Sumari, L.

LEVDA.

Qve
tots los Habitadors son franchs de Leuda, es en la primera franquesa
(la primera a está invertida, tampoco es una e, es un error en la
imprenta) en la primera carta del libre den Sant Pera, comensa.
Noveaint (otro error de imprenta, Noverint) vniversi en
la segona columua (otro error muy típico, n y u, columna) e
en la 5. carta del dit libre en la primera columna, comensa. Iacobus
Dei gracia.

En
les 8. cartes del dit libre en la quarta columna a la fi de aquella,
comensa. Iacobus Dei gracia. E de Leuda se-parla (en dos líneas)
en lebre den Sant Pera en les 10. cartes en la segona columna,
comensa Noverint Vniversi.

En
la II cartes en la tercera columna, comensa. Noverint Vniversi.

En
la 12. carta en la primera columna parla de Leuda comensa Noverint
Vniversi.

E
mes se fa mensio de aquella en dit libre 17. carta en la quarta
columna comensa. Iacobus Dei gratia e en la 19. cartes asso matex.

E
mes parla de Leuda lo dit Libre en les 20. cartes en la quarta
columna, comensa. Noverint Vniversi, e en la seguent en cartas
22. parla de asso e en la seguent en car. 22.

De
la Taula de la Leuda parla lo 27. capitol de Leyda en cartes 97. en
la segona columna de dit libre.

Los
Habitadors del Regne en les Terres del Señor Rey son
franchs de Leuda, Peatge, Portage pontage, &c. es
en dit libre en cartes 136. comensa la franquesa. Petrus Dei gracia.

Asso
matex en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa.
Encare atorgam.

Que
la franquesa de no pagar Leuda sie servade en les terres del Señor
Rey, es en libre den Sanct (la a con virgulilla o a nasal:
an o am) Pera en cartes 136. en la segona pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.

Nove
Levda no sia posade, es en libre den Sant Pera
eu cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus.

Que
Levders no tingan missatges, es en dit libre en cartes
139. en la primera pagina.

De
Leuda parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140. en lo
I. pagina, comensa Namfos, &c.

De
la Leuda de Tortosa en lo dit libre en cartes
154. en la 2. pagina, comensa. Alfonsus Dei gratia.

De
Leuda se parla en libre den Rossello en cartes 65. en la 2.
pagina, comensa. Encara que nos.

De
Leuda se parla en dit libre en cartes 65. en la primera pagina,
comensa Sapien Tuyt, sens fer periuy a franqueses (falta
punto)

Transectio
feta sobre la Leuda donar bona, es en libre den Rossello en cartes
86. en la primera pagina, comensa. Sapientuyt.

Los
Habitadors son franchs de Leuda, Peatge, &c. es eu dit
libre den Rossello en cartes 122. en la I. pagina, comensa. Sapien
tots, e apres en la seguent.
E asso matex, e en laltra en 125.
cartes del dit libre comensa. Sapien Tuyt.

E
asso matex en dit libre en cartes 136. en la segona pagina, comensa.
En Iaume per la gracia de Deu, e en la seguent en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. En Iaume per la gracia de Deu. Ab la qual
mana el Balle de Valencia que observa lo
desusdit, es en lo dit libre den Rossello.

Asso
matex mireu en libre den Rossello en cartes 168. en la primera
pagina, comensa. Namfos.

Los
Habitadors de Mallorques son franchs per totes les Terres del Señor
Rey, ab totes llurs Mercaderies de Leuda, peatge,
&c. es en dit libre den Rossello en car. 225. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los
Habitadors de Mallorque son franchs a Tortosa de tota
leuda, pes port, &c. es en dit libre den Rossello en
cartes 373. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Vna
letre Real disponent sobre la Leuda, es en libre den Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. A tots e sengles.

Los
Lleuders no tinguen Taula per exhigir la Leuda
de cadaques, e sia servada lo franquesa, es en
libre den Rossello en cartes 431. en la segona pagina, comensa.
Martinus.

Si
algu llevara pecunia de la cort dada fermansa
de tornarlos si algu hi tindra milor dret si sera vensut per
vna sentencia ho dega tornat en poder de la Cort: es en libre den
Sanct Pera en cartes 31 en la primera columna, comensa. Item aliquis.

LLADRE.

Si
algu sera pres en Latrocini furtant aquell de qui sera la cosa
furtada pot tenir lo lladre tant fins aquella li sia
tornada e aquell pot metre lo dit ladre en ma de la cort, es
en la

primera
franquesa den Sant Pera en la I. carta I. columna.

LLIT.

Lo
Llit ne Robra de aquell nos pot peñyorar
per injuria feta a algu, ni per lo dret de la cort, apar en la
primera franquesa en la primera carta en libre den Sant Pera en la
primera columna.

LLOACIO
DE HONORS.

Lloha
lo Rey e aprova totes les Honors e possessions
atorgades segons se conte en lo capbreu per ell e els seus es
en la segona franquesa en libre den Sant Pera qui toca,

es
vna pero es addicio circa la fi.

LLETRES
REALS.

Que
Lletres, o provisions Reals contra franqueses no an de valor
algus, es en libre den Sant Pera en la segona franquesa circa
lo fi de aquella en la segona carta, comensa. Hec sunt capitula.

De
Lletres Reals contra franqueses provehides, miran diffusament
en la dictio franqueses.

LVYSMES.

De
Luysmes se fa mensio en libre den Sant Pera en la sinquena
carta en la tercera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates, e
en la 9. cartes en la quarta columna, comensa. Noverint vniversi.

En
la dita franquesa en dita carta la quarta columna se fa mensio de
luysmes.

De
Luysmes tocants al señor Rey fa mensio la franquesa en dit
libre en la sisena carta en la quarta columna, comensa.

E
del dits luismes del señor Rei se fa mensio en dit
libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Les
Possessions se poden donar estimades per los Pares als Fills tempore
nupsiarum, e no son tinguts en lo dit cas pegar Luysmes
als Aloers, consta en dit libre den Saut Pera.

en
la novena carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi
(Vuiversi).

Asso
matex, es en libre den Rossello en 62. cartes, comensa. Encara donam.

Que
les Possessions se poden dividir entre los Hereus, e noy ha Lnysme
no entreveninthi pecunia, es en libre den Sant Pera en la novena
carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes en 62. en la primera pagina,
incipit. Encare donam.

De
Luysmes Reals, e de les entrades parla la franquesa en libre den Sant
Pera en cartes 174. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
gracia.

Del
Luysme den Nuño Sans parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 133. en la segona pagina, comensa. En Nom de Iesuchrist
per los qualls son tinguts pagar la sisena
part.

LEGITIMA.

La
Filla qui haura difinit son Pare ab concentiment
del marit tenint edat legittima, no pot demanar
Llegitima es en libre den Sant Pera en la setena carta en la
primera columna comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex trobaras en libre den Rossello en cartes 53. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Aquesta
Legitima edad es estade intrepretade, esser en
les famelles 12. Añys. dispon la franquesa, Noverint
Vniversi en libre den Sant Pera en la 19. carta en la quarta columna.

LENYA.

En
tot lloch se pot fer Leñya liberament
per propri vs excepta los abres
prohibits, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comansa, Statuit Dñs Rex.

LLVM.

En
certa hora, e lloch son prohibits los laychs aportar Llum, lo matex
es entes en les persones Eclesiasticas sots certa pena,
es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la segona columna, comensa
districte percipimus.

LIBERTATS.

De
Libettats de Grechs
allegades, es Iutge lo Balle, es en libre den Sant Pera
a 82. cartes en la primera columna comensa. Ioannes dei gratia.

Que
les causes de libertat se fassen en la Audiencie
de la preso, e lo esslav proclamant malament libertat
sia punit a arbitre dels Iutges, es en libre den Rossello en
cartes 112.

en
la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gracia de Deu.

LOTGE
DE GENOVESOS.

De
Lotge dels Genovesos se parla en libre den Sant Pera en cartes
165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

LIBELL.

Mira
en la dictio demanda.

LLOGVER.

Si
sera questio de Lloguer dada la primera sentencia sia feta execucio:
en libre den Sant Pera en la primera columna comensa. Item si sic en
cartes 31.

Lluismes
nos deuhen per lo ques dona, a
Fills, o Filles en temps de Nupcies, es en libre den Rossello nou,
folio 12. y Ordinacions del Regne folio 177.

Filles
Menors de 25. Añys qui casarán contra voluntat de sos
Pares o parents poden ser privades de la llegitima, y
exhecudades en libre den Sant Pera folio 175.

Llibertat
que proclamen los Esclaus vide Abello folio 112. pagina segona.

Llanes
nos poden treura del Regne Carta Real dada en
Sant Llorens a 16. Maig 1609. folio 22 del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.

Licencias
sobre embarcar mercaderias Carta Real dada en Madrid a 4.
8bre. Folio 129. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Lluisme
nos deu de lo ques dona, a Fills, o
Filles en temps de Nupsies libre den Rossello nou folio 12. y
Ordinacions del Regna folio 177.

Lluisma
en los Esteblimens nos paga sino de la
entrade, libre de Sant Pera folio 18.

Legitima
poden privar Pare, o Mare als Fills qui casarán contra se
Voluntat antes de tenir 25. Añys, es en libre den Sant
Pera folio 165.

Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegrança
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.

varia I, liber feudorum, Alfon. I, Petrum de Stopana, Montsso, Zeboler

CXXXVIII.

Varia I, liber feudorum. Alfon. I, n.1. fol. 15.

Hec est memoria de dono quod facit comes ad Petrum de Stopana per castrum Montsso quod recuperat. In primis donat ei Casteio Zeboler cum suis omnibus pertinenciis et donate i leudam quam accipiat ad ipsam alchantaram videlicet de uno trossello medium morabetinum et de balas quartam partem morabetini: de equo aut equa aut mulo quatuor denarios: de bove vacha vel asino duos denarios: de quatuor ovibus denarium unum: de carga de chuiram aut de cera aut de oleo denarios XII. Et ista leuda nullo modo accipiatur nisi de illis rebusque causa vendicionis inde transierint et ulla alia leuda vetus aut nova ibi aliter non addatur neque accipiatur. Insuper donat ei Elis et duo castra Tamarit et Zaidin quando Deus ea dederit ei. Supradicta omnia donat ei a fueiro de Aragone et de rege Petro ac rege Sancio.
De rebus vero milicie Templi vel de eorum propriis hominibus nulla leuda exquiratur nec accipiatur. Si autem quod absit constituta milicia Montssoni deficeret aut destrueretur jamdictus Petrus recuperet Montsso sine aliqua contradicione. Supradicta omnia donat ei comes per honorem ad fueiros de rege Petro et rege Sancio: et si Petrus recuperaret modo jamdictum castrum de Montsso recuperet comes prephatum honorem de Petro jamdicto.

Sumari, H.

HABITADORS
DEL REGNE.

QVE
tots los Habitadors del Regne sian Franchs en totes les Terres del
Señor Rei ab totes
les coses e mercaderies llurs: de tota lleuda Portatge,
Mesvrage, Pes, ribatge &c. appar en la primera franquesa del
libre den Sanct Pera en la primera carta, comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex en la segona carta del libre en la franquesa, comensa.
Manifestum sit cunctis.

Asso
matex, es en la tercera carta del dit libre en la franquesa qui,
comensa. Noverint Vniversi qiod nos Iacobus en la primera
columna.

Que
tot habitador del Regne sia tingut de contracta crim, o
delicte que en lo Regne de Mallorques haura comes, es en dit libre en
la 5. carta en primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

Gracia
feta per lo Rey de Sicilia als Habitadors del Regne o
Ciutadins de aquell de certs drets, eren tinguts Pagar per
mercaderias, es en la 16. cartas en la 3. columna del dit
libre, comensa. Federicus Tertius.

Privilegi
del Señor Rey de Castilla denat al Rey de Araho,
e Habitadors del present Regne de Mallorcas, es en la 16.
cartes del dit libre den Sant Pera en la quarta columna comensa. Don
Ferrando, e vn altra de seguretat per dit Rey atorgat als Mercaders,
habitants en Mallorcas en la 17. cartes en la segona columna, este es
translado, e vn altre privilegi apres del dit Rey, comensa,
esse es translado en dita carta del dit libre en la tersera
columna.

Gracia
Feta per lo Rey de Sicilia als habitadors de Mallorcas, es en dit
libra a 24. cartes en la segona columna, comensa. Federicus.

Privilegi
atorgat als Habitadors del dit Regne del qui pot treure de
Valencia qui era prohibit, es en libre den Sans Pera a
27. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus (se lee Perust).

La
Remissio dels Bens occupats dels habitadors del Regne de Mallorques
per occasio de la Rebellio del Rey en Pera, es en llibre den
Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus.

La
seguretat donada per lo Rey en Pera a tots los habitadors del
Regne dum tamen li presten dins cert temps la fealdad, (feels,
faels, fidelitat; fidelidad) es en dit libre a 28. cartes en la
primera collumna, comensa. Pateat Vniversis.

Licentia
de haver forments dada als habitadors del Regne, de Tortosa
es en dit libre den Sant Pera a 28. cartes 3. columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Asso
matex dispon la franquesa. Venerabilibus a 28. cartes en la quarta
columna.

Que
als Habitadors, e Mercaders per llurs mercaderies fora lo Regne los
sien servades, les franqueses encare que no les mostren, dum tamen
dins dos mesos ne hagen feta fe, es en dit libre a 29. cartes en la
primera columna, comensa. E es vn §.
Nos Petrus.

Asso
matex dispon en lo dit libre dita carta en la segona columna.

Los
Habitados del Regne son franchs de posada coes (ço
es) que nols puga esser feta forsa per Official per posades y, es
en dit libre en cartes 94. 3. columna, comensa. Pateat Vniversis quod
nos Martinus.

Los
Habitadors son Franchs, per totes les Terres del Señor Rey de
Leuda de totes llurs mercaderies, peatge, &c. en
dit libre cartes 136 en la primera pagina, comensa Petrus Dei
Gracia e sobre asso mira la dictio Leuda.

Remissio
e Absolucia feta per lo Señor Rey de tota actio Civil, o
Criminal als habitadors de Mallorques, es en dit libre en cartes 144.
en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus Que tots los Habitados,
e ciutadans son tinguts a contribuir en tot comu e vesinage
per Cases e Possessions q hagen en la Ciutat, es en libre den
Rossello en cartes 48. comensa. Encare volem, y per samblant
son tenguts los Nobles en la seguent franquesa. Absolucio del Rey en
Jaume feta als Habitadors del Regne de la feeltat, es en libre
den Rossello en cartes 69. la 2. pagina, comensa, Sapien Tuit.

Los
Habitadors del Regne son Franchs en totes les Terres del Rey de
Arago, es en libre den Rossello en cartes 74. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es estat
atorgat per lo Rey de Sicilia cert privilegi de franquesa de
mercaderies, es en libre den Rossello en cartes 98. en la segona
pagina, comensa. Federich Ters.

Los
Habitadors de Mallorcas son Franchs en Sicilia
axi com los de Barcelona son, es en libre den Rossello en
cartes 152. en la primera pagina, comensa. Federicus.

Lo
Señor Rey es tengut deffensar los Habitadors del Regne e bens de
aquells contra los hemens del mon, es en dit libre den
Rossello en cartes 162. primera pagina, comensa. Prometem encara.

Los
habitadors del Regne de Mallorques en les coses prohibides treure
de Valencia sian tractats, com los de Arago Valencia,
y Cathaluñya. es en libre den Rossello en cartes 207.
comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Que
a los Habitadors de Mallorques sien servades les libertats en
totes les Terres del Señor (en lugar de ñ, la u tiene
virgulilla) Rey, es en dit libre den Rossello en cartes 210. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Los
Habitadors del Regne sien franchs de host, cavalcade, e
Lleude, es en libre dit en cartes 215. primera pagina,
comensa. Petrus Dei gracia.

Que
los Habitadors son franchs de Pes e Mesurage, es en libre den
Rossello en cartes 215. segona pagine comensa. Post haec vero.

Los
Habitadors de Mallorcas son franchs de posada que sie altra, &c.
es en libre den Rosselllo en cartes 423. en la primera pagina,
comensa. Pateat vniversis.

HOMEYER,
HOMEY. (homicida, homicidio)

Deu
esser punit aquell com Homeyer qui ab animo deliberat
voldra matar algu el anava inseguint, es en
libre den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columna, comensa.
Noverint vniversi.

De
Homeyer parla lo 10. capitol de Leyde (Leyda, Lleida,
Lérida, Ilerda, aún pronuncian Lleidae, como la ae latina, como una
e final, igual que Tortosa, Maella, Favara) en libre dit en
cartes 95. la tercera collumna.

Los
homeyers no habitan en lo lloch hon lo
dit homey es comes, es en libre den Rossello en cartes 296.
primera pagina, comensa. Nos Petrus.

De
Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remissio per lo Governador, sino que
fasse la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. en
la primera pagina, comensa. Martinus.

HONORS
EN REALENCH.

Que
totes les Honors en Realench sien tingudes contribuir en tots
visinages e collectes, es en libre den Rossello en
cartes 52. en la segona pagina. Sapien.

HOMENATGE.

Dels
Homenatges prestats per lo Rey de Mallorques al Rey
de Arago se fa mensio en libre den Sant Pera
en la 10. carta en la tercera columna quarta, y quinta, y
sisena que

son
sis franqueses en nombre ab condicio tostemps que no fos
perjui a les franqueses del Regne.

E
del dit Homenatge se parla en la 11. carta en la quarta columna, en
la franquesa. Noverint Vniversi. en lo dit libre.

De
homenatge prestat en el Rey Sancho per los
Iurats del dit Regne, consta en dit libre a 23. cartes (se lee
carres) en la primera columna.

Si
algu rompra Homenatge lo Iutge qui haura pres, o sera fet en
poder de aquell, ha conexer de tal rompiment, es en lo 15
capitol de Leyde en dit libre den Sant Pera en cartes 97. en
la segona columna.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 234. en la segona pagina,
comesa. Petrus Dei gracia. E no toca el Governador sino en
cert cas.

Del
Homenatge prestat el Rey de Arago consta en libre den Rossello
en cartes 95. en la segona pagina, comensa. En nom de N. S.

De
la la Absolucio, o feeltat prestade al Infant
de Portugal, e de la Absolucio del Homenatge per los de
Mallorques prestat a aquell, consta en libre den Rossello en cartes 132.
en la primera pagina, comensa Infant en Pera.

Los
Homenatges se han a prestar en poder dels llurs ordinaris exclus
lo Governador, es en libre den Rossello (se repite) en en
libre den Rossello en cartes 277. en la segona pagine,
comensa. Nos Petrus.

HOSPITALS.

Del
Hospital de Sant Andreu e del que poria comprar en Realenchs fa
mensio la franquesa, Nouerint Vniversi en la 15. cartes en la tercera
columna en libre den Sant Pera.

Que
tots los Hospitals de la Ciutat e Regne de Mallorques sien Reduits en
vn Hospital en lo qual sia vnit e agregat lo Hospital de Sant Andreu,
es en libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina,
comensa. Nos Alfonsus.

Privilegi
sobre la vnio dels Hospitals de la Ciutat de Mallorques es en lo dit
libre, en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
ensemps (parece que hay espacio en semps) ab lo de Sant
Andreu.

Privilegi
Papal per lo Hospital, es en libre den Sant Pera en cartes 171. en la
primera pagina, comensa. Pius Episcopus.
Lo Hospital de
Sant Andreu pot comprar censals en Realench fins a 20. sous, es en
libre den Rossello en cartes 144. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tots.

No
sie feta consignacio per lo Señor Rey a algu de les rendes del
Hospital de Sant Andreu contra la concessio feta a aquell, es en
libre den Rossello en cartes 198. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus.

HORES,
LA TORRE DE LES HORES.

En
los adops de les Hores qui hi te a contribuir mireu en libre
den Sant Pera en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre
los Magnifichs Iurats.

HOMENS
DE PARAGE E PRIVILIGIATS:

Dels
Homens de Peratje, mireu en la dictio cauallers e en
libre den Rossello en cartes 226. en la segona pagina comensa. In Dei
Nomine.

OYDORS
DE COMPTES. (Supongo que está en la H, por HOYDORS, se encuentra ara hojats, en algún bando o crida o pregón.)

Dels
Oydors de comptes mireu en la dictio Compredors.

LETRA TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO REAL DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.

LETRA
TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO REAL
DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.

Molt alt e molt
poderos princep e senyor.
A la vostra molt sacra reyal
maiestat humilment supplicant notifich que he
regoneguts los vostros castells de Cerdanya ço
es Livia Bellver castel de Querol e la Torra Cerdana
e he fet inventari de les armes qui en aquells son e memorial de les
obres necessaries que jatsia no sien grans son be
urgents en gran culpa daquells quiu han regit com obra
pocha jaquir aporta apres gran despesa e
vergonya axi senyor com vos he scrit de la plaça
de les cols de Perpenya que ab Deus he feta
obrar.
Item senyor apres he citat lo vescomte Devol En
Sicart de Lordat e tots los altres feudataris vostres
daquesta vegueria senyor de Cerdanya per los
feus que tenen per vos faent libre apartat de
regonexences de tots los dits feus qui son dins la dita
vegueria. E semblant senyor entench a fer dels feus de las
vegeries de Conflent de Rossello e Vallspir com
trobarets senyor que en lofici de la vostra procuracio
son axi los libres de vostres feus entremesclats que es
confusio de cercar aquells.
Item senyor he trobat lo
vostre feu de la honor de Enveyg obligat a censals
e benifets tot destroit et dissipat sobre lo
qual ab consell de savi he posada empara real.
Si a la vostra senyoria sera recorregut per aço
placiaus manar veure lo proces per interes vostre.

Item senyor he regonegut tot lo vostre patrimoni
daquesta vegeria hon he trobats los
empenyoraments seguents:
Ço
es primerament lo vostre castell de Allo qui fo
empenyorat per lo excellent Rey Johan dalta
recordacio frare vostre a mossen lo vescomte de Roda
segons he entes par mil liures. Diuse senyor que
pot valer cent liures de renda.
Item senyor los
prohomens de Puygcerda tenen lo vostre castell de
Salteguel qui fon donat en feu per lo excellent e
glorios senyor Rey En Pere de bona memoria pare vostre a mossen
Jacme de Pallars per preu de XVIII.m solidos qui apres lo
vene an Johan de Luçano
quil revene a la universitat de Puygcerda. Diuse
senyor que val de renda XXX liures pero yo trob
senyor que si a vostra senyoria hagues plagut tramettre letres
de creença
e provisions en aço
covinents que los consols e promens de Puygcerda
vostres venen acordats de fer aci bon peu de cobrar vostre
patrimoni e en lo preu del dit castell fer tant per reverencia vostra
que merexeran vostra gracia e merce. Si a la vostra
senyoria senyor plaura fer les dites letres yo son
apparellat treballar hi de mon poder.
Item
senyor la vall vostra de Villech e lo delma de Sogol e les
rendes de Maranges e de la Sajonia e los censes grossos de
Puygcerda ab lo castell de Arescot tot aço
fou empenyorat segons trop an Ipolit Garrius per
XXXVI.m solidos. Valen les rendes de les dites coses segons senyor he
trobat per informacio daquells que les han administrades ço
es los censes grossos de Puiygcerda LXXXI liura XVIIII
solidos Maranges XXVIIII liures X solidos Villech XXII liures
X solidos Arescot XVI liures X solidos Isogol IIII liures XI solidos
la Sajonia XVII liures que munten totes les dites rendes …. CLXII
lliures.
Es ver empero senyor que apres lo
dit Ipolit Garrius revene a micer Nicholau de Palou lo dit
delme de Isogol e la dita Sajonia e lo castell Darescot lo
qual castell Darescot fon apres atorgat segons
senyor he entes an Bort Daragall ab salari de XXV liures. E
trop senyor en los libres antichs vostres de la dita
procuracio que no solia haver de salari sino cent solidos.
Item
senyor les vostres rendes Dangostina e de Niula daquest
comdat ensemps ab daltres vostres rendes de Conflent
foren empenyorades per lo dit excellent Rey Johan an March
Pujol de la sua cambra. Diuse que les dites rendes foren
empenyorades per XII.m solidos quis diu li foren donats per
exovar de una donzella de cort.
Item senyor les
vostres rendes de Pratsdoçeja
e de Salagosa ab daltres son empenyorades an Francesch deç
Puyg savi de Perpenya per XXII.m solidos de que ell cull
II.m solidos censals qui es a rao de Xl.m per milenar.
Com me paragues que vos senyor perdiets en mes de XXI
liura tots anys fiu li letra requisitoria queu
tornas a preu just de que ses molt esquivat per que ho
remet senyor a vostra senyoria. Mas per por de negu no
estare de dir la veritat lla hon veyg vostre
gran interes senyor.
Item senyor la leuda de Puygcerda
passatge e pes e lo masell e los taulers
de la cort del veger e del batle e los molins ab
les rendes de Querol es empenyorat a mossen Francesch Bertran per
preu de CXXXV.m solidos e mes par que aquest preu sia
just com es per censal de VIIII.m DCXXXXIIII solidos X diners a raho
de XIIII.m per milenar e si les rendes munten mes es vostre
senyor.
Item senyor les rendes e drets vostres del tauler
dels clams e reclams del batle e veguer
de Puigcerda se solia tostemps cullir per
I scriva quin havia XXV liures. E apres senyor lo dit
excellent Rey Johan dona lo dit tauler an Guillem Gibilli scriva seu
e sobre lo dit tauler donali mes XXV liures per que senyor vos
perdets en aço
les dites XXV liures de renda part aço
senyor li dona los censes del vegueriu que lo veger de
Cerdanya solia pendre per son ofici e apres foren ajustades a
la procuracio reyal per pobresa del ofici. Valen de X en XII
liures.
Item senyor lo castell e Vall de Ribes fo empenyorat a
mossen Bernat de Pinos per XV.m florins. Diuse que los V.m florins de
cauteles de son frare e apres li son estats enadits
altres X.m florins e mes per deutes de la cort.
De totes les
dites coses senyor yo he parlat a mossen Torrelles lo veger
e ab lo jutge vostres daci per informar
vostra senyoria qui en los dits afers li placia provehir specialment
en trametre letres per la dita reempço
als consols et promens de Puygcerda. Nostre
Senyor Deus vos do vida longa e victoria contra
vostres enemichs. Escrite en Puygcerda a
XXVI dagost.
Senyor.
Lo vostre humil vassall
qui besant vostres mans et peus se comana en vostra gracia e
merce.
ARNAU PORTA.

/ Aquí hay un índice de castillos,
lugares, villas, con paginación, que no concuerda con este formato
/

A.
Argilers.
Aljama de juheus de Perpinya.
Castell de
Ariscot.
Loch de Angostrina.
Castell de Alt.
Castell de
Allo.
B.
Castell de la Bastida.
Banyuls.
Castell de
Belver. (Bellver)
Castell de Bolvir.
Castell de Bar.
Castell de
Bellpuig.
C.
Castell de Cochliure.
Castell de Corçavi.

Castell de Castellnou.
Casa Fabre e de Lottes.
Castell de
Clayra.
Loch del Camp.
Loch de Corbera.
Castell e Vall de
Conat.
Cerdanya.
D.
Castell de Daraleu.
E.
Castell
de Sant Esteve.
F.
Loch de Fulla.
Castell de Formiguera.

I.
Castell de Isogol.
I..
Castell de Lauro.
Leuda
de Stagell. - Emoluments de la cort e molins del dit loch.
Castell
de Sant Lorenç.
Castell de
Livia.
M.
Castell e loch de Muntesquiu.
Castell de
Maurelas.
Castell de Munbaulo.
Molins de Santa Cilia.
Vall
de Morangues.
Castell de Musser.
N.
Loch de Nafiach.

Vilar de Niula.
O.
Castell de Opol.
P.
Vila de
Perpinya.
Vall de Prats.
Portella.
Loch de Pollestres.

Castell de Puigbaladors.
Pesquer de Conflent.
Villa de
Puigcerda.
Castell de Prats.
Q.
Castell de Querol.
R.

Castell de la Rocha.
Loch de Reglella.
Castell de
Roders.
Vall de Ribes.
Castell de la Rocha de Villech.
S.

Loch de Stagell.
Castell e loch de Salvaterra.
Castell de
Salses.
Loch de Sahorra.
Sajonia de Cerdanya.
Loch de
Salagosa.
Loch de Santaguell.
T.
Castell de Tohir.
Loch
de Toluges.
Castell de Tautahull.
Loch de Tresserra.
Loch
de Torderes.
Treta de la mena de Conflent.
V.
Loch de
Vernet.
Castell del Volo.
Castell de Vinça.

Loch de Vilamulacha.
Vila de Vilafrancha de Conflent.

Castell de Vinça.

Vallsebollera.