Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir

Dels Escuders davant nos tallar ordonats.

Dels Escuders davant nos tallar ordonats.

A raho acordant e convinent cosa daltitut real jutjam si aytals en nostre esguardament e serveys desigam los quals en loffici reebut esperiencia maestra de les coses mostra haver ensenyat e encara militar natura de linatge a les damunt dites esguarda haver dins meses: cor aytals e per raho al nostre servey digna cosa elegir reputam que compensades totes coses los altres sobremunten. Emperamor daco ab aquesta present nostra sanccio volem esser instituyt que dos escuders de lur natura a tallar davant nos o altres coses faedores que davant nos per nostre menjar seran posades sien reebuts qui aytals coses pus esperts seran vists: ne encara ignoren a la sollicitut dells pertanyer que coltells nets e ben taylants hagen prevehir per tal que per inhabilitat de tallar o en altra manera algun fastig a nos no puga esser engenrat. E per tal con les viandes de les quals usa la nostra altea abans que a nos pervenguen per diverses cove per moltes maneres passar per tal quel perill de la nostra salut esquivem: statuim fermament observador que de totes qualsque viandes que a nos seran posades los damunt dits nostres escuders no relexen dabans tastar: fet encara primerament tast per aquells qui les dites viandes a nos ministradores als dits nostres
escuders hauran liurades. En les coses empero dessus ordenades aquell qui en lo dit offici sera primerament posat volem davant esser: si pero cas sesdevenia que abdos aquells absens fossen qui tallar a nos deuen la un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o absencia daquell la dels escuders de la cambra tallar davant nos deja. En los damunt dits pero cases duem declarador que negun lo seu offici propri a ell pertanyent per altre offici servir no leix imperfet: sobre los quals tots
officis per veu daltre faedors orde de prioritat manam esser observat com sie cosa loable e encare digna que aquells sobrepugen los altres los quals prioritat de temps e qui per lonch temps en servir
lo dit offici han fet davant anar. Volem encara ells axi con los altres nostres familiars als majordomens esser sotsmeses et sens tot mija per raho de lur offici a ells fermament obeesquen et atenen e per tal con una metexa raho en aquells es coneguda la qual en los copers a nos beure ministrants es esguardada emperamor dasso semblant segrament e homenatge per ells a nos prestador ordonam lo qual en los damondits desus es insert.

Dels sobrecochs

Dels Cochs comuns.

Dels Cochs comuns.

Per tal con havem esguardat esser digne e concordant a raho que en la nostra casa o cort neguns officis
vagans no estien que no sien en aquels faels e certs ministres assignats per los quals los dits officis degudament puguen esser gobernats: emperamor daço duem ordonador que dos cochs faels
e bons en la cuyna comuna de nostra companya sien posats qui les viandes per los domestichs e familiars nostres reebedores curen ab vigilant studi nedeament e savia appareylar per tal que mes puguen esser comendats que en neguna cosa represes: la un dels quals nos anans a loure davant vaga axi que a cosa no perfecta loch no sia relexat. Si pero sesdevenia que abdos los cochs de la nostra boca especials absens fossen en alcun cas o causa iminent: en aquell cas no ignoren la cura a ells pertanyer de appareylar nostres viandes per la manera e forma damunt dites als cochs de la nostra bocca en la precedent constitucio assignats. Alscuns encara de la cuyna axi majors com menors ayudar ells volem con en propri offici no seran occupats: ordonants que a nostres sobrecochs apres los majordomens obeesquen en les coses tocants loffici damunt dit. E per tal com perils passats los quals a molts no es dupte esser esdevenguts nos pus diligents fan en esdevenidor: statuym quels damunt dits cochs aytal sagrament e homenatge al mayordom nostre presten lo qual los cochs de la boca nostra a nos fan. E en escrits aquelles coses que per los dits cochs de la nostra boca son faedores ab si haver no obliden.

Del Moseu

19 DE MAYO. Pena de mort. + bendejats, exellats en Sardenya.

19 DE MAYO.

En la sesión de este día, después de votar según costumbre, se tomó la deliberación que sigue.

Recensits los processos fets contra los delats presos en la cort del honorable veguer de Barchinona fou deliberat per los diputats e concell representants lo Principat de Cathalununya que attenent que los honorables En Bertran Torro En Johan de Mijavila Narnau Starit ciutadans Marti Çolzina Pere Comes Jaume Perdigo sabater e Anthoni Abello causidich son stats concitadors e principals adjutors de fer e tractar conspiracio tumults concitacio e sedicio per les quals la capitulacio e leys de la patria eren totalment pervertides e destroides. E encara los diputats e concell ço es les persones de aquells eren posades en tant gran perill e destruccio e encara aquesta insigna ciutat e tot lo Principat de Cathalunya era posat en perill de total destruccio e ruina. Les quals coses redunden en tan gran deservici de nostre Senyor Deu de la Majestat reyal e total destruccio de la dita cosa publica. Lur parer e vot es que los dits Bertran Torro Johan de Mijavila Marti Çolzina e Jaume Perdigo qui son stat principals coadjutors de les coses dessus dites hajen consemblant pena que han haguda mossen Francesch Pallares e En Pere dez Torrent ço es assaber que tots quatre muyren ço es los dits Torro Mijavila Çolzina ofegats en la preso e trets a la plaça del Rey e En Perdigo penjat per la preso avall. Los dits empero Arnau Starit Pere Comes e Anthoni Abello que sien bendejats e exellats en Sardenya on hajan star per trenta anys. E si contrafahien al dit bendejament o excellament ara per lavors los donen sentencia de mort e no resmenys tots los bens que vuy posseexen e per avant possehiran sien confischats al General de Cathalunya.

(Pena de muerte, ahogados en la prisión + exilio de Arnau Starit, Pere Comes e Anthoni Abello, Abelló )

Para llevar a efecto estas deliberaciones, fueron nombrados unos comisionados, con intervención de la ciudad de Barcelona, acordando los mismos individuos del Consejo con otras varias personas eclesiásticas, que se hiciese saber todo lo obrado en tales asuntos a las universidades y estamentos del Principado, (cuyas cartas se encuentran más adelante,) salva empero la opinión de los nueve individuos encargados del asunto de las banderas.
En la misma sesión, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Als honorables e savis senyors los consellers de la vila de Berga.
Honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda per los honorables En Rafael Noguer e Pere Andreu de Sorribes e hoyts aquells a ple sobre les coses que per part de aqueixa vila nos han explicades vos responem que de totes les coses que fins aci han occorregut vos havem certificats ab nostres letres com aquells quin sou be mereixedors per la bona voluntat que teniu en la conservacio de les libertats e cosa publica del Principat. Quant a les coses demanades volem siau certs que decontinent lo capita partira e sera en camp e socorrera alla on la necessitat volra e podeu confiar que entre les altres aqueixa vila no sera obligada. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XVIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del
General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt magnifichs e honorables diputats de Barchinona e Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt savis e excellents pares e governadors nostres e de tot lo Principat de Cathalunya e molt honorables senyors. De vostra excellencia havem reebuda una vostra letra la qual fonch reebuda dissapte a XV del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos sobre hoyda a dir que en la vila de la Selva se haurien fetes algunes ampres axi generals com particulars. E perque vostres alteses sien mills informades e notificades de la dita letra e de totes les coses com son passades fins a la present jornada primerament deu saber vostra altesa que en aquesta vila de la Selva no si fan negunes ampres generals ni particulars ni sentim res que ampres se facen ni del senyor nostre may nons ha amprats de res que siu fa ja tenim delliberada la resposta que li farem. Perque molt excellents
senyors axi com aquells fidelissims e bons cathalans que volem esser si nosaltres sentiem algun aiust ni altres coses per nosaltres vos serian notificades. Si donchs nos fahia que nosaltres nou sentiem lo qual nons ho pensam. Dada en la Selva diumenge a XVI de maig. - Los jurats de la vila de la Selva e conçell lur recomanants nos a vostres excellents savieses.

Als molt honorables los senyors de diputats del Principat de Cathalunya sia dada dins Barchinona.
Molt egregis senyors.
De part de vostra gran senyoria havem reebuda una vostra letra esta nit passada que si a les nou hores a nos presentada e aquella legida e entesa vista la present havem feta resposta per aquesta present. Primerament dient e avisant vostra senyoria com esta en veritat que lo senyor archebisbe e lo senyor don Joan comte de Cardona e administrador del comdat de Prades son venguts a parlament abdos a soles en lo terme de Pradell (de la Teixeta?). Que es ni de que no sabem. Aço es stat vuy ha vuyt dies. Item apres havem sabut que lo bastard de Cardona ampra gent per fer ajust que vol fer ni que no nou sabem. Item apres havem sabut que ara dijous passat lo dit senyor archebisbe de Tarragona ha fet tenir consell general de tots sos lochs del archabisbat dins lo loch de la Selva (del Camp) e dihen que empre de diners e de gent. Que vol fer ni que no nou sabem. Item mes avant havem sabut e vist com una galiota de Eyviça dies ha que va tots jorns de Tamerit (Tamarit, Tarragona, no puede ser Tamarit de Llitera) fins al cap de Tortosa e no fa enug a negu que hom sapia e dien que la dita galiota se te per lo dit senyor archabisbe e que lo dit archabisbe speren per passar lo Eviça ab la dita galiota. Al present no sabem pus que a vostra senyoria hajam scriure sino que suplicam lo
omnipotent Deus ques (queus) tinga en la sua guarda e proteccio Amen. Feta en Cambrils disapte a XV de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Los jurats e prohomens de la vila de Cambrils quis recomanen a vostra senyoria.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables e de gran providencia senyors. Vuy dada de la present se son publicades per los lochs acustumats de aquesta vila de part de la molt alta e molt Excellent Senyora Reyna tudriu dues crides successivament la una apres de laltre ab permissio o manament del honorable veguer de aquesta terra de Rossello e en la sua cort registrades e per que ha aparegut a mi era molt necessari esser vosne tramesa copia per lo contengut en aquelles per ço he request lo dit veguer en virtut del sagrament e homenatge per ell prestat de obtemperar a les requestes del General per obtemperacio de dit homenatge ha consentit e menat esser dada a mi copia de dites crides la qual interclusa dins la present vos tramet per ço qui aquelles vistes e regonegudes vostres grans reverencies nobleses magnificencies e providencies puguen provehir e deliberar en ço que ben vist los sia. E per lo present molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nom occorre als a dir vostres grans reverencies nobleses magnificencies e providencies manen de mi lo que plasent los sera les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Senyors lo parer dels honorables consols de aquesta vila e de altres era que per aquest cas yo devia fer correu volant e per que no he tal comissio he duptat en ferho sol crech fare per la tramesa de la present avantatge haureus a gracia per relevar me de tals duptes e perplexos que en tals cassos yom poria trobar me vullau rescriure. Ja yo trobantme en tals o semblants cassos com me regire de fer correu o altres despeses per endressa e expedicio dels afers al portador de la present qui es Nandreu Jalabert calsater de aquesta vila fos avantatge per bona endreça de aquesta e per esser aqui la hora concordada ço es vint e cinch sous placieus fer lo hi donar aqui. Parteix daci
vuy a VIII hores de nit e sera ab vosaltres dimecres la hora. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.

Incluía la carta que precede, copia de los dos pregones a que aquella se refiere, y cuyo contenido es como sigue.

Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints y possehints viles castells lochs juridictions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones dita Senyora Reyna e del dit Illustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells que tenen per lo damunt dit senyor viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseeixen res en feu del dit Senyor que al vinten dia del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit lllustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona (olla) o lla on que sien armats e aparellats pera la dita Senyora Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey que a cascun de aquells per lo feu del dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algun en aço sera negligent o ramis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cas e tant necessari fall a
son Senyor. - La Reyna.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo senyor don Ferrando primogenit loctinent del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e la servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se fassen alguns moviments de gents darmes lo que no poch redunda en grandissimo deservey de la dita Majestat reyal e dan del dit Principat e la
dita lllustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequucio de tals moviments vinga a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe reyal tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altre qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplament e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua que vinguen per reyalment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustrissimo
Senyor Princep e per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohicio (o probicio) de aquells lo qual guiatge dur tant longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e a disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegaries en lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties
que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se
apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons
et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la
dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso
son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici
pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra
cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici
sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen
en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans
que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent
be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir.
E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici
ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits
cavallerizes fer a nos son astrets.

Del menescal

LXXIII. Reg. 915? Fol. 155. 23 junio 1368. los prohomens flaquers

LXXIII. Reg. 915? Fol. 155. 23 junio 1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta (lantea) qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam.
Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

LXXIV 1369

19 DE MAYO. conde de Armanyach

19 DE MAYO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde, del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos galeras de florentinos.
Sin embargo, se mandó escribir varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se recibieron, y que también se hallan a continuación.

Al molt magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per quant no sabem aci la jornada que lo noble don Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable. Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e haura lexat a vos carrech dels afers que tenia segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que sabia lo dit dia e veia abatut un dia per venir de sa casa al dit exercit quant finiren los dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi sera façau ell e haja la present per sua e a cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la letra de Çaragoça en ça sino ab hun grandissim aventatge que noy volian anar ne portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon home de aci volch em dona lo consell que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo gran deseventatge axi com dit vos he que de continent que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt cuytadament que les tremates
e de continent que men tornas asi e axi que mossen yo he volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot lo dia e si abans pot abans per que mossen vos dich que li donets VIII florins dor car yo considerant que los altres ne volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa car yo he fet. Per que feya compte que no podia anar en neguna manera pus segurament ne tant prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça en casa del dit bon home car ell les me donara de cominent lo qual te molt bona e gran voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de Castella hoc encara entre nosaltres car may fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot vostre.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig lo Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per çacorrer lo castell o força de Lumvirra (Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda (Dartieda, De Artieda, en texto anterior). Crech mossen segons acis diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor Rey nols ha socorreguts que ells se daran a ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu saben que en la manera que lo conestable la te que lo Senyor Rey no la pora çocorrer desta volte car lo Rey de Castella es aqui en Algronyo ab calques vuyt o deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran de sobre que lo çocorriment noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha emprat tots los barons e cavallers de Arago e axi que particularment los demes li fan valença. Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab tots quants ell hic pot axir no bastan a CC. cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna gent de peu que no sen va negu ab ell de açi ni tempoch crech que daltra part car vuy los quil saguexen vuy en dia en aquest fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen mena abdos los fills del comte de Foy e molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne entre los quals ne es lo comenador de Monço e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria anomenar e los fills del nostre governador ço es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de partida de aci e lo Senyor Rey volia anar ab ella per acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema devia tornar aci vench hun araut (herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual venia dreçat aci als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del Senyor Rey de Castella lo qual los requeria que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar la llur bona pau la qual era entre ells. E que de continent dins dos hores li fessen resposta en altra manera que ell sen tornaria sens llur resposta car lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey dihent li com ells li portaven la dita letra que lo Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa Senyoria que fessen ne li responguessen en tant que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que deliberaran sobre lo dit araut sino ques diu aci que lo dit araut sen es anat e partit sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a Deu. Lo senyor archebisbe diuen que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera continuera e prorrogara les dites corts de que mossen vos avis que los aragonesos ne stan baires a pits nom se com so (su; s´ho, se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit ques guard ara mes que may que no senten sino totstemps en fer gran dan en ça persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com segons son stat largament informat per lo bon home de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols e de no fer ne res car diu que ella te la mel en la bocha e lo gran fel e vari (hiel, veneno) en lo cor car tot no son sino malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa que ells pugan metre qualque gran divisio aqui entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen sino com nos podran enganar que no es negu de aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons ells diuhen ço es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han altra sperança sino que poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons yo veig e hoig (oigo) aci per casa del Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi encara alguns traydors del nostres diuhen coses de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la "guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e altres forçes moltes en Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen que han scalabrat forment (fortment; fuertemente; forment o froment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en aquest regne se met gent stranya dich vos que seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo regne per destrouit.
Item mes mossen fonch deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no havian pogut fer correu propri cense (sin; sine; senes; sens, sense) una gran despese ell si volch que yo nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab cuyta en la ciutat de Çaragoça divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXI. - Lo tot vostre.

EL LLANTO DE LA VIRGEN. PLANT DE NOSTRA DONA SANTA MARÍA.

EL LLANTO DE LA VIRGEN.

Esta composición poética no es la primera que escribió Raimundo Lulio después de su conversión. Antes que poeta místico, abandonado que hubo las quimeras del mundo y su estro de trovador, se ejercitó en la poesía didáctica, rimando un tratado de Lógica que citan D. Nicolás
Antonio en su Biblioteca antigua española, el P. Pascual en sus
Vindicias lulianas y otros autores. El mismo Lulio nos habla de este
poema en su Doctrina pueril, de cuya obra al parecer formaba aquel un
apéndice. Después de inducir a su hijo, para quien escribió la
Doctrina, a que se dedicase al estudio de la lógica para venir en
conocimiento de la verdad, le dirige las siguientes palabras. -
"Antes de estudiar la lógica en latín, apréndela en lengua
vulgar y en rima, así como se contiene al final de este libro,
lo cual te aconsejo para que de este modo la puedas después entender
mejor, mediante la ayuda de Dios."
Lulio a imitación de los árabes, que tanto estudiaba, se aficionó a la
didáctica, y así como ellos hacían objeto de sus poemas todas las
ciencias por sutiles y abstractas que fuesen, nuestro autor no se
arredró ante la dificultad de emplear su numen, en rimar una Lógica
y más tarde unas Reglas para la aplicación del arte general,
materias de suyo aridísimas para la poesía. Mas nada podemos decir
con respecto al mérito de la primera porque no ha llegado a nuestros
días; pero a juzgar por lo demás que de poesía didáctica nos ha
dejado Raimundo, nos inclinamos a creer que no sería sin duda la
mejor hoja del lauro poético del autor.
de 1275 a 1282, en que escribió Lulio el tratado de Lógica en
verso, parece que trazó también su elegía titulada Llanto de la
Virgen. Durante este tiempo pasó Raimundo retirado en el colegio de
Miramar cuya fundación había promovido, los días más sosegados de
su existencia: calma breve sí, pero fructífera, y a la que debemos
excelentes libros. En la tranquilidad de aquel retiro fue pues donde
Raimundo, al mismo tiempo que escribía el precioso opúsculo de
Oraciones y Contemplaciones, elevada su alma en alas de su devoción,
trazaba el canto elegíaco de que nos ocupamos, dirigido a pintar la
desolación de María al presenciar la angustiosa pasión y muerte de
su divino hijo.
Esta composición está escrita con pureza, y sus versos son muy sentidos.
Bellos son los apóstrofes que dirige la madre del Salvador a Judas
que tan traidoramente vendió a su maestro; bella la queja que dirige
al Eterno Padre por la deslealtad de los judíos.
- "Cómo a tanto te atreviste? dice al Iscariote. ¿Cómo tu boca asquerosa se
atrevió a besar a mi hijo, tan cumplido en todo, y cuyos labios
manan el aroma de la verdad, y la dulzura de los buenos consejos?
¡Cuánto le has ofendido con tu repugnante contacto!” - No son
menos notables las exclamaciones de María al verse desamparada de
todo el mundo, y las que le inspira la negación de San Pedro: -
Preso está mi hijo, dice; llévanselo los judíos sin que nadie
levante una palabra en su defensa; sin que yo, pobre y desvalida
mujer, pueda estorbarlo. ¿Y no hay uno siquiera entre vosotros que
le ayude?" - "Amedrentado por los judíos ha negado San
Pedro a Jesús. ¿Y cómo no hubo más temor de mi hijo, que es su
Dios y Criador? Y eres tú, Pedro, aquel a quien confió el cuidado
de su rebaño, y a quien hizo pastor de sus ovejas! Tan atribulada me
tienes por el poco amor que a tu maestro has demostrado, que no cesa
de plañir mi boca, ni mis ojos de llorar." - Después se dirige
a la muchedumbre y dice: - “ ¿No hay nadie entre vosotros que
tenga compasión del que tanto nos ha dado, y que tanto sufre por
nosotros?" - Al ver escarnecido a Jesús a quien escupían los
judíos en el rostro, exclama: - "Oh cara gloriosa, cuya vista
tanto placer me daba! ¡cuánto me holgaría de poder enjugarte
siquiera! " - Y en otra parte se plañe de este modo: -
“Desnudado han a mi divino hijo. Aquel que señor es de la tierra y
de los mares, no tiene un miserable harapo con que cubrirse! Ay
triste! Cuando veo caer sobre él tantos vituperios, mi razón se
desvanece y mi pecho estalla de dolor. Señor, tomad ese mi velo para
cubrir vuestras carnes, ya que vuestros enemigos escucharme no
quieren." - Y al espirar (expirar) el Salvador, vueltos
los ojos al cielo, exclama (esclama) fuera de sí: - “Miguel,
Querubín, Serafín, Gabriel y Rafael, bajad y horrorizaos de la
muerte que dan los infieles a su Salvador! Mirad como espira
sediento, sin más refrigerio en su boca que hiel y vinagre! ¡Ni
Caín fue más impío con Abel que estos malvados!" -
escritas con más pasión. Hubiéramos de traducirla entera para
indicar todos los pasajes que nos parecen notables: mas consideramos
inútiles las citas cuando puede quien quiera formar su juicio con la
lectura del original que trascribimos.
PLANT DE NOSTRA DONA SANTA MARÍA.


Senyor! a tuyt mi clam de la gran trayció
Que han fayt a mon fill li fals jueu falló,
Qui en mí ses fayt home per lur salvació,
E tots temps ha fayt bé e falliment nó (2).
Ara lo m'han trahit, e l'han mes en presó.
Ah jueus traydors! ¿per qual intenció (3).
Avets trahit mon fill que del linatge fó
De Davit e Moyses segon profeció?
D'aquest tan gran trayment, lassa, irada'n só
Tan fort, que tota'm sent en consumació,
E tot quant ha en mí tot está en passió;
D'aquest mal qui n'es fayt ¿qui'n trobará perdó?
¿Com fuyts hanc tan ardit? ¿qual boca tan pudent
Basist mon Deu fill e amich de compliment,
Qui ha boca olent ab tan bell parlament
Que hanc mays no mentí n'en perlá ‘n falliment,
Ans en diu veritat tan virtuosament,
Que null hom viciós ne qui' n sia mintent
No la deuria baysar per negun trayment?
E tú fals, ergullos, has donat baysament
A mon fill qui es Deu e home exament,
Lo qual soven baysaba tan amorosament!
Ah fals! ¿com l'has trayt per ton vil tocament?
Judas! tú has donat un bays per senyal fal
Per portar a mort lo meu fill que tant val,
E qui encresía de persona leal,
Enemich de virtud e en tot ple de mal,
Car has fayt fals senyal, tú n'haurás tal trebal
Que tostemps n'estarás en lo foch infernal:
Trista hanc mays no fó segons dret natural
Que ab falsa semblança hom visques en l'hostal
Mostrar veritat de nulla re corporal,
E aysó mateix es de causa spiritual;
E tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en cuant es Deu no pot esser mortal.
VI.
Menenlosen jueus sens qu'ell no es defes
Ne eu que som fembra no y poria fer res.
¿Há negú entre vos qu´ ajudar y pogues?
Anava la puella pres son fill e espes
Demandava ajuda e tirava ses manes,
Sos cabells e sa cara rompía, e no es
Qui li donás ajuda, com si res no valgués
Ella ne son Deu fill, perque pietat es
Ausir lo desconort en lo qual ella s´mes:
E com foren ves ella, vilá e descortes
Tuyt li seu companyón el juden mal apres (4). -
Estava la regina molt fortment irada
Com per los seus si era desamparada,
Car sino Sant Johan per tots fó lexada;
Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada
La nostra companya qui m'ha deshonrada,
Car m'han jaquida sola ab tant vil maynada?
Maynada del demoni, e qui m'ha donada
Tanta de pressura, e tanta de bocada
Que apenas mi sostench, tant fort son cascada. (5)
Lassa! e ja era per los meus aviada:
E si que hanc no fui en vers ells errada,
¿E per qual raysó m' han donchs exoblidada?
Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor,
La qual hac dels jueus: ¿e no la hac major
De mon fill glorios qui es son creador?
E tú, Pere, qui eres un pobre pescador,
¿Has negat lo meu fill qui t'es honrat Senyor
E qui tú ha elet esser procurador
De totes ses ovellas, de qui t'ha fet pastor?
- Pere, dix la regina e dona de valor,
Tant fort mi has treballada per la pauca amor
Que aguist a mon fill per pauca de temor
De presó o de mort, per qu'em planch e' m plor,
…........
Cascún colps li donava, dient: - ¿qui t'ha tochat?
Pus que tu 't fas profeta, devina veritat. -
Estava lo meu fill pacient e sanat
Per donarnos eximpli de gran humilitat
E de gran paciencia; perque fa gran pecat
Qui no pren son eximpli qui tant li ha costat
E qui no fa ço que pot com él sia honrat.
Ah senyors! com son trista com tant pauch es amat
Lo meu fill Deus, qui nos ha tant donat,
E que per nosaltres es tan fort avilat.
¿Ha negun entre vos qui n' haja pietat?
Ab las mans, e no 's mou, tant ama soferir
E seu trista e esper quant s' en volrán jaquir.
¡Ah cara a qui tany honrament e servir
E que hom vos deman perdó de son fallir,
Que en axí vos veig colpejar e ´scarnir
Per tant malvat jueu ! ¿com se pot abstenir
Que no plor e no faça mant amargós sospir ?
Ah coll tan pacient ! ¿com podets sostenir
Tan spés feriment, ni eu com puch vivir
Vesentvos per tant hom tan fort envilanir,
Ni los malvats jueus no ugar de ferir ?
Ah trista de mon fill! ¿e con es deshonrats
Entre los mals jueus e homens armats
Qui l' escarnexen com si hagués peccats !
Ah jueus plens de mal e no escarniscats !
Aquel per qui serets jutjats e flastomats
Lo dia del judici per ço col deshonrats
Quant adonchs vos dirá: - Anats, malavirats,
En lo foch infernal, on tots temps estiats,
Car mi encolpavets de ço d' on sots nafrats !
Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats,
E ab vostre veser a ma pena ajudats,
Car en vos scarnir es mon cor treballats.
Cell qui es ver Senyor de terra e de mar,
No ha un petit drap de qu' es puscha abrigar.
Ah lassa! tant lo veig en aysi nutz estar,
E per los fals jueus tant fort vituperar,
Ab pauch no pert lo seny e'l cor vol esclatar;
- Senyors! aquest meu vel placiaus en él pausar:
Cells com a enemichs no´m volen escoltar.
Ah fill gloriós ! pus vos lexats despullar,
De vostra ignocencia nos vullats adossar:
Car eu no payria l' escarns qu'eus veig far (6),
Ne car eu, lasseta, nous puch abraçar. -
Trista fui e marrida quant viu lo meu fill ligat,
Fill qui está Senyor de tot quant es creat;
Fill que hanc mays no feu falliment ni pecat;
En aysi com anyell que hom ha degollat,
Qui en res no ´s defen e 's mon fill sanujat
Per pendre e ligar a la lur volentat,
Los braços tant forts ab un filet delgat: (7)
Mas açó ell sofería per sa humilitat
La divina natura qui tant l'ha exalçat,
Que tot quant ha creat a ell ho ha donat
E ab ell ajustada es hom e deytat. -

Hacia la misma época empero, o sea en el espacio que media entre los años

La elegía que nos ocupa abunda en bellezas y es una de las del autor

I.

Avava ab gran gaug la verge María

A veser (1) son Deu fill que haút havía,

Per lo Sant Esperit sens d'home paría,

E car son Deu fill e home sabía

Lo gran gaug, e'l plaer que per ell sentia

No es quil pogués dir; mas gens no sabía

L'íra n’ el desconort en qu'esdevenia,

Car Judas Schariot concebut havía

En trahir Jesu-Christ qui morir volía

Per nosaltres a salvar, e per donar vía

Com mays l'hom servescha e que cascun sia

Seu per compra de mort, car per nos moría.

II.

- Judas Schariot! tú has mon fill venút,

Lo qual mays val que tot quant n' has haút;

Donat has per argent lo senyor de virtud;

Tú eres per mon fill e per mí molt volgut;

Mí has fals enganada e tú n'est deçebut:

E si eu ne son trista, tú ne serás perdut.

Fals! ¿com has pogut vendre cell qui es mays temut

Qui en home e Deu, e rey es de salut?

Jo' n romanch dolorosa: e tu n'est abatut!

¡Judas fals e traydor! mon cor has combatut

Ab ira e dolor aytant com has pogut,

Perqu'en serás en infern combatut e vençut.

III.

IV.

Judas! fals enemich de tot defalliment !

V.

Dolenta marrida, lo meu fill está pres;

VII.

VIII.

IX.

Estava lo meu fill entre´ els jueus cluchat;

X.

Pres es estat mon fill e per villania;

En la sua cara cascun li escopía;

Cara de Deu e home e on tot bé havia

En que veig escopir si ella podía

En ella escopir negú no y jaquía

E tant estava gran la inmundicia

Qu'en ella pausaven, que com la vesía

D'ella no‘m venia lo gaug que solía;

E car a ella, lassa, venir no podia

E que la denejás un pauch no moria.

Ah cara gloriosa, d'on joy me venia!

E com gran gaug hauria si tocar vos podia!

XI.

Per la cara e'l coll veig lo meu fill ferir

XII.

XIII.

Despullat es mon fill e tot quant ha li par,

XIV.

XV.

Estaba Jesu-Christ a un pilar ligat
E per dos forts ribaúts fortment era açotat,
Que lo cuyr dels costats n' havian tot levát.
Cridava la doncella: - ¿Ahont es pietat?
Ah jueus traidors ! e com es gran crueltat
En lo vostre coratge ple de gran falsedat ! -
Cridava la regina en alts crits a Pilat,
Que falsament havia son fill a mort jutjat:
Car en null falliment no l´havia trobat.
- Ah fill! dix la doncella, e com sots malmenat!
E com lo meu cor ab qu'eus he tant amat
Está en gran dolor e per vos treballat !

XVI.

De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment
Per ço que lo meu fill en ell sofris turment,
Fayta' n fó la crotz on pren reperament
Trastot l'humá genre (8), e per avilament
Sobr´ el coll de mon fill lo posaren vilment,
Com si ell fos bastax li feren manament
Que ell portás la crotz qui pesa malament,
E per lo greu pes e per lo greu bastiment
Del seu cors glorios de tot mal ignocent.
E eu, lassa, qu´havia fort gran pesament
Cridava als senyors: - Fayts li'n tost acorriment!

XVII.

Com mon fill fó al loch on fó crucificat,
E en subines ells l' hagueren envessat,
E ab tres claus en la crotz forment lagron clavat
E de cascuna part cascú clau rebavat
Per ço que la pena fos en majoritat,
Car envers la terra estaba regirat (9),
La sanch qui' s decorría tot era calcigat,
Cascun son peu torcava e era despagat,
Com a la sanch de mon fill l´havia acostat,
Sanch qui de font exia de home deytat,
E quant eu lo volia baysar era' m vedat;
Ah lassa! ¿com no muyr o no m' est ajudat?

XVIII.

Per ço que al meu fill fos donat gran turment

E que fos escarnit per trastota la gent,

Ab corona d'espinas e cascuna punyent

Coronaren mon fill quax qui fa honrament

A rey per son regisme com pren honrament;

E cascuna espina entrava tant fortment

Per lo cap de mon fill que tot era sanguent,

E per tota la cara era decorriment,

Del cap tro als peus, mas la angoxos turment

Que eu, lassa, havia no es home vivent

Qui lo pogués pensar, car sols l'esguardament

Que mon fill me fasía m'era quax foch ardent.

XIX.

Com dreçaren la crotz e mon fill pendut vi
En aquell punt un gran colp en mon cor sentí
De tant gran dolor que un pauc no ´m morí:
E la sanch e suor que d'aquell cors exí
Reguá lo payment, perqu' eu adonchs n' haguí
E bayselo molt car, mes per ço nos pertí
La ira ne dolor, ans tota me scarní
Quant sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí.
De mentre que mon fill penjava (10) en axí,
Cascun lo deshonrá e cascun lo escarní;
E'l meu fill callava, é ´l cap tenia clí
E al peu de la crotz Sant Johan era ab mí. -

XX.

Esguardá Jesu-Christ sa mayre e Sant Johan,

Ab esguart angoxós com a hom engoxán,

E dix a Sant Johan: - Ma mayre te comán;

Ella sia' n ta guarda duy may en aván:

E vos, mayre e dona, prenets per fill Johan. -

Trista quant eu viu que de mí feu comán

Cell qui no'm lexava nulla hora en quan,

Adonchs mi sentí sola e pensí en están

Que lo meu fill moría e que en gran afan

En aquest mon viuría, on visquí beneran

E ´n estar ab mon fill al qual dix en plorán,

- ¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t´ho demán! -

XXI.

De mentre Jesu-Christ en la crotz pendía
En alts crits cridá que gran sed havía,
Car tota humiditat de son cors exía,
En sanch e en suor e per villanía;
Beuratje molt amar que sed no'n havía
De sutja e de fel vinagre on metía
En la sua boca que mal no desía,
Boca douça d'amor e qui no mentía.
Ah, lassa marrida ! ¿com tanta aygua sia,
Que es aço que mon fill, pus tant lo volía
No 'n pogué gens haver pus creada l' havía ?
Trista fui quant no li 'n poguí dar aquell dia!

XXII.

Sentia Jesu-Christ en la crotz gran turment
Per las nafres dels peus, e per lo posament
De la sua persona, car en dislungament
Era de sos nirvis è p'el coronament
De cascuna espina que era trop punyent
En cara que havía aytant gran sentiment
De pena e dolor, com fó lo falliment
De tot l' humá linatge e de li primer parent,
Per ço que en fos fayt nostre reperament,
Altre dolor havía Christ en son pensament
Quant vesia sa mayre en tan gran languiment,
Encara que son cors mays fort n' era sintent.

XXIII.

Sentia nostra dona per son fill grans dolors,
Tant que tota estava en sospirs e en plors:
E en axí temblava com fembra per pahors (11)
Lo seu cors sant verge tot era 'n grans suors,
E lo cor se depertia per força de langors,
Tant gran dolor havía que hanc no'n fó majors.
Las suas mans torcía, e cridava: - Senyors !
Volentera morría, car les grans deshonors
E la pena que dats a mon fill, qui amors
Lo fan morir en crotz per tuyts li peccadors,
Mi costrenyen tant fort mon cor ab amargors
Que tot se desleya e´s baxa en dolors (12).

XXIV.

Levava nostra dona les mans e 'ls uyls al cel,
En altes votz cridava: - L'arcangel Sant Miquel, (13)
Cherubin, Seraphin, Gabriel é Raphael,
Avallats e vejats esta mort tan cruel,
La qual fan a mon fill li malvat infael,
Sens que ell no ha colpa, ans es estat feel
Al payre qui 'l tramés en mí per Gabriel:
Veus com mor de séd e donenlí de fel
Ab sutja e vinagre, pus contrari a mel
Que no es foch ardent a pluja ni a gel.
Ah Senyor ! ajudats, car hanc Cayn d' Abel
No hac mes crueldat com han aquest infael.

XXV.

Cridava lo Senyor qui morí en la crotz
Al seu payre Deu, e gitava sanglotz
Per angoxa de mort que soferia per tots:
- Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots
Pren lo meu esperit car mudar lo pots
D' Adam e los prophetes e desligaralnots
Del pecat original qui estava en tots.
Ah Payre gloriós ! vullats ausir ma vots
E perdonats est layre qui pres mi es en crotz,
Car en mí se confia que eu lo guart de lots
Hon estan li demoni en l' abís mays de sots,
Los quals tracten ma mort e fan d'ira fals mots.

XXVI.

Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely, (Elí, Elí, lemá sabakhtháni?)
Qui es entrepetat: "Tú qui est Deu de mí, (14)
Deus de l'humanitat la cual el relinquí,
En lexarla morir mas d'ella no's partí (15),
Mas volch que morís per ço que hagués fí
L'original peccat que per sa mort delí."
E adonchs Jesu-Christ espirá e morí.
En lo punt de la mort lo sol s´escuray
E si 's feu la luna, e 'l temple s´estomí;
Morí en quant hom, no en quant era daví:
Sa mayre qui´l viu mori al soll casi se jaquí,
E dix a la mort: - Ah mort! portatsne a mí!

XXVII.

Al cors de Jesu-Christ estava restaurat

Un fort petit de sanch per ço que calcigat

No fos per els jueus; mas Longí al costat

Lo ferí ab la lansa e ha lo cor trancát

D'on exí aygua e sanch que ha Longí tocat

En los ulls perque ha son vesér recobrat,

E d'aygua e de sanch fó lo payment rosat.

Maravellás Longí quant vi la claredat,

E de la mort de Christ hac molt gran pietat,

E penedís molt fort com lo hac nafrát,

E eu, lassa, com viu que Longí fo sanát,

Dix als jueus: - Vejats com havets trop errat!

XXVIII.

Quant viren los jueus que Christ fo trespassats,

Cascun lo lexá, e fó acompanyats

De sa mayre e Johan e no d' altre home nats.

Lo dól qu' abdos fasien no pot esser comptats:

De mentre axí ploraven e mitg jorn fo passats

Joseph d' Arimatias qui era molt privats

De Jesu-Christ, demaná a Pilats

Lo cors de Jesu-Christ e ha li atorgats:

Si qu'ell e Sant Johan de la crotz l' han levats

E la douça puella prenlo en los seus brats,

E ‘n un nou moniment l' han tots tres pausats,

Ab una nova tela en ell l´han soterrats.

XXIX.

Maria Magdalena vench al moniment

On trobá la regina en desconsolament,

E si's feu Sant Johan e pregá humilment

La puella d' amor que vingués mantinent,

Al hostal e prengués un pauch de recreament (16).

- Ah ! dix la regina, tan greu depertiment

Es aquest que eu fas de mon fill, car no sent

Virtut ne força en anant ne en sient. -

E adonch la regina donant baysament

A la peyra del vás ab tal suspirament,

Que pauch no fó son cor ab gran esclatament,

Vench ab Magdalena en ella sustinent.

XXX.

Quant abdos foren vengudes a maysó,
Maria Cleofé e María Salomó
Estaven en la cambra en desconsolació;
Quant veren la regina que no‘ls dix oc ni no (17),
Car quax morta estava, mudaren lo sermó
Que elles li dixeren, no doná responsó,
Car pres era de mort per la greu passió
Que membret de son fill que a greu tort mort fó,
E' sguardá la regina ça ella enviró
Si veuria son fill rey de la mar e l' tro...............

XXXI.

De mentre nostra dona estava en plorar
E en torcer ses mans e en suspirs gitar,
A l´hostal vench Johan e volc la consolar.
La regina que plorava hanc no ´s pot star (18)
Que ab ella no plorás e si volch esforçar;
Dix a la regina que no volgués membrar
Lo seu fill e sa mort per ço que repausar
Poguessen, car no ho poría molt durar.
- Ah Johan! dix la donçella, no sabs be consolar
Car en membrar mon fill mort no‘m pot sobrar (19)
E si lo oblidava fallir mi ha amar,
Perque eu te prech fill qu'em vulles d'ell perlar.

XXXII.

Finit es aquest plant qui es tan dolorós,
De la Verge regina mayre de peccadors,
Lo qual vol que canten los grans e los menors
La douça doncella qui es dona d' amors;
Perque eu Ramon Lull qui del cant ay dolors
Do als uns e als altres per ço qu´ els langors
Membren de nostra dona e la gran deshonors
Qu'es fayta a son fill per Prelats e Senyors,
Car en la Terra Sancta no fan dir lausors;
E si nostra dona hagués ara dolors
Quant tant pauch honren son fill, les hagrá majors.
A vos Verge regina coman est cant d' amors.

VARIANTES.

(1) En veser son Deu fill que haút havia,

(2) E tots temps ha fayt bé é falliment no fó.

(3) Ah Judas traidor! ¿per qual intenció

(4) Tuyt li seu companyon e'l jueu mal apres.

(5) Que apenas mi sostench, tan fort son castada,

(6) Car eu no poria l' escarns qu'eus veig far,

(7) Los braços tant forts ab un filet ligat.

(8) Trastot l' humá linatje, é per avilament

(9) Car envers la terra estava regitat,

(10) De mentra que mon fill pendia en axí,

(11) E enaxí semblava com fembre per pahors

(12) Que tot se desfasia e 's baxa en dolors.

(13) En altas votz cridava: - L'angel Sant Miquel,

(14) Qui es interpretat: "Tu qui est Deu de mi

(15) En lexarse morir mas d' ella no parti,

(16) Al hostal é presés un pauch de recreament.

(17) Quant vereu la regina que no'ls dix oc, no,

(18) La regina que plorava mic no's pot estar

(19) Car en membrar mon fill, la mort no ‘m pot sobrar,

------

Las estrofas VIII y XXX están incompletas en los dos códices que tenemos a la vista.