martes, 12 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia
divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab
vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey
princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria
lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment
queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e
missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant
per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey
de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets
plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas
honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots
lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany
MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de
la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen
prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese
atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía
enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la
comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos
conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre
otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los
negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los
embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea,
vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm.
324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya.
- Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres
que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que
tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest
parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de
Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e
mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de
les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e
honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en
la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII
de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de
Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión
el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió
también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos
asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día
23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

 
Núm. 325. Tom. 19. Fol.
1602.
 
Als molt reverents egregis
nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres
entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a
nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments
dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui
façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos
trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser
dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per
vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo
testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni
en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en
sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona
Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit
testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo
dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens
consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi
que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço
senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla
complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que
vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L
ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per
dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos
lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no
podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo
que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en
deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia
mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en
manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel
general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla
li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la
botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem
a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que
demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey
es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies
del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons
ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o
desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors
provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot
aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de
la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es
nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat
divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la
sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest
regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep
e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio
dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem
reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis
persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per
ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de
aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran
Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar
en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents
egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda.
Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any
M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.
 
Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. -
Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber
a vostres grans savieses com yo he haguts per
conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona
per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han
haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e
qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien
al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que
homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he
presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per
les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la
gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino
segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per
mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per
terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es
de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau
dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar
en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins
e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra
segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria
sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e
yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas
spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets
que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera:
pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo
contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa
fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la
sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita
en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre
servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del
conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la
parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante
de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y
fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de
Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar
su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse
audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la
siguiente carta:

 

Núm. 327. Tom. 20. Fol.
1616.
 
Als molt reverents egregis
nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs:
Dues letres he reabudes dels tenors seguents.
- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum
representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis
honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et
terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et
pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis
adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod
certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse
habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone
constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando
cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone
fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri
convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad
investigationem instructionem informationem nostionem et
publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub
sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo
dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris
domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores
utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate
Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis
et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem
presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros
ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis
litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu

atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris
corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos
conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut
supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.
- A les quals coses
contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e
haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo
he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal
corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e
per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila
de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se
deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi
principalment dues coses: la primera que yo crech
fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la
successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos
senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua
e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya
dalta recordacio e son fill del molt
illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de
Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e
primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu
e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras
dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en
los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots
altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita
real corona que per lur innada fe e naturalesa
la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament
observada a la dita reyal corona e als reys e successors
daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la
lur carn e sanch he immediada e dreta naxença
que en la dita successio e en los drets que yo he em
pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi
sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares
egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que
apres mort del dit senyor rey don Marti avi e
senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe
perseguit en la persona perseguit en ma
privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que
yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici
daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest
es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya
e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no
fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat
son stat perseguit fins a metre a un castell on son
enclos stich e visch freturos desemparat
per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida
dels senyors reys mon avi e mon pare se
studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma
consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa
misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit
vejats los castells viles e lochs meus com me
son preses occupats e detenguts violentment e per força
destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo
regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells
com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas
e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa
advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la
ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal
corona eren ajustats e congregats per tractar dels
preparatoris observadors en lo regoneximent de la
justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis
dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans
ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als
no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del
senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador
perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e
altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries
convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e
perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los
altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis
en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la
justicia de la dita successio se devia fer regoneximent
mos drets e ma justicia: e puys quel dit
en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac
començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e
empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo
dit Johan de la prossequcio
ab exaquies de crims que li allevaren fon e es
stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts
e levats tots sos bens e encara los de sa
muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio
e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita
congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada
de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne
scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador
del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia
contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer
justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels
dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al
primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments
quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia
a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament
o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio
de son dret ans devia haver libera facultad de
aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun
liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy
pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general
de Cathalunya per letra sua e apres per son
missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha
feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o
haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut
treballar e entendre desliurament axi com se requeria
en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de
esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos
drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç
on lo parlament Darago e los missatgers del
parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits
preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los
prega e reques quels plagues provehir et
donar loch e manera que yo qui non he nin pusch
haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen
tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants
los dits empediments embarchs e torbs e
tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en
les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres
dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e
honorables amichs mi e ma heretat e mos drets
perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e
principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de
tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla
emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene
e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys
Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio
mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e
pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch
a la congregacio dels leyals e faels vassalls de
la reyal corona Darago als quals prech carament requir
e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute
que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts
a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels
gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon
avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio
de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e
hague lo regne de Sicilia e per los merits del
senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la
reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e
reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la
molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a
la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual
entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les
armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los
dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de
senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago
e les prosperitats profits e tot lals pera lurs
vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents
senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e
pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia
tudor en deffendre aquella e protector en dar manera
que sens conculcacio sia plenerament
demostrada. Poch son en esdat com veets et no
puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat
de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien
favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les
rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en
gran part per força e violencia presa occupada e destrouida:
son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia
han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos
drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis
nobles e honorables amichs la una de les dites letres
conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la
vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo
trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes
stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu
sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors
es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab
companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors
fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi
ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells;
yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol
que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla
anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo
regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare.
O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de
ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls
de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent
amor quels gloriosos senyors reys Darago han
hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a
vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares
e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar
vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en
lurs persones quals se vulla perills.
Miren los vostres ulls los actes maravellosos
quius son davant e renomenats per tot lo mon que los
senyors reys mon avi e mon pare han fets:
pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo
senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la
gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de
sos vassalls e la
prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla
considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens
ruha o macula
havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors
reys e de la rael daquells yo procehesch
sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur
posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares
egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en
la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant
los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills
e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien
aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e
alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans
corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables
advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne
per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch
haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts
fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del
vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e
terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son
degudes e haver deitg rahonablament trob yo
en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car
en altra manera yo no pusch ni pore axi
com en passat no he poscut per occasio dels impediments
embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e
ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp
ne en altres parts ans romanch
sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal
auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e
illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de
vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha
ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus
molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs
que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo
portador de la present. Scripta en Sogorb sots
mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any
MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

 

Leído después un largo
escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento,
para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la
elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las
siguientes cartas:
 
Núm. 328. Tom.20. Fol.
1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy
nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament
del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles
caros e speciales amigos: nos havemos recebido
dos vuestras letras en una mesma forma de las quales
no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben
amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e
agora lotra com este portador de las presentes
contenentes en sustancia como nos por nuestras letras
vos haviessemos ante dagora rogado que por amor
de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer
Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy
cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia
seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos
per honor de nos lueguo que haviedes sopido
su arestament haviades trevallado en manera que
el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado
etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por
honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant
como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles
caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos
havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales
que ell dito mossenyer Bertran traya vos
haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes
seydos mutxo maravellados e fort turbados
car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que
confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en
vuestre poder que non
se procedira mas avant en las cosas en aquells
contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar
etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen
de mutxas materias e diversos articulos e non podemos
buenament concebir clarament quales son aquellas cosas
que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras
ditas literas notifficado vos rogamos que
extinsivament et a largo nos querades scrivir
et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos
et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer
nos emplegariamos de buen grado como aquell qui
nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de
vos el dito principado havemos recebido ataqui.
Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e
aresto et arresto el dito mossenyer Bertran
vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII
capitulo de los ditos memoriales que fablan de la
requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de
Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural
succesor en el dito
regno etc. E porque
non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell
dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados
o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos
que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament
et a llargo vuestra intencion car aquella sopida
nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado
totdo lo que buenament podremos fazer: e si
otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos
fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos
de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e
speciales amigos el sant Sperit vos haja
siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março.
- El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol.
1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac
dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus
nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et
locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. -
Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique
dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus
illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite
non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades
carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater
pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare:
vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus
dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre
interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata
superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro
Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.


Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm.
330. Tom. 20. Fol. 1636.


Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago
en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables
senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de
Luna havem reebuda una letra de gran seria en la
qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments
Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo
dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago
ab quens pregua exorta e requer
que havent sguard a la sua pupillar edat e com
es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres
sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem
subvenir de advocats procuradors e rahonadors de
la sua justicia que afferma haver en la dita reyal
successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables
senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci
requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat
e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la
edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si
per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e
manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren
en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten
haver en la dita successio poria esser occultat
de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls
e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han
pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir
a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e
subvenir en aquelles nons par just ni degut car
del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur
justicia carrech singular no volriem pendre
ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem
vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e
tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona
zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil
puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e
per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som
infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a
vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et
ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim
vos offerim communicar participar e exequir
totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del
dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus
dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen
haurets deliberat siam prestament certifficats
e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet
sia en temps covinent provehit axi com se
pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents
nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia.
Scrita en Tortosa e sagellada ab lo
sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes
de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom.
20. Fol. 1638.

 
Al molt egregi
senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi
senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a
XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les
rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la
qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar
edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota
vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres
sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que
pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago
vos e cascun altre competidor en la dita successio se
demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com
no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels
competidors de la successio de la corona reyal emparar
per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment
empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons
agudament affectam mas havem scrit daquest
fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago
e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam
prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a
Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E
tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als
molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de
Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer
Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent
senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo
conclavi benaventuradament tenidor en aquex
castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e
publicacio daquell qui migençant justicia es nostre
ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja
persones notables no suspitoses abtes e expertes en
tals: pregamvos eus encarregam axi
affectuosament com sabem e podem que en tant com a
vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats
avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit
conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi
ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa
esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la
honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia
e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus
encarregam que façats ab los altres dels nou companyons
vostres que en tot cas en los affers que havets a fer
aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es
nostre vertader rey e senyor entrevenguan per
aquest principat III notaris car tal es lo acte que com
per mes sera certifficat e auctorizat de major
auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio
decisoria del parlament. E daçous pregam hajam
prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et
honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa
sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell
de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any
MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después
de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña
enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros
papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse
la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

 
Als molt reverends senyors
et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de
Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret
doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per
seria del translat duna letra que havem
rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la
present interclus poran veure vostres reverencia et
honorable saviesa los translats autentichs
canoniques et altres scriptures que han haudes del
archiu reyal: les quals scriptures per lo
portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les
vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o
scriptures que hajats necessaries per lo dit portador
nos en scrivits et donarhi hem la pus
presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible.
Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son
aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses
engrunadament queus occoreran toquants
aquests affers sovinejantnos de vostres letres.
E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del
reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostra honor.

Por último, se trató también en este día de
la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que
ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí
todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión
del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al
parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la
que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6
de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las
siguientes cartas:

 
Núm. 334. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de
Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo
dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres
de Sicilia et de Sardenya quis dressen a
vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la
present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres
missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de
diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes
Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala:
crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres
senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen:
mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha
rehebuda que par sia scrita darrerament
et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest
regne et principat segons en aquella porets veure. E sia
molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta
Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març
del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya
et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et
honor apparellats.

 

Núm. 335. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors
los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la
vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present
mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer
Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem
ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab
conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab
gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per
tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos
ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap
del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de
totes les viles et lochs de part Valença de part de
Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a
XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon
se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey
frontera ja que siam huy de poch sforç
com entre totes les gents darmes no sian en quantitat
pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre
poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien
en gran quantitat molt pus poderosos que nos et
son bastants los dits rebelles si Deus et lo
vostre soccors nons accorre a conquerir et
strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per
naturalesa de la corona reyal en virtud de la
qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam
vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels
castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les
terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et
alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments.
Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços
soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som
en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final
perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et
presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a
IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra
rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de
Caller apparellats a vostre servey et honor.

 
Núm. 336. Tom. 20. Fol.
1657.

Al molt reverends nobles
et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa
com ara novellament ses seguit quel vizcomte
de Narbona no curant de la treua que ha fermada et
jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar
certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou
dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la
gent que vosaltres sots aqui en gran
tribulacio et affany et que noy podrets enviar
soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran
audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat
et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall
scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas
es fort luny et apres de les encontrades
quis tenen per lo dit
vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne
basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran
perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri
per deffendre et guardar les viles et encontrades qui
son prop les quals ab pocha descusa sino per
dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit
vezcomte es guast en la persona et aço per una
cayguda que feu dun cavall. Perque molt
reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc
gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car
no ninch ha et son hinc
fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta
en fort poch vindra
prestament a la conclusio ques
pertany: et nou vullats metre si a vosaltres
senyors plaura en dilacio ne en tarda
car la gent darmes qui es aci de
fet han delliberat partir sinch et no hinc volen
pus aturar: et en veritat han hinc servit fort
altament et sonne fort
mal remunerats et no sinch trobara
manera de esser soccorreguts ne de haver algun
sosteniment: et si la dita gent darmes
sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals
seran rebelles. Scripta en castell
de Caller a III dies de març del any MCCCCXII
- Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell
de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5

jueves, 7 de noviembre de 2019

PERGAMINO ORIGINAL DEL FUERO DE JACA, 1062

EL PERGAMINO ORIGINAL DEL FUERO DE JACA CONCEDIDO POR EL REY SANCHO RAMÍREZ.

http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/el-pergamino-original-del-fuero-de-jaca-concedido-por-el-rey-sancho-ramirez/

Ricardo del Arco.

Copia y pega del pdf, puede haber errores no detectados al pegar. (Más adelante ya no está editado, hay muchos errores.)

El célebre fuero o carta magna otorgado a la ciudad aragonesa de Jaca por el rey Sancho Ramírez, era hasta ahora conocido únicamente por la copia del instrumento original contenida en el códice que conserva aquel Municipio, denominado "Libro de la Cadena".

Este es un infolio en pergamino que consta de dos partes, que claramente se distinguen por la desigualdad de su confección:
la primera y más esencial se escribió por los años de 1270; ocupa 84 folios y contiene documentos reales y municipales, copiados todos por una misma mano en letra francesa, hermosa y limpia, con algunas iniciales adornadas, pero con descuidos e inexactitudes que acusan al copista de mediano lector de letra antigua y de menos que mediano latino. La segunda parte la forman los 17 últimos folios, que contienen documentos pontificios, reales y episcopales, los cuales, seguramente, no estaban
en el archivo del Concejo, sino que se llevaron del de la Catedral para completar con ellos el cartulario; están escritos en varias ocasiones y por distintas personas, en peor letra que los de la primera parte, pero con más corrección, y no más tarde del año 1312, excepto el último, que lo fué antes del 1323.
Está encuadernado en tapas de madera forradas de cuero, guarnecidas en sus ángulos con clavos de hierro y mostrando señales de haber tenido otros mayores, a modo de sellos, en los centros, para unir el broche que lo cerraba. Por estos detalles se le llama en documentos del siglo XIV "el libro de los sellos redondos de hierro'''; cuando éstos desaparecieron le dieron el nombre de '''libro de las cubiertas vermellas''', que ha durado hasta fin del XVIII , añadiendo alguna vez en estos últimos tiempos el calificativo "de la Cadena", que no se nombra en los primeros; cadena que se pondría para sujetarlo, acaso en 1544, cuando fué trasladado desde el domicilio del Jurado o notario que lo guardaba a la actual Casa Consistorial (1).
(1) Dámaso Sangorrin: El Libro de la Cadena del Concejo de Jaca... Transcripción, traducción y anotaciones del cronista de la ciudad don --- (Zaragoza. 1921). pág. IV.

Los folios I verso, 2, 3 y 4 recto, contienen la copia del fuero concedido por Sancho Ramírez en el año (según reza allí) 1062, o sea la Era 1100. Esta ha sido la única fuente de todas las ediciones del famoso privilegio, tan interesante en la historia de la legislación española; es decir, a lo que parece, el documento original no ha sido conocido hasta que yo lo he descubierto recientemente en el Archivo municipal de Jaca. Veámoslo.
El analista Zurita fué el primer historiador que dio noticia del fuero, en sus índices latinos, al año 1064, como indicando que en esa fecha otorgó el rey el privilegio. El original, como se verá, coincide con la copia en la data, o sea en la Era 1100, año 1062, probablemente equivocada por omisión de alguna cifra.
¿De qué coligió Zurita esa fecha? De haber visto el pergamino original, hubiera hecho alguna reflexión para rectificarla. Sirvióse, pues, de una copia, que seguramente debieron comunicarle.

El padre fray Ramón de Huesca imprimió el tomo de su Teatro histórico de las iglesias del Reino de Aragón, dedicado a la de Jaca, en 1802. En la página 71 de ese volumen (el VIII de la serie) habla del fuero de Sancho Ramírez, indicando las leyes que el Monarca otorgó a la ciudad para su gobierno, "como consta del diploma que publicamos en el apéndice I, según se halla en el "Libro de la Cadena", de la misma ciudad, que es de vitela y caracteres muy antiguos, en que están sus privilegios. Dichos fueros se hicieron tan famosos en toda España, que venían de Castilla, Navarra y otras partes a Jaca para llevarlos á sus tierras, como lo testifica el rey don Alonso II en un privilegio, de que luego hablaremos; y el padre Moret refiere algunas ciudades de Navarra y Castilla que se gobernaban por los fueros de Jaca".
Publicó, en efecto, el privilegio tal como está; en el "Libro de la Cadena", aunque indicando en el epígrafe que "se halla en pergamino suelto, en el archivo de dicha Ciudad, caxón 5, leg. 13, núm. 3, y en el libro de la Cadena de la misma, fol. 1."
Pero el padre Huesca no vio el original, no obstante haber estado en Jaca preparando la edición de su Teatro, cosa que no le ocurrió a Zurita, y ello por dos razones: la signatura que el documento tenía en tiempo del padre Huesca era la misma que ostenta hoy, o sea el núm. 1 de los privilegios reales, y no el núm. 3, del leg. 13. Además, y es prueba concluyente, después de inserta la copia del privilegio tomada del "Libro de la Cadena", añade: "La data está defectuosa, pues habla del año de la Encarnación sin expresarlo, y la Era M. C. que señala corresponde al año del Señor 1062, y don Sancho Ramírez no subió al trono hasta el mes de mayo del siguiente. Zurita, que pudo ver el original, afirma en los índices latinos sobre el año 1064 que el rey don Sancho dió a Jaca en este año, en el principio de su reinado, las leyes, forma de gobierno y título de ciudad que menciona el privilegio."
Además, de haber visto, el padre Huesca el original, se hubiera valido de él para la publicación, como más fidedigno que una copia en la que se registran muchas variantes, errores o malas lecturas, como veremos.

Don Tomás Muñoz y Romero, en su Colección de fueros municipales y cartas pueblas (Madrid, 1847), publicó este fuero jaqués, pero tomándolo del padre Huesca, por lo cual adolece de todos los defectos de infidelidad de aquél. Antes que él lo publicaron Llorente, en el tomo III, pág. 454 de sus Noticias históricas de las Provincias Vascongadas, aunque —(dice Muñoz Romero— no con tanta corrección como le imprimió el padre Huesca-.
Zuaznavar, en su Ensayo histórico sobre la legislación de Navarra, y Yanguas, en su Diccionario de antigüedades del Reino de Navarra, dieron también este fuero según la misma fuente.
El padre Moret, en sus Investigaciones históricas de aquel Reino, asignó al documento nada menos que el año 1090.
En nuestros días, don Gabriel Llabrés ha publicado una noticia del "Libro de la Cadena", en la Revista de Huesca, tomo I (año 1903), págs. 281 a 292, seguida de la transcripción de cuatro documentos del "Libro", uno de ellos este fuero jaqués. La lectura es más fiel que la que en 1921 ha hecho don Dámaso Sangorrin. Llabrés no conoció el pergamino original.
Dicho señor Sangorrin, cronista de Jaca, ha dado a la luz una edición del "Libro de la Cadena del Concejo de Jaca" (Zaragoza, 1921), con atinados comentarios a los documentos de que se compone. Tampoco el cronista de aquella antigua ciudad ha visto el pergamino original, porque no lo menciona; antes bien, en la pág. 102 de su obra, dice: "El copiante (del '''Libro de la Cadena") omitió la fecha de la Encarnación, que sin duda constaría en el original además de la Era..." ; y en la pág. 103: "Lo que sospecho es que en el original decía Era MCXV..." Ni una ni otra cosa son ciertas; el copiante, que tantos errores cometió al trasladar el documento original, al llegar a la fecha copió bien, porque en el original se omitió el año de la Encarnación y la Era es M.a C.a, y no la que sospecha el señor Sangorrin, M. C. XV.
Por tanto, el pergamino original es inédito, y ha permanecido oculto desde el siglo XVIII. A mis manos llegó registrando el Archivo municipal de Jaca, como comisionado de Real orden para realizar el inventario de varios archivos de la provincia no incorporados al Cuerpo facultativo de Archiveros.
Un índice del siglo XVIII me dio el rastro, y al fin lo encontré (1), con la satisfacción natural, por tratarse del documento más enaltecedor de Jaca, el más importante, sin duda, de Aragón y uno de los más
insignes de España, citado por todos los historiadores nacionales y extranjeros de nuestra Legislación.
Esa es la razón que me ha movido, no sólo a dar cuenta a la Real Academia de la Historia del importante hallazgo, sino a ofrecer una transcripción fiel del curiosísimo documento acompañada de la fotografía, anotando las variantes —errores del copista y errores de lectura, por mejor decir—- que aparecen en las ediciones del padre Huesca (y de Muñoz Romero, por tanto) y de Sangorrin, en numero de 67,
Las primeras van indicadas con la inicial H, y las segundas con la inicial S (2).

(2) Las variantes de la edición de Llabrés son, poco más o menos, las de la de Sangorrin, por lo que me abstendré de anotarlas o compararlas con el original, salvo las que sean distintas. Llabrés no pone diptongos (que no se usaban entonces ni constan en el Libro de la Cadena) como el señor Sangorrin; pero en cambio escribe siempre Jacca o Jaccam, en vez de Iaca, o Iacea, Iaccam.

(1) Encontré, además, el documento más antiguo del Archivo: una donación del rey Ramiro I a los vecinos de Osas, de la villa de Suersa, concediéndoles fuero, en 30 de mayo del año 1042; un privilegio de Alfonso I (1106), otro de Pedro II (1212) sobre el Almudí, dotado de magnífica bula plúmbea; casi toda la serie, en fin, de los privilegios concedidos a Jaca, los cuales dormían entre el polvo del olvido, en un hermoso armario inexplorado .........

El documento tiene todos los caracteres apetecibles de autenticidad (letra, signo de Sancho Ramírez, firma de Pedro I, abreviaturas, ancianidad del pergamino, etc.), y es, sin duda alguna, el original, por lo demás bien conservado.

En él el rey Sancho Ramírez declara a Jaca ciudad; y para que sea bien poblada, le concede todos los buenos fueros que los habitantes le habían pedido, a saber:

I. Que cada cual edifique y cierre a su arbitrio su vivienda.
II. Que el que hiera a otro en presencia del Rey o en su palacio, hallándose el Monarca en él, pagará 1.000 sueldos o se le cortará la mano; en caso contrario, pagará la multa según el fuero de ausencia Real.
III. Que si alguien mata a otro sorprendido en delito de robo, no tenga pena de homicidio.
IV. Que en hueste no tengan obligación de llevar sino víveres para tres días, y eso cuando se trate de guerra regular o que el Rey esté sitiado por el enemigo. Si el cabeza de familia no quiere ir, podrá mandar en su lugar un peón armado.
V. Que el que adquiera una heredad la posea libre un año y día, sin traba alguna; después de este plazo pagará al Rey 60 sueldos el que quiera despojar al poseedor de su derecho.
VI. Que tengan libertad de pastos y leñas en terreno donde puedan ir y volver en el día.
VII. Que no tengan obligación de aceptar desafíos sino por voluntad de ambas partes; y para tenerlos con los de fuera se necesitará el beneplácito de los hombres de Jaca.
VIII. Que nadie pueda ser preso dando la fianza correspondiente.
IX. El que fornicare con mujer, consintiéndolo ella, si no es casada, no pague multa; pero si usa de violencia, búsquela marido o tómela por esposa. Si la mujer ultrajada pide justicia dentro de dos días, lo probará con testigos fidedignos de Jaca; pero transcurridos tres días sin reclamar, no tendrá derecho alguno.
X. Que el que vaya contra su vecino con armas, lanza, espada, maza o cuchillo, pagará 1.000 sueldos o será privado de la mano; si alguno mata a otro, pague 500 sueldos; si solamente le hiriere con el puño o le asiere por los cabellos, 25 sueldos; si le arroja en tierra, 250 sueldos.
XI. El que allane la morada del vecino o saque de ella prenda, pague 25 sueldos al dueño de la casa.
XII. Que el merino real no perciba calonia de ningún vecino sin la aprobación de seis hombres buenos.
XIII. Que los vecinos no estén obligados a comparecer en juicio fuera de Jaca.
XIV. El que tenga medidas o pesos falsos, pague 60 sueldos de multa.
XV. Que los de Jaca vayan a moler a los molinos que quisieren, excepto los judíos y los que fabrican pan para la venta.
XVI. Que no enajenen sus fincas a eclesiásticos ni a infanzones.
XVII. Que el que quiera prender a otro por deudas llame al Merino, y éste lo encierre en el Palacio Real, a la custodia del carcelero. Pasados tres días, el denunciante dará ración diaria de pan al preso, y si no lo hace, sea puesto éste en libertad.
XVIII. Que el que embargue un sarraceno o una sarracena guárdelo en el Real Palacio, en donde el dueño del preso le dará ración de pan y de agua, porque es persona y no es justo que quede sin alimento como una bestia.

Estos son los preceptos que contiene el fuero de Jaca, otorgado por Sancho Ramírez. Fué confirmado y adicionado por Ramiro II el Monje, en 1134 y por Alfonso II, en 1187. En este último dice el Rey que de Castilla, de Navarra y de otras partes venían a Jaca a aprender y trasladar sus usos y costumbres.
Respecto a la fecha, encontrado el original, hay que desechar las conjeturas, y afirmar que es la Era 1100, o sea año 1062, con error del "scriptor", o sin él.
Bonilla y San Martín, en la pág. 6, nota 2, de su admirable estudio El derecho aragonés en el siglo XII (Huesca, 1920), dice: "Esta fecha (1062) , y no la de 1064, que es la que generalmente suele darse, figura en el texto del "Libro de la Cadena" o de los Privilegios de Jaca. Véase la edición del fuero, por don Gabriel Llabrés, en la Revista de Huesca (1903), tomo I (único publicado), pág. 289."
En su citada obra, Bonilla y San Martín analiza los preceptos del fuero jaqués y los de otros del siglo XII , considerándolo el primero aragonés, o sea el más antiguo, que tiene alguna extensión; pues a excepción del de Tudela (1127), del de Calatayud (1131) y del de Daroca (1142), los restantes son brevísimos documentos: cartas pueblas, privilegios, en los que apenas se alude a algunas de las más importantes instituciones jurídicas.
De aquellas disposiciones, unas se refieren al servicio militar (la 4); otras, al reconocimiento de derechos individuales (1, 5, 6, 8, 11, 12, etc.), otras a la propiedad (5, 6, 16; etc.); otras son de índole penal (2, 3, 5, 9, 10, 11, 14); otras, en fin, de derecho procesal (8, 12, 13, 17, 18).
He aquí la transcripción de este curioso documento, en la que se marcan con letra cursiva las abreviaturas resueltas. En notas van las variantes de los textos anteriormente publicados, para restablecer la pureza del original.

"In nomine nostri ihesu Xpi. et indiuidue (I) trinitatis patris et filii et spiritus sancti amen. Hec (2) est carta auctoritatis / et confirmationis quam Ego Sancius gratia dei aragonensium rex et pampilonensium, facio uobis notum omnibus hominibus qui sunt / usque in orientem (3) et hoccidentem (4) et septentrionem et meridiem, quod ego uolo constituere ciuitatem in mea uilla que (5) dicitur / iaka (6). In primis con dono (7) uobis omnes malos fueros quos abuistis (8) usque in hunc diem quod ego constitui iakam (9) esse ciuitatem, et ideo quod ego uolo quod sit bene populata concedo et confirmo uobis et omnibus qui populauerint in iaca (10) mea ciuitate, totos illos bonos / fueros quos michi demandatis (11) ut mea ciuitas sit bene populata, et unus quisque (12)
(1) S., indiuiduae.
(2) S., Haec.
(3) S., oriente.
(4) H., occidentem; S., occidente.
(5) S., quae.
(6) H., Jacca; S., iacca.
(7) H. y S., condono.
(8) H. y S-, habuistis.
(9) H., Jaccam; S., iacam.
(10) H., Jacca; S., iacca.
(11) S., demandastis.
(12) H. y S., unusquisque.

(N. E. A partir de aquí hay muchos errores, no está editado. Leer en el PDF.)