Mostrando las entradas para la consulta sotsmesos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sotsmesos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto II, Mafomat, Martín Aragón, Martín Sicilia (christianisco)

AÑO DE 1405.
II. 4 de mayo.
Capítulos de paz y alianza ajustados por los reyes don Martín de Aragón y don Martín de Sicilia, padre e hijo, con el rey moro de Granada don Mafomat, hijo del rey Abolageig, en que estipularon el mutuo comercio, la ayuda que debían darse, la devolución de cautivos y otras cosas que resultan de este tratado.

II.
Reg. 2345 (o 2315), fol. 79. 4 de mayo de 1403.

En el nombre de Nuestro Senyor Dios sea a todos manifiesto quantos esta carta veran que nos don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Cerdenya e de Corcega e comte de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya e nos don Martin por aquella mesma gracia rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep et senyor don Martin rey Daragon primogenito et en todos sus regnos et tierras governador general: Considerantes que vos muyt alto princep don Mafomat filio del rey Abolageig filio del rey Abiabdile Abolageig filio del rey Abilhualit Abenatany rey de Granada de Malica de Codeix Dalmaria de Ronda de Basca e de Gibaltar havedes enviado a nos dito rey Daragon por mandadero vuestro Albucacim filio del alcayde de Malica cavallero et consellero vuestro por tractar et fazer que entre nos ditos reyes et los vassallos e subditos nuestros e de cada uno de nos e vos dito rey don Mafomat e los vassallos et subditos vuestros haya buena paz e amistanza: por aquesto querientes pues vos lo queredes haver paz e amistat con vos por tenor de la present carta femos e firmamos paz e amistat con vos dito rey de Granada segund en la forma e manera concordada entre nos e vos en ciertos capitoles del tenor siguient:
- Primerament que entre nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e vos dito rey de Granada e districtuales e sotsmesos de cadauno de nos se faga buena et firme paz e amistanza duradera a beneplacito de nos ditos reyes el qual beneplacito dure tanto e tan luengament entro a que sia revocado por nos ditos reyes qui el dito beneplacito querra revocar al otro rey con letra signada de nuestra mano e con nuestro siello segellada. E la dita intimacion se haya fazer por part de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en la ciudat de Barchinona: e por part de vos dito rey de Granada en la ciudat de Granada con voz de crida publica fazedera en los lugares acostumbrados de cada una de las ditas ciudades (1). — Item que todos e cadaunos mercaderos et otros sotsmesos de nosotros rey Daragon e rey de Sicilia puedan por todo el tiempo de la dita paz et aquella durant entrar et star comprando vendiendo et mercadiando et en otra manera franchament e segura et salva sines contraste o embargo toda vegada que bien visto les sera con todos et cadaunas fustas mercaderias monedas ropas et otras cosas et bienes en et por todos et cadaunos castiellos ciudades villas et lugares et senyoria de vos dito rey de Granada por tierra e por mar e por agua dolz: e daquellos exir et sacarne oro et todas et cadaunas mercaderias cosas e bienes suyos et tornar en la senyoria de cadauno de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia e en aquellas otras partidas ques querran a su francha e libera voluntat. 

(1) El tratado de paz que aquí transcribimos está también continuado a fol. 89 y sig. del mismo registro, pero allí este artículo 1.° se halla redactado en los siguientes términos:
«Primerament que entre nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et vos dito rey de Granada et districtuales et sotsmesos de cada uno de nos se faga buena paz et firme amistança duradera por cinquo anyos primero vinientes contaderos del dia adelant que vos dito rey de Granada havredes feyta et firmada semblant paz et amistança de aquesta. » Por lo demás en todo el contesto del documento no se observa ninguna otra variante digna de notarse, y llevan ambos la misma fecha de 4 de mayo. Parece sin embargo que de ninguno de los dos modos tuvo por entonces lugar el tratado, sino más adelante; pues a fol. 82 y. del propio registro se halla el poder que a 8 de junio del mismo año 1405 dio don Martín al baile de Valencia, para que fuese a firmar por cincho anyos ó á beneplacito las paces con aquel rey, que antes no habian podido firmarse en Barcelona por tal quel dito su missatgero no havia del dito rey de Granada aquella potestat que devia ...

E semblantment puedan fer aquello mismo los subditos de vos dito rey de Granada en e por los castiellos ciudades villas lugares et senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia. - Item que si vos dito rey de Granada demandaredes a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia ayuda ni socorro de gentes que nos siamos tenidos durant la dita paz ayudar por mar a vos dito rey de Granada cuentra vuestros enemigos empero que no sian amigos de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de quatro en cinquo galeras armadas et exerciadas en cadauna de las quales haja XXXta ballesteros e con aquellos complimiento a dozientos vint hombres pagando empero adaquellos vos dito rey de Granada su sueldo complidament a razon de DCCCC doblas doro por cada mes a cadauna galera de tanto tiempo como servira. E assin mismo vos dito rey de Granada siades tenido fer ayuda a nos ditos reyes Daragon e de Sicilia si la demandaremos cuentra enemigos nuestros empero que no sian vuestros amigos de CCCCtos o de Dtos hombres de cavallo pagando adaquellos su sueldo integrament yes a saber al capitan XXXXta doblas doro et a cadaun hombre de cavallo VII doblas por cada mes de tanto tiempo como serviran: entendido et declarado empero que la dita ayuda fagamos nos ditos reyes Daragon e de Sicilia de las ditas galeras nos no haviendolas menester por razon de guerra o de otra necesidat: e vos dito rey de Granada la fagades de los ditos hombres de cavallo no haviendolos menester por guerra o por otra razon necesaria o urgent. - Item que durant la dita paz nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o algunos vassallos o sotsmesos nuestros no fagamos valença o ayuda a algun rey o princep cuentra vos dito rey de Granada en alguna manera. E semblantment vos dito rey de Granada no podades fazer valença o ayuda a algun rey o princep en alguna manera cuentra nos ditos reyes Daragon e de Sicilia.
- Item que todas fustas de cossarios vassallos de nos qui arribaran en las mares puertos o playas de vos dito rey de Granada sian bien acullidas en aquellos e no les sia vedado en alguna manera allí arribar et star antes puedan prenderhi aguas et comprar todas vituallas et otras cosas e sian alli emparados mantenidos et defendidos cuentra todos enemigos nuestros: et aquesto mismo sia servado a los vassallos et sotsmesos de vos dito rey de Granada en las mares puertos et playas de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que algunas fustas maritimas de nos ditos reyes e de nostros vassallos o sotsmesos no dampnifiquen algunas fustas en algunos puertos playas o maritimas de vos dito rey de Granada. E semblantment sia feyto e servado en los puertos playas e maritimas de la senyoria de nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia de las fustas de vos dito rey de Granada e de vasallos vuestros.
- Item que en caso que por encalç de enemigos o por fortuna de tiempo algunas fustas de nos ditos reyes Daragon e rey de Sicilia o de cadauno de nos o de vasallos o sotsmesos nuestros en qualquiere manera ferissen o crebassen en qualquiere playa o puerto o maritima de la senyoria de vos dito rey de Granada sian las ditas fustas con las personas et bienes quey seran salvas et segurament guardades et conservadas et puedan si querran alli vender sus mercaderias e cosas et los de aquella tierra sian tenidos darles toda favor a cobrar aquello que perdido havran por crebamiento de las fustas e los precios de las cosas vendidas e dalli se puedan partir et yr con todo lo suyo salvament et segura, sines pagar algun dreyto por la dita razon, e sines otra vexacion et no res menos puedan alli comprar por precios razonables e levarsen arboles antenas goviernos ancoras velas ruxones et
otras cosas necessarias adaquellas fustas e las mercaderias et otras cosas que bien visto les sera franchas et quitias de todos dreytos. E aquestas mismas cosas sian servadas a las fustas de vos dito rey de Granada et de vassallos et sotsmesos vuestros en las playas puertos e maritimas de la
senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia.
- Item que si enemigos de vos dito rey de Granada havran apresonados et querran vender algunos vassallos vuestros en algunos puertos playas o maritimas de nuestra senyoria que nos o algunos vassallos nuestros no podamos comprar ne fer comprar en alguna manera los ditos cativos robas o mercaderias o cosas algunas de aquellos. E aquesto mismo sia servado en vassallos de nos ditos reyes por vos dito rey de Granada e vassallos vuestros.
- Item que si durant la dita paz se esdevendra que nos o vassallos nuestros conquistemos alguna ciudat castiello villa o lugar o prengamos alguna fusta de rimos o otro de qualquiere nacion de gentes et en aquella preson o conquesta seran trobadas algunas personas de vos dito rey de
Granada o bienes de aquellos que aquellas todas personas et bienes sian et finquen assegurados et sueltos et deliurados et sen puedan hir las personas e seyer levados los bienes en qualquiere lugar salvament et segura. E aquesto mismo sia feyto e servado en las personas de la senyoria de nos ditos reyes Daragon e de Sicilia en caso de semblant conquesta o presion por vos dito rey de Granada.
- Item que por mayor tranquilitat de la dita paz et esquivar toda ocasion de lesion de aquella todos los cativos de la tierra et senyoria de nos ditos reyes Daragon et de Sicilia de qualquiera ley o secta que entro al dia que la dita paz sera firmada con todo acabamiento seran estados presos o encativados por quisquiere en qualsiquiere partidas et en qualquiere manera assin en tiempo de guerra como de paz et sian e esten presos en qualsequiere manera en poder de vos dito rey de Granada sian incontinent et de feyto que demandados seran restituidos et liurados a los amigos de aquellos yes a saber cadauno de los ditos cativos por cient doblas. E los que seran presos en poder
de vassallos de vos dito rey de Granada sian encontinent et de feyto que demandados seran restituhidos et liurados a los amigos de cada uno de los ditos cativos por el precio que costado havran a sus senyores sines toda dilacion cessantes toda frau e ficcion. E aquesto mismo en semblant manera sia feyto e servado per nos ditos reyes Daragon et de Sicilia et nuestros vassallos et sotsmesos en los cativos suyos vassallos de vos dito rey de Granada. E a fueragitar toda frau collusion e calumpnia que fer o seguir se podiessen sobre la manifestacion fazedera de cadauno de los ditos cativos et sobre los verdaderos precios de aquellos sia estreytament provehido por nos ditos reyes e vos dito rey de Granada yes a saber por cadauno en su cierta senyoria que alguno de los ditos cativos en alguna manera directa o indirecta ficta o verdadera manifiesta o escondida
no sia sacado fuera del regno en el qual yes de present ni encara vendido o trasportado por nos ditos reyes Daragon e de Sicilia o vassallos o subditos nuestros ne por vos dito rey de Granada o vassallos o subditos vuestros ad alguna persona dentro o fuera los regnos por tal que firmada la
dita paz sian trobados todos e cadauno dellos ditos cativos en la manera que son de present en poder de aquellos qui los possedescen e tienen.
- Item que si durant la dita paz algunos almogavares o collarados de la senyoria de vos dito rey de Granada entraran en la senyoria de nos ditos reyes e cativaran algunas personas et aquellos sen levaran en Granada o en otro qualquiere lugar de vuestra senyoria que vos dito rey de Granada siades tenido mandar a los vuestros alcaydes de Bera e de Beliz el Mayor e a sus lugares tenientes e a cadauno de ellos que prengan e hayan a su mano e poder aquellos ditos collerados o almogavares e liuren aquellos de continent a muert corporal e restituescan al gobernador Doriola o lugartenient de aquell o a aquellos qui deputados hi seran por el consello de aquella villa realment et de feyto encontinent que requeridos ne seran todos los ditos christianos que sian estados cativados con todos sus bienes e cosas. E semblantment sia feyto e servado por nos ditos
reyes Daragon e de Sicilia en los vassallos de vos dito rey de Granada mandando al dito gobernador nuestro de Oriola o lugartenient de aquell et a los deputaderos a aquesto por el consello de Oriola la punicion de los ditos malfeytores vassallos nuestros e restitución de los cativos e bienes
dellos a los ditos alcaides de Beliz el Mayor e de Bera.
- E por tal que la dita paz segund los capitoles preinsertos valga tenga et haya toda firmeza efficacia e valor por todo el tiempo del dito beneplacito (1) con la present carta nuestra nos ditos reyes en quanto a cadauno de nos sesguarda loamos e firmamos la dita paz segund que desuso se contiene e prometemos en nuestra fe reyal en mano e poder del notario e secretario nuestro dius escripto recibient aquestas cosas por vos et por cualesquiere otros daqui sea o pueda seyer interes que la dita paz e la dita ayuda con todas e cadaunas cosas en los ditos capitoles contenidas tenremos e observaremos tener e observar faremos e no cuentravenremos ne alguno contravenir lexaremos por alguna causa o razon. En testimonio de la qual cosa mandamos seyer feyta la present carta nuestra publica sellada con el siello de la magestat de nos dito rey Daragon e con el siello comun de nos dito rey de Sicilia en pendient e signada de nuestras manos: e no res menos mandamos
seyerne feyta una otra carta semblant de aquesta por tal que nos tengamos la una e vos la otra e es tal la una como la otra en christianisco et en morisco.

(1) Véase la nota puesta al capítulo primero de este tratado, pues se observa aquí la misma variante. El original que se conserva también en este archivo, y está escrito a dos colunas, una en castellano y otra en árabe (Número 292 de la colección de pergaminos del rey don Martín) dice asimismo
por cinco años, y es enteramente tal como se halla registrado a fol. 89.

Feyto fue aquesto en la ciudad de Barchinona a quatro dies del mes de mayo en el anyo de la natividat de Nuestro Senyor MCCCCV (1405) e del regno de nos dito rey Daragon dezeno, e de nos dito rey de Sicilia quatorzeno. - Signo + de don Martin por la gracia de Dios rey Daragon de Valencia de Mallorquas de Serdenya e de Corcega et comta de Barchinona de Rossellon e de Cerdanya qui aquesto otorgamos e firmamos. REX MARTINUS. - Signo de don Martin por aquella misma gracia rey de Sicilia et duch de Athenas e de Neopatria e del dito muyt excellent princep e senyor don Martin rey Daragon primogenito e en todos sus regnos e tierres governador general qui assin mismo aquesto otorgamos. REX MARTINUS. - Testimonios qui fueron presentes a la firma de dito senyor rey Daragon son legregio don Jaime fillo del comte Durgell e don Jaime de Prades e mossen Guerau Alamany de Cervello gobernador de Catalunya conselleros del
senyor rey Daragon. - Testimonios qui fueron presentes a la firma del dito senyor rey de Sicilia son legregio don Jayme de Prades e mossen Johan Ferrandez Deredia e mossen Sancho Roiz de Liori conselleros e camarlenques del dito senyor rey de Sicilia. - Sig + no de mi Johan de Tudela
de los ditos muyt excellentes principes et senyores rey Daragon et rey de Sicilia secretario et por auctoritat reyal notario publico por todas las tierras et senyorias suyas qui de mandamiento de los ditos senyores a las cosas sobreditas present fue et aquellas escrivir fiz con razos et enmendados en la IXa linea do se dize amistad con vos con tenor de la present carta femos et firmamos paz et amistat con vos dito rey de Granada segunt en la forma concordada et en la XVa linea do se dize rey e cerre. - Dominus rex Aragonum et dominus rex Sicilie mandaverunt michi Johanni de Tudela in cujus posse firmarunt.

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 31. Leg. de cartas reales. Núm. 80. 12 dic. 1340.

Núm. 31.
Leg. de cartas reales. Núm. 80. 12 dic. 1340.

Al molt alt et molt poderos princep et senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Serdenya de Corcega et comte de Barchelona Guillem Lull conso dels catalans en Xibilia besant vostras mans et vostres peus me coman en la vostra gracia et merce.
- Senyor a la vostra gran altea sia manifest et sert quel senyor rey de Castella ha donada licencia a XII patrons de naus sotsmesos seus que puxen anar dapnificar los moros et tots sells qui en lurs terres et rechnes vajen nen venguen et fa de ajuda a les naus lo pa et les armes et deu aver lo quart daso que pendran: et donals terme que sien tornats en esta ciutat per tot lo mes dabril mas con sien fora de son rechne els faran so que mills los parega. Veig senyor que serquen et leven pilotz que sapien per tota la Barberia et entro en Suria et en Romania et tornant tro en les vostres mars: perque senyor desta novitat vos certifich per tal que la vostra gran achsellencia hi puxa proveyr per manera quels vostres sotsmesos e tota nostra nacio non puxa rebre dapnatge car en temps passat sic armaren algunes naus per semblant manera per Ies quals les vostres gens agren gran dapnatge que sotz color de dapnificar los moros li han donat antendre que puxen armar la qual cosa los a atorgada: axi que deuen partir dassi dins breus dies et deuen anar per qasquna nau vuytanta persones combatens. Deus guart de lurs mans tots nostros amichs cor poch comte porien fer de so del lur et encara de Ies persones per que james non fos feta mencio.
- Senyor destes paraules o de semblants he sertificat per mes leteres (letres) mon senyor lo rey de Malorques et els vostres jurats de Valencia et els conseles de Barchelona et el lochtanent de Malorques et els jurats per rao que per tots hi sia proveit segons que a lobra se pertany. Senyor ara et per tots temps me coman en la vostra gracia et merse.
Data en Xibilia a XII dies del mes de deembre del any de nostre Senyor MCCC quaranta. - Al molt alt e molt poderos princep e senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago.


lunes, 13 de enero de 2020

Ordinacio, los reys Darago, consegrar, coronaran

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

Nota: PERE TERÇ (según apunta el archivero alucinado Próspero de Bofarull y Mascaró en otro texto anterior, es 3° como conde de Barcelona, Pedro IV o Pere IV como rey de Aragón).

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya e de Corcega e comte de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sollennitat la deu reebre per tal que en reebre tan sollemna dignitat per vanitat o per argull peccat de ingratitut o desconexença encorrer no pusca ans ab gran devocio segons ques cove aquella reeba e axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en figura daço legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levas rey Saul devant tot lo poble informa aquell secretament e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo poble. Perque nos volent que aquestes coses aquells qui apres nos regnaran sapien e aço per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de cor saber lo poder e aministracio a ell per esta dignitat atribuits e comenats e per ço dehia lo propheta a nostre Senyor Deu: Senyor no es exaltat lo meu cor nels meus ulls nos son enargullits ne son anat en grans coses ne en maravelloses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qui va en grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament se enargullex: no resmenys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanitats es avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perque es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura daço legim que quant lo propheta Samuel leva Saul en rey de Israel feu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegi Saul qui era major que null hom del poble del muscle a amunt: empero diu que Saul sera amagat en la sua casa: perques demostre aci de una part gran solemnitat e magnificencia axi en lo ajustament de tot lo poble con en la disposicio de la persona del rey e daltra part gran humilitat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia per los princeps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Deu dix al propheta: Uncte aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e uncte aquell e pres lo corn del oli e uncta aquell en mig dels frares dell. E en aquesta unccio deuen esser presents los sotsmesos de son principat e per ço diu la Sancta Scriptura: Vengueren los barons de Juda e unctaren David per tal que regnas sobre la casa de Juda e altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David e segueixse: e unctaren David en rey sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit es:
E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e uncta Salamo, E per aquesta unccio es quascun rey constituit princep en tota la terra que es dins son principat e per ço es scrit: Unctaras Azael rey sobra Siria e Hieu fill de Namsi unctaras rey sobre Israel e en altre loch: Unctat te rey sobra Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio del poble axi con es escrit de Joas: E faeren aquell rey e unctarenlo e levants las mans dixeren: Viva lo rey: e per aquesta unccio es senyal que Deu ha aquell elegit en rey con scrit es: Unctaren David rey sobre Israel segons la paraula de nostre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de Samuel. E per la demunt dita paraula la qual exi de Deu segons que dit es manan al propheta que unctas rey sobre lo poble de Israel e encara per tal con los princeps terrenals son colones de la Esgleya e son deputats a deffensio daquella no estalviat escampament de sanch de si e de sos sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privilegi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari e lochtinent de Deu en terra segons la paraula que dix Jesuchrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaras sobre la terra sera ligat en los cels e tot ço que solras sobre la terra sera solt en los cels acullits en la companya de la dita sancta unccio a semblança dels dits reys: e jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres empero laveniment de Jesu-Christ son unctats en lo muscle per significar la força el poder qui es en lo principat reyal perque dix lo psalmista: Fet es lo principat sobre lo muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nostra casa es perpetualment dotada: perque ordenam que aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en la ciutat de Ceragoça segons que en lo privilegi del papa Innocent terç de bona memoria lo qual als nostres predecessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant als nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel dels dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal ço es de la corona la qual quant princeps terrenals reeben senyoria sobrel poble demonstra e daço havem figura con ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa sobre aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha començament ne fi per tal com es radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida voluntat de fer bones obres e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justicia: per ço daquesta tractar nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unccio corona en lur començament de regiment portaren. E daço havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: E David pres la corona de Melchon del cap daquell e troba en aquella lo pes de un besant dor e pedres precioses e feune corona a si mateix: la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual es significada per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap daquell corona de pedra preciosa: la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: Dara al cap teu creximent de gracies e la corona alta te guardara. Deu encara importar en lo rey gran temor de Deu con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriacio e alegria e corona de exultacio. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques lig: En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria e garlanda de exultacio al remanentç del poble seu. On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents cinquanta tres. - Emperamor daço ordonam que en la setmana ans de la festa quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota manera dels demunt dits: e la nit pus prop de aquella que deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo mati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e la nit la qual deura vetlar se acostara façes adobar de sos cabells pintenant aquells e per les maneres acustumades despullse les vestedures que lavores vistra e vestes la camisa e bragues noves e braguer blanch ab civella dargent e ab trabugueres de seda blancha a significança que daqui avant viva en castedat e sobre aço vestes gonella vermella de scarlata be estant al cors e no sia massa longa per tal que no cobra les partides be estants ne tant curta que a desonestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una vestedura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells de arminis: e apres daço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates: e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets: e axi vestit e afaytat con dit havem isque de sa cambra e mostres en una sala als seus nobles barons e cavallers e altres gents qui aqui seran. E con haura aqui stat un poch encontinent man e faça cavalcar ses gents e ell cavalch en un cavall blanch e no port sparons: e quant lo rey sera cavalcat faça portar la sua spaa devant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui portara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun costat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a son senyal ab lelm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els esparons e aquell qui portara les armes no vage algun altre cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfeccio lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demunt dita e ordenada vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e altres sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu descavalch e vagessen dretament a laltar major per aquell orde mateix que sera vengut cavalcant e quant sera apres de laltar ajonollse e diga aquesta oracio.

Oracio.

Senyor Deu a tu ha plagut mi indigne per rey e regidor daquest poble elegir la qual cosa te graesch molt: e con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua gracia e ajuda per ço te clam merce que en aquesta dignitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona per les quals jo aconseguesca la gloria tua en la mia fin.

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al altar a la part on es acustumat de dir la epistola e apres lo estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontinent aço fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acustumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si mateix e facen dar a tots los altres qui aqui seran: e los confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin per altre infant pus jove quel e en cas que non hi hage per un noble scuder. E en totes maneres si fer se pot lo rey vetle tota la nit e sino ho pot fer siali apparallat un lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell mateix cinyida e los esparons calçats: mas lo estandart e lelm e lescut hi sien portats e posats sobra laltar en tot cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per altra raho sino perque deu reebre lorde de cavalleria novellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una stona monstrantse a ses gents e quant dia clar sera lo matropolita o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa e con seran vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures axi que romangue en la dita gonella de scarlata la qual haja lo cabeç fes devant et detras ab botons e aquestes vestadures sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primerament una camisa de lenç nova e sia ampla e longa a manera de camisa romana ab lo cabeç fes devant e detras ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella blancha de drap de seda feta a manera de camis e haja los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera darmes e sobre tot aço port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e laltra detras e ajunyense a la part dreta axi con la acustumen de portar los diaches con son vestits per dir lavengeli e en lo braç esquerra port un maniple la qual stola e maniple sien cuberts de fil dor e de perles e de pedres preciosas e sienli calçades les cendalies de drap de seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquelles sienli calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil dor e apres tot aço siali vestida una dalmatica de vellut vermell e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab managues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses obratges dor e sembrada de perles e de pedres precioses: e quant tot aço sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquests lo matropolita revestits axi con es acustumat quant fan professo e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffalliment dells dos nobles cavallers dels quals la un port lo ceptre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque altre infant e en deffalliment daquell altra noble cavaller lo qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom: e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat con dit es demunt: e en aquesta manera deuen anar tro a laltar e con los prelats seran apres laltar deuen fer un cor o plaça dells mateys entorn devant laltar e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça: e los demunt dits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom con seran prop laltar posen la dita corona ceptre e pom sobre laltar e aço fet isquense del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aqui fich los jonolls e los colzes en guisa que sia postrat en terra e diga la oracio demunt dita e lavores los prelats demunt dits començen a dir la letenia en la forma seguent.

Latenia.

Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Pater de çelis Deus: miserere nobis.
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis.
Spiritus Sancte Deus: miserere nobis.
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis.
Sancta Maria: ora pro nobis.
Sancta Dei genitrix: ora.
Sancte Michael: ora.
Sancte Raphael: ora.
Sancte Gabriel: ora.
Omnes sancti Angeli et Archangeli: orate pro nobis.
Omnes sancti Beatorum Spirituum ordines: orate.
Sancte Johannes Babtista: ora.
Omnes sancti Patriarche et Profete: orate pro nobis.
Sancte Petre: ora.
Sancte Paule: ora.
Sancte Andrea: ora.
Omnes sancti Apostoli et Evangeliste: orate pro nobis.
Omnes sancti discipuli Domini: orate.
Omnes sancti Innocentes: orate.
Sancte Stephane: ora.
Sancte Saturnine: ora.
Sancte Line: ora.
Sancte Vincenti: ora.
Omnes sancti Martires: orate.
Sancte Silvester: ora.
Sancte Gregori: ora.
Sancte Leo: ora.
Sancte Valeri: ora.
Omnes sancti Pontifices et Confessores: orate pro nobis.
Omnes sancti Doctores: orate.
Sancte Paule: ora.
Sancte Anthoni: ora.
Sancte Machari: ora.
Sancte Leonarde: ora.
Omnes sancti Monachi et Heremite: orate pro nobis.
Omnes sancti Confessores: orate.
Sancta Maria Magdalena: ora.
Sancta Felicitas: ora.
Sancta Perpetua: ora.
Sancta Engratia: ora.
Omnes sancte Virgines: orate,
Omnes Sancte Vidue ct Continentes: orate.
Omnes Sancti: orate.
Propitius esto: parce nobis Domine.
Ab ira et odio et omni mala voluntate: libera nos Domine.
A cecitate mentis et corporis: libera.
Ab insidiis demonum: libera.
A morte subitanea atque eterna: libera.
Ab ira ventura: libera.
A dampnatione perpetua: libera.
Per Anunciationem tuam: libera.
Per Adventum tuum: libera.
Per misterium Sancte Incarnationis tue: libera.
Per Passionem et Crucem tuam: libera.
Per gloriosam Resurrectionem tuam: libera.
Per admirabilem Ascensionem tuam: libera.
Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti: libera.
In hora mortis: succurre nobis Domine.
In die judicii: libera nos Domine.
Peccatores: te rogamus audi nos.
Ut pacem nobis dones: te rogamus.
Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: te rogamus.
Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: te rogamus.
Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris: te rogamus.
Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris: te rogamus audi nos.
Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris: te rogamus.
Ut vitam eternam nobis donare digneris: te rogamus.
Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas: te rogamus.
Ut omnibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris: te rogamus.
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris: te rogamus.
Ut loca nostra sublimare et regere digneris: te rogamus.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere et sanctificare digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus audi nos.
Ut nos exaudire digneris: te rogamus.
Fili Dei: te rogamus.
Mediator Dei et hominum: te rogamus.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: parce nobis Domine.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: miserere nobis.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: dona nobis pacem.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
E la letania acabada lo matropolita diga ço ques segueix:
Pater noster.
Et ne nos inducas in temptationem: sed libera nos a malo.
V Salvum fac servum tuum Domine.
R Deus meus sperantem in te.
V Esto ei Domine turris fortitudinis.
R A facie inimici.
V Nichil proficiat inimicus in eum: et filius iniquitatis non apponat nocere ei.
R Domine exaudi orationem meam: et clamor meus ad te veniat.
V Dominus vobiscum.
R Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Pretende quesumus Domine huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per Dominum.

Alia oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prossequere ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Dominum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum vivit et regnat. Amen.

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt dites si lo rey no es cavaller dos fills de reys si presents seran e si no ni ha sino un aquell e en deffalliment daquells o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e calçats los esparons en la forma devant dita los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquense de la plaza o cor demunt dit e encontinent lo matropolita diga sobre les armes del rey les oracions seguents.

Benedictio super omnia arma regis. - Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam suppliciter exoramus respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma bene+dic et sanc+tifica quibus famulus tuus N. rex noster ornatus atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum.

Benedictio super scutum. - Oratio.

Protector in te sperantium Deus omnipotentiam tuam humiliter imploramus ut bene+dicere digneris scutum istud quo famulus tuus N. rex noster tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. - Oratio.

Deus qui superbis resistis et humilibus das gratiam magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus ut super hanc lanceam munus tue bene+dictionis infundas quatinus famulus tuus N. rex noster ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et deffendat per Dominum.

Benedictio super ensem. - Oratio.

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter ut super hunc ensem copiam tue bene+dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum exequatur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum resistendo ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur per Dominum nostrum.

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey segons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque bene+dictionis officio in deffensionem Sancte Dei Ecclesie divinitus ordinatum et esto
memor de quo psalmista prophetavit dicens: Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas molem iniquitatis potenter destruas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fideles deffendas atque protegas nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas viduas et pupillos clementer adjuves et deffendas desolata restaures restaurata conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del altar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona: e dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les paraules seguents.

Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime et attende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna.

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans juntes en alt e faça oracio a Deu en la forma seguent.

Oracio.

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment.

E feta aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse un colp en la templa esquerra. E aço fet lo rey traga lespaha del foure e devant tot lo poble de cara esbrandescala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens ajuda dalcun e tornla en laltar. E aço fet venguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparellat e lavores començse la missa del dia: e quant la epistola sera dita e lo respons ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aqui seran estants de peus façen cor de si mateys e lo rey estant axi diga devant tot lo poble la professio seguent.

Professio.

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis ejus deinceps legem et justitiam pacemque Sancte Ecclesie Dei populoque nobis subjecto pro posse et nosce facere et conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt inviolabiliter conservare: abbatibus etiam conventibus et vassallis nostris congruum honorem secundum consilium fidelium nostrorum prestare.

E dita la professio per lo rey segons que demunt se conte los bisbes e prelats qui aqui seran façen de si mateys plaça e en lo mig daquells sia lo rey e los dits dos bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolita aquestes paraules: Reverent pare demana sancta Mare Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio legitima lo regne se pertany per dignitat reyal consagrets. E lavors lo matropolita respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertanyer lo regne per legitima successio. E tots aquells qui aqui seran responen diguen: E nos conexem e creem a aquell pertanyer lo regne per legitima successio. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E aço acabat lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie ut super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. regem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat quatinus a tue veritatis tramite non recedat. Per &c.

Oratio.

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere concede propitius ut famulus tuus N. rex noster quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjutorio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus celestium terrestriumque moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regni fastigium dignatus es provehere concede quesumus ut a cunctis adversitatibus liberatus et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire mereatur. Per &c.

E apres dites aquestes oracions lo matropolita interroch e deman al rey en la forma seguent:
Vis fidem samtam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera justa observare. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum justitiam patrum tuorum regere et deffendere.
Respondeat. Volo: et in quantum divino fultus adjutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito.
- E aço dit lo matropolita girse al poble e diga aquestes paraules:
Vis tali principi ac rectori te subicere ut ex fidelitate per te alias prestita tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque jussionibus illius obtemperare juxta apostolum dicentem: Omnis anima
potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti.
- E aquestes paraules dites tota la clericia e lo poble qui aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen.
- E apres lo rey inclinat devotament sia dit per la un dels bisbes qui aqui seran e per lo matropolita les benediccions el prephaci seguens.

Oratio.

Bene+dic Domine hunc regem nostrum N. qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorificatus in ejus protinus reperiatur merito: da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat: honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent vivat inter gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis singularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta ei prolixitatatem vite per tempora et in diebus ejus oriatur justitia: a te robustum teneat regiminis solium et cum jocunditate et justitia eterno glorietur in regno. Per Do. &c.

Prephatio.

Per omnia secula seculorum. Amen. - Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. - Sursum corda. Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et justum est. - Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterne Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex regnantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione in regem habemus bene+dictionum tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis sapientia decoratus tibi in omnibus complaceat et per tramitem justitie inoffenso gressu semper incedat: tue quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili jugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo matropolita prenga del oli sanctificat e faent creu uncten lo cap dels pits del rey e apres les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules seguents:
Ungo te in regem hujus populi in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.

E feta la unccio segons que dit es lo matropolita ab un bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres diga les oracions seguents.

Oratio.

Prospice omnipotens Deus hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora ut illo regnante sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie atque ut sit fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie optimalibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare.

Oratio.

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et dignitas te supplici devotione atque humillima prece deposcimus ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei presentia officiant futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie libramine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat jugiter placere concedas. Per Dominum.

Oratio.

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tribue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede delibutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine principatum super humerum ejus ut sit fortis justus fidelis providus et indefessus regni hujus et populi tui gubernator infidelium expugnator justitie cultor meritorum remunerator Ecclesie tue Sancte ac fidei christiane deffensor ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum.
Oratio.

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbutus et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre.

Oratio.

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere qui conteris bella et propugnatores in te sperantium et sub cujus arbitrio omnium regnorum continetur potestas te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali bene+dicas eique propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum domine beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona justitie et pietatis ut ex toto corde et ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum juste regat: nullus insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Domine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quatimus justitiam diligens per tramitem familiariter justitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus Dei filius dominus noster Jesus-Christus qui a Patre oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super caput tuum infundat bene+dictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno justis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E apres dites les dites oracions lo matropolita endreçant ses paraules al rey diga aquesta oracio.

Oratio.

Accipe igitur coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiritus+Sancti quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas et per hanc te participem ministerii nostri non ignores ita ut sicut nos interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversitantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnatorque proficuus semper appareas inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus cum redemptore ac salvatore nostro Jesu-Christo cujus nomine vicemque gestare crederis sine fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus sancti Deus per &c.


E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre laltar e ell matex posles en lo cap senç ajuda dalcuna persona. E dementre lo rey se posara la corona sobre lo cap lo matropolita diga aquesta oracio.

Oratio corone.

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiri+tus sancti ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam misericordiam et judicium diligas et ita juste et misericorditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui cum patre &c.

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga sobre lo rey qui estia ajonollat la oracio seguent.

Oracio ceptri.

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et relevare humiles et apperiat hostium Jesus-Christus dominus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me si quis introierit salvabitur qui est clavis David et ceptrum domus Israel qui apperit et nemo claudit claudit et nemo apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis et in omnibus sequi merearis eum de quo David propheta cecinit: Sedes tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et imitando ipsum diligas justitiam et odio habeas iniquitatem quia propterea uncxit te Deus Deus tuus ad exemplum illius quem ante secula uncxerat oleo exultationis pro participibus suis Jesum-Christum dominum nostrum qui cum eodem vivit et regnat.

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt scrita lo rey prena lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catolice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei cristiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio.

Benedic Domine quesumus hunc regem nostrum N. quera ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum: fac annis esse multiplicem salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in tabernaculo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem Josue suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pastorum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudine dierum adimpleat tronum regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sancti+ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris imperium ipse in celis conferat premium: qui vivit et regnat.

E aquestes oracions esplegades lo matropolita ab un dels prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga alta veu un respons qui comença.

- R Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum.
- V Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
- Iterum desiderium anime ejus.

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis honorem impendere memineris quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in regnum eternum secum regnare faciat Jesus Christus Dominus noster Rex regum et Dominus dominantium qui cum Deo patre.

E aço fet lo matropolita diga e començ alta veu los altres prelats e clergues responents.

Imnus.

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eternum patrem omnis terra veneratur: tibi omnes angeli tibi celi et universe potestates tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanctus Dominus Deus Sabaoth: pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue: te gloriosus apostolorum corus te prophetarum laudibilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense majestatis venerandum tuum verum et unicum Filium sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu devicto mortis aculeo aperuisti credentibus regna celorum: tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex crederis esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine et benedic hereditati tue et rege eos et extolle illos usque in eternum: per singulos dies benedicimus tibi et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi: dignare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere nostri Domine miserere nostri fiat misericordia tua Domine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Domine speravi non confundar in eternum.

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos honrats clergues e diguen aquest vers.
V Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua.
R Justitiam et judicium preparatio sedis tue.

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguents:

Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat.
Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oratio.

Deus qui victrices Moysi manus in oratione firmastí qui quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationum populus subjugatur exterminatis alienigenis hereditati tue possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te Sancte Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Altissime ut tua potentia sufragante universorum hostium frangatur impietas populusque tuus cessante formidine te solum timere condiscat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis humani gubernator imperii confirmator regni qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum uberi bene+dictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte visita eum per interventum sanctorum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josue in castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo et illa cum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio Salomon filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus et presta ut gentes illi teneant fidem proceres atque optimates sui habeant pacem diligat caritatem abstineat se a cupiditate loquatur justitiam custodiat veritatem: et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis ut semper maneant tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Dominum.

Oratio.

Benedicat tibi Dominus custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem: amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari: amen. Quatenus divinis monitis parantes adversitatibus carentes bonis omnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquillitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los infants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui seran lo
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners dor en reverencia dels dotse apostols.
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la missa.

Oratio secrete.

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum.

Oratio post comunionem.

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium regium aragonum solium preparasti protende famulo tuo regi nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum.

Quant la pau se dara lo pus honrat prelat quiy sia exceptat aquell qui dira la missa don de la pau al rey. E finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui te populi sui voluit esse rectorem ipse te celesti benedictione sanc+tificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus christiane religionis jura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te in concilio regum beatorum collocato eterna fecilitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

Oratio.

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. - Et benedictio Dei omnipotentis Pa+tris et Fi+lii et Spi+ritus sancti super te descendat et maneat semper. Amen.

E apres dita la missa lo rey ab les vestedures e insignies reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom e aquells vagen als streps apres del rey. E lo cavall en que cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la flocadura respona als dits sobrasenyals. E apres sia haut un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e lo dit cordo sia fermat en lo fre del cavall e tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades lespaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts e tots los altres vagen a peu. E com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la sua cambra e despullse la dalmatica e la tunica e la camisa romana e descalçse les calces de vellut e les sabates e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e calces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cambra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys nobles prelats e altres gents sues lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared sia fermat un drap dor e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal mateix e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats destendra per terra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo pom e tenga solament la corona al cap e lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e drap pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques seguex car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de camarlench e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

Les reynes darago se faran consegrar - los reys darago les coronaran

lunes, 25 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 


Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del
parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt
cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent
en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus
responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses
nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat
et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats
gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets
a saber en la dita vostra letra nos hajats a present
per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem
mes que persones qui visquen: pregantsvos molt
affectuosament que nostra justicia quins es stada tant
retardada migançant vostra diligencia prestament sia
divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell
secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et
dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en
qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 


Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et
honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos
certificam que huy per lo mati en aquesta hora per
gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per
justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo
molt alt excellent princep et senyor lo
senyor don Ferrando infant de Castella esser
verdader rey Darago et a ell axi com a verdader
rey et senyor deure esser fet et prestat per
tots los sotsmesos a la real corona Darago lo
deute de fealtat. E placiaus senyors ab
professons oracions et altres devotes et piadoses obres
retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et
inextimable gracie
que ha feta et fa a tots los regnes et
terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia
conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey
benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a
bon stament de la cosa publica de tots sos regnes
et terres. Scrita en lo castell de Casp
sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany
mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades
a investigar et publicar nostre rey et senyor
per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho
molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a
vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde
de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum
regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas
in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo
fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde
honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis
premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis
decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna
et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime
preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri
publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus:
quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem
cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et
terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et
intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia
quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit
dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum
tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti
divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in
portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis
publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur
respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur
rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit
ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de
traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu
quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum
fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et
nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et
expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus
collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a
dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias
altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto
parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et
profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum
qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere
est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum
regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora
longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich.
- Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et
obscur ha reposat et conduit en claredat
manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets
com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti
rey Darago de gloriosa memoria los regnes et
terres subjectes a la corona real Darago destituhits
de indubitat rey et senyor ab quantes
perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en
saber et conexer aquell qui es justicia
mijançant de tots rey princep et senyor:
e creem no ignorets la miraculosa concordia de la
eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia
auctoritat et devocio singular en que per operacio
divinal som venguts les quals per justicia segons Deus
et lurs bones consciencies coneguessen et
publicassen nostre verdader rey princep et
senyor: don ses seguit que oits per
aquelles a ple tots los competidors de la dita real
corona ab gran auctoritat justicia et
puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt
misteri requiria per laor et gloria del sobiran
Rey dels reys font
de veritat et justicia les dites nou persones vuy set
hores passat mig jorn nos han intimada per lur
letra scrita en lo castell de Casp lo
dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han
feta per justicia del molt excellent princep et
senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre
verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat
longament desijada: o intimacio de trascendent alegria
et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de
fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura
no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt
reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita
cosa publica vos intimam et nottifficam
pregantvos cordialment que decontinent com la present
letra de inextimable jocunditat vos sera
presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey
del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per
tres dies continuus ab grans et solempnes
professons et de nits grans alimares etc.
tocaments de senys et altres coses denotants
plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare
en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona
a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et
dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats
nobleses et honorables saviesas notifficam com apres
partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades
per ço quel senyor comte de Cardona fos
attes et que ab ell ensemps tots
entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que
disabte per lo mati prop passat fom en
la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem
lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem
certifficats dell que no podia venir: mas informats
certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey
et senyor se faria huy dimarts et pensant
quel temps era tant curt que si mes laguiassem no
haguerem temps a exequir les coses en les instruccions
et memorials per vosaltres a nos liurats
contengudes: deliberam quel digmenge per lo
mati entrassem en esta vila. Et apres lo
depres dinar fom ab les nou persones et
presentantlos la letra de creença et per nosaltres
premeses degudes salutacions et scusada la tarda del
senyor comte de Cardona los explicam com aqueix
parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab
la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament
fehedora e que tal era vostra sperança attesa
lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama:
e per ço com vosaltres voliets saber si ells
havien haguda alguna impressio ne temor e
si franchament quiscuns podien dir lur oppinio
de part vostra los pregarem que daço nos
volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una
oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et
explicacio appartantse un poch nos respongueren
que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells
entenien a publicar huy que es dimars et axi
que nostra venguda era stada ben necessaria et que
stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis
et sens tota por de impressio en lurs franchs
et deliures coratges et que segons Deu et
justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e
tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne
mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et
que lavors ho poriem veure et saber: et que
speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que
seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos
a la corona real Darago et tots ne serien ben
contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos
ab los tres de Cathalunya et donamlos la
letra de crehença que vosaltres senyors los
trametiets: et explicamlos com en lo tretze
capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se
contenie que ells haguessen carrech de fer jurar
privilegis libertats et altres coses expedients al ben
de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la
condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de
lur condicio: per ço paria a nosaltres fos
rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço
et si entremetre sen volien que era intencio
vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui
ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta
molt reverents nobles et honorables senyors fon que
durant lo temps de la conexença daquell qui
es nostre vertader rey et senyor ells stats
eran occupats per aquella que no havien pogut entendre
en altre et per conseguent en les coses contengudes
en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni
entenien daci avant procehir ne entendrer
car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder
era extinct. Perque veents lur clara intencio et
resposta no curam presentar la letra qui sobre aço
se dreçava a tots los nou ne parlar ab
los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et
honorables ses seguit que huy dada de la present
bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes
et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort
honorablament sen devallaren del castell et muntaren en
un gran cadafal quells hagueren parat be et
solempnement empaliat et
aquí hagueren parat un solempne altar en lo
qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament
et pontiffical dix missa cantada et apres
sermona lo honorable religios mestre
Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per
nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor
infant de Castella e legi una carta la
qual es subsignada de la ma propria de cascuna
de les dites nou persones et
segellada ab lurs segells pendents et
subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts
en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et
decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus
et dites moltes et diverses oracions apropriades
al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres
diverses instruments et fon alsada una gran
bandera real et apres moltes altres et
muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell
et sobre la sglesia et torres del mur foren
desparades bombardes et fetes moltes et
diverses altres solempnitats: e durant los dits actes
los capitans staven en
la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los
murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats
et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et
honorables savieses sabran pus specificadament per
avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader
rey et senyor et que aquell erem tenguts de
nostra feeltat et respondreli de tots drets et
subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et
senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment
lo faça regir et governar en tal guisa que per son
benaventurat regiment merescha viure et
regnar longament a creximent et honor et
alxalçament de la corona real Darago et a
profit et augmentacio dels pobles que comenats
li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables
senyors com aquest acte es convencional et de tan gran
auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar
carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra
fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa
eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar
la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu
requer havem comanada la letra present a mossen
Esquerrer per lo qual vos sera liurada et
no en menor espay et temps que fora per un
correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables
savieses ço que plaent los sia.
Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora
a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et
sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. -
Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos
florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer
Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la
elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de
Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que
los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón
a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado
el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían
gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.


Als molt reverents nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles
et honorables
senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa
declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de
nostre verdader rey et senyor: e araus
certifficam que ab consell et deliberacio
de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit
senyor nos apparellam de partir daci per anar
a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent
per sperar nostres companyons et anar fer
reverencia al dit senyor rey lo qual segons
sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar
se acosta la frontera Darago vers
aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et
fer al pus prest que puxen. E sia la
sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors
bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp
a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et
honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui
deuen venir diners per bestraure e a correus et
altres coses necessaries et axi mateix aço
quins es degut de nostre salari en guisa que siam
agualats ab aqueixs senyors del temps que havem
stat ans de lur partida. - Los vostres
ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et
fer reverencia a aquell prests a vostra honor.
 
Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat
continent que ab
consell et declaracio de les nou persones et encara de
alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats
de partir per anar a Darocha per ço com es pus
avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons
avets sentiment se acosta a la frontera Darago:
perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part
aço queus deguessem trametre diners de vostre salari
segons lo temps queus havem egullats ab
los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos
responem que mijançant la direccio divinal vostres
coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop
vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et
aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la
ambaxada et altres deguts sguarts majorment que
hauriets millor spay
de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç
vos trobassets ensemps et daqui
per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver
millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets
et daqui
continuassets vostre cami vers la hon sabrets
sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo
eguallament de vostre salari et els diners que
demanats per correus haurets bon recapte. Et
tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent mossenyer labat de
Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents
et dotze. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del
mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se
despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran
otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el
pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los
buenos servicios prestados por diversas personas durante el
interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors los diputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et
honorables senyors: be crehem havets a memoria que
entre los altres motius et sguarts perque fon
feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres
tots ensemps fahent un cor et sforç
ab curosa vigilancia entenessets en haver et
recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general
per raho de les compres dels arrendaments de aquell o
per qualsevol altra raho et manera et que ab
deguda e pertinent informacio treballassets et
metessets les mans en moltes inmoderades scuses et
gracioses et altres coses tocant interes del dit general
que indegudament se eren fetes en temps passat segons se
diu per los deputats et que per millor
introduccio et exequcio de les dites coses faessets
ab gran diligencia regonexer tots los temps de
la dita deputacio: e jatsia cregats saber les
dites et altres coses conservades a utilitat del dit general
hajats fet vostre dever empero veents
aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit
general en lespatxament de les quals tota dilacio es
nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans
et excessives despeses que enguany se son fetes segons
sabets: pregamvos eus encarregam que ab
gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets
et entendre farets en recobrar los dits deutes
et regoneiximents de comptes et informarnos dels
abusos et frivoles gracies axi per processes
et altres coses segons dit es afers com encara fahedors
fetes dels bens del dit general ponits et
castigats et punir et castigar fahents
tots aquells que culpables trobarets segons justicia et
raho en tals coses ordonen et volen. Part aço
senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en
nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de
nostre rey et senyor sien fetes moltes letres
segellades ab lo segell de la diputacio
quis dreçen als governador et jurats de la
ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques
governador et consellers de Eviça fahentslos en
aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de
trancendent jocunditat et repos a les altres viles et
lochs de lurs governacio: et axi mateix als
veguer et consellers de castell de Caller et als
governador et consellers de la vila del Alguer et
daltra part algunes letres singulars axi com als
molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et
mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors
memorials queus trametem dins la present interclusos
paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana
gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia
demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona
Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor:
e semblants letres en saber ben et notablament
ordonades en lati segons facets se fal fe
a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de
Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals
del regne de Sicilia les quals farets
dreçar als embaxadors daquest principat qui son
en lo dit regne faentslos saber que
prestament sen tornen car puys havem rey
et senyor ell provehira en affers del dit regne
ab lo adjutori
divinal loablament segons se pertany. Per donar bona
dreça a totes les letres dessus mencionades
haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia
noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual
haja carrech de presentar et donar segons orde li
vendra en la sa via les dites letres aquells a
quis dreçen: pregants et encarregants
ço es que en totes les coses dessus expressades segons
havem ordenat et deliberat donets bo et
prest spatxament car axi ho requer la
qualitat dels affers. E tingaus molt reverents
nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa
guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer
labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre
dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya aparellat a
vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase
consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el
pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron,
por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

 
Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui
son en la ciutat de Tortosa per los altres daval
scrits elets se ajustaran ab aquells sis
qui son anats a Casp en algun loch cert per ells
elegidor lo pus breu que poran et daqui
avant segons la capacitat dels lochs per hon han a
passar tots ensemps iran lo pus breu que
poran via dreta en lo loch hon sera lo
senyor rey: e si tots ensemps no poran anar
per la lur multitut et incapacitat dels lochs
ajustarse han tots en algun loch prop hon sera
lo dit senyor. E premeses alguns de lurs
familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en
lo dit loch entraran honestament et ordonada
segons pertany de tan grans et tan solempnes
ambaxadors et abans que vagen a lur
posades iran fer reverencia al senyor rey. E
feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del
principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de
assignarlos certa hora per
explicar lur embaxada. - Item lo dia que los
sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al
dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio
segons semblant embaxada requer e conclouran en
lur proposicio tres coses ab les pus propries et
pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo
molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los
regnes et terres de la corona real Darago romangueren
per disposicio divinal sens cert hereter com lo
dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que
dix en la sua fi que succehis aquel qui
millor dret hi hagues attes que ja en vida sua
sen era altercat entre diversos: e per ço ques
pogues investigar et saber clarament qui
era lo verdader rey Darago et senyor lur
lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat
et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs
solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab
los altres regnes de la dita corona apres
grans treballs et despeses innumerables sostenguts et
fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera
conexença de son ver rey princep et senyor
per justicia e retre aquell deguda subvencio et
per moltes ... del publich del dit principat et encara dels
altres regnes et terres a la real corona
sotsmeses elegi nou persones molt notables et de
gran auctoritat sciencia consciencia et
providencia les quals veessen investigassen et
examinassen qui era lur rey princep et senyor
verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts
plenariament tots los competitors et tot ço
et quant dir proposar et allegar han volgut axi
de paraula com en scrits et collit tot lo proces
amplament et complida ab gran solemnitat han
concordablament publicat segons justicia per verdader rey
Darago et senyor lur lo molt alt et
poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de
Castella perque lo dit principat de Cathalunya los
ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et
subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra
real majestat. - Segonament per offerirli tot lo
principat de Cathalunya a servey et honor de sa
excellent senyoria et explicarli que lo dit principat
ab sobirana alegria spera sa
benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor
que lo dit principat et singulars daquell li placia
vulla haver favorablament per recomanats: et
vesitaran lo dit senyor en los jorns que
staran en lo loch hon ell sera aquelles hores
quels pora esser fahedor. - Item mes
certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt
notable ordinacio de casa et regiment de sos
predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del
dit principat que apres que sera en aquell li placia voler
veure aquella et haver consell de la terra ans
que proveesqua de alguns officis dins sa casa:
et per semblant partida de aver consell de la terra placia al
dit senyor observar en la provisio dels officis
jurisdiccionals qualsque sien provehits
de notables officials et segons ley de la terra hon
va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes
suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt
alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los
competitors en los regnes et principat hagen hauts
diverses affeccionats et a ells favorables com ab
consell de grans et solempnes doctors cuydassen los
dits competitors haver bona justicia: quen placia al
dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot
per oblidades et per occasio de aquelles no soferir
algun enantament esser fet contra los dessus
dits que son stats affectats et honorables actes
que decontinent que es stada coneguda e publicada la
justicia per lo dit senyor les dites affeccions et
favors per lur innada fidelitat sien del
tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les
dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia.
- Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici
certificaran en general lo dit senyor com en sa
benaventurada entrada del principat seguint lo bo et
loabla costum de sos molt illustres
predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar
les leys generals del dit principat privilegis et
libertats de aquell: suplicantlo que en son
cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts
passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres
parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor
rey del fet de la vila de Castello et procuraran
tots remeys ab ells que la gent que es en la
dita vila deliurament ne puscan exir sens algun
scandol et que la vila romanga en lo bo e
pacifich stament e sens tota vexacio: que
tots los presones axi de la dita vila com de la
ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien
en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer
Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del
regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats:
e la hon los
dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir
que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo
dit senyor rey axi honestament com podran en
fassen effectualment provehir. - Item mostren al
senyor rey totes les letres qui son vengudes de
Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et
largament lo informen del stament de la illa et
aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla
provehir segons parra esser util et expedient a la sua
senyoria ab tals et tan pertinents paraules que
lo dit senyor rey entena clarament axi
com es veritat que lo principat roman descarregat daqui
avant et roman de carrech del dit senyor:
suplicantlo que en la dita illa no vulla
provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia
haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la
dita illa han loablament treballat. - Item apres
alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey
la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament
li placia tractar.
- Item apres informen lo dit
senyor dels merits et loables fets del noble governador de
Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no
havem haut rey et princep indubitat per
justicia: suplicantlo quel vulla haver per
recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes
que poran et sens denotar alguna particular
affeccio tant com puxen recomanaran lo
comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que
attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell
ha sustengudes per la questio de la successio ab
consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que
ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los
dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo
pus prest que poran lla hon sera lo
parlament: car intencio es del dit parlament que los
dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra
deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan
solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi
aturen lo parlament nols faria negun comte
de lurs salaris del temps que ultra los dits deu
dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por
los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban
desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y
declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber
sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes
instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua
beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et
instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes
cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de
Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt
honorable missatger recitara molt gracioses saluts al
dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa
hora ab lo dit don Jayme li dara la letra
de crehença la qual lo dit parlament li tramet. -
Tercerament legida la letra en virtut de la creença li
dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament
que pus als regnes principat et terres de
la corona real en concordia es stat publicat lur
rey princep et senyor per justicia que li placia
portarho pacientment et regirse ab gran
saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat
et de la sua senyoria se pertany et algun
cami desviant del comu acort dels dits regnes principat
et terres no sia per ell elegit o per algun cas
acceptat ans se vulla ab nostre Senyor
Deus empero et ab lo deute de
justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit
principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special
carrech als missatgers los quals ha tramesos al
senyor rey que de part del dit principat specialment lo
recomanen al dit senyor et li digua aquelles
paraules millors que pora per aconsolar aquell et
retraulo de tot
regla et partit scandolos a ell et a la
terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo
que si altre cami prenia la terra nol auria axi
per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart
et contemplacio de aquest principat relaxar del
tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de
otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la
declaración que habían hecho por la mañana los estamentos
eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento
se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la
conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.