LIV, reg 39, fol 164, 12 febrero 1276

LIV.
Reg. n.° 39. fol. 164. 12 feb. 1276.

Petrus Dei gratia rex Aragonum dilecto et fidelibus suis bajulo vel ejus locumtenenti et consulibus Montispesulani salutem et gratiam. Intelleximus quod cum ex parte magni canis Domini tartarorum fuisset nobis missus quidam nuncius cum litteris ingeniis idem nuncius decessit in Janua et quidam socius ejusdem nuncii proponens adimplere legationem ejusdem veniens versus nos fuit in Montepesulano retentus cum ingeniis et litteris supradictis: unde super hoc mitimus vos fidelem nostrum Bernardum Reguerii de domo nostra presencium portitorem rogantes vos quatenus per ipsum Bernardum nobis mitatis incontinenti dictas litteras et ingenios et quascumque alias res ibi retente fuerint a nuncio supradicto cum quo et Bernardo volumus quod veniat socius illius nuncii et Berengario Dalneto qui similiter venit de partibus Tartarie.
Datum Xative XIIII kalendas marcii anno Domini MCCLXXVI.

lv-reg-3-fol-60-19-abril-1279

LXXVII. Reg. n° 1437, fol. 129. 19 nov. 1377. Pedro IV, Menorca

LXXVII. Reg. n° 1437, fol. 129. 19 nov. 1377.

Petrus etc. fideli nostro regenti officium gubernacionis insule Minoricarum et alii cuicumque qui pro tempore dicto preerit officio salutem et gratiam. Dudum provisionem et ordinationem fecimus eum alia litera nostra tenoris sequentis.
- Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. dilecto nostro gerenti vices gubernatoris in insula Minoricarum vel ejus locumtenenti salutem et dilectionem. Fidelis noster Raymundus de Pulcroloco nuncius per universitatem dicte insule ad nos missus ex parte ipsius universitatis exposuit reverenter coram nobis quod anno quolibet in festo sancti Stefani prothomartiris congregantur in ecclesia sancte Marie castri de Maho insule memorate omnes homines dicti castri et ejus termini et ibidem eligunt duos homines in sindicos scilicet unum habitatorem dicti loci de Maho et alterum habitatorem in termino ejusdem extra ipsum locum qui quidem duo sindici tractant et procurant seu tractare et procurare debent bonum reipublice dicti loci. Eligunt etiam in dicta congregacione IIII homines qui illo anno tenentur ire ad villam de Ciutadilla insule supradicte pro dando consilium juratis ipsius insule quociens ipsi convocant eosdem: in qua quidem eleccione ubi est multitudo hominum loci predicti et ejus termini insurguntur et moventur quolibet anno multe dissensiones adeo quod inde scandala et dampna inter eos sequi possent. Quare supplicavit nobis dictus nuncius pro parte dicte universitatis ut pro vitandis scandalis et dampnis et pro tranquillo statu dicti loci qui respicit bonum statum tocius dicte insule providere dignaremur et etiam ordinare quod sindici dicti loci cum consilio XVIII consiliariorum qui anno quolibet pro tractando negocio dicti loci eisdem assignati existunt sine multitudine hominum dicti loci eligant annualim in vigilia nativitatis Domini decem probos homines loci ejusdem et ejus termini videlicet quinque habitatores ejusdem loci et alios quinque forenses videlicet termini dicti loci nomina quorum sic electorum binatim videlicet unum hominum habitatorum dicti loci et alterum hominum electorum forensium scripta in singulis membranulis papiri et involutis ipsis membranulis in rodulinis cere et ipsis rodulinis missis in quadam pelvi aque et ibidem revolutis et ab inde extractis per manum unius pueri illi duo qui nominati fuerint in primo rodulino sic extracto per dictum puerum sint sindici dicti loci in illo anno et illi qui nominati fuerint in duobus rodulinis qui postea extrahentur per dictum puerum a dicta pelvi sint consiliarii ipso anno dictorum juratorum et quod anno quolibet similis eleccio fiat. Nos vero supplicacione ipsa audita benigne vobis dicimus et mandamus quatenus habita informacione super predictis si repereritis quod dicta via eleccionis nobis supplicate sit melior quam illa que hodie observatur in dicto loco quod per quinque annos incepturos in festo natalis Domini proxime venienti ipsa eleccione nobis supplicata ut prefertur homines memoratos uti permittatis libere et impune.
Data Barchinone IX die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Visa Romeus. - Sane quia tempus dictorum quinque annorum de proximo debent labi moti ex causis predictis et ad humilis supplicationis instanciam per Petrum Solerii sindicum dicte insule inde nobis factam preinsertam provisionem et ordinacionem finitis dictis quinque annis ad alios quinque annos ex tunc proxime et continue secuturos ducimus presentis serie prorrogandam: mandantes vobis quatenus habentes ratam gratam et firmam presentem nostram prorrogacionem sinatis uti durantibus dictis quinque annis hujusmodi prorogacionis predictos homines eleccione jam dicta juxta preinserte litere seriem pleniorem.
Data Barchinone XIX die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXX septimo. - Romeus Cancellarius. - Franciscus Pellicerii mandato regis facto per Castello de mandato consiliarii et promotoris.

 

lxxviii-reg-n-1240-fol-271-18-may-1380

Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret

Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor detengut en los carcers de la Sancta inquisitio en lo palau maior Real de la ciutat de Barcelona.

Nos Franciscus Pays de Sotomaior inquisitor hereticae pravitatis in regno Cataloniae in diocesibus Tarraconae Barcinonae Commisarius et delegatus ad praesentem causam a reverendissimo domino domino Didaco de Dega hispalensi archiepiscopo inquisitore generali. Visa petitione oblata per venerabilem Joannem Dracon bachallaureum Sanctae inquisitionis officii promotorem et procuratorem fiscalem contra magnificum Franciscum Franc utriusque juris doctorem. Visis testium depositionibus. Visis interrogationibus eidem Francisco Franch per nos positis et responsionibus per illum factis. Viso etiam et mature perlecto toto processu et signanter visis et consyderatis confessionibus per dictum Franciscum Franch semel et pluries charitative monitum ultro factis. Visisque renuntiatione et conclusione inde facta tam per dictum promotorem fiscalem quam per dictum Franciscum Franch. Visa et attenta humili petitione veniae et misericordiae per dictum Franciscum Franch facta. Visis denique consyderatis et attentis omnibus videndis consyderandis et attendendis et multorum peritorum consilio super hoc habito qui audito processu et per eos bene intellecto suum votum unanimiter prebuerunt pronuntiamus et declaramus in modum qui sequitur.

Licet tam ex depositionibus testium quam ex propria confessione dicti Francisci Franch constat eundem qui regius erat officialis quia Regens Cancellariam cum esset advocatus Jacobi de Casafranca heretici metas et fines advocationis officii excedendo favisse et opem et auxilium dedisse eidem Jacobo de Casafranca in eo quod quidam ex testibus qui contra dictum Casafranca de crimine haeresis ab illo commisso deposuerat retrocederet et eius depositionem et dictum revocaret in hoc etiam quod pro crastinando et superfluas et inutiles dilationes petendo et alias processum reverendorum patrum inquisitorum tunc existentium et sequentium impediendo proptereaque in excommunicationis sententiam ipso jure incidisse. Et deinde constat ex praedictis depositionibus testium et per propriam confessionem dictum Franch reatum perjurii incurrisse et aures dictorum patrum inquisitorum offendisse ac etiam illis presentibus coram dicto Casafranca delato auditori quam debuisset spiritu semel conclusionem quandam erroneam et falsam tenuisse et asseverasse quia tamen postmodum ad cor reversus et saniori ductus animo constatque quod de his omnibus praedictis penituit ac veniam ac misericordiam humiliter petiit et dictam conclusionem tanquam falsam et erroneam revocavit. Et quia Sancta mater Ecclesia non denegat veniam neque claudit gremium redeunti attento maxime quod potentissima Regia Majestas pro eodem Francisco Franch efficaciter catholice tamen intercessit apud generalem inquisitorem reverendissimum antedictum scripsit etiam nobis Regia Majestas et reverendissimus ipse dominus Archiepiscopus diligenter omnibus consyderatis pronuntiamus et declaramus providemus et mandamus dicto Francisco Franch ipso jure ut premittitur jam diu pro premissis excommunicato ante omnia absolutionis beneficium impendi in forma Ecclesiae consueta cuius absolutionem committimus cuilibet presbytero qui ad hoc fuerit requisitus et injungendo pro premissis culpis et excessibus dicto Franch penitentiam salutarem cum eo misericorditer nos habendo et debitam et ab eo meritam penitentiam insequentem moderantes et temperantes decernimus et mandamus quod die crastina dictus Franch habeat stare ante altare maius Sanctae Mariae de Jesu monasterii Minorum sine palio et cyntulo capite excooperto cum uno cereo incensu in manu et etiam in penam dicti excessus ut in eo in quo deliquit puniatur privamus et privatum declaramus dictum Franch a salario advocationis dicti Casafranca aliam penitentiam si quam forte postea prefatus reverendissimus dominus Archiepiscopus et inquisitor generalis eidem injungere voluerit ultra praedictam suae reverendissimae dominationi remittendo et reservando. - Franciscus Pays de Sotomayor.

Die vicesima octava mensis februarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto lata lecta et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum inquisitorem et comissarium de verbo ad verbum presentibus venerabili Joanne Xachon baccallario promotore fiscali Sanctae inquisitionis illam acceptante si et in quantum pro se et parte facit presenteque magnifico Francisco Franch delato supra nominato et illam acceptante.

Testes fuerunt presentes quo ad acceptationem huius sententiae factam per procuratorem fiscalem Sanctae inquisitionis Franciscus Velasquez carcellerius huius officii Sanctae inquisitionis et Joannes de Cases nuncius ipsius officii et quoad acceptationem dictae sententiae factam per dictum Franciscum Franch fuerunt magnificus Dionysius Lazaro algutzirius Sanctae inquisitionis et Joannes de Cases Franciscus de Velasquez predicti et etiam Fortunyo Valls barbitonsor familiaris ipsius magnifici Francisci Franch acceptantis.

Dicta die XXVIII et ultima dicti mensis februarii (último día de Febrero, 28) M quingentesimo quinto in presentia mei Joannis Meya (Maya más arriba) notarii et secreti Sanctae inquisitionis Scribae testiumque infrascriptorum in vim et virtute praeinsertae sententiae reverendus frater Gabriel Monmany presbyter in sacra theologia magister ordinis beatae Mariae de Mercede conventus Barcinonae qui tenet in custodia capellam palatii Regii majoris Barcinonae requisitus per dictum Franciscum Franch absolvit in forma Ecclesiae assueta predictum Franciscum Franch doctorem Regiam Cancellariam Regentem a sententia excommunicationis qua innodatus erat et pro et in sententia per reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitorem et commisarium predictum est facta mentio de qua absolutione dictus magnificus Franciscus Franch requisivit me dictum notarium publicum confici instrumentum ad habendum memoriam in futurum.

Testes fuerunt supradicti magnificus Dionysius Lazaro algutzirius officii Sancto inquisitionis Barcinonae et Joannes de Cases nuncius dicti officii Sanctae inquisitionis.

Die prima mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto intus scribaniam secreti officii Sanctae inquisitionis Barcinone coram supradicto reverendo domino Francisco Pays de Sotomayor inquisitore et judice commissario in causa predicta comparens venerabilis Joannes Xachon promotor fiscalis officii Sanctae inquisitionis dixit.
"Que por quanto a su noticia del dicho fiscal ha venido que el magnifico doctor misser Franc refusa complir e obedecer certas palabras interlineades contenidas en la dicha sententia diziendo aquellas ser puestas despues de leyda y promulgada la dicha sententia por el dicho Senyor inquisidor que pida y requeria (requiera) al dicho Senyor inquisidor su mercet mande complir lo en las dichas palabras interhileades (interlineades) contenido por cuanto aquellas se pusieron antes que el dicho misser Franc approbasse y loasse la dicha sententia y assi es obligado lo complir. E mas dixo el dicho fiscal que no lo aziendo assi el dicho Senyor inquisidor y commissario que desde agora lo tornava por agravio e appellava para ante el reverendissimo Senyor Arzobispo de Sevilla inquisidor general de la Sancta inquisition y que entretanto que el dicho fiscal proseguir su apellacion sea mandado detener el dicho misser Franc en los carceres deste Sancto Officio petendo apostolos etc. y sto dixo que pedia en la meyor via que de drecho podia y devia y requirio a mi Joan Maya notario y scrivano del dicho Sancto Officio de todo lo arriba dicho por el lende yziesse carta publica.

Et dictus reverendus dominus inquisitor et commissarius qui supra mandavit predicta intimari dicto magnifico Francisco Franch.

Testes Petrus de Sancto-Stephano et Joannes de Cases nuncii officii Sanctae inquisitionis.

Quae fuerunt intimata et notificata per me Joannem Meya notarium dicto magnifico Francisco Franch dictis die mense et anno quasi incontinenti post provissionem dicti reverendi domini inquisitoris presentibus testibus proxime dictis. Et dictus magnificus Franciscus Franch dixit.
"Que ell no diu que no vulla complir lo contengut en la additio e interlineatio o paraules interlineades ans est prest e apparellat de fer e complir aixo e tot quant los Senyors inquisidors manaran. Ver es que ha dit que com lo Senyor inquisidor publica la sententia e apres que fonch publicada a supplicatio del dit misser Franch lo dit Senyor inquisidor torna a legir la dita sententia e apres que sen fou anat lo Senyor inquisidor mossen Meya (Maya) notari de la publicatio de la dita sententia legi altra vegada la dita sententia no paria al dit misser Franch que les dites paraules interlineades hi fossen e axi ell no sap en quin temps hi foren meses pero sia com se vulla de bell nou ell emologa e accepta la dita sententia ab la dita interlineatura aixi com sta scrita e axi com si ara li fos lesta per dit Senyor inquisidor e es prest e aparellat de complir tot lo contengut en aquella e tot quant sa reverenda Senyoria mes avant manara.

Apres han condemnats Galceran Bertran lochtinent de Mestre rational e Catharina sa muller e molts daltres e per certs bons respectes lexmen
(me' n leix) de continuar.

Apres axi occupat com stic e per la peste que ha durat mes de sis mesos en aquesta ciutat de Barcelona any MDXV (1515) e ses seguida mort del Senyor Rey en janer del any MDXVI (enero de 1516, Fernando II de Aragón) e no sic guanya I diner sino que despenem del guanyat per ferne servici a nostre Senyor Deu e en deffensio de la Sancta fe catholica e en opprobri vergonya castic e confusio dels mals christians e heretges he delliberat encara continuar en aquest libre algunes sententies e scriptures quem daran los scrivans del Secret de la Sancta inquisitio quin son be pagats e compten llur salari e yo non he ne sper haverne res sino premi de nostre Senyor Deu en la anima. E axi han dat a mi aquesta sentencia contra aquest Urbano molt gran heretge e per que era prevere fou per lo bisbe de Hyppona degradat ut est de more.

3 DE MAYO.

3 DE MAYO. 

Ocupados los señores Diputados en otros negocios, no llamaron a consejo en este día, dedicándose esclusivamente, por su parte, al nombramiento de los representantes que habían de tratar con los síndicos de las remensas, resultando elejidos el reverendo abad de San Benito de Bages y los magníficos Arnaldo de Vilademany y de Blanes caballero y Juan Agullo ciudadano y síndico de Lérida.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la cort residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors. Per lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys havem reebut una letra ab la qual nos pregau per lo servey divinal e comu interes de aquesta ciutat e de tot lo Principat vullam esser e assestir al dit micer Anthoni Riquer en lo parlament e conferiment que de part de vostres reverencies e magnificencies ha de fer ab lo reverend bisbe Delna e dirhi lo que a benefici del negoci se sguarde juxta la materia que per dit micer Anthoni seria introduida segons en la dita letra pus stesament es contengut la qual reebuda e explicada la creença en dita letra mencionada per dit micer Anthoni nos oferim promptes e apparellats en esser e assestir en dit negoci e fer hi tot lo degut. E de fer donant obrar ab acabament al dit negoci ensemps ab lo honorable veguer de aqueixa ciutat e al dit micer Anthoni Riquer e altres qui aci havien entreveniment montam al dit reverend bisbe Delna e feta e explicada al dit reverend bisbe la creença de part vostra per lo dit micer Anthoni Riquer per nosaltres fonch feta tota aquella asistencia que si marexia e dit tot lo que es stat necessari a benefici del dit negoci oferints nos tots temps segons fins aci havem exequir e fer per vostres reverencies e magnificencies lo que a nosaltres e aquesta ciutat sera possible. No obstant que no hajats en aquella memoria ne en les coses an aquella pertinents per comendada com es pertinent. Confiant en nostre Senyor e en vostres reverencies e magnificencies la haureu de aqui avant en molta e major comendacio. E sia molt reverend egregis e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus custodia e proteccio dels tots. De Leyda a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo present es per avisar vostra reverencia e honorables savieses com mossen Delna es stat content de mudar aqui lo parlament en paraules a mon parer prou pertinents segons vostra reverencia e honorables savieses poran veure en lo trelat que micer Riquer vos tramet sus ara e hagut a mes mans una letra que ve de Gerona al dit mossen Delna en la qual es avisat com mossen Vilamari es junt a Roses. Legida que he la dita letra la he feta tornar al qui la portava per que la y do. E si res es crech yo que a nit ell ne fara correu al Senyor Rey. So dispost de metre en consell si sera spedient que a nit se vulla be en lo cami de Fraga e que sien regoneguts quants portaran letres perque yo crech que si aquesta venguda de les galeres es cosa misterial qualque sentiment sen haura en la letra qui sera tramesa si cas sera que sen tremeta. Ja ha parlat vuy ab hom qui ve del Gronyo (Lo Gronyo, Logroño) parti diumenge passat compte com en Navarra ha II mil rocins de castellants pero lo Senyor Princep diu aquest que ha scrit al conestable que sobresega en la guerra de Navarra. Si es ver ho no nom se mas aquest diu que tal fama es alli. No entench aquest artifici. Gran dubte he que tots temps haja manera de trobar gent que li guayt Navarra e la y traga de poder de Gascons ab tan pocha despesa. Feta en Leyda lo primer de maig a sinch hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merce deda vostra reverencia e honorables saviesea.
Aquests senyors de standarders ultra lo sou quels do de XV florins per roci lo mes demanan XV florins lo mes cascu per les banderes. Sia de vostra merce avisarme si es axi car ells dihen que axi son stats pagats aqui.

Mutacio loci convocacionis facte per dominum Elnensem nuncium appostolicum.
Reverendus in Christo pater dominus Johannes episcopus Elnensis nuncius orator et comissarius sanctissimi domini nostri Pape constitutus in civitate Illerde in domo habitacionis sue juxta convocacionem per eum factam ad diem XXVII mensis efluxi cum continuacionem dierum attentis requisicionibus sibi factis pro parte reverendi et honorabilium diputatorum generalis principatus Cathalonie et eorum consilii necessario civitatis Barchinone intellictisque quibusdam suspicionibus ac tumultis in presenti civitate inter populares comotis et cominatis supercedit in fuctis dicte convocacionis ad presens usque ad diem infrascriptam. Et quia visa gravitate negociorum per eum agendorum et *memtabili necessitate fidei cristiane considerato quod profati domini deputati et consiliarii non sunt plene informati de agendis per dictum episcopum et alios comissarios apostolico nomine et quod longa dilacio infert ruinam et periculum nomini cristiano ut plenius animo intelligere valeant et sicut sperandum est eos non deffuturos tante necessitati cristiane religionis et ut super agendis facilius exequire valeat concilium a prelatis qui presentes sunt in dicta civitate Barchinone transfert presentem congregacionem et convocacionem apostolicam eadem auctoritate ad dictam civitatem Barchinone ad dem undecimam presentis mensis madii mandans omnibus convocatis intimari et presentes in valuis cathedratis ecclesie lllerdensis affigi.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio elegit e assignats en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverend egregi nobles e agnifichs senyors.
Apres vostra Majestat son stades certificades del pensament occorrie a mossen de Elna stranyent la faena per molts rahonaments e frequentats volent sa Senyoria propasar en la congregacio als qui eren presents fonch vist la proposicio no poder profitar ans portar dan e perill als negocis e axi fonch pregat per par de vostra Majestat li plagues sobreseure e condecendre a les voluntats e prechs de vostra reverencia e per los sguards a sa Senyoria recitats. E per la necessitat urgentissima occorrent en laltra e que comodament los negocis no se pogueren tractar absents los principals prelats de Cathalunya de la congregacio e molts altres motius e rahonaments en tant que vehent se molt instat o congoixat dellibera a mudar la congregacio pera Tarragona. E vehents que semblants empaixs poria haver e majors en la ciutat de Tarragona ha ultimadament delliberat e feta resposta a mi e que per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona no enentara en neguns actes ni procehiments ans transfereix en aqueixa ciutat ab los de la provincia a fi que ensemps ab vostra Majestat e dels prelats e ab comun asentiment del Principat faça lo que per la santedad de nostre senyor Papa li es comes e axi mateix lo dit bisbe sera de continent ab vostres reverencies per continuar son proposit. Placiaus en lo mig pensar en lo faedor pus voluntariament ve desliberar ferho ab medi e participi de la reverencia vostra crech sa voluntat no es prou clara pura necessitat lo compelleix en fer lo que fahia quasi ho ha per derelinquid sino que vol veure lo centre o fi del negoci axi vostres reverencies provehisquen en lo mig. Aci no ha proposat ni fet neguns enantaments sino sols huns cartells a les portes de les esglesies per notificar als convocats lo transferiment de la congregacio en la ciutat de Barchinona al hu dels dits cartells sera hun rilat ab la present. No pensen vostres magnificencies la mutacio o transferiment del loch sia stat a motiu ne pregaries mies per part de aqueix Principat ans li e dit que sols lo pregava del sobresehiment faedor tro a tant lo Principat fos en altre repos que a present no ere mas de propri motu per molts sguards notificats
a sa senyoria e que res bonament nos podia exequir en lo Principat sens la voluntat e asentiment de vostres reverencies car diners gent ni armes del Principat nos pot traure a present sens voluntat de les vostres reverencies e axi quasi es stat forsat per poder fer
alguna cosa transferirse en aqueixa ciutat. En lo mig manen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig.
Mossenyors. De la indicacio del subsidi no si fara sino tant quant vostres reverencies voldran segons lo que hom sent molt es stat congoixat en tant que no se es pogut retardar e ha una gran temor. Diu mossen Vilamari deu esser aqui en la costa. Vostres reverencies ho sentiran prest per poder mes provehir degudament. Mossen lo veguer de Barchinona ab En Johan Ferrer e tots los consellers e hun paher de Leyda continuament a mati e a vespre han assistit en tots los rahonaments fets ab grandissima voluntat en obtemperar e exequir letres e ordinacions. Dema dissapte segon dia de maig deu partir lo bisbe de Elna per anar en aqueixa ciutat. La jornada del transferiment de la congregacio per aqueixa ciutat es pera XI del present e sols per esser certs vostres reverencies del tot lo subseguit ja lo present correu. Aci no ha res no que fretura scriure sino que manen e ordenen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres reverencies Anthoni Riquer.

Illustri et lnclito Principi domino duci Mediolani.

 

Illustri et lnclito Principi domino duci Mediolani.
Illustris Magnanime et potens dux et domine amice noster carissime. *** in laudem et quidem non immerito Illustri D. V. spectatus orator noster Jacobus Pellicer nobis protulit queque in hujusce Principatus favorem premaxime que sirca pacem cum januensibus necessario parata est libenter audivimus gaudemusque cum nostrum non nostra opera sed exiquata vestra virtute haud immemor fuit ob id et si jam antea V. ipsius D. illustri devoti eramus sic tamen nuncius devotissimi efecti sumus ut de ita nobis ac de amissimis vestris quicquid libeat oficio et fide stature possit cadere lllustri D. V. quod possumus rogamus ut fides data ac salvus conductus quem intercessione D. V. inter nos et januenses ipse orator assecutus est sua opera et suasu ab januensibus ipsi cum id idem nos acturi simus undique observentur nech non et Phylippum de Nigro januensem virum honoratum cui oficium consulatus catalanorum in Janua D. V. lllustri precibus ac intuitu et amore comendavimus in super et pacis conservatorem apud januenses tanquam benemeritum institutum ut oficia ipsa et nostrorum negocia faciliter agat illustri D. V. favoribus tueatur. Et ad D. V. Illustrem singula beneplacita parati nos observet. Datum ut supra. - Deputati Generalis et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://de.wikisource.org/wiki/Seite:Heyd_RV_70.jpg

https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00034633.xml

28 DE JUNIO. 29 DE JUNIO.

28 DE JUNIO.

Por ser domingo, no hubo sesión en este día, si bien los señores Diputados, con algunos individuos del Consejo, se reunieron por la tarde, para tratar de lo que podría hacerse, en caso de que los oficiales que nombrase el Señor Rey, según se espresa en los capítulos, fuesen sospechosos ú odiosos al Principado; pero nada se concluyó, sin embargo de haberse ocupado largo rato de este asunto.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Reverendis in Christo patribus spectabilibusque claris et magnificis viris dominis prelatis et aliis Principatum Cathalonie representantibus.
Reverendi in Christo patres spectabilesque clari ac magnifici viri. Retulerunt nobis procuratores et sindici nostri qui istinch ex convocacione cleri quam reverendus in Christo pater dominus episcopus Elnensis tanquam nuncius apostolicus fecerat ad nos redierunt quod nos mirifice partes vestras interposuistis optimique patrones et defensores fuistis ut clerus et ecclesie hujus provincie et Terrachonensis indebitis gravaminibus per eundem ipiscopum comissarium non afficerentur. Qua pro re ingentes vobis gracias agimus. Et quoniam ejusmodi materiam ne iterum introducatur non mediocriter veremur presertim cum cogitamus conatus quos in ea dictus episcopus ostendit et illius erga patriam ex qua honorem et tot emolumenta percipit impietatem propterea vos magnopere rogamus ut tamdiu hujusmodi materia nobis cordi cureque sit donech omnis causa cesset que nobis de ea possit timorem incurrere providendo apud S. D. N. Papam ea quibus prudencie vostre provisione opus esse cognoverint quod cedet in graciam et benefficium non parvum ecclesiarum et cleri satis jam afecti utriusque provincie atque etiam patrie cujus hoc presertim tempore per multum interest ut pecuniis non exauriatur. Iterum igitur atque iterum vos oramus ut clerus predictus sit vobis comendatis. Et si qua vobis ex nobis placent sumus parati. Scripta Cesarauguste die XIII mensis junii anno Millessimo CCCCLX primo. - Honori et beneplaciti vestris parati episcopi abbates et ceteri prelati nec non clerus provincie Ceserauguste congregati.

Als muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores los vint e siet depputados la cort General del Principado de Cathalunya representantes
residentes en la ciudat de Barchinona.
Muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores. Por relacion de aquestas senyores de prelados e clero de la provincia de Çaragoça los quales en dias cerca passados por entrevenir en la dita por el reverend senyor vispe de Enna comissario apostolico en la ciudat de Barchinona assignada enviaron sus misageros tornados ellos de la part de aqua somos certificados como sobre la exaccion de la decima quel dito Senyor vispe de Enna demanda de los beneficios ecclesiasticos las saviezas de vosotros con grandissimo esfuerço no solament en defension de los ecclesiasticos de la provincia de Terragona mas ahun de aquesta de Çaragoça haver se mostrado muy liberales e no res menos proferido en el sdevenidor tornar en lo sobredito toda la part necessaria a beneficio del negocio la qual cosa quanto podemos por la mucha liberalidat de vosotros vos regraciamos. E por quanto assimesmo la desliberacion e voluntat de nosotros es en este fecho por nuestras fuerças obsistir attenta la grandissima razon de los ecclesiasticos e el greuge attemptado a ellos nosotros de present scrivimos a nuestro Senyor el Papa supplicando su sanctedat sobre la salubre provision de aqueste negocio. Por tanto vos rogamos e con toda afeccion assi por supplicaciones a nuestro Senyor el Papa como otras vuestras expedientes ensemble con nosotros vos placia dar orde en el fecho por manera que las personas ecclesiastiques ni aquestas provincias por la inmoderada exhaustion de pecunies no hayan de padecer el extremo detrimento lo qual vos hauremos a complacencia singular ordenando de nosotros todo aquello que plazient vos sea. Nuestro Senyor Dios sea vuestra buena proteccion. Dada en la ciudat de Çaragoça dius el sillo de la diputacion a seys dias del mes de junio anno Mil CCCC sexanta e uno. - Los LXXII representantes la cort ganeral del regno de Aragon residentes en la ciudat de Çaragoça parellados a vuestra honra.

A los muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyeros los vintisiet personas representantes el Principado de Cathalunya.
Muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores. Referido nos es stado las saviezas de vosotros cautament compensantes los grandissimos danyos e jacturas que la cosa publica de aquestos regnos e provincias a causa de las inmoderadas exacciones de peccunias que en virtut de los subsidios por actoridat apostolica imposados ha sostenido agora nuevament con gran sfuerço haver se opposado a la peticion e demanda quel reverend senyor visbe Delna de part de nuestro Senyor el Papa ha fecho sobre las ecclesiasticas personas de aquestas provincias en ayuda et socorro del regno de Chipre. E no solament haver vos bien mostrado en defension de los ecclesiasticos del Principado de Cathalunya mas encara de aqueste regno de Aragon e ciertament vuestras prudencias han mostrado bien e virtuosament zelar el bien publico e comun la qual cosa mucho vos regraciamos. E por quanto la deliberacion de aquesta ciudat es en ste fecho demostrar e fazer toda la part que possible le sia en (se lee eu) propulsion de aqueste e otros subsidios sino que aquellos de gran necessidat de la sancta fe catholica procidiessen segunt que de present havemos scripto a nostro Senyor el Papa. E no dubdamos que las providencias de vosotros sto mesmo assi como bien haveys començado faziendo la cosa optadament succehira. Por tanto vos rogamos con toda afeccion assi con el dito nuestro Senyor el Papa como por las otras vias espedientes al negocio en tal forma e manera querays interposar vuestras partes como las necessidades de aquestos regnos e tierras requieren car si en el contrario se dava permiso no seria sense grandissima afliccion de las ecclesiasticas personas e extremo detrimento de la cosa publica lo qual por nuestra part vos hauremos en beneficio singular. E si de nosotros cosas algunas placientes vos seran con toda confiança nos scrivit. Nostro Senyor sia vuestra buena guarda. De Çaragoça a XIIII de junyo de Mil CCCCLX huno. - A la ordinacion de vosotros bien prestos los jurados e concello de la ciudat de Çaragoça.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quan aquest Principat com sab la Excellencia vostra ha stat per molt temps a causa dels afers que han occorregut que audiencia no sic ha celebrada ço que no ha redundat en assats dan del dit Principat e sia molt necessari provehir se a la expedicio de justicia per manera que aquella no sia mes dilatada signantment com hisquen moltes instancies e requestes per aquella a la qual lo Senyor Primogenit loctinent sens haver los oficials qui per administracio de aquella son necessaris no poria procehir. Per tant Senyora molt alta humilment supplicam la Excellencia vostra li placia en persona del Senyor Rey provehir dels oficis de canceller e vicicanceller o del hu dells ensemps ab los algutzirs a fi que ab aquells lo dit Senyor Primogenit e loctinent puixa retre lo deute de son ofici a servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e benefici de aquest Principat e sera merce vostra Senyora molt alta les persones qui dels dits oficis seran provehides esser tals qui dignament de aquelles se spere los servicis e benefici dessus dits la qual cosa tots nosaltres e aquest Principat vos haurem e haura a merce e gracia. Per solicitar aço es trames
a vostra Altesa En Pere Perello notari donador de la present al qual la Excellencia vostra placia donarli creença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat tingua en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual nos man tot quant li placia. Feta en Barchinona a XXVIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humills vassalls etc. - Los diputats del General e consell etc.

29 DE JUNIO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Pedro apóstol.

XLII, reg. 13, fol 175, 20 mayo 1264

XLII.
Reg. n. 13. Fol. 175. 20 mayo 1264.

Damus et concedimus vobis fideli nostro Raimundo de Conchis burgensi Montispessulani missatgeriam Alexandrie ita quod vos sitis nuncius noster dicti viatici et non aliquis alius et possitis ducere vobiscum navem et naves quas volueritis in viatico seu missatgeria supradicta et nullus de terra nostra mercator vel alius sit ausus ire versus Alexandriam cum aliquo ligno vel nave nec cum aliquibus mercaturis nec navem vel lignum causa eundi in Alexandria carricare sine vestri licentia et voluntate quousque vestra navis sit carricata ex toto et vos recesseritis de Barchinona pro faciendo viatico antedicto: dantes et concedentes vobis licentiam et plenum posse quod possitis in partibus Alexandrie constituere consulem pro nobis qui locum nostrum in alfondicum nostrum ibi teneat et qui audiat et determinet omnes causas que inter homines terre et jurisdiccionis nostre quorumlibet locorum vertentur et ponat penas civiles et criminales super ipsos prout eidem melius visum fuerit expedire et eas habeat et accipiat auctoritate nostra ab illis qui in ipsam penam inciderint et qui omnia jura nostra colligat et recipiat loco nostri. Statuentes et volentes quod vos auctoritate nostra in dicta terra statuere possitis quod omnes homines terre et jurisdiccionis nostre ad dictas partes euntes donent vobis ratione juris unum bisancium et quartam de centum bisanciis de omnibus que secum ad dictas partes portabunt de quibus inpendant loco nostro illi consuli quem vos ibidem duxeritis statuendum: dantes insuper vobis licentiam et plenum posse imponendi penam et penas super homines nostros qui in nave vestra ibunt et super illos qui in partibus Alexandrie fuerint dum vos in dicta missatgeria fueritis postquam de Barchinona recesseritis eundo in dicto viatico stando et redeundo prout vobis visum fuerit et ipsos compellere et ipsi coram vobis teneantur venire et respondere et prestito sacramento et juvare vos ac consilium prestare et obedire etiam vobis personaliter sicut nobis: et si quis contravenerit possitis eum capere in persona et eundem inde punire mediante justicia prout vobis videbitur faciendum.
Datum apud Calatayubum XIII kalendas junii anno Domini millessimo ducentessimo sexagessimo quarto.

xliii-reg-13-fol-265-14-abril-1265

LXVIII, perg. 238, 28 julio 1151

LXVIII.

Perg. N° 238. 28 jul. 1151.

Sit notum cunctis: Quoniam ego Petrus de Maçaneto filius Bernardi Raimundi de Maçaneto et
Stephanie uxoris ejus consilio et voluntate fratris mei Bernardi dono tibi Raimundo comes barchinonensis
princeps aragonensis et marchio omnique tue projeniei sive posteritati ipsum meum castrum de Galifa cum ipsa Rocha in qua fundatum est cum omnibus edificiis et fortitudine que modo ibi sunt vel in antea erunt et cum omnibus exitibus et regressibus suis. Predictam vero donationem sicut melius ad utilitatem et proficium tuum intelligi potest facio tibi et omni tue projeniei sicut supradictum est sine engan ad proprium et francum alodium tuum. Propter supradictam vero donationem quam michi facis ego Raimundus comes jamdictus dono tibi Petre de Mazaneto et omni tue projeniei duos mansos in termino Villemajoris quos inhabitant Arnallus Seniofredi et Petrus Oggerii cum omnibus illorum maneatis et pertinentiis solide et libere ad tuum alodium proprium et insuper addo tibi centum morabatinos. Et comendo tibi supradictum castrum de Galifa ut habeas illud tu et omnis tua projenies per me et per meam projeniem sive posteritatem ad fevum et donetis nobis inde potestatem fideliter per quantas vices eam per nos aut per nuntium vel nuntios nostros requisierimus irati aut pachati et convenio tibi Petre ego comes jamdictus ut sim tibi adjutor et defensor de predicto castro et de omni honore sibi pertinente et de omnibus tuis directis de omni honore quem deincebs meo consilio adquisieris contra omnes homines et feminas sine tuo engan. Et convenio tibi ut inter me et te in prefato castro non ponam alium seniorem et non exigam a te propter supradictum aliquod servitium propter fidelitatem et potestatem jamdicti castri. Et si tu Petre obieris sine infante legitimo hoc totum aleudam Bernardo de Galifa fratri tuo et in termino jamdicti castri non faciam ullam toltam vel fortiam in alodio vestro et hoc totum sine tuo engan. Si quis autem contra hoc venerit ad irrumpendum non hoc valeat vendicare quod requisierit sed predicta omnia in duplo componat et postmodum hoc firmum permaneat omni tempore. Actum est hoc V kalendas augusti anno ab incarnatione Domini millesimo CLI regnique Ledovici junioris anno XV. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Petri de Mazaneto qui hanc donationem fecit firmavit firmarique rogavit. Sig+num Bernardi fratris ejus. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Arnalli de Lertio. Sig+num Raimundi de Villa de muls. Sig+num Poncii Scribe qui hoc scripsit die annoque prefato. - Juro ego Petrus de Maçaned filius Stephanie femine tibi Raimundo comiti barchinonensi et aragonensium principi et marchioni quod ab hac ora in antea fidelis ero tibi de vita tua et de corpore tuo et omnibus membris que in corpore tuo se tenent et de omni honore quem hodie habes vel in antea Deo juvante adquisieris et nominatim de ipso castro de Galifa et de ipsa Rocha in qua fundatum est et de omni fortitudine que ibi est vel in antea erit quod donum inde tibi potestatem fideliter et sine engan per quantas vices eam a me requisieris per te vel per nuncium aut nuncios tuos iratus aut pachatus et non vetabo me inde videri vel comoneri et nuncius vel nuncii tui per quos michi hoc demandaveris non habebunt regardum de me vel de meis in eundo vel redeundo. Et sicut superius scriptum est sic tenebo et attendam tibi Raimundo comiti suprascripto et omnibus successoribus tuis in perpetuum per Deum et hec sancta. Facto sacramento V kalendas augusti anno XV Ledoici junioris. Sig+num Petri de Mazaneto. Sig+num Bernardi fratris ejus. Sig+num Bernardi de Bellog. Sig+num Poncii scribe qui hoc scripsit die annoque prephato.

XXIII, perg 89, 3 marzo 1137

XXIII.

Perg. N° 80 (?). 3 mar. 1137.

Anno dominice incarnationis millessimo centesimo trigesimo septimo post millesimum facta est spontanea pax et amicabilis concordia inter venerabilem Raimundum barchinonensem comitem et Poncium Ugonis impuritanensem comitem de controversis et malefactis quamplurimis et de
fractione tregue et pacis et fidelitatis unde multoties conquerebantur ad invicem. Primum namque supradictus Poncius comes convenit prelibato domno suo Raimundo comiti barchinonensi fideliter servare et tenere illam deffinitionis et evacuationis scripturam quam pater ejus Ugo impuritanensis comes ecclesie gerundensi et ejus episcopo et cannonicis fecit de ipso honore quem gerundensis ecclesia habet vel habere debet in Castilione vel in ejus terminis. Et convenit eidem comiti cum utriusque sexus parrohechianis ecclesie Castilionis quod gerundensis ecclesie preposito non impediant terras aliquo modo laborare vel tenere sive mutare quandocumque vel quocumque voluerit. Item convenit ei prephatus Poncius comes assensu spontaneo et voluntaria disposicione ut ex toto destruat erradiscet et depopuletur ipsum castrum de Charmezo: et prephatus barchinonensis comes convenit depopulari et funditus erradicare castrum Rochabertini sub prephata voluntaria disposicione et spontaneo assensu comitis impuritanensis et quod nulla occasione vel ingenio jamdictus Poncius comes contra prephatum comitem
tristetur barchinonensem pro prephatorum castrorum ruina: et quod ulterius castra prephata a Poncio comite jamdicto vel ab aliquo suo consilio vel ingenio nullatenus reedificentur sine prephati comitis barchinonensis voluntaria permissione. inter Raimundum autem de Petra Lata et fratrem ejus Eimericum
ac Poncium comitem prelibatum fiat pax sine engan et firma et faciant ei hominium et distringant ipsam monetam in Petra Lata et habeant sex denarios in unaquaque libra per fevum per predictum Poncium comitem. De controversia autem vicecomitis Castellinovi et prephati Poncii comitis decretum est quod postquam fuerit redeptum pignus barchinonensis comes ponat ibi tales viros pacificos qui pacem inter eos firmam componant unde sint ambo pachati. Negocium vero Gaufredi de Cersed et Arnalli de Sancto Johanne fiat sicut firmatum est et factum teneatur sine engan: Bernardus autem de Sancto Mauricio et frater ejus Guillelmus ita habeant suum honorem fevum scilicet et pignora et cetera omnia sicut pater eorum Guillelmus Poncii melius habebat et tenebat cum Iherosolimam pro Dei amore perexit. Raimundus Rodballi et frater ejus Petrus habeant villam ipsam de Palacio cum universis sibi pertinentibus in monte et in plano sicut Raimundus Guillelmi vicecomes eam melius habuit vel tenuit salvo jure gerundensis
ecclesie medietatem per fevum et medietatem per alodium. Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei et Bernardus Guifredi suas decimas de Gauses et sit firma pax inter illos: Bernardo
autem de Campman et filiis suis dimitit prephatus Poncius comes omnem suum honorem ubicumque sit et sit firma pax inter illos. Prephata autem omnia que superius scripta sunt ego supradictus Poncius comes convenio sub hominio et fidelitate tibi comes senior meus tenere servare et implere tibi et per te omnibus qui superius sunt scripti et finem facere omnibus qui per te michi nouerunt dicto vel fado et hoc totum faciam et atendam per fidem sine engan. Actum est hoc III nonas marcii anno I regni Ledovici.
- Sig+num Poncii comitis impuritanensis qui hanc convenientiam fecit firmavit et testes firmare rogavit. Sig+num Bernardi Guillelmi de Monteschiu. Sig+num Raimundi Ademarii. Sig+num Raimundi Dalmacii. Sig+num Guillelmi de Garriga. Sig+num Guillelmi Raimundi de Pau. Sig+num Artalli de Mediniano. Sig+num Arnalli de Lercio. Sig+num Guillelmi Gaufredi. Sig+num Reamballi, Sig+num Geralli de Rupiano. Sig+num Berengarii de Lercio. Sig+num Petri de Torredela. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num
Bernardi de Belloloco. Sig+num Poncii scriptoris comitis qui hoc scripsit superpositis literis in linea XI et fusis.

Perg. N° 80. 5 mar. 1137.

Hec est convenientia que est facta inter Raimundum Berengarii comitem barchinonensem et bisullunensem et Poncium Ugonis comitem impuriensem. Comendat namque predictus comes barchinonensis jamdicto comiti impuritanensi ipsum castrum de Cerset et donat ei ipsos fevos qui ad
ipsum castrum pertinent simul cum ipsa dominicatura quam habet in honore Guillelmi Gaufredi in parrochia de Cersed cum ipsis albergues de Terrad ad fevum. Similiter comendat ei ipsum castrum de Molins et donat ei ipsos fevos qui ad ipsum castrum pertinent simul cum ipsis alberges quas ibi habent et quas habent in Figueres et in Baudela similiter ad fevum.

Propter hanc comendationem et donum et propter illum honorem quem pater predicti Poncii tenuit per supradictum comitem jamdictus Poncius comes est homo suis propriis manibus et convenit ei ut donet ei potestatem de supradictis castris per quantas vices eum inde requisierint per se aut per suos nuncios vel nuncium iratus aut pachatus cum forfet et sine forfet et non vetet se inde videri vel comoneri et nuncius quem ei miserit reguardum non habeat.

Item convenit jamdictus Poncius comes prenominato Raimundo comiti ut de ista ora in antea fidelis adjutor sit et de omni suo honore quem hodie habet vel in antea adquisierit in omnibus locis
contra cunctos homines vel feminas tam christianos quam sarracenos ad tenere defendere conquirere et aprehendere et sequi illum per suum corpus sicut homo debet facere suo meliori seniori. Et si qua utriusque persona tolleret aut tollere voluerit aut guerrejare sit ei predictus Poncius comes fidelis adjutor per fidem sine engan contra cunctos homines vel feminas.

Acta convenientia III nonas martii anno dominice incarnationis CXXXVII post millesimum regisque Ledovici I.

(N. E. La cosa es liar a los idiotas: el texto es de 1137, cuando reinaba en Aragón Ramiro II, en Francia
Luis VI, "el majetón". regisque Ledovici I ni quisiera se referiría a Luis Pío, Ludovico Pío. Sólo los alucinados de Netflix usaron un Rey Luis en una serie, Templarios, como rey de los catalanes, o rey catalán.)

Sig+num Poncii comitis impuritensis qui hanc convenientiam fecit laudavit et propia manu firmavit. Sig+num Bernardi Guillelmi de Monteschiu. Sig+num Raimundi Ademarii. Sig+num Raimundi Dalmacii. Sig+num Guillelmi de Garriga. Sig+num Guillelmi Raimundi de Pau. Sig+num Artalli de Midiniano.
Sig+num Guillelmi Jofredi. Sig+num Reamballi. Sig+num Geralli de Rupiano. Sig+num Berenguer de Lerc. Sig+num Petri de Torredela. Sig+num Guillelmi de Castelvi. Sig+num Bernardi de Belloloco. Sig+num
Raimundi de Peralata. Sig+num Poncii scriptoris comitis qui hoc scripsit superpositis Iiteris in linea III.

IV, perg 19, 1 abril 1133

IV.

Perg. n.° 19. 1° abr. 1133. 

Hec est convenientia que est facta inter Raimundum Berengarii barchinonensium ac bisullunensium comitem et Guillermum de Corneliano.
Comendo siquidem ego Raimundus Berengarii comes tibi Guillerme de Corneliano ipsum meum castrum de Corneliano cum omni suo honore et dono tibi ipsum fevum comitale quod dominus predicti castri per manum comitis solitus est habere. Supradictam comendationem et donum facio tibi eo pacto ut sis inde meus solide contra cunctos homines et feminas sicut homo melius et solidius debet esse de suo meliori seniore et quod dones michi potestatem de predicto Corneliano per quantas vices cam tibi quesiero per me aud per meum nuncium vel nuntios iratus aud (aut : o) paccatus cum forifactura et sine forifactura et non vetes te videri vel comoneri et nuncius vel nuncii mei de te vel de tuis resguardum non habeant. Et facias inde michi ostem te tertio cum tuo conducto. Hac iterum conditione supradictam comendationem et donum tibi facio ut per singulos annos inde michi dones albergam centum equis et nichilominus facias michi curtes et placitos et sequias.
Et ego jamdictus Guillermus de Corneliano propter supradictam comendationem et donum convenio tibi domne Raimundo Berengarii barchinonensium et bisullunensium comiti quod sim deincebs solide tuus fidelis homo et ut omnia suprascripta tibi fideliter atendam.
Acta convenientia et die kalendarum aprilis anno XXV regni Ledovici regis.
- Sig+num Raimundi comes.
Sig+num Guillermi Bernardi de Corneliano.
Sig+num Maiencie matris ejus qui hanc convenientiam laudo et firmo.
Sig+num Guillermi de Castelvetulo.
Sig+num Arberti fratris ejus.
Sig+num Raimundi Renardi.
Sig+num Raimundi de Ipsa Rocha.
Sig+num Petri Bertrandi de Bello Loco.
Sig+num Bernardi de Bello Loco.
Sig+num Raimundi Dalmacii.
Sig+num Petri de Palacio.
Sig+num Poncii notarii qui hoc scripsit die annoque prescripto.
(N. E. En otros textos pone notarii comes)

XCVII, reg. 1538, fol 62, 21 marzo 1354

XCVII.
Reg. N° 1538, fol. 62. 21 mar. 1354.

In nomine sancte et individue Trinitatis amen. Notum sit omnibus presentibus et futuris quod die et anno inferius denotatis congregata curia generali in civitate Valencie in ecclesia sedis ejusdem quam curiam excellentissimus ac magnificus princeps et dominus dominus Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie regnicolis regni Valencie celebrabat idem dominus rex preeuntibus aliquibus exortationibus monicionibus et dictis sanctorum patrum aliisque justis causis et rationibus per eum propositis eleganter inter alia proposuit: quod cum inclitus ac magnificus infans Johannes primogenitus suus esset jam in regno Aragonum per incolas ejusdem regni juratus in dominum statim et in regem et successorem suum regnorum Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice ac comitem Barchinone Rossilionis et Ceritanie post dies ipsius domini regis ideo rogavit monuit et requisivit prelatos capitula religiosos et alios de brachio clericali necnon barones nobiles milites et alios de brachio generosorum ac etiam procuratores seu sindicos civitatum villarum et aliorum locorum regni Valencie et singulares eorum qui erant in dicta curia congregati seu ad ipsius celebrationem fuerant evocati quod ipsi pro se et aliis universitatibus ac toto generali regni Valencie et singularium ejusdem jurarent inclitum ac magnificum dominum infantem Johannem ipsius domini regis primogenitum in dominum statim et in regem ac successorem suum et dominum regni Valencie post dies tamen ipsius domini regis sicut alii infantes illustrium regum Aragonis et Valencie primogeniti et heredes in regnis Aragonum et Valencie jurari consueverunt. Preterea subjunxit idem dominus rex regnicolis antedictis quod licet idem infans de civitate Barchinone in qua tunc alebatur duceretur ex ordinacione regia ad dictam civitatem Valencie ut hujusmodi juramentum sibi personaliter prestaretur et in itinere veniendo usque ad civitem (civitatem) Terrachone venisset: attamen quia clare scivit idem dominus rex at dixit quod ex hoc dictus dominus infans propter teneritatem etatis sue in persona sua fuit nimis vexatus ita quod persona sua laborem tanti itineris non poterat absque periculo sustinere et sic ejus adventus periculosus existeret: rogavit eos quod ad dictum periculum evitandum absque fori privilegiorum et usanciarum ipsius regni prejudicio et quod hoc nequiret in futurum ad consequenciam trahi juramentum ipsum prestarent eidem domino regi tanquam patri et legitimo administratori dicti domini infantis Johannis primogeniti sui et ipsius nomine et pro eo et quod sub modo et forma suppra et inferius denotatis ipse reciperet juramentum predictum. Ceterum idem dominus rex continuando verba sua subjecit: quod cum in quodam statuto et ordinatione factis per illustrissimum dominum regem Jacobum clare memorie avum ipsius domini regis nunc regnantis de quibus inferius expressa mencio habetur contineatur inter alia quod quilibet heres et successor in predicto et aliis regnis et comitatibus unus post alium successive tempore sui dominii sive nove successionis vel etiam si antea jurari haberet antequam prelati richi homines mesnaderi milites cives et burgenses ac homines villarum seu aliqui alii de predictis regnis sibi faciant seu prestent juramentum fidelitatis vel aliquam recognicionem ipse heres vel successor quicumque pro tempore fuerit per se et suos laudet confirmet et approbet ac publice juret dictum statutum necnon quod observabit et faciet observari fora usus consuetudines privilegia et omnia instrumenta donacionum vendicionum permutacionum et libertates universas prout inferius lacius et seriosius est contentum: idcirco idem dominus rex volens dictis statuto et ordinacioni satisfacere pro majori securitate et cautela incolarum regni predicti juravit ad sancta Dei evangelia per eum corporaliter tacta omnia et singula supradicta tanquam pater et legittimus aministrator dicti incliti infantis Johannis primogeniti sui propter defectum sue etatis in hunc modum:
Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie supradictus tanquam pater et legittimus aministrator dicti infantis Johannis primogeniti nostri promittimus per firmam et sollemnem stipulationem vobis infrascriptis prelatis religiosis richis hominibus baronibus militibus generosis sindicis et procuratoribus civitatum villarum et aliorum locorum regni Valencie supradicti nos facturos et curaturos cum effectu quod quando dictus inclitus infans Johannes primogenitus noster quatuordecimum annum sue etatis compleverit infra unum annum ex tunc inmediate sequentem jurabit et firmabit prelatis religiosis richis hominibus baronibus militibus generosis civibus et aliis hominibus civitatum villarum et aliorum locorum regni Valencie quod observabit et faciet observari eis foros usus et consuetudines regni Valencie prout eos habent nunc et habere debent in generali et speciali cuilibet in gradu et condicione sua necnon privilegia et alia instrumenta donacionum vendicionum et permutationum et libertates universas que habent et habere debent et eis sunt concessa et non contraveniet per se vel aliam interpositam personam modo aliquo sive causa. Insuper firmabit et jurabit statutum et ordinationem perpetuam factam per illustrissimum dominum regem Jacobum dive recordationis avum nostrum per que idem dominus rex statuit ordinavit et sancxit quod regna Aragonum Valencie et comitatus Barchinone cum directo dominio et aliis quibuscumque universis juribus que ad ipsum dominum regem tunc expectabant vel poterant spectare in regno Majorice et in insulis ei adjacentibus et in comitatibus Rossilionis et Ceritanie et Confluentis Vallispirii et in vicecomitatibus Omeladesii et Carladesii queque per nos dictum regem post dictum statutum et sanccionem ex justicie debito sint et fuerint nostra curie regie applicata et per nos noviter unita et alligata ac etiam integriter reducta prout ea tam in dicto statuto et privilegio antefati domini regis Jacobi avi nostre ejus bulla plumbea comunito quam in alio privilegio per nos facto de dicta reintegracione et unione corone nostre regie per nos factis similiter bulla nostra plumbea comunito predicta et alia lacius et seriosius enarrantur. Et pro predictis omnibus et singulis per dictum inclitum infantem Johannem attendendis plenius et complendis nos idem rex Petrus ut pater et legittimus administrator predictus prestamus ad sancta Dei evangelia per nos tacta et crucem Domini corporaliter juramentum in posse et manibus venerabilis in Christo patris Hugonis divina providencia episcopi Valencie cancellarii nostri dilecti nomine et vice omnium curie memorate recipientis et presente etiam notario infrascripto tanquam publica persona recipiente et stipulante nomine omnium illorum quorum interest vel poterit quomodolibet interesse. Insuper nos dictus rex Petrus attendentes quod in dicto statuto et ordinatione dicti domini regis avi nostri continetur specialiter et expresse quod quilibet heres et successor dictorum regnorum et comitatuum unus post alium successive tempore sui novi dominii sive nove successionis vel etiam si antea jurari haberet antequam prelati religiosi richi homines mesnaderii milites cives et burgenses et homines villarum seu aliqui alii de predictis regnis et comitatu Barchinone sibi faciant seu prestent juramentum fidelitatis vel sibi in aliquo respondeant et antequam aliquis ex predictis requisitus expresse vel non requisitus sibi faciat vel facere teneatur homagium vel aliquam recognicionem ipse heres et successor in predictis regnis et comitatu quicumque pro tempore fuerit per se et suos laudet et confirmet et approbet ac publico juret ipsum statutum et usquequo hoc fecerit prenominati non teneantur sibi in aliquo respondere: et si per aliquem sacramentum fidelitatis vel homagium aut quevis alia obligacio facta esset antequam predicta ut est dictum laudata et approbata et jurata essent non valerent et pro non factis haberentur ut hec et alia in privilegio de dicto statuto confecto per dictum dominum regem Jacobum avum nostrum lacius continentur: ideo recognoscentes quod propter defectum etatis dicti infantis Johannis primogeniti nostri qui non potest ad presens jurare statutum predictum antequam per vos dictos prelatos nobiles et alios juretur secundum formam statuti ipsius: propterea concedimus vobis dictis prelatis nobilibus militibus generosis civibus et aliis supradictis quod propter hoc nullum fiat vel fieri intelligatur tacite vel expresse prejudicium vobis vel vestris successoribus super contentis in privilegio supradicto et aliis privilegiis de hoc loquentibus imo privilegia ipsa et omnia contenta in eis in sua plenissima permaneant firmitate: et quod propter hoc adversus dicta privilegia imposterum aliquid allegari non possit. Prestito autem juramento predicto per ipsum dominum regem nomine predicto et factis ac reservatis dictis regnicolis suis juribus predictis memorati prelati religiosi richi homines barones milites generosi procuratores et sindici civitatum villarum et aliorum locorum regni Valencie infrascripti qui erant in dicta curia congregati habentes specialia mandata ad infrascripta gratis et voluntarie presente dicto domino rege hoc rogante et requirente et ad hoc assensum suum prebente et tanquam patre et legittimo aministratore ipsius domini infantis Johannis primogeniti sui recipiente jurarunt dictum dominum infantem Johannem licet absentem tanquam presentem: quod juramentum ejus nomine recepit dictus dominus rex Petrus pater ejus tanquam pater et legittimus administrator ipsius domini infantis sub forma sequenti: Nos Hugo divina providencia Valencie episcopus Geraldus de Montebruno archidiaconus de Culla tanquam vicarius generalis in spiritualibus et temporalibus venerabilis in Christo patris Sthefani (Stephani) divina providencia Dertusensis episcopi Petrus de Flumens rector ecclesie de Altura tanquam vicarius generalis venerabilis in Christo patris fratris Sancii divina providencia Sugurbiensis episcopi frater Petrus de Tous magister Sancte Marie de Muntesia Miguel Martorelli ut procurator generalis magistri de Calatrava frater Bernardus abbatis monasterii de Valldigna frater Guillelmus abbas monasterii de Benifaça frater Berengarius majoralis de Quart pro me et abbate de Populeto Ferdinandus Roderici comendator major Montis Albani Vitalis de Vilanova prepositus Gonbaldus de Castronovo decanus Antonius de Alpicat canonicus nominibus propriis et ut procuratores capituli sedis Valencie Geraldus de Fonte procurator incliti infantis Petri comitis Ripacurcie et Montanearum de Prades Jacobus Donat procurator incliti infantis Raimundi Berengarii comitis Impuriarum Antonius Romei procurator egregie Sicilie comitisse Urgelli tutricis egregii Petri comitis Urgelli et vicecomitis Agerensis nobilis Petrus dominus de Exericha nobilis Alfonsus Rogerii de Loria Sanccius de Exea procurator nobilis Luppi comitis de Luna et domini civitatis Sugurbii Guillelmus Columbi procurator generalis nobilis Nicholai de Jamvilla comitis Terrenove in remotis agendis Sanccius de Legor procurator Petri Ferdinandi militis tutoris heredis nobilis Gondissalvi Didaci de Arenosio cum instrumento procuracionis confecto in Villa Fermosa XVII die mensis marcii anno a nativitate Domini MCCCL quarto clauso per Antonium Pri notarium publicum dicti loci nobilis Petrus Maça de Lizana nomine propio et tanquam tutor nobilis Gondisalvi Eximini domini de Andilla nobilis Jazpertus de Castelleto nobilis Olfo de Proxida nobilis Raimundus de Rivosico Raimundus de Perexeres ut procurator nobilis Gilaberti de Cintillis Garcias de Loriç miles Petrus de Vilanova Raimundus de Boxados Rodericus Sancii de Calatajuvio miles Rodericus Didaci miles Raimundus Castellani miles Johannes Scribe miles Matheus Mercerii miles Alfonsus Martin Dalbero Raimundus de Villanova miles Galcerandus de Tous miles Guillelmus Gasconi miles Johannes Eximini Romei miles Arnaldus Guillelmi Catalani miles Bernardus Ferrarii miles Bonafonatus de Valleleporario miles: generosi Arnaldus Scribe Joffre de Tous Johannes Gasca Berengarius Dalmau nomine proprio et tutorio filiorum Guillelmi Jafero Jacobus Scribe Petrus Caldo minor dierum Petrus Eximini de Lumbierri Raimundus de Castellsenet Rodericus Sancii de Calatajuvio minor dierum Eximinus de Lobera et Johannes Fabre Franciscus de Spelluncis Arnaldus Johannis legum doctor Berengarius de Codinachs Ferdinandus de Monteacuto Berengarius Fabre Andreas Guillelmi Scribe Rodericus Lançol Berengarius Ferrarii legum doctor Januarius Rabaça licenciatus in legibus Eximinus Petri de Calatajuvio Berengarius Mercader Berengarius de Ripoll Alfonsus de Castronovo Martinus Luppi Dorna Berengarius Mercerii Johannes Ferdinandi Munionis Raimundus Costa Petrus de Rippullo Garsias Luppi de Setisia Petrus Çapata de Tous Berengarius de Perapertusa Eximinus Doriç Petrus Boyl cujus est locus de Mizlata Petrus Boyl cujus est locus de Picacen Johannes Fabre Ludovicus Boyl Rodericus Martin de Sancto Adriano Petrus Roderici de Corella Geraldus de Fonte Romeus de Ablitis Eximinus Sancii de Tirasona generosi: de Exativa Johannes de Bellvis Galcerandus de Montsoriu Sancius Gizmar: item de alii locis dicti regni Petrus Luppi de Espejo Petrus Galcerandi de la Serra nomine proprio et nomine patris sui .... Eximini de Tolsana et Luppus Eximini ejus filius Ferdinandus de Cascant: item officiales et sindici civitatis Valencie Jacobus Scribe justicia in criminali Franciscus Martin justicia in civili Guillermus Gasco Arnaldus Scribe Berengarius Tapioles Guillelmus Abello Franciscus Marrades et Jacobus Palma jurati dicte civitatis: item sindici seu procuratores dicte civitatis Raimundus Castellani Johannes Scribe Petrus Caldero minor dierum Franciscus Desplugues Rodericus Martin de Sancto Adriano Arnaldus Johannis legum doctor Januarius Rabaça licenciatus in legibus Berengarius Mercatoris Petrus Guillelmi Catalani Johannes Solanes Justus de Miraveto Vincencius dez Graus Miguel de Palomar Pascasius Mazani Guillelmus Despigol Luppus de Apiaria Nicolaus de Valleriola Jacobus de Clarmont Guillelmus Majancosa Andreas Servia Johannes Suau Andreas Caver Laurencius Johannes notarius Bernardus de Apiaria sartor Petrus Bernesii argenterius Jacobus Geraldi perayre Dominicus Fontanes pelliparius cum procuracionis instrumento in quo habent ad hec speciale mandatum confecto Valencie XIIII chalendas aprilis anno Domini MCCCLIII per Raymundum de Costa notarium generalem et scriptorem juratorum civitatis predicte: preterea de qualibet parrochia dicte civitatis videlicet de Sancta Maria Guillelmus Caver Laurencius Vidal Bonanatus Batist Franciscus Feriol: de parrochia Sancti Thome Jacobus Cortit Berengarius de Peramola Petrus Miro Guillelmus Juncar: de parrochia Sancti Andree Dominicus Borraç notarius Simon ça Creu Petrus Palomer Balagarius del Seus: de parrochia Sancti Martini Petrus Lambert Berengarius Vidal Simon de Tona Petrus Castell: de parrochia Sancte Catarine Bartholomeus Castellar Raimundus Fraxenet Bernardus Daer Johannes Çaraynou: de parrochia Sancti Nicolai Jacobus Donat Bonanatus Longuet Berengarius de Fluvia Miguel Gasco: de parrochia Sancti Bartolomei Petrus Rovira Miguel Just Nicolaus de Villaspinosa Bernardus Andree: de parrochia Sancti Laurentii Filipus de Rossello Dominicus Domenech Antonius dez Clapers Johannes Simonis: de parrochia Sancti Salvatoris Dominicus Aragones Garcias Gomecii Jacobus Rossinyol Johannes Çafont medicus: de parrochia Sancti Sthefani Berengarius Ballester Bartholomeus Badia notarius Guillelmus de Rechs Franciscus Pasadores: de parrochia Sancti Johannis Guillelmus Mir Petrus Masco Andreas Danglesola Petrus Cabanyeles: de parrochia Sancte Crucis Petrus Calbo Arnaldus Boix Petrus Cardona Jacobus Bagis: item de officiis et ministralibus videlicet de draperiis Luppus Juanes Simon Boneti Johannes de Sales Petrus dez Omet: de notariis Johannes Signa Guillelmus Roca Franciscus Martorelli Dominicus Meya: de argenteriis Romeus de Solerio Johannes Oliverii Guillelmus Serra Petrus Bonasenya: de freneriis Garcias de Xarch Petrus Cabrit Laurentius Martin Petrus Borracii: de çabateriis en Bornoy Petrus Çamarra Bartholomeus Planell Jacobus Fares: de sartoribus Matheus Ivanyez Jacobus Folqueres Vincencius Castell Berengarius Corral: de pelliceriis Petrus Foch Johannes Dosat Petrus Garcie Petrus Sancti Martini: de carniceriis Arnaldus Griffa Simon de Vallibus Gondisalvus Petri Raimundus de Sent Just: de pelleriis Petrus Arufat Johannes Ivanyez Nicolaus de Podio Monçonus de Ribera: de corrigiariis Guillelmus Maço GuiIIelmus Roig Nicolaus Dura Raimundus Serra: de marineriis Petrus Rull Guillelmus Vinyoles Petrus Broll Marianus Bono: de fusteriis Miguel Pellicer Jacobus Franquea Arnaldus Çavila Guillelmus Crespi: de barbitonsoribus Bernardus Cases Raimundus Tarrago Antonius qui moratur in carraria den Masco Petrus Plana: de fabris Franciscus Torres Bartholomeus Esmolador Vincencius Gargallo Dominicus de Montalba: sindici et procuratores civitatis Xative Bernardus de Turribus Jacobus Colivera jurati Berengarius Dalmacii Guillelmus Poncii de Fenolleto cum instrumento procurationis confecto in civitate Xative XV chalendas aprilis anno Domini MCCCLIII clauso per Jacobum Jaufridi notarium auctoritate regia generalem: item sindici et procuratores ville de Morella Petrus Ricart et Dominicus Johannis notarius cum instrumento procurationis confecto Morelle quinto idus marcii anno Domini MCCCLIII et clauso per Dominicum Dalmenara auctoritate regia notarium publicum: item sindici et procuratores ville Muriveteris Petrus de Tamarito et Bartholomeus Leo cum instrumento procuracionis confecto in Muroveteri XVII chalendas aprilis anno proxime dicto per Johannem Petri de Monteacuto auctoritate regia notarium publicum: item sindici et procuratores de Borriana Guillelmus Celoni et Petrus de Monço cum instrumento procuracionis confecto Burriane XVII chalendas aprilis anno predicto per Arnaldum de Podioviridi notarium publicum ejusdem et auctoritate regia generalem: item sindici et procuratores Castilionis Campi de Burriana Antonius Pedrosa jurisperitus et Berengarius Sala notarius cum procuracionis instrumento confecto in Castilione XVII chalendas aprilis anno prefacto per Michaelem Eximini notarium publicum auctoritate regia generalem: item sindici et procuratores ville de Aljazira (Alzira) Berengarius Venrelli et Remirius Março cum instrumento procuracionis confecto Aljezire XV chalendas aprilis anno predicto per Michaelem de Nulla notarium publicum auctoritate regia generalem: item sindici et procuratores Castri Habib Egidius Roderici de Castro Albo miles et Johannes Petri de Ruyola notarius cum instrumento procuracionis confecto XIX die marcii anno Domini MCCCL tercio per Gondisalvum Luppi notarium publicum dicte ville: item sindicus et procurator de Ontiñen (con ñ) Bernardus Cirera vicinus dicti loci cum instrumento procurationis confecto XV chalendas aprilis anno predicto per Andream de Castellario notarium et regentem scribaniam curie dicti loci: item sindicus et procurator de Ademuç Sanccius Roderici de Lihori cum instrumento procurationis confecto XV chalendas aprilis anno predicto per Raimundum de Riu notarium dicti loci: item sindicus et procurator de Penaguila Bartholomeus Seguerii habitator dicti loci cum instrumento procurationis confecto Penaguile XII chalendas aprilis anno predicto per Petrum Andree de Pujacones notarium publicum dicti loci: item sindicus et procurator loci de Cascalla Raimundus Balagarii vicinus dicti loci cum instrumento procuracionis confecto XIII chalendas aprilis anno proxime dicto per Garsiam Moratins auctoritate regia notarium publicum: habita deliberatione et diligenti tractatu per nos et successores nostros et nominibus propriis et procuratoriis supradictis et successorum nostrorum et illorum quorum sumus procuratores juramus videlicet nos dictus episcopus positis manibus ante pectus
propter nostram dignitatem ut moris est et nos alii superius nominati per dominum Deum et crucem domini nostri Jesuchristi et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et corporaliter per nos tacta vos inclitum ac magnificum dominum infantem Johannem jamdicti domini regis primogenitum licet absentem tanquam presentem: quod etiam juramentum dicto domino regi Petro patri vestro et legittimo administratori nomine vestro et pro vobis recipienti ad vestri utilitatem propter vestre eratis defectum prestamus: et per firmam sollempnem stipulacionem promittimus notario infrascripto tanquam publice persone stipulanti et recipienti nomine et vice vestri dicti domini infantis Johannis et aliorum quorum interest vel in futurum poterit quomodolibet interesse quod tenebimus et habebimus vos dictum infantem in dominum confestim et in regem et pro rege Aragonum Valencie Majorice Sardine et Corsice ac comitem Barchinone Rossilionis et Ceritanie post dies tamen dicti domini regis Petri patris vestri presentis: quod de cetero obediemus et fidelitatem servabimus vobis dicto domino infanti in vita ipsius domini regis patris vestri et etiam post ut vassalli et naturales suo domino naturali debent et tenentur fidelitatem et obedienciam observare tanquam primogenito et heredi universali domini regis predicti prout ad nostrum quemlibet juxta condicionem et statum personarum nostrarum noscitur pertinere. Et nos rex predictus volumus et mandamus de predictis fieri unum et plura publica instrumenta per subscriptum notarium tradenda eidem inclito infanti et universis ac singulis prelatis nobilibus ac universitatibus antedictis illa habere volentibus sigillo nostre magestatis munita. Quod est actum in ecclesia sedis Valencie XXI die mensis marcii anno a nativitate Domini MCCCL quarto. - Testes sunt qui predictis presentes fuerunt reverendus in Christo pater frater Johannes de Aragone Callaritanus archiepiscopus frater Bernardus insularum Fortune episcopus nobilis Bernardus de Capraria Petrus Pujol miles Nicholaus de Ruppefracta jurisperitus et alii plures assistentes in dicta curia in multitudine copiosa. - Post hec die jovis XXVII die marcii anno eodem in civitate Valencie eodem domino rege in regali suo generalem curiam celebrante comparuerunt coram eo in dicta civitate Valencie Jacobus Guasch et Petrus Colomer nuncii et procuratores hominum universitatis Ville Regalis (Vila Real, Villa Real) cum instrumento procuracionis confecto in Villa Regali decimo chalendas aprilis anno Domini MCCCL tercio clauso per Ferrarium Sentandina publicum auctoritate regia notarium per totam terram et dominacionem domini regis: et Paschalius de Lobregat notarius sindicus et procurator universitatis de Bocayren cum instrumento procurationis confecto in Bocayren X chalendas aprilis anno Domini MCCCL tercio clauso per Johannem Laurencii notarium publicum per totam terram et dominationem domini regis: et Paschasius Molina nuncius seu procurator universitatis de Biar cum instrumento procuracionis confecto in dicto loco de Biar XV chalendas aprilis anno Domini MCCCL tercio clauso per Nicholaum de Luna notarium dicti loci: et Antonius Celom sindicus seu procurator universitatis de Sexona (Jijona) cum instrumento procurationis confecto Sexone X chalendas aprilis anno Domini MCCCL tercio per Guillermum Venrel notarium publicum Sexone: et Rodericus Paris juratus necnon Egidius Sanccii de Gada sindici et procuratores universitatis de Alpuent cum instrumento procurationis confecto in dicto loco de Alpuent XXIII die mensis marcii anno Domini MCCCL tercio et clausum per Johannem Sancii Çaragoçano notarium publicum de Alpuent: necnon Berengarius Dalçamora generosus habitator ville Castilionis Campi de Burriana nomine proprio et procuratorio Bernardi de Alçamora fratris sui cum instrumento procuracionis confecto XI chalendas aprilis anno Domini MCCCL tercio per Guillelmum de Ripullo auctoritate regia notarium publicum: insuper venerabilis Ferdinandus Roderici comendator Montis Albani Thomas Vives de Caynamars et Petrus Ferdinandi Dartieda de villa Castilionis: constituti personaliter ante presenciam dicti domini regis dictam generalem curiam celebrantis jurarunt per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia prenominatum dictum infantem Johannem primogenitum ipsius domini regis eo modo et forma quibus per alios regnicolas dicti regni juratus extitit ut superius continentur. Que juramenta idem Dominus rex in fine dicti instrumenti jussit apponi prout superius continetur presentibus testibus ad
hec ultimo factis et juratis venerabili in Christo patre Hugone divina providencia Valencie episcopo nobili Raimundo de Rivosicco et nobili Olfo de Proxida ac aliis pluribus in ipsa curia existentibus. Que sunt acta diebus et anno predictis. - Examinavit Romeus. - Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie qui predicta concedimus firmamus et juramus. - Sig+num mei Francisci de Prohomine notarii et sigilla tenentis dicti domini regis et auctoritate regia notarii publici per ipsius omnem terram et dominacionem qui predictis omnibus et singulis dum concederentur fierent et jurarentur una cum prenominatis testibus presens fui et hec in publicam formam redigens scribi feci et clausi cum literis rasis et emendatis.

xcviii-legajo-cartas-reales-88-3-mayo-1355

23 DE MAYO.

23 DE MAYO.

Se ocuparon de otros asuntos de la Generalidad, como se ve por el primer documento que sigue; se dio cuenta de unas cartas que se habían recibido, entre ellas, dos de la Señora Reina y dos de los embajadores; se expidieron otras varias, y se mandó escribir a Geraldo Guardiola, enviándole unas instrucciones.

Per quant en dies passats per los senyors diputats e lur consell fou deliberat que fos tallat e boscat lenyam per vint e quatre galees e axi es stat deduit en efecte e del dit lenyam ne es stat boscat e tallat una gran part e força la major en terres e possessions cultivades e sembrades en les quals ha splets ques perdrien si la fusta o lenyam que hi es tallat prestament non exia e sen trahia. E per que los daqui es lo dit lenyam fan gran clamor demanant la paga del dit lenyam per ço per los dits diputats e consell es deliberat per obviar a tots los dits dans que lo lenyam tallat e boscat axi en les terres e possessions cultivades e en que ha splets com la qui es en bosch o erms sia pagada per lo dreçaner del General e de les peccunies del dit General a noticia de algunes persones en semblants coses expertes qui juren en poder del dits diputats be e leyalment aconsellar en les dites coses. E axi mateix es deliberat pes certs respectes havents sguarts al honor e util del dit General que lo lenyam qui es tallat e boscat en les possessions e terres cultivades e en que ha splets sia alleujat e enginyat e aportat a la dreçana del dit General hon sia be e dilingentment conservat e tot aço sia fet e administrat per lo dit dreçaner ab consell de persones en semblants coses segons es dit expertes. Laltre lenyam qui es tallat en erm o bosch segons es dit romenga al present sens ferhi pus despeses e missions.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Per satisfer a ço que per vostres misatgers nos es stat dit som aci a Martorell venguda e vist que som no be aposentada e encara per altres bones consideracions que havem arbitrat esser en benifici dels afers e haver pus a prop la resposta de vosaltres havem deliberat anar nos aposentar a Sant Cugat ahon sperarem lo avis e resposta de vosaltres de ço que per mossen Çalva vos trametem a dir e scrivim. Afectuosissimament vos pregam e encarregam hi vulleu atendre ab aquella ignata fidelitat bona voluntat e prudencia que de vosaltres ferma e indubitadament speram que nos en quant podem fem mes de poder de venir e lo mes prest que nostra possibilitat baste als desigats repos benavenir e bona conclusio dels afers per nos e per vosaltres desijada. Dada en la vila de Martorell a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.

Als reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverends venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Estantnos per partir la via de San Cugat com scrit vos havem son junts a nos mossen Bernat Çalva e mossen Vilademany los quals e los altres vostres missatgers hoits e vista vostra letra que per lo dit mossen Viladamany nos es donada. Vista la gran voluntat que mostrau de la detenguda de nos aci havem aturat per los motius quens haveu tramesos a dir. Si empero reebem de vosaltres resposta o letra e coneixem per aquella que nostra anada a Sent Cugat no deu esser com no podem pensar que fos danyosa ans profitosa al benefici dels afers partrem sens sperar pus. E certament som stada marevellada de ço que dit es de nostra detenguda aci que entre les altres coses ni la disposicio de nostra persona que sta prou fatigada lo comporta ni lo aposentament que tenim. Dada en Martorell a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet prothonotarius.
Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
A nit vespre partint de aqui yo Vilademany plegui a Molins de Reg ensemps ab mossen Bernat Çalba e a la miga nit lo dit mossen Çalba hague correu per lo qual fonch avisat que la Senyora Reyna havia feta en ferm delliberacio de partir per anar a Sant Cugat e que devia partir reyalment vuy per lo mati. E de continent lo dit mossen Çalba e yo delliberam ensemps partir e som stats aci en Martorell a la punta del sol exit trobants que la dita Senyora era ya presta per cavalcar e de continent nosaltres tots tres ensemps anam a sa posada e sperant que lo dit mossen Çalba hagues primerament parlat ab sa Senyoria en apres nosaltres li parlam e juxta forma de vostra letra e instruccions per mi dit Vilademany ara derrerament portades la suplicam plagues a sa Excellencia aci aturar e no passar pus avant. La dita Senyora apres nos hague hoits nos respos benignament e humana que a sa Senyoria era cosa de molta congoxa que de la voluntat que havia al benifici de aquest negoci e dels treballs e martiris que per aço sostenia se haguessen sospites ne algunes altres sinistres opinions e que la intencio sua per la qual tant volia anar a Sant Cugat no ere sino per quant havia vista la indisposicio de aqueix loch en lo qual era tant mal alleugada que no ere en possibilitat sua poderho gens sostenir signantment per indisposicio de sa persona la qual ya se havia sentida en Çaragoça abans de partir e ara per lo cami era augmentada e en tal grau que li era necessari purgarse de continent. E per ço e per la presta expedicio dels afers desigava e vehia esser necessari mudar de loch qui no fos tant remot de la ciutat e hagues altra disposicio pero per reposar aquests pensaments e sospites ha dit que era contenta aci aturar ab aço que nosaltres vos consultassem queus sera vist se dega fer com aquest loch no sia per sa Senyoria poder hinc (poderhi, poder-hi) aturar. Per ara empero ha dit que aturara si donchs per vosaltres als quals sa Excellencia ha scrit del anar a Sent Cugat no era dellibera juxta la sua intencio de la qual scrit vos ha. Per nosaltres li fonch regraciada humilment sa resposta e per aquella li besam la ma. Apres li explicam com a nosaltres haviem manament de suplicar sa Altesa per donarnos resposta de la deliberacio del Senyor Rey e que fos de sa merce aquella donarnos pus aturava aci a fi que lo temps nos perdes. Sa Senyoria ha en aço respost haver instruccio e manament del Senyor Rey de donar la dita resposta al consell vostre e de la ciutat e que si aço nos dispon altrament convendria a sa Altesa o consultar lo dit Senyor Rey o los dits Consells venir aci o alla hon a vosaltres sera vist ella se puixa aturar. Ab tot quens ha dit que no podia en aço delliberadament respondre per quant volia veure e regoneixer les instruccions de les quals nos recordaba be mas que jaquit aquest cap vos consultassem del altre ço es com delliberava romanir aci fins vosaltres senyors hajau vists los contraris que en aço concorren e que façau vostra delliberacio de la qual com feta la haureu nos scriviu de continent car per aço es fet lo present avis. E tingaus molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. De Martorell a XXIII de maig a les nou hores abans mig jorn any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis mossenyors e nobles los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. Per correu qui parti a dues hores apres mig jorn havem scrit a vostres reverencies apres a les quatre hores som stats apellats per la Majestat de la Senyora Reyna la qual nos ha refermat e de continent parteix per la vila de Martorell e ans dit que de aqui sta per tirar en la vila de Sant Cugat de Vallers (del Vallés) e es li stat respost per nosaltres suplicant la que com fos a Martorell scrivis a vostres reverencies eus consultas de la sua desliberacio e sperar resposta vostra e per sa Majestat nos est stat dit que venia acordada de scriureus del dit loch de Martorell mas nons ha volgut atorgar que sper dita resposta me que com sia en lo prop dit loch ho deliberara pero que la sua intencio es tirar si temps li basta a Sent Cugat e tant no havem fet que hajam puguda traura de aquest proposit no contrestant li hajam fetes moltes rahons tan fundades que en aquesta part devien reposar la sua Excellencia en nostres supplicacions fetes ab una gran pertinencia havent grantment sguard al servey del Senyor Rey e benifici de la cosa publica e encare de sa Majestat e posteritat dels Illustres fills seus perque atteneu en totes les coses attenedores per aquest tan gran negoci e axi mateix que es fahedor per nosaltres missatgers car sempre farem tot lo que per vosaltres senyories sera ordonat e manat e placieus havervoshi molt attentament com aquestes sien coses que tota dilacio deu esser apart posada a fi que lo repos de la cosa publica se seguescha com ara hi vage lo tot en que son compreses totes les parts e apres la sua Excellencia es arribada en la vila de Martorell a les vuyt
hores de nit de continent lavem suplicada vos volgues scriure e sperar vostra resposta en la dita vila hans atorgat scriureus de continent pero no som segurs sper la dita resposta aci no contrestant li hajam dites moltes coses a que sa Senyoria deuria grantment attendre e tant no havem fet quens en haja volgut res atorgar ne mostrar volerhi condecendre ans diu aseguradament e sença falla que dema bon mati partira per anar a San Cugat e aqui sperara vostra resposta perque es necessari que de continent haver rebuda la present trametau correu volant per que sapiam de vostres senyories que ordonau que devem fer car gran necessitat ha. Es veritat que la dita Senyora significa haver gran voluntat en dar conclusio en los capitols e que creu que la cosa hira en manera que nosaltres nos contentarem e havemli respost que sa Senyoria ho deu menejar en manera si vol finar que no sen haja neguna sospita car si aquest fets
rompen duptam se puguen sercir (? resarcir). Tant li havem dit sobre aquesta materia com dir se pogues e seguint vostra letra nons som partits de sa Senyoria. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Martorell a XXII de maig any Mil CCCCLXI. A les nou hores partix lo correu a esser aqui a les dotze hores e ha portar resposta. Nosaltres lo pagarem aci. Desempatxaulo quey sia dema a les sis hores de mati. - Mossenyors. - A vostre ordinacio e manament prests los embaxadors vostres lo prior de Cathalunya e Jaume Ros.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya e consell llur en Barchinona.
Senyors.
Molt reverends nobles e magnifichs. La present sera sol per trametre a vostre reverent senyoria lo present plech de letres rebi a nit passada de Palerm per via de Napols. Crech sien dels vostres honorables embaxadors tramesos en Sicilia lo qual vos tramet per bon respecte sots letres del honorable En Johan Stela al qual vostre reverent senyoria fara pagar lo port que son sis florins dor com en la coberta vostre reverent senyoria veura. E axi men han scrit de Palerm per comissio dels sobredits vostres honorables mossenyors. E altres coses ab la present nom occorren de scriure ne avisar a vostres reverents senyories sino com en aquesta cort se parla molt en lahor de vostres virtuoses pratiques e maneres tengudes en deliurar lo lllustrissimo Princep e primogenit Darago. A qual a nostre Senyor Deu sia plasent donarli longa vida el leix ben governar e regir aqueix Principat de Cathalunya amen. De Roma a XXVII de abril Mil CCCCLXI. - De vostres reverents senyories. - Humil servidor Nicholau Crexells. (Creixell, Creixells)

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vuy data de la present mes stada liurada per lo honorable micer Stopinya una letra vostra closa dreçada al honorable En Johan Ferrer receptor del General de les entrades e exides del General de Cathalunya en efecte contenent-donas sou lo dit receptor En Ferrando de Bolea scuder de Çaragoça per VIII rocins los quals se diria tenir aci pera hun mes començant lo primer del present mes en cert orde e forma en dita vostra letra contengut. E ab tot yo haje ves mi certa peccunia la qual ma jaquida lo dit receptor nom so volgut plenir en exequir vostra letra per quant no ere dirigida a mi sens primer consultar vostres magnificencies. Per que molt reverends e magnifichs senyors manatsme en ço lo queus sera present deja fer car de continent sera Deus volent deduhint a degut efecte. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio. De Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverents e magnifichs mossenyors los diputats del Principat del General de Cathalunya residents en Barchinona. (los diputats del General del Principat)
Molt reverents magnifichs senyors. Vuy data de la present los honorables micer Johan Daltavit doctor en leys canonge e oficial del senyor bisbe de Leyda e Steve Doso loctinent de cort e veguer en la ciutat e vegaria de Leyda per lo Senyor Rey han prestat ço es lo dit oficial jurament e lo dit loctinent de cort sagrament e homenatge de exequir totes requestes que per part de diputats de Cathalunya fetes li seran tot consell e consulta remotes fahents ne les presents letres certificatories a vostres reverencies les quals ordenen de mi lo quels seria plasent. De Leyda a XV de maig any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia senyors. Nosaltres scrivim larch als nostres sindichs sobra aquesta gent del exercit que es aci conferesquen ab vostres reverencies e magnificencies perque sian assoldadats per altra messada com ara en les messes molta gent strangere vingue a la present ciutat per causa de dites. E axi per guardar la orta que es lo principal membre de aquesta ciutat e per ço et altres es molt necessari dita gent sia asoltadada per altra messada segons per dits sindichs vostres reverencies e magnificencies seran a ple informades. E axi placieus darlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra sera explicat a vostres reverencies e magnificencies de les quals la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda. De Leyda a XVI de maig lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant lo honorable En Johan Ferrer va aqui e es a ple informat de tots los afers del exercit e disposicio de aquell com despuys quel exercit es stat per vosaltres a mi acomanat quant hi fet he fet a consell e mija del dit Johan Ferrer nom cur scriureus particularment com no menys a bocha vostres reverencies e magnificencies puxen plenissimament per lo dit Johan Ferrer esser informades com per la present lo qual vos prech vullau graciosament hoir en tot ço e quant vos dira sobre les dites coses e donar plena fe e creença quant farieu a la persona mia. Per una vostra letra so avisat del voler vostra e provisio que feta haveu sobre la bandera de Sant Jordi la qual voleu que sia acomanada En Bonet de Tortosa e satisfent al voler e delliberacio vostra de aquell es stat provehit. E com per alguns sguarts singularment per lo bon recapte que fins aci Nuch de Copons ha donat a les coses per mi a ells acomanades e ara servir en aquelles no desista sens alguna bestreta e emprestança per vosaltres a ell feta vos haure a singular pler ultra quem semble lo degut axi per lo que dit es com encara quem tinch par dit haureu haver rocins nous que entre los que de nou haureu a conduhir vos placia donar al dit Copons aquells tres rocins ab los quals mossen Foxa servia qui es absent. Per multiplicades letres vos he scrit infestat per los de Fraga vos plagues deliberar sobre la satisfaccio a ells fahedora dels dans per los del exercit donats e fins aci de res de tot aço no haja aguda resposta per que continuament me infesten. Ultra la gelosia que tinch de la honor de vosaltres vos haure a singular gracia per lo dit Johan Ferrer haja vostra resposta e delliberacio pregantvos quant puch que quant pus prest poreu lo dit Johan Ferrer me remetau com sens mal dir de algun altre aquell sol haja tant mester com algun de ma companyia. E si de mi voleu res ordenar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest ell que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends egregis nobles magnifics mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. De vostres reverencies e senyories havem rebuda una letra feta a XXI de maig ensemps ab dues letres dreçades a la Majestat de la Senyora Reyna e de continent anam a la dita Senyora e li donam dues letres e li explicam lo que en dita vostra letra es contengut per la dita Senyora no son stades dites moltes coses e per nosaltres molt replicat e per sa Senyoria axi mateix en tant que mostrada enament a durar entorn IIII hores e la fi no havem pogut pus traure de sa Majestat sino que vol partir de continent per anar jaura a Martorell e aqui consultara vostres reverencies nobleses e magnificencies no matentnos gens en ferm que dega aturar aqui a Martorell tant com lavem suplicada e per tan estam ben duptosos ja que volra fer sa Senyoria com haja gran voluntat en entrar en aqueixa ciutat a dit a nosaltres que havem a sa Majestat al dit loch de Martorell e per ço com en dita vostra letra es
contengut que asistiam continuament ab la sua Excellencia fins per vostres reverencies nobleses e magnificencies sia altrament deliberat per que. Placieus de continent scriure que enteneu sia fahedor per nosaltres esser com dit es la sua intencio stivar en aquexa ciutat com sa Majestat nos ha dit no una vegada mes moltes que explicar lo manament e poder que ha de la Majestat del Senyor Rey a tot lo consell del consistori axi de la casa de la Diputacio com de la ciutat aço diu a fer dins la ciutat o fora la ciutat e que en res noy pot toquar pero si les vostres reverencies o magnificencies volen venir a Martorell o a San Cugat ho Valldonzella ho alla hont volreu fora la ciutat venint abdosos los dits collegis la sua Excellencia los explicara lo que ha portat de la Majestat del Senyor
Rey la qual es tal que la sua Excellencia creu es repos e tranquillitat de la cosa publica e que les coses son tals que no poden haver ruptura per que placia a vostres reverencies stretament veura ques fahedor. E tingaus mossenyors la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. De Piera a XXII de maig a II hores passat mig jorn. Any Mil CCCCLXI. - E de continent partim ab sa Magestat e encara no som dinats. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e nobleses e magnificencies prests los vostres missatgers. - Lo prior de Cathalunya. Jaume Ros.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Una letra ir scrita en Martorell de vostra gran Excellencia havem rebuda ab la qual es vist vostra Senyoria ha deliberat anar aposentar en San Cugat la qual cosa Senyora molt alta porta a nosaltres molta conturbacio per quant attesa la disposicio del temps es vist tal delliberacio poria portar inconvenient irreparable. Per tant Senyora molt Excellent continuants les suplicacions per aquesta raho a vostra Senyoria fetes humilment suplicam aquella sia merce sua vulla condecendre a aquelles e al consell del Principat e de aquesta ciutat qui son queus placia aturar en Martorell com sia molt necessari per benifici dels negocis altrament Senyora constituhiu a nosaltres en tanta congoixa que nos pot major pensar. E per ço per nostra excusacio e descarrech fem la present suplicants
altra e altra vegades humilment vostra gran Senyoria vulla nostres supplicacions exaudir e fahent se axi succehira a laor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa repos e benifici dels fets. E sia de vostra gran Senyoria la Sancta Trinitat proteccio e guarda. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII del mes de maig any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls et cetera. - Los diputats e consell et cetera. - Dirigitur domine Regine.

Als reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres havem rebudes una feta a Piera altra en Martorell. E axi mateix ne havem rebuda una de la Senyora Reyna feta en Martorell en la qual nos scriu la sua Majestat ha delliberat venirsen a San Cugat. Nosaltres responem a la sua Senyoria segons veureu en la copia de la letra queus enviam dins la present. Per queus pregam e encarregam molt stretament que humilment e ab gran instancia supliqueu la dita Senyora li placia condecendre a nostres supplicacions e de aquesta ciutat segons en nostra letra scrivim. A les altres coses vos respondrem prestament que ara no podem ab la present per altres occupacions. E sia reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona ab cuyta a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables tots e sengles diputats locals en lo dit Principat constituits al qual o als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs afers tocants la questio qui es entre los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença e los dits pagesos enviem lo honorable micer Garau Gordiola doctor en leys exhibidor de la present vos pregam e encarregam e manam molt stretament que en totes les coses que per raho dels dits afers lo dit micer Garau vos haura obs lo endresseu ajudeu e hajau per recomanat tractantlo favorablament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Instruccions fetes a micer Guerau Guardiola doctor en leys sobre les coses que ha a dir e tractar ab los senyors dels pagesos vulgarment appellats de remença.
Primo donara les letres de creença ab saluts de part dels molt reverend e honorables diputats explicara la creença segons devall se conte.
E axi dira als dits senyors tant en comu com en particular segons la opportunitat millor com donara com als dits mossenyors diputats e a lur consell per la disceptacio e diferencia entre los senyors e los homens de remença deures levar e la concordia entre ells portar gran laor de Deu Omnipotent e gran servey de la Majestat del Senyor Rey be repos honor e utilitat de la republica del dit Principat. E lo contrari poria reportar grans perturbacions perills dans e inconvenients. E per tant los dits diputats e consell se son volguts per tanta necessitat et util interposar ab tota vigilancia cura e sollicitut e ja los del dit consell e altres senyors qui son presents com es lo senyor archebisbe e lo senyor comte de Prades e altres qui comprenen la major e mes sana part del dit Principat son contents dar loch a la dita concordia e avinença. Mas per tant com lo negoci concerneig tots los senyors poblats en lo dit Principat e encara en los comdats de Rossello e de Cerdanya e es molt decent e necessari totalment la materia sia ab tots concordada havent los dits diputats e consell sumament a cor que no resta particula alguna en diferencia. Per tant han trames lo dit micer Guardiola a ells ço es als dits senyors pregant e exhortantlos per orgue seu quant podem que per quant son poblats en lo dit Principat e son notables e singulars membres en aquell e ben zelants lo honor repos e utilitat en la republica de aquell los placia conformantse ab los dits diputats e consell qui son representants tot lo dit Principat en virtut de la comissio a ells feta per la cort remetre e cometre als dits mossenyors diputats e a lur consell quant concernira o concernir pora a lur interes ab amplissima facultat e potestat de poder tractar pactar transigir concordar e finar totes les dites diferencies qui sien entre los dits senyors e los dits homens de remença ab tots incidents e dependents ab tanta libera potestat e facultat com haurien los dits senyors si presents e tractants eren e ab totes clausules ampliatives e mes favorables al dit poder. E que sia licit e facultat als dits diputats e consell apres ferne remissio a alguns del dit consell per ço com seria cosa dificil que tot lo dit consell pogues tractar la dita faena dientlos que per ço de continent vinguen personalment o per llurs procuradors havent suficient poder en la ciutat de Barchinona per fermar e dar lo dit poder e aço
sens dilacio alguna car la dilacio poria reportar grans dans e perills e si volran alli fermar e dar lo dit poder per scusar lo venir o lo trametre que ho façen en poder de aquell notari quel diputat local de la ciutat vila o loch li administrara o en absencia sua de aquell que elegira lo dit micer Guardiola.
La forma de haver los dits senyors sera aquesta que per mossenyors los diputats son ya trameses crides qui seran fetes en los caps de les vegueries convocant los senyors que per la dita raho convenguen los jorns e en los lochs davall scrits. E per ço donen per forma e instruccio nl dit micer Guardiola que a dos del mes de juny primerament sia a Gerona car a la dita jornada son los dits Senyors convocats e aqui fara lo dit acte. A cinch del dit mes sera a Perpinya e fara lo dit acte a vuyt sera a Puigcerda a onze a la Vall de Ribes a XIII a Campredon a XV a Sant Johan Çes Abadesses a XVII a Ripoll a XX a la ciutat de Vich a XXIII a la ciutat a XXVI a Berga (e no en altra part).
Mes de aqui sen tornara a Barchinona e faces record e diga com ja aci los homens de remença han tramesos sindichs ab poder per tractar de la dita faena e leixara en carrech als diputats locals quant partira que si alguns venien apres sa partida quels dits diputats los manifesten les dites coses e faça rebre lurs fermes si fermar volran en la forma quel dit micer Guardiola los leixara.
Donantli per forma e instruccio que no vaja cercar singular algu fora les ciutats viles e lochs que li son assignats nels convoch en altra manera que es dalt dit pero leixen a ell facultat que si li parra en lo bisbat de Gerona vage a alguns senyors singularment per la dita raho que ho puxa fer.
Datta Barchinone die vicesima tercia mensis madii anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat. V.t Jacobus Taranou.
- V.t Gregorius Molgosa.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Rebuda havem de vostra gran Excellencia una ultima letra vuy scrita en Martorell avisantnos com hoits los motius per part de aquest Principat a vostra Altesa explicats per los embaxadors de aquell e per mossen Barnat Çalba havia delliberat aturar en aqueixa vila fins hagues nostra resposta la qual Senyora molt clement creem haureu reebuda vuy entre una hora o dos hores apres mig jorn ab la qual molt humilment per benifici dels negocis havem suplicada sia merce sua vulla reposarse aqui en Martorell com del venir a Sant Cugat se sperassen inconvenients irreparables encara clementissima Senyora perseverants en nostres supplicacions continuament suplicam vostra gran Excellencia al bon comport prenga la aturada aqui com jatsia lo aleujament no sia qual a vostra gran Senyoria pertany. Empero havem ferma sperança que dada conclusio e compliment a les coses apuntades e a vostra Senyoria donades en Vilafrancha la posada prestament se conmutara en molta contentacio de vostra gran Senyoria. Suplicam adonchs humilment aquella de continent vulla entrar en la materia e expedir aquella segons per tots es sumament desijat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Per vostra derrera letra vuy scrita som avisats dels rahonaments per vosaltres e mossen Çalba haguts ab la Senyora Reyna sobre la venguda a Sant Cugat e com la sua Senyoria havia deliberat sperar nostra resposta la qual vos havem tramesa e creem haureu reebuda vuy entre una e dues hores apres mig jorn. Apres havem reebuda altra letra de la sua Excellencia a la qual responem segons veureu en la copia interclusa dins la present. Pregamvos per ço e encarregam que fahent vostre ofici com be e loablament haveu acustumat soliciteu la dita Senyora Reyna sia merce sua vulle prestament e sens dilacio dar compliment a les coses apuntades e a sa Senyoria liurades en Vilafrancha e no passar daqui en ça per gran servici de la Majestat del Senyor Rey e sua repos e benefici dels negocis. E siau sollicits de avisarnos de tot lo succes continuament. Dada en Barchinona a XXIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio et cetera a vostra honor prests.

Ocupáronse en la misma sesión de la respuesta que debía darse a la cédula del Papa, entregada a los señores Diputados por el obispo de Elna, relativamente al subsidio; y acordada dicha contestación, nombróse, para llevarla a este prelado, al noble don Arnaldo Guillermo de Cervelló y Juan Lull. El contenido de este documento, que se repite luego más ampliado, sigue a continuación.

Las necessitats qui occorren en les parts de levant son stades deduides de paraula per lo reverend bisde (bisbe) de Elna en nom e part de la Santitat de nostre senyor lo Papa e son asats deduides en certes copies de bulles de mon senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e lur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera feta.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se hajen armar de la gent axi de cap com de rem qui a aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey Darago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostre senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en totes coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les XX deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadors a carrech de la prefata Santitat e sues peccunies daquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros del regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sian compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos solidos per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dubte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguritats necessaries que nos puguen convertir en altres usos e mes que de les pecunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastera le dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat e grates e acceptes a aquell ab llur voluntat.
Item per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en la precedent capitol.
Fuit data et lecta in consilio presens responsio domino Rererendo in Christo patre domino episcopo Elnensi comissario domini nostri Pape die veneris XXII die madii anno a nativitate Domini Millessimo CCCCmo sexagesimo primo.

Religiosissimament e ab honor e reverencia pertinents es stat reebut lo reverend senyor bisbe Delna nunciu del Sant Pare per los diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya e ab molta attencio es stat oyt tot ço que defussament e prolixa ha plagut a la reverent paternitat del senyor bisbe explicar en lo consistori dels dits diputats e consell la qual explicacio e peticions per vos dit senyor bisbe als dits diputats e consell en memorial en scrits es stat donat del tenor seguent.
Les necessitats que occorren en les parts de levant son stades deduhides de paraula per lo reverend bisbe Delna en nom e part de la Santitat de nostro Senyor lo Papa e son assats deduides en cartes copies de bulles de nostro Senyor lo mestre de Rodes e altres scriptures per lo dit bisbe liurades als molt reverend e honorables diputats del General de Cathalunya e llur consell lo jorn de sa proposicio de les quals sis volra major specificacio e declaracio sera fet.
E com per causa de les dites necessitats e congoixes la Santitat de nostro Senyor lo Papa haja deliberat de armar XXX galeres e dues naus en la forma seguent ço es deu galeres en diverses parts de Italia e altres lochs e deu de mossen Bernat de Vilamari ab les quals la dita Santitat ha conduhit lo dit mossen Vilamari per capita e les dites galeres se han armar de la gent axi de cap com de rem qui aquelles fallen e mes deu altres galeres en la Senyoria del Senyor Rey de Arago.
Demana lo dit bisbe en nom e per part de la dita Santitat que sia donat permis e facultat de armar les dites deu galeres de mossen Vilamari e altres qualsevol galeres e naus pagadores de peccunies de la Santitat de nostro Senyor lo Papa axi de gent fustes armes vitualles e altres coses necessaries ab tota plena saguritat e segons en tales coses es acostumat.
Item demana la prefata Santitat e lo dit bisbe en son nom que com en les dites deu galeres armadores en aquest Principat ultra les vint deu de mossen Vilamari e deu de Italia e altres lochs spatxadores a carrech de la prefata Santitat e sens peccunies de aquest Principat com en lo armament de les dites deu galeres vulla la prefata Santitat que sia contribuit per los cleros dels regnes occiduus del Senyor Rey Darago que los cleros de aquest Principat sien compellits e per los dits diputats e consell sia donat tot loch e favor e ajuda a llur compulsio fins en quantitat de dos sous per liura segons la general imposicio de decima feta per la sua Santitat en la general congregacio per sa Santitat feta als feels christians en la ciutat de Mantua.
Item ofer lo dit bisbe en lo dit nom que si per algun era mes dupte que les peccunies procehidores de aquesta tal decima nos poguessen convertir en altres usos que si lo clero volra sera contenta la prefata Santitat que per los comissaris de la dita decima seran deputades persones ab totes les seguretats necessaries que nos puguen convertir en altres usos. E mes que de les peccunies procehidores del Principat seran armades galeres quant bastara la dita decima del Principat e per los comissaris seran donades a persones del dit Principat grates e acceptes a aquell e ab llur voluntat.
Item que per los dits mossenyors de diputats sia donat tot loch e permis a prehicacions de la dita necessitat imposicio de bacins per als qui voluntariament hi volran donar publicacio de indulgencies e altres qualsevol direccio del dit negoci e que de les peccunies sia fet com es contengut en lo precedent capitol.
Les quals coses totes diligentment examinades e recensides han a gran molestia e congoixa los dits diputats e consell no tenir ultra disposicio en lo dit Principat de la que huy tenen per poder annuir e loch donar a les coses per lo dit senyor bisbe demanades com sia publich e notori lo stament del dit Principat en quantes congoixes o molestia stiga constituhit per causa de les dites diferencies suscitades entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustrissim Primogenit ne axi poch son de la memoria abrases les grans tribulacions diminuicions del servey divinal destruccions desglesies alienacions de coses ecclesiastiques en profans usos cessacions do hospitalitats empenyoraments de coses dedicades a servici de sagraments tapidacio e refredament de la religio e fe christiana e altres innumerables detriments perniciosos subseguits en los dies prop passats en lo dit Principat de Cathalunya per obra e exequcio de alguns prelats e altres nuncius e comissaris apostolichs los quals afermants procehir ab nom auctoritat e comissio dels Sants Pares e de la Sede Apostolica han exhigits e trets del dit Principat sots diversos colors e occasions e en diverses maneres de exaccions pus e ultra de dos milions dor en molt poch temps les quals exaccions excessives e inmoderades donaren poch temps ha causa e perill de gran inconvenient e conmocio en la present ciutat de Barchinona e han grandissimament depauperat e evaccuat lo dit Principat e portat la cosa publica de aquell en perill de gran extermini e no sens causa com no sia provincia en christians qui tanta evacuacio de or tollerar hagues poguda car la moneda es la anima e sustancia de cascuna provincia. E es se seguit per les dites exaccions en lo dit Principat ultra la grandissima depauperacio dels laychs que lo servey divinal al qual pus religiosament e ab mes observança que en nenguna altra part celebrar se solia es grandissimament diminuit ço es ab gran dolor es recitat innumerables sglesies parrochials son stades de llurs rectors derelictes e desemparades son morts molts christians per ço sens confessio e altres sagraments molts clergues son stats forçats vendre los breviaris e leixar sos oficis les creus calzes joyels e altres ornaments de les sglesies empenyorades a usura en poder de jueus les proprietas dels beneficis alienades e les coses de la yglesia esser fetes tributaries per vendes de censals ha cessat la celebracio de misses ordinaries e rogacio de almoynes observacio de hospitalitat en monastirs recepcio de religioses e moltes altres coses del servey divinal han cessades e son pervenguts en lo dit Principat diversos nuncius e prehicadors apostolichs los quals per part del Sant Pare denunciaven e prehicaven croada ab moltes indulgencies incitaven la gent a devocio e anar en la dita croada afermaven construhirse gran armada en la ciutat de Barchinona e en altres parts per anar contra los turchs a les quals coses los poblats en lo dit Principat donants fe e creença axi ecclesiastichs com laychs no solament se feu exaccio en les decimes dels ecclesiastichs mes encara dels laychs inumerables quantitats armes e altres coses foren extortes e quant cuydaren metres en la armada per anar contra lo Turch e exequutar llur sant e devot proposit no trobaren una petita stimba qui prompta stigues per anar en la dita exequucio de la dita croada e encara molts ardents de gran devocio ab propries fustes se sforsaren de anar guanyar les indulgencies qui prehicades los eren stades e com no trobassen exercit negu per part del Papa jatsia tant fos stat prehicat foren molts dells morts per lo turch e altres captivats e altres en algunes galeres trameses per lo Papa segons se dehia fortament presos e detenguts en tant que envides nes retornat algu per lurs fortunes recitar les quals coses no ab poch dolor havens a memoria los poblats en lo dit Principat trobantse axi en fe de prehicacio apostolica decebuts daquiavant en les paraules de semblants nuncius poch credit dona han constituit volent mes en les obres sperimentar que ab paraules recaure en semblants decepcions. Vist mes avant la dilaniacio quis fa de les coses ecclesiastiques e diminucio del servey divinal per causa de les exaccions sobredites tant frequentada en lo dit Principat stan aturats los poblats en aquell almoynes e caritatives leixes instituir e donar a les sglesies vehent la diminucio del servey divinal vehent la cessacio dels sacrificis e veent (se lee vcent) aquelles rendes que llurs predecessors han jaquides e dotades les sglesies per augment del servey divinal per imolacio de sacrificis e per remey de llurs animes convertirse en altres usos indignes e indeguts car no es ignot en quins usos ses convertida la moneda exigida en dues decimes en aquest Principat pagada sotz color de la croada e per les indulgencies e prehicacions fetes los quals actes fets en nom de Apostolich han portats los poblats en lo dit Principat en tepidacio e fredor de devocio e credit que es cosa de grandissima dolor. Les quals coses son asatz notories a vos dit reverent senyor bisbe Delna quius afermau nunciu apostolich. Et si per vostra reverend paternitat lo Sant Pare fos veridicament informat se ha per cert no volguera ajustar inconvenients a inconvenients ne donar loch a fer altres exaccions en lo dit Principat ja tant exigit e novament afligit per les altres causes publiques e notories. E jatsia se crega prou necessitat esser en lo levant a la religio christiana pero no comperteix la defencio solament al dit Principat lo qual ja ha tant fet e tant exbursat (ex+bursa: bossa : bolsa) per defensio de la fe christiana e per defensio del regne de Cipre (Chipre, Xipre) que si cascuna part de christians fahia la meytat seria suficient no solament a defendres del turch mes encara prostrarlo del tot e ultra aço ab les peccunies del dit Principat exides ses recuperada la marcha *Ancouicana e restituida a la sglesia romana e liberada la cambra apostolica de les obligacions en que tenguda era. E encara dura la exaccio per dita liberacio e jatsia tant haja fet aquest Principat en honor e utilitat de la sglesia romana e defensio de la fe christiana veuse per experiencia la devocio e facilitat de aquest poble tant prompte en ben obrar quant poden esser causa de gran llur dempnatge e axi com veuriau esser mes amats comportats e lunyats de afliccio los comissaris de la Sede apostolica donen orde frequentar en ells les exaccions sens utilitat fer a la dita religio christiana. E deuria esser considerat cosa no rahonable destruhirse la sglesia en lo dit Principat e no construirne en neguna altra part ne justifica a vos dit senyor bisbe la oferta feta de diputar persones qui convertissen la decima en armada car qualsevol fossen les persones pus per vos o altres comissaris fossen deputades no poria esser a voler dels comissaris deputants no faessen. E seria facil Ies peccunies faessen lo cami de les altres ne se ignora ja quins tractats son fets per vostra paternitat de patronies de galeres e altres coses si la decima se exigia e axi poch se ignora molt pus ampla oferta esser feta per lo Sant Pare en Mantua qui volia consentia quatre persones en quascuna provincia receptores esser de la peccunia de la decima una per la sua Santitat deputadora altra per lo senyor temporal de aquella provincia altra per los ecclesiastichs altra per laychs e qual conjectura donchs se poch haver restrenyer vostra reverend paternitat ço que per lo Sant Pare pus amplament es stat ofert e en totes les causes sobre scrites no stiguessen axi com stan en veritat e son notories a vostra reverend paternitat stant la occurrencia del temps en lo dit Principat en lo qual se ha gran necessitat de gens (gents; gentes; chen) peccunies armes o vittualles es gran admiracio vostre reverend paternitat sollicitar les coses demanades e creuen aquelles no procehir de mente e recta intencio del Sant Pare lo qual ha recta e santa intencio e no vol afligir los posats en afliccions ne vol destrohir aquesta part de sglesia latina per no conquistarne de grega ni de altra. E ja segons la explicacio feta per vostra reverend paternitat en lo consell nostre Sant Pare ha per ben scusats lo reyalme de Napols los alamanys e altres qui vehins son als turchs e aço per causa de les coses que entre ells occorren molt major raho es haja per scusats al dit Principat qui tant haja fet per la religio christiana e per la Sede Apostolica e son oxmanits e evacuats e occorren en lo dit Principat qui pus luny sta constituit tant grans o majors causes qui dignament los reten scusats. No resmenys empero encara que totalment en les coses per vostre reverend paternitat demanades per les causes de que dites permissio alguna o loch donar nos degues pero a la primera peticio sobre la armada fahedora de diners daltra part encara que lo dit Principat haja moltes necessitats seran contents los dits diputats e consell per reverencia del Sant Pare e per la fervent devocio que han en la defensio de la religio christiana loch donar esser feta la dita armada puys empero peccunia alguna del dit Principat en aquella no serveix volra empero lo dit Principat raho haver de la seguretat de les persones qui en dita armada iran per evitar a aquelles los inconvenients que ja altres temps han experimentades. Cuant a la solucio de la decima demanada no ha manera ni es possible als dits diputats e consell loch donar ne rahonablament se deu permetre per les causes dessus expresades e encara mes per quant en lo restant de christians no se han tantes decimes exigides com en lo dit Principat. Laltra forma de exaccio per indulgencies e prehicacions molt menys deu esser permesa per honor e reverencia de la Sede Apostolica car indubitadament seria gran opprobi e devissio e mes seria indignar les gens que promoverles a devocio. E per tant los dits diputats e consell donant a vos reverend senyor bisbe Delna la present resposta pregan vostre reverend paternitat per aquella com a justa e pertinent e necessaria a la conservacio del dit Principat placia pendre ab bon comport e contentacio e per nenguna via lo contrari de la dita resposta o pus avant no vullau procehir car serien forçats per repos del dit Principat e evitar scandels en aquell provehiri segons necessari seria lo que no creuen vostra reverend paternitat dotada de molla sapiencia experimentar vulla ne lo Sant Pare esser de voluntat inscitar scandels ne inconvenients ans ha acostumat e es son ofici aquells reposar e entendre ab summa cura en conservacio de la religio christiana la qual mes es conservada en aquesta part inseguint lo proposit e deliberacio dels dits diputats e consell que no seria volentne altres coses experimentar. E jatsia aço sia just degut e pertinent e necessari encara los dits diputats e consell hauran a gran complacencia degudament vulla la vostra reverend paternitat ab lur just e necessari proposit conformarse requirint et cetera.