Mostrando las entradas para la consulta ballesta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ballesta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de abril de 2021

24 DE MAYO.

24 DE MAYO.

No hubo sesión, pero en este día los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat En Pere Gasso batle de la vila de Guialtruu.
Honorable senyer. Gran clamor nos es stat (feta) per Nesteve Renard perayre de aquesta ciutat lo qual per afers de aquest Principat per nosaltres que no obstant allegas anas per la dita raho vos levas al seu jove appellat Miquel Serra una ballesta de que stam no poch maravellats. E jatsia la seguida degues esser altra empero per deferir al ofici que vos regiu per lo Senyor Rey no desistints nos dels procehiments que contra vos entenem fer vos pregam e requerim decontinent restituischau la dita ballesta al dit Miquel o per ell an Francesch Pastor portador de aquesta. En altra manera siau cert hi farem provisio deguda. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Ulldecona.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda per lo honorable En Joan Manresa jurat de aqueixa vila per la qual e per la creença per ell explicada som certificats de la bona voluntat e intencio inconmutable que vosaltres e aqueixa universitat com a singular membre del Principat teniu en les fahenes concorrents e en la conservasio de les libertats de aquell. E jatsia de vosaltres alre nos pogues creure encara vos regraciam molt la ferma e sancera intencio vostres. Certificants vos que no menys nosaltres com a representants lo dit Principat havem voluntat e intencio de fer per vosaltres e aqueixa universitat tot lo possible. E no hajau admiracio alguna si nous havem scrit particularment de totes les coses subseguides car puys no eren assencials non havem haut cura. Mas darrerament per nostres letres son stats certificats de tot axi com les altres universitats del dit Principat. Venints al que per lo dit vostre jurat nos es stat dit del castell som de parer per vosaltres sia de continent pres a mans de la vila e guardat diligentment per homens fiables axi com ha fet e fara la ciutat de Tortosa attes que lo vostre comanador es absent del qual se poguera be fiar car la concurrencia del temps es tal que pendre lo dit castell porta comoditat e no inconvenient. Quant al que era demanat de polvora e passadors al present no sen pot fer conclusio mes per nosaltres sera posat en lo concell. E hajau a cert que aqueixa universitat sera axi be tractada com les altres del dit Principat. Si algunes noves occorreran en aqueixes parts dignes de avis haurem plaer nos ne aviseu remetent les letres al deputat local de Tortosa. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la Seu Durgell.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable En Franci Dach consol e missatger vostre havem reebuda vostra letra e hoida la creença per ell explicada. Regraciam vos molt los avisos e la bona voluntat e afeccio vostres que haveu en les faenes concorrents e en la conservacio de les libertats. Venints a la resposta quant es al fet de la subvencio demanada de gents per custodia de aqueixa ciutat o dels passos vos certificam que lo exercit de aquest Principat es en camp apparellat de subvenir lla on la necessitat occorrera. E per ço vos pregam e encarregam que axi com fan les altres universitats de frontera trametau alguna spia fiable e de recapte vers les parts on dien se fan los moviments e del que sabreu e sentireu ab veritat si la necessitat ho requer avisaunos ne ab correu volant. Quant es al fet de la luycio dels censals nosaltres havem comunicat ab los creedors de aci e premeses moltes persuasions havem obtengut que per aquest any los cinch milia solidos que havien convertir en luycio per aquest any sien per vosaltres mesos en reparacio de murs e valls e no en altres usos. Ab aço empero queus hi hajau obligar ab sagrament e homenatge prestadors en poder del deputat local. Daqui avant vos pregam e encarregam siau vigils e attents en la conservacio de aqueixa ciutat per quen puixau donar bona raho. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer Naudreu (Nandreu, en Andreu) Dartado alias de Las deputat local en la Seu Durgell.
Honorable senyor. Nosaltres ab afany havem obtengut dels creedors censalistes de aci que los cinch milia solidos qui per aqueixa universitat se havien convertir aquest any en luycio de censals sien mesos en reparacio de murs e valls per custodia de aqueixa ciutat. Ab aço empero que los consols presten sagrament e homenatge en poder vostre de convertir los dits diners en la dita reparacio e no en altres usos. Dehim vos per ço e manam que siau ab los dits consols e façau que presten la seguretat dessus dita. E axi en fer se la dita reparacio de murs e vall com en altres coses qui sien a conservacio de aqueixa ciutat siauli propici. Dada en Barchinona a vint e quatre dies de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya. Molt honorables e savis senyors. Volents per nostre poder donar orde que totes sedicions tumults e concitacions sien extirpades e procurada bona unitat e repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal Majestat benefici conservacio e tranquillitat del dit Principat no solament adhibim nostra cura en la present ciutat mes encara en totes les parts de aquell per ço ab tenor de aquesta deliberacio precedent vos pregam e exortam que de continent vosaltres e lo consell general elegiau dos o tres homens los quals en nom veu e per part nostra com a representants lo dit Principat inquiren ab gran diligencia contra tots e sengles persones de qualsevol stament sien qui hagen contrafet o contrafaran a la capitulacio per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey
atorgada fermada e jurada per via de sedicions tumults e concitacions tractades e tractadores en aqueixa vila com per paraules proferides en respecte nostre com a representants lo dit Principat tocants a la fidelitat com altres de blasme e o neclecte de nostres deliberacions e encara tirants a anichilar la dita capitulacio e deslibertar aquest Principat. E si juxta les inquisicions fahedores acabades o no los aparra fahedor volem prengueu sens intervencio de oficials sino solament de ministres a aço necessaries qualsevulle persones delades de les coses dessus dites o de alguna delles e aquelles meten en preso en la qual stiguen be custodites e guardades segons la qualitat del crim o delicte requerra e apres les dites informacions nos sien trameses closes e segellades per manera que aquelles vistes puixam judicar e sentenciar e rescriure del que sera fahedor. Les dites empero inquisicions fareu continuar a scriva fiabla qui aquelles rebra per lo scriva major de aquesta casa. Placieus haver vos en les dites coses cautament e ab aquella diligencia que de vosaltres se spere com sia molt necessari per los respectes dessus dits. Dada en Barchinona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Iguales a la carta que precede se enviaron otras a todos los Rejidores y Concejos de las ciudades y villas de todas las Diputaciones locales del Principado, escepto Gerona.

Als molt honorables senyors los consols e prohomens de la Valla de Ribes.
Honorables senyors. Hoit havem lo honrat En Ramon de Serret per vostre sindich e per part a nosaltres trames per lo qual som certificats de les coses que en aqueixes montanyes ocorren encara de la bona e santa e constant voluntat que havets en adherir vos ab los actes que aquest concell e aquesta ciutat fan qui han sguart solament a la honor e gloria de nostro Senyor Deus servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de lur Primogenit e al tranquille stat e repos de aquest Principat e conservacio de les libertats de aquell ab molts treballs e despeses com sabeu adquisides e per observacio de la capitulacio per lo dit Senyor Rey e aquest Principat fermada e jurada. Perque comendat vos de la dita vostra bona e virtuosa intencio vos significam que lo nostro exercit fet solament per lo servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e del dit Primogenit e defensio de les dites libertats de aquest dit Principat es exit ja de aci e lo capita general de aquell partira molt prest e speram ab la ajuda de nostre Senyor Deus qui per intercesio de la sua gloriosa mare e del glorios don Karles ha nostres actes fins aci favorits los favorira e endressara per avant e sera provehit que aquells qui vexacions fan e volran fet cessaran de llur mal proposit e vosaltres e los altres qui hauran bona intencio e faran lo que bons cathalans han acustumat fer seran deffesos e mantenguts de nostro poder. Vosaltres en les coses queus seran demanades feu segons haveu acustumat conservant e defenent vostros privilegis e libertats. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Ara ojats queus fa assaber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallas capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del Principat de Cathalunya e de les libertats e cosa publica de aquell a tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que dijous primer vinent per lo mati ques comptara a XXVII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excusacio cessants.

En el propio día, fue publicado el pregón que antecede, a son de trompeta, por todos los puntos acostumbrados de la ciudad de Barcelona.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors diputats del General de Cathalunya e lur concell.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Per lo senyor En Pere Julia havem reebuda una vostra letra de creença e aquella vista e explicada per ell a nosaltres la dita creença vos regraciam tant que mes dir no podem la amor e benivolencia que mostrau ha ver a nosaltres e els poblats en aquesta terra. Placia a Deus Omnipotent queus vulla dar victoria en obrar virtuosament e be los fets de aquest Principat. Lo dit Pere Julia qui plenament es de nosaltres informat explicara a vostres reverencies algunes coses de part de aquesta vila resultants del negoci concorrent en lo dit Principat. Placiaus dar li fe com a les nostres persones e vullaus Laltisme conservar per lonch temps benaventuradament. De Hostalrich a XXIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Qui en vostra gracia se recomanen los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Nosaltres scrivim al honorable mossen Joan Agullo compaher nostre sobre los fets occorrents al qual plenament havem informat. Per ço pregam vostres reverencies quant mes podem quels placia donar fe e creença al dit mossen Agullo en tot ço que per part vostra explicara a aquelles e dar la expedicio que los fets requeren sens dilacio. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXII de maig any M.CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de Leyda.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs senyors los diputats e concell general representant lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt magnifichs er honorables senyors. De vostres magnificencies reebem a nit a les avemaries dues letres. Una de les quals es assats prolixa dada en la ciutat de Barchinona a IIII e laltra a XIIII del present mes de maig de les quals no poch fom aconsolats car admirats stavem com per vostres dominacions no erem de res certificats. E vistes e regonegudes per nosaltres e lo consell de aquesta universitat les dites letres e el (se encuentra el artículo lo, y después “e el”, e, et, y, pero no i; algunas veces también se encuentra “e lo”, justo unas líneas más abajo) contengut en aquelles encontinent sens triga e dilacio alguna es stat per lo consell de aquesta universitat delliberat e provehit fos trames a les dites vostres magnificencies hun missatger e prohom de aquesta universitat per denunciar e notificar a aquelles la sincera voluntat que aquesta universitat e los habitants en aquella han hauda e han vers aqueixa ciutat e lo Principat de Cathalunya. Per tant molt magnifichs senyors per les dites coses e per haver consell ordinacions favor e ajuda de vosaltres que representau tot lo Principat de Cathalunya del qual nosaltres som membre e per aquell e per defensio de les libertats de aquell som delliberats metres les persones e bens trametem a vostres grans magnificencies al dit e relacio de aquell vullats dar e atribuir plena fe e creença com si tota aquesta universitat presentralment hic era e ordonar de nosaltres e de aquesta universitat e singulars de aquella com de membre sancer del dit Principat havents ferma sperança que vostres magnificencies lo dit missatger reportara tot lo que de vosaltres fiablament speram. Suplicant la Sanctissima Trinitat sia en sa continua custodia de vosaltres e de tot lo dit Principat. Dada en la vila de Ulldecona a vint del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions e manaments prests los jurats e consell de la vila de Ulldecona.

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, J.

J.


JACME.
sust. p. Jaime.



JACQ.
Contracción de JACQUES.



JACQUES.
sust. p. Jaime.



JAER.
v. modo inf. Yacer, estar echado.



JAHIA.
v. Yacía.



JAMAY.
adv. Nunca, jamás.



JAMAYS.
V. JAMAY.



JAMES.
V. JAMAY.



JAQUIR.
v. modo inf. Dejar, abandonar.



JASSE.
adv. Desde luego, inmediatamente, con certeza.



JATSIA.
Ya sea. (jasia, ja sia)



JA
'US. Ya os.



JAUSENT.
adj. Gozoso, alegre.



JAUSIMENT.
sust. c. Goce, placer, felicidad.



JAUSION.
adj. Gozoso, alegre, dichoso.



JAUSIR.
v. modo inf. Gozar, disfrutar.



JENS.
V. GÉS.



JÉT.
sust. c. Tiro. - Jét de ballesta: tiro de ballesta.



JHESU-CHRIST.
sust. p. Jesu-Cristo. (Jesucristo)
JO. pron. Yo.



JOHAN.
sust. p. Juan. (Joan; Johannes, John, Iuan, Johanni, etc)



JO
‘LS. Yo les, yo los.



JONOYLAN.
v. gerundio de "jonoylar”. Arrodillándose.



JONOYLAT.
part. pas. de "jonoylar”.
Arrodillado.



JORN.
sust. c. Día. (jornada; jòrn; mitg jorn : mediodía : midi
francés)



JORNADA.
sust. c. Jornada, comida.



JO
‘US. Yo os.



JOY.
sust. c. Gozo, alegría, felicidad. (inglés: joy to the world,
the lord is born...
)



JOYA.
sust. C. Joya, premio, suerte. (joia para los que no conocen la y
en los textos
)



JOYOS.
V. JAUSENT.



JUEU.
sust. c. Judío.



JUS.
adv. Bajo.
JUSEU. V. JUEU.
JUSTAMENT. sust. c. Unión, junta.



JUSTAR.
v. modo inf. Juntar.



JUSTAT.
part. pas. de "justar”. Juntado, reunido.



JUTG.
v. Juzgo, juzgue.



JUTGAT.
V. JUTJAT.



JUTGE.
v. Juzgue, juzga. (juez)
JUTGLAR. sust. c. Juglar. - Li
jutglar: los juglares.



JUTJAMENT,
sust. c. Juicio.



JUTJAR.
v. modo inf. Juzgar.



JUTJARNOS.
v. Juzgarnos.



JUTJAT.
part. pas. de “jutjar”. Juzgado. (el sust. juzgado, de
guardia, no aparece aquí
)



JUTJATS.
v. Juzgáis.
JUTJETS. v. Juzguéis.



JUY.
sust. c. Juicio. (judici; juí, jui, juissi)



JUYLOL.
sust. p. Julio (mes). (Juliol, Juriol)

martes, 14 de mayo de 2019

EL ORIGEN DE ALCORISA

2.69. EL ORIGEN DE ALCORISA (SIGLO XII. ALCORISA)
 
EL ORIGEN DE ALCORISA (SIGLO XII. ALCORISA)
 
 
Parece ser que la actual villa de Alcorisa se debió llamar antiguamente Acol, de manera que, en algunos antiguos edificios de la misma, podía verse en el escudo de armas, junto a las tradicionales barras de Aragón, un grumo de col, del que derivaría el topónimo actual. Sin embargo, voces se levantan para defender que el nombre inicial de la villa fue el de «Alcoriza» y mantienen, por lo tanto, un origen toponímico algo distinto.

Es bien sabido cómo los núcleos de población de todas estas tierras bajoaragonesas, como tantos otros
del reino de Aragón, estuvieron habitados y regidos por musulmanes, quienes, por cierto, en buena parte, permanecieron en sus casas de siempre tras la reconquista, que tuvo lugar en el siglo XII.
Y, aunque tras la victoria el gobierno de estas poblaciones pasó a las nuevas autoridades cristianas, la influencia mora permaneció durante siglos en las costumbres y modos de vida de los nuevos dominadores.

Una vez reconquistada la zona bajoaragonesa, ocurrió que un valiente cristiano, hijo de la villa, organizó a sus expensas un nutrido y selecto grupo de guerreros para ponerse con ellos a disposición de su rey.
Este auténtico capitán adiestró a sus hombres, hasta rayar en la perfección, en el manejo de la ballesta, de modo que muy pronto se convirtieron en un grupo de élite y destacado dentro del ejército aragonés.

Tanto en sus ejercicios de adiestramiento como en el campo de batalla, los ballesteros de Acol respondían como un solo hombre a la voz de mando de «al-cor hiza» dada por su jefe, vocablo, sin duda alguna, de origen moro. Muy pronto, aquellos guerreros singulares, reclutados todos ellos en una villa del Bajo Aragón, no sólo comenzaron a ser conocidos como los ballesteros de «Alcoriza» —como Juslibol derivaría de «Deus lo vol»—, sino que su jefe fue armado caballero por el rey aragonés, concediéndole el derecho a utilizar en su escudo de armas una ballesta. Y pronto se extendió por todas partes el nombre de «Alcoriza» como el de la villa de la que eran oriundos aquellos admirados guerreros que obedecían a la voz de mando de «al-cor hiza».
 
[Gil Atrio, Cesáreo, Alcorisa y sus tradiciones, págs. 4-5.]
 
 
 
 
 
Alcorisa es un municipio de la provincia de Teruel en Aragón, España. Cuenta con 3313 habitantes (INE 2017) y tiene una extensión de 121,20 km². Comprende la entidad de población de La Vega.
 
Alcorisa se sitúa a 632 m s. n. m. en la parte nororiental de la provincia de Teruel, en el extremo oeste de la histórica comarca del Bajo Aragón. Igualmente pertenece a la actual comarca oficial del Bajo Aragón con capital en Alcañiz, que se encuentra a 33 km. Encrucijada de caminos, equidista aproximadamente 120 km de Zaragoza, Teruel y la costa mediterránea, cuya influencia se deja sentir en el paisaje que le circunda.
 
Está situada al pie de monte ibérico, escalón hacia las tierras altas del centro y sur de la provincia de Teruel. El río Guadalopillo, afluente del Guadalope, discurre encajonado en la plataforma calcárea a través de hoyas terciarias excavadas. La mezcla de sierras calizas y hoyas arcillosas, donde los estratos que aún asoman forman un rosario de complicados montículos, es el componente esencial del suelo alcorisano.
 
Su temperatura media anual es de 12,6º C y tiene una precipitación anual de 510 mm.
 
El olivo es el árbol emblemático de la zona. Los nuevos cultivos han borrado casi en su totalidad las antiguas viñas y los almendros han sustituido parcialmente a los olivares. En la zona de vega, los cultivos de huerta se mezclan con choperas. En los altos pueden encontrarse pequeños bosques de pinos mediterráneos. También hay enebros y restos de viejos encinares, junto con sinfín de arbustos y plantas aromáticas.
 
El poblamiento conocido más antiguo en esta localidad se remonta hasta el Neolítico final o Eneolítico, habiéndose encontrado algunos talleres de sílex como los de Estancos y Cabezo de la Vega. No obstante, el poblamiento más abundante tuvo lugar en época ibérica —cuando esta región estaba habitada por los sedetanos— como lo demuestran el gran número de emplazamientos, destacando entre todos ellos el del Cabezo de La Guardia. De la época romana también hay importantes yacimientos, como el existente al pie del mismo Cabezo de La Guardia.
 
Durante el dominio musulmán, Alcorisa formó parte de la Marca Superior Musulmana, con centro en Zaragoza. Originalmente el municipio recibió el nombre de Alkol, del árabe Al-Kura, en referencia a «las alquerías». No está tan claro el origen de su actual topónimo, Alcorisa, aunque parece derivar de «alcor», en alusión a los numerosos cerros de la zona. Tras la reconquista, la localidad formó parte de una donación que hizo Alfonso II a la Orden de Calatrava (1179) y estaba incluida, en 1263, en el distrito de Alcañiz.
 
En la Edad Moderna dos fechas marcan la historia de Alcorisa: el 14 de marzo de 1601, cuando Felipe III concede a la aldea de Alcorisa el título de «Villa Real», y el 23 de mayo de 1738, al otorgarle Felipe V el título de «Fiel y Muy Ilustre», junto con la flor de lis, símbolo que ocupa uno de los cuarteles de su actual escudo. Esta última concesión premió la adhesión de Alcorisa a la causa borbónica durante la Guerra de Sucesión. Dicho apoyo estuvo dirigido por Don Pedro Cebrián Ballester, conocido como «El reyecico de Aragón», que organizó fuerzas populares para la lucha a favor de Felipe V.
 
El siglo XVIII trajo consigo una etapa de prosperidad para la villa, como atestigua una importante actividad alfarera y un aumento de la población. No obstante, las Guerras Carlistas produjeron grandes estragos en la localidad. En mayo de 1834, partidarios de Carlos María Isidro de Borbón al mando de Quílez no pudieron penetrar en Alcorisa sino a costa de un considerable número de bajas; atacada nuevamente el 29 de junio de 1836, la población opuso tan tenaz resistencia, que no consiguieron rendirla, pero habiéndola incendiado, más de 300 casas fueron quemadas, y muchas entregadas al robo y al pillaje. Años más tarde, Pascual Madoz, en su Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de 1845, describe a Alcorisa «en un llano al pie de dos enormes masas de piedra de almendrilla... Cuenta 400 casas de mediana elevación y poco gusto en su arquitectura, de las cuales están arruinadas por efecto de la guerra civil cerca de 120... No obstante lo dicho, forman una vistosa población».
 
Durante la Guerra Civil Española, los alcorisanos sufrieron el efecto de dos represiones: mientras que al inicio de la guerra, milicias antifascistas libertarias se cobraron la vida de 77 personas afectas al «bando nacional», la posterior ocupación franquista de la población (17 de marzo de 1938) conllevó una represión de signo opuesto encabezada por el jefe de la Falange local.
 
A lo largo del siglo XX, Alcorisa se convierte en un punto de comunicación que enlaza el Bajo Aragón con el sur de la provincia de Teruel. Las posibilidades económicas derivadas de la minería en la comarca, convirtieron al municipio en un centro de servicios, lo que propició la transformación sustancial de la economía e impulsó el incremento demográfico.
 
También se puede visitar el yacimiento de Cabezo de la Guardia, emplazado sobre un pequeño cerro cercano a la confluencia de los ríos Alchoza y Guadalopillo.
 
Los restos descubiertos corresponden a viviendas y espacios de planta rectangular, así como a un gran torreón de planta circular; también se conservan vestigios de un posible recinto defensivo. Asimismo, en los campos de labor de su base se excavaron parte de unas termas romanas. Los restos de la época ibérica datan de los siglos V-VI a. C. y el siglo I d. C.; los restos de la ocupación romana en la base del cerro se han fechado en el siglo III d. C.
 
La Iglesia parroquial, dedicada a la Virgen de la Asunción, fue construida en varias fases, comenzando a edificarse a finales del siglo XIV.
 
Pero su actual fábrica es obra, fundamentalmente, de la ampliación que se inició en 1688. Es un edificio de tres naves con capillas laterales y cabecera recta. El presbiterio, configurado como prolongación de la nave central, está cubierto con bóveda estrellada. Al exterior, la portada se sitúa a los pies del templo; es barroca y probablemente es obra de canteros franceses. Por desgracia, el retablo original, obra del afamado escultor Damián Forment, fue destruido y quemado en los tumultos de la Guerra Civil, al igual que el resto de iglesias y ermitas. Sobresale la monumentalidad de su torre campanario —del siglo XVIII—, de reminiscencias mudéjares. El conjunto fue declarado Bien de Interés Cultural en 2002.
 
La Iglesia de San Sebastián es un templo del siglo XVIII, de limpia y austera fachada. Actualmente acoge el Centro de Interpretación de la Semana Santa, el Museo de la escuela rural y el Centro de visitantes de la Ruta de los Iberos —véase más abajo—. Otra iglesia, la de San Pascual, perteneciente a un antiguo convento de alcantarinos y posterior seminario, data también de la misma época, estando inspirada en la Iglesia del Santo de Villarreal (Castellón).
 
Alcorisa posee numerosas ermitas, como las de San Juan y San Bernabé. Estrecha relación con la Semana Santa tiene la Ermita del Calvario, templo del siglo XVII que se alza en la cota más alta del municipio. De arquitectura barroca, consta de una sola nave con dos capillas laterales; la fachada, el zócalo y las esquinas del edificio son de cantería, mientras que el resto es de ladrillo. Además, el entorno posee un gran interés paisajístico.
 
En cuanto a arquitectura civil, como conjunto arquitectónico destaca la plaza porticada del Ayuntamiento, aunque de éste solamente se conserva la portada. A la izquierda de la Casa Consistorial se encuentra la casa de los Daudén, con el escudo más antiguo de la población. La calle Mayor cruza parte del casco antiguo y en ella se sitúa la Casa-palacio del Barón de la Linde, edificio de estilo popular aragonés, con arquerías en la parte superior y fábrica de mampostería y ladrillo.
 
Alcorisa cuenta también con una particular plaza de toros, construida entre colinas.
 
El Centro de visitantes de la Ruta de los Iberos es un espacio museístico dedicado a la cultura ibera en donde se ha recreado un horno ibérico a tamaño natural con piezas cerámicas en su interior preparadas para su cocción. Asimismo se expone una reproducción exacta del conocido kalathos (pieza de cerámica) de La Guardia.
 
En las cercanías de Alcorisa se encuentra el pantano de Gallipuén, encajonado entre barrancos y cañones, y desde donde se pueden apreciar interesantes vistas. Concluido en 1927, fue construido para el riego. No obstante, en él es posible bañarse, pescar o realizar deportes acuáticos.
 
En la misma localidad se encuentra el jardín de rocas autóctonas «Geólogo Juan Paricio». Una muestra al aire libre de la geología de la zona, a través de una selección de rocas y fósiles realizada por el geólogo Luis Moliner Oliveros, con la colaboración del ayuntamiento y el geoparque del Maestrazgo. Pueden verse 14 rocas distintas, de origen marino o continental, algunas con fósiles, que representan la historia geológica de la región desde hace 210 millones de años, y los correspondientes paneles explicativos.
 
Entre los platos típicos de Alcorisa están las judías con chorizo y morro, magras con tomate, conejo, ternasco, los diversos embutidos del cerdo o el típico «fulladre» (bollo con tomate y pimiento).
 
De las pastas destacan los «misterios» y las «tortas de alma», rellenas de cabello de ángel. Entre los dulces cabe citar la «cazuela de Reyes» (guirlache en forma de olla rellena de bizcocho borracho y merengue), así como las «piedrecicas del Calvario» (guirlache con almendras enteras forradas de chocolate con leche).
 
Personajes ilustres:
 
Pedro García Ferrer (1583 - 1660). Pintor barroco que marchó en 1640 a México, acompañando a don Juan de Palafox y Mendoza, quien había sido nombrado obispo de Puebla. Allí trabajó como arquitecto y pintor en la Catedral de Puebla.
Valero Lecha (1894 - 1976). Pintor que emigró a El Salvador, considerado por algunos como el padre de la pintura salvadoreña.
Andrés Álvaro García (n. 1947). Arqueólogo e historiador.
José Félez Bernad (n. 1952). Escultor.

El historiador Pascual Madoz, en 1845, refirió cómo Alcorisa contaba con 5 calles, 3 travesías y 5 plazas, todas espaciosas y bien empedradas.
 

jueves, 27 de febrero de 2020

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats, 1359

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU.

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs.

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de salari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barchinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

CI legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359

sábado, 29 de junio de 2019

RAMIRO I HUYE DESNUDO DE TAFALLA

92. RAMIRO I HUYE DESNUDO DE TAFALLA (SIGLO XI. TAFALLA)
 
RAMIRO I HUYE DESNUDO DE TAFALLA (SIGLO XI. TAFALLA)
 
 
García III, rey de Pamplona, ofreció sellar la paz con su hermano don Ramiro I, rey de Aragón, cuando
éste entró con su ejército por tierras navarras, contestando a la provocación que había recibido del pamplonés. Para atestiguar el cese amistoso de sus diferencias, invocaba a sus hermanos Fernando I, rey de Castilla, y Sancho, conde de Ribagorza, quienes participarían como garantes de la paz entre ambos.
 
En realidad, con esta medida el rey pamplonés sólo pretendía ganar tiempo al tiempo y tramar con mayor reposo la manera de vencer al aragonés, intentando, incluso, apresarlo personalmente. Así es que reunió a sus capitanes, planeó la estrategia a seguir y les dio consignas de estar prevenidos con sus tropas en espera de sus órdenes.

En efecto, aprovechando la oscuridad de la noche y el descuido de los confiados centinelas aragoneses, lanzó a sus soldados contra el real del rey don Ramiro, que había confiado plenamente en la palabra dada por su hermano.

Los aragoneses, con su rey al frente, apenas se pudieron defender, porque unos estaban durmiendo y otros desarmados, de manera que buena parte de sus hombres cayó muerta o fue hecha prisionera. Los pocos que pudieron escapar de la encerrona lo hicieron desnudos y descalzos, abandonando sus armas, sus tiendas y todo cuanto en ellas había.

El propio rey Ramiro I se vio en tanta necesidad y peligro que se escapó desnudo y descalzo sobre un
caballo sin silla y sin freno, hasta llegar a sitio seguro, gracias a la oscuridad reinante y al conocimiento que tenía del terreno. A duras penas había podido salvar la vida.

García III de Pamplona no sólo recuperó las tierras que le había tomado el aragonés, sino que, tras repartir el botín entre los suyos, como era costumbre tras una hueste o cabalgada, quedó inmensamente rico.

En recuerdo de aquella deshonrosa victoria, fruto de una estratagema poco caballerosa, mandó colocar
dos sillares artísticamente labrados, con sendas inscripciones, a un tiro de ballesta una de la otra, en la huerta de Tafalla.
 
[Ubieto, Agustín, Pedro de Valencia. Crónica, págs. 67-68.]
 
Manu de Tafalla (concursante de Saber y Ganar, Boom, crítico de cine)
 
 
Tafalla es un municipio y ciudad de España, en Navarra, situada en la Merindad de Olite, en la comarca homónima de la cual es el centro comercial y económico, y a 34,5 km al sur de la capital de la comunidad, Pamplona. Es la cabeza del Partido judicial homónimo. Su población en 2018 fue de 10.065 habitantes (INE).
 
Durante la dominación romana su denominación pudo ser Tubala aunque de varias hipótesis sobre el verdadero origen de su nombre, es muy probable que sea de origen árabe (Al-Tafaylla) que quiere decir "Donde comienzan los cultivos".
 
Para José María Jimeno Jurío el nombre guarda relación con nombres como atahulla, atafulla de Andalucía, Murcia y Valencia y con los nombres de lugar Altafulla (Tarragona), Tahullas (Almería); Tahull (Lérida); Tavalles (Asturias); Tarfaya (cerca de El Aaiún).

Para todos estos nombres Corominas propone la etimología tahwila (que un autor del siglo XIII traduce como ager 'campo cultivado') y tahwîl ('traslación, mutación, cambio').
Al habitante de Tafalla se le denomina tafallés o tafallesa, aplicable al masculino y femenino respectivamente y en lenguaje coloquial tafallica.
 
 

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles

XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estants en la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia: e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennos reverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largament lo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimable plaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui per tenirhi novena e complir altres vots que ya haviem fets esperants la bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmenge e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguent a IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exits despuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuants tots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirs e esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manants e pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiats que som estats fort merevellats de la batalla quar be sab nostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatsli que nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesem als de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperam fermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxat recapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preyca fort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet loffici açi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap hom que jamay en Barchinona se faes processo que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papa sera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnament porem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnos en lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calria tembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho faça quar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.

jueves, 13 de junio de 2019

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per çoque pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se re tinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam
tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria
del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en Çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia
et merce - Jayme Darago comte Durgell.

viernes, 24 de enero de 2020

Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech

Ley III.

Com lo rey deu esser manyos et artech.

Apendre deu lo rey aquelles maneres que molt li convenen que toquen fets darmes per ajudarse daquelles quan mester sera: car en fet de cavalleria conve que sia savi et ginyos perque puga mils emparar et defendre ço del seu et conquerre ço dels enemichs. E per ço deu saber cavalgar be et bell et usar tota manera darmes axi daquelles que ha a vestir pera guarda et salvament de seu cors com encara de les altres ab que sa ajudar. E aquelles que son pera la guarda de son cors deules portar et usar per tal que les puga mils soferir cuan sera mester en manera que per agreujament daquelles no caja en perill ni en vergonya: e daquelles que son pera batalla campal axi com es lança et espasa et maça et altres maneres ab que los homens se combaten a mantinent es mester que sia molt ginyos pera ferir ab aquelles. E totes aquestes armes que dites havem axi daquelles que san a vestir com de les altres es mester que las tenga tals a les quals ell sia poderos et elles no sien a ell sobreres. E mes encara que antigament mostraven als reys de trer darch et de ballesta et de muntar tost en cavall et totes altres coses que tornassen a leugeria et valentia. E aço fahien per dues rahons: la una per tal que ells se sabessen be ajudar de les damunt dites coses com mester fos: e laltra per tal quels altres homens prenguessen dells bon eximpli per volerles fer et usar: car si lo rey axi com dit havem no usava de les armes ultra lo dan que lin vindrie per ço com les sues gents se desvearien de les armes per raho dell poria ell venir a tal perill per que perdria lo cors et cauria en gran vergonya.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós, Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech

Ley IV

sábado, 2 de octubre de 2021

GLOSARIO. B.

B.



BALANÇA.
sust. c. Balanza.



BALESTA.
sust. c. Ballesta.



BANY.
sust. c. Baño.
BANYAMENT. V. BANY.
BAPTISAMENT. sust. c.
Bautizo.
BAPTISMA. sust. c. Bautismo.
BARAT. sust. c. Engaño,
embuste, falsía, fraude, dolo, superchería, doblez.
BARATAR. v.
modo inf. Engañar, mentir, proceder con fraude, dolo o
doblez.
BARCHINONE. sust. p. Barcelona. (Barchinona)
BARÓ.
sust. c. Barón.
BARRI. sust. c. Arrabal, barrio.
BASIST. v.
Besó.
BASSENT. palabra para nosotros desconocida y que no
encontramos usada por otro autor. Quizás equivalga a gerundio
Viendo. (veent, veient, veén)
BASTAMENT, sust. c.
Abastecimiento, abundancia.
BASTAT. part. pas. de “bastar”.
Abastecido, abundante.
BASTIMENT. sust. c. Edificio, obra,
fábrica.



BASTIR.
v. modo inf. Edificar, construir, fabricar, obrar, fundar,
establecer.
BASTIT. part. pas. de “bastir”. Edificado,
construido, fabricado, fundado, establecido.
BATAYA. sust. c.
Batalla.



BATAYA'
S. Batalla se.
BATEJAMENT. V. BAPTISAMENT.
BATEJAR. v. modo
inf. Bautizar.



BATEJATS.
part. pas. pl. de "batejar". Bautizados.
BATETJAT. part.
pas. de “batetjar”. Bautizado.
BATISTIRI. sust. c.
Batisterio.
BAUECH. V. BAVECH.
BAVECH. Sust. c. Hablador,
charlatán necio.
BAYS. sust. c. Beso.
BAYSAMENT. sust. c.
Beso, el acto de dar besos. (besamiento; besament)



BAYSAR.
v. modo inf. Besar.
BAYSAT. part. pas. de “baysar”.
Besado.
BÉ. sust. c. Bien.
BE. adv. Muy.
BÉ APRES. V.
BENAPRES.
BEL, BELA. adj. Bello, bella; hermoso, hermosa.
BELEA.
V. BELLEA.
BELESA. V. BELLEA.
BELLEA. sust. c. Belleza.
BELLS.
adj. term. mas. pl. Bellos, hermosos.
BÉ ‘LS. Bien los, bien
les.
BEN. sust. c. Bien.
BENAPRES. adj. Atento, civil, urbano,
de buen proceder, de buenas maneras, de buen trato. (que ha aprés
o adeprés be; que ha aprendido bien, buenos modales
)



BENAVIRATS.
adj. pl. term. mas. Bienaventurados.
BENDIT. part. pas. de
“beneir”. Bendecido, bendito. (bene dicto,
benedicto
)
BENEDICCIÓ. sust. c. Bendición.
BENEESCAM. v.
Bendigamos.
BENEESCH. v. Bendigo.
BENEESCHA. v.
Bendiga.
BENEEIX. v. Bendice.
BENEINT. v. gerundio de “beneir”.
Bendiciendo.



BENEIR.
v. modo inf. Bendecir.
BENEIT. part. pas. de “beneir”.
Bendito. (Beneyta sia: bendita sea)
BENEIX. V. BENEEIX.



BENERAN.
Palabra para nosotros desconocida. Quizás equivalga a la castellana
bien.



(En
aquest mon viuría, on visquí beneran - benerán rima con plorán :
venerán : venerant ?



E
'n estar ab mon fill al qual dix en plorán,

BÈS.
sust. c. pl. Bienes. (Bens)
BÈ ‘S. Bien es, bien se.
BÈ ‘T.
Bien te.
BEURATJE. sust. c. Bebida, poción, brebaje (
brevaje
en el original
).
BÉ ‘US.
Bien os.
BEUTAT. sust. c. Beldad, belleza, hermosura.
BEYL. V.
BEL.
BEYLEA. sust. c. Belleza.
BLANQUEJAT. part. pas. de
“blanquejar”. Blanqueado.
BLASMAT. part. past. de “blasmar”.
Vituperado, condenado, reprobado, reprendido.



BLASTOMAMENT.
sust. c. El acto de blasfemar o maldecir, blasfemia, maldición.



BLASTOMAR.
v. modo inf. Blasfemar, maldecir.



BLASTOMAT.
part. pas. de "blastomar”. Blasfemado, maldecido.
BÓ.
sust. c. Bueno. - El bò: el bueno. Li bò : los buenos.
BO. adj.
term. mas. Bueno. (en plural, bons, buenos)



BOCADA.
Palabra para nosotros de dudosa significación. Tal vez equivalga a
las castellanas golpe, bofetón. (quizás el acto de abrir la boca
para respirar
)
BONANÇA. sust. c. Bonanza.



BONANÇA.
v. Serena, apacigua.
BONEA. sust. c. Felicidad, ventura, dicha.



BONIFICAR.
v. modo inf. Bonificar.
BONTAT. sust. c. Bondad.
BORDONS.
sust. c. pl. Versos.
BOS. sust. c. pl. Los buenos. (bons)



BOS.
adj. pl. Buenos.
BOSCATJE. sust. c. Selva, bosque.
BRATS.
sust. c. pl. Brazos.



BRAÇA.
sust. c. Brazada.



BREUMENT.
adv. Brevemente, en breve.
BRIU. sust. c. Brío.



BROCHAR.
V. BROXAR.



BROSSA.
adj. singular, term. fem. Espesa, llena de maleza. (broza)



BROXAR.
v. modo inf. Combatir, pelear, lidiar.



BRUGENT.
adj. Ruidoso, ruidosa. (brogit, brugit)
BRUGIT. sust. c.
Ruido. (en especial el del agua cayendo en una cascada)



BUYR.
v. modo inf. Quizás significa lo mismo que “abuyr” que equivale
generalmente al verbo castellano abundar.



BUYT.
adj. Vacío. (buit; vacuo; vuit con v : ocho : huyt)