Com lo rey deu esser de grans affers et franch et no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.
Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquella en lo temps ques conve et axi com deu. E per ço dix Aristotil a Alexandre que ell que punyas en haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor els coratges dels homens. E per ço que pogues mils usar
daquesta bonea declarali quinya cosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franch dava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador dava ço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses con se lunyen de la mijania acordanse ab aquella scriptura que diu quels benaventurats tengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per ço li dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de ço del seu e no prenen daço daltri per darho a altre: car aquell qui dona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçat que prena per força de ço daltre quan ço del seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichs per ço quels dara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitat es axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per ço axi appellat per tal com del seu regiment era luny providencia que es aytant com temperança et provisio covinent en despendre o en retenir.
