Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardo de peccuniaria remuracio speren frau en alcuna manera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començament de tota nequicia quan per jutges de les parts aytal sufragi se reeb no la benvolença del donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fisch nostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen mas per nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebayl haver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se du greuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costuma antigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcuna quantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt diners ço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquins en lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyals o barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinent en lo començament del dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhis o la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenor de la nostra comissio simplement e de pla e sens estrepit e figura de juhi o en altra manera sens escrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçera part al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada: si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenia lavors si ans del plet contestat per les maneres dessus dites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se faça ans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutge aquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui) avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella ques demana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia pusca deu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque sia cosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava: e si per possessori juhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tan tolament reeben los delegats: mas la on de pocca cosa se pledejaria guardantse que les coses aquelles no estimen imoderadament sobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara si agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertat dalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacio en aytant quant aquell valria si verament sers era e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcun article axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas sia donada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegada majorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces deja moderar. En apres encara en les causes de les appellacions axi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacions vullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytat dequell lo qual en la causa principal es prestat nos pusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebayl les esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveyla produccio de testimonis o sien produits alscuns o alcun proces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeve exces esser fet en la exaccio de les esportules per los dits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entro a cent libres valents haja tan solament en bens lavors cent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentes en bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libres lavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo plet civil es desus ordenat axi que si no fa alcuna produccio salari sia minuit en la meytat o sia augmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On empero causa se pledejaria de emposadora altra pena poca axi com de relegacio o de semblant lavors encara sien diminuides les esportules en la meytat daquell lo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deute peccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axi duem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dell contre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letres se deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daqui no haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedores o legidores axi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcun fet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament sia comesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors sia una o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcun proces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydes plenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus: pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solament reebre deu libres: salvant empero que si el proces era massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sien molts a una metexa determinacio anans sobre els quals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinse libres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller pusca tan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exaccio de les esportules no entenem res innovar perque nos serve e aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrel fet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no sia reebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquesta constitucio e al salari degut ab aço que ultra hauran reebut restituydor sien constretz e de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la ley davant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanya que fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch alt per ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.

CVII. Reg. n. 1911, fol. 43. 12 mayo 1396. orta, Perpenya

CVII. Reg. n. 1911, fol. 43. 12 mayo 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:

- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis (privilegis) de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les declaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.

- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri.

Data in villa Turricelle de Montegrino duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.

cviii-reg-n-2593-fol-18-set-1419

17 DE MARZO.

17 DE MARZO. 

Entre otras deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.

Als amats e feels nostres los diputats del General e consell representans lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos tant singular festa deliberam partir huy apres dinar jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta sperança que vostra letra nos dona que de nostres treballs reexira servey gran a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau avisats stant per partir la dita Majestat hac hun correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren anats a soccorrer lo castell o força de Lumbierre e com los era exit Charles Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins aquella e que havien soccorregut la dita força en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar la dita força e traure aquella de fora e metrela dins per forma que apres nos poria soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga nit amunt amprant particularment los homens de condicio estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix Principat ne de aquest regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan lo dit negoci car hora fonch que la dita Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com encara per la fretura que la absencia nostra fara a son servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo dessus dit persevera quens partissem ens mana que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet tornas a loch e que als no si seguis. E fent conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la via de Agualada lo pus prest que porem. Data en lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna. 

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de set laltra de nou del present vos havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som molt admirats car veem esser molt necessari per lo sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre pacientment ni permetria que per gent stranya encara que sien del dit Principat los dits castells e forçes sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la qual es aquesta ciutat es molta e nos força a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa fornir sos castells e viles com en Arago que la junta hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres reverencies no vullen oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e profit de tot lo Principat. E perque dan algu non puxa seguir car si nvitats algunes se han a fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta ciutat per ço com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia en aquesta ciutat segons que per les letres dessus dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som prests fer tot lo quens sia possible e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a Xllll de març del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu e que en Çaragoça ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab la dita gent a Fraga perque navisam vostres reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII si se refieren a la carta anterior) de març corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia vist fahedor. De la custodia del castell Damposta scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies quils regescha e haja carrech de guardar lo dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat local quens informe de la gent que hi ha stat per guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la raho volra. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable senyer. Responent a una letra que los procuradors de aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor de dies vaje ab una conestablia de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere Gil (no julivert). Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara. E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau caut en lo que som avisats que de temps en temps han aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e repos del dit Principat entenents en tolre e levar totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e volents aquelles pacificar entre los altres havem fet venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a instancia del procurador fischal ere es diu gitat de pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a tractar sobre aço. Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats ho prestets o fer e prestar permetats al dit Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den Gaspar Çabater conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona et cetera.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat que sobre les coses en lo memorial que va dins la present contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de continent per persona segura e en aço no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre assessor insteu se faça justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de Malavella (Caldes) qui era acordat en lo exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a XVll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue a esta carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe, contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de los remensas al mismo fin.

Als molt honorables e savis senyors los gentils homens consols jurats e altres prohomens de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de creença per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich mossenyer lo visrey del regne de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer. Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals placia donarlos plena fe e crença en tot ço que per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del propio reino.

Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la dita corona reyal amor benvolença e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera. La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors haja e tenga en sa proteccio les nobleses magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota confiança scriuen tot ço quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Bajo la misma forma se escribió también al senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels reverends e molt magnifics diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar los esdetvinga donaran lurs letres de creença a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits regnes congregats sino veuran e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon congregar nos poguessen explicaran als consells de les principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les altres persones de condicio que no seran en los dits consells e congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com de fet ana portantsen lo dit Illustre Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts desigants sumament la liberacio del dit Primogenit deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat ultra les altres embaxades dessus dites los quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon lo contrari se faça es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força e virtut de les constitucions e leys dessus allegades han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al qual apres los dies de la Majestat reyal per drets divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal corona e tots los subdits vassalls de aquella li son tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal esta obtesa de perversos inichs consellers que no tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los fora vist fallir si en aço no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa intencio los sera protector e ajudador e que la sua gracia migançant pervendran a la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que los rignicoles dels dits regnes de Arago e de Valencia per los mateixs sguarts que dessus no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu de so metent del qual proces es president lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo dit exercit es dirigit contra lo castell força o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors prelats comtes barons cavallers homens de condicio e universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya los quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits regnes se seguia de que als cathalans per la amor e benvolença que han als dits regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne alguna creença en aquella car en lo animo dels cathalans james no fonch ne ara es alre que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones e bens e per deute de aquella com dit os son impellits destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig de continent ne seran lançades en mar quatre qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per los dits embaxadors que jatsia dells no crega altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com fins açi quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells e lo dit Principat fins açi es stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita amor benvolença e fraternitat tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch opportu. La qual amor benvolença e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors usaran e applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella se spera los dits honorables embaxadors referintlos multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne de Arago en lo castell de la qual vila lo dit Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit no fonch lla plegat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de bombardes scalles artelleries e altres municions per aquell debellar e intrar per la liberacio dessus dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna en la ciutat de Çaragoaa plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de febrer prop passat fonch e es stada per lo dit Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent anant la via del dit castell de Morella del qual castell per la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e jaquit ab tota libertat dins lo dit Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa exultacio e alegria en tot lo dit Principat de Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa jocunditat e leticia (como la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano, esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon) lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a les quals Deu migançant pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia ques fa es fera contra los malvats consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica) del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e altres Deu volent se fera tal castich que redundera a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e benifici e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona hoc e a pena e castich de tals culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo seu de liurament los dits cathalans han desijat esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses apres subseguides e que hajen bona sperança de les sdevenidores que Deu migençant se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual longament Deus los conserve.
Expedita die XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

CXLVI, reg 2175, fol 89, 9 abril 1402, Lo rey, promens

CXLVI.
Reg. N° 2175, fól. 89. 9 abr. 1402.

Lo rey.
Promens: be que per clara e vera relacio sintam la bona et singular affeccio que havets aixi com rahonablement haber devets a la prosperitat et augmentacio del estudi de medicina de aqueixa ciutat per nos et per nostra real provisio et adjutori fundat axi per necessitat et utilitat de nostra persona com per bellesa et conservacio de sanitat singularment de vosaltres et dels habitadors de la dita ciutat: pero encareus manam pregantvos tan affectuosament com podem que lo dit studi axi en general com en singular rebats per nostre servir et sguart quius ho grahirem fort singularment en recomendacio especial prosseguint aquell de totes utilitats favors et liberalitats posibles: e per res si servir nos desitjats non sintam lo contrari car part quens ens desplauriets molt fariets gran dan a vosaltres mateixos et al ben publich daqueixa ciutat la cual segons vehets es ara per divinal juhi de pestilencia epidemial vexada.
Dada en Valencia sots nostre segell secret a IX dies de abril del any MCCCCII. - Rex Martinus. - Dominus rex missit signatam - Dirigitur consiliariis Barchinone (1).

(1) Otro testimonio de la constante protección que los monarcas aragoneses dispensaron al estudio de la medicina es el siguiente privilegio concedido por el rey don Juan 1.° a sus profesores y maestros en artes. - (Reg. 1904, fól. 72.) Nos Johannes et cetera. Volentes vos magistros in medicine et artium facultatibus studii generalis civitatis nostre Ilerde in quo ut e cetero didiscimus notabiliter et egregie ac etiam singulariter inter alia nostri dominii studia actus medicine et arcium continue leguntur prerogativis et favoribus in scriptis tanquam benemeritos et condignos prossequi in hac parte: tenore presentis hec vobis de speciali gratia concedentes in perpetuum volumus et ordinamus quod omnes magistri dictarum duarum scienciarum videlicet medicine et artium qui nunc estis vel fueritis pro tempore in studio predicto gaudeatis et gaudere possitis de cetero in perpetuum omnibus illis graciis favoribus honoribus prerogativis franquitatibus et immunitatibus quibus gaudent et gaudere possunt doctores in utroque jure vel tantum in altero tam virtute quarumcumque gratiarum seu privilegiorum per nos seu predecessores nostros celebris memorie eisdem indultorum quam etiam virtute aliquorum statutorum seu ordinacionum per consilium studii predicti factorum seu fiendorum. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et curie ac paciariis et probis hominibus civitatis Ilerde necnon cancellario et rectori ac doctoribus et bacallariis et scolaribus utriusque juris dicti studii el aliis etiam ad quos spectet presentibus et futuris de certa sciencia et expresse sub nostre ire et indignationis incursu quatenus vos dictos magistros in medicina et artibus uti permitiendo favorabiliter honoribus et prerogativis supradictis quibus ipsi doctores in jure utroque dictorum privilegiorum seu statutorum pretextu uti possunt et debent ac eciam vos favorabiliter pertractantes graciam et concessionem nostras hujusmodi vobis perpetuo teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant inconcusse et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis impendenti munitam. Data in monasterio de Petrisalbis XVII die augusti anno a nativitate Domini M° CCC° XC° secundo regnique nostri sexto.- Petrus Oltzina.- Signum + Johannis Dei gratia regis Aragonis Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie.- Rex Johannes.- Testes sunt Petrus Latronis vicecomes de Vilanova Jacobus Castella camerlengus domine regine Franciscus de Sancto Clemente majordomus Jacobus Castella uxerius armorum et Eximinus de Tovia cavallericius domini regis.- Dominus rex mandavit mihi Johanni de Tudela.

FIN DEL TOMO SEXTO DE LA COLECCIÓN.