IX, reg 1232, fol 109, sin fecha

IX.
Reg. n°1232 fol. 109. Sin fecha.

A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita los quals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.
- Primerament que la vestidura ab que seran reebuts sia mantell et de drap blanch ab la creu vermella en la part devant et la creu sia tan longa et no menor com es lo dors de la palma de I hom e tan ampla com la ungla del dit menor de la ma. - Item quel dia quel dit noble o cavaller haura reebut lo dit mantell ab la creu haja tot lo dia aportar la creu en la subirana vestedura que portara en la part denant en dret del cor de tota vida del senyor rey. - Item tots los cavallers de sant Jordi damunt dits fan sagrament et homenatge al senyor rey de anar ab ell personalment ab aquells homens de cavall que bonament poran al sou del dit senyor contra los moros quant que quant lo senyor rey hi volra oy pora anar: encara lo serviran et seguiran en la forma damunt dita a defensio de son regne o terres si aquells volguessen damnificar algun rey o altre hom ab poder de gents estranyes. E el senyor rey si ell o alcun dells se tem quels haja a guiar o si guiar et assegurar nols volra quels haja per escusats de la venguda et servey. - Item quel senyor rey triy XII consellers ço es IIII nobles VIII cavallers ab los quals o major partida daquells ell orden et faça totes aquelles coses que bones et profitoses sien a la dita empresa no restrenyen ni mudan res en la forma del servei. - Item lo dit senyor rey per vigor de les paraules damunt contengudes en lo IIII capitol ordena ab consell de XII et de mes dels nobles et cavallers presents que negun que sia de la dita empresa no gos fer alguna altre empresa general o special apres quel mantell daquesta empresa haura reebut sens licencia del senyor rey et si ho haura quencontinent haja a lexar la dita empresa que feta haura. - Item que si algun rich hom o cavaller dels dessus dits volia donar les vestedures en que sera la dita creu et senyal de sent Jordi que ans que les do ne haja a levar la creu o senyal dessus dit si donchs aquelles vestedures no donave a altre persona qui fos de la dita empresa. - Item que si altra vestidura sobirana portara sens creu dalli avant haja perduda aquella vestidura que haura portada sens creu et sia liurada al nostre almoyner per tal que la vena et los diners quen haura sien distribuits a pobres. - Item et tots divendres del any tot lo dia hagen los dits nobles et cavallers a portar la sobirana vestidura de drap blanch ab la creu vermella axi com damunt es dit. E si altra vestidura subirana alcun dells aportara daltre color o sens creu aquella vestidura sia a ell perduda et la vena lo dit almoyner et los diners quen haura don a pobres. - Item que en tots fets darmes los dits nobles et cavallers hagen a portar sobre si estes lo senyal de sant Jordi ço es lo camp blanch et la creu vermella o a tot lo menys I senyal davant et altra detras axi gran com lo clos de la palma de I hom. - Item que la vespre de sent Jordi tots anys a les vespres los dits nobles e cavallers damunt dits que en lo loch seran on sera lo senyor rey sien tenguts de esser a les vespres ab lo dit senyor et oyr aquelles et lo dia de sant Jordi a la missa et a les vespres vestits de la subirana hi seran a les dites vespres et missa ni en tot lo dia altre vestidura sobirana portaran sino blancha ab la creu damunt dita que aquella vestidura hagen perduda et sia liurada al dit almoyner qui aquella vena et los diners quen haura sien per lo dit almoyner donats a pobres.

x-perg-1-apéndice-jaime-i-10-setiembre-1215

VIII, reg 1529, pars I fol 54, sin fecha

VIII.
Reg.n°.1529 Pars I fol. 54. Sin fecha.

Experiencia qui es maestra de totes coses clarament demostra quel senyor rey ne les sues gents no deuen seguir les vestigies de lurs predecessors en los fets de les armes car ells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom quels homens quis armen a la guisa es combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts et pus greus denvehir que no los de cavall. On jatsia quel senyor rey et sos predecessors en los temps passats hajen menades lurs guerres et fets los fets de les armes ab homens a cavall: empero veen lo dit senyor rey quels altres reys del mon et en special sos vehins qui per semblant manera solien fer los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren be: per ço lo dit senyor rey consideran les dites coses deliberadament et ab gran acord per gran profit et tuicio de la cosa publica del principat de Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui haja bens valents de VI milia tro a XII milia solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o golero ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes. E si ha bens velents de XII milia a XXIIII milia solidos inclusivament haja a tenir los dos arneses damunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses. E si algun daquests prop dits volra tenir I daquests arneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no sia tengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura haura bens valents menys de VI milia solidos haja a tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes extimacions damunt et davall escrites sien meses et compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axi a defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels marits et los marits vivents les mullers sien tenguts per los bens dotals en aytals carrechs com ells prengan los fruyts daquells bens. - Item que tota persona sia hom o fembra que haja bens valents de XXV milia solidos inclusive haja a tenir I arnes ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de ferre o braçals guants gamberes et cuxeres de ferre bragues de mayla çabates de launa un glavi una atxa e daga o espunto. E si per ventura haura bens valents de L milia fins en LXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins a qualque quantitat se vulla haja a tenir III arneses daquests en aquest present capitol declarats. - Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles lochs et parroquies ab los consellers paers consols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batle dels dits lochs si esserhi volran facen la extimacio dels dits bens a lur bona conexença et arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles sie augmentada et pujada del terç mes que la dita extimacio del sient axi que XXX milia solidos de sient sien enteses per XX milia de moble et axi sia servat lo compte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes possessions mal profitoses sien extimades a aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. - Item que cascu dels habitadors dels dits lochs sia tengut de haver et tenir en casa sua larnes o arneses los quals deuria tenir per la valor dels dits bens segons la forma dessus declarada dins .... comptador apres la publicacio que a ell sera feta dels arneses que haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer mostra encontinent et dalli avant tots anys dues vegades lany ço es lo primer dicmenge de maig et lo primer dicmenge de octubre si lo temps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell dicmenge apres seguent qui sia covinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o arneses que deu tenir sia punit a pagar lo primer any la valor del arnes que li falra et en lo segon si nou havia complit la doble del dit arnes o daquell que li falgues. Pero que no constrastant que les dites penes fossen pagades cascun fos forçat per preso de persones et altres remeys covinents a tenir los dits arneses. - Item que de les ordinacions per los damunt dits faedores et de totes altres coses quels covenga de fer segons la forma dessus dita e de les costretes per los dits ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents segons los capitols dessus dits nos puxa algu appellar ni proposar raho de nullitat ni reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo ans totes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitades sien complides et exseguides segons la forma dels dits capitols.
- Item que los dits arneses sien guiats et assegurats axi que per negun delicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute reyal ne fiscal o altre ne per comanda ne per neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens defalguessen no puguen esser penyorats ne venuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy gos prestar ne prendrels en penyora. E sis feya que haja perduda la quantitat quey haura prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. - Item que la ordinacio sia publicada en cascun loch ab veu de crida e no resmenys sia posada en loch public per scrit de guisa que cascun la puga legir: pero declara lo senyor rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les facultats que cascu ha o en altra manera negu sia tengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o per altri los dits arneses ne fer major servey sino aytant et en aquella forma et manera que era tengut abans de la present ordinacio. - Item que per ço que negu no puga allegar ignorancia o metre en dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et ordona que fetes les extimacions dels bens de cascuns segons les formes damunt dites sien trameses a cascuns albarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batle com segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytal covenga tenir aytals arneses mana lo senyor de que de huy .... los dits arneses hajats hauts complidament. Certificantvos que si passat lo dit temps nols havets hauts pagarets per pena la extimacio del arnes queus falra part que serets costret en persona et en bens a tenir et dar compliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits albarans sien liurats a cascu per I porter o per dos saigs et sien registrats los dits albarans: et apres que seran presentats sia feta relacio al scriva qui tindra lo registre daquells albarans lo qual haja a continuar et a escriure la dita relacio et sia dada tots temps fe al dit registre.

ix-reg-1232-fol-109-sin-fecha