Mostrando las entradas para la consulta parrochia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta parrochia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 30 de septiembre de 2023

Actes, titres, de l' an 960 - 1168, NO 'L LI TOLRA NI NO 'L LI DEVEDARA NI NO L' EN DECEBRA,

Actes, titres, de l' an 960 ou environ, tirés d' un manuscrit de Colbert, fol., no 165, intitulé: “Recueil de divers Titres et Mémoires, concernant les affaires des comtes de Carcassonne et vicomtes de Beziers, des comtes de Foix et vicomtes de Castelbon, des vicomtes de Bearn, de Bigorre, de Marsan et de Gavardan, des comtes de Rodez et d' Armagnac, des seigneurs d' Albret, des rois de Navarre; et celles des divers particuliers qui ont possédé des terres dans les pays appartenants aux seigneurs susnommés, ou qui ont eu des alliances avec eux.”

“Tome Ier, depuis l' an 960 jusqu' en l' année 1117.”

DE ista hora in antea non DECEBRA Ermengaus filius Eldiarda Froterio episcopo filio Girberga NE Raimundo filio Bernardo vicecomite de castello de Cornone... NO 'L LI TOLRA NI NO 'L LI DEVEDARA NI NO L' EN DECEBRA... nec societatem non AURA, si per castellum recuperare NON O FA, et si recuperare potuerit in potestate Froterio et Raimundo LO TORNARA, per ipsas horas quæ Froterius et Raimundus L' EN COMONRA.
DE ista hora in antea ego Geraldus qui fui filius Beliariz non DECEBRA Froterium episcopum nec Bernardum fratrem suum vicecomitem qui fuerunt filii Girberga de illos castellos de Geccago, nec de illo castello quod vocant de illo Ponte et de illo castello Sancti Amancii quod vocant castello novo sive illo castello de Cabrespina, NO 'LS VOS TOLRAI NI NO 'LS VOS VEDARAI... in vestra potestate LO TORNAREI... SI O TENRAI E SI O ATENDRAI A TI Froterio et A TI Bernardo... quod tu Froterius et Bernardus TOLRE VOLGUESSES unde de istos castellos suprascriptos E CH' ON COMPROBAT QU' EN FOSSEZ victi PER BATAILIA aut abstracti QUE NO US N' AUSES COMBATRE.
DE ista hora in antea non DEZEBRA Guiraldus filius Girondæ nec Petrus nec Poncius filius Avanæ Froterium episcopum nec Bernardum filios Girberganæ de illis castellis DE BERENCS nec de illum de Causago...
NO 'LS LOR DEVEDARAN NI NO 'LS TOLRAN NI NO 'LS EN DECEBRAN... et si est homo qui illos castellos aut femina LOR tollat AB illos societatem non AURAN et adjutor sine inganno LOR EN SERAN... FORS quantum illi LOR EN ABSOLVERAN... LOR TORNARAN sine lucro... et qualem comprobatos vencutos PER BATALIA, aut extractos QUE COMBATRE NON AUSENT.

HIC est brevis sacramentalis quod fecit Raimundus Berengarius filius Garsendis ad Raimundo vicecomite filio Rengardis.
De ista hora in antea ego Raimundus filius Garsendis non DECEBRAI Raimundum vicecomitem filium Rengardis de sua vita nec de sua membra quæ ad corpus suum tenet, NO L' AUCIRAI NI NO 'L PRENDRAI... et tuas civitates... NON LAS TE TOLRAI NI T' EN TOLRAI... SI O TENRAI ET O ATENDRAI ego Raimundus filius Garsendis A TI Raimundo filio Rengardis.

DE ista hora in antea non DECEBRA Raymundus filius Garsendis Hermengarda vicecomitissa filia Rangars DE SA vita... NI LA PRENDRA, NI L' AUCIRA... Neque suos honores NON TOLRA... Nec societatem ego... NON AURAI et si tu Hermengards filia Rangars M' EN COMONS, per illas horas quæ M' EN COMONRAS... EN adjutorio T' EN SEREI.

DE ista hora in antea ego Raimundus comes Barchinonæ filius Mahaldis fæminæ non DECEBREI te Bernardum vicecomitem de Biterri... SI O TENREI E O ATENDREI.

DE ista hora in antea ego Petrus filius Ava Froterio filio Girberga et te Raimundo filio Rengardis non VOS DECEBREI NE VOS NO 'LS TOLREI NE NO 'LS VOS DEVEDAREI LO CASTEL DE BERENGS NE 'L CASTEL DE CAUSAC NE 'L CASTEL de Monteacuto... LAS FORTEZAS... societatem non AUREI nec non TENREI FORS QUANT per illos castellos recuperare... illos TORNAREI.

DE ista hora in antea non DECEBRA Froterius episcopus filius Ermendructæ Isarno filio Rangardæ de sua vita NI de sua membra... per quæ o PERDA NI NON ENGENIERA...
NO LI TOLRA NO LI DEVEDARA... NO I METRA PER SO QUE
castellanus EN SIA... A NEUNA fæmina partem NON Y DONERA NI NO N' I VENDRA NI NO N' I ESCAMBIARA... finem non PRENDRA NI societatem cum illis NON AURA... NO LA LI TOLRA NI NO L' EN DECEBRA... SI O TENRA ET SI O ATENDRA... si comprobare non potuerit ipse Froterius ipso Isarno quod habeat ingeniatum quod ipse Froterius PERDA OU sua vita OU sua membra... o ipse Isarnus habeat ingeniatum quod ipse Froterius perdat O illo castello de Lautrico aut unum de suos castellos... O ipse Isarnus NO LI DEFUG... SI O TENRA ET SI O ATENDRA... FORS DE
CO DE QUE ipse Isarnus L' EN ABSOLVRA... ipsas parabolas quæ ipse Isarnus DIZIRA ad ipso Froterio aut per suum missum LI MANDARA ET LAS LI DEVEDARA per nomine de sacramento QUE NO LAS digat ipse Froterius NO LAS DISCOBRIRA.

DE ista hora in antea ego Petrus Raimundi filius Guila non DECEBREI TE Hermengard filiam Rengard NI te Bernardum Atonis filium Hermengard de ipso castro quod vocant Fuxum neque de ipsis fortezis... NO 'L VOS TOLREI, NI VOS EN TOLREI, NO 'L VOS DEVEDAREI... adjutor VOS EN SEREI... societatem cum illis NON AUREI NI NON TENREI... per quantas vices VOS M' EN COMONREZ... LO TORNAREI... SI VOS O TENREI ET O ATENDREI.

DE ista hora in antea ego Bertrandus filius qui fui Ponciae fidelis ero tibi Hermengardis filiæ Rangardis... de ipsos castros de Reddaz... in potestate illos TORNAREI... neque treugam non PRENDREI NI NON AUREI... et adjutor T' EN SEREI AB TE... in tua potestate LO TORNAREI... SI T' O TENREI TOT, ET T' O ATENDREI.

DE ista hora in antea ego Udalgeir filius Ermenssen NON DECEBREI TE Ermengarz filiam quæ fuisti Rangarz DEL CASTEL quem vocant MIRAPEIS... NI 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI NI 'L TE VEDAREI NI T' EN VEDAREI... adjutor T' EN SEREI... AB TI ET SENES TI ET AB illos neque AB illas qui illum tibi TOLRION NI T' EN TOLRIAN finem nec societatem NON AUREI NI NON TENREI... in tua potestate LO TORNAREI... per quantas vices TU M' EN COMONRAS.

DE ista hora in antea ego Rogerius filius qui fui Belissen NON DECEBREI TE Ermengart filia quæ fuisti Rangarz DEL CASTEL, quem vocant MIRAPEIS... NO 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI NI EL TE VEDAREI NI T' EN VEDAREI... homines vel fæminæ QUI 'L te tollant NI T' EN tollant, adjutor T' EN SEREI... et AB illos vel AB illas qui illum tibi TOLRIAN NI T' EN TOLRIAN finem nec societatem NON AUREI NI NON TENREI... T' O TENREI E T' O ATENDREI TOT A TE.

DE ista hora in antea non DECEBREI Rogerius filius Belesen Hermengarz filia Rangars neque Bernard filium Hermengarz de ipso castello de MIRAPEIS... NO 'L VOS TOLREI neque VOS EN TOLREI, NO 'L VOS VEDAREI neque VOS EN VEDAREI et per quantas veces (latín vices) M' EN COMMONRAZ... potestatem T' EN DONAREI, et si est homo aut fæmina, homines vel femine QUI 'L TE TOLON NI T' EN TOLON adjutor T' EN SEREI... in tua potestate LO TORNAREI.
DE ista hora in antea ego Raimundus filius qui fui Rangarz non DECEBREI te Hermengarz filia que fuisti Rangarz de ipso castello quem vocant MIRAPEIS... NO 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI, NI 'L TE VEDAREI NI T' EN VEDAREI... et si fuerit homo vel femina... qui illum tibi tollant NI T' EN tollant, adjutor T' EN SSEREI... et AB illos vel AB illas qui illum tibi TOLRIAN NI T' EN TOLRIAN finem nec societatem NON AUREI NI NON TENREI... T' O TENREI ET T' O ATENDREI TOT.

DE ista hora in antea NO DECEBRA Rogerius filius Rangard Rogerium Comitem filium Garsendæ comitissa de ista civitate quæ vocant Carcassona... NO LA 'L TOLRA Rogerius NE NUL NE TOLRA NE NO LA 'L DEVEDARA NE NUL EN DEVEDARA... et si homo est... aut homines aut fæminas, QUI LA LI TOLRA aut LA LI DEVEDARA societatem NE AB illo NE AB illa NO TENRA NE NO AURA QUI LA 'L TOLRA O LA 'L DEVEDARA... Carcassona LI TOLRAN O LA ʼL DEVEDARAN... NO L' ENGENARA... NE NUS S' EN RECREIRA NE RECREDENT NON SERA FORS QUANT... L' EN ABSOLVERA...

DE ista hora in antea... ego Rodgarius filius Rangardæ NO LAS TE TOLRE NE NO T' EN DEVEDRE NE NO T' EN DECEBRE NE NO LAS TE VEDARE... neque homines NE omo PER LUI... neque de alias dreituras que ACABDARA... NO L' EN TOLRA, NE NO LAS LI DEVEDARA NE NO L' EN DECEBRA NE MALAMENT NE omo per ipse NO 'L NE MENARA... NON O FARAI... adjutor T' EN SERE... et de l' adjutorio NO T' ENGANARE NE MALAMENT NO T' EN MENARE... Ego Rodgarius filius Rangardæ a Rodgario filio Garsendæ medietatem de ipsas justicias NO T' EN TOLRE NE NO LA T DEVEDARE E SI LA N' AI, LA medietatem T' EN DARE... et si omo est aut fæmina... QUI LAS TE TOD OU LAS TE TOLA ajutor T' EN SERE et de l' adjutor NO T' ENGANARE... TU CUMUNIRAS OU CUMUNIR ME FARAS... in tuo DAM non mittat nec GUERRA AB illos non faciat, et exceptum omines meos QUE A DREIT AURE OU A MERCE cum a tibi TROBAR POIREI...
De ista ora in antea non decebra Rodgarius filius Rangardæ Rodgarium filium Garsendæ... NE NO 'L PENRA NE NO L' ASALIRA, NE NO L' AUCIRA nec ego... non O FARAI... SINO FORS QUANT TU M' EN SOLVERAS.

DE ista hora in antea NON DECEBREM ego Roger NI EU Ugo filii... de ipso castello de Carcassona... NO 'L VOS TOLREM NI US EN TOLREM NO 'L US VEDAREM NI US EN VEDAREM... adjutores VOS EN SEREM AB VOS ET SENES VOS... societatem AB illos neque AB illas non AUREM... in vestra potestatem LO TORNAREM sine lucro DE AVER sive de honore quem non ENQUERREM ET PER QUANTAS VEZ NOS EN COMONIREZ... VOS EN DAREM... QUI LAS VOS TOLRA aut VOS EN TOLRA adjutores VOS EN SEREM.

DE ista hora in antea non DECEBREI ego Guillermus filius Adalaiz te Hermengard filiam Rangard NI te Bernardum filium Hermengard de ipso castello de Carcassona... NO 'L VOS TOLREI NI US EN TOLREI, NO 'L VOS VEDAREI NI US EN VEDAREI... FIN aut societatem AB illos neque AB illas non AUREI... in vestra potestate LO TORNAREI sine lucro DE AVER sive de honore quæ non VOS ENQUERREI et per quantas VEZ M' EN COMENREZ... potestatem VOS EN DAREI.

DE ista hora in antea non DECEBRA ARNALZ filius Belesen Ermengard filia Rangars neque Bernard Ermengarz filium de ipsum castellum de MIRAPEIS... NO 'L VOS TOLREI NI VO' N TOLREI NI 'L VOS VEDAREI NI US EN VEDAREI PER QUANTAS VEZ M' EN COMMONRAS... POSTAD T' EN DAREI et si est homo... QU' EL TE TOLA NI T' EN TOLA adjutor T' EN SEREI... in vostra potestate LO TORNAREI... ET SI VOS O TENDREI ET VOS O ATENDREI TOT SENES ENGAN.

DE ista hora in antea ego Petrus filius de Rixendis non DECEBREI TE Hermengard filiam Rangard... de ipso castello de Carcassona quod vocant Narbones NO 'L TE TOLREI NI T' EN TOLREI... et si HOM ERA O fæmina QUI 'L TE TOLGUES O T' EN TOLGUES adjutor T' EN SEREI... ET DEL COMONIMENT NO M' EN VEDAREI... SI T' O TENREI ET T' O ATENDREI TOT FORS QUANT TU M' EN ABSOLVERAS TEU SCIENT.

Actes, titres, de 985 A 1080.
Acte de 985. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 139. Cette pièce se trouve avec quelques légères variantes dans le même volume, n° 165 des MSS. de Colbert.)

DE ista hora in antea NON DECEBRA Froterius episcopus filius Ermendructæ Isarno filio Rangardæ de sua vita NI de sua membra quæ in suum corpus portat, per quæ O PERDA NI NON ENGANERA sua persona... illo castlare NE ipsa forcia quæ ibi est, NE alia quæ ibi erit NO LI TOLRA, NON LI DEVEDARA per quæ ille O PERDA... NE ipse Froterius in illo castello de Lautrico castellano NO I METRA PER SO QUE castellanus EN SIA... qui castellani EN SIAN episcopi ipse Froterius illos NON EN GETRA... partem NON Y DONARA, NI NO N' I VENDRA NI NO N' I BISCAMBIARA... ipse Froterius AB illa femina NI AB illo homine finem NON PRENDRA; NI societatem cum illis non AURA NE de adjutorio de ipso Isarno ipse Froterius NON SE GETRA sine consilio de ipso Isarno... illa convenientia de Caunant quæ habet factam AB ipso Isarno, NO LA LI TOLRA NI NO L' EN DECEBRA NI ille NI ullus homo... SI O TENDRA ET SI O ATENDRA... quod ipse Froterius PERDA O sua vita O sua membra... illum alodem de Avalione O ipse Isarnus NO LO DIFUG... SI O TENRA ET SI O ATENDRA... FORS de eo de quo ipse Isarnus L' EN ABSOLVERA... ipsas parabolas quæ ipse Isarnus DEZIRA ad ipso Froterio, aut per suum missum LI MANDARA ET LAS LI DEVEDARA per nomine de sacramento QUE NO LAS digat, ipse Froterius NO LAS DISCOBRIRA. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 139. Cette pièce se trouve avec quelques légères variantes dans le même volume 165, MSS. de Colbert.)

Charte De 987.

DONO ego Poncius comes Albiæ... cartam DE BLAT quod debet mihi... et sunt illas terras A LAS FABRIGAS... et in aro de Luiscellas DE MEG ARIPIN de vinea LO CART. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 140.) (N. E. vinea : viñavinya)

Acte vers 989.

DE ista hora in antea Sicardus vicecomes filius Avierna Froterio episcopo filio Hermendructæ non DECEBRA... NI NON ENGANERA... NO L' EN TOLRA NI NO L' EN DEVEDARA per quæ ille Froterius LO PERDA... castellano NO I METRA per quæ castellanus EN SIA... quod castellani
EN SIAN... illos NON GETRA... partem NO L' EN DONARA NI NO L' EN VENDRA NI NON ESCAMBIARA... finem NON PRENDRA nec societatem NON TENRA... partem NON AURA, NE de adjutorio de ipso Froterio ipse Sicardus NON SE GETRA... illa garda de sua terra quod cum ipso Froterio convenientiam habet, ipse Sicardus ad ipso Froterio NI NON LA LI TOLRA NI NO L' E DECEBRA... SI O TENRA ET O ATENDRA... FORS D' AQUO DE QUE IPSE Froterius ABSOLVERA... illas parabolas quæ ipse Froterius ad ipso Sicardo DESIRA per suum nuncium, LO MANDARA ET LAS LI DEVEDARA per nomine DE SACRAMENT quod non LAS dicat, ipse Sicardus NE LAS DISCOBRIRA. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 143.)

Testament de Roger, premier comte de Carcassonne vers 1002.

ET ipsa vigaria de Savartense, post obitum Adalais, remaneant ad Bernardo filio meo, si ille NON LO FORSA, ET SI O FORSA et emendare O voluerit. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 160.)

Actes vers 1015.

Eco Petrus filius Imperia non decipiam te Bernardum filium comitem Ermengardis de ipso castello D' ANIORT, neque de ipso CASTELPOR...
NO 'L VOS TOLREI NI VOS EN TOLREI, NO 'L VOS VEDAREI NI VOS EN VEDAREI; et si fuerit homo vel fæmina, homines vel fæminæ qui vobis tollant aut EN tollant... societatem AB illis vel AB illas NON AUREI usque illos recuperatos habeas, et per quantas vices TU M' EN COMMONRAS... in tua potestate LOS TORNAREI... sic vobis O TENREI ET O ATENDREI...

Ego Bernardus filius Guillelmæ et ego Udalgerius... non decipiemus te Bernardum comitem filium Ermengardis de ipso castello D' ANIORT, neque de ipso de Castellopor... NO 'L VOS TOLREM, NO 'L VOS VEDAREM (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 170.).

Hommages rendus a Berenguer, vicomte de Narbonne, vers 1020.

EGO Guillelmus... NON DEZEBREI Berengarium vicecomitem... neque uxorem ejus Garsindem... de ipso castello qui dicitur D' URBAN... neque de ipso castello quem vocant Sancti Martini... NE NO 'LS LOR TOLREI, NE TOLRE, NO 'LS LOR FAREI NE LORS (2) LORS VEDAREI, NE VEDAR NO 'LS LOR FAREI, NE NO 'LS EN ENGANAREI..., societatem NON AUREI NE NON TENREI... NO 'LS ENGANAREI NE COMONIR NO M' EN VEDAREI...
in potestate LOS TORNAREI. (3)
EGO Petrus filius... NON DEZEBREI Berengarium... similiter O TENREI ad filium ejus... similiter LI O TENREI ET LI O ATENDREI sine suo inganno. (4)
(2) Ce LORS est sans doute une faute du copiste ou de l' imprimeur; il y avait probablablement (probablement) NOLS dans l' original.
(3 et 4) Preuves de l' Hist. de Languedoc, t. II, col. 173 et 174.


Acte de 1023.
Serment d' Ermessende, comtesse de Barcelonne.

EGO Ermessendis comitissa... ex inde NO T' EN FORCARE.
Quod si ego exinde tibi forasfecero, infra ipsos primos quadraginta dies que TU M' EN CONVENRAS PER NOM DE SACRAMENT, SI T' O DRECARE, O T' O EMENDARE. ET SI... NO LA T DRECAVA O NO LA T' EMENDAVA, incurram, etc. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1037.)
(N. E. forasfecero : foras + facere : foragitar; dreçaré, dreçava, forçaré; emendaré : castellano enmendaré. Sacramentsagramentsermenthomenatgehomenaje.)

Acte vers 1025.

GUILLELMS COMS FILS D' ALADAIZ ET RAMON ET AIARIGS FILS GARSEN NON TOLRAN LO CASTEL DE DORNIAN ATONI FIL Gauciane et Froterio FIL Girbergane, NE NO 'L LOR DEVEDARAN NE NO 'LS EN DECEBRAN... ACHELA FORTEZA... et si ullus homo et fœmina erit qui LOR TOLA, NE 'L LO DEVED, GUILLELMS FILS ALADAIZ et Raymundus et AIARIGS filii GARSEN, AB ELS SOCIETAT NON AURAN, A LOR PARD D' AQUELS QUI O FARAN, NI AL DAN Atonis FIL Gaucianæ et Froterii FIL Gerbergane; et si illi LAS EN LOS EN COMMUNISSEN, in ADJUTORI LOR EN SERAN GUILLEMS COMS ET RAMUND ET AIALRIGS, TRO QUE RECOBRAT L' AURAN; ET SI GUILLEMS ET RAYMUND ET AIARIGS RECOBRAR LO PODUN, EN LOR PODESTAT LO TORNARAN SENES ENGAN... et sine LUGRE. AISI O TENRA GUILLEMS COMS ET RAMUND ET AIARIGS, FORS QUANT illos SOLVERAN... si comprobatum NO 'L VEDIA QUE TOLT LOS SUGETS ET QU' AL COMPROBAD, O PER BATALA VENEND, O QUI COMBATRE NO N' AUS. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 179.)

Actes vers 1029.

ISTAM convenientiam suprascriptam Pontius abbas et monachi illius ATENDRAN si cum episcopo Fredolone TROBAR O PODUN sine dolo.
(1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 185. )

Actes vers 1034.

IPSA medietate de ipso BOSC de Bolbona, excepto ipso pasquerio de Sancto Antonino, et ipsa terra de Agarnages qui ES de Bolbona EN LA VES ERES, SIA 'L COMTIUS D' AQUEL QUI TENRA CARCASSONA... et ad ipsum qui AURA CARCASSONA per ista divisione SIA LO CONTIUS SENS DEVATS... QUALS QUE O AGA per ista divisione... DE Bolbona EN CA ET DEL BANCHETS EN LA... et de Martinala ENTRO ad ARRESTAD, ET ENTRO A LA GENESTA... ET ENTRO A sancta Maria EN Tramas aquas (*), DE Bolbona EN CAS VES Aregia. Hoc quod superius scriptum est SIA D' AQUEL QUI AURA FOX... et ipsa alia medietate de ipso BOSC DE Bolbona, SIA D' AQUEL QUI TENRA FOX... de ipso Bancal qui ES ENTRE LURAGET CASAL marca ENTRO ad Arezia, SIA D' AQUEL QUI TENRA FOX... QUALS QUE O AGE per ista divisione... et de SAVARDU TRO A JUSTARED DE ROIGA EN LA, et DE JUSTARED TRO EN BOLBESTRES SIA D' AQUEL LO COMAUS RODGERS LO COMS IAG SIA D' AQUEL QUI TENRA FOX... et ad ipsum qui AURA FOX per ista divisione NON SIA LO COMTIUS SEN DEVATS. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 189.)
(*: entre ambas aguas)

EGO Rotgerius suprascriptus A TE Petrone suprascripto NO LO TOLREI, NE NO T' EN TOLREI NE NON T' EN DECEBREI... de ista hora NO VEDARA Rotgarius... NO LO TOLREI, NE NO T' EN TOLREI, NE NO T' EN DECEBREI... ET SI O TENDREI ET SI O ATTENDREI,... FOR QUAN TU Petrus suprascriptus ME ABSOLVERAS... SENES FORSA. De ista hora in antea FIDEL SEREI. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 191.)
EGO RODGER suprascriptus filius GARSEN A TE Petrone episcopo filio ADALEZ suprascripto NON TOLRE NE T' EN TOLRE NE T' EN ENGANARE... et si homo est vel fœmina... TOLA aut DEVET... amicitiam NON AURE, NON TENRE, NON PRENDRE AB illo nec AB illa, nec AB illos nec AB illas QUE O FARAN... adjutor ero... A TE Petrone... unde tu... COMONRAS per nomen de sacramento que T' EN ADJUD... NON DEVEDARE... NON T' EN ENGANARE. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 192.)

Actes vers 1035.

DE ista hora in antea non DEZEBRA Guiraldus... nec Petrus... de illis castellis de BERENCS nec de illum de Causago... NO 'LS LOR DEVEDARAN NI NO 'LS TOLRAN NI NO 'LS EN DECEBRAN... et si est homo qui illos castellos aut fœmina LOR tollat, AB illos societatem non AURAN, et adjutor sine inganno LOR EN SERAN INTRO recuperatum videant... FORS quantum illi LOR EN ABSOLVERAN LOR gradiente animo... LOR TORNARAN... aut extractos QUE COMBATRE NON AUSENT.

DE ista hora in antea non DECEBRA Isarnus... NON TI TOLRA... et si recuperare potuero ipsum castellum, in potestate Froterio episcopo LO TORNAREI per illas SAZOS QU' EL ME COMMORA PER SE O PER suo misso... SI O TENREI ET SI O ATENDREI.
DE ista hora in antea ego Gerardus... NO 'LS VOS TOLREI NI NO 'LS VOS VEDAREI, etc.
DE ista hora in antea NON DECEBRA Poncius nec Ato... NO 'L TI TOLRAN. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 193 et 194.)

Actes vers 1036.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Willermus... ne NON O FARA NI NON ENGANARA... nec Willermus suprascriptus, nec homo, nec femina AP suo ingenio vel suo consilio, nec apud forisfactum, nec sine forisfacto. NON DECEBRA NI NON TOLRA, NE NON DEVEDARA... nec AP forisfactum nec sine forisfacto. NON DECEBRA NI NON TOLRA... N'EL CASTEL quem vocant Charos N'EL CASTEL quem vocant ROCHA BRUNA, N' EL CASTEL quem vocant PEDENAZ... Ego Willermus suprascriptus AB ipsos homines nec AB ipsas fœminas finem nec societatem NON AUREI NE NON TENREI... sicut in isto pergameno est scriptum et clericus legere O POD. SI O TENRAI E ATENDRAI... FORS QUANT TU... M' EN ABSOLVERAS, etc. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 198.)

DE ista hora in antea ego Guillelmus... NI LI O TOLREI NE L' EN TOLREI, NE L' EN DECEBREI... ego Guillelmus vindictam NON PRENDREI usque
L' EN COMONISCA PER NOM de sacramento... emendam RECEBREI aut PERDONAREI, et in antea istum sacramentum TENREI... vindictam NON PRENDREI... adjutor T' EN SEREI... ipsum commonimentum NON VEDAREI, et de ipsum adjutorium NO T' EN ENGANNAREI me sciente, et ipsum adjutorium TE FAREI... SI O TENREI ET O ATENDREI... quantum TU... M' EN ABSOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 199.)

Acte vers 1040.

Hommage a Rajambaud, Archevêque d' Arles.

AUS TU RAIMBAL filius ASTRABURE, ego non VOS TOLRAI LO CASTEL D' ALBARON, LO BASTIMENT QUE factus est... per nomen DE CASTEL. Ego nec homo... per meum CONSENTIMENT... si talem forfactum non facias DE TOLRE CIVITAT aut CASTEL QUE US DIR NON POGUES aut EMENDAR DE SON AVER NON VOLGUES, etc. (2: Millin, Essai sur la langue et la littérature provençale, p. 7.)

Acte vers 1040.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Poncius comes Bernardum vicecomitem... NO 'L LI TOLRA Poncius comes ET NON LI DEVEDARA...
si homo est aut fœmina quæ a Bernardo vicecomite LO TOLLA A LLI, DEVEDO L' EN ET DECEPIA... societatem non TENRA... LO REDRA sine inganno...
SI O TENRA ET SI O ATENDRA... SI COMPROBAT NO 'L VEDRA... QU' AL COMPROBAT QUE COMBATRE NON O AUSA, VENENT PER BATALA.
(1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 205. )

Acte vers 1053.

Promesse a Guiffred, Archevêque de Narbonne.

DE ista hora in antea NON TOLRA NE DEZEBRA Guillelmus... alios quos cum consilio Guillelmi præscripti ACAPTARA... contra ipsos homines aut hominem, feminas vel feminam qui LI TOLRA præscriptum archiepiscopatum O L' EN TOLRA, DE QUE Guifredus præscriptus EN COMONIRA... SI NON O FORSFA et si... O FORSFA, Guillelmus præscriptus vindicta NE PRENRA ENTRO LO COMONESCA PER NOM DE sacramento... QUE LI O EMEN. Et si Guifredus præscriptus EMMENAR LI O VOL ET LI O EMENDA... LA EMENDA RECEBRA O LA PERDONARA, et in antea ipsum sacramentum TENRA, ne infra ipsos duos primos menses vindicta NE PRENRA NE L' EN COMONRA, SI PER DRETT COMMONIMENT NON FA. SI COM in isto PERGAMEN ES SCRIT ET OM LEGIR I O POD, SI O TENRA ET O ATENRA... FORS QUANT... L' EN ABSOLVERA.
(2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 223.)

Acte vers 1059.

Promesse a la comtesse de Carcassonne.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Raymundus... amicitiam NON AURAI, NI TENRAI, NI PRENDRAI... ego Raymundus suprascriptus SABER T' O FARAI, SI O SAI, SENES TON ENGAN, antea QUE DAMS T' EN VENGA. NON TOLRA... NO LAS TE TOLRAI, NI T' EN TOLRAI, NE MALAMENT NO T' EN MENARAI, NI NON T' EN DECEBRAI... NO LAS TI TOLREI, NI T' EN TOLREI... NI NON T' EN DECEBRAI, NI MAL NO T' EN MENAREI... et adjutor TE SEREI... Non T' ENGANAREI... istud sacramentum TENRAI... LAS REDDREI... NE LI O TOLRAI, NI L' EN TOLRAI, NI LO LI O VEDARAI, NI HOM NI FEMNA, HOMES NI FEMNAS... SI O TENREI ET O ATTENDREI... FORS quantum TU M' EN ABSOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 231.)

Acte de 1059.

Serment prêté par Berenguer à Guillaume, seigneur de Montpellier.

DE AQUESTA HORA ADENANT NON TOLRA Berengarius LO FIL DE GUIDINEL LO CASTEL DEL POJET QUE FO D' EN GOLEN A GUILLEM LO FIL DE BELIARDE, NI LI DEVEDRA NE L' EN DECEBRA D' AQUELLA FORZA QUE ES, NI ADENANT SERA GARNI EL NI HOM NI FEMNA AB LOU SON ART, NI AB SON GANNI, NI AB SON CONSEL; ET SI HOMS ES QUE O
FARA NI FEMNA, BERENGARS LO FIL GUIDINEL AB AQUELS SOCIETAT NO AURA, FORS QUANT PEL CASTEL A RECOBRAR, FORS QUANT GUILLEN LO FIL DE BELIARD L' EN SOLLICITERA ET SI RECOBRAR LO POT EN LA SUA POTESTAT DE GUILLEN LO TORNARA SANS DECEPTION ET SANS LOGRE D' AVER.
Facta est hæc carta, regnante Henrico et ejus filio Philippo.
(1: Gariel, Abrégé des antiquités de Montpellier, 1665,p. 84. - D' Aigrefeuille, Histoire de Montpellier, 1737, p. 6. - Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 230.)
(N. E. En minúscula, excepto los nombres propios o de lugar:
De aquesta hora adenant non tolra Berengarius lo fil de Guidinel lo castel del Pojet que fo d' en Golen a Guillem lo fil de Beliarde, ni li devedra ne l' en decebra d' aquella forza que es, ni adenant sera garni el ni hom ni femna ab lou son art, ni ab son ganni, ni ab son consel; et si homs es que o fara ni femna, Berengars lo fil Guidinel ab aquels societat no aura, fors quant pel castel a recobrar, fors quant Guillen lo fil de Beliard l' en sollicitera et si recobrar lo pot en la sua potestat de Guillen lo tornara sans deception et sans logre d' aver.)

Acte de 1060.

Hommage à Raimond, comte de Barcelonne.

JURO ego Poncius... ad vos Raimundum comitem... sine ENGAN... faciam sine vestro ENGAN... et si Artallus comes Palearensis senior meus non attenderit... illas convenientias quas habet CONVENGUDAS... ego attendam... sine vestro ENGAN... sic O TENREI ET O ATENDREI... sine vestro ENGAN. (2: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1122.)

Actes vers 1062.

Hommages à Frotaire, évêque de NIMES, et à Raimond, vicomte d' Albi et de Nimes.

DE ista hora in antea NON DECEBRA ERMENGAUS... A Froterio episcopo filio Girberga NE Raimundo filio Bernardo... NON LI TOLRA NI NO 'L LI DEVEDARA NI NO L' EN DECEBRA... AB illo nec AB illos finem nec societatem NON AURA, si per castellum recuperare NON FA... LO TORNARA... LO COMONRA...
DE ista hora in antea Ugo... NO 'L TOLRA... NO 'L LOR TOLRA, etc.
DE ista hora in antea ego Petrus... NON VOS DECEBREI NE VOS NO 'LS TOLREI NE NO 'LS VOS DEVEDAREI LO CASTEL DE BERENGS, N' EL
CASTEL DE CAUSAC N' EL CASTEL de Monteacuto (N. E: Montagut), LAS FORTEZAS, etc.
DE ista hora in antea ego Ato Ermengaud... LO CASTEL DE CURVALA, LA FORTEZA... A TI Froterio ET A TI Raymundo NO 'L VOS TOLRAI NI VOS EN TOLRAI NI 'L VOS DEVEDARAI.
Hæc est notitia etc. TOTAS FORTEZAS quæ ibi modo sunt... PER FE, SENEZ ENGAN ET D' AQUEST SACRAMENT SO AUCTORICI ET FERMADOR BERNARD RIGALZ DE CADALONE, ADEMARS ITASSALZ ET PONS DE PENIRA ET AT LO VESCOMS ET GUILLEMS DE CATIAGE ET MATFREZ DE MONTELS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 243.)
(N. E. En minúscula excepto nombres propios y lugares:
De ista hora in antea non decebra Ermengaus... a Froterio episcopo filio Girberga ne Raimundo filio Bernardo... non li tolra ni no 'l li devedara ni no l' en decebra... ab illo nec ab illos finem nec societatem non aura, si per castellum recuperare non fa... lo tornara... lo comonra... de ista hora in antea Ugo... no 'l tolra... no 'l lor tolra, etc. de ista hora in antea ego Petrus... non vos decebrei ne vos no 'ls tolrei ne no 'ls vos devedarei lo castel de Berengs, n' el castel de Causac n' el castel de Monteacuto las fortezas, etc. de ista hora in antea ego Ato Ermengaud... lo castel de Curvala, la forteza... a ti Froterio et a ti Raymundo no 'l vos tolrai ni vos en tolrai ni 'l vos devedarai. hæc est notitia etc. totas fortezas quæ ibi modo sunt... per fe, senez engan et d' aquest sacrament so auctorici et fermador Bernard Rigalz de Cadalone, Ademars Itassalz et Pons de Penira et At lo vescoms et Guillems de Catiage et Matfrez de Montels.)

Actes vers 1063.

Accord entre Roger III, comte de Carcassonne, et Roger I comte de Foix.

DE ista hora in antea NON DECEBRA Rogerius... NO LA 'L TOLRA... NO LA 'L TOLRA NE NUL NE TOLRA, NE NO LA 'L DEVEDERA, NE NULA' N DEVEDERA... et si homo est aut femina qui LA LI TOLRA aut LA LI DEVEDERA... societatem... NE AB illos NE AB illas NE TENRA NE NO AURA... LI TOLRAN O LA 'L DEVEDARAN... No L' ENGANARA... NE NO
S' EN RECREIRA, NE RECREDENT NON SERA, FORS QUANT... L' EN ABSOLVERA.
DE ista hora in antea NO LA 'L TOLRA Rotgarius... NO LI TOLRA... NO 'L LI TOLRA NE NO 'L LI DEVEDARA... NO LAS TE TOLRE, NE NO T' EN DEVEDRE NE NO T' EN DECEBRE, NE NO LAS TE VEDARE... homo PER LUI... ACABDARA... NO L' EN TOLRA NE NO LAS LI DEVEDARA NE NO
L' EN DECEBRA, NE MALAMENT, NE omo per ipse NO 'L NE MENARA... NO O FARAI... et si omo est... QUI LAS LI TOLRA O L' EN TOLRA, A TI Rodgario... adjutor T' EN SERE... NO T' ENGANARE NE MALAMENT NO T' EN MENARE... et de ipsas justicias... NO T' EN TOLRE NE NO LAS DEVEDARE, ET SI LA N' AI LA medietatem T' EN DARE... et si omo est... QUI LAS TE VED OU LAS TE TOLLA, adjutor T' EN SERE... NO T' ENGANARE.
DE ista hora in antea ego Rodgarius... adjutor SERE... de totos homines et de totas fæminas de quæ TU CUMUNIRAS, OU CUMUNIR ME FARAS... in tuo DAM... exceptum omnes meos QUE A DREIT AURE OU A MERCE CUM a tibi TROBAR POIREI.
DE ista hora in antea non DECEBRA Rodgarius... NE NO 'L PENRA NE NO L' ASALIRA NE NO L' AUCIRA... NON O FARAI... nulla amicitia NON AURE, NE NON TENRE, NE NON PENRE... SI O TENRA ET O ATENRA... SINO FORS QUANT TU M' EN SOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 245.)

Acte de 1064.
Serment d' Ermengaud, comte d' Urgel, à Raimond, comte de Barcelonne. (N. E. Ramón Berenguer I, el viejo)

JURO ego Ermengaudus... sine ENGAN... NON DEZEBRE Raimundum... NON DEZEBRE Raimundum jam dictum NE LI O TOLRE NE NO L' EN TOLRE... ipsam emendam REZEBRE aut PERDONARE... istum sacramentum illi TENRE ET ATENDRE... sic O TENRE ET O ATENDRE... sine suo ENGAN. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1128.)

Acte de 1064.
Serment d' Ermengaud, comte d' Urgel, à Raimond, comte de Cerdagne.

DE hista hora in antea ego Ermengaudus comes... NO DEZEBREI Raymundum comitem... NO LO TOLRE NE NO L' EN TOLRE, N' EL DEZEBRE, N' EL ENGANARE... et adjutor LI SERE contra cunctos homines aut feminas sine suo ENGAN unde Raymundus... M' EN COMONRA... et de ipso adjutorio NO L' ENGANARE, NE COMONIR NO M' EN VEDARE. Et si homo est... qui ei tollat... adjutor en SERE... unde Raymundus... M' EN COMONRA... et adjutor LI O SERE A TENER ET AD AVER... sine suo ENGAN et de ipso adjutorio NO L' ENGANARE NE COMONIR NO M' EN VEDARE... istum sacramentum LI TENRE donec commonitum eum habeam... ipsa emenda RECEBRE O LA PERDONARE... SI O TENRE ET O ATENDRE... sine ENGAN exceptum quantum Raymundus... M' EN ABSOLVERA. (2: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1130.)

Acte vers 1066.

Accord entre Raimond de Saint-Gilles et Guifred, archevêque de Narbonne.

EGO Raimundus... adjutor T' EN SEREI ET AB LUI ET SENES LUI... adjutorium... LI TENREI ET LI FAREI.
DE ista hora in antea ego Raimundus... NON DECEBREI Guifredum archiepiscopum... NI T' O TOLREI NE T' EN TOLREI... adjutor T' EN SEREI... per quantas vices M' EN COMMONRAS... ET DEL COMMONIMENT NON DEVEDERAI et illum aut illos qui per te ME COMONRA aut COMONRAR M' EN VOLRA, per me neque per meum consilium REGUARD NON AURA... SI O TENDREI ET O ATENDREI... FORS quantum TU M' EN SOLVERAS. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 251.)

Acte de 1066.
Accord entre l' archevêque et le vicomte de Narbonne.

DE ista hora in antea... non DEZEBREI Guifredum... NO LI O TOLREI NE L' EN TOLREI NE LI O VEDAREI... NO LI O TOLREI NE L' EN TOLREI, NE L' EN DEZEBREI... SI O ATENDREI.
DE ista hora in antea ego Petrus... non DEZEBREI Guifredum suprascriptum NE NO TOLREI, N' EL TOLREI NE LI O VEDAREI, NE MAL NO 'L NE LA MENAREI... SI O TENREI ET O TENDREI. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 252.)

Acte de 1067.
Donation de la comtesse de Carcassone a son gendre Guillaume, comte de Cerdagne.

HÆC est convenientia quæ facta est inter Rengardis comitissa et Guillermum... in potestate de Guillermo jam dicto LOS METRE ET PODEROS L' EN FARE sine suo ENGAN, ET AFFIDAR LOS SI FARE... et de ipsos castellos EN PODEROSA NO SO, adjutor EN SERE ad Guillermum... et si ad prædicta Rengardis VENIA EN TALENT QUE SE STEGESS PER SO CHABALL AD UNA PART QUE TENGESS Rengardis prædicta LA MEDIETAD DE LAS DOMINICATURAS... in jam dicta omnia ENCOMBRE NO LI META per ullum ingenium, NE LI FACA ad damnum... et similiter convenit Guillermus... ut... in jam dicta omnia ENCOMBRE NO LI META NE LI FACA per ullum ingenium ad damnum... Rengardis, et de ipsas honores supradictas NO LES DO NE LES DONEN ENCOMBRE Guillermus... et si homo est... ego Rengardis præscripta GUARENTS T' EN SERE per directam fidem sine tuo ENGAN. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1135. - Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 260.)

Acte vers 1068.
Serment fait par Raimond Berenguer de Narbonne à Raimond Bernard vicomte d' Albi et de Nimes et a son épouse.

HIC est brevis sacramentalis quod fecit Raymundus Berengarius... NON DECEBRAI Raymundum vicecomitem... NO L' AUCIRAI NI NO 'L PRENDRAI... NON LAS TE TOLREI, NI T' EN TOLREI... SI O TENDRAI ET O ATENDRAI.
DE ista hora in antea non DECEBRA Raymundus filius Garsendis... NI LO PRENDRA NI L' AUCIRA... neque suos honores NON TOLRA... et si homo est aut fæmina qui hoc faciat, cum illo... societatem... NON AURAI et si tu Hermengards... ME COMONS... in adjutorio T' EN SERAI... (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 266.)

Charte de 1075, en faveur de Raymond, évêque de Nice.

EGO Fredulus et ego Rodulfus, etc. EU NON TI DECEBRAI de tua vita... NI NON TI DECEBRAI DEL CASTEL DE DRAP, DEL BASTIMENT QUE FAIT I ES, NI in antea factus hic erit PER NOM de castello, NI homo NI femina per meum consilium... A TI RAYMUN... et si homo erit o femina qui A TI RAYMUN LO TOLC O AD AQUEIS episcopis qui episcopi SERAN DE NISSA, EU AB AQUEL NI AB AQUELLA NI AB AQUELS NI AB AQUELLAS finem N' AURAI NI PLAC O finem valeat SI PER LO CASTEL A RECOBRAR NO O AVIA EL AUN LO RECOBRARIA in ipsa convenientia, VOS EN ESTARIA ET PER quantas vices TU RAYMUN LO MI QUERAS O M' EN SOMMOURAS PER NOM DE sacramento PER TI O per tuo misso o per tuos missos TI illi episcopi qui venturi sunt post te DE NISSA ego VOS RENDRAI sicurato infra octo dies. (2: Papon, Histoire de Provence, t. II, p. 459. Il ajoute, dans la note où cette charte est rapportée: “J' ai trouvé plusieurs chartes de l' an 1040, ou environ, conçues dans les mêmes termes ou à-peu-près.”)

Actes vers 1075.
Serment de Guillaume, comte de Toulouse, envers Raymond, comte de Barcelonne.
EGO jamdictus Guillelmus NO LA T TOLRE, NE T' EN TOLRE, NE T' EN DECEBRE, NE T' EN ENGANNARE... adjutor EN SERE... sine tuo ENGAN contra cunctos homines... DE QUI TU M' EN COMONRAS... ET COMMONIR NO M' EN DESNEDARE nec de ipso adjutorio NO T' ENGANNARE... SI O TENRE ET O ATENDRE... nisi quantum TU ME ABSOLVERAS. (1: Appendix Marcæ Hispanicæ, col. 1167.)

Actes vers 1076.
Hommages rendus a la vicomtesse de Beziers et de Nimes, et a son fils.

DE ista hora in antea ego Gaucelinus... NO LAS TOLRAI, NI L' EN TOLRAI, NI LAS DEVEDARA NI L' EN DECEBRA... et si homo est aut fæmina... QUI LA tollant, NI L' EN tollant adjutor L' EN SERA.
De ista hora ENANT, Bernardus et Petrus... LO CASTEL DE ROCHACEDERA, LA FORCIA quæ ibi est... NO 'L LI TOLRAN NI NO L' EN TOLRAN... NE NO 'L LI DEVEDARAN.
AUS TU Ermengardis?... Ego Ugo... LO castellum de Caxanicis LAS fortidias quæ modo ibi sunt... non eas tibi tollam.
AUS TU Bernardus Ato FIL Ermengardis? Ego Ugo... LO castellum... LAS fortidias QUE modo ibi sunt, etc.. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 291.)

Actes vers 1077.
Promesse de Raymond de Saint-Gilles a Guifred, archevêque de Narbonne.

DE ista hora in antea... NON DEZEBRAI... adjutor L' EN SEREI ET AB LUI et sine LUI... adjutorium vel adjutorios LI TENREI E LI FAREI... SI O TENREI ET O ATENDREI. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 298.)

Acte vers 1078.
Serment de Pierre de Narbonne à l' archevêque Guifred.

DE ista hora in antea... non DEZEBREI Guifredum... NE LI O TOLREI NE L' EN TOLREI... NI AB FORFAIT NI SANS FORFAIT... si Guifredus... NO FORSFA... sacramentum LI TENREI. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 299.)

Titre DE 1080.
For d' Oleron. (3: De Marca, Hist. de Béarn, p. 545 et 385. Les variantes qui se trouvent entre quelques mots de ce texte et de celui de M. de Marca, ont été prises dans une copie que j' ai de la pièce originale.)

JO CENTOLH, PER LA GRACIA DE DIU, VESCOMS DE BEARN ET COMS DE BEGORRE, VULH QUE AQUESTA CIUTAT QUE ERE DESPOPLADE, PER COSSELH ET ADJUTORI DE MOOS BAROOS DE Bearn, A MA HONOR ET PROFIEYT ET DE TOTS MOOS SUCCESSORS FOSSE POBLADE. A LA QUAL
POBLACION VIENCO HOMIS DE DIVERSES PARTIDES ET APERATS LOR ENSEMS PLAGO A MI QUE JO DEPARTIS TOT PLENERAMENTS AB LOR LAS LEIS ET LOS DRETS ET LORS FORS D' EQUESTA CIUTAT.
U SSO STABLI ET DONA SAUBETAT AD AQUESTA CIUTAT EN TAU CONVENT QUE NULH STRANI NO Y FASSE NULH EMBADIMENT AD AUGUN HOM DENS LOS TERMIS DE LA SAUBETAT, etc... (1)

(1) Aux divers actes qui offrent, soit en entier, soit par fragments, plusieurs monuments précieux de la langue romane jusqu' en 1080, je joins ici, comme servant d' explication ou de commentaire, quelques titres d' une date postérieure, parce que rédigés entièrement en cette langue, ils expliquent les passages latins analogues qu' il a été nécessaire d' insérer pour faciliter l' intelligence des mots romans épars dans ces différents passages latins.
(N. E. En minúsculas:
Jo Centolh, - Céntulo de Bigorra - per la gracia de diu, vescoms de Bearn et coms de Begorre, vulh que aquesta ciutat que ere despoplade, per cosselh et adjutori de moos baroos de Bearn, a ma honor et profieyt et de tots moos successors fosse poblade. A la qual poblacion vienco homis de diverses partides et aperats lor ensems plago a mi que jo departis tot pleneraments ab lor las leis et los drets et lors fors d' equesta ciutat.
U sso stabli et dona saubetat ad aquesta ciutat en tau convent que nulh strani no y fasse nulh embadiment ad augun hom dens los termis de la saubetat, etc...

Titre de 1088.
For de Morlac.

Nul hom d' esta biele no sie thiencut de anar en ost en Espanha per man de senhor, ni deu esser destret, sino que y bolosse anar de grat.
(1: De Marca, Histoire de Béarn, p. 339.)

Acte vers 1090.
Donation faite a l' église de Biule.

Carta de remembrament que NA Guillelma la viscomtessa deg lo dreg e 'l tort que avia, e 'l deime de Pug Cavaler dec a diu e a san Salvador et als abitadors de la gleisa de Biule e ma de Guillem lo capela. Testimoni Esteve de Vilars, EN Ug de Cantamerle et Hug del Broll. Per aquest do li deu far om so aniversari a leis et a 'N Ugo de Larroca so marit de la festa Crispini et Crispiniani. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 285.)

Acte vers 1122.
Hommage rendu par Bernard, comte de Melgor, à Guillaume de Montpellier.

EU Bernard coms de Melgor, fils de Marie, jur a te Guillelm de Montpesler fil d' Ermessens ta vida et ta membra, et que d' aquesta hora enant, eu non t' enganarei de ta honor, ni de ton aver, meu escient; et si nescies o fazia, (...)

Titres de 1080.
For du Bearn.

QUANT LO SENHOR ENTRARA EN POSSESSION DE LA SENHORIE DE BEARN, QUE JURI AUS BARONS ET A TOTE LA CORT DE BEARN QUE ED LOS SERA FIDEU SENHOR, ET QUE JUDJARA AB LOR DREITURERAMENT, ET QUE NO LOS FARA PREJUDICI; ET APRES, EDS DEBON JURAR A LUI QUE LO SERAN FIDEUS ET QUE LO TIARON SENHOR PER JUTJAMENT DE LA CORT. (1: De Marca, Histoire de Béarn, p. 545.)

(N. E. En minúsculas: Quant lo senhor entrara en possession de la senhorie de Bearn, que juri aus barons et a tote la cort de Bearn que ed los sera fideu senhor, et que judjara ab lor dreiturerament, et que no los fara prejudici; et apres, eds debon jurar a lui que lo seran fideus et que lo tiaron senhor per jutjament de la cort.)

Quant lo senhor entrara en possession de la senhorie de Bearn, que juri aus barons et a tote la cort de Bearn que ed los sera fideu senhor, et

Acte de 1137.
Hommage rendu à Roger, Comte de Foix.

Ego Berengers fils d' Aldiard, et eu Bertrand fils d' Aldiard, et eu Raimond fils de Condet, et eu Bertrand fils de Condet, juram a tu Roger fil d' Estephania comte de Foix le castel que vocant Perela, et las forcas qui ara i son et adenant i seran, etc., salva la fedeltat del comte de Tholose per achest sants. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 450.)

Actes DE 1139. (3: Manuscrits de Colbert, n° 165 déja cité. - Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 485.)

Hommage fait par Pierre Guillems à Roger du château de Penna.

Ego Petrus Guillelmus filius de Guitberga, lo castel de Penna las fortezias que ara i son ni adenant y seran a tu Roger filio de Cedilia no las te tolrei, ni t' en tolrei, ni las te vedarei, ni t' en vedarei; et si era om ni femna que las te tolges ni t' en tolges, amor ni societat ab lui non auria, fors qual tu se per lo castel rocobrar no avia; quant cobrat l' auria, en ta postat lo tornaria, aisi vers ajutoris t' en serei, sans logre de ton aver; aisi t' o tenrei et t' o atendrei senes to engan. per hæc sancta, etc.

Hommage fait par Raimond et Olivier à Roger du château de Penna.

Ego Raimundus Amelius et ego Oliverius filii Beatricis juram lo castel de Penna et las forcias que ara i so ni adenant y seran a Roger de Beders lo fil de Cedilia que nos lo 'l reddam per tots los seus homo ni omes per
lui o per so message, o per sos messages, no no lo' l tolrem ni l' en tolrem ni l' en vedarem; et se era om ni femna ni fœminas ni ome qui 'l li tolges, ni l' en tolges, nos ver adjutori l' en serem, senes loguer de son aver et de sa honor; ab achel fi ni societat non auran mas qual el tal auria, se per lo castel cobrar no o aviam, et quant cobrat l' auram tornat l' am e so poder, per fe et senes engan, e d' aquest sagrament so auctorici et fermador, etc.

Hommage fait par Amels à Roger du château de Penna.

Eu Amels de Penna fils de Berenguerra fœmina, a tu Roger de Beders fil de Cedilia fœmina, juri lo castel de Penna las forzas que ara i son et adenant i seran no 'l te vedarei, no 'l te tolrei ni t' en tolrei, ni si era om ni femna ni femnas ni omes qu' el te vedes ni 'l te tolges ni t' en tolges, eu ab achel amor ni societat non auria, se per lo castel cobrar no avia, et quant cobrat lo avia e ton poder lo tornaria senes logre de ton aver et de ta honor, quant tu me commonrias per tu o per to message o per tos messages et aquest sacrament tenrei aissi quo en aquesta carta es escrivit: auctorici Matfre de Montels e Raimon de Malafalqueira e Ponc (*) Guiral (**) e Guillem de Penna lo Calve e Ponc d' Ero et Artmant lo vescomte de Brunequel.
(*: N. E. Ponç, Ponce, Poncio; ** : com Javier Giralt Latorre, aragonés catalanista de debò.)

Acte de 1152.
Hommage de Sichar à Raymond Trencavel.

Aus (1) tu Raimuns Trencavel vescoms de Beders fils de Cezilia vescomtesse, et tu Rogers fils de Raimuns Trencavel et de Saura comtesse? Eu Sichars de Laurac fils d' Ava, d' aquesta hora en avant lo castel de Montlauder... no 'l vos tolrei, etc.. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 542.)
(1) Cette formule interrogatoire, dont on a vu précédemment un exemple, p. 66, avait été aussi employée en latin: un acte de 1090, rapporté par D' Aigrefeuille, Histoire de la ville de Montpellier, liv. I, p. 6, porte: Audi tu Gotofrede episcope, etc.

Acte de 1158.
Hommage fait par Sichard à Raymond Trencavel et a son fils du château de Pomiradu. (Pomirada)

Anno millesimo centesimo quinquagesimo octavo incarnati verbi divini,
quartâ feriâ, decimo septimo kalendas Augusti, Ludovico rege regnante. Aus tu Raymon Trencavel vescoms de Beders fils de Cecilia vescomtessa et tu Rogers fils de Raymon Trencavel et de Saura comitissa? Eu Sicard de Laurag fils de Ava, d' aquesta hora enant lo castel de la Pomirada ni las forsas que ara i sunt ni adenant y seran, no 'l vos tolrei ni vos ne tolrei ni las vos vedarei ni las vos devedarei et per quantas vegadas vos per vosmetipsos, o per vostre message, o per vostres messages las me demanderez, eu las vos reddrei et reddre las vos farei, senes lo vostre engan; et si era hom ni femna qui las vos tolgues, o vos en tolguez, ni homes ni femnas qui las vos tolguessan, ni vos en tolguessun, ab achel ni ab aqueles amor ni societat non auria, tro eu las vos reddes et en vostre poder, senes engan et senes logre de vostre aver et de vostre honor las tornes. Aisi cum es desobre escript, o tenrai et o atendrei senes engan. Per hæc sancta evangelia, etc. (1: Manuscrits de Colbert, n° 165 déja cité. - Preuves de l' Hist. de Languedoc, t. II, col. 570.)
Acte vers 1160.
Donation faite par la comtesse de Biule et ses enfants.

Conoguda causa sia que Na Peironela la viscomtessa dec lo decime de tota sa terra et de tota sa honor que avia en la parrochia de la gleisa de Biule ab amor et ab voluntat de tots sos homes, do autrejec N Arnaus Bernars sos fils et sa filla Na Braida a deu et a la gleisa de Biule et a la maiso de Moissac; per aquest do lo om receuta et la maiso de Moissac per morga et donat autrejat sa part... que sera faits ni dits et a la maiso
de Moissac, e l' abas Roberti d' Albaroca l' an receup En Guillems lo morgues, etc. D' aquest do fo testimonis N Uc de Broll, EN Arnauts Gauters, EN Bernarts de Monbo, EN Audiars de l' Averna, etc. Et dels autres gran massa, per sa voluntat volc mais dar la terra que NA Grossa tenia de leis aquesta terra del Poh et de la Golbertia et la terra de Baireira, e 'l feus que tenia e Lavinariera ni Bernats sos fraire de leis. (2: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 285.)

Acte de 1168.
Aquesta carta es del estar que a Bernitz Elisiars de Salve et sui infantes. Anno ab incarnatione dom. M. C. LXVIII s' esdevenc qu' EN Elisiars de Salve et sos fraire En Rostang, Aimerun, Alarig, Jacme, li vescontessa de Nemse NA Villelma venc ab ela a parlament, e dis lur que ela avia auzit dir que il voliun vendre tot quant avion a Berniz, e vedet lur que non vendesson ad altre se a son fil oc que de lo teniun et ela daria lur en aitant com altre e mais. Rostainz de Salve et Ilisiartz sos fraire conogron que del vescomte teniun tot quant aviun a Berniz, e disserun que ja no o volriun ad altre ni o vendriun. Apres la viscontessa dis lur que l' estars da Berniz lur l' avia obs et il trameserun a la vescontessa las claus del lur estar de Berniz per Peirun de la Torre. (1: Preuves de l' Histoire de Languedoc, t. II, col. 607.)

jueves, 25 de marzo de 2021

MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER
RODRIGO FALCO.


CAPITVLA
VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS


FORMA,
E MANERA ALS PORTADOR DE


LLETRES
E COMMISSARIS.


LA
CRIDA


Ara
hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco,
Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt
alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom
generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per
donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres,
e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar
despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a
molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat,
axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e
vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de
Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent
General a supplicacio dels Honorables 
Iurats
de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part
forana, e
mitiensant determinacio, e approbacio del gran e
General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de
ma sua propria
eutorizats certs capitols e ordinations
per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present
publica Crida a
instansia, y requesta dels dits Honor.
Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que
de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen
segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o
algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les
penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades.
Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e
Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio,
ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per
ço
que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12
de
Desembre Añy 1449.

Falco
Locumt.



PREAMBOL.
MANIFESTA, é
notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de
Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y
manera degude, als portedors de lletres é comissaris
en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges
excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per
prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels
debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en
quiscun dret
, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present
Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser
seruats sots las penas de ius atorgades, los
Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors.
Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists
los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e
llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia,
mitiansant determinacio 
del
Gran, é General Concell del dit
Regna feta Dijous a 27. de
Noembre proppassat, segons dauall es contengut.


I.


Primerament:
statuex, e ordena lo molt Magh.
Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e
commissions (cómissions); ço es los que vuy
son dins tres dies apres de la publicacio de las
presents Ordinacions, é los qui per hauant seran
creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit
offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General,
del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se
hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é
berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en
aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur
offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar
lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las
coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes.
Aquells empero portadors, qui seran en las parts
foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament,
enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs
ahont seran: e de aço hayen lletre, ó
escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.


Falco
Loctinent.


II.


Item
statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri
ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui
stigues ço es que
fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o
seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca
fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni
haye prestat lo dit iuramment, lo qual no
sia tingut prestar puys non fasse offici
de las dites coses: no obstant en aço los
Capitols de la dita Confraria.


Falco
Lloctinent.


III.


Item;
statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna
lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen
un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e
mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament
entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia.
Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre
los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro
sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena
que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre,
o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las
portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é
sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per
altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a
la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades
a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de
las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la
resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las
dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade
vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal
manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien
distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é
Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits
portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin
altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont
seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la
resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre,
per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella,
sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari
sera desempatxat: e lo temps que haura estat.


Falco
Lloctinent.

IV.

Item
per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits
portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de
quatre, o sinch liures, o demes auant, q 
hauien
de dues, ó tres, nol volran portar (
portat), ni pendre. Mes
auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e
commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si
seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é
aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys
empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia,
hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres
llochs
Vilas, ó Parrochias visinas, ó
propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien
lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço
sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e
priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto.
Falco Lloctinent.

V.

Item
que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats
al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é
quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch:
en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant
no las pusquen presentar: ne hi sia fete
resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit
lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit
lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é
manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a
presentar ensemps en vn matex die.

Falco
Lloctinent.

VI.

Item:
que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó
peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un
matex lloch, ó Vila, puys de aquella 
Vila,
ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de
terma
de aquella, lo dit commissari, ó portador no
hyxira (ixirá;
saldrá
) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn
faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite
lletre
, é aço per esquiuar
molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna
matexa Vila
se feyen, es presentauen lletres; de vn
Escriua, o altre Real.

Falco
Llochtinent.

VII.

Item
que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant
solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont
partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge
sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg
salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna
lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues,
(llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer
compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los
quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo 
dit
portador ó commissari, se
hera anat a algun lloch, hahont
haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é
hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy
de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en
aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell
lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o
peatge, en la forma de sus dita.

Falco
Lloctinent.

VIII.

Item
que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre
alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que
aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen
donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o
en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per
cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso
facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é
haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits
salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut
haura.

Falco
Lloctinent.

IX.

Item:
que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar
vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les
aporten per si propri; ó per altres portadors, 
ó
commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo
Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o
commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é
barats quis son fets, es poden fer. Car
un portador, a quis serien lliurades diuerses (
diurses)
lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de
aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors;
ço
es que fer no
puga puys ell matex hyra,
li seran
ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia
tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes
ensemps;
e
aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs
las dites lletres, no anauen en diuersos llochs
separats é mes de tres llegues
distans, o lluñys, lo
hu
del altre, en lo qual cars puguen comanar
les lletres ó comissions totes quantes
hyran an un
lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó
altre, ó ell matex portar
las que hyran totes en
vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni
disceptant
aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino
a un matex portador les lletres, o commissions, qui
hyran en
vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues
lo
hu del altre.

Falco
Lloctinent.

X.

Item;
que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar
totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran
en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per
comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas
presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto
priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car
si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las
sobredites cosas lo die saguent, sots la
dita pena.

Falco
Lloctinent.

X.
(repetido el X)

Item
que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts
presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de
la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó
comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents
de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos,
que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la
prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de
aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las
dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera,
si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é
intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris,
e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en
aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que
sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e
priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla
hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje
sis diners per quiscuna lletra.

Falco
Lloctinent.

XI.

Item
que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la
execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona
lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia
tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens
triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de
dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é
protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit
Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que
aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço
que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit
Balle.

Falco
Lloctinent.

XII.

Item;
que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara
peñora moble, o immoble; la qual segons los
Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar,
(subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per
axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua
de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut
per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li
es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e
execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran
allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a
requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las
assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora
assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas,
é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn
al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los
quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e
mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets
per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador
fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al
deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit
portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores
bastants; las quals sien executades e subastades en la forma
de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o
siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch
segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço
es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit
immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo
deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en
tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia
tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é
exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del
dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie
estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las
dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants
(sébláts) execucions

e
tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá:
e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats
lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son
Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del
dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é
fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora
de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per
aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen
lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra
debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit
portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a
despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari
e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites
assignacions.

Falco
Lloctinent.

miércoles, 24 de marzo de 2021

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS


DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)


NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.


per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione


litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)


Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & 
vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes 
Rosilionis,
&
Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P.
Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam
depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter
pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus
Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum
Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros
Berengarium Vniz,
Franciscum
Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(
Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum
Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (
húc) modum.


MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS


de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.


PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del 
Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é
mesauant
sia estat
damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt
Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre
francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus
&c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions;
contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita
vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey
que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador
, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.


Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE


Assessor,
no puga pendre Salari.
II.


Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la 
Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de
las parts. Placet
Domino Regi.


MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.


III.


Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.


PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:


é
moderacio de aquells.


IIII.


Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas
de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus 
tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per
se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell
esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.


PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.


V.


Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos
)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue
tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces
) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a 
quascu
dels dits officis: é la dita
electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui
ixira primer sera prouehit del dit offici
(
offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)


PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA


VI.


Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es 
prouehit:
que en
cars que los officials Reals del present Regne
contra
Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora:
ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit
Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt 
ramanyament
als dits
Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament
los dits
Greuges
procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar
llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar
lo
molt alt Señor Rey
, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si
a
cars
sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals
ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors
llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella
vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps
lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies
las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint
Martinus DesBrull,
(
de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (
falta punto)


QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE


algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.


VII.


Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne
. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca
; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya
. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.


QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS


é
Sententia de Tormens.


VIII.


Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.


QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES


é
admeses totes Francheses.


IX.


Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna
prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. 
Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no
contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos
comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si
lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment
deaquells. Placet Domino Regi.


PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.


Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors
de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no 
allegaue
per
nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell
pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar
sa damanda, é
sia
enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat
attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a
terma de
Sentencia,
vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch
de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia:
ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora
ab llurs Assessors. Conuocats
en
aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs
Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada.
Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats,
apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la
mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si
apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (
se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye
Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt
Señor Rey. Placet
Domino Regi.