lo duch de Burgunya

 

Al lllustrissimo e molt virtuos senyor lo duch de Burgunya.
lllustrissimo e molt virtuos senyor. Per alguns negocis de molta importancia trametem a vostra S. mossen Johan Torres canonge exhibidor de aquesta. Suplicam adonchs vostra Illustrissima Senyoria li placie benignament aquell oyr e adhibir li fe e creença com si nosaltres presencialment ho dehiem a vostra virtuosissima Senyoria la qual Nostre Senyor mantingue e prospere longament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any MCCCCLXIII.
Al servey de vostra Illustrissima S. promptes los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Otras dos cartas iguales a la que precede, con la dirección respectiva, fueron escritas para la señora duquesa de Borgoña y para su hijo Xarloys.

//

Bourgogne

Johan Torres, Instruccions.

 

Instruccions per los reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya ab intervencio e
consentiment de la ciutat de Barchinona al honorable mossen Johan Torres canonge de les coses que a fer segons devall era dit.
Per quant de alguns temps ença los mercaders catalans e signantment de la ciutat de Barchinona no son tractats com solien en les terres del lllustrissimo duch de Burgunya ans lus son stades fetes vexacions axi en bens com en persones de que han fetes e fan grans exclamacions. E no obstant hi sien stades trameses algunes embaxades per remediar les dites coses pero no es vist esser hi stat plenament provehit. Per ço desijants los dits deputats e consell per lur poder procurar tota bona tractacio a fi la negociacio e comerci se facen liberament han delliberat trametre lo dit embaxador lo qual ira com abans pora en Flandes o alla on lo lllustrissimo duch e Illustrissima duquesa se trobara e informar se ha ab los mercaders cathalans qui lla seran de les coses de que tenen querimonia axi passades com presents e be instruhits dells liurara la letra de creença que sen porte primerament a la dita duquesa per tant com sempre ha mostrada afeccio als mercaders cathalans e ha favorits e endreçats aquells e lurs cases e comunicara ab la sua senyoria de les coses e suplicara aquella del que li semblara fer se dege per bona conduccio dels negocis e stara a consell seu sobre lo modo que haura tenir ab lo dit Illustrissimo duch a fi tota benivolencia sie captada per manera les coses vinguen al bon fi que es desijat.
E aconsellat de la dita senyora duquesa com dit es ira ab dit senyor duch e liurar li ha la letra de creença que sen porte e aquell persuadira instara e suplicara com millor pora li placie manar e provehir los dits mercaders cathalans sien rechomenats e be tractats per tota la sua senyoria oferint li que los dits deputats e consell de bona voluntat faran lo semblant dels seus vassalls e subdits e encare se dispondran a tots serveys a la sua senyoria plasents e a ells possibles.
E si lo dit ambaxador conexera façe fer liurara semblantment a mossen de Xarloys fill dels dits S. duch e duquessa la letra de creença que li porte e agraciar se ha com millor pora de la sua senyoria per forma sie induhida a benificar los fets per que es trames.
E si de lur senyoria ha bona resposta com es cregut attesa la gran virtut que en ells es lo dit ambaxador ne certificara decontinent los dits deputats e consell e encara los dits mercaders per correus volants o altres persones fiables a fi que tots hajen participi del pler e dat bon compliment sen vindra prestament.
Si empero algunes dificultats hi occorreran per les quals sie vist al dit ambaxador deure consultar semblantment ne scriura per correu volant. E si conexera que millorament algu nos dege conduir vinguessen decontinent.
Les altres coses sien remeses a la bona discrecio del dit ambaxador. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII.

https://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/download/195952/269952/

2 DE SEPTIEMBRE.

2 DE SEPTIEMBRE.

Se recibió, en este día, una carta del señor Rey, como también una de los embajadores y otras varias, que siguen a continuación, las que fueron leídas en consejo, pero sin que se tomara deliberación alguna.
Lo Rey.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem algunes coses que en aqueixa nostra ciutat se han dit e cascun dia se dien e parlen senyaladament afermant que nos tenim presa la lllustre Princesa nostra molt cara e molt amada filla e altres coses toquants les faenes dels nobles don Joan Dixer e mossen Rebolledo. Stam molt maravellats que vosaltres oynt tals coses no vertaderes com no donam disposicio e orde ab nostres oficials qui les que lis parlen e han atreviment metre lengua en nos Rey e Senyor natural de vosaltres e dells sien castigats e punits car la dita Princessa ni es stada ni sia presa ni havem tal voluntat e perque mes sia conegut havem deliberat trametrela al Illustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill primogenit axi com aço e tot lals sabreu stesament per lo ben amat conseller e lochtinent de nostre tresorer general Nandreu Catala per ço que ell vos dira. Per ço que ell vos dira poreu conexer les coses com passen en veritat e ço que ses dit no esser ver e certament axi com podeu pensar si a tals coses se dona loch e comport e no castich no seria altra cosa que donar ocasio al deservey de nostre Senyor Deu e de nos e carrech evident de vosaltres fidelissimos subdits nostres lo qual per nostre propi stimariem e per ço procurau e donau orde que tals mals parlers cessen (uno de ellos, el mismo Carlos de Viana) com de vosaltres be speram e que los qui les dites coses han parlat no veres sien castigats. De tot stensament sereu certificats per lo dit lochtinent de tresorer al qual poreu creure en tot ço que de nostra part vos dira com a nos mateix. Dada en la ciutat de Calatayu a vint e quatre de agost any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat
de Cathalunya e conçell lur residents en la ciutat de Barchinona.

Lo dia passat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors fom ab la Majestat del Senyor Rey per sollicitar aquella ab les supplicacions acustumades sobre les provisions dels oficis de aqueix Principat de que en los dies prop passats derrerament e en los altres precedents haviem hauda de la dita Majestat tant bona resposta e respostes quals per nostres letres fins aci significat vos havem. E tota vegada la Majestat prefata continuant les matexes respostes e aquelles ab molta benignitat e humanitat nos ha dit e diu que desijant retre son deute en ço que per Deu li es acomenat no sta pensant en alre sino en persones de qui puixa proveir als dits oficis que sien tals que per aquelles la justicia sia administrada a servici de nostre Senyor Deu e benefici del dit Principat e axi la Majestat sua discorre totes les persones en qui los dits oficis mes pertinentment puixen recaure. E aço es en causa apres les altres ocupations que han occorregut per que les dites provisions no son stades fetes fins aci. Ab tot queus han dit haver ja provehit del ofici de alguatzir en persona den Guillem de Biure e que mossen Janer qui era ja provehit restara per semblant haver provehit del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat en persona de mossen Burgues de Viladecans e axi de tots los altres la Excellencia sua enten provehir e provehira segons nos ha dit prest e molt prest a servici de Deu e benefici de aqueix Principat e a molta vostra contentacio e referides por nosaltres a la sua Excellencia de tant benigne resposta devotes gracies la suplicam que ab efecte axi ho vejam prestament. En apres lo dit Senyor Rey nos ha dit que la sua Altesa havia deliberat per nosaltres trametre per fer nos rahonament de algunes coses les quals pus la opportunitat en aquella ora se ingeria nos entenia dir e son los seguents. La sua Altesa segons per letres e avisos de alguns dir haver sentit nos ha significat que lo Senyor Primogenit seria vengut en aqueix consistori e al conçell de aqueixa ciutat e en cascu dels dits lochs ha explicat que lo dit Senyor Rey detendria presa en Navarra la Illustre Princesa sa filla e sor del dit Senyor Primogenit (es cierto que así lo hizo, como lo leemos en un texto anterior). Item que mossen Rebolledo faria streta guerra en los lochs e terres de don Felip e don Jofre de Castro e aço a causa com los dessus dits se serien acostats a catalans e adherits a lur voluntat. E mes que lo dit Senyor Rey faria fer certes exequcions en les terres e bens de don Johan Dixer les quals procehirien de la mateixa passio com lo dit don Johan hauria seguida la voluntat de catalans. Sobre les quals coses diu lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor Primogenit ha pregat e encarregat aqueix consistori e encara lo concell de la dita ciutat se degen en aço interposar a fi que la dita Illustre Princesa sia e stiga en libertat e cessen les altres coses que dessus dites son. Lo dit Senyor Rey sobre cascuna de les dites coses se ret molt admirat e primerament en lo fet de la dita Princesa la qual diu ha stat o sta tota hora ab tanta libertat quanta se pot dir ne sab lo dit Senyor per qual raho se pot de aço haver algun pensament. Veritat es que en dies passats venguda noticia al dit Senyor Rey de la gent darmes del Rey de Castella qui venia en Navarra stant la dita Princessa ensemps ab la Infanta sa sor en Olit duptanse lo dit Senyor que lo dit loch de Olit no fos assetiat e que en lo siti de aquell loch lo qual per ventura no era be provehit les dites Illustres filles sues no passassen algun destret la sua Excellencia los scrivi sen vinguessen en aquest regne en lo loch de Xea (Exea, Ejea de los Caballeros) o de Borja e axi ho feu la dita Infanta. La dita empero Princessa supplica lo dit Senyor Rey la permetes star en Navarra e que la sua Excellencia no hagues ansia della per la dita guerra de que lo dit Senyor Rey fonch content e axi romas en Navarra en lo dit loch de Olit e apres de son propri motiu e voler sen es anada a Tafalla on ha stat e es de present ab tota sa libertat e plaer ne altra fonch james la intencio del dit Senyor Rey que guardarla de enuig e inconvenient. E de present quant lo dit Senyor Rey ha sentit lo parlar del dit Senyor Primogenit la sua Senyoria segons diu ha scrit a la dita Princessa que vinga aci e diu sera content trametrela al dit Senyor Primogenit si la volra. En lo fet de mossen Rebolledo se ret semblantment admirat lo dit Senyor Rey que per algu se ignoren les inimicicies (enemistades; enemistats) que son entre aquelles cases e ques haja a dir que per altre sguard si faça res de present. Hans dit lo dit Senyor Rey que en dies passats lo dit mossen Rebolledo parla al prior de Roda que es home tot de don Phelip dientli que ell conexia no stava en bon stament al sguard de nostre Senyor Deu per la enamistat e bando que era entre ells e los dits don Phelip don Joffre e don Joan e lurs cases e per los mals que de allo provarien e que desijava haver pau e repos per lo dit sguard encarregant lo dit prior ne parlas als dessus dits els significas aquesta sua voluntat e ubertament los digues los requiria e demanava la dita pau encara que ab algun carrech de la sua honor aços digues car mes amava axi fer al sguard de Deu que attendre a la folla honor del mon. La qual cosa los dessus dits don Phelip don Jofre e don Joan no han volgut acceptar segons diu lo dit Senyor Rey abans per lur part feta certa novitat en homens del dit mossen Rebolledo e per aquells o servidors seus certa carta seguida axi com entre persones qui son en guerra uberta es acostumat nes pot dir lo dit mossen Rebolledo en aço sia stat personalment com sia cert que ha pus be tres meses que es continuament en Navarra e della james no es partit ne axi poch son stats en aço los fills del dit mossen Rebolledo qui de molt temps en ça son stats e de present son en casa e servici del dit Senyor Rey exceptat lo fill major del dit mossen Rebolledo qui de tres o quatre jorns en ça hinc es partit e a donar causa o raho a la dita guerra e novitats no afretura explicarhi novella occasio de la voluntat dels catalans com la inimicicia anticada de les dites parts sia prou furiosa e assats disposta e suficient a tals efectes e obres produir. E jatsia la dita inimicicia e guerra e los inconvenients que de aquella provenen sien molt grans al dit Senyor Rey segons dit nos ha pero juxta los furs e libertats del regne la sua Excellencia noy pot alre fer pus a pau e concordia les dites parts nos volen condonar. Al altre fet de les dites exequcions de don Joan Dixer diu lo dit Senyor Rey que a molta instancia e requeste feta per part del governador de aquest regne al qual lo dit don Juan ha fet e creat hun cert censal o deute ab special obligacio de hun loch del dit don Joan qui lo dit loch te en nom precari per lo dit governador e encassament de paga del dit censal o deute e en falliment de prometençes e obligacions per lo dit don Joan al dit governador fetes se ha recors a la dita execucio la qual per justicia nos pot en alguna manera denegar e ab tota veritat nos ha adverat lo dit Senyor Rey que jatsia la sua Majestat sia tenguda precipuament al deute de justicia e ministrar aquella entre tots los subdits seus pero que algunes vegades ha donada e cascuns dies dona passada a molts crehedors e altres del dit don Johan querellants perque nos puxa dir la sua Majestat moures per alguna passio. Mostrant se donchs lo dit Senyor Rey algun tant congoxos sobre les coses predites en quant aquelles son reportades en tals plaçes per lo dit Senyor Primogenit no que de aquelles pense que lo dit Senyor Primogenit sia inventor mas per esser donat credit a les persones de aquelles inventores o seminadores mes mogudes de lurs passions que zelants ne desijants lo honor servey repos e benavenir de cascu dels dits Senyor Rey e Senyor Primogenit prega e encarrega la Majestat del dit Senyor Rey a vosaltres e per aquella a nosaltres es manat scriure a les reverencies e magnificencies vostres vullen degudament attendre a tals informacions que de persones apassionades com dit es han principi originariament e abans de creure laugerament ne fer infructuosament sobre aquelles o altres queus sien reportades alguna provisio haver primerament suficient informacio de la veritat la qual en aquestes coses diu sta segons nos ha explicat e dessus se conte e en totes les altres que poran succehir conexereu la Excellencia sua no fer res indegut. E les dites coses axi per vosaltres ab (maturitat) ma-uritat tractades diu succehiran a bon renom vostre e a benefici de tots afers. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha explicat com la Majestat sua sentria lo parlar de moltes gents sobre la restriccio feta a nosaltres en vostres instruccions de no poder parlar ab la sua Majestat de altres afers que de la embaxada e de aquells no sino tots ensemps dient lo dit Senyor Rey aço caure en molta admiracio a tots los miradors e exirne parlaments que forsa no succehexen a la honor vostra ne nostra de que aqueix Principat e que en aquesta admiracio e parlar es vengut lo embaxador del duch de Burgunya e altres molts hi venen no sabents pensar honesta raho per la qual embaxadors de vassalls tramesos a luy Rey e Senyor se hagen haver ab una tal restriccio la qual cosa la sua Majestat per la honor de aqueix Principat que ha molt cara segons diu ab molta humanitat e benignitat de paraules nos ha significada per que de aquella vos ne façam avis. E jatsia per nosaltres sia stat satisfet que la sua Majestat no pensas alre de la dita restriccio o de la intencio de aquells qui la han composta en quant nosaltres per credulitat podem compendre com altrament nou pugam dir attes que es stada feta apres nostra partida sino que a fi que nosaltres o alguns de nosaltres no entenessem e supplicassem per nosaltres mateixs o coses nostres sobre los oficis del Principat o altres afers per los quals lo servici de la sua Majestat e los afers de la embaxada poguessen en res menys valer lo dit Senyor Rey no parentli causa suficient e la qual segons diu no cau en opinio de les gents e que fora assats nos fos tolta facultat de intercedir per afers propris com a vegades se fa e nos fos prohibida tota altra comunicacio ha perseverat lo dit Senyor Rey en son tal parlar e ab tot no dubtem per alguns sera dit nos poguerem obmetre de aço scriure e quen feu voluntariament per la nostra passio o interes vos ne havem volgut certificar tant per complir la ordinacio e manament del dit Senyor quant encara sius sera vist concernir la honor vostra e del Principat amants mes star a qualsevulla juhi que en res a nostre deute fallir al qual pus per nosaltres sia satisfet tota deliberacio roman en les reverencies e magnificencies vostres les quals per totes les coses dessus dites parentnos esser de sufficient importancia havem deliberat tramettre lo present correu majorment com hajam sentiment de alguna provisio per vosaltres fahedora sobre les coses aqui reportades la qual provisio si a exequcio se deduhia no vehem succehis a honor del Principat. E nons volem obmetre dir vos queus placia attendre ab molta caucio haver secretes les coses ques menegen en aqueix consistori car de cascunes nos appart la Majestat del Senyor Rey haja avisos particulars ço en ques deuria attendre altrament per la reputacio e honor de tant consistori com aqueix es. Novitats algunes dignes de scriure per lo present no sentim. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua e ordenau de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXVIIII de agost any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Per major nostra contentacio havem volguda haver verdadera informacio de les coses contengudes en la present e havem comprobat aquelles ab veritat procehir. La tornada de mossen de Poblet speram ab desig.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Ab la present notificam a vostres reverencies havem celebrat consell general vuy dada de la present lo qual ha deliberat micer Anthoni Riquer esser revocat e ha revocat del sindicat ab nota de imfamia de poder entrevenir per aquesta ciutat no tan solament en los actes que en aqueix taulell se pertracten e han a pertractar mas encara de no entrevenir en corts generals ne particulars ne parlament negu en nom e veu de la sobredita ciutat ni qualsevol altre acte tocant res de aquesta ciutat. E no pus per la present sino que sia lo bon Jesus vostra continua guarda. De Leyda lo derrer dia de agost any Mil quatrecents LXI. - Vostres beneplacits e honors prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda. - Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt magnifichs e honorables senyors. Per evitar scandoll e insult de certa gent ques dehie esser ajustada en les parts vehinals de la ciutat Durgell apres mort del senyor Patriarcha e bisbe Durgell ma convengut transferir de la terra de Cerdanya a la dita ciutat hon he trobat esser gran penuria de arnesos condecents a defensio e les muralles esser passades en gran diminucio e *ruynna en tant que la dita ciutat ne singulars de aquella no bastarien appagar una minima part de la quantitat necessaria a la reparacio de les dites muralles e arnesos attesa la inopia dels dits singulars e altres calamitats e despopulacio de la predita ciutat per les morts concorregudes. E per ço com la dita ciutat es situada en la frontera del Principat he es clau de Cathalunya per ço vull pregar vostres savieses que son posades en defensio del dit Principat que en la reformacio de les dites muralles e arnesos vullen entendre e provehir a fi que a causa de aquelles dan ni altre sinistre nos puixe seguir en la dita ciutat ne Principat ques poria facilment seguir segons lo portador de la present largament vos informara. E sia la Sancta Trinitat en vostra guardia e proteccio. Scrita en la ciutat Durgell a XXIIII del mes de agost del any Mil CCCCLXI. - Prests a la honor de vosaltres mossenyors lo vescomte de Evol. - Als molt magnifichs o honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

1 de septiembre, 1461

1.° DE SETIEMBRE. (En adelante escribiré septiembre.)

Después de varias deliberaciones secundarias, el reverendo abad de San Juan, una de las nueve personas encargadas de examinar las instrucciones y modificaciones, dio cuenta del examen y estudio que sobre las mismas se había hecho, y después de leídas, deliberóse que nada se añadiera ni mudara, dejándolas, por consiguiente, del mismo modo que se acababan de presentar.
Recibióse de los señores Embajadores la siguiente carta, que fue leída en consejo.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Lo di passat que comptavem XXIII del present circa hora del mig jorn plega aci un home que de la Almunia vos haviem trames per lo qual reebem vostra letra de quinze del mateix. En aquella apres algunes coses que no afreturen commemorar nos persuadiu a diligencia sobre los afers a nosaltres acomanats e mes en sollicitament supplicar e instar la Majestat del Senyor Rey per la provisio dels oficis de aqueix Principat e derrerament de scriureus de noves aci occorrents sobre los fets de Navarra e de aquest regne de les quals se refiren aqui moltes coses variament. Al primer punt de la diligencia nostra nos es Deu testimoni ab quanta celeritat volriem nostre comissio expedir per la qual presta expedicio e altres deguts sguards nos ha convengut aqui trametre lo reverend abbat de Poblet segons per ell les causes de la sua tramesa stesament sentides haureu la tornada del qual speram ab molt desig per ques puga per nosaltres deduir a exequcio lo que per vosaltres aqui sera deliberat. A les supplicacions e instancies per les provisions dels dits oficis no havem mancat en les ores e lochs oportuns e tota vegada havem hauda bona resposta de la reyal Majestat. Hir rebuda la vostra letra li anam aquella significar les dites supplicacions ab major instancia continuant la qual benignament nos ha respost no haverhi pogut entendre en los dies passats per la occorrencia del negoci que ha portat lo embaxador del duch de Burgunya mas que daquiavant sens pus detenir hi vol entendre la sua Majestat e prestament Deu volent deduira en obra les dites provisions de oficials qui seran tals que nostre Senyor Deu ne sera servit e la justicia administrada a tot benefici e bon stament de aqueix Principat de que per vosaltres ab besament de mans li son stades referides gracies devotament. Al avis de novitats que demanau nos appar juxta tenor de letres aci trameses per algunes particulars persones de aqueixa ciutat a quis farien reports de novitats que dien seguides en aquest regne les quals no son de tal importancia en quant nosaltres comprenem que toquen a aquexa plaça e sobre les quals se deu molt attendre lo Principat no implicarse en passions privades e particulars quals son aquestes que nosaltres sentim aci e altres algunes non hoym. Ne per semblant dels afers de Navarra sentim per lo present tals coses que lo scriure de aquelles portas fruit algu e totes se reciten variament e inserta e no desijam esser reportadors de coses que nos puixen certament adverar. Si algunes ne occorreran ab certinitat e dignes de reportar a les reverencies e magnificencies vostres no obmetrem de aquelles vostres dites reverencies e magnificencies certificar les quals la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. Rescrivint nos de ço quels placia. Feta en Calatayu a XXIIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present pervenguda aci nova de la vacacio (vacante; en catalán inventado, dicen vacances a les vacacions o vacassions) del bisbat de Urgell per mort del reverendissimo patriarcha Alexandri se es sabut la Majestat del Senyor Rey haver deliberat supplicar nostre sant Pare per provisio del dit bisbat faedora en persona de fra Cerda almoyner seu.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Después de leída la carta que precede, se propuso si los embajadores pedirían salvo conducto para presentarse al rey de Castilla, pero habiéndolo discutido, se acordó que no había necesidad de tal requisito para marchar, pues no era costumbre, y que si algún mal pudiese resultarles de ello, el General cuidaría de satisfacerles o de enmendarlo.

16 DE ABRIL.

16 DE ABRIL.

En corroboración de lo ocurrido el día anterior, recibióse una carta del obispo de Elna, incluyendo el breve del Pontífice, el contenido de cuyos escritos sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya e als de lur consell.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dissapte sant arribat en aquesta ciutat fiu ab la Majestat del Senyor Rey e explicada la comissio que havia de la Santitat de nostre senyor lo Papa sobre la detencio e discordia de la sua Majestat ab lo Senyor Princep primogenit vostre e donada per la sua Majestat alguna raho a la detencio del dit Primogenit monstra esser content. E axi me ha respost en nom de la Santitat de nostre Senyor lo Papa donar loch a tota concordia quant al mon la raho e honestat puga comportar. Apres air per un correu de Roma he reebut un breu plombat dirigit a vosaltres ensemps ab un altre dreçat a mi en lo qual loada la desliuracio del dit Senyor Princep se monstra maravellat del que sent apres innovarse. Per tant mana a
mi yo deja obrar o no fos accepte an aquest maneig la sua Santitat trametra altra persona qual la qualitat del negoci requerira e axi mateix que yo la tinga continuament avisada del stament dels negocis e a culpa del qui restara la dita concordia. Pregantvos per ço per part de la dita Santitat e supplicantvos per la mia que vullau donar tot loch a la dita concordia e siau contents de coses que hajen pratica e sien apartades de extrems car continuament los extrems son molt perillosos e si sera cas que per negu fos fet dubte de la observancia de les coses concordades si dara tal orde tots temps se meta en pratica que satisfara a la necessitat del negoci. Oferintvos en nom de la dita Santitat e meu propri que si per aquesta causa volreu yo faça mes una cosa que una altra sere tots temps prest a tota vostra ordinacio e per aquesta causa tramet aqui mossen Vicent Ferrer prevere e familiar meu que si de paraula o en scrits li voldreu res dir ne scriure men porte la resposta e sere tots temps a vostra ordinacio e servir. De Çaragoça a XI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tot vostre servir manament e plaher lo bisbe de Elne.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis.
Pius episcopus servus servorum Dei. Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis salutem et apostolicam benedictionem. Cepimus animo non mediocrem molestiam audientes vos contra carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem dominum vestrum nonnullas novitates suscitasse super liberatione dilecti filii nobilis viri Caroli principis Viane ejusdem regis nati. Et quia summo opere formidamus ne gravissima scandala suboriantur vobis et toti
patrie nocitura nascentibus dissidiis vestris medelam opponi curavimus et dicto regi scribimus ut suum animum ad clemenciam et benignitatem disponat et erga suum natura prout patrem decet se gerat. Speramus ipsum Regem pro sua innata mansuetudine ita se habebit quod quieti et paci populorum sibi subditorum et statui suo consulet et caritatem paternam erga filium non abiciet. Dolemus tamen ut vos qui in fide et devocione erga regem et dominum vestrum comprobat semper fuistis tales novitates excitaveritis que et si credamus per vos bono zelo attemptas fuisse pro aliorum subditorum exemplo pernitiose censentur. Augimur etiam animo antiqui hostis insidias et artes tantum valuisse ut populi vestri ex quibus validissima subsidia ad fidei catholice defensionem expectabamus intestinis discordiis agitentur. Sed antea quam odia acerbiora fiant et nascentia mala majores radices agant nostras partes interponere decrevimus hortantes in domino devocionem vestram ac rogantes ne ulterius progredi velitis reminiscinum fidelitatis et observancie vestre erga regem vestrum que agenda sunt cum omni obedientia reverencia cum rege vestro tractare et prudenter et mature agere placeat. Nos enim qui et pacem regis ac vestram suppremis afectibus desideramus parati sumus omnia pro viribus agere que ad patrem et filium invicem reconciliaudos et ad statum et tranquillitatem vestram et tocius regni pertinebunt expectamus cerciores reddi quid in his causis facere expediat et si videbitur aliquam gravem personam et ydoneam ad partes vestras transmittere curabimus que nostro et ecclesie interventio pacem inter regem et filium ac vos ponere et stabilire conabitur vestram devocionem iterum atque iterum hortantes ac deprecantes ut pro Dei honore el hujus sedis communis omnium fidelium matris reverentia ad ulteriores motus non procedatis. Continentes vos et animos vestros moderatione adhibita. Confidimus enim in gratia Dei quod omnia ad laudabilem et votivum finem cum pace vestra et tocius patrie vestre pro nostro interventu succedent circa quam rem omni studio et diligencia intendere est animus. Dattam Rome apud Sanctum Petrum anno Incarnationis Dominice millessimo quadringentessimo sexagessimo quartodecimo calendas aprilis pontificatus nostri anno tercio. - B. de Piscia.

Ocupáronse en esta sesión, del breve que antecede, creyéndose que al Papa le habrían informado siniestramente acerca de lo que pasaba en el Principado; mas como fuese ya adelantada la hora, no se tomó ningún acuerdo, hasta que, reunidos otra vez por la tarde, y habiéndose presentado el Primogénito, para participar que había recibido una carta del Rey su padre en que le instaba el despacho de los capítulos, se resolvió: contestar a este, que se procuraría lo que indicaba, con toda la brevedad posible; escribir al Papa, atendido a que en su breve había muchas cosas perjudiciales al Principado, y hasta, si conviniese, enviarle una solemne embajada; y por último, enviar una bien trazada carta al obispo de Elna, para hacerle ver la inoportunidad del impuesto que quería exijir, y los males que de ello se podrían orijinar.
Siguen las cartas que se recibieron y las que se enviaron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per una letra que derrerament per correu he feta als reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat responent a una que dells havia rebuda amplament he scrit de totes coses la donchs occorrents. E encare entre les altres del perplex en que ere posat per son scriure qui en efecte volia lexas tot lo exercit en la present ciutat sens licenciar algu e quem partis per ço com lo dit exercit anantmen jo me volien seguir lexant mossen lo veguer ab les banderes desacompanyats e com jo per obviar a tant gran error deliberava no partir fins dels hagues altre avis e com aquest fins aci nol haja e vege perseverar los del exercit axi de peu com de cavall en llur opinio hi encara ab alguna malicia assagen de metre en fama que yo amagadament men vull anar e que pus axi es ells sen iran ab mi o derrera mi o unes paraules semblants entant que vuy exint de missa e essent en taula me son venguts mes de CCC en partides ab la canso que dit he e man forçat per supplir a llurs grans crits e malicia haver manjat e cavalcat per ciutat una hora o dues segons molt amplament lo baro de Muiolino lo qual les dites coses ha vistes vos informara he deliberat segons dit he no partir fins per vosaltres sia provehit e de vostra provisio fahedora a mi scrit. E axi placiaus quant pus prest poreu deliberar e provehir sobre la gent que retenir volreu e la forma e manera com. E de vostra provisio fahedora scriurem car altrament vista una tant gran error com se spera jo partint de restar mossen lo vaguer de Barchinona ab les banderes desacompanyats nom entench may a partir. Encare que per vosaltres deu mil voltes me fos scrit e encarregat hoc e si per forsa mich volieu traure jo axiria per hun portal e entraria per laltre perque com dit he la provisio per vosaltres fahedora no tarda. E ab tant mossenyors molt reverends e egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Santa Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Derrerament vos he scrit de la congoxa quem donen los conestables per lo flori quils es degut per lo mig mes que are servexen car no hagueren sino tres florins de quatre quen havien aver. Arem congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori quels es degut car ells han VII florins lo mes e toquels per los XV dies tres florins e mig e non han hagut sino tres per que sia de vostre merce avisarme de vostra intencio.
Hir mossenyors passa per aci hun frare en abit de lech lo qual ve de Castella. Va aqui al Senyor Primogenit. Non se ques dira aqui mas aci ha dit ay res de mal temps que demenat li es stat si aquest exercit sen tornara e ell hau lençat molt luny.
La gent del exercit no te hun diner lo qui millor se regeix ven les armes e de aquelles viu los altres se partexen sens licencia no acabant lo temps.
Aci a tots jorns bregues de la gent del exercit. Negu no y ha qui sapia aquest edicte fet aqui que conte. Axi mateix me han demanat molts quin guiatge es dels quis acorden ne quant dura e fins aci ab negu del consell ni fora consell non puch res seber per satisfer als demanados.
Ja per altres mossenyors vos he scrit com alguns dels qui son fugits se volrien reconciliar. Yo no he volgut parar a negu orella fins de aqui ne sapia vostra voluntat. Passats CC homens hic son fugits per Cathalunya los quals si eren castigats pagarien be lo sou per CCCC a quatre mesos car certament es cosa molt fastigosa la poqua por que sich ha de fugir. Feta en Leyda a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses. - Johan Ferrer.

Al molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs msssenyors. Per diverses gents qui son aqui anades he scrit la disposicio de aquest nostre exercit lo qual tots jorns diminueix granment per molta gent que sen fuig puix veheu que de quants sen son anats no sen fa negun castich.
Sper de dia en dia vostra delliberacio per acordar los D. homens o per licenciarlos tots car certament ells son a la derrera casa de miseria que no poden pus.
Qui volgues esmerçar aci sos diners en armes sen faria rich. Ten gran mercat sen fa.
Aqui mossenyor sen es anat hun conestable lo qual era romas en loch den Boxadel conestable dels barbes que ha nom en Codony. Ha sen portada una cuyraça bona e una cervellera de hu de la sua conestablia qui es romas aci pres. Sia de vostre merce ferlon tornar aci don la treta perque almenys lo dit pres sen puxe servir en la preso metent la penyora o com se vulla.
Lo senyor compte sta aci algun tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci ab tot que partint seria perillos tot hom no fugis vahent partir a ell. Crech me sera forçat servirlo de ferli fermança en L. florins per quem par cosa inpropria essent en lo loch que ara es se aja de amprar de nengu stranger. Aureus senyors a singular gracia que si aqui aura res de haver de aquels que sien retenguts los dits L florins o prengals En Tora per pagar lo canbi an aquell quil aura de rebre segons yo llavors li scriure.
Mossenyors la voluntat vostra es que los rocins de don Felip resten aci ab mossenyor lo veguer crech fent compte que sien pagats per gran temps. Ajau per cert que ell dona ayres que vol diners. Nom se com se obliga aqui. Feta en Leyda a XIIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per la cuyta que aquesta gent acordada te de partir e sen va tots jorns sens licencia lo capita vos scriu per lo present correu sia de vostre merce prest delliberar en lo que es de fer car certament es una cosa molt vergoyosa la pratica de aquesta gent soldada que a flotes fugen los conestables ab ses gents. Enquara vuy son fugits los dos jermans Banyeres conestables e En Font de Tortoça tanbe conestable ab la major part de ses gents. Los qui resten aci resten molt scandalizats e si molt trigam scasement hic porem traure los D. homens ques han de soldejar e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven del dit soldajament quant tremetreu los diners es mester tremetre alguns menuts per fer los pagaments per que aci avent a comprar menuts ultra les minues dels florins se perden VIII diners per flori.
Suplichvos mossenyors me vullau scriure vostra intencio del flori que demanen los conestables dels XV dies e lo mig flori que demanen los spinguardes.
Aci en la ciutat concorren algunes passions de les quals crech scriuen aqui car volrien que lo veguer de Barchinona ab lo exercit stigues aci a ordinacio e regiment de la ciutat e per ventura don Felip no sen tendria per onrat si per altri que per vosaltres per miga del veguer de Barchinona avia de esser comandat. Crech vostres magnificencies hi pensaran. Feta en Leyda a XV de abril - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Al honorable senyer en Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Per quant havem delliberat que a mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de aci sien dats per son socorriment docents florins corrents volem eus manam que donets e liurets al dit regent los dits docents florins corrents e cobraune apocha e la present. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino capitaneo et in sui absencia al Regent la vegueria.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los asoldadats e acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen reebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguarts que no curam aci explicar havem delliberat hajen lilencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E en vostra absencia volem que lo regent la vegueria daci haje la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro le Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Nosaltres havem dada licencia An Johan Ferrer de Sabadell conestable de XXV homens de peu que el e tota la gent de la dita conestablia sen vingua de aqueix exercit axi que per quant han pres lo sou del mig mes volem que servesquen tro a tant que del dit mig mes nols rest a servir sino vuyt jorns los quals los donam tant per lo retorn quant per ques diu ni ha molts de malalts e hauran a tardar en venir per lo cami per la malaltia per queus placia senyor donar la dita licencia en la manera dessus dita. E sia senyor molt gregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera vel in ejus absentia vicario Barchinone.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los assoldadats o acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen rebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguards que no curam aci explicar havem delliberat hajen licencia de venirsen. Per queus pregam e encarregam doneu licencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E ab vostra absencia volem que lo regent la vegueria de aci haja la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Als molt honorables e savis senyors los prior e capitol de la seu e clero de la ciutat de Çaragoça.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es acomanat al molt honorable mossen Bernat de Vilalba canonge e artiacha major de la seu de aqueixa ciutat explicarvos certes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benefici comu del clero e cosa publica axi de aqueixa provincia com de aquesta sobre les quals stesament lo havem informat. Placieus donarlo crehença en tot ço que per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era e per los dits sguarts fer per obra segons de vosaltres se spera e lo negoci requer. Molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa continua guarda. E rescriviunos françosament tot ço queus placia.
Dada en Barchinona a a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents et cetera prests a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad ducem Burgundie.
Illustrissime et potentissime princeps et domine.
Nuper super liberacione persone illustrissimi domini Caroli primogeniti nostre regie majestatis quia rem ipsam celsitudini vestre gratam credidimus eidem celsitudini certificatorias breves et succintas litteras duximus dirigendas. Verum quia occurrerunt nonnulla circa liberacionem ipsam et varia gestorum narracio (ut per sepe fit a multis) non perstringit multociens veritatem statuimus propterea eam ipsam vestram celsitudinem narracione fidelis magnifici viri Romei de Marimundo ad prefatam celsitudinem attendentis de his gestis omnibus reddere cerciorem. Itaque Romeo jam dicto super premissis veridicam informationem dedimus reserandam ex parte nostra vestre potentissime dominationi que dignetur illi aures credulas exhibere. Sanctissima Trinitas Illustrissime et potentissime princeps et domine feliciter annuat votis vestris. Et ea ipsa celsitudo vestra de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno millessimo CCCC sexagessimo primo. - Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Illustrissimo et potentissimo principi et domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie et cetera. - Domini Deputati et Consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad Delfinum Francie.
Illustrissime et potentissime domine. Occurrentibus apud nos nonnullis que digna novimus vestre celsitudini nuncianda narracionem eorum magnifico vivo (viro) Romeo de Marimundo ad eandem celsitudinem accedenti duximus comittendam data ei de gestis omnibus verissima informacione oramus dignetur celsitudo prefata Romeo ipsi inferendis ex parte nostra fidem indubiam adhibere. Divina potentia lllustrissime et potentissime domine feliciter annuat eidem celsitudini vestre que de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno Millessimo CCCCLXI.
- Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium principatus Cathalonie et cetera. - lllustrissimo et potentissimo domino Delfino Francie. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Se entregaron, el mismo día, al referido magnífico Romeo de Marimon las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels molt reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell lur lo Principat representants fetes al magnifich En Romeu de Marimon daço que per part dels dits molt reverends e magnifichs diputats e consell dira e exposara als lllustrissimo Dalfi de França e duch de Burgunya e a cascu dells en virtut de les letres de creença a ells dirigides e al dit Romeu acomanades.
Primo lo dit Romeu dira e expossara de part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell als dessus dits Dalfi e Duch degudes recomendacions e en apres exposara com en dies passats lo lllustrissim Senyor Rey per sinistres informacions de alguns malvats consellers havia pres e detengut lo lllustrissim Senyor don Carles primogenit seu de la qual detencio los dits deputats e consell e tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelitat que en lo animo dels cathalans envers la corona real tots temps fonch e es hagueren molta contristacio e dolor. E per quant veren e conegueren aquella redundar en derogacio de la fama e nom de la real Majestat e gran interes e prejudici de la cosa publica dels regnes e dominis seus e del bo e tranquille stat de aquells vist que deute de fidelitat los strenyia molt a satisfer en aço e a procurar per deguts mitgans la liberacio del dit Primogenit qui apres dels dies del dit Senyor se spere lur Rey e Senyor juxta los drets divinals e humanals e leys del dit Principat inconcussament observades e que en aço no retre los dits cathalans Ilur degut ofici fora fallir a la dita fidelitat e deute lur per tant delliberaren de continent trametre a la dita real Majestat qui era fora lo dit Principat solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers e homens de honor de tots los tres staments del dit Principat e les mes insignes persones de aquell les quals ab tota humilitat e subjeccio per alguns e molts dies suplicaren la dita Majestat real demanants per gracia la liberacio dessus dita la qual com no poguessen obtenir stant per aço lo dit Principat en molta anxietat e congoixa per los sguarts e deutes dessus dits dellibera augmentar e crexer de major nombre la dita ambaixada e de fet trames XXXXV eletes persones de tots los dits tres staments les quals ab les XV primer trameses a la dita real Majestat supplicassen instassen e procurassen la liberacio dessus dita per la dita real Majestat esser atorgada. E com los dits LX embaxadors apres moltes supplicacions per la dita liberacio fetes e demanades primo per gracia e apres de justicia attes que sobre aço concorrie interes del dit Principat per privilegis e libertats de aquell los quals a causa de la dita detencio eren lesos no aguessen poguda ne poguessen la dita liberacio obtenir vehent lo dit Principat quant obrava la malicia dels dits perversos consellers per seduccio e obra dels quals la dita real Majestat stava obsessa e lo dit Primogenit ere en gran perill de la salut de sa persona constituit com ja fos mes e encastellat en hun fort castell fora lo Principat en mans e custodia de persones no prou exceptes dellibera per tant lo dit Principat esser de necessitat a la opressio de la persona del dit Primogenit e a tant e tan gran perill e inconvenient preparat ab molta celeritat occorrer. E per ço fonch fet e preparat exercit de gents darmes de peu e de cavall per trametre en e contra lo dit castell per liberar lo dit Senyor Primogenit e per haver los dits mals consellers de la real Majestat qui la dita detencio havien procurada lo quel exercit con fos en expedicio president en aquell lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e ab la bandera e insignies reals e essent ja lo dit exercit propingue al castell dessus dit volgue nostre Senyor Deu inspirar la dita real Majestat la qual inclinada per supplicacions de la Illustrissima Senyora Reyna per part sua e de part del dit Principat fetes atorgua la liberacio dessus dita. E axi
obtenguda la dita gracia la dita Senyora Reyna de continent cavalca per spay de tres jornades que distava lo loch hon se trobava lo dit Senyor Rey al dit castell e pervengue a aquell e de aquell tregue lo dit Primogenit lo qual ha portat en lo dit Principat e ha jaquit en sa libertat e de present es en lu ciutat de Barchinona en la qual per los dits diputats e consell se tracten totes coses a servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la dita real Majestat e conservacio de amor e concordia entre aquella e lo dit Primogenit et tranquillitat repos e bon stament de la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la dita real corona. E no resmenys se continua lo proces contra los dits mals consellers dels quals Deu volent se fara tal castich que sera deguda pena a ells e a altres exemple. - Expedita Barchinone die XVII mensis aprilis anno millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Post expedicionem. Es acomanat encara al dit Romeu de Marimon dir e explicar de part dels dits deputats e consell al dit lllustrissim duch de Burgunya que li placia fer cancellar e abolir les fermanses donades per la galera den Johan Berenguer Thora mercader de Barchinona e tots altres empatxaments fets en la senyoria del dit lllustrissim duch a qualsevol mercaders e altres persones del Principat de Cathalunya e altres subdits e vassalls del Senyor Rey per causa del navili de Johan Periç portugues e daqui avant contractar los dits mercaders cathalans e altres vessalls del dit Senyor Rey ab tota benignitat e amor cessants tots penyoraments e altres greuges per manera que la negociacio mercantivol no sie perturbada. Ço que succehira a honor bon nom fama e reputacio de quascu dels dits dominis e a benefici de la cosa publica de aquells segons de totes aquestes coses al dit lllustrissim duch es stat ja scrit per altres e li es significat per la embaxada tramesa per aço. - Data ut suppra. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad,  para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XIIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que
eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que sien donats al vezcomte de Rochaberti cent cinquanta florins corrents. Perqueus dehim e manam que vista la present donen e liureu al dit vezcomte los dits cent cinquanta florins cobrant apoca de aquells. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro, Aqui es en lo exercit un quis diu Nicholau Bonjuern (Bon+jorn: Bondia, Bondía, Buendía) home de peu acordat en la conestablia dels perayres de aquesta ciutat del qual per alguns sguards a nosaltres exposats nos plaura que donant ell attre home idoneu e suficient a coneguda vostra qui per lo dit Nicholau se obligue servir lo temps que lo dit Nicholau era tengut servit licencieu lo sobre dit Nicholau de venirsen. Perque vos significam nostra delliberacio e voler juxta la qual vos placia axi donar loch a la cosa. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al reverend mossenyer lo abat del monastir de Poblet e als honorables tots e sengles balles e altres oficials de les viles e lochs de la honor del dit monestir e a lurs loctinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com per alguns sguards concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillitat e repos del dit Principat e interes de les generalitats de aquell sia necessari los pobles de les viles e lochs de la dita honor star adeenats e preparats ab lurs armes e vitualles per guardar la dita honor e los castells e forces de aquella e per resistir e expellir si alguna gent enemiga del dit Principat aquell invadir volia. Per tant per lo benefici del dit Principat e conservacio dels dits drets de les generalitats de aquell
als quals sobre aço molt interes redunda vos requerim vullau axi dispondre les dites coses e que no doneu loch que de les gents de les dites viles e lochs se poguessen evacuar abans com dites sien estiguen preparades e fornides e guardats los dits castells e forçes com axi per benefici del dit Principat e conservacio de les dites generalitats sia necessari se faça. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los veguer e consols de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres entenents en totes coses que sien servey del lllustrissim Senyor e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem donada diligencia e obra en pacificar totes bandositats e diferencies que sien entre qualsevol persones del dit Principat. E sabut que entre En Johan Solanell qui es aci sindich de aqueixa universitat de una part En Pere Sunyer de aqueixa vila de la part altra era e es certa diferencia havem insistit per miga de certes persones a aço diputades que lo dit Johan Solanell dona loch que lo dit Pere Sunyer qui a instanda sua stava en preso hisque de aquella e que entre ells sobre dita lur diferencia sia fet cert compromes del qual se tractara aqui. Pregamvos afectuosament vullau entrevenir entre les dites parts e donar orde que migançant lo dit compromes la dita diferencia se leve totalment es seguescha pacificacio e repos entre les dites parts e de aço ultra quen fareu lo pertinent e degut de vosaltres hauremvosho a molta complacencia. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apperellats a vostra honor.

Al lllustrissim e molt alt senyor lo duch de Burgunya e de Brabanç et cetera.
lllustrissim e molt alt senyor. La fama divulgadora de les coses crehem haura portat a noticia de la Excellencia vostra com la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor per algunes sinistras informacions de mals consellers havia detengut lo lllustrissim senyor don Charles fill primogenit sen princep de Viana la qual cosa succehia en molta contristacio e dolor de nosaltres e de tots los poblats en aquest Principat qui moguts per la innata fidelitat que sempre aquest Principal hague e ha envers la corona real e per lo vertader zel e devocio a totes coses concernents honor gloria e exaltacio de aquella de tal diferencia entre la dita Majestat real e lo dit lllustrissim Senyor Primogenit fill seu subseguida anxiosa solicitut en los animos reportavem. Per la qual raho feta per part de aquest Principat humils e devotes supplicacions e instancies vers la Majestat real per liberacio del dit Senyor Primogenit aquella per la gracia divinal per miga de la lllustrissima Senyora Reyna es stada per lo dit Senyor Rey atorgada. E açi lo dit lllustrissim Primogenit es restituhit en sa libertat primera e de present ab celebracio de molta leticia es e resideix en aquesta ciutat de Barchinona. Les quals coses havem delliberat notificar a vostra dita Excellencia de la qual fermament se creu per sa claritat e virtut e per lo deute que de aquella es ab la dita Majestat real e ab lo dit Illustrisim fiil seu que li succehira a plaer saber la tal prospera successio de aquelles. Supplicantsvos Serenissim e molt alt senyor que placia a la celsitud vostra haver en bona recomendacio los embaixadors qui per los negocis de aquesta ciutat son ab la dita vostra Altesa e tractar a ells e los dits negocis juxta la ferma sperança que se ha de vostra Serenitat
per la qual aquest Principat es e sera tota vegada dispost les coses fer que a son plaer e servey redundassen. La Sancta Trinitat lllustrissim e molt tinga en sa proteccio vostra lllustrissima e molt alta Senyoria. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Illustrissima senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.