decontinent fara la via del Senyor Rey la via de Borge o de Calatayut ont lo Senyor Rey ha de fer la porrogacio e que puixes apres que age porrogat per algun temps que tirara la via de Navarra ab tanta gent quant pora per intrar dins Tudela que yo crech que sino fos lo temps qui es tant prop de la porrogacio que es XV jorns del present que ell no curara sino partint de açi tirar la via de Tudela ab la millor gent que poguera. De continent lo Senyor Rey haver sabuda la nova scrivi de sa ma a molts barons de sa terra dessa e della. Diuen que tenbe ha scrit de continent al Senyor Primogenit e a la vint e setena basta que may lo veuen tant scriure de sa ma ni tant esser fallo ni alterat com de aquesta nova majorment com li deyen que lo Rey de Castella hi venia en persona.
E ab tant mossen no dich pus sino queus prech quen scrivau lo pus prest que pugau ja que voleu que fassa e quem tremetau diners ni si voleu que fassa lo dit esmers açi o en Calatayut si assi no puch comprar car dich vos que no hic roman negu qui tant per via del Senyor Rey qui sen va com tant per lo mal temps qui hic corre. Prech vos molt me recomeneu en gracia e merce dels magnifichs senyors etc. E per semblant de vos lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita en Çaragossa a X de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt honorable mossen e de gran saviesa mossen Johan Berenguer Thora mercader sia dada en casa de la Diputacio de Cathalunya de Barchinona.
Mossen molt honorable. La present si es per avisar vostra saviesa com sus are entre les sinch e sis ores de pres de mig jorn lo Senyor Rey ha haut correu com certament lo Rey de Castella ve sobre Tudela de que lo Senyor Rey agut lo correu he vista e legida la letre lo Senyor Rey es stat molt alterat e torbat. E de continent ses mes scriure de la sua ma per totes ses terres emprant tot lo mon que li hajuden e que vagen la via de Tudela. Aximateix diuen que scriu aqui al Senyor Primogenit son fill e encara a la vint e setena que prestament scriuen al Rey de Castella quel prech que desiste en aquestes coses que no proceesque en fer li tant de dan en Navarra.
E mes mossen vos avis com sus are lo Senyor Rey tremet a Tudela mossen Rebolledo e lo comenador de Montso ab certs cavalls los quals parteixen sus are de aci si be ses ja vespre. E fa cerquar tants cavalls quants asi son que sien per anar sis vol sien de ciutadans o de quis vulla e tots los fa anar alla ab tanta gent com poden trobar açi que no curen los rossins de qui son ni de qui no que per grat o per força los hi fan anar e tanta gent e cavalls com podeu.
Lo Senyor Rey diuen que partira dema de Santa Fe e que hira la via de Tudela ab tanta gent com pora traura de aci e de totes les muntanyes. Ja scriu correu per tot lo mon tant a barons com a cavallers com a universitats quel saguesquen. Nom se ques faran. Yo crech per la mia fe que negu nos moura de ses cases tanto es la bona voluntat que li aporten que ja negu nol vol seguir e majorment per aquests maleyts fets de Navarra totes les males noves li venen plegades que solament havia haguda nova que havien presos tants de cavalls de aci en Tudela ço es que diuen que han levat lo bras squerra a mossen Lopes Dengulo e pres lo fill de don Luis Gilbert Lopes Torrelles e molts daltres entre morts e nafrats. E ell encara lin pren axi com a Farao que no sta tost temps pensant sino en son mal proposit contra nosaltres e de tot Deu li ve contra que res que fassa no trau cap a res. Car are axi com ja per altres vos he scrit com ell tremetra mossen Pere Vaqua al Rey de Castella per concordar se ab ell per fer tot quant ell volia per poder rompre ab nosaltres e per ço fa tot quant fa per veure sis poguere concordar ab lo dit Rey de Castella per que ell ha dit que ell vol destroir Cathalunya e tots los cathalans. (No nos cayó esa breva, lástima, qué tranquilos estaríamos en este tiempo con los ploramiques a tomar viento.)
E scasament lo dit mossen Pere Vacha sera estat a mig cami del Rey de Castella lo dit Rey de Castella ab gran colp de gent de peu e de cavall sera stat sobre Tudella lo qual diuen que ve ab quatre o sinch milia rossins e ab gran colp de gent de peu tot hom e de intencio que ella se retra de continent si lo Rey de Castella hi pot abans esser que mossen Rebolledo e lo comenador de Montso hi sien ab lo socors que lo Senyor Rey hi fa. E no pus per la present que per altre vos scriure pus larch de tot lo que mes sobre que are nom puch mes stendre de scriure per que lo correu esta de partida. Scrita ab cuyta dimecres entre VIIII e X ores de nit que comptam VIII del mes de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt reverend e honorables mossenyors de diputats residens en Barchinona.
Mossenyors molt reverend o honorables mossenyors. Micer Guardiola fou aci laltre jorn per certes faenes de vostres parts per causa de les remenses e ha fets aci alguns actes e ha fet bastraure al cullidor de la bolla per lo salari del notari XVII sous X ds. per queus placia pendrels en compte al dit cullidor lo qual es senyer Narnau Guillem Solera. E no pus sino que lo Sant Sperit sie en guarde de tots. De Camprodon a XVII de juliol. - Francesch Mercer diputat local de Camprodon.

30 de noviembre 1461

El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Al molt honorable senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes nostres e que si algunes letres o provisions a ells conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita materia sien emanades algunes provisions prejudicial a les constitucions leys e libertats de aquest Principat e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes a la observacio de les dites constitucions leys libertats e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

En otra sesión que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna, al mismo día último de noviembre.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior, 24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

En virtud de esta credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó, á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que sigue.

A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Ab gran querela significa lo reverendissimo e reduptable fra Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita castellania no haja vagat (vacante) per quant lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço prometen e disponen segons lurs statuts stils e costums. Empero aquella no vagant a importunitat de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los fruyts de les comandes de Miravet e de Sco (Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e aço tot es color e causa simulada per donar apres de fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab destrals volia metre les portes e fer altres novitats molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a drets divinals e humanals e a les leys costums stils e leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats) de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de directo contra la nova capitulacio novament e solempna jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil reverencia ques pertany e fahent al contrari lo dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de castellanie si vagas seria provehit per lo dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia no ha nenguna disposicio abans segons la libertat ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars. Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas fa lo contrari per les dites letres o provisio car los castells de Miravet e Desco no son del Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita. Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita castellania e segons lo capitol qui comença Itemque cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions se han observar a la letra e tots rescrits en contrari son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor Rey e sos oficials no despull algun o alguns de qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas per les dites letres sera fet tot lo contrari car lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc. Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies. E per lo lo usatge començant alium namque e per lo capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les letres e provisions que contra constitucions e libertats de la terra son emanades sien nulles e no degen esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel successores en la cort segona del Rey En Jaume de inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents. Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab tots aquells remeys stilats e permeses que tals novitats no sien fetes e los honorables vaguer e sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres diputats locals e altrament sien requests e constrets observen les dites constitucions e libertats de la patria e que tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Se recibió, en este día, la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci una legua lo correu que divendres passat trameti a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues dar en scrit la creença quels havia explicada en virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo no havia tal manament nom semblava que freturas attes que aço no eren actes judiciaris empero que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita creença que tota volta que los dits LXXII ho ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo qui la volguera comanar a la memoria ley poguera be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir altra volta pero nou han mes en execucio. Nom se sin (o siu, si ho) haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue; va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen haja sospita que no sia anat a parlar ab lo comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy que faç de la pratica que es servada en aquest fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet car lo ferme explicar la creença en lo consell del Senyor Rey e apres darme la resposta en letra per trametre aqui e demanar me la cort a cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se dilatas per que los qui han dats los dans non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se dilatas per manera que aqueix Principat no podent comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la capitulacio en manera que ab les dents de aqueix Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats doni vuyt jorns e vostra letra els expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui vuyt jorns a la creença e nit han parlat al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir la veritat nols ne volgut parlar pus que nom semble fos honor de aqueix Principat haver los ne anar darrere puix totes coses los son stades notificades bem (o hem) met tots jorns en contra que ha la cort he los diputats me poden parlar cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent quey tinga manau mo (me ho, m´ho; mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil factura quim recoman en gracia e merce de aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may correu es anat aqui ne crech ne ira fins que de aqui vinga que tot hom sia aci molt marevellat e ab prou bascha que de VIII del present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey spera de hora en hora resposta del comte de Foix per anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa. - (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben noembre.)

LXXIX. Reg. 1281, fol. 221. 3 febrero 1384, Francesch Çagarriga, Mallorques

LXXIX. Reg. 1281, fol. 221. 3 febrero 1384

En Pere etc. al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarriga portant veus de governador general en Mallorques salut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quis seguex en aquex regne del temps en ça que havem feta la pragmatica sanccio sobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne: havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nos paren fort justes et rahonables et de les quals vos trametem translat dins les presents enclos sien per vos en nom et en veu nostre exaguides et daquelles feta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellats aquells qui appellar hi fassen et hoydes lurs rahons les dites ordinacions de fet metats en execucio et façats aquellas inviolablament observar. Empero si vos qui aqui havets estat per lonch temps et havets clara noticia et experiencia dels dits affers veurets et trobarets que en les dites ordinacions se haja os deja per mes be et utilitat daquex regne alguna cosa detraurer o affigir: volem que aço pugats fer axi com a vos sera ben vist fahedor. E daço que farets sia feta pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant expressament et de certa sciencia sots pena de mil morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot ço et quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret inviolablament tenguen et observen e en alcuna cosa noy contrevinguen.
Dada en Montso sots nostre sagell secret a III dies de febrer en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. - Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum de Angularia camerarium et majordomum.

lxxx-reg-n-1281-fol-221-3-feb-1384

XC, bulas pontificias, 6 abril 1156

XC.

Bulas Pontificias. Leg. 1. n. 16. 6 abr. 1156.

 

Hoc est translatum sumptum a quadam carta pergamenea bullata bulla plumbea pendenti in filis ciricis rubei coloris domini Adriani recolende memorie Summi Pontificis cujus tenor talis est.

- Adrianus episcopus servus servorum Dei dilectis filiis Andree dominici Templi magistro ejusque fratribus tam presentibus quam futuris religiosam vitam professis in PP. M. (partibus marinis) officii nostri auctoritate compellimur et predecessorum nostrorum romanorum Pontificum exemplis instruimur que religiosis locis et pauperibus divino cultui mancipatis a regibus principibus et aliis Christi fidelibus devotionis intuitu racionabiliter conferuntur sedis apostolice munimine roborare. Inde est quod dilecti in domino filii justis vestris postulationibus gratum impartientes assensum donationes et concessiones quas Raimundus Berengarius barchinonensium comes bone memorie Roberto predicti Templi magistro
et fratribus ejus fecisse dinoscitur sicut rationabiliter facte sunt et scripto ipsius comitis continetur vobis
vestrisque successoribus auctoritate sedis apostolice confirmamus et ratas et inconvulsas manere dicernimus.
Donationem videlicet Castri quod dicitur Montso castrum etiam Mongaudi castrum Xalamnera Burburanum cum universis pertinenciis omnium predictorum castrorum castrum quod dicitur Remulinis castrum Corbinis cum omnibus pertinenciis suis honorem Lupsancii de Belixich mille solidos in Osca mille solidos in Cesaraugusta vobis et successoribus vestris annis singulis persolvendos.
Quintam partem quam predictus comes de omnibus expeditionibus Ispanie videlicet de vestris hominibus sicut in perpetuum vobis concessit habendam. Quintam quoque partem ex terris sarracenorum ex tunc in posterum divina clementia capiendis leudas consuetudines et pedagia que vobis ab eodem comite per totam terram suam sicut in vestra causa remissa et quedam alia que in eodem instrumento plenius continentur. Concessiones etiam decimarum consensu bone memorie terrachonensis atque venerabilium fratrum nostrorum Bernardi cesaraugustani Dodonis oscensis Raimundi ausonensis Berengarii gerundensis et Guillermi rotensis episcoporum facte sunt sicut eorum suscriptiones ostendunt vobis vestrisque successoribus nichilominus confirmamus. Si qua igitur in futurum ecclesiastica secularisve persona hanc nostre confirmationis paginam sciens contra eam temere venire temptaverit secundo tertiove commonita si non-reatum suum congrua emendatione correxerit potestatis honorisque sui dignitate careat reamque se divino judicio existere de perpetrata iniquitate cognoscat et a sacratissimo corpore ac sanguine Dei et domini redemptoris nostri Jesu-Christi aliena fiat atque in extremo examine districte ulcioni subjaceat observantibus autem sit pax domini nostri Jesu-Christi quatinus et hic fructum bone accionis percipiant et apud districtum judicem premia eterne pacis inveniant. Amen. Amen. Amen. Ego Adrianus catholice ecclesie episcopus +. -
+ Ego Guido presbiter cardinalis tituli Sancti Grisagoni. - + Ego Hubaldus presbiter cardinalis tituli Sancte Praxedis. - + Ego Julius presbiter cardinalis tituli Sancti Marcelli. - + Ego Bernardus presbiter cardinalis tituli Sancti Clementis.- + Ego Octavianus presbiter cardinalis tituli Sancte Cecilio. - + Ego Gerardus presbiter cardinalis tituli Sancti Stephani in Celiomonte. - + Ego Henricus presbiter cardinalis tituli sanctorum Nerei et Achillei. - + Ego Johanes presbiter cardinalis tituli sanctorum Silvestri et Martini.
- + Ego Lencius portuensis Sancte Rufine episcopus. - + Ego Otto diaconus cardinalis Sancti Georgii ad velum aureum. - + Ego Guido diaconus cardinalis Sancte Marie in Portico. - + Ego Jacintus diaconus cardinalis Sancte Marie in Comydyu. - + Ego Odo diaconus cardinalis Sancti Nicolai in carcere Tulliano. - Data Beneventi per manum Rolandi Sancte romane Ecclesie presbiteri cardinalis et cancellarii VIII idus aprilis indictionis IIII incarnationis dominico anno MCLVI pontificatus vero domini Adriani pape IIII anno II. - Sig+num Jacobi de Folcheriis notarii publici Barchinone pro teste subscribentis. - Sig+num Berengarii de Lirana notarii publici Barchinone testis hujus translati. - Sig+num Berengarii de Vallesicca notarii publici Barchinone testis hujus translati. - Sig+num Bernardi de Ponte vicarii Barchinone et Vallesii qui huic translato sumpto fideliter ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem impendimus et decretum ut ei tanquam originali suo fides plenaria ab omnibus impendatur appositum per manum mei Bernardi de Cumbis notarii publici Barchinone regentisque scribaniam curie vicarii ejusdem civitatis in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit. Octavo idus septembris anno Domini millessimo CCC undecimo. Presentibus testibus Bernardo de Daurats. Jasperto de Examins et Petro de Comellis. Et ideo ego Bernardus de Cumbis notarius predictus hec scripsi et hoc meum Sig+num hic apposui. - Sig+num Bernardi de Villa-rubia notarii publici Barchinone qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo et cum eodem legitime comprobatum scribi fecit et clausit octavo idus septembris anno Domini millesimo trecentesimo undecimo.

XLVIII , perg 181, julio 1145

XLVIII.

Perg. n° 181. Julio 1145.

In Christi nomine. Ego Raimundus gratia Dei comes Barchinonensis et princeps regni Aragonensis.
Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate propter magnum et bonum servitium quod mihi fecistis facio hanc cartam donationis vobis Alegret et Bertrando atque Geraldo et Sancio et Guillelmo de Belsa atque Johanni de Camporrels et Berengario de Miravet cum suo socio Dominico et Stephano de Soria. Dono namque vobis supranominatis in ipsa orta de Montsso terram seminaturam de XVI kafiçatas de tritico et dono vobis terram in termino de Valcarcara XVI jovatas insimul de bona et de alia et dono vobis ipsam almuniam de Mata cum omnibus terminis et pertinentiis ejus et dono vobis VIII ortos in illa fossa de Montsso. Supradicta omnia dono vobis et omnibus succedentibus vobis ut habeatis et possideatis ea solide et libere in hereditate propria francha et ingenua ad faciendum ibi et inde totam voluntatem vestram. Et dono vobis totas illas chasas quas habetis in Montsso et dono vobis omnia supradicta per hereditatem propriam francham et ingenuam per facere inde totas vestras voluntates sicut de vestra propria hereditate libera et ingenua vos et omnis generatio vestra vel omnis posteritas vestra salva fidelitate Dei omnipotentis ac Sancte milicie et mei ac successorum meorum per secula cuncta Amen. Insuper ego Raimundus comes jamdictus convenio vobis omnibus prenominatis quod de isto honore sim vobis in defensione et in salvamento contra omnes homines vel feminas per fidem vestram sine aliqua fraude. Si qua autem persona presentem donationem disrumpere temptaverit nichil proficiat sed iram Dei incurrat et postea hec donatio firma permaneat. Facta carta donationis mense julii in era millesima CLXXXIII dominante Raimundo comite suprascripto in Aragone in Suprarbe in Ripacurça in Barbastro in Oscha in Cesaraugusta in Calataiub in Darocha episcopus Guillelmus in Rota episcopus Dodo in Oscha episcopus Bernardus in Cesaraugusta comite Arnallo Mironis in Paiars Furtundat in Barbastro Petro de Stopana in casteio Cepoler Peregrinus in Alcheçer Ferriç in Sancta Eulalia. - Sig+num Raimundi comes. - Sunt testes visores auditores Arnallus Mironis comes Palearensis Guillelmus Raimundi Seneschale Petrus Lopeç de Sancto Stephano Guillelmus de Sopiratis Gomballus de Mur et Poncius scriptor comitis qui hoc scripsit et hoc sig+num fecit.

Nota: tritico, kafiçatas : cafiz, cahiz, cahizada de trigo.
Orto, orta, ortos, ortas: huerto, huerta, huertos, huertas.
Chasas, se lee también casas.
Montsso : Monzón : Montisono (monte + sonido): Montço: Montso, Monçon, etc.
Suprarbe : Sobrarbe (Huesca).
Ripacurça : Ribagorza (Huesca).
comes Palearensis : conde de Pallars.
Sopiratis: no significa sopa de ratas, sino Subirats.

ÍNDICE (tomos 27 y 28)

ÍNDICE (tomos 27 y 28 de la colección)

(Las páginas son las del pdf, no coinciden con este formato)

                                                                                            Pág.

TOMO PRIMERO.

PRÓLOGO 1

BIOGRAFÍA. 1

Documentos a que se hace referencia en la biografía                  31

Notas autógrafas a que se hace referencia en la biografía            81

HISTORIA                                                                               119

De exequiis sepultura et infirmitate Regis Joannis secundi.
Liber foeliciter incipit.

Mandato del rey Don Fernando.                                                  137

Rubrica de tots los capitols del present libre.                                288

Açi son scrites per via de memorial totes les coses necessaries a les exequies de la sepultura del Illustrissimo senyor don Joan de gloriosa memoria rey de Arago de Navarra de Sicilia etc.

Per lo capellardent. 299

De les banderes per arrossegar.

Dels scuts pera correr.

De les cotes darmes. 300

Dels scuts per anar a peu derrera lo cors.

Del home a cavall anant derrera lo cors e portant scut e standart al coll e I elm en lo cap 301

De les brandoneres per portar los siris a la sepultura.

De les persones qui deuen esser convidades per fer luminaria.

Dels homens qui iran debaix la litera portants aquella. 302

Dels scuts de diverses armes Reals e altres per cosir al pali qui ira sobre lo cors.

De la scala o litera per portar lo cors a la sepultura.

De les candeles e diners per la oferta. 303

Dels scuts o senyals per los siris.

De la almoyna faedora lo dia de la sepultura.

De les moltes misses quis diran lo dia de la sepultura.

Dels bastaxos portants les brandoneres. 304

Del rompre dels Reals segells.

Quant va lo cors Real a la sepultura.

Dels VIII cavallers qui han correr les armes del senyor Rey. 305

Dels tres herauts anants denant los dits VIII cavallers. 306

Dels munteros.

Dels quatre homens a peu portants quattre scuts.

De la gent qui seguira lo cors a la sepultura. 307

Los prelats e persones a qui deu esser notificat fassen luminaria si fer ne volran per acompanyar lo cors del senyor Rey a la sepultura son los seguents. 308

Los VIII cavallers ordenats pera correr les armes Reals son los seguents. 309

Per aportar a cavall lo standar o tallamar e lescut e elmet derrera lo cors del senyor Rey. 310

DE INFIRMITATE DOMINI REGIS JOANNIS ET EIUS OBITU APUD EPISCOPALEM PALACIUM URBIS BARCINONAE. 311

Haec quae sequntur de transitu vitae Regis Joannis ad vitam aeternam ego Petrus Michael Carbonellus habui ab honorabili et circunspecto viro domino Gabriele Miro in artibus et medicina Magistro qui summarie que in his sciebat mihi retulit quorum verba haec sunt stylo infimo et raptine exarata. 313

Apéndice al libro de las exequias.

Capítulo copiado del “Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts. Pere Joan Comes." A. M.

Libre 2. cap. 24. De la malaltia del senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonch feta. 321

Relato a igual objeto que el capítulo anterior, copiado del Archivo de la antigua Diputación de los tres estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79. 332

AD GABRIELEM VILELL PRESBYTERUM DE VITA ET MIRACULIS DIVI SEVERI BARCINONENSIS ANTISTITIS EPISTOLA ET ETIAM DE EIUS CORPORIS TRANSLATIONE. 335

Hymnus ad Sanctum Severum.

Ad beatum Severum Barcinonensem Episcopum dignissimum hanc facio orationem ego quidem Archivarius memoratus. 349

Ad Gabrielem Vilell presbyterum alia epistola de vita Sancti Severi. 351

Confirmación de privilegios al monasterio de San Cucufate del Vallés, por la donación del cuerpo de S. Severo. 355

SUPER FACTO EXPULSIONIS HERETICORUM JUDEORUMQUE AB OMNIBUS TERRIS REGIS CASTELLAE ARAGONUM LEGIONIS SICILIAE GRANATAE ET ÇETERA AC SUPER DEDITIONE REGNI GRANATAE ATQUE PACE FIRMATA INTER IPSUM REGEM NOSTRUM ET REGEM FRANCORUM NEC NON RECUPERATIONE COMITATUUM RUSCINONIS ET CERRITANIAE ETIAMQUE ALIIS PRO PACE SERVANDA MEMORATA DIGNIS PLERAQUE ALIA HIC DESCRIBUNTUR. 369

Epigramas a Miguel Pérez Almazán. 374

Liber descriptionis reconciliacionisque purgationis et condemnationis hereticorum alias de gestis hereticorum. 377

Regia licentia inquirendi adversus hereticos concesa fratri Bernardo de Podio ordinis fratrum minorum in sacra pagina magistro pravitatis hereticae Inquisitori apud provintiam Provintiae (Provenza) a qua heretici fugiendo recedentes Cataloniam petiebant. 378

Advertencia final. 395

TOMO SEGUNDO.

Fórmula del juramento prestado por los Diputados y Concelleres de Barcelona al inquisidor. 5

Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis. 7

Id. id. 8

Dies processionis. 9

Secunda processio in urbe Barcinone. 20

Secuntur homines reconsiliati gremio Sanctae Matris Ecclesiae quia confessi fuerant post gratiam. 21

Sequuntur feminae reconsiliate gremio Sancte matris Ecclesiae qui confessae fuerant post gratiam. 22

Sententia adversus hereticos in fuga arreptos Christi imaginem verberantes ac vituperantes. 27

Alia publicatio adversus hereticos. 29

Nomina illorum et illarum pro quibus statuae factae et combustae fuere. 30

Publicatio quatuor personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonensi. 32

Alia publicatio octo personarum. 34

Processio intra tempus Gratiae in civitate Tarraconae. 35

Forma abjurationis. 37

Reconsiliati et carceri perpetuo condemnati apud urbem Tarraconam. 39

Combusti condemnati et Brachio seu Curiae Saeculari traditi in statuis. 41

Personae condemnatae et earum statuae combustae.. 49

Ordo expoliationis supravestium ut vulgo loquamur garnachiarum. 50

Condemnati et Curiae seu Brachio saeculari traditi in statuis in Gerunda. 52

Capti adducti ad locum destinatum vulgo nuncupatum Canyet ubi fuerunt combusti. 53

Condemnati et brachio seculari traditi in statuis. 54

Neophyti fugitivi urbis Barcinonae. 61

Personae reconsiliatae. 63

Alia publicatio personarum deprehensarum et carceri perpetuo condemnatarum. 65

Reconciliati et carceribus perpetuis condemnati. 66

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de heretica pravedat de la ciutat de Avila del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCXXXXXI trames per lo reverent pare lo senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. 68

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi (Alfonso III de Aragón, Alfonso II como conde de Barcelona) quod omnes officiales domini Regis tam Aragonum Valentiae Maioricarum et Cataloniae teneantur ad eius requisitionem obedire Inquisitori hereticae pravitatis quicumque fuerit ordinis praedicatorum in capiendis hereticis et etiam eis incarcerandis et alias adversus eos procedendo pro favori fidei catholicae. Dada Barcinonae VIII calendas julii anno Domini MCCLXXXVI. 75

Condemnati et eorum bona fisco et camerae Regiae confiscata. 78

Memoria processum.

Apud civitatem Gerundam. 82

Apud villam seu oppidum Perpiniani. 83

Mortui pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam. 84

Omnes civitatis Gerundae.

Omnes oppide sive villae Castilionis Emporiarum.

Absentes pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam. 85

Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati apud urbem Barcinonam. 86

Sententia. 88

Abjuratio. 113

Interrogationes reconsiliandis faciendae de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 115

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 116

De Sacramentis. 117

Absolución y capítulo final de sentencia. 118

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris. 123

Cédula presentada por el procurador de la rea, y otros procedimientos. 125

Abjuración de Angelina. 130

Sentencia. 133

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes. 136

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis. 137

Fugitius de Balaguer. 139

Defuncts de Balaguer.

Condenados y reconciliados. 140

Id. y entregados al brazo seglar. 141

Id. a cárcel perpetua. 143

Id. y absueltos. 144

Id. a cárcel perpetua.

Id. a ser quemados, reconciliados en estatua, difuntos etc. 146

Absueltos, condenados o reconciliados en estatua etc. 147

Muertos y ausentes fugitivos condenados en Tarragona. 148

Reconciliados y absueltos en idem. 149

Condenados en estatua y entregados a la Curia seglar en idem. 150

Entregados idem en idem. 151

Siguen otras varias condenas en Tarragona y Barcelona, en diversas fechas. 152

Condena de muertos, exhumación y quema de sus cadáveres en Gerona. 157

Condenados a cárcel y reconciliados en Barcelona. 158

De la sinagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum. 159

Capitulo de una lettra del fiscal de la Inquisition de Valentia fecha al fiscal de la Inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Viver converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500. 160

Condenados, reconciliados, degradados, entregados al brazo seglar y quemados, destinados a galeras etc. en diversas fechas en Barcelona. 164

Sententia contra Jacobum de Casafranca locumtenentem Regii Thesaurarii. 170

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona. 187

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor. 201

Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor detengut en los carcers de la Sancta Inquisitio en lo palau mayor Real de la ciutat de Barcelona. 214

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit. 221

APÉNDICE.

PETRI MICHAELIS CARBONELLI BARCINONIS PUBLICI NOTARII DE VIRIS ILLUSTRIBUS CATALANIS SUAE TEMPESTATIS LIBELLUS INCIPIT FOELICITER. 237

Lucianus Colominius.

Joannes Lubetus Barçinonensis. 238

Joannes Margaritus Hierundensis Episcopus qui obiit cardinalis. 239

Ferrandus Valentinus.

Jacobus Paulus jurisconsultus. 240

Joannes Raimundus Ferrarius. 241

Gabriel Clepesius Balearis.

Ferrarius Berardus Balearis.

Jacobus Gartias regius Archivarius qui fuit praecesor meus Petri scilicet Michaelis Carbonelli in officio Regii Archivi Barcinonensis. 242

Hieronymus Paulus. 243

Bartholomeus Gerbius.

Benia (Bonia) Valentinus.

Philipus Mealia. 244

Jacobus Ripullus. 245

Gabriel Canyelles. 247

Correspondencia con Juan Villar sobre genealogías y otros puntos históricos. 248

POESÍA. 257

DANÇA DE LA MORT E DE AQUELLES PERSONES QUI MAL LLUR GRAT AB AQUELLA BALLEN E DANÇEN. 267

Epigramma de felicitate et infelicitate hominis. 296

PETRI MICHAELIS CARBONELLI SCRIBAE ET ARCHIVARII REGII CARMINA IN TETRAE MORTIS ORRENDAM COREAM DIEBUS FESTIS JESU CHRISTI MAXIMI NATALICIIS ANNI SALUTIS MCCCCXCVIII DUM VULGUS INCERTUM LUDIS TAXILARIIS VACARET COMPOSITA FOELICITER INCIPIUNT. 297

COBLE COMPOSTA PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL REY NOSTRE SENYOR CONTRA LOS NEGLIGENTS SCRIVANS LEXANTS SPAYS BLANCHS NO CONTINUANT HI LES CONCLUSIONS. 318

COBLES AB TORNADA FETES PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL SENYOR REY E NOTARI PUBLICH DE BARCELONA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E PER ENVEGE O CUPIDITAT HAN PROCURAT SIA FETA EN LES CORTS DE MONTSO CONTRA LO ARCHIVER REAL DE BARCELONA LA CONSTITUCIO SUPER FACTO REGESTORUM IMMITTENDORUM IN REGIUM ARCHIVUM BARCINONENSEM. 319

Cobles ab tornada contra aquells qui inicament e ab enveia han instat e procurat contra lo archiver fer dita constitucio en lany Mil DX.

Constitución a que se hace referencia en los versos anteriores.

Notas de Carbonell relativas a la misma constitución.

Cobles fetes per Pere Miquel Carbonell archiver del senyor Rey en lahor e defensio de una dama qui exia del bany segons es pintada en un drap de pinzell ab un galant qui la te abrazada e ab altre que sona orgens (orguens) e altres scolten acompanyats de una altra dona e ab un gat que sona un lehut (lahut, laúd) davant la taula ques dinaven e ara es retaula guarnit o comprat en lany mil D e quattre de la nativitat de nostre Senyor. E en loch de jugar lo dit Carbonell a gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge Maria mare sua ses dispost compondre aquelles ço es en les festes de Nadal del any de la Nativitat de nostre Senyor (mil) cinccents e cinch. 329

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenge de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII per honor de una joya de Sancta Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la esglesia de Sant Just de la dita ciutat. 333

Divae Marie Magdalenae orationem tum latino tum vulgari sermone rythmisque confectum Petrus Michael Carbonellus Barcinonensis edidit canicula regnante anno Christi MCCCCLXXIIII. 339

CORRESPONDENCIA LITERARIA. 345

Correspondencia con Francisco Cassagia. 349

Epistola in laudem Petri Michaelis Carbonelli tabellionis ab egregio viro Francisco Cassagia pontificii juris interprete edita et directa probissimo ac scientissimo Hieronimo (pone Hieromino) Paulo jurisconsulto Barcinone apud urbem nuper degenti quia Romam iter fecere ex nostra urbe Barcinona.

Franciscus Casassaia ad P. M. Carbonellum. 349

Correspondencia con Juan Villar.

Exemplum litterarum aeditarum exercitationis honestate et oblactamenti gratia super nonnullis antiquorum gravitatibus editarum ab Joanne Villario jureconsulto et Petro Michaele Carbonello tabellione. 351

Correspondencia con Guillermo Fuster.

Epigramma huiusmodi venerabilis et honestissimus frater Guillelmus Fustarius conventualis monasterii Sancti Hieronymi Vallis de Ebron Barcinonensis diocesis personuit et ipsum ad me Petrum Michaelem Carbonellum notarium quem librum de dictis et factis Regis Alfonsi cum aliis operibus sibi accomodato dederam intra tempus pactum et promissum una cum dicto libro mittere curavit. 359

Littere quibus respondetur predictis et librum restitutum iterum in commendam mitto et epigramma in quo nomen et cognomen meum contineatur fieri postulo aliaque resonantes. 360

Epigramma... amico summo viroque doctissimo Petro Michaeli Carbonell tabellioni. 363

Epigramma... clarissimo viro ac devotionis eximiae fratri Guilielmo Fusterio ordinis Sancti Hieronymi Vallis Ebronis in agro Barcinonensi. 364

Ad devotionis eximie virum religiosum fratrem G. Fusterium apud Ebronium Caenobium. 365

Correspondencia con Gerónimo Pau.

Epistola quibus elementis Barcinona scribi debet solicite inquirens. 367

Epistola quibus elementis Barcinona scribatur prudenter respondens.
Hieronimus Paulus P. Michaeli Carbonello. 369

De fide marmorum quibus elementis Barcino et Tarraco scribi debeant epistola accuratius respondet Carbonellus. 374

Huiusmodi epistolam Petrus ipse Michael Carbonellus Barcinonius tabellio lucubratione una edidi adeo quod morem gererem voluntati amicissimi contribulisque mei Hieronymi Pauli jure consulti Barcinonensis qui me suis litteris monuit ut fingerem epistolam a se editam (ut infra post hanc a me edita et mihi directa) subscriptum Theseum ad me dedisse. Cuius rei causam is Theseus impresentia ignorat. 376

Epistole Hieronymi Pauli in premissis Thesei litteris enarrate tenor talis est quam is Hieronymo edidit per hec verba. 378

FIN DEL TOMO VIGÉSIMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN, SEGUNDO DE LOS OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN PEDRO MIQUEL CARBONELL.

//

TOMOS PUBLICADOS
(28 en total, editados por Ramón Guimerá Lorente ; no encontré en su día ni edité los tomos 20, 21, 22, 23)

EN PRENSA.

Proceso contra Jaime III, último rey de Mallorca.