Linga occitana, 1412

Núm. 15. Reg.  2403. Fol. 20.

Memorial de les coses que mossen Dalmau de Darnius et micer Joffre Dortigues consellers et oydors de la cort del senyor rey ambaxadors per lo dit senyor en les partides de França destinats per vigor de les letres de crehença que sen porten han a explicar. 
Paulus secretarius.
- Primo recuperabunt et portabunt secum pro advisatione sua copiam tractatuum firmatorum inter ambassiatores domine regine Neapolitane et filii sui super successione corone regalis Aragonum et simili modo portabunt secum copias firmarum dominorum regum Francie et Castelle et alia omnia consequtiva ad predicta.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt et portabunt secum literam patentem per modum salviconductus dicti domini nostri regis et literas credenciales clausas pro dominis regibus Francie et Dafino filio ejus et omnibus dominis ducibus prelatis et comitibus de consilio regis Francie.
- Paulus secretarius.
- Item licet dirigantur principaliter ad regem Francie nichilominus ad cautelam poterunt portare literas credenciales pro rege Ludovico qui est in Francia et regina uxore sua ut si expedierit eis loqui pro vel contra haberent literas paratas.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt etiam et portabunt secum literas originales seu copias literarum missarum pro parte regine predicte neapolitane per quas reprobabat electionem factam de novem personis pro declaratione regie corone Aragonum et discedebat a judicio determinatione declaratione earum tanquam sibi suspectarum et electarum ut aseverat per fraudem maxinationem et notoriam tiranniam. - Paulus secretarius. - Item etiam portabunt efectum propositionis facte per episcopum Sancti Flori in parlamento Dertuse in crastinum electionis dictarum novem personarum in qua electionem predictam et personas multipliciter impugnavit sicut etiam postea idem fecit coram consiliariis et in consilio Barchinone et etiam per totum iter redeundo in Franciam et postea idem fecit in consilio regis Francie post declarationem jam diutius factam. - Paulus secretarius. - Item cum predictis literis et scripturis ac presenti memoriali dicti ambassiatores ex parte domini nostri regis ad dictum dominum regem Francie destinati presentabunt eidem si sit in statu sanitatis alioque ejus consilio in generali et etiam si expediret in particulari literas credenciales domini nostri regis per quas in hora audientie eis date: - Primo exponent salutationem cordialem domini nostri regis ad regem Francie exponent - que salutem et prosperum statum domini nostri regis et domine regine ac etiam domini primogeniti et aliorum filiorum suorum et qualiter dominus noster rex afectat continue scire prosperum statum illius regis et suorum et rogat id sibi continue intimari etc. in forma. - Paulus secretarius. - Item exponent qualiter circa finem decembris proxime lapsi venerunt Barchinone ad dominum regem nostrum dominus episcopus Sancti Flori et Guillelmus Sangeti ut ambassiatores dicti domini regis Francie dumtaxat et exposuerunt domino regi et coram suo consilio ex parte ipsius domini regis Francie in efectu quod ipse dominus rex Francie audiverat tam relatione dictorum ambassiatorum domini nostri regis sibi missorum quam alias declarationem regie corone Aragonum et qualiter ipse dominus rex noster pro quo fuerat facta declaratio receperat regni possesionem et quod quantum ipse dominus rex Francie intellexerat pro parte regis Ludovici jus in dicto regno putabatur facere pro uxore sua et filio ejus. Et quia idem rex Francie diligebat honorem utrorumque volebat se ponere medium inter eos et videbatur sibi quod dominus rex noster deberet se reddere liberalem ad aliqualem bonam satisfactionem proinde dicto regi Ludovico et uxori ac filio suis faciendum et tunc dixerunt multa verba satis grossa que non placuerunt consilio dicti domini regis. Et interrogati si illa dicebant ex parte dicti domini regis Francie responderunt quod non sed a se ipsis et voluntate illa haberi pro non dictis. Et deinde requisiti dederunt in scriptis unam cedulam sigillatam et subscriptam cujus copia isti ambassiatores domini nostri regis secum portabunt in qua ut ejus tenore constat continentur novi tractatus satisfactionis fiende regine Neapolitane et ejus filio per dominum nostrum regem pro jure quod se pretendebant habere in regnis Aragonum et nulla fit mentio de capitulis diu antea id est antequam declaratio per novem personas nec electio ipsarum novem personarum essent facte inhitis coneordatis et firmatis super hoc pro bono pacis et concordie inter ambassiatores utriusque partis scilicet domini nostri regis tunc infantis Castelle ex parte una et dicte domine regine Neapolitane ac filii sui divisim ex altera: que quidem capitula fuerunt per ipsas partes principales et deinde per reges Francie et Castelle laudata et approbata quorum copiam dicti arnbassiatores ut prefertur secum portant et deberit notare et quando expederit recitare efectualiter capitula primum secundum et ultimum. Et bene credit dominus rex noster quod si domino regi Francie et suo consilio fuissent ad memoriam reducta illa capitula maxime per ambassiatores per eum missos cum dicto tractatu qui illa sciebant et prius firmaverant nullatenus mandasset eisdem ambassiatoribus novos tractatus monere cum id sapiat a prioribus concordatis et firmatis discedere. Ulterius stat in veritate quod pars dicte domine regine et filii sui videtur tam vocaliter quam realiter ab efectu dictorum capitulorum per antea firmatorum discessise multis modis: nam cum per parlamenta que tunc celebrabantur in Aragone Cathalonia et regno Valentie concorditer et cum magna deliberatione essent electe in civitate Dertuse novem persone idonee de dictis regnis et terris ad recognoscendum et declarandum cui ex competitoribus tanquam potiori in jure subjecti corone Aragonis deberent prestare homagium fidelitatis in crastinum publicationis dictarum novem personarum ambassiatores dicte domine regine et filii sui de directo venientes contra capitula predicta biduo ante firmata publice dicte electioni contradixerunt allegantes satis
inciviliter dictas novem personas seu plures ex eis fuisse et esse parti dicte domine regine filii sui suspectas et hoc minus procaciter replicarunt concludentes quod recedebant ab eorum judicio et nolebant stare eorum declarationi et publicationi postea faciendis. Et hoc idem tam dicti ambassiatores quam dicta domina regina per sua scripta et literas directas prefatis novem personis in Caspe congregatis et singulis civitatibus prefate corone Aragonum subjectis publicarunt per quos quantum in eis fuit judicium et declarationem dictarum novem personarum que tunc inminebant facienda et per Dei gratiam fuerunt facta toto posse impugnarunt ut per tenores predictarum literarum et aliorum actuum quos secum portant potest constare. - Paulus secretarius. - Item etiam post factam declarationem dictarum novem personarum et per omnes subjectos dicte corone acceptatam et possessionem regnorum per dominum regem nostrum apprehensam pro parte regis Ludovici et uxoris ac filii fuit dicta declaratio in presentia domini regis Francie et sui consilii impugnata quod satis est notorium et hoc episcopus Sancti Flori et Guillelmus Saquen ambassiatores nuperime missi domino nostro regi retulerunt et in eorum scriptura eidem domino regi data posuerunt quam dicti ambassiatores secum portant. - Paulus secretarius. - Item cum premissa constet evidenter quod pars dicte domine regine et filii sui ante publicationem et in publicatione et post publicationem dictarum novem personarum recesserint a capitulis supradictis inter dominum nostrum regem et eos firmatis tu prefertur: videtur rationabile et justum de veritate justitie quod dominus noster rex minime teneatur ad observandum dicta capitula nec ad complendum aliquid de contentis in eisdem et per consequens nulla ratione videtur dominum nostrum regem prefate regine et filio obligari: veruntamen attentis vinculis amicitiarum domorum Aragonum Francie et Castelle de quibus Aragone et Castella dominus noster rex trahit originem et ad honorem domini regis Francie cui dominus noster rex hactenus studuit et nunc etiam cupit complacere dominus noster rex dabit locum quod ambassiatores sui qui vadunt tractare de et super dictis capitulis jam firmatis cum ordinationibus tamen sequentibus etc. - Paulus secretarius. - Primo quod statuant de terminis competentibus ad solutionem quantitatis centum quinquaginta mille florenorum in eisdem capitulis memorate qui viderentur convenientes ad tres annos per tertias solvendi computandos a die qua constaret domino regi de renunciatione et aprobatione inmediate sequenti. - Paulus secretarius. - Secundo quod pars dicte domine regine et filii sui renunciet expresse mediantibus publicis instrumentis contradictionibus et oppositionibus per eam factis et positis ut supra fertur contra dictas novem personas aut aliquas ipsarum et contra processum publicationem ac declarationem ipsarum et quod ipsas publicationem et declarationem approbent taliter quod inde nequeat oriri questio in futurum. - Paulus secretarius. - Item quia filius predictus regine Neapolitane est infra annos pubertatis ad hoc ut valeant renuntiatio et approbatio pro parte sua fiende expedit quod sibi detur curator legittime et quod tam curator quam etiam rex Ludovicus ut pater et administrator ipsius in presentia judicis competentis faciant dictas renunciationem et approbationem que insuficientur per interpositionem decreti et auctoritate judicis prelibati. - Paulus secretarius. - Item si fiat ambassiatoribus domini regis mentio de matrimonio poterunt respondere quod cum filii etc. sint aduch impuberes non hortatur dominus rex noster ad istud firmandum vel exequendum adhuc sed adveniente pubertate faciet et complebit id ad quod ex tenore capitulorum posset obligari. - Paulus secretarius. - Item postquam fuerint explicata premissa die sequenti vel alia exponant regi seu ejus consilio qualiter post predictas declarationem et publicationem comes Urgelli quia erat unus de competitoribus dicte successionis prestitit fidelitatis juramentum domino nostro regi ut fidelis vassallus: et post idem comes diabolico comitatus spiritu fuit infidelis et rebellis et perseverat in eisdem: ea propter dominus rex non valens sub dissimulatione conniventibus oculis talia inulta pertransire cepit inquirendo et mediante justitia procedere contra eum et demum per justitiam providit castra et fortalitia ejusdem comitis fore ad posse regium apprehendenda: quam provisionem idem dominus rex exequi mandavit et mandat maturo digesto consilio totius curie generalis principatus Cathalonie et de expresso assensu et aprobatione omnium regnorum et terrarum suarum. Sed quia ut per literas scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat sibi auxiliari in dicta resistentia per nonnullos subditos regis Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod dominus rex Francie per suas literas patentes mandet officialibus suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne permittant aliquos subditos ipsius regis Francie ire in adjutorium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et revocent remediis oportunis nec permittant etiam alias gentes extraneas in auxilium dicti comitis per regnum Francie pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exequtionem hujus provisionis aliquem vel aliquos officiales regios ut moris est. - Paulus secretarius. - Item ducant secum ambassiatores translatum quarundam literarum similium quas jam idem rex Francie in simili quasi materia concessit. - Paulus secretarius. - Item ducant transumptum instrumenti dicte fidelitatis prestite per comitem Urgelli. - Paulus secretarius. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai. - Vidit Berengarius de Bardaxino. - Franciscus Daranda conservator.

(N. E. Ver el otro texto con "aragonensi lingua".)

MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae, Corcicae, etc.

MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae,
Corcicae Comesq; (Comesque = et Comes) Barchynonae, Rossilionis, &
Ceritaniae, Nobili Rogerio de Montecateno (Rogelio, Roger
de Moncada, Montcada, Muntcada y demás variantes del apellido)

Militi Gubernatori, & alijs vniuersis officialibus nostris
Regni Maioric. praesentibus, & futuris quibus subscripta
pertineant & Locatenent. eorum salutem, & dilectionem. ad
instantiam & supplicationem humilem dilector. nostror. Raymundi
de Sancto Martino, (Ramón, Ramon de Santmartí, Sanmartí) &
Berengarij de Tagamanent Militum Nunciorum Regni Maioric.
predicti ad nostri praesentiam transmissorum fastigio Regio in
defectum volumus, & etiam prouidemus quod si contingat nunc, siué
de coetero, quamcunque nos aliquas causas seu questiones criminales
siué Ciuiles singularium aut incolarum Regni praedicti ad nostri
praesentiam, Curiam, vel Auditorum cognoscendas quouis modo euocare
aut trahere tempus quo interim supercederi in illis mandabitur
terminum quatuor mensium nullo modo excedat, & in
huiusmodi spatio quadrimestri continuo sequturo elapso
confestim in causis, & questionibus antedictis sine tunc nouo
mandato sed ex vestri officio authoritate plenaria procedatis, &
eas per vestras diffinitiuas sentencias terminetis ut ius atque
ratio, nec non Franchesiae dicti Regni Notoriae suadebunt
litteris evocationis, & super cedimenti superius expressatis
neutiquam obstantibus, quum eas euoluto tempore quadrimestri volumus
pro nullis reuocatis totaliter ac infectis haberi, & ideo vobis
dicimus, & mandamus de certa scientia, & expressa sub poena
mille florenorum quatenus prouisionem huiusmodi teneatis, &
omnimode obseruetis quam durare nos volumus quandiu de nostro
prossesserit beneplacito voluntatis: prouiso, quod per ipsam
priuilegijs, Franchesijs, ac libertatibus dicti Regni minimé
derogetur Dat. Valentiae xvj. Februarij Anno Domini M. cccc. Iiij.
(1404)

//

LXI. 30 y 31 de mayo.

Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc.
Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita). (N. E. Próspero de Bofarull era bastante lerdo, además de manipulador.)
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex
de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al SÍ de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel río, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aún: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de
la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y
degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. / oy que sí? /

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel
similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

//

 

Las lenguas de la Galorromania, del norte al sur.

1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).

2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).

3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.

4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Frontera_entre_lengua_de_oc_y_lengua_de_o%C3%AFl

 

La frontera entre la lengua de oc y la lengua de oïl es una frontera lingüística que separa las regiones donde se habla tradicionalmente dialectos de la lengua occitana y aquellas donde los dialectos de oïl son hablados históricamente, antes de que el francés se impusiese, él mismo resultado de la mezcla de las lenguas de oïl y otras aportaciones diversas, sobre todo occitanas.

Esta frontera, cambiante en el tiempo y actualmente fijada en lo que se llama, en el siglo XXI, Occitania, el espacio cultural occitano, esencialmente el Mediodía de Francia, con la excepción de las zonas vascófonas, catalanófonas y ligurófonas.

Esta frontera es una zona bastante relativa, que corresponde al concepto de «margen lingüístico», a la vez que «espacio de transición» y de «entidad propia» en el sentido de identidades y de realidades sociales y culturales propias que emanan de esta posición singular, a la vez de relegación y de contacto.
Esta zona-frontera se justifica sobre todo por la idea de transición entre hablas occitanas y hablas de oïl a menudo sujeta a debates. Se encarna en dialectos propios constituidos por aportaciones de una zona lingüística como de la otra, tales como el marchois.

Parece sin embargo posible determinar una frontera lingüística mediante la idea de que los hablantes de los dialectos del sur de dicho límite pueden comprenderse con los hablantes al norte de dicho límite, y que esta transición entre oïl y oc es pues demasiado brusca para constituir un verdadero continuum lingüístico.

El límite entre oc y oïl se extiende entre el estuario de Gironda al oeste y la Montaña borbonesa al este.

El pueblo de Villeneuve, a 6 kilómetros al sur de Blaye, sobre el margen izquierdo de Gironda, marca el extremo occidental de la frontera lingüística. No obstante, el pueblo del Verdon-sur-Mer, en el Médoc, está considerado como un enclave del área del saintongeais en zona occitana. El límite aísla luego el país Gabay al norte, dejando en zona occitana una franja de 5 a 10 kilómetros en el margen derecho de Dordoña, albergando sobre todo las ciudades de Saint-André-de-Cubzac, Libourne, Castillon-la-Bataille. Hay otro enclave saintongeaise en torno a Monségur, a aproximadamente 25 kilómetros al sudeste de Castillon.

Después de Puynormand, en el límite del departamento de Dordoña, la frontera lingüística se orienta progresivamente en el eje longitudinal, que sigue sobre una quincena de kilómetros el límite administrativo entre Gironda al oeste (Coutras) y Dordoña (Montpon-Ménestérol) al este, después atraviesa el bosque de la Double, la Dronne y pasa al departamento de la Charente, al oeste de Aubeterre-sur-Dronne, comenzando a separar la Charente occitana. El límite pasa cerca de Pillac, Vaux-Lavalette, Torsac, Sers, Mornac, a sólo 10 kilómetros al este de Angulema.

Es en el bosque de la Braconne que el límite resulta más borroso y que la noción de margen lingüístico toma todo su sentido entre dos límites extremos que enmarcan una zona de transición, el Creciente, que se circunscribe sin embargo al área occitana. Este Creciente está limitado al oeste y después al norte por una línea que junta Coulgens, Nanclars, Mouton, Saint-Sulpice-de-Ruffec, Vieux-Ruffec en Charente, Chatain, Mauprévoir, L'Isle-Jourdain, Lathus, Brigueil-le-Chantre en Vienne, Lignac, Dunet, Sacierges-Saint-Martin, Éguzon-Chantôme después a lo largo del límite entre Indre y Cher al norte y Creuse al sur, aunque algunos municipios de Indre y del Caro (Santa-Severa-sobre-Indre, Santo-Priest-la-Andadura, Préveranges) son occitanos. El límite norte del Creciente pasa al norte de Montluçon.

El Creciente está limitado al este y después al sur por una línea que conecta Saint-Mary, Saint-Claud, Ambernac, Hiesse, Abzac, Oradour-Fanais en Charente, Gajoubert, Peyrat-de-Bellac, Droux, Villefavard, Saint-Amand-Magnazeix, Fromental en Haute-Vienne, Saint-Pierre-de-Fursac, Le Grand-Bourg, Saint-Vaury, Saint-Léger-le-Guérétois, Sainte-Feyre, Ajain, Boussac.

En Allier, el Creciente se extiende más al norte entre el bosque de Tronçais, Hérisson, Venas, Cosne-d'Allier, Chavenon, Rocles, Tronget, Meillard, Verneuil-en-Bourbonnais, Rongères, Montaigu-le-Blin (Saint-Pourçain-sur-Sioule y Lapalisse no son occitanos), Saint-Prix, Châtelus. Al este de la Montaña bourbonnaise, limita el norte occitano con el área de habla francoprovenzal, y de aquí hasta la frontera entre occitano y piamontés.

La determinación de la frontera lingüística es objeto de numerosos trabajos antiguos, intentando proponer una cartografía, como la de Charles de Tourtoulon en 1876, sobre el sector limousin, y aquella de Walther von Wartburg en 1941 sobre la posición hipotética de la frontera entre las variedades meridional y septentrional de las hablas galo-romanas, resultando la «Línea von Wartburg».

 

Entre otras investigaciones, se puede citar aquellas de Guylaine Brun-Trigaud (1990) y (1992) o Gábor Tillinger (2013) sobre las hablas del Creciente (1992), aquella de Jean-René Trochet sobre el vínculo entre fronteras lingüísticas y prácticas socio-culturales, sobre todo jurídicas.

https://es.wikipedia.org/wiki/Frontera_ling%C3%BC%C3%ADstica

Una frontera lingüística es una frontera que separa dos territorios donde se habla dos variedades lingüísticas diferentes (lenguas o dialectos).

Si las dos variedades corresponden a sistemas lingüísticos no emparentados, esta frontera marca también el límite de una generalizada incomprensión mutua. Por el contrario, en caso de un continuum lingüístico, no es muy pertinente establecer una línea fronteriza, ya que la transición se efectúa sobre una franja más o menos extendida. La frontera es en estos casos definida sobre la base de una determinada isoglosa, o de un "haz de isoglosas" o "ramillete isoglósico" (en caso que el mismo exista).

Entre los ejemplos de fronteras lingüísticas conocidas, pueden citarse:

Límite entre lenguas románicas y lenguas germánicas, que atraviesa Bélgica, Francia, Suiza e Italia, en donde la frontera lingüística belga y la de Mosela son una parte.

Límite entre el bretón y el galó.

Frontera entre langue d'oc y langue d’oïl.

 

Un enclave lingüístico es una zona lingüística completamente delimitada por una frontera lingüística (consultar Lengua insular y Céltico insular). Charles de Tourtoulon et Octavien Bringuier, Étude sur la limite géographique de la langue d’oc et de la langue d’oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale, 1876

https://fr.wikipedia.org/wiki/Fronti%C3%A8re_linguistique

6, 7, octubre, 1461

6 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, con motivo de la misa solemne y exequias que se celebraron en la Seo, por el alma del señor Primogénito, en la que dijo el sermón el maestro Querald, del orden de Predicadores.

7 DE OCTUBRE.

Acordóse en este día no dar contestación a Francisco Burgués, hasta haber recibido la de la ciudad de Gerona.
En la misma sesión se presentaron los nobles fray Juan de Beamunt, Juan de Ixar y Juan de Cardona, manifestando que, en atención a tener una carta del señor Rey en que les aseguraba a ellos y otros servidores del señor Primogénito, y puesto que dicho señor Rey quería guardar la capitulación, deseaban saber si se les comprendería en la misma, aun cuando no fuesen catalanes, sobre lo que suplicaban a los señores Diputados y Consejo les prestasen consejo, ayuda y favor; a lo que contestaron estos que dispuestos estaban a favorecerles y ayudarles, en cuanto pudiesen, tanto por contemplación a la gloriosa memoria del Primogénito, como por su nobleza y demás cualidades que les distinguían.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als reverend e molt magnifichs los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt magnifichs senyors. Pens recordara a la reverencia e magnificencies de vosaltres com lo jorn de la mia partida per mi fonch parlat a aquelles de la satisfaccio e remuneracio per mi demanades dels treballs que supportat havia per lo honor e servey de aqueix Principat de que no havia reportada alguna utilitat e per vosaltres senyors ab molta humanitat me fonch respost que de aço convenia fos feta paraula en lo conçell sens la qual bonament fer nos podia e per la brevitat del temps lavors noy pogui donar recapte. Ara senyors yo tramet una suplicacio dirigida a vosaltres senyors e al conçell en la qual son specificadament deduides les coses que yo he fet per lo honor e servey del dit Principat e remuneracio que deman de aquelles perque reverend e molt magnifichs senyors vos suplich e deman de molta gracia que per vostra acustumada virtut vos placia haverme per recomanat e donar orde que yo sia content e satisfet de mos treballs axi com la raho vol e lo Principat ho ha loablement acostumat fer car per be que de aço se haja a fer paraula en lo conçell so mes de cert que la vostra ajuda endreça e favor en aquest cars ab tota honestat me poran molt aprofitar de que per sempre restare obligat al dit Principat a les reverencies e magnificencies vostres les quals de aço seran sollicitades per lo honorable En Jaume Garcia scriva del Senyor Rey e tenint les claus de son archiu lo qual per bondat sua ne ha pres carrech per mi oferintme molt prest en totes les coses que ho fer puxa per lo honor e servey del dit Principat e de cascun de vosaltres juxta la mia possibilitat. Scrita en Calatayu a XXII dies de setembre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tot vostre manament e servey prest lo prothonotari de la Majestat del Senyor Rey Antoni Nogueras.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Certificam vostres grans prudencies e savieses com huy quis compta quatre del present mes de octobre any present e dejus scrit havem rebuda una letra ab una cedula interclusa en aquella de la sacra Majestat del Senyor Rey la data de la qual fonch en Calatayu lo primer del present mes crehent certament segons la continensa de aquella e del trellat interclus en ella vosaltres per semblant haver rebuda semblant letra e trellat. E per que aquesta universitat sempre es stada conforme e sera en tots los actes del Principat de Cathalunya concernents servey de nostre Senyor Deu augment e feeltat de la sacra Majestat e benefici de tot lo Principat vos pregam quant podem per vostres letres siam certificats de la resposta a la dita letra fahedora per lo correu portador de la present. E sia molt reverent e molt honorables senyors la Divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a IIII de octobre any Mil CCCCLXl. - Molt reverent e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a tot vostre honor apparellats.

El mismo día, en otra sesión por a tarde, fueron aprobadas las cartas que se dirigían al Santo Padre, y las instrucciones para los Embajadores, acordándose que se expidieran en seguida. Hállanse a continuación, junto con otras que van dirigidas a los Cardenales, y con el siguiente resguardo para seguridad de los mismos Embajadores en las fronteras.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Al honorable lo diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna e als collidors e guardes en aquella e en lo port e pas de Salses constituits. Saluts.
Com los reverends e venerables religiosos frare Jacme de la Guialtruu prior de Cathalunya del Spital de Sent Joan de Jherusalem e frare Joan de Cardona
comanador del Masdeu del dit Spital vagen per embaxadors per nosaltres e nostre consell aquest Principat representants a nostre Senyor lo Papa e a la sua cort e vullan sien favorablement tractats vos dehim e manam que los dits prior e comanador ab tots lurs cavalcadures familia e companyia e bens lexets passar sens scorcoll e empaix algu pus empero los dits prior e comanador façen sagrament que ells ni companyia lur no porten robes ni coses que hajen a pagar
general e tractats los favorablement. Dada en Barchinona a set dies de octobre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sanctissimo ac beatissimo domino nostro Pape.
Sanctissime ac beatissime in Christo pater et domine. Post humillimas atque devotas recomendaciones et pedium oscula beatorum. Ad vestram beatissimam
Sanctitatem destinamus pro parte Principatus istius oratores videlicet religiosos preclarosque viros fratrem Jacobum de la Gialtruu priorem Catalonie et fratrem
Joannem de Cardona preceptorem Mansidei (Masdeu, Masdéu) et Spellunce de Francolineo (Espluga de Francolí) milites hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis sanctissime persone vestre nomine Principatus ejusdem referendis juxta instrucciones vobis datas. Supplicamus atque ideo V. S. B. dignetur illos benigne suscipere et audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Etsi forsan particularia negotia sua apud S. V. gerere contingerit aut gratias petere dignetur. E. S. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet altissimus almam personam vestram regimini sue sancte ecclesie per tempora longiora. Scripta Barchinone septima octobris anno Millesimo CCCCLXI. - E. S. humiles filii et devoti qui premisso pedum osculo beatorum V. S. humiliter se comendant. - Diputati Generalis Principatus Catalonie.

Reverendissimorum in Christo patrum dominorum Sancte Romane ecclesie cardinalium.
Collegio dominorum cardinalium.
Reverendissimi in Christo patres et domini. Ad S. beatitudinem domini nostri summi Pontificis et ad vos pro parte hujusmodi Principatus destinamus oratores
religiosos preclarosque viros fratrem Johannem de Giaitrude priorem Catalonie et fratrem Johannem de Cardona preceptorem Mansidei milites hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis eidem B. domino nostro Pape et vobis nomine ipsuis Principatus referendis juxta instrucciones eis datas. Suplicamus propterea V. R. P. dignetur illos benigne audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Et si forsan particularia negocia sua apud sanctitatem domini nostri Pape gerere contigerit ant inde gratias obtinere dignetur E. R. P. V. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet R. P. V. ille Dei filius qui honorum est retributor per tempora dilatata. Scripta Barchinone VII die octobris anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo.

Dirigitur domino cardinali Valentie ecclesie Romane.
Reverendissime in Christo pater et domine. Licet per nostres oratores scribamus in generali collegio dominorum cardinalium vestrorum quia tamen nos non latet qualia V. R. P. dixit et fecit in favorem Catalanorum presertim pro actis factis in prosecucione liberationis persone lllustrissimi domini Karoli primogeniti nostri sancte recordationis ne ingrati videamur gratias pro parte hujusmodi Principatus harum serie vobis referimus geminatas nuntiantes dominacioni vestre quod taliler ipsum Principatum ex hoc reddidistis obligatum quod pro vobis faceremus quecumque grata. Oratores vero ipsi onus habent spetiale in instruccionibus hec omnia vive vocis oraculo referre V. R. P. quam altissimus dirigat feliciter et votive. Scripta Barchinone septimo die octobris anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagessimo primo. - V. R. P. obsequiis et serviciis semper
prompti qui eidem se recomendant diputati Generalis Catalonie residentes Barchinone.

Instruccions per los embaxadors de Roma.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General de Cathalunya e conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya fetes als reverends egregis e magnifichs religiosos senyors frare Jacme de la Gialtruu prior de Cathalunya e don Joan de Cardona comanador del Masdeu del orde de Sanct Joan de Jherusalem embaxadors e oradors destinats a la sanctissima clemencia de nostre sanct Pare.
Primerament los dits embaxadors precedents humil e devota reverencia e recomendacions ab besament de peus a la Sanctedat de nostre sanct Pare de part
del dit Principat liuraran a aquella la letra de creença que sen porten en virtut de la qual la ora que a explicar los sera assignat explicaran a la sua sanctissima Beatitud com en los dies passats pervenguda a noticia sua la detensio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del lllustrissimo don Karles fill seu primogenit de sancta recordacio e los actes que los catalans moguts per bonissimo zel corresponent a lur innata fidelitat e instauracio de lurs leys e libertats fahien per liberacio del dit Primogenit tramete per sos nuncios als dits diputats e conçell dos breus per los quals e en virtut de les creençes explicades per los reverend bisbe Delna e Antoni de Veneris elet de Çaragoça comprengueren los dits diputats e conçell que lo dit Clementissimo sant Pare havia molt enuig de la dita detencio e gran plaer dels enantaments dels catalans per liberacio de aquell excitants los dits diputats e conçell que virtuosament insistissen per liberacio del dit Primogenit ab oferta que en lo Principat ho volgues la sua Sanctedat trametre en les parts de ça nuncio special per treballar e intercedir en totes coses benificants la dita liberacio e havents sguard al bon stament e repos del dit Principat. Als quals nuncios en nom del dit sant Pare per los dits diputats e conçell entraren en pensament de trametre a la sua Sanctissima persona embaxada de part del dit Principat per referirli humils e devotes gracies de les coses predites e informar aquella de tots los negocis. Mes per quant lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat e clemencia mana deliurar lo dit Primogenit e exaudir les suplicacions del dit Principat per bons respectes fou sobresegut en destinar la dita embaxada en apres arribat lo dit Primogenit en aquest Principat e volents les catalans quant en ells era treballar daquiavant tals o semblants inconvenients entre pare e fill e lur posteritat seguir nos poguessen e lorde de la successio en la casa Darago fos conservat degudament com es acustumat en scrits suplicaren la Excellencia del dit Senyor Rey de algunes coses havents respecte a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua mare e de la Serenissima Senyora Reyna e tranquillitat entre lur Altesa e dit Illustrissimo Primogenit benefici del lllustrissimo Infant don Ferrando fill lur ara primogenit e repos e bon stament del dit Principat e de la republica de aquell. Les quals supplicacions ha plagut a la Altesa del dit Senyor Rey per sa virtut humanissima clemencia en via de capitulacio e concordia ab lo dit Illustrissimo don Karlos lavors primogenit e ab aquest Principat fermar e jurar e ab aquella lo dit Senyor Rey ha loats e aprovats ratificats e confirmats los actes dessus dits com a be e degudament fets comendant molt de aquells los catalans com a fidelissimos vassalls.
Item diran e explicaran a la clementissima Excellencia del dit sant Pare com creat per lo dit Senyor Rey lo dit don Karlos primogenit lochtinent seu general en aqueix Principat ell dit Primogenit ab molta prudencia humanitat virtut e clemencia ha regit e governat aquell en pau tranquillitat repos e justicia fins a XXIII del passat mes de setembre en lo qual dia entre tres e quatre hores de mati plague a la divina potencia separar del cors la anima benaventurada de aquell en lo palau reyal de aquesta ciutat rebuts primerament catolicament e religiosissima los sagraments ecclesiastichs com a vertader christia de la qual separacio si es stat gran lo dol e contristacio en los catalans ells dits embaxadors poran fer testimoni. Lendema empaliada molt altament la gran sala del dit palau lo dit cors fonch devallat a aquella e posat sus huns bell lit en mig de aquella fabricat vestit altament com es de custum en tals senyors les mans braços cap e cames del qual stigueren per tres dies axi blanchs nets tractables molls e movibles a totes parts sens incomposicio alguna com si fos viu lo que fonch reputat a molta maravella. E decontinent que fonch en la dita sala nostre Senyor Deu rey dels reys e senyor dels senyorejants per merits de aquell obra e continuament de nit e dia en presencia de infinida gent
apres ha obrats e sempre obra per sol tocament del cors tant com stigue patent e apres de la caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes del qual ja en vida molts havia guarits e de moltes altres species e natures de infirmitats dels quals miracles e altres senyals e coses son rebuts e continuament se reben actes auttentichs per les quals coses los catalans han commutat lur dol o contristacio en molta consolacio e alegria cogitants haver hagut per primogenit e regidor hun tal Senyor per lo qual tals e tants actes divinament inspirats han fets los quals per evidentissima demostracio dels dits miracles e altres coses es vist nostre Senyor Deu approvar e jatsia de la absentacio del dit Primogenit summament se dolguen los catalans empero molt conord han pres e prenen con lo cors a ells ha lexats per merits e pregaries del qual creem esser en aquest mon endressats e custodits e lurs animes preparades a salvacio eterna. Mes avant diran e explicaran los dits embaxadors com separada la anima dels cors del dit Senyor Primogenit encontinent los diputats e conçell representants lo dit Principat scriviren al Senyor Rey e per lurs embaxadors humilment supplicaren la sua Excellencia fos de merce sua juxta forma de la dita capitulacio los trametes per primogenit e lochtinent de sa Majestat lo dit lllustre Infant don Ferrando al qual la successio recta de la casa Darago apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey se spera. E com la sua Altesa los ha scrit e per son embaxador trames a dir es presta de continent trametre aquell e fer lo jurar com es acostumat per tots sos regnes e terres en primogenit de que los catalans jatsia alre no sperassen de la Majestat del dit Senyor Rey han presa
molta contentacio e alegria com sia ver lo que loablement fet han ab integritat de lur fidelitat fos a respecte que los fills del dit Senyor Rey e altra posteritat lur fos en sa prerogativa de grau en la successio conservada e perpetuada e tota hora que lo cas ho requeris ço que a Deu no placia farien lo semblant per lo dit lllustre don Ferrando e altra posteritat de lur Rey e Senyor qual han fet per lo dit don Karlos de eterna memoria.
Totes les coses dessus dites explicaran los dits embaxadors a la Sanctedat de nostre sanct Pare e de part del dit Principat referiran ab humil besament de peus
gracies infinides de Ics coses dessus dites per sos nuncios als dits diputats e conçell manifestades. Supplicants humilment e devota la sua excellentissima Sanctedat li placia haver en special recomendacio e memoria aquest fidelissimo e christianissimo Principat e los poblats en aquell los quals ab tota integritat obediencia vertader zel e fervent devocio sempre son e seran promptes als seus servey e manaments com a vicari de nostre Senyor Deu Jhesuchrist e pare en la
terra per lo qual e conservacio del seu benaventurat regiment incessantment en aquest Principat se fan specials pregaries a nostre Senyor Deu.
Mes avant los dits embaxadors donaran les letres que sen porten al collegi dels reverendissimos mossenyors cardenals e als singulars dells als quals son
dirigides en virtut de les quals per part del dit Principat explicaran aquelles de les coses dessus dites que als dits embaxadors seran be vistes specialment parlaran ab los reverendissimos senyors cardenals vicecanceller de nostre sanct Pare administrador de Valencie et Centum quatuor coronatorum. Als quals de part del dit Principat regraciaran les coses per lurs reverendissimes paternitats dites e fetes en favor e laor dels catalans en la prossequcio de la liberacio del dit Senyor Primogenit don Karlos de inmortal memoria significants los que lo dit Principat los resta obligat de la lur bona voluntat e amor que a aquell han mostrada e mostra continuament. E que en son cas conexerien lo dit Principat ne serie be recordant.
E de totes les respostes axi de nostre sanct Pare com dels dits senyors cardenals e de altres particularitats los dits embaxadors ab lurs letres avisaran los dits diputats e conçell per los correus qui continuament venen de part de ça donant los aquell avantatge que ben vist los sera. Scrita en Barchinona a set de octubre del any Mil CCCC sexanta hu.

22 DE MARZO.

22 DE MARZO. 

Ocupó la sesión de este día el mismo asunto que la anterioso, sin haberse tomado acuerdo alguno. En la misma se recibieron varias cartas, y se dio contestación a otras que anteriormente se habían recibido, cuyos documentos siguen a continuación. 

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de creença per vostres embaixadors havem reebu-buda e en virtut de aquella hoyts a ple los dits embaixadors en tot lo que per part vostra nos han volgut dir explicar e supplicar axi sobre la nostra aturada en aquesta vila com encara en supplicar nos ho volguessem tollerar ab bona pasciencia. Als quals havem respost que per amor e complasencia vostra som contenta sobreseure en nostra partida pero havemlos confortat e significat que considerat que la dilacio de entrar en la pratica de aquests afers no pot esser de aquells benifici algu vos vullen scriure e sollicitar que lo pus prest que sia possible se entenga a entrar en la dita pratica trametentnos aquels espedients als quals encara reposadament no eren pervenguts segons per vostres letres nos haveu scrit en los quals ab gran diligencia e sollicitut entenieu. E en cas siam certa que los dits vostres embaixadors per llurs virtuts servey nostre e fer a vosaltres cosa grata e accepta ho faran diligentment e ab molta prudencia. Encara vos pregam e encarregam quant plus stretament e afectada podem ab tota cura e vigilancia hi vullau entendre havent sempre sguard los dits afers de quanta importancia son e per semblant al esser stada tant de temps en aquesta vila sens haver entrat en la dita pratica e no resmenys a la molta absencia que havem feta e fem de la presencia e comunicacio de la Majestat del Senyor Rey. E jatsia aço nos sia lo pus molest empero nos dona gran sperança la virtut vostra e innata devocio e fidelitat que a la sua Serenitat e nostra (vostra passats e de?) vosaltres haureu sempre acostumat de portar que en aquests afers no solament prest entrareu en lo meneig mas quen vendreu a tota bona saludable e desigada conclusio. Dada en Villafrancha de Penades a XXII dies de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. 

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Pere Gregori Gonter (Günter, Günther?) ciutada de aqueixa ciutat portador de la present acordat en lo exercit del Principat de Cathalunya dies ha se clama per indisposicio de sa persona e per aquella suplica li sia atorgada licencia de tornar en casa sua e alli constahir e governador sa indisposisio per quant no es en punt de seguir ne servir lo dit exercit fahent oferta en loch seu donar hun home que servescha e seguesca lo dit exercit en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat. E deduhint les coses sepplicades en efecte ha donat hun home appellat Steve Garau qui ha promes seguir e servir en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acostumada. Per queus pregam e avisam lo dit Pere Gregori sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell prestat puixa liberament en sa casa tornar. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica. 

Senyores. Por hun ombre proprio que partio tres dias ha vos avise de todas las cosas que fins en aquella hora se sabian e agora por el present vos aviso que el Senyor Rey desempatxa a mossen Pero Vacha embaxador para al Senyor Rey de Castella. Dice que va con grandes partidas solo los pueda concordar. Creo stareys marevellados como eo no vos he enviado el coreu el qual yo detengo pora que si tal casso de necessidat venia que yo vos pudiesa avisar con grande dificultat yo vos avisso de cosas ciertas porque aqueste onbre syempre es incierto lo que a de façer. E por quanto el portador es persona asaç fiable del qual sereyes informados muy largament de todo lo necessario. No curo mas dezir. De Çaragoça a XVIII de maig. 

Als molt reverents egregi nobles magnifichs senyors los diputats e consell congregats en la ciutat de Barchinona. 
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Esta nit entre X e XI hores vos scrivim largament de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Apres vuy de mati hora que voliem anar hoir missa de part de la Senyora Reyna son venguts a nosaltres los senyors mestre de Muntesa don Lop e lo comte Doliva significantnos com la dita Senyora per la gran voluntat e desig que te de entrar en pratica de aquestes fahenes per los respectes per nos a vostres reverencies ja scrits hauria en voluntat trametra aqui les dits mestre de Muntesa e don Lop per solicitar e fer instancia aqui a fi que prestament la dita Senyora puixa praticar dels dits negocis e de aquells fer cert lo Senyor Rey e volien sentir de nosaltres nostre parer sobra la dita anada als quals es stat per nosaltres respost que la nit passada scrivim e havem avisades vostres senyories de les coses qui eren subseguides e de la resposta de la Senyora Reyna e que no haviem comissio de comunicar ne dar resposta a ells de las coses que per ells nos eren significades e axi ab paraules generals nos ne som desixits (para Pompeyo Fabra y su catalán inventado sería: ens en som dessurtits). Per tant havem delliberat fer lo present correu per quant nos ha plagut esser molt pertinent e molt necessari que prestament en aquesta part los sia respost considerades moltes rahons que en aqueix consistori en lo passat havem hoydes. E placieus encontinent avisarnos queus sera plasent los sia respost. Speram encara si vos parra donarne sentiment a la Senyora Reyna que li placia en la present deliberacio sobreseura tro a tant que de vosaltres hajam resposla. Per lo present no occorra altres coses que a vostres reverencies necessaries sien scriura menantnos lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXl a nou hores de mati ans de mig dia. 
Volent cloura la present nos son tornats los damunt anomenats mestre de Muntesa don Lop e comte Doliva dihentnos per part de la dita Senyora com la dita Senyora havia deliberat sobreseura llur ajuda pregant a nosaltres volguessem scriura a vostres reverencies vos plagues encontinent dar orde e entrar en praticha de les feynes e que de aço ab la present ella scrivia a vostres reverencies e axi placia a vosaltres mossenyors per benavenir dels afers voler ho metra en obra e per res no tardar. 
Stant en cloura la present la Senyora Reyna ha trames aci lo mestre de Montesa trematentnos a dir com sa Senyoria pren a gran molestia que a Fraga li son registrades totes les letres que tramet al Senyor Rey per queus placia provehirhi. A vostra ordinacio e manaments apparellats Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell congregats e residents en la ciutat de Barchinona. 
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. 
Vuy disapte a XXI del present som plegats en la present vila circa mig jorn e dreta via deschavalcam a la posada de la Senyora Reyna ab lo senyor mestre de Muntesa visrey de Sicilia comte Doliva e molts altres quins eran exits a rebra e essents deschavalcats havem feta reverencia a la dita Senyora besantli la ma de part de tots vosaltres splicantli les recomendacions per vostres instruccions ordenades dantli la letra de vostres reverencies la qual lesta nos dix esser creença e que anassem a reposar que apres la Senyoria sua nos fara cridar com ora fos. E per quant ab les instruccions rebem una letra del Senyor Primogenit ley donam aquella hora laltra letra qui era en les instruccions de mossen Pere Torroella no havem volguda donar fins haurem parlat ab la dita Senyora e tornats a nostra posada circa les sinch hores la dita Senyora trames per nosaltres e encontinent som ab sa Senyoria la qual trobam en una cambra de sa posada acompanyada de moltes gents a la qual supplicam fos merce sua volernos hoyr a soles e axi fou ordenat per sa Altesa restant sola ab nosaltres e ab larchebisbe de Çaragoça e per miga de mi abat de Sant Johan fou explicada la creença e que per vosaltres es stat ordenat significant a sa Senyoria tot lo contengut en lo primer capitol ço es lo que lo Senyor havia scrit a la prioresa del Guayre e les provisions ordonades per sa Majestat en les viles de Balaguer Agremunt e Algerri no obmetent cosa alguna. Apres li fou explicat com vosaltres mossenyors totes altres coses apart posades ab summa diligencia entenieu en compondra les fahenes e que en breu temps li serien reportades e venint 
a la stada de la present vila li fou explicat ab aquell tall de paraules e ab aquell millor gest que es stat possible e apparagut esser expedient. Supplicantli fos de sa merçe nos volgues moura de la present vila deduhintli que sens dubte negu aquestes fahenes pus facilment stant sa Senyoria en la present vila se porien compendre e pendra loable expedicio e la fi que tots desigam e que axi per part de tots vosaltres mossenyors humilment e com mes devota se podra explicar lan supplicaveu e axi era per vosaltres mossenyors a sa Excellencia e Celsitud consellat al qual capitol e rahons la sua Majestat respos prenent admiracio del perer en que tots donaven per ella star en la present vila com a la sua Majestat paragues que anantsen a Sant Boy e entrant en la ciutat aquestes fahenes e negocis pus facilment se porien tractar e praticar e portar al fi per tots desyat (no desitjat) majorment com per lo Senyor Rey li fos axi manat e que sa Senyoria no era en la present vila sino per lo servey e honor del Senyor Rey repos e benefici del Principat e de tots nosaltres e per aquest respecte fins avuy ab molt recta e bona intencio haura treballat e era prest a trebellar e que per aquests respectes arbitrava sa Excellencia esser ben meraxadora pogues ana a Sant Boy e encara entrar en aqueixa ciutat e moltes altres rahons dix sa Senyoria demostrant bona voluntat en los negocis segons per avant a nosaltres reverencies sera referit fouli replicat aconsellant sa Senyoria per moltes vies e rahons persuadint a la sua Majestat que la aturada de sa Senyoria en la present vila era la salut e prospera expedicio de aquestes fahenes e que la anada de Sant Boy o entrar en Barchinona indubitadament seria total perdicio de la present materia e certament dins breu temps li seran reportades tals coses axi compostes e ordonades que si plaura nostre Senyor Deu la sua Majestat sera ben contenta e que la sua Senyoria axi com crehiem havia be pensat e cogitat la present materia de quanta importancia e pondorositat es e compren molts caps e aquantes e aquella persona a sguard e que no es de condicio que prestament se puixa portar conclusio majorment com a esser deliberada per tautes (tantes) persones e tant consell com es aqueix e que pus sa Senyoria hi havia bona intencio la fi seria molt excludable e apres molts altres replicats e triplicats axi per la sua Senyoria com per nosaltres per spay de tres hores ab tot la sua Senyoria donas en altra deliberacio ana de havernos hoyts la Majestat sua per complasensia vostra es stada contenta romandra en la present vila e star al consell vostra e axi per part vostra lin havem besada la ma es veritat sa Senyoria ha strem desig de entrar en la pratica de aquestes fahenes axi per honor del Senyor Rey com per la sua car fins aci no pot dar raho de la stada ha feta en la present vila hon a stat per Xll o Xlll jorns afermant que la tarda e tanta crida es destraccio de aquestes fahenes per molts respectes e que si totes les coses no son encara ordonades persones deuria star de entrar en la pratica de aquesta materia com totes nos pugan fer ensemps e per tant si de compostes ni havia aquelles li porien esser manifestades e presentades e per so a menat e pregat a nosaltres que encontinent scrivissem a vostres reverencies eus pregassem de part de la sua Celsitut que ab summa cura e diligencia vos placia entendra en les coses que son de fer aqui per vosaltres a fi que sa Senyoria puga scriura a la Majestat del Senyor Rey que es entrada en la pratica de aquestes fahenes e axi pora donar alguna raho de la stada de la present vila e de la sua venguda. Al restant dels novitats e provisions fetes en Alguayre Balaguer Agremunt Algerri e Monso nos respos que ha coses aqui reportades a nosaltres creya no esser veres per quant sa Senyoria noy sabia cosa neguna e que certament si fossen en esser axi com aqui se reportaven lo Senyor Rey len haguera feta certa pregant a vosaltres que en tal cosa no vullau donar orella ne aquelles donar fe e que lo Senyor Rey o la sua Excellencia no han tal voluntat e que per semblant a la sua Senyoria ne son stades reportades algunes pues dehien esser fetes e desliberades aqui per vosaltres en les quals no sta aturada ne donada fe per no esser ver semblants. E axi havem fet lo present correu e per quant dema es diumenge havem delliberat fervos la present e sperar lo que per vostres reverencies sera ordenat les quals nos manan lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXI de març a X hores de nit any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions e manaments apparellats. Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Al molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del general de Cathalunya. 
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. 
Puix correu no van forçadament he scriure per viandants a la ventura del stament nostre de açi lo qual per gracia de Deu es bo primerament en sanitat que lo temps ses molt corregit que los malats quasi goreixen e ara ajahense pochs. Lo socorriment de tres florins per XV dies ha pres quasi tot hom sino alguns de aqueixa ciutat e perque alguns axi com milloren venen encara a pendre lo dit socorriment nous puch dir en cert qui ha pres diners ne qui no. Acabat que hage trametre a vostra reverencia e honorables savieses lo nombre dels qui han pres lo dit socorriment e lo nombre dels que nol han pres perque puixa esser provehit en algunes conestablies qui restaran menys de conestable perque lo conestable no ha volgut pendre lo dit socorriment e si sera necessari fornir les conestablies aqui fallira gent a cap dels dos mesos per no haver pres lo dit socorriment. Crech de les parts de sa se trobara gent prou per supplir lo nombre dels qui mancaran mas no volran sou per menys de hun mes de la gent de cavall. Ab gran dolor pogui havia acabar la cedula la qual no tramet ara perque no es en bell ni en lorde que deu mas per vostra informacio podeu esser certs que açi XLll lançes que voI dir hun bon cosser e un troter per lança. Daltra part hi he entre tots LXl entre rocins e genets e ab tot que lo nombre sia poch hagen per cert vostres magnificencies que per esser poch non es millor. Car jatsia hic hage alguns be a cavall lo comu es molt flach e molta vil bestia e aço queus dich he solament per memorial dat per la gent de cavall e no quen haja vist clar. May ne pogut haver mostra per secretament que la haja volguda e la mes part del consell ha dat diverses voltes en parer que per no mostrar nostres mals que nos fes la dita mostra e crech yo que a la mostra qualque roci mancara e qualque mula servira per nombre de roci. Per una spia que trobi hir mati de Çaragoça so avisat que lo Senyor Rey fa poch moviment es ver que tots dies te grans consells en la casa de la diputacio spatxas mossen Pero Vacha per anar embaxador al Rey de Castella. La ciutat de Leyda sta en reguard e tots dies tramet noves de sospites de gents. A nit trames dir que mossen Rabolledo era en Ribagorça en Canuy (Azanuy, Çanuy) ab gent II jorns ha quey tinch dos spies per tota aquella terra e non he cobrat negu e la hu devia cobrar a nit passada. Axi he hagut avis de paraula per hom de casa del Senyor Primogenit qui es passat per la via de Navarra que embaxada deu anar de aqui al Senyor Rey ab comissio de aturar dos jorns solament ab sa Majestat e si no acorden havem a dar sobre certa part si es falsia pas ab les altres si es ver es maravella que tals coses vagen axi a rodolons e si ver es vegen vostres magnificencies que havem de combatre que no tenim sino IlII schales totes descubertes e molt master qualque quintar o II encara de polvora de spingarda. Lo capita ab mossen lo veguer materen hir en presso En Bosch de Tarraça e en Lobet apuntador de aqui conestables e I (l, ele o I latina). Molins per mal parlar e encara qualque hu per mal obrar han demanat li faça venir hunt botxi. Fins aci noy ha pus de que fretura scriure. Feta en Fraga divendres a XXI de març. 
Mossen. Sia de merce vostra avisarme si fer se pot bonament per quin temps me puch provehir aci car si partir havem e que tinga moltes vitualles aquests senyors de aquesta vila les me carregaran que les haure a lançar de pa quem es endurit e fet bescuyt huns XXX sachs grans. Si entenen que negun castell ne dega restar aci provehit trematrien a Tortosa ab qualque barcha que portantlo ab lo camp les messions del port so mangerien tot. Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer. 

Al molt magnifich e de gran reverencia mossen micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça. 
Molt magnifich e molt savi mossen. Significam a vostra molt magnifica saviesa una hora o dues apres del sol exit es vengut en aquesta vila Ximeno de Soria scriva el qual nos ha presentades dues letres de les quals vos trematem copia. De la primera havem hauda consolacio e alegria no pocha de la segona no gens per quant consta la necessitat e pobresa e diminucio del poble encara ques haja a exseguir. Lo contengut en aquella es molt dificultos e gran danyo adaquesta vila ab tot que creure no podem quel contengut en aquella se exseguescha la una per lo deliurament del Senyor Princep la segona que havem sentiment quel Senyor Rey fahia los de Ribagorça e are als fet de sa iustar. Empero per que no fossen en perill ni carrech havem deliberat fervos la present tant carament com podem e per lo deute e carrech que teniu de aquesta vila vos supplicam nos vullau scriure de vostra intencio so es si deuen anar o no ni si de necessitat havem a trametre LX homens dihem LX lo qual sera a metre a sacomano aquesta vila per la gran diminucio sta. En veritat que som franchs axi e sens pus com los de Çaragoça que diu nostre privilegi que siam axi franchs de juncta e de host e de cavalcada com los de Çaragoça. Certificannos si hi trametra Çaragoça gent o no axi mateix si consellereu vage lo portador a Çaragoça per saber com nos ne devem regir. Havemli manat faça lo que per vostra magnificha saviesa li sera manat. Hauremvos a gracia scrigueu a tots aquells qui conegau hi puixen aprofitar e orden vostra magnifica saviesa tot lo que plasent li sia de nosaltres. De Tamarit a XVI de març. Mossenyors a tota vostra ordinacio prests e apparellats los jurats e prohomens de la vila de Tamarit de Litera. 

A los muy honorables los justicias jurados oficiales et hombres buenos de qualesquiere ciutades villas e lugares dentro ell regno Daragon constituidors a qui les presentes pervendran o seran presentades los jurados de la ciudad de Çaragoça salut e parellada voluntat a vuestros plaseres e honor. 
A vostres savieses notificamos como el Senyor Rey sobra la occupacio del castillo e villa de Fraga situados dentro el regno de Aragon ha convocado la huest e cavalcada para la recuperacion del castillo e villa de Fraga e manda el dito Senyor Rey a todos los regnicolas del dit regno que sub la fieldat que le son tenidors decontinent vengan con sus armas e cavalcaduras en aquesta ciutat per acompanyarlo cerqua la dita recuperacion segunt que aquesto larguement pareçe por letras del dito Senyor Rey a nosotros presentadas dadas en Çaragoça XXV del present et infrascripto mes de febrero. E nosotros creyendo que el dito Senyor Rey andando personalmente a recuperar el dito castillo e vila devamos ir con su Senyoria con nuestras armas a tirar lo obsidio del dito castillo e villa e recuperar aquellos a su corona havemos ofrecido al dito Senyor Rey ir con su persona a la recuperacio sobredita segund et en aquella forma que de fuero fazer lo devamos e seamos tenidos. E havemos fecho cridar les dites letras a vosotros presentadas por los lugares acostumbrados de aquesta ciutat. E porque vuestres savieses sten informadas de lo que aquesta ciutat ha respuesto al dito Senyor Rey et entiende fazer en lo sobredito vos lo intimamos e notificamos por tenor de la present. Dada en Çaragoça a XXVII de febrero anyo Mil. CCCCLXl.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Rossillionis et Ceritanie magnificis nobilibus dilectis et fidelibus nostris universis et singulis comittibus vicecomittibus nobilibus baronibus mesnadariis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et locorum regni Aragonum cujuscumque status aut conditionis existant ad quem seu quos presentes pervenerint et infrascripta noveantur pertinere salutem et dileccionem. Non sine gravi molestia cerciores effecti sumus quod non nulle gentes hostiliter et manu potenti et armata obsederunt ceperunt et occuparunt castrum et villam nostram de Fraga sitam in regno Aragonum et animo ut precepimus eam penes se per vim et forciam detinendi. Et ulterius regnum nostrum predictum hostiliter invadendi et intrandi armata manu in grande dampnum et evidens prejuditium nostre regie corone et gravem jacturam et oppresionem et dampnum non modicum reypublice dicti regni et incolarum et subditorum nostrorum regni ejusdem. Volentes propterea super hiis debite providere hostem et cavalcadam prout de foro id facere possimus et debemus convocando hac serie vobis et utrique vestrum districte precipiendo mandamus sub debito fidelitatis pro nobis stricti estis et quilibet vestrum strictus estac sub aliis penis a foro et regni consuetudine statutis et introductis. Quatenus ilico visis presentibus vos et quilibet vestrum cum armis et equitaturis vestris prout unicuique vestrum congruit ad nos veniatis ad hanc videlicet civitatem Seçerauguste ad 
recuperandum dictum castrum et villam et obviam eundem predictis gentibus cum nos personaliter Deo duce intendamus cum auxilio divino et vestro dictum castrum et villam recuperare et regnum nostrum predictum Aragonum a prefatis invasoribus et oppressoribus liberare. Caventes attente premissorum contrarium agere aut desides vel necligentes in predictis esse cum predicta celeritate requirant et de foro ad id faciendum teneamini et sitis stricti et ne super predictis quis vestram ignoranciam pretendere possit aut allegare mandamus hanc provisionem nostram per loca solita civitatum villarum et locorum voce preconia publicari. Datum Cesarauguste die XXV februarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXI. - Rex Johannes.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. 
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos certificau de tot lo que per vosaltres per part nostra es stat dit e explicat a la Illustrissima Senyora Reyna juxta forma de les instruccions a vosaltres donades e de la resposta feta per la dita Illustrissima Senyora Reyna e dels replicats e triplicats daquen seguits a les quals coses vos responem que regraciam e per part nostra volem regracieu a la dita Senyora Reyna la bona voluntat que sa Excellencia mostra al benefici de aquests afers e com a la dita Excellencia sua plau condecendre a nostres supplicacions de star e aturar en aqueixa vila confirmantli tota vegada ço que per vosaltres notablement li es explicat que lo seu aturar aqui es e sera Deu volent total benefici e repos dels dits afers. E quant es en aquella part que la sua Celsitud mostra entrenyorarse de la triga e que li plauria e volrie entrar en pratica dels afers e que si totes les coses pensades no creu compostes lin fossen presentades algunes per no perdre temps e sa Senyoria poder donar raho al Senyor Rey et cetera li satisfeu com a vosaltres seria vist ab tota reverencia sua parlant que axi menejar los dits afers seria contra tot orde acustumat e que no seria gens benefici de aquells com les coses hajen tal colligancia que sino de totes ensemps nos poria tractar bonament perque humilment la supplicareu per part nostra li placia no congoixarse car per nosaltres dia e nit si enten sens perdresi un punt de temps e Deus volent molt prest li seran reportades les coses ab lo compliment quels es necessari e seran tals que speram en nostre Senyor Deu e en la clemencia del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna que les hauran per acceptes e succehiran a honor e servey dels dits senyors Rey e Reyna e tranquillitat e repos de aquest Principat e romanints ab tal apuntament ab la dita Senyora Reyna vos ne poreu venir en lo nom de Deu. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests. 

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna. 
Molt alta e molt excellent senyora. 
Lo dia present apres rebuda una letra de nostres embaxadors qui son ab la Altesa vostra e a ells feta resposta havem rebuda letra de la dita vostra Altesa ab la qual nos significa haverli plagut sobreseure en la partida de aqueixa vila segons per los dits embaixadors per part nostra es stada supplicada dient e encarregantnos daqui avant ab tota diligencia entenam en los expedients utils al benefici dels afers com la dilacio sia en aquella damnosa e a vostra alta Senyoria molesta per los sguards en la dita letra contenguts. 
A la qual Senyora molt alta humilment e devota responem regraciant primerament a vostra gran Senyoria com li ha plagut condecendre a nostres supplicacions les quals sab lo Deu Omnipotent que proceixen de tota sinceritat dels coratges nostres per lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra e per lo benefici dels dits afers e per tant Senyora lo encarregar e manarnos la presta expedicio de aquells ab tot que ho rebem e acceptam ab la deguda reverencia e honor de la Altesa vostra pero es cosa de mes per quant nosaltres ho havem tant a cor que la salut e vida nostra mes no desigam. Continuament Senyora en aço se enten e ab molta diligencia si treballa e teniu ferma sperança que la invencio e composicio de aquells sera cosa accepta a la Majestat del 
Senyor Rey e de vostra Altesa e tal que los afers ne vendran a la desigada conclusio. 
E si aço nos pot fer ab aquella celeritat que la Celsitud vostra voldria supplicamla ho vulla tollerar ab la acustumada benignitat car sab vostra gran Senyoria per sa virtut e prudencia aquelles coses esser tost fetes que de esser be fetes poden haver denominacio e axi sera de aquestes si a nostre Senyor Deu sera plasent. Aço sera mes stesament explicat a la Serenitat vostra per los dits nostres embaixadors segons scrit los havem. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent senyora haja en sa proteccio vostra Illustrissima e molt alta Senyoria la qual nos man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy apres rebuda vostra letra de la jornada passada e apres la resposta que feta vos havem es attes lo present portador ab letra vostra feta lo dia present e una de la Senyora Reyna. La de la Senyora Reyna conte lo desig e voler que sa Altesa ha en intrar en pratica de aquests afers e que la dilacio li es molesta e als dits afers damnosa segons en lo scriure vostre aço mateix esser a vosaltres dit per la Excellencia sua nos haveu significat. E sobre aço li responem lo que en efecte a vosaltres havem scrit esserli per part nostra explicat. Donareuli sa letra que ab la present rebreu. Ab la vostra nos dehiu de la voluntat que la dita Senyora hauria en trametre aci los reverent e magnifich mestre de Muntesa e don Lop Ximeniz Durrea per sollicitar aquests afers ab tot que en lur venguda en apres se haja sobresegut. A queus responem que no afretura en alguna part los sobredits venir car nosaltres havem la cosa en tanta voluntat que noy es obs alguna sollicitacio. E per tant supplicareu la dita Senyora que sa Excellencia nos vulla donar aqueix treball e faticha car tot seria de mes. Es per ventura se delliberava ells venir los direu que lur entreveniment no faria benefici en los afers com no sien haguts sobre aquells en bona opinio e que es cosa mes expedient menejarse per altri que per ells. E ab unes tals paraules los persuadireu e consellareu que nos curen per aço venir ne vullen donar loch a algun scandel car Deu volent sens ells la cosa vindra a bona conclusio. En lo que dehiu de les letres de la Senyora Reyna ques registren a Fraga es cosa a nosaltres greu e si provehira de continent. La Sancta Trinitat molt reverent e magnifichs senyors vos haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. 
Ja per altra vos havem dit de la tornada vostra e aço mateix vos tornam dir queus ne poreu venir de continent e en totes maneres en vostra partida parlareu al clar als dits mestre de Muntesa e don Lop per que no curassen ne asesjasen venir. Al present portador no havem res donat. Pagaulo aqui segons haurem concordat de son servey. Es stat aci a sis hores apres mig jorn. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.