1, 2 DE MAYO 1461

1.° DE MAYO. 

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de los santos apóstoles Simón y Judas.

2 DE MAYO.

Teniéndose noticia de que en Perpiñan y en varios puntos del condado de Rosellon y de Cerdaña y hasta en el Ampurdan había personas mal intencionadas que procuraban sembrar discordias y entorpecer, por consiguiente, la marcha de los negocios, acordóse que las ocho personas elejidas nombrasen un sujeto de discreción, el cual fuese a la mencionada villa para poner coto a tales disturbios, haciendo saber los pormenores que haya a los señores Diputados, y averiguando las noticias de Francia que el diputado local de dicho punto les había escrito anteriormente.
Resolvióse, además, a instancia de los síndicos de los remensas, nombrar tres personas, a saber, una de cada estamento, para arreglar la concordia proyectada con dichos rústicos, cuya elección encargaron a las ya referidas ocho personas, previniéndose que si algún modo podían encontrar, justo y bueno, de llevar a cabo la referida concordia, lo participasen al Consejo, consultándolo enseguida con el Señor Primogénito, a fin de lograr la resolución de una manera firme y segura.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas, y enviaron las que se hallan a continuación.

Nobilibus spectabilibusque ac egregiis viris dominis Cathalonie deputatis amicis notris carissimis.
P. Cardinalis de Fuxo domini nostri Pape vicarius.
Nobiles spectabilesque ac egregii viri amici carissimi. Accedit versus partes istas egregius vir dominus Garcias de Mota harum tabellarius secretarius et familiaris noster predilectus pro nonnullis negociis expediendis qui in faciliorem negociorum expedicionem nostris eximiis spectabilibusque nomine nostro aliqua dicturus existit quas afectiosius quo possumus deprecamur ut ipsum secretarium in his que ex parte nostra humanitatibus vestris dicet fidem adhibere velitis sedulam et si qua nos facturos volueritis scribatis quoniam adimplere summo opere studebimus. - Ex Avinione XX aprilis.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Per certs sguards e afers los quals explicar a vostres reverencies serien aquells molt prolixos per letra exprimir havem deliberat trametre aqui En Jaume de Gramontell com paher nostre plenament informat de les coses que ab vostres reverencies e magnificencies honorables savieses per part nostra e de tota aquesta universitat haura explicar dir e exprimir. Placia a vosaltres donant fe e creença en tot ço e quant a vostres grans prudencies per part nostra e de tota aquesta vila explicat sera axi com si per nosaltres e tota aquesta universitat presentialment vos era dit e recitat vullats aquell hoyr. E sia la Santissima Trinitat proteccio e custodia vostra. En Cervera a a XXVII de abril any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e molt savis senyors a tot honor e servir vostre apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Per sguard del bon regiment del honorable mossen Dalmau dez Far veguer e batle de aquesta ciutat e de sa bona justicia la qual loablament ha tribuida lo pus prop peset (?) (passat) trienni a suplicacio de aquesta ciutat lo mateix Dalmau dez Far per la present trienni dels dits oficis per la Serenitat reyal es stat provehit e per que los jutges per la mateixa Serenitat assignats en purgacio de la taula per lo dit trienni per execucio de llur comissio sien stats aci e sia posat dubte en la forma del comanament del basto del dit veguer per tant com per constitucio de Cathalunya durant lo temps de la purgacio de la dita taula no puga regir e perque en temps passat per semblant cas se sagui aci cert inconvenient entre lo veguer e los jutges qui llavors eran per tant per cessar dit inconvenient pregam a vostres reverencia e honorables savieses de la manera e forma del procehiment los quals se han es deuen seguir sobre les dites coses nos vullats informar e sobre aço son plenament informats lo senyor En Gabriel Puig sindich de aquesta ciutat e lo portador de la present als quals placia a vostres reverencia e honorables savieses darlos fe e creença axi com si per nosaltres personalment vos sera explicat. De Manresa a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordonareu promples los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutada de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem e vist lo tenor de aquella havem molta contentacio de vos e de tot lo que per vos es stat dit e explicat per nostra part al reverend bisbe Delna en la materia que vos haviem acomanada. E venint a respondreus en aquells caps sobre los quals nos consultau vos dehim es nostra intencio e ferma delliberacio persevereu en dir al dit bisbe no haja alguna sperança se puixa donar loch que les persones aci congregades sien licenciades per anar a la convocacio sua com sien tals e de tanta gravitat que elles en res absentar se de aci serie perdre aquests afers en los qual resideix tota la salut e benifici de aquesta patria. E com de hu que diria lo dit bisbe que si a nosaltres eren notes les causes urgentissimes de la sua convocacio e la molta necessitat que occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre e altres parts de levant que força no hagueren aquests detenguts podeu satisfer e dir per part nostra que ab tot nos dolgam de aquelles necessitats pero que no son a nosaltres tant urgents com las de la propria patria. E que no seria ordonada caritat jaquir parir nosaltres mateixs per subvenir a altri e que es cosa tant feta a servici de Deu conservar lo stament de aquesta provincia com lo realme de Xipre. Per les quals e altres degudes consideracions podeu ubertament parlar al dit bisbe que no vulla insistir per deduir a efecte la sua legacio en aquesta provincia ne per induccio de la decima ne per la armada que acis delliberaria fer encara que per la major part romanguessen aci les utilitats com dehiu car tant aqueix fet com laltre serie prejudicial interes ço es evacuar la provincia de persones. E per tant en algun cap no si pot donar loch no solament per lo interes del clero mas per lo interes comu de tot lo Principat e daquen no afretura en res ell venir aci per transferir sa convocacio car tot seria trebellar en va sino que pense en nom de Deu qual altra provincia de sa legacio haura disposicio de temps per poder en aquella la dita legacio espletar car en aquesta ab tot que la devocio e voluntat hi sia bona pero possibilitat ne disposicio de temps non acompanya. Nous obmetreu dir al dit bisbe par esment en qual disposicio stan los pobles de aquesta provincia per lo present e quen pot considerar per la conmocio que aqui es stada feta assats perillosa a sa persona persuadiuli que no vulla donar loch a scandels car no seria facil cosa poder a aquells
occorrer. E axi avisats lo dit bisbe creem que per sa virtut e bon seny desistira proseguir aquesta faena e fer nou volia servareu e deduhireu a efecte totes les coses contengudes en les instruccions queus havem donades sens que no afretura pus fer sobre aço altra consulta com sia nostra voluntat e abans haurem accepte per vos sia feta alguna cosa mes avant si a vos e als altres queus havem donat per consell sera vista fahedora mes que si del contengut en dites instruccions res obmetreu hajau vos hi ab tota constancia e
virtut com de vos fiam ne haja pensar lo dit mossen Delna aço esser pres negligentment e ab poch esforç car si per lo vostre parlar ne ha lo degut sentiment no posam dubte que no volra pus sobre aço contendre. E ab tot que la dita conmocio ne alguna altra semblant no fa abraçar no donada obra mas fortuna ministrant et forsitan per obra divinal per benefici del negoci crehem hi conferra assats. E que nostre Senyor Deu qui es en moltes coses mills que no era pensat ha dirigides e endreçades les obres dels cathalans vista lur recta e bona intencio sera endreçador e director de aquesta. La copia que lo dit mossen Delna vos ha demanada de vostres instruccions no donasseu per res no donesseu per scrits algun rahonament ne altra cosa no donasseu loch a algun acte per lo qual lo dit mossen Delna se pogues en res aferrar ne per allo res intemptar contra la provincia ne lo Principat. Lo senyor archebisbe de Tarragona sobre totes aquestes coses que concorren li scriu stesament. La qual cosa pora esser en molta execu ... al dit mossen Delna. Ab tant lo Sant Sperit sia direccio vostra. De Barchinona lo primer de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - An Johan Ferrer qui sobre aço nos ha scrit ensenyareu la present e sia li per resposta a son scriure. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Francesch de Santçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. vostra letra havem rebuda e la informacio que haveu presa del fet dels homens de reemença la qual vista Deus volent nosaltres hi farem tals provisions que sera obviat a tot sinistre de aquest Principat e provehit al benefici e repos de aquell. Si altres avisos sentireu o sabreu avisaunosen pero no cal ab correu o home propri car tots dies venen persones segures. Aquest qui ha portat les dites coses pagaulo segons vos sia vist rahonablement e digau An Ramon Raset que som no poch maravellats com nons ha aportats o enviats los diners que te los quals se devien convertir en pagar la gent darmes de aqui e per ço feu que hi don recapte quels enviu ols aport prestament. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya. (Estos drets son les generalitats. Exides, no surtides o sortides.)
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda sobre les coses explicades e dites per micer Riquer a mossen Delna e la disposicio del negoci. Sobre tot aço nosaltres scrivim stesament al dit micer Riquer e li dehim vos comunique sa letra per aquella veureu esser respost e satisfet a tot lo vostre scriure. E axi ab lo dit micer Riquer ensemps fareu e obrareu segons veureu esser la voluntat nostra. Dels avisos quens feu de noves havem plaer fareu per semblant tota hora de quant sintau. Responent vos apres al necessari de la altra vostra letra de XXIII del passat vos dehim que puys teniu compliment de les XX conestablies no admetau En Vidal de aqueixa ciutat per conestable jatsia vos haguessem scrit en favor sua. Dels homens fugits es nostra delliberacio tornen al exercit e servesquen lo temps complidament e aço succeescha a ells en loch de pena. E plaunos que com vingau passeu per lo camp de Tarragona segons nos haveu scrit. Dels trompetes que demanau volem ens plau ne prengau aqui dos. Los penons vos seran aqui prest tramesos per En Miquel Vives lo qual es tornat de aqui. Havem sabut que haveu rebut los diners queus havem tramesos per lo exercit donau en tot bon recapte segons de vos confiam. Lo present correu de aquest darrer viatge que ha fet per lo fet de mossen Delna no es stat pagat per que ha esser pagat aqui. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorable e savis senyors. En aquest consistori es stada feta es fa continuament gran clamor per part de micer Pere Azmar sobre la sua detencio e preso pretenent esser a fi de donarli vexacio sens algunes culpes ne demerits. Es vista e recensida la forma de aquesta sua preso e detencio cau prou en dificultat que per tals migans se puixa esser feta com se vulla sia per quant en lo temps que tenim totes coses fan aplanar havem delliberat scriureus e pregarvos tant afectuosament quant podem vullau condecendre e donar loch que lo dit micer Azmar ab seguretat de sagrament e homenatge e pena de mil liures per les quals don idonees fermançes que dins dos o tres dies que sera personalment request o en la casa de la sua habitacio continuament comptadors se presentara personalment al diputat local de aqueixa vila e stara a son voler e delliberacio hisqua de la preso. E sius plahia donar loch que lo dit micer Azamar per donar raho de si mateix segons diu pogues venir fins aci ab deguda seguretat hauriem vos ho a major contentacio e seria molta justificacio vostra. Pregantvos que almenys en traurel de la dita preso ab la dita seguretat no haja falla. En lo mig poreu fer rebre e continuar la informacio contra lo dit micer Azmar si ja donchs feta e rebuda no es. E siau certs que si culpas ha per res no volem perturbar lo seu castich. Placiaus donchs condecendre en aquestes coses les quals ultra que succehiran a vostre bon nom e fama e per moltes consideracions sera fer lo degut nosaltres vos ho haurem a complacencia molta. E tornamvos pregar nons digau de no de aço car certament de major cosa vos complauria aquest consistori. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Scrivintnos tot ço queus placia. Dada en
Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna. Honorable senyer. Nosaltres per algunes consideracions e sguards scrivim als consols de aqueixa vila pregant los doneu loch que ab lur beneplacit micer Pere Azmar sia tret de la preso e stiga en cert arrest segons en nostra letra se conte. Dehimvos e manam que si volran en aço donar loch no façau alguna instancia en contrari abans pregueu de part nostra los dits consols donen loch en aço axi com los scrivim car molt nos plaura que axis faça. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant som avisats que En Guillem Vola de Perpenya es anat a Çaragoça per tractar algunes coses que serien en gran turbacio de aquests afers que tenim entre mans e dan de la cosa publica de aquest Principat specialment tochants les
remençes e encara de alguns de Rossello qui no han recta ni bona intencio envers la dita cosa publica havem deliberat sia per vos cautament provehit a aqueixos passos ço es al pont o als portals de aqueixa ciutat e a la barcha de Torrestorres e altres lochs circumvehints queus fos vist que si lo dit Guillem Vola passava fos aturat e scorcollat e vist si res portava de les coses dessus dites o altres qui donassen empaix o turbacio als dits afers e si hi era res de aço trobat li fos levat e trames aci e ell fos detengut en bona preso entro que de nosaltres haguesseu altre manament. E si res de aço no li era trobat preneu sagrament e homenatge ab pena de mil florins que venint aci dreta via se presentara a nosaltres e no sen partira sens nostra licencia e voluntat. E en aço vos encarregam e manam façats tanta diligencia com lo cas requer e de vos confiam. Dada en Barchinona a II de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Se dio cuenta, en esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer, enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia; sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.

Als molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del bisbe on solie posar lo Senyor Rey e axi lo diluns mati doni les letres de creença de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio de vostres magnificencies e explicada la creença a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi lo depres menjar muntam lo veguer de Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en presencia dels dessus dits dades les letres de creença li fonch explicada per mi la creensa (creença y creensa) juxta forma de les instruccions ab aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria. E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita creença me dix en efecte que al que ha sguart a la primera part per lo prelats e altres convocats no poder personalment esser en la convocacio per sa senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e magnificencies vostres en no leixar los exir ni venir atessa la necessitat acorrent en lo Principat et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant anugos (de enuig; enojoso) per quant axi comodament los negocis nos poran tractar ab lo procuradors com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre en lo levant que indubitadament nols agueren detenguts les reverencies vostres pero pus fet ere que per aquella part no podia als dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure (sobreseure, con s, sobreceure, con c) en lo fahedor ates la necessitat urgentissima ocorre en lo Principat e que los motius a sa senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona dix sa senyoria que en lo qui havia sguart a la persona sua ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua e per quant ell esperave lo senyor archebisbe de Çaragoça e agut acort ensemps ab los qui conporran de les provincies axi de Çaragoça com de Tarrassona me farie resposta prometentme en lo mig no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor. Hoc me demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part del Principat. E en aquell cap me aturi acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me son dats per consellers en lo dit negoci e hagut acort lo veguer de Barchinona pahers de Leyda e sos consellers som tots en parer no deure sen dar trelat en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore factible darla en scrits e poguere portar nocument algu e axi li fonch feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e consellers. Stech ne sobre pres e no curra mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo Principat ni nosaltres sino per haver forma de consultar car sa senyoria ere cathala e tenia prelatura en Cathalunya e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes cortesias pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevench nova en ciutat. E mes se murmuracio gran en lo poble que mossenyor dehie se volia fer fort al palau e lo Senyor Rey ere a Leyda en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna que ii plagues buydar lo palau. E axi de continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments per lo qual
vostre senyoria pot be compendre que es lo que ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra crech pendra spassa. Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto) Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e honorables magnificencies e ha volgut per aço sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran fruyt ques segire en crestiandat dant se obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest fet no podia res delliberar sens sebuda de sos companyons e pus ell ses mes allarguat significant jatsia no determenadament que ell no procehira en imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses moltes axi com ere provehir les gualeres de mossen Vilamari al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia e havia a fer provisio de naus e altres vexells maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara aço volguere haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de tallar les bulles e fondre los ploms e moltes altres burlerias. Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es que arribat ell aci a Leyda lo diumenge passat a vespre ell fonch aposantat en lo palau del bisbe e ses besties foren meses en los stables del castell del Rey de ques segui que ir mentre erem ab ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere venuda e trahida que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a dir que buydas lo palau e si ben agues volgut entendre li digueren ques isques de ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos (frares menors, frailes menores, flares menós) o en Praycadors (Predicadors, Predicadores) se podia be alleugar e tot hom se mes en armes en ciutat pur tots los soldats vehent lo gran murmur de la ciutat que yom hagui de exir del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost. De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar aci naus e galleres les patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio. Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en nececitat que lo que haja se faça per sole triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada no sen pot seguir sino benefici gran e el Papa vehent que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la terra crech tenbe condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car en lo temps de vuy potencie cumpta obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de la terra.
La vostra gent de peu sera apunt per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de don Luis fill del conestable pres lo castell de la poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de Calatrava fill del Senyor Rey sta en lo riu ab CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat. Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del Rey de França la una dirigida a mossen la regent la governacio de aquests comtats laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An Phelip Albert. La del dit regent o dels dits consols quaix donen a una sustancia. Trametvos ab la present trellat de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Beses (Béziers, Besièrs?) a parlar ab lo bisbe qui es fill del dit mestre Johan Boreu per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del dit mestre Johan com diu en sa letra. Hoch encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per veure lo soscrit si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme Soler guarda e cullidor del pas de Salses qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Los consols de aquesta vila daço scriuen e tremeten trellat de lur dita letra e dit memorial als lurs missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo trellat de dita letra havem fet metre de frances en vulgar cathala e axi mateix del dit memorial. Daqui anant no he mes a dir sino queus soplich que de tantes consultes queus he fetes vos placia volerme scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e providencies ço que plasent los sia les quals la divina potencia tinga en sa continua custodie. Scrita en Perpenya a vint e set de abril any Mil CCCCLX hu. - La present fou spatxada a XXVIII del dit corrent la vuytena hora devant mig jorn. - A vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau diputat local. 

Mos honorables senyors. Yom recoman a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma moller que vos hajau a gardar car yo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo en he scrit pus largament a Felip Albert e aixi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia yo no volria que la causa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de sa car per be fer on non deu haver nengun mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau advertits.
Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan Bereau tresorer de França.

Mos tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch. Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos anuig de la part dessa car
per be fer om no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos do bona vida e
longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març.- Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.

Memorial de França que envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents colobrines charreguen de Berri a Tholosa.
A Carcassona que on aparelle lartellaria e arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del dit loch.
Item sobre les confinies e terra de Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part dessa e crech que se los senyors daquell dit comdat lo requerien que ell llur donaria secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?) entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.
Item mes siau assegurats que lo Rey no dona negun secors ne gents darmes de sa ordenansa.
Item plus que los passatges del comdat de Foix son dats e delliurats e ab allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta armada passe per sa terra ne per la terra de Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e comdat Dumayne.
Item diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque manera la causa sera nulla mes que tostemps on se guard en guardant sa honor.

Molt alta e molt Excellent e virtuosa senyora.
Per quant la singular intelligencia de la qual nostre Senyor Deu ha dotada vostra Altesa ha vist e compres la capitulacio per nosaltres feta e composta e a vostra Celsitut presentada quant redunda a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de la Serenitat vostra e a conservacio de benivolencia e amor entre lo dit Senyor Rey e lo lllustre Primogenit no resmenys a conservacio de tota la posteritat real e a tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat e de tots los regnes e dominis de la real corona. E per quant havem per cert e per ferm de la recta e santa intencio afeccio e voler que vostra dita Excellencia per los dits sguarts ha al repos votiva fi e saludable conclusio de aquest nogoci segons aquella per sa letra nos scriu e per experiencia havem vist e comprobat e vehem cascun dia ço que summament e quant mes humilment e devota podem regraciam a la prefata Celsitud vostra nosaltres indubitadament speram que vostra Excellencia usant de la sua acustumada virtut fara tals suplicacions e intercessions devers la real Majestat que meritament aquella sera inclinada condecendre a atorgar les coses suplicades. E per quant la laor e premi de tant virtuosa obra se attribuira a vostra sola Celsitut e que mes dignament se puga attribuir nons es stat vist esser condecent
acompanyar en aço algunes supplicacions de embaixadors nostres ne de altres persones e que altre sino la sola Excellencia hi haja algun participi. Havem donchs cessat per aquest sol reverend sguart trametre per aço alguna embaixada remetent a la sola vostra virtut lo negoci dessus dit a la qual humilment supplicam li placia lo dit negoci amplectar e pendre ab tal cura e sollicitut que la votiva e desigada fi no sia frustrada. E per quant la triga importa al dit negoci total detriment com lo maligne sperit tots temps vulla obviar a les coses ques componen a bona fi e ha ministres en lo mon vestits de habit humanal qui en aço mateix dirigeixen tots llurs studis e si tals desigen lo honor e servey de la real Majestat vostra prudentissima Senyoria leune son juhi. Placia donchs a vostra gran Altesa entendra en la cosa ab tota celeritat per manera que prest se obtenga la desigada fi e sia obviat a tots scandels e inconvenients que tals diabolichs e malignes sperits procurar volrien. En aquestes coses quant vostra lllustrissima Senyoria adquirira merit en lo conspecte divinal quant la gracia e amor de la real Majestat quant digue renom e fama per tot lo universal mon nos porie facilment dir ne scriure. E si res es que la obligacio de aquest Principat se puixa estimar es e sera tanta a la Celsitud vostra per aquesta gracia e benefici que ultra lo deute de naturalesa e fidelitat e sensera devocio e afeccio per aquell vos stimarem e lo dit Principat se stimara perpetuament
obligat a totes coses que per servici de aquella fer se puixen e apregar e suplicar lo poder divinal per la salut e prosperitat de vostra molt alta e molt excellent Senyoria e de les coses sues. E per quant nostres desigs sian molt attents en saber la bona nova de aquests afers vos suplicam Senyora molt Excellent e molt virtuosa eus demanam per gracia vos placia de aquella prestament a nosaltres certificar e scriure. Manantnos tot quant de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XXX de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra molt alta e molt excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits etc. - Los diputats e consell etc.