Mostrando las entradas para la consulta honrats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta honrats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388. Juan I, Monzón

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.




domingo, 2 de febrero de 2020

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e aço per tres rahons: la una per la noblea de lur linyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axi com aquells ab qui han a fer sos affers guardan et honran si meseix ab ells et crexen lur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axi com a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats els clergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre pan que ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa bonea ne algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat: axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcu noy deu fer violencia o força sino per manament del rey o per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre empero quels poguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurs persones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurs cases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. E oltra aço los fahien altra honor que hon se vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui perve a orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcu no poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós, Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXXI

miércoles, 26 de febrero de 2020

XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII.
Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca.
Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es.
Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

viernes, 24 de enero de 2020

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volch ques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et san a mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren los antichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mester tres coses ço es esforç et honor et poder: perque pus en lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lo poble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla et crexenla de ço dels enemichs que es cosa ques conve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui los antichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per ço volem açi parlar daquells et mostrar perque son axi appellats et com deuen esser elets e quinys deuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyes coses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyes coses poden perdre aquella honor.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós, Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

viernes, 9 de abril de 2021

21 DE MAYO.

21 DE MAYO.

En atención a que los concelleres y síndico de Manresa se hallaban perplejos, por no saber lo que deberían hacer, en caso de que la Señora Reina y Señor Primogénito quisiesen entrar, según se decía en dicha ciudad; las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, junto con los elegidos por la ciudad de Barcelona, acordaron que en este caso saliesen los referidos concelleres al encuentro de aquellos personages, y suplicasen del mejor modo a la Señora Reina que se abstuviese de entrar, porque así convenía al bienestar y quietud del Principado; y si insistiese dicha Señora, volviesen a suplicar que se sirvieran aposentarse en qualquier punto de fuera, permitiendo, en tal caso, que entrara solo el Señor Primogénito, con algunas personas de su servidumbre, que no podrían ser muchas, y con la circunstancia de no ser sospechosas ni de entrar armadas.
El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat en Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Fins aci per nostres frequentades letres vos havem certificats de totes les coses essencials qui han occorregut. Ara continuants nostre acostumat certificam vostres savieses de les coses subseguides les quals volenters callarem si expedient fos e comoditat portas als negocis concurrents. Mas per que sien avis e eximpli nons ha paregut util la taciturnitat majorment que per fames e informacions sinistres algun error causarse pogues. Sia donchs manifest a vosaltres que vist regonegut e diligentment recensit lo proces fet contra mossen Francesch Pallares qui era hu dels consellers de aquesta insigna ciutat mossen Pere dez Torrent hu del nostre concell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio era acomenada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila Arnau Starit tots ciutadans Marti Çolzina mostaçaf Pere Comes sucrer Anthoni Abello e Jaume Perdigo habitadors de la dita ciutat per aquell e llurs propries confesions no violentes ans liberes ha constat e conste plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors conselladors e coadjutors de una damnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanceller stigues en la audiencia acompanyat de gent armada e com seria presa la gent aquella fos tramesa al dit vicicanceller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell e del concell de la dita ciutat o que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres representants aquest Principat convenim trabellants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los qui be li vingues e quen fes a sa voluntat. Totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostre lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia entras com dit es e que la capitulacio per sa Excellencia per sa gran virtut e humanitat atorgada fermada e jurada fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e destruida e mudat lo regiment e daquiavant fahes ço qui plasent fos a sa Altesa. Per les quals coses tractades qui no son enormes ans anormissimes no cruels ans crudelissimes e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten span als oynts a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat
de la capitulacio et alias ha covengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequutar axi com de fet havem exequutades les persones dels dessus dits mossen Francesch Pallares Pere dez Torrent Bertran Torro Johan de Mijavila Marti Çolzina e Jaume Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Çardenya los dits Arnau Sterit Pere Comes e Anthoni Abello. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalants en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e
desolacio qui de lur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat. Car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a desliberar perpetualment aquesta terra la qual per sa esterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. E si pensau senyors molt honorables fer un tal moviment tumult e acte com era tractat quin avolot parie y quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e destroida aquesta ciutat quines restaven les altres universitats del dit Principat e les libertats de aquell no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no sia. Regraciem adonchs a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciem com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciem com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciem com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciem tanta amor e gracia que a nosaltres e vosaltres e a tot lo dit Principat ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Charles de santa recordacio fill primogenit del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats e congoixes es constituit e lo qual a nos que la sua benaventurada anima retes al Creador oferi e promes a aquells de nosaltres e altres qui lamentosos davant li stavem nons congoixassem ne plorassem de la sua absencia car en part seria on nos subvindria e ajudaria mes que si de part deça aturave les quals paraules e apres los multiplicats miracles tant fort nos han aconsolats e confortats que si no fos la sperança de aquelles creem tota nostra via dolorosa e trista fore restada per la dita absensia de tant virtuosissimo humanissimo e benignissimo Senyor qual ell era e perque alguna noticia hajen del gran amor que a tots los cathalans havia. Totes vegades que dells parlave dehia aquells tenir per pares frares e germans pregant e suplicant a nostre Senyor Deu li fes tanta gracia quels pogues mostrar la gran amor e voluntat quels havia. Les quals coses e altres com venen al recort nostre ab la frequentacio dels dits miracles nos scalfen e conforten en la perseverança de les coses que prosseguim a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos e conservacio del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell. Cogitants adonchs quant miraculosament la sedicio tumult e conspiracio dessus dites son a noticia pervengudes e lo efecte de aquelles anichilat e abolit venim a compendre aço pervenir de sola gracia divina per la intercessio damunt dita. De totes les dites coses senyors molt honorables havem volgut avisar vostres savieses perque de aquelles hajau plena noticia e vejau sentiau e conegau quals fan mes servey del dit Senyor Rey o nosaltres qui com representants aquest Principat ab intervencio de aquesta ciutat totes nostres forçes e studi meten en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e en metre en repos aquest Principat o aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres e ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalans treballen en destruir la dita cosa publica e les libertats de aquella e en metre en conturbacio e congoxes aquest Principat qui es hu dels precipuus membres de la reyal corona. Pregants exortants e incitants vos siau regraciants e recordants de tanta gracia de la divinal Majestat obtenguda a lahor sua servici del dit Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. E tingueus la Sancta Trinitat en sa proteccio. - Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel
de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma, y con la dirección respectiva, se escribió a las principales municipalidades de Cataluña.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica.
Molt egregi senyor. Per ço com lo exercit de aquest Principat ha fer la via de vostres terres e senyaladament de la vila de Hostalrich vos pregam exortam e encarregam per ço com lo dit exercit es fet a respecte del servici del Senyor Rey repos e benavenir de aquest Principat vos placia manar e provehir que en vostres viles e terres les gents del dit exercit hajen segur transit e bon aculliment e ab lurs diners sien be tractats segons de vos plenament confiam en altra manera siau cert nosaltres e aquest Principat ne haura lo sentiment. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Vostra letra havem reebuda per la qual veem los homens de Hostalrich no haver feta la resposta clara. Per ço per dar bona e segura expedicio als afers trametem a vos e als jurats de Hostalrich En Pere Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos nos partiau de aquesta vila de Sant Celoni ab la gent fins la fahena sia concertada en manera que errar nos puixa. Com lo contrari ço que Deu no vulla portarien inconvenients segons mes largament vos dira lo dit Pere Julia. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honrats senyors los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per los afers que menejam a servici del Senyor Rey repos e tranquillitat de aquest Principat trametem a vosaltres lo senyor En Pere Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos li doneu creença metent per obra ço queus dira. E siau certs que aquest Principat sera be recordant de vosaltres e no permetra hajau congoixa alguna. Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los batles e prohomens de Palafolls de Tordera Pineda e altres lochs vehins de la senyoria del comte de Modica.
Batles e prohomens. Oyda la clamor per part vestra a nosaltres feta que algunes gents ma armada van per aqueixas terras e per força prenen e cominen pendre de vostres bens e dar vos vaxacions e congoixes per ço volents provehir quant en nosaltres sie a la indemnitat vostra e repos de aquest Principat per lo qual respecte e per servici del Senyor Rey es fet lo exercit de aquell vos pregam exortam e requerim com a representants lo dit Principat que totes vegades que les dites gents vindran en aqueixes parts ajusten en la manera acustumada los subdits a vostre ofici e ma armada vos metau en defensio per manera que vexacio ne congoixa nous sien dades. Car aquest Principat vos fara tota calor eus defendra de tot dan quius pogues seguir per la dita defensio. La present vos
trametem desclosa per ço que de uns a altres puixa esser remesa. Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Por el mismo estilo se escribió también a los jurados de Lloret y de Arenys.
Siguen varias cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda de vostres providencies desijants saber si en aquesta vila de Reus se son fetes nis fan ampres algunes axi generals com particulars. La qual letra rebuda prestament havem investigat e trobat en veritat que be ha dos mesos passats que per lo honorable mossen Berenguer de Montpalau foren emprats aci alguns particulars de aquesta vila significant lis com sos frares bandolegaven en Valencia e en cas li fos necessari si de aquests poguere fer compte fonch li ofert molt graciosament que si e axi foren e son vuy appellats al servici del dit mossen Montpalau per la dita causa. Altres empres no sentim fins a la present jornada fetes sich sien. Nons occorre al present altre de que freture apparer nostre scriure a vostres magnificencies sino que pregam nostre Senyor Deu vos don complida saviesa en conduir pau repos e tranquillitat en aquest insigne Principat al benavenir de tots. Dada en la vila de Reus a XV de maig del any Mil CCCCLXII. - Qui a vostres molt reverends paternitats e magnificencies carament se recomanen los prohomens jurats e concell de la vila de Reus.

Als molt magnifichs e honorables los senyors de diputats del General (de) Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Vuy que es dimarts lo veguer de aquesta ciutat ha fetes publicar dues crides de manament de la Senyora Reyna la una de les quals conte en efecte que la dita Senyora Reyna notifica e mana a tots e sengles feudataris qui tingan e posseesquen res en feu del Senyor Rey que al vuiten dia del present mes de maig sien ab la Senyora Reyna e ab lo Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o alla on sian armats e apparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey que quiscu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. Laltra crida honorables mossenyors conte en efecte que la dita Senyora Reyna guia en la sua bona fe reyal tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley o condicio sien simplament e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vagen realment e ab efecte servir la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna e del lllustrissim Senyor Princep per defensio e propulsacio de alguns moviments de gents darmes lo qual guiatge dura tant e tant longament quant en servey los tals de la dita Majestat seran a disposicío e manament de la sua Senyoria staran e XV jorns apres. E oydes les dites crides e deliberat honorables mossenyors consultar ne vostres reverencies per quant son vistes esser coses pertocants al per vosaltres e per vostre concell inhiciat per benefici de aquest Principat a fi que culpa alguna per vostres savieses nom pogues esser impingida ne donada e per vostres reverencies hi sia deliberat si algunes coses sobre aquells occorreran manant a mi lo que plasent los sia. Scrita en Manresa a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A ordinacio e manament de vosaltres honorables mossenyors apparellat Pere Sagui diputat local de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los senyors diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Per manament de vosaltres yo so vengut aci en la vila de Sant Celoni e de continent mossen Cathala ha donat orde que lo concell ses ajustat e fo deliberat de continent fos trames hun home a Hostalrich lo qual es tornat. Porta resposta que los de Hostalrich per res no dirien que la gent hi anas axi poch obririen les porte mes que si la gent passa quels darien a mengar de fora. Vist aço de continent he deliberat consultar. Nos dupte que altra gent no si meta. E per aço tramet a dir als de Linas (Llinàs) e de Cardedeu que decontinent sien aci. Daquiavant manenme vostres senyories lo que plasent los sia. Be seria de parer que una vostra letra los fos tramesa desenganant los que nos deurien burlar de nosaltres com per en Pere Julia e per molts hagen trames a dir e aqui e aci que serien contents de acullir e ara ques meten entorn e fiança mossenyors que poria voler que la medicina daçi ja no pot obrar. En Sant Celoni a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors lo present correu deu esser aplegat aqui en Barchinona dema que sera divendres a XXI de maig a sis hores demati e sia donat hun flori dor al dit correu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Bolloch.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya. Molt magnifichs e insignes senyors. Abans de totes coses vos regraciam molt e molt los grans bons avisos consells favors e ajudes axi de paraula com en scrits a nosaltres donats e oferts de donar. E per quant a nit prop passada resebem una letra de la molt Excellent Senyora Reyna lo contengut de la qual nos ha causada una gran turbacio havem deliberat vostres grans magnificencies ne sien avisades per haver sobre aquella tot concell favor e ajuda com ne en quina forma e manera aquesta ciutat sen regira ne respondra ab tot vostra darrera letra per nos rebuda ubertament faça demostracio del efecte de la dita reginal letra e per tant que pus plenament ne siats avisats vos trametem copia de la dita reginal letra dins la present interclusa. Suplicant vos tant com podem prestament sobre la satisfaccio de la dita letra nos dones concell favor e ajuda com ni en quina forma e manera nos regirem car a tot vostre concell e ordinacio axi sobre aço com tots altres afers aquesta ciutat sen regira axi com a caps conservadors e protectors del dit Principat. E conserveus senyors molt magnifichs e insignes la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers de Vich.

La Reyna tudriu.
Prohomens be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ara en aquesta hora havem rebuda una letra vostra ab lo portador de la present ab la qual nos avisats haver rebuda una letra nostra sobre la senyera sometent exits de aquest Principat dients vosaltres aqueixa ciutat esser privilegiada de no exir a host ne cavalcada. Siau certs nostra voluntat incomutable es a aqueixa ciutat e a tots altres observar tots privilegis e libertats a aquells atorgades e may nostra intencio no es estada ne es alre pero per quant al present alguns particulars han fet alguns moviments e deliberacions de venir aci ab ma armada per haver a ses mans e poder la persona del Illustrissimo Primogenit nostre dilectissimo fill e altres coses nos havem emprats tots los faels servidors e vassalls del dit Senyor vinguen aci per defendre la persona nostra e del dit lllustrissimo Primogenit a vosaltres aximateix com sapiam amau lo honor de vostre Rey e Senyor e del dit lllustrissim Primogenit vos pregam e encarregam nos vullau socorrer e ajudar ab la mes gent de cavall e de peu que a vosaltres e aqueixa ciutat sia possible per defensio e guarda de les dites persones nostres e del dit Illustrissimo Primogenit. E aço sia lo pus prest que al mon sia possible com sia molt necessari que ja la gent de Barchinona son a Sant Celoni es preparen per esser de continent aci en aço nos farets tant de pler e servey que inperpetuo la Majestat del Senyor Rey e Nos serem recordants per regonexerho a aqueixa ciutat e a tots vosaltres. Dada en Gerona a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als molt reverends egregis e magnifichs los senyors diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir vos fiu una letra per lo fet de Hostalrich e de lavors ença tota hora he tractat ab ells sobre lo fet de la entrada e ara som concordats e creu los fa cuytar lo por que han que a nit no si metes daltra gent. Decontinent mossenyor yo partesch ab tota la gent que es aci los quals son cinch cents per ço que si los altres hi eren hajam manera de dar los recapte avisant nos com aquests cinch cents serien bastant a conbatren mil e cinchcents dells perque no dupten hi haja negun perill com en lo fet de Hostalrich vaja molt e axi mateix mossenyors scriu a Granulles e a la Rocha perque vinguen aci a Santceloni car tenint aquests dos passos tota la terra es a nostra ma. Yols he feta certa letra e certes prometençes les quals vos tramet. Dema Deu volent sereu avisats de tot lo que sera stat. En Sant Celoni a XXI de maig. - Sia donat al correu hun flori dor. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e llurs concells del Principat de Cathalunya (la t algo elevada) residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Ahir vos scrisgui per correu de les novitats que havia sentit se devien fer aci per causa de certa provisio e crida trameses per la Senyora Reyna les quals segons fuy informat (fui informado en castellano) eren molt prejudicials als procehiments vostres. Ara vos certifich com vuy es arribat aci prop Vich al terme de Gurb hu ab un standard o bandera alçada reyal e hun porter e sonsen (se son) pujats en hun puig appellats de Palau on se acustumen de ajustar los homens del terme de Gurb e aqui han mes so e cornat e aqui se son ajustats alguns. E de aqui son anats a Sant Ipolit terme del senyor bisbe de Vich e apres tiren a Santa Eulalia altra terme del dit senyor. E fan execucions e ajusten se los pageses e diu se ne son
devallats devers Ripol e Ribes alguns quis mesclen ab ells. Creu se faran la volta de Osona ajustant los apres. No sab hom que faran ni quina via pendran. Per ço e volgut avisar vos de tot a fi que per vosaltres hi sia provehit segons se pertany. Es ver que si despuys la gent acordada ha stat en Valles ne fossen muntats aci huns CC homens los hagueren aci prop encorralats ab la ajuda de aci quels haguerem presos a mans pero tot sia remes a vosaltres. Axi mateix aci a les portes de Vich es lo castell de Sant Fores es del comte de Cabrera tot hom ne parla ques deuria donar forma que stigues a ma de la terra car en altra manera si aquis met gent es apparellat de fer gran dan en aquesta ciutat e terra car no sera sino cau on se reculliran los enemichs de la terra. Les provisions degudes sien remeses a vostres reverencies manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Vich a XVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors molt reverends E. N. e magnifichs a vosaltres se recomanen Johan Molins diputat local de Vich.

domingo, 12 de septiembre de 2021

Diciembre, 1464.

3 DE DICIEMBRE.

(Hay ya algunas cartas anteriores de diciembre pero no está especificado como título.)

Honrats senyers. Entes havem
que haveu fet un pesador dels blats e farines e a aquell assignat
cert salari. Si vosaltres per levar vos de afany voleu que axi
vaja
la cosa o lo salari del dit pesador se pague del vostre som contents.
Hon empero pensasseu ques degues fer a carrech del General anau
errats. Car per
ço vos havem assignats dos que a tot donassen
recapte e si gens hi volen treballar hi abastan massa. Car no es tant
gran vostra collecta que hi haga obs
major nombre de ministres.
Si empero axi haveu delliberat som contents pus siau certs que noy
haura res a carrech del General car no soste la cosa molts salaris ni
missions ni despeses. Dada en Terragona a III de dehembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Als honrats En
Gabriel March e En Joan del Mas collidors de les generalitats en la
vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


An Ponces de Tarregua.
Honrat senyer. Per la magestat del
senyor Rey foren restituides e atorgades les generalitats als del
parlament per la dita Magestat convocat e celebrat en la
present
ciutat de Terragona a X del mes de noembre prop passat axi que
començaren a correr per lo Principat a XI del dit mes. Adonchs de
totes les peccunies de les dites generalitats collides en aquexa vila
de la dita jornada de XI ença respondreu al collector qui hi es stat
o sera posat en nom e per part nostra en nom del dit Principat e mes
li respondreu de totes les peccunies que a vos son stades remeses de
drets de generalitats axi de safrans com altres per qualsevol
persones fora la collecta de aquexa vila sens que a vos no cal fer
diferencia de qual temps son. Car per altri sen donara raho. De les
peccunies empero de les dites generalitats cullides en aquexa vila
tant solament de la
dita jornada de XI del dit mes atras podeu e
deveu respondre al dit senyor Rey o a qui sa Magestat ordenara e
manara. Dada en Tarragona a III dies de dehembre any MCCCCLXIIII. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat (honrar) senyer En ….. Ponces en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

4 DE
DICIEMBRE.

Lo honorable En Joan Berenguer Thora collector e
receptor general per lo present any assignat de totes les quantitats
de peccunies provenidores dels drets de generalitats de bolla de plom
segell de cera intrades e exides e altres axi vells com novament
imposats en virtut del parlament en los prop passats dies convocat e
celebrat per la Magestat del senyor Rey en la present ciutat de
Terragona. Visos e entesos los capitols del dit parlament en
tot ço e quant han sguart al dit En Joan Berenguer Thora e a la dita
sua collecta e recepcio e administracio supradita juxta forma dels
dits capitols los quals en lo present acte volgue esser haguts per
continuats e inserts. De bon grat e de certa sciencia feu e presta
sagrament a Nostre Senyor Deu e als seus sants quatre evangelis e
homenatge de bocha e de mans en poder del magnifich mossen Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del dit General segons usatges
de Barchinona
constitucions de Cathalunya e furs de Araguo et cetera en virtut dels quals convengue e promes al dit
magnifich deputat e a mi notari rebent e stipulant per les
persones dit parlament y totes altres de qui sie o puxa esser
interes et cetera que se haura leyalment e be en la recepcio dels
dits drets e pagament del sou e sots virtut dels dits sagrament e
homenatge promes donar compte e raho de la dita recepcio e
administracio e altres coses fer que los capitols fets per lo dit
parlament en quant a ell se sguarda contenen. Declarant empero e
expressament retinent protestant e dient que no sia tengut en alguna
manera directament o indirecta tacitament o expressa sino en e per
tant quant de les dites peccunies pervendra a mans sues e no en pus
ne en alguna altra manera. E per les dites coses juxta la forma
dessus dita limitades
e declarades volgue esser tengut en persona
e en bens la qual persona e bens scientment obliga e volgue esser
obligats com per deute fiscal per lo qual semblant obligacio es
deguda. E no resmenys per major seguretat dona per fermances les
quals ab ell e sens ell sien tenguts a les dites coses les persones
devall scrites. Presents testimonis a la obligacio del dit En Joan
Berenguer Thora e a la prestacio del sagrament e homenatge per ell
fets ço es los honorables mossen Ramon Roger de Thoralla
cavaller Manuel Rajadell donzell Gaspar Anglesi
mercader de Barcelona e Joan Olives mercader de la vila de
Reus e mi P. Perello notari.


El mismo día, el muy reverendo señor En Bernardo Hugo de
Rocaberti, castellano de Amposta, se constituyó en fiador del
expresado Juan Berenguer Thorá, prestando para esto el juramento y
homenaje y cumpliendo las demás
formalidades de costumbre.

7
DE DICIEMBRE.

En este día, el egregio don Juan, conde de
Prades se constituyó también en fiador del mismo Thorá, al igual
que el castellano de Amposta, habiendo prestado a este objeto
el juramento y homenaje y cumplido las demás formalidades de
costumbre, con obligación de su persona y bienes. En virtud de dicho
juramento, hizo el expresado señor Conde, en el acto de prestarlo,
la siguiente declaración.

Que sta en veritat ell haver feta
certa donacio al noble don Joan son fill pero ab e sots tals
condicions e retencions que aquelles deduhides poch es lo que

compren la donacio dessus dita.




19 DE DICIEMBRE.

En este
día, se constituyeron también fiadores con igual objeto que los
antes citados, y cumpliendo asimismo con todas las formalidades de
costumbre, En Pedro Serra y En Pedro Macip, mercaderes de la ciudad
de Tarragona.
A continuación, pero expresando la fecha de diez y
siete de setiembre del mismo año (lo que es posible sea una
equivocación del amanuense, pues parece escrita esta parte con una
tinta diferente de lo que se observa en el resto de la página,) se
consigna que el patriarca de Alejandría, arzobispo de Tarragona, se
constituyó también en fiador de Thorá; siguiéndose en la
redacción de esta noticia la misma fórmula empleada en los
anteriores, que llevan igual objeto.

5 DE DICIEMBRE.


Retrocede aquí el orden seguido en los días del mes, lo que
prueba, sin duda, que las fechas más adelantadas que preceden a
esta, se consignaron solo para que las noticias que en ellas se
mencionan no quedaran apartadas del acto que las motiva, según es de
ver en la relación que se encuentra en el día 4, que es el anterior
e inmediato a este. En él se transcriben, sin preceder relación
alguna, las siguientes cartas.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut vos responem primerament al fet de
les peces de lli canem o stopa texides abans de la publicacio de la
crida. Vos dehim que no son tengudes pagar lo dret imposat
novellament. Al altre cap dels draps ques troben aqui o sesperen
venir Daraguo axi blanchs diusa burells mescles e
altres vos dehim que quiscuns dels dits draps ultra lo dret de
intrada deuen pendre plom e per aquell pagar ço es los qui
acostumaven pagar IIII sous de plom que paguen V sous. Los altres
draps que pagaven per cana com son cadins strets draps banyolenchs e
altres dels quals parlen los capitols antichs pagaran lo dret antich
ques ha a comptar per cana al quart diner del dret feta de aquell
summa afegir se ha I diner per lo dret novellament imposat. Si abans
de la publicacio de la crida los dits draps tenien ya plom ha
a passar axi com son ya bollats. De la pelleria empero de la
qual havem informacio que per molts pellers se ha abusat qui havents
sentiment de aquest novell dret abans no es stat publicat han bollat
molta quantitat per ventura per tot lany en gran frau del dit dret
per obviar al dit frau. Vos dehim e manam façau stimar totes les
pelleries que no son venudes e eren bollades a raho de II sous per
lliura e feu per aquelles paguar a raho de III sous per lliura.
Prenent los empero en compte lo que han ya pagat dels II sous
e comptant sobre allo. E axi havem proveit en Leyda e en altres parts
al deputat local bestraureu vint florins dor e al notari fareu alguna
bestreta juxta lo que conexereu haja despes e vos per semblant del
que hajau despes e apres delliberarem lo que deura haver quiscu per
lo viatge que fet haveu. En lo restant de les peccunies de vostra
collecta no deveu toquar ni *plenir vos ne en res sino tenir caxa
sparça e axi vos ho manam en virtut del sagrament e homenatge que
fets haveu. A les letres que dehiu es stat proveit e aquelles sen
porta lo dit deputat local. Nos scrivim a micer Vedrenya ques
haja diligentment en consellar e ajudar vos e que lin sera feta
deguda satisfaccio. Del ajudant que demanau som contents e de aquex e
de tots altres ques hagen a metre per la vegueria havem donat carrech
al dit deputat local e aquell informat de quant nos ha acorregut
segons vos dira. Dins la present vos trametem copia dels dos capitols
qui parlen dels draps que paguen la bolla de plom a raho de canes.
Obs es tingut tots los capitols e de les intrades. E si nou fahien
scriviu nos ne e trametrem los vos. Data en Terragona a V de dehembre
any MCCCC
LXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera.
Dirigitur Geraldo de Cervello collectori
generalitatum in civitate Balagarii.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Se advierte al pie, que fue enviada con
esta carta copia de los capítulos 9.° y 10.° de la bolla.

Molt
honorable mossenyer. Aci es stat mossen Thoralla deputat local de
aqui e hans dit de vostra probitat. Per quens plau siau conseller e
assessor seu en les
coses que occorreran per les generalitats a
ell e als collectors de aquexa ciutat e collecta. En les quals vos
placia retre vostre deute segons de vos se confia. E de vostres
treballs no dupteu que satisfaccio vos ne sera feta Deu volent queus
ne poreu contentar. Dada en Terragona a V de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al molt honorable micer Bernat Vedrenya assessor del
deputat local en la ciutat de Balaguer vezcomdat Dager e terra del
Marquesat.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

6
DE DICIEMBRE.

Molt honorables e savis senyors. Vostra letra
havem rebuda e sobre les coses de quens haveu scrit haguerem de bona
voluntat a vosaltres complagut per amor e complascencia vostra e de
aquexa ciutat si aquelles fossen stades en nostra facultat e
possibilitat. Pero nou son e axi no si ha pogut donar loch segons tot
aço ha vist e sabut lo honrat mossen Ramon Roger de Thoralla lo qual
encara havem informat de algunes coses queus dira de part nostra al
qual vos placia creure. Scrivint nos francosament del que volreu que
sia en nostra facultat e sera fet de bon voler. De Terragona a VI de
dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera a vostra honor prest.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Luis Anto.

Bernat Çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Als
honrats tots e sengles collector de les generalitats en lo loch e
terme de Pradell (de la Teixeta) e altres lochs de la
batlia del monestir de Scornalbou saluts.
Com lo moli de
Macanes (Maçanes) situat en lo terme de aquex loch de
Pradell e dins la dita batlia assats prop de la vila de Falcet
qui es de senyoria del egregi comte de Prades e la dita vila
de Falcet sie la major poblacio propinqua al dit moli e de aquella
vinguen los mes blats per molre al dit moli e en la dita vila de
Falcet haja pesadors e collidors qui reben lo dret imposat novament
en les farines e facen bolleti ab lo qual los blats poden anar e van
a molre e axi en aquella vila sie lorde donat en lo capitol de la
imposicio del dret qui designa que los blats abans que no vagen a
molre a pagar lo dret al collector de aquell en les viles e lochs hon
tal collector haura. E per vosaltres sie fet manament an Luis Anto
senyor del dit moli de Macanes de donar vos raho e compte de tots los
blats que molra axi de aquella vila com altres per quant lo dit moli
es dins la jurisdiccio del monestir dessus dit e axi preteneu que tot
lo dret de les dites farines deu venir en mans vostres ço que seria
perturbar lo dit moli contra forma en lo dit capitol contenguda e en
dan del dit dret e prejudici del dit moliner qui a nos es per aço
recorregut. Per tant vos dehim e manam permetau molre lo dit moliner
tots los blats que a ell vendran desempatxats ab bolleti de la dita
vila de Falcet e de aquells nol forceu donar vos alguna raho o compte com tengut non sia. E en aço no obsta la raho per
vosaltres pretesa que per esser lo moli dins vostra jurisdiccio se
deuria respondre del dret a vosaltres. Car pus los dits drets tots
han a venir a mans de un matex general collector no es algun interes
sils trobara en poder vostre o del collector o collectors de la vila
de Falcet. En los altres empero blats que vindran al dit moli sens
bolleti de pesador o collidor volem guarde lo dit moliner e reheba lo
dret e de aquell respongua a vosaltres. Servau ho donchs axi e no
fasseu res en contrari altrament a vostres missions e despeses si
faria provisio. La qual per utilitat del General e dels dits drets
seus e observacio de equitat e justicia vista nos seria. Dada en
Terragona a VII de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per micer
P. Boquet.
En la misma fecha de la carta que antecede, en
presencia de varios testigos, dijo al notario Perelló, las
siguientes palabras.

En veritat esta que micer P. Boquet ja
en aquells dies que hisqui de Barchinona fonch pres per mi en
advocat e conseller meu en los afers de la Diputacio.

De
estas palabras libró en seguida el competente testimonio dicho
notario Perelló, con consentimiento del diputado y a instancia del
propio Boquet.

10 DE DICIEMBRE.

Honorable senyer.
Vostres letres derrerament havem rebudes. Responent vos al contengut
e a una altra que primer haviem rebuda vos dehim que vetes de seda
flocadures de seda fustanis matalafers ni calces de agulla no paguen
dret de segell de cera. Ver es que intrant en lo Principat e
exint han a pagar dret de intrada e exida. E los
dits fustanis matalafers sis texiran en lo Principat en aquest any
per quant tenen canem o stopa deuen pagar II diners per cana juxta lo
capitol novament fet. E mes los dits fustanis quis facen os
apparellen en lo dit Principat han a pendre plom e pagar per aquell
lo dret antich que era e es dos diners per cana de Barchinona e lo
novellament imposat que serie als quatre diners de dret feta summa
afigirni hu. E si los dits fustanis seran stranys e intraran en lo
Principat han a pendre plom en la intrada e deuen pagar per lo dit
plom I diner per cana de Barchinona e aço per lo dret antich e per
lo novell
pagaran afegint al dret feta summa de aquell sobre
quatre diners I diner. Dins la present haureu copia dels dos dels
capitols antichs qui parlen del dret de
plom dels draps als quals
es fet compte de canes. En tota manera deveu haver los capitols de
mans de aquex quils te aqui. E si nols vol donar lo feu metre en la
preso. Dels olis vos dehim que juxta lo capitol nos deu pagar sino
per aquells quis venen. Al restant que dehiu dels draps de li e canem
que eren en poder dels texidors vos responem que si los dits draps
eren texits abans de la publicacio de la crida no deuen pagar los II
diners per cana. E si les peces no eren acabades de texir abans la
dita publicacio deuen pagar. Tots altres draps de li canem e stopa
qui apres la dita crida seran texits ara sien amples o strets e per
qualsevol us han a pagar los dos diners per cana. Empero laltre dret
ço es los dos sous per lliura nos deu pagar per los tals draps quis
despenen en propri us com es en camises jupons o altres qualsevol
coses sino per los ques vendran a tall o en altra manera. Los
capitols tindreu. Servau los a la letra. Dels terlicos e
canemaces venguts de Araguo o que sesperen venir per saqueries
de blats lanes e altres usos vos dehim deuen pagar II sous per lliura
sis vendran a tall o en altra manera. Car van en compte de
canamaceria e per ço han a pagar juxta lo capitol. E si algu los
haura mesos o metra de Arago per propri us no deu pagar sino
per intrada si adonchs no es mercader. Lo qual entant com amprara
dels dits canemaços o sterlicos per sa mercaderia o
negociacio ara los hagues mesos abans de la crida o apres pus aquest
any los exercesqua en sa dita negociacio deu pagar II sous per lliura
de la stimacio de aquells axi com si compraven e venien. En lo fet de
les farines nos plau la prathica que haveu posada e som be de aquexa
intencio que als moliners no sia remes ne acomanat sino aço a que
altrament no puxe esser proveit. En lo fet dels capitans qui
contrasten pagar lo dret se provehex segons es scrit al deputat
local. E per quant se fa molta festa per alguns que los taulers o
collidors se aprofitarien de les monedes billonejant es proveit que
quiscun tauler haja a tenir caxa o en aquella les peccunies de sa
recepcio. De les quals nos puxa en res servir ne plenir sino aquelles
per aquelles sia tengut desliurar al general collector e de aço
prestar sagrament e homenatge. Cove donchs per vos se faça axi. Car
semblantment se fa per los altres e donau compliment a les fermances.
Nos ne scrivim al deputat local. En tot donau aquella bona endressa
ques confia de vos. Dada en Terragona a X de dehembre any Mil
CCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella diputat et
cetera.
Al honorable En Manuel de Vilaplana collector de les
generalitats en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Rebuda
havem vostra letra e vist lo contengut nos plau vostra bona cura e
diligencia esser en los afers aquella ques confia de vos. Al senyor
Rey es stada feta paraula sobre lo fet de aquexs
senyors de capitans qui dificulten. Sa Magestat los ne scriu.
E ab la present rebreu les letres. Creu
se ells obtemperaran. E
si nou fahien requiriu lo Governador e don Mateu e altres capitans
juxta forma del capitol. E apres si encara la cosa no havia efecte
scriviu nos ne. Sobre totes les dificultats e duptes qui hixen en la
forma del pagar scrivim largament al collector segons per sa letra
veureu que ell vos pora comunicar. En lo fet de les fermances del dit
collector se don recapte. E per quant en la terra corren moltes
monedes en les quals se pot fer avantatge volem que lo collector faça
sagrament e homenatge de tenir caxa a les monedes de sa recepcio e de
no plenir se en res de aquelles sino que aquelles matexes pagara e
desliurara al General collector o a qui ell li manara. Rebien donchs
la dita seguretat. Nos lin scrivim que laus prest. De Terragona a X
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honorable micer Anthoni Riquer
deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra de
XI del present havem rebuda per la qual apar que no havieu rebudes
les letres que derrerament vos havem respost als duptes de que scrit
nos haveu. Fareu segons ab aquelles vos dehim. Al restant que ara nos
haveu consultat sobre lo fet del capita de Alcaraç qui axis
met entorn lo senyor Rey li ha ya scrit a ell e als altres segons
haureu vist e ara de present li torna scriure molt estretament e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus e siu fahia cove
la instancia se continue al Governador per exir lost e axiu
scrivim al deputat local e no dupteu ques pendra ab tal scalfament
com es obs. Del compliment que haveu donat a vostres fermances nos
plau molt e de vostra bona diligencia e treball que donau en vostra
collecta. Continuau en fer lo degut en que siau cert se haura tal
sguart que sera a vostres treballs deguda remuneracio. Lo oint de
quens scriviu no havem rebut. Lo correu es stat desempatxat un
divenres a XIIII de dehembre a X ores ans de mig jorn. De Terragona
lo dit dia. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dirigitur Manuel de Vilaplana collectori Illerde et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Molt
honorable mossenyer. Rebuda havem vostra letra de XI del present e
sobre lo quens scriviu del capita de Alcaraç vos haviem ya trameses
letres del senyor Rey per a ell e als altres capitans les quals apar
encara no havieu rebudes. Ara ne havem encara feta paraula al dit
senyor Rey qui molt stretament ne torna scriure al dit capita e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus. E hon ho fes
continuau vostra instancia al Governador e a don Mateu e feu aqui tot
lo degut juxta forma dels capitols e scriviu nos de tot lo que si
succehira. Del que dehiu de pendreu ab scalfament no dupteu que axis
fara. Car vist es esser be necessari que altrament tot seria no res
si ara en lo principi si flixava gens. Lo comte de Prades es
en aquexes parts no es dupte ell fara pagar per tota sa terra e
encara lin scrivim. Trameteu li la letra si necessari sera. De les
fermances que lo collector ha donades nos plau e som de aquelles
contents. Les cartes de les seguretats dels oficials no cal trametre
per lo present. Lo senyor Rey scriu al rector e universitat del Studi
e nos per semblant. Ab la present rebreu les letres. De la ora del
desempatxament del corren scrivim al collector. De Terragona a XIIII
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable micer Anthoni
Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Senyor
molt egregi. Certificats som que los vostres homens de
Arbecha
e de
Juneda
e de
les Borges
no han
vulgut
ne volen pagar
los
drets de generalitats

novament imposats. La qual cosa quant redunde en deservici del senyor
Rey e perturbacio e dan de aquest Principat Vostra Senyoria no ho
ignora. E per quant se creu que vos com hu dels principals del
parlament en lo qual aço es acordat ho fara axi passar en les dites
e altres ses terres no si fa provisio per lo present altra que
scriure a vostra dita Senyoria a la qual placia ferhi lo que ella
matexa sab deu e es tenguda fer per manera que no calegua usar de
algun altre remey del qual vos matex haurieu esser exequutor sots
virtut de la seguretat que haveu prestada. E tingaus senyor molt
egregi lo poder divinal en sa guarda. Scrita en Terragona a XIIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera a vostra ordinacio prest.
Al molt
egregi senyor lo comte de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.


Molt honorables e savis senyors. Tanta
es la diversitat del temps segons per vostra erudicio e doctrina be
sabeu que qui uniformament en diversos temps se volria haver
grantment peccaria. Aquesta fonch la sentencia del savi quant dix
tempus belli et tempus pacis. Adonchs si per causa de la guerra
suscitada e moguda en aquest Principat se ha fets imposits de
drets novells e no acostumats e aquells en tota condicio de persones
no deu esser a algu maravella. Hon com hagam entes que en vostra
universitat serien alguns qui la dita imposicio de drets e la
supportacio de aquells haurien molesta aquells tals quis que
sien volem exortar e pregar vullen attendre a la fidelitat e devocio
del senyor Rey per servici del qual es stat fet e al benefici de
aquest Principat lo repos e tranquillitat del qual Deu migançant sen
speren a conseguir e per tals consideracions vullen patientment
tollerar e subir aquest poch carrech. Ne fie algu qui hon li
fos donada tal ignominiosa libertat de exempcio ço que no es se
volgues de aquella alegrar per no incorrer en la sentencia per
vosaltres vulgada quant dehiu que turpis est pars que suo non
congruit universo. Sou vosaltres tanquam linterne accense de
les quals los altres han a pendre lum e sou en vostra
professio tanquam milites qui castra sequuntur (castellanos
: catalanes
) ad quos venit gloria non per luxum atque ignaniam
sed per tolleranciam laborum et vitam parce ac duriter actam. Vullau
donchs en aquesta necessitat de temps aconseguir en vostra milicia
aquesta part de gloria e feu de la necessitat virtut. Car los
voluntaris seran loats e los que recusaran destrets e forçats e
no es en facultat de poder si fer comport o dispensacio alguna.
Tingaus lo Sant Sperit molt honorables e savis senyors en sa bona
guarda. Dada en Terragona a XIIII de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera a vostra
honor prest.
Als molt honorables e savis senyors los rector e
universitat
del Studi de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

(Studi de Leyda, universidad literaria de Lérida)


17 DE DICIEMBRE.

Honrat
senyer. De vos som no poch maravellats per quant de tants dies ença
que vos partis de aci e ab lo carrech queus acomanam nons haveu feta
una petita letra ab la qual nos haguesseu certificats si los
drets se paguen e cullen en aquexa vila e vegueria pacificament e
complida ne si hi es fet obstacle o contradictio per algu ne si hi
insurt algun dupte. Nos prima faç crehem que la cosa haja mal
recapte quant vehem tanta negligencia vostra e stavem en delliberacio
trametre hi alguna persona per veure e regonexer totes les coses e
foraus carrech per lo qual havem delliberat scriureus primer. Per
tant vos dehim e manam que de totes les dites coses nos certifiqueu
decontinent.
E mes nos certifiqueu quina summa e quantitat fins
aci haveu exhigida. E no siau en aço pus negligent car si ho sou no
trigarem pus de trametre per les dites coses persona qui hira
a carrech vostre. Dada en Terragona a XVII de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat En Joan Terre diputat local en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penades.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Nos
fins aci en molta culpa den Joan Terre collector qui may nons ha
scrit ignoram si los drets se paguen pacificament en aquexa vila e
vegueria axi antichs com novellament imposats e per tota persona
generalment ne si hi es fet obstacle o contradiccio per algu ne si hi
insurt algun dupte. De
tot aço pertany al ofici vostre entremetreus e avisar nos e
apar
nos
(: nos pareix :
ens pareix; nos parece
) que tots ho tractau
negligentment.
Per queus dehim e manam hi doneu altra diligencia
e recapte e de tot nos scriviu e vullau mostrar que sou persones de
afers altrament si hauria a proveir de altres per al mester de la
cosa. Dada en Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Franci Prats deputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de
Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.




Honrat senyer. Nos havem informacio que los drets de les
generalitats novament imposats nos cullen fins aci en Prades
e en la Muntanya
e que la cosa ha mal recapte en carrech e culpa
vostra. Haviem altra fiança de vos que hi donareu altra diligencia
axi com abastau fer en les coses en que haveu voluntat e si axi fer
nou volieu nou devieu haver emparat car be si trobara qui hi donara
recapte. Es necessari milloreu vostre fet. Altrament hi fariem deguda
provisio per no menegar ab negligencia cosa de tanta importancia e en
la qual redunda tant servici al senyor Rey e benefici al Principat de
Cathalunya. Som certs que al senyor comte no sera plasent que la cosa
haja sie (sigut) axi menejada negligentment en sa terra
de que altres persones li donaran molt carrech. Com sie hu dels
principals a qui pertany arreglar en aço ses coses. Dada en
Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Dalmau de
Tolosa sobrecollidor de les generalitats en lo comdat de Prades.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

18 DE
DICIEMBRE.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda.
Responent vos al contengut sobre lo fet dels homens del Marquesat
quis meten entorn de pagar vos dehim que la provisio que si deu fer
es aquesta que lo deputat local requira los oficials de aqui.
Prenguen quants homens hi intraran del Marquesat e altres qui
perturben los drets els tinguen presos fins tant que
paguen cumplidament. E mes encara lo diputat e vos requirau los
capitans de gent darmes qui sien aqui del sou e entre los altres lo
comte de Prades si hi sera que ab ma poderosa intren en lo dit
Marquesat per fer los pagar car tenguts hi son. E de aço nos scrivim
mes lonch al dit diputat. Al fet den Splugues vos dehim que no
es veritat lo que ell aferma nos li hagam feta tal assignacio ni
alguna ne ha potestat de rebre res dels drets del dia ença ques feu
lo novell imposit ne permetau que del dit dia ença li sia de res
respost. E es de maravellar que vos ni algu crega a altri en tals
coses sino mostren auctenticament lo que dien. Nos scrivim al dit
Nesplugues vinga decontinent per donar raho del que fet haja.
Trameteu li la letra lla hon sera. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Guerau de Cervello
collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable
mossenyer. La comissio que demanau de ofici de algutzir per pendre
los homens del Marquesat qui no volen pagar los drets no es cosa se

deja fer car serie perjudicial al General qui ya te forma com se
ha regir. Ço es que los oficials han exequutar les requestes dels
deputats generals e locals.
Perque requiriu los oficials de
aquexa ciutat sots virtut de la seguretat per ells prestada prenguen
quants homens del Marquesat intren en aquexa dita ciutat els tinguen
presos fins que paguen axi com deuen. Mes crehem sapiau com en virtut
de capitol fet en lo parlament tots los capitans e gents darmes del
sou requests per lo collector general o particular de aquests drets
son tenguts anar ab ma poderosa en los lochs hon los drets pagar se
recusen per fer aqui asistencia e tota força e destrengiment a fer
pagar loe dits drets. Per que si axi perseveraran los del Marquesat
feu que per part del dit collector se faça la dita requesta a tots
los qui son aqui del sou e encara a aquells de Tarregua o altres e
vos ab ells disponeu vos anar lla que aquest es lo cami e axi se ha
de fer.
Lo senyor Rey ha scrit a mossen Coscho e li torna
scriure si en la perfidia perseveraran feu que no si flixe. Ab
la present haureu copia del capitol del dit parlament. Lo que tots
juran en lacte de la mostra. Donau hi recapte. Car molt hi va per no
fer portell a dengu qui de aço se scuse. Dada en Terragona a
XVIII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable mossen Ramon
Roger de Thoralla cavaller deputat local en la ciutat de Balaguer.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Per quant es hora que vingau per que sie vist lo que haveu
fet en vostra comissio vos dehim vingau decontinent ab tot lo que
complescha per donar raho e compte de ço que fet haureu en vostra
dita comissio. E en aço no haja falla. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Gili Desplugues.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

20 DE
DICIEMBRE.

Molt honorable senyer. Responent a vostra letra
vos dehim que lo capita de Biure deu esser aci e farem que lo
senyor Rey li parlara e li scriura de la cosa
per manera que haja
recapte axi com es necessari per no flixar en ell ne fer portell a
algu altri. Del que dehiu de Conesa es veritat pertany als de
Monblanch e per error es stat mes en vostra comissio e memorial. Dels
draps de lli (se encuentra li y lli en estos textos) canem o
stopa vos dehim no deveu pagar los dos diners per cana si ans de la
publicacio de la crida eren texits. Pero si no eren acabats de texir
e apres la crida les peces son stades acabades deuen pagar los dos
diners per cana. Dels II sous per lliura (se encuentra lliura y
liura
) no es dupte deuen pagar sis vendran. Del vi que venen los
taverners
si han comprat daltri e lo venedor haura pagat vos
dehim que los dits taverners no deuen pagar. Del que dehiu de totes
teleries e canamaceries vos responem se deuen manifestar e bollar e
posar guarde axi com se practhicara de primer en totes aquelles coses
que pagaven dret de General e noy flixeu. Car sens lo
dit manifest e bolla se porien
cometre grans fraus. Al restant que ab laltra letra nos haveu
consultats de la questio que es entre los perayres de aquexa
vila e los bolladors de Monblanch e de Valls
nos hi provehim juxta forma de una patent letra que ab la present
rebreu. Dada en Terragona a XX de deembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Joan Rosanes deputat local en Santa Coloma e altres lochs de la
vegueria de Cervera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per alguns perayres.
Bernat Çaportella cavaller
unich deputat et cetera.
A tots e sengles collidors e guardes
dels drets de generalitats en lo dit Principat de Cathalunya
constituits saluts.
Los capitans dels drets de les dites
generalitats en lo temps passat que aquells se acostumaven arrendar
per veguerius per squivar los fraus que de un arrendament se
podien fer a altre havien dispost de moltes maneres com les dites
generalitats se devien pagar en quiscun arrendament les quals primors
e dificultats totes cessen en lo temps present en lo qual les
generalitats totes venen a vostra bossa e ma e no es algun interes
per qual cullidor seran exhigides pus exhigides sien per algu e
solament fa a donar via com mes utilment e expedita les utilitats
al dit General provenir puxen. Adonchs vos dehim e manam que cessant
tota diferencia entre vosaltres de aço siau contents pus los drets
de les generalitats axi de bolla de plom segell de cera com altres
sien pagats en qualsevol loch del Principat de obediencia del senyor
Rey. E pus aço conste a vosaltres cesse tota altra instancia que en
altre temps se pogues fer en les coses. Mes avant es vist redundar al
benavenir del dit General moltes coses atteses en lo temps present
que si de alguna ciutat vila loch o poblacio seran tramesos a
altre loch o terme draps o scapolons per apparell de moli a obs de
vestir e los quals hauran a tornar als perayres de la ciutat vila o
loch don seran exits per rebre complit apparell que no sien forçats
ni detenguts per lo dret de segell de cera sino que sien lla tramesos
a pagar hon rebran son compliment. E axi vos dehim e manam ho
deduhisquau en prathica e no fesseu res en contrari. Altrament fariem
reintregar (reintegrar) los de qui seria interes a
missions e carrech de aquell de vosaltres qui contrafet hauria. Dada
en Terragona a XX de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut
en aquella som contents de tot lorde e disposicio que haveu donat a
les coses axi de tall que haveu fet als homens de Pontils
Sancta Perpetua e la Lacuna en que vehem es la
necessitat de fer se en tal manera per quant los molins son en terra
de rebelles. Com altres coses de que scrit nos haveu. Del nostre
scriure axi congoxosament nous sie maravella. Car algun tant ne
haviem raho per no haver de vos fins aci algun avis. Daquiavant
continuau de be en millor.
Donau recapte al fet de Pontons
axi com scriviu e reteu en totes coses lo deute ques confia de vos.
Car no contrastant lo congoxat scriure no havem de vos
res
sinistre pensat. Sien stades speronades al bon cavall per les quals
no val menys. Data en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat En Joan Ferre deputat local en la vila e vegueria de
Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per En Gaspar Farnos.
Nos En Bernat
çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Desigants provehir
a la indemnitat del dit General de les generalitats de aquell e que
totes fraus sien squivades ab tenor de la present fem e cream a vos
En Gaspar Farnos fuster de la fidelitat e probitat del qual
plenariament confiam en guarda del dit General e dels drets de
generalitats de aquells. Axi que vos aneu e pugau anar per totes
ciutats viles lochs e passos del dit Principat de Cathalunya de
obediencia del dit senyor Rey e veure investigar e inquirir dels
drets de les dites generalitats axi antichs com novellament imposats
en virtut del parlament convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en
la present ciutat de Terragona. E be guardar attendre e instar que
los dits drets se paguen ab integritat als cullidors de aquells per
totes persones segons los capitols de les dites generalitats disponen
e ordonen. E per aço pugau fer totes instancies e actes necessaries.
En les quals coses vos hajau diligentment fael e leal a tot
profit del dit General segons haveu ofert e promes en virtut del
sagrament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre
sots virtut dels quals no pugau res exhigir per vos matex directament
o indirecta ne pendre alguna sobornacio ne composicio alguna fer en e
de algun frau per alguna persona comes e per vos atrobat en les dites
generalitats ne lo dit frau cobrir e celar abans siau tengut aquell
manifestar a nos e al deputat local o collidor dels dits drets en la
ciutat vila o loch hon per vos sera atrobat segons totes les dites
coses son axi migançant la dita seguretat per vos ofertes e
promeses. De les quals fraus o penes e bans de aquelles vos hajau la
part ques pertany al acusador o denunciador dels dits fraus segons
los capitols de les dites generalitats disponen. E altre salari al
dit general no demanareu sino aquell que per nos o per lo General
receptor vos sera atorgat hagut sguart als treballs e servici vostre.
Adonchs ab la present requirim tots e sengles deputats locals e
altres persones a les quals se pertangua que a vos dit En Gaspar
Farnos hagen e tinguen per guarda del dit General e a vos en les
coses concernents lo exercici del dit ofici obtemperen e los dits
oficials vos hi presten tot auxili e ajuda necesaris.
Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Prestó
dicho Gaspar Farnos el juramento y homenaje de costumbre, con
todas las formalidades necesarias.

Molt honorable mossenyer.
Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del General
segons veureu per la provisio que sen porta. Par nos que sie persona
havent disposicio a la cosa. Ha per son ofici la part de les penes e
bans dels fraus que atrobara. Ço es aquella part que ha sguart al
accusador.
No li toqueu o flixeu en aquelles sens beneplacit o
voluntat sua. E vullau en totes coses haver per recomanats los drets.
Car be sera necessari per suplir als carrechs que cove de aquells
pagats sien. Per semblant es necessari no toqueu en res a la part de
les penes e bans pertanyent a les altres guardes per los fraus que
atrobaran sens voluntat lur per ço que sien mes diligents en lur
ofici. Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur
a micer Anthoni Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de
Leyda.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del
General per lo qual ofici ha la part de les penes pertanyent al
accusador per los fraus que atrobara e en la dita part nos deu flixar
ne toquar sens voluntat sua. De altre salari stara a conexença
nostra o del collector general. A les altres coses de quens scriviu
no curam respondre per quant aqui haureu prestament persona quius
parlara de nostra part de tot lo que occorre. Dada en Terragona a XXI
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Manueli de Vilaplana
collectori generalitatum in civitate et vicaria Ilerde et cetera.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Entes havem que lo collidor de Vilafrancha vos hauria
assignat en cullidor en aquexa vila del dret de la farina e altres
drets de generalitats imposats novellament en virtut del parlament
celebrat per lo senyor Rey en aquesta ciutat. E per quant En P. Roig
era e es collector de la bolla de plom segell de cera e intrades e
exides e abasta en aquexa vila una sola persona per tots los drets de
generalitats axi vells com novells. Per tant vos dehim e manam vingau
aci ab les peccunies e tot ço que haureu exhigit dels dits drets per
donar ne raho al general receptor. E daqui avant nous cureu pus de la
dita collecta. Car nos havem acomanada aquella per tots los dits
drets axi vells com novells al dit En P. Roig. Qui per aço haja
prestada la seguretat acostumada. Dada en Terragona a XXI de dehembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat Nanthoni Bru batle del loch de la
Torra den Barra. (Torredembarra)
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el mencionado Pedro Roig
el juramento y homenaje de costumbre, en poder del diputado, con
todas las formalidades necesarias.