Mostrando las entradas para la consulta galeas ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta galeas ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 15. Reg.n.1377.fól. 52. 21 abr. 1340.

Núm. 15.
Reg.n.1377.fól. 52. 21 abr. 1340.

Senyor ben creu vostra altea saber lo pecat et desaventura ques esdevenguda a la armada e estol del rey de Castiella en la qual senyor vos haviets mesa gran part. Perque senyor sia cert a la vostra altea que ja ha en Valencia moltes persones que son scapades de la bataylla et conten en sustancia los affers per aquesta manera. Que IIII o V dies ans de lo dia de la bataylla lalmirayl del rey de Castiella tenc consell ab los comits et altres homens de cap de la sua armada et de aquelles IIII galeas quey eren de vostras gens: e lo consell fo aquest que con ell faria tocar la trompeta o enafil que al primer toch tothom sarmas et al segon toch de la enafil que tothom levas lanchora et al terç toch que tothom fos apparellat de la batayla en axi senyor que lo dit almiral tench aquesta ordinacio III matins arreu e fes los dits senyals: e lo divenres ans dels rams lo fill del almirail ana parlar ab los moros et fo ab ells en tractament no sab hom qual e lo seguent dissapte per lo mati lo dit almiral no feu algun senyal ne feu tocar la dita anafil: e en aquest disapte mati ço es la vespre de rams les galeas dels moros van venir sobre los cristians e agren en Algecira Dalfadre refrescat de gens et darmes axi quey havia per galea de CCC a CCCC homens e los ramers eren tots guarnits et moltes de les galees dels moros que vogaven sotans en cascuna galea havien III castells plens de balesters et de arquers: e les galeas dels cristians qui no havien haut algun senyal o manament ne seren armades ne enbarbotades ne enfronelades ans cascuna per si staven surtes: e los moros vanse acostar a donar la bataylla et enviaren a la una sponera hon havia IIII galeas de vostres gens et una de janoveses no ben armades X galeas de moros ço es VI de una part et IIII de laltra: e aqui fo la batalla pus forts car les galeas dels castellans encontinent faeren al continent ço es ques gitaven en mar apres quel standart del rey de Castiella fo baxat e la galea del almirayl fo esvahida et nadant sen anaven a les naus qui aqui eren les quals eren del rey de Castiella de les quals
naus ne son escapades et fuites les X les quals son arribades a Cartagenia be ab V o VI milia persones qui son scapades de la dita bataylla et am molts de nafrats et am pochs storts de les vostres en axi que non son storts de les vostres sino entro a L qui son venguts en les dites naus. Item nes storta una galea vostra qui era de Valencia de la qual es comit Nantoni des Brull e sonsi perdudes tres galeas vostres et es hi mort en Dalmau de Cruilles qui fo ferit ab treta per lo pols que li passa de part en part. Lo divendres anit ans de la batalla lo fill del almiral lo qual es fuit ab les X naus que son a Cartagenia muda tota la vexella sua et de son pare et altres arneses et joyes en una galea sotil la qual sendema mati encontinent que la batalla se comensa sestola de les altres et fugi faen la via de Xibilia. El almirayl del rey de Castiella encontinent que viu que la bataylla era en mal partit demana segons ques diu que fos reebut a preso: empero senyor açi nos sap encara be si es pres o si es mort: perque senyor comunament tenen tuit que en aquests affers ha hauda traicio o gran defaliment de recapte. La desaventura senyor es stada molt gran et es mester senyor que sia proveit al perill esdevenidor. Senyor aquestes noves son de cert massa veres e jasia que no sien tals com jo a vos senyor les volria fer saber empero senyor si es necessitat que vos senyor les sapiats: aquesta terra es molt trista daquesta novella totes les galeas dels christians eren fort mal armades son si perdudes per totes XXVIII galeas et VII naus: eren les galeas dels moros XLIIII e leyns armats XXXV et haviahi en cascuna galea entre balesters et arquers CC homens ultra los qui vogaven qui eren tots armats: e les galeas dels cristians eren XXXll mal armades et XIX naus axi mateix mal armades: e entre les altres naus essi perduda una nau carregada darmes et de viandes del rey de Castiella et en la qual nau havia moneda per fer paga a les companyes de les dites galeas del rey de Castiella et CCCC cuyraces et CCCC balestes. Deus per sa merce mellor les noves et les obres amen. Scripta en Valencia divendres XXI dia del mes dabril. - Berenguer de Codinachs humil servidor vostre basan vostres peus et mans me coman en vostra gracia et merce.


miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 11. Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Núm. 11. 
Reg. N° 1378, fol. 1. 8 ene. 1340.

Al muy .... honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe et de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey Daragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcelona salut como a rey que mucho amamos e preciamos e pora quien querriamos tanta honra salut e buena ventura como pora nos mismo. Rey facemosvos saber que vos enviamos el amado consellero nuestro Joan Scrivan sobre los afferes de la armada que en el anyo present se deve facer en la mar cuentra los moros enemigos de Dios e de la christiandat e sobre algunos otros afferes que de parte nuestra vos deve decir pleneramiente informado: porque rey vos rogamos mucho que al dito Johan Scrivan querades creer sobre aquello que de nuestra parte en los ditos afferes vos dira de palavra. Dada en Valencia ocho dias andados del mes de janero en el anno de nuestro Senyor de mill CCCXL. - R. Sicardi mandato regis facto per vicecancellarium.
- Capitols ordenats sobre la misatgeria que en Johan Scriva deu fer per lo senyor rey al rey de Castiella. - Primerament apres la salutacio lo dit en Johan diga al dit rey de Castiella quel senyor rey Darago hac et ha gran plaer et consolacio de la gran et loable victoria la qual lo dit rey de Castiella ab la ajuda de Deu et per lo seu bon esforç ha hauda dels reys de Marrochs et de Granada et dels altres enamichs de la fe catholica et de lurs hosts et companyes.
- Item quel dit senyor rey Darago a servey de Deu et en honor et ajuda del dit rey de Castiella e per servar les covinençes havia acordat proveir et ordonat quel almirayl seu romangues en la guarda del stret ab les XIII galeas tro per tot lo mes de febrer que foren complits VI mesos: e daço feu manament ab letra al dit almirayl la qual dira a Francesch Ruiç de la Cambra scri .... del dit senyor rey Darago .... E no resmenys quey trames en P. de So .... s ciutada de Valencia a Sivilia per fer paga o les dites galeas compliment tro per tot lo dit mes de febrer et compliment d ... tot a ... forniment que mester haguessen. E encara trames per mar manament ab carta al dit almirayl que romangues en lo dit estret per lo dit temps. E ans quel dit almirayl hagues los dits manaments fe .... ventura que fo ....escrit per lo temps ...... en carta per defalliment dalcun pera que li fallia lo qual profitosament no pogueren levar en Sivilia et prop que era de la torna dels IIII meses. Daço empero ha haut gran desplaer lo dit senyor rey Darago.
- Item li diga quel dit senyor rey fa espetxar .... açosament (iverçosament ?) en Cathalunya et en regne de Valencia on ell es de present aquella armada de galeas que ell bonament pora per guardar la mar et a obs de la guerra per tal que a la primavera sien apparellades les galeas: e es mester quel dit missatger sapia lo rey de Castiella quantas galeas armara ne en quin temps les haura per tal que las galeas del dit senyor rey Darago et les sues concorreguen en un temps segons que fer deuen per les covinençes.
- Item se certifich lo dit missatger lo dit rey de Castiella quantes galeas ha tengudes en la mar per fer lo dit servey apres de les covinençes e vaja informat quantes ni ha tengudes lo dit senyor rey Darago per tal que puxa fer comte et compensacio del temps et del nombre de les galeas: et com lo senyor rey Darago segons lo nombre de las galeas que cascu deu tenir en mar per les covinençes haja mes servit segons ço a que era obligat per sa part: quel dit missatger faça compensacio de les quantitats quel dit rey de Castiella ha prestades al dit senyor rey Darago a obs de les dites galees.
- Item li diga el prech airosament de part del dit senyor rey que com en les terres et regnes del dit senyor rey Darago haja minua de cavalls et rocins del regne de Castiella per metre et menar en los regnes et terres del dit senyor rey Darago.
- Item com .... quel dit rey de Castiella entenia armar naus o galeas contra tots christians qui porten viandes mercaderies o altras cosas en Barberia o a terres de moros quel dit missatger de part del dit senyor rey prech al dit rey de Castiella que proveescha et faça manament al capita de les dites naus et galeas .... xells que si mercaders de la senyoria del dit senyor rey exien de Barberia o de terra de moros ab ço quey han no sia fet dan a aquells con lo senyor rey haja ordonat que nengun mercader ni altre sotsmes seu no vaja ni navech daquiavant en Barberia ney port negunes (negu-gunes) coses.
- Item si mercaders o altres de la dita senyoria navegaven a Mallorca en Serdenya en Sicilia en la rivera de Genova en Romania e altres parts de christians et per fortuna de mar o de .... venien en les mars de Barberia que nols sia donat dan per los dits capitans los dits navegans mostran albara testimonial dels batles generals de Cathalunya et de regne de Valencia o de la un daquells o de lochtinent de cascu daquells.
- Item com tots los dits affers sien espeegats prech lo dit missatger de part del dit senyor rey Darago al dit rey de Castiella que aquella donçella por nom Costança Alfonso e dues germanes sues preses en lo loch de Sorica com lo cobra el liura a frare Joan Nunieç maestre de Calatrava per honor del dit senyor rey vulla deliurar et trametre al dit senyor.


miércoles, 26 de febrero de 2020

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 
Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:


es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.


jueves, 27 de febrero de 2020

XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.


XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVl. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.



viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 44. Leg. De cartas reales. Núm. 83. 16 may. 1343.

Núm. 44. 

Leg. De cartas reales. Núm. 83. 16 may.
1343.
(Nota:
mille et trescientos et ochenta y un anyos. 1381).

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Cerdenya et de Corçega conde de Barcelona don Alfonso por essa mesma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen dol Algarbe et senyor de Molina salud. Rey hermano bien sabedes en commo enbiemos (o enbiamos, no se ve bien) a vos a Diego Gonçales de Deça guarda del nuestro cuerpo vassallo de don Tello mio fijo con nuestra mandaderia con el cual vos enbiamos desir que aviamos sabido que el rey de Benamari ayuntava muy grand flota para venir a acorrer esta villa de Algesira que nos tenemos cercada y para pos .... et por esto que vos rogavamos que toviesedes por bien de enviar aqui al estrecho mas galeas destas dies que aca estan con Matheus Marcer vuestro visalmirante porque la mar pueda ser guardada asi como cumple servicio de Dios et de nos los dichos reyes: et vos enbiastesnos desir por vuestra carta que porque el rey de Mallorcas vuestro vassallo vos es rebelle que avedes a pasar a la cibdat et isla de Mallorcas et que para este viage que vos eran muy necesarias las dies galeas que el vuestro visalmirante aca tiene: empero que porque entendedes que estas dies galeas cumplen aca mucho a servicio de Dios et a honra de vos et de nos que vos plaçe que esten aca et que luego sin otro detenimiento les faredes enbiar pan et paga para el tiempo que es por venir et que enbiavades mandar al vuestro visalmyrante que de aca non parta sin vuestra licencia et sin vuestro mandado. Et agora el dicho Matheus Mercer dixonos que vos quel enbiavades mandar que se fuese para vos con estas dies galeas. Et rey hermano bien creemos que estando nos aqui do tenemos cercada esta villa et esperamos de cada dia lid con los moros por mar et por tierra que non querredes vos que la vuestra ayuda nos fallesca a tiempo de tan grant mester lo uno por los bonos debdos que de luengo tiempo fueron entre las casas de Castiella et de Aragon et que son entre nos et vos et lo otro por las posturas que de consuno avemos quanto mas que loado sea Dios los moros de Algecira son llegados a tan gran fincamiento que fiamos de Dios de cobrar esta villa mucho ayna et si estas vuestras galeas agora daqui se partiesen ..... muy grand mengua de que se nos podria seguir grand deserviçio et muy grand danno a nos et a la nuestra tierra et a toda la cristiandad lo qual somos cierto que querredes nos guardar. Porque vos rogamos rey hermano por los bonos debdos que de consuno avemos et por la postura que es entre nos et vos que tengades por bien de enbiar mandar al dicho Matheus Merçer vuestro visalmyrante que este aca en nuestro servicio et en guarda de la mar con las dichas dies galeas en quanto nos aqui estoviermos et quels mandedes enviar luego pan et paga para el tiempo que es por venir segund que vos nos enviastes desir et queste non parta daqui en quanto esta villa tovieremos cercada. Et desus Dios quiera que esto nos ayamos acabado si vos cumpliere nuestra ayuda por mar et por tierra .... vos la hemos muy de buena miente: et aun agora si el nuestro menester non fuese tan grande como es seed cierto que de las nuestras galeas que nos aqui tenemos enbiariemos alla en vuestra ayuda porque el vuestro fecho se acabase a grand vuestra onrra asi como es rason. Et sobresto enbiamos a vos a Ruy Martines de la nuestra camara et mandamosle que fablase convisco algunas cosas que vos el dira. Et tened por bien del creer de lo que vos dixiere de nuestra parte sobresta rason. Dada en el real de sobre Algesira seellada con el nuestro seello de la poridad disiseis dias de mayo era de mille et trescientos et ochenta y un anyos. - Yo P. Ferrandes la fis esenvir por mandado del rey. - Al rey de Aragon por el rey de Castiella et de Leon.


miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 5. Perg. n. 418. 1° may. 1454.

Núm. 5. 
Perg. n. 418. 1° may. 1454.

Sepan quantos esta carta vieren commo nos Fernant Sanchez de Valladolit procurador del muy alto et muy noble et poderosso senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina et su notario mayor de Castiella et del su consejo et Gonçalo Garçia consejero et procurador del muy alto et poderoso senyor don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valençia de Çerdenya de Corçega et conde de Barçilona por el poder et mandado que es fecho et otorgado et dado a cada uno de nos por las procuraciones de los dichos altos senyores reyes seelladas con sus seellos de cera colgados los tenores de las quales procuraçiones son guisa:
- Sepan quantos esta carta vieren commo nos don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Galisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina fasemos ordenamos e stableçemos a vos Fernant Sanches de Valladolit nuestro notario mayor en Castiella et del nuestro consejo nuestro procurador et mandadero speçial para tractar faser et ordenar posturas e abenençias en nuestro nombre et por nos con el muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valencia de Çerdenya et de Corçega et conde de Barçilona o con aquel que ovier poder del para esto para faser guerra contra los moros enemigos de la fe et contra sus tierras et para firmar aquellas posturas et abenençias de nuestra parte por juramento pleito et omenage o por otra manera qualquier de firmedumbre quel entendieredes que pertenescera en esta rason et para resçebir otrosi por nos et en nuestro nombre del dicho rey de Aragon o de aquel que oviere su poder commo dicho es obligaçiones juras pleito omenage et otras seguranças las quales vierdes que compliran en el dicho fecho et las cosas quel pertenesçieren: et prometemos de aver por firme agora et para siempre todas et cada unas cosas que por vos seran tractadas fechas et ordenadas et firmadas en esta rason. Et en testimonio de todas estas dichas cosas mandamos faser esta carta de procuraçion et seellarla con nuestro seello de cera colgado. Fecha en Madrit veinte et seis dias de abril era de mille et trescientos et setenta et siete annos. - Yo Johan Gotierres la fis escrevir per mandado del rey.
- Sepan quantos esta carta vieren que nos don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcilona facemos ordenamos et establescemos vos amado consellero nuestro Gonçalvo Garçia procurador et mandadero nuestro special a tractar faser et ordenar posturas et convinencias en nome nuestro et por nos con el muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina por faser guerra contra los moros enemigos de la fe et sus tierras et firmar aquellas posturas et convinencias de parte nuestra por sagramiento pleito et omenage o por qualquier otra manera de firmesa que a vos bien visto sera et a recebir otrosi por nos et en nombre nuestro del dicho rey de Castiella obligaciones juras pleito et omenage et otras seguridades las quales sobre el dicho fecho et las cosas pertenecientes a aquel a vos bien visto sera: et prometemos que avremos por firme agora et para siempre todas et cada unas cosas que por vos tractadas fechas ordenadas et firmadas seran. Et en testimonio de las quales cosas mandamos faser esta carta de procuracion et seellarla con nuestra seello mayor de cera colgado que fue fecha en la cibdat de Valencia dos dias andados del mes de abril en el anno de nuestro Senyor de mille et tres cientos et treynta et nueu. - Suscripsi G. et S. Martini mandato regis et fuit ostensum domino infanti Petro qui legit complete.
- En vos et en nombre de los dichos reyes nuestros senyores et por el poder que dellos avemos otorgamos et conoscemos que fasemos en uno pleito postura avenencia et paramiento firme et valedero qne los dichos reyes sean unos et de una ayuda para facer guerra contra el rey de Marruecos que llaman de Benamarin et contra el rey de Granada que agora son o seran daqui adelante et contra las sus gentes et tierras dellos et contra qualesquier otros moros dallen mar et daquen mar que por las tierras dellos fisiessen guerra contra los dichos senyores reyes de Castiella et de Aragon o contra cualquier dellos: et si tregua ovieren de aver los dichos nuestros senyores reyes daqui adelante con los dichos reyes de Marruecos et de Granada o con qualquier dellos por alguna razon que la ayan amos en uno et non el uno de los dichos senyores reyes sin el otro. Et porque el dicho senyor rey de Castiella a tregua con el dicho rey de Marruecos en la qual es el rey de Granada fasta el mes de março que sera en la era de mille et trescientos et ochenta annos: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Castiella pongo en este pleito postura avenencia et paramiento quel dicho mio senyor rey pueda guardar esta dicha tregua que a con los dichos reyes de Marruecos et de Granada en el tiempo sobredicho: et passado el dicho tiempo de la dicha tregua o aquella ante del dicho tiempo fallida por alguna rason que finquen bien de agora assyn commo de entonce firmados et otorgados et prometidos estos dichos pleito postura avenencia et paramiento entre los dichos senyores reyes de Castiella et de Aragon contra los dichos reyes de Marruecos et de Granada et sus gentes et sus tierras et contra otros moros qualesquier que por sus tierras fisiessen guerra segunt que desuso dicho es. Et yo Gonçalo Garçia procurador sobredicho porquel dicho mio senyor rey de Aragon a tregua con el dicho rey de Granada fasta en tres annos que se compliran postrimero dia del mes de abril que sera en la era de mille et trescientos et ochenta annos o poco ante: por ende en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Aragon pongo en estos dichos pleito postura avenencia et paramiento quel dicho mio senyor rey pueda guardar aquella al dicho rey de Granada fasta en el dicho tiempo assi que passado el dicho tiempo de la dicha tregua o aquella tregua ante del dicho tiempo fallida por alguna rason que finquen bien de agora commo de entonce firmados et otorgados entre los dichos senyores reyes estos dichos pleito postura avenencia et paramiento contra el dicho rey de Granada et su tierra et sus gentes assi commo dicho es. Et porque podria acaescer que durando la tregua quel dicho senyor rey de Castiella a con el dicho rey de Marruecos en la qual es el dicho rey de Granada et durando otrossi la dicha tregua quel dicho senyor rey de Aragon a con el dicho rey de Granada o aquella ante del dicho tiempo fallida por alguna rason como dicho es los dichos reyes de Marruecos et de Granada o alguno dellos o otros moros algunos por las tierras dellos se trabajassen de faser o fisiessen guerra o danno al dicho senyor rey de Aragon o a sus tierras o a sus gentes et para esto faser provassen de entrar o passar por la tierra et senyorio de dicho senyor rey de Castiella: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor Rey de Castiella pongo convusco Gonçalo Garçia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Aragon que el dicho mio senyor rey de Castiella en el dicho caso defendera segunt su poder fuere la passada dellos por su tierra del dicho senyor rey de Castiella a la tierra del senyor rey de Aragon et mandara a sus gentes que ge lo embarguen et defiendan cuanto pudieren. Et porque al servicio de Dios al qual entienden los dichos senyores reyes principalmiente en los dichos pleytos et al servicio dellos et a pro et a guarda de sus tierras et de toda la christiandad cumple mucho et es menester que la mar senyaladamiente en el estrecho de Tarifa sea guardada por flota el armada conviniente de los dichos senyores reyes: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Castiella pongo convusco Gonçalo Garcia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Aragon que aviendo guerra los dichos reyes nuestros senyores o qualquier dellos contra los dichos reyes de Marruecos e de Granada o contra qualquier dellos segunt dicho es el dicho mio senyor rey de Castiella terna en la mar del estrecho de Tarifa en los cinco meses del anno que son estos mayo junio julio agosto setiembre veinte galeas armadas et bastecidas de gentes armadas segunt conviene a su costa et a su mission: et los otros siete meses del anno que son estos octubre noviembre desiembre enero febrero março abril ocho galeas armadas et bastecidas segunt que dicho es a su costa et a su mission: et yo Gonçalo Garçia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Aragon pongo convusco Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Castiella que aviendo guerra los dichos reyes nuestros senyores o qualquier dellos contra los dichos reyes de Marruecos et de Granada o contra qualquier dellos segunt dicho es el dicho mio senyor rey de Aragon en la dicha mar en los dichos cinco meses quel dicho senyor rey de Castiella toviere las dichas veinte galeas terna diez galeas armadas et bastecidas segunt conviene a su costa et a su mission: et en los otros dichos siete meses del anno que el dicho senyor rey de Castiella toviere alli las dichas ocho galeas el dicho mio senyor rey de Aragon terna alli quatro galeas armadas et bastecidas segunt dicho es a su costa et a su mission: et si los dichos senyores reyes acordarense en los dichos meses del anno o qualquier dellos sean alli puestas mas galeas o menos que assi commo el senyor rey de Castiella crecera o menguara el cuento de las veinte o de las ocho galeas a essa misma rason el dicho mio senyor rey de Aragon crecera o menguara al cuento de las dies o de las quatro galeas a rason de la tercera parte. Et este pleito postura avenencia et paramiento de las galeas et los almirantes et gentes de aquellas en los meses sobredichos commo dicho es siervan continuadamiente a Dios et a los dichos senyores reyes a guarda et defendimiento dellos et de sus tierras et de sus gentes et de qualesquier dellos et a enxalçamiento de la santa fe catholica en la dicha mar del estrecho o en otra parte de la mar do mas menester fuere et mayor servicio pudieren faser a Dios et a los dichos senyores reyes o a qualquier dellos segunt que esto vieren los dichos señores reyes o los almirantes dellos. Et porque todos et cada uno destos pleito postura avenencia et paramiento sean mas firmes nos los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia procuradores sobredichos prometemos el uno al otro que los dichos senyores reyes guardaran todo esto que dicho es el uno al otro a buena fe sin mal enganno: et por el poder sobredicho que avemos de los dichos senyores reyes fasemos pleito et omenage en nuestras manos el uno al otro segunt costumbre de Espanya et juramos a Dios et a santa Maria sobre la crus et los santos evangelios por nos corporalmiente tannidos (tocados, tangere) en las almas de los dichos senyores reyes que los dichos nuestros senyores reyes de Castiella et de Aragon por si et por sus vassallos et gentes guardaran el uno al otro los dichos pleito postura paramiento avenencia juras et omenages que nos fasemos et otorgamos en su vos et en su nombre commo dicho es et prometemos que estos pleitos et posturas que dichas son que seran firmes valederos et guardados en vida de amos los dichos senyores reyes et que guarden et tengan todo esto que dicho es et que non vengan contra ello en todo nin en parte. Et nos los sobredichos procuradores por el poder sobredicho ponemos et prometemos que los dichos senyores reyes et cada uno dellos aprovaran et ratificaran aviendo por firme estos dichos pleito postura avenenencia paramiento juras et omenages por sus cartas seelladas de sus seellos de cera pendientes et que las embiaran a la senyora reyna Daragon hermana del dicho senyor rey de Castiella fasta postrimero dia deste mes de mayo en que estamos para que la dicha senyora reyna enbie la carta del senyor rey de Castiella al senyor rey de Aragon et la carta del senyor rey de Aragon al senyor rey de Castiella. Et desto todo que dicho es rogamos a Diego Ferrandes escrivano del dicho senyor rey de Castiella et su notario publico general en la su corte et en todos los sus regnos que fisiesse escrevir ende dos cartas publicas tal la una como la otra la una que finque a mi el dicho Fernant Sanches et la otra a mi el dicho Gonçalo Garçia et a los testigos que a esto son presentes que escrivan en la fin dellas sus nombres et a mayor firmedumbre escrevimos nuestros nombres en cada una dellas et fisiemos las seellar con nuestros seellos de cera pendientes. - Testigos que fueron presentes a esto llamados et rogados don Gonçalo Martines maestre de la cavalleria de la orden de Alcantara et despensero mayor del dicho senyor rey de Castiella et don Lope Peres de Fuent-echa arcediano de Burgos et dean de Valencia et frey Johan Ferrandes de Heredia consejero del rey Aragon et comendador de Alhambra (Nota: Alfambra, Teruel) et de Villel et don Ramon Castellano ayo del infante don Fernando fijo del rey de Aragon (Nota: Fernando el Católico) et Estevan Ferrandes de Toledo et Alfonso Martinez canonigo de Oviedo et Garçi Lopes de Çibdat Rodrigo et Gomes Ferrandes de Soria alcalles del dicho senyor rey de Castiella. - Fecha esta carta en Madrit sabado primero dia de mayo era de mille et trescientos et setenta et siete annos. - Et yo Diego Ferrandes escrivano del dicho senyor rey de Castiella et su notario publico general en la su corte et en todos los sus regnos fuy presente a estos dichos pleito postura avenencia paramiento juras et omenages que dichos son con los dichos testigos que en fin desta carta escrevieron sus nombres et a ruego et requirimiento de los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia procuradores sobredichos fis escrevir ende dos cartas publicas tal la una commo la otra e vilas soescrevir por los dichos testigos et procuradores et seellar con los seellos de los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia de las quales es esta la una. Et ay raydo et emmendado en esta carta a los quorenta et cinco renglones o dise continua et non le enpeesca: et pus en esta carta mio signo en testimonio de verdat. - Nos el Maestre Garçia Lopes Lupus Petri archidiaconus Burgensis et decanus Valentine ecclesie Estevan Ferrandes Alfonso Martines fray Juan Ferrandes de Eredya C. de Alfambra Remon Castellan Gomes Ferrandes. - Fernant Sanches. - Gonçalvo Garçia.


viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 41. Reg.n.1378, fol. 96. 15 may. 1342.

Núm. 41.

Reg.n.1378, fol. 96. 15 may. 1342.

Al muy alto et muyto noble don Alfonso por la gracia de Dieus rey de Castiella de Toledo de Gallicia de Sivilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por essa misma gracia rey Daragon etc. salut como a rey que tenemos en lugar de ermano que mucho amamos et preziamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriemos mucha honra et buena ventura et tanta vida et salut como pora nos mismo. Rey fazemosvos saber que recibiemos unas letras vuestras de creyença las quales nos presento Diago Ivainyes Dayala alcayde vuestro el qual por virtud de la creyença por vos a el comendada entre otras cosas nos reconto de la vuestra parte en como a la guarda de la mar fuessen necesarias galeas ultra las quey eran que en esto dreceisemos en manera quey fuessen mas galeas de la nuestra parte segunt tenidos eramos por la postura. Encara fablo a nos que avia entendido quel nuestro almiral se avia partido del estreyto de Gibaltar et andav.... Et porque segunt el dixo esto podria tornar a grant periglo de la guarda si nos rogo que nos proveissemos sobre aquesto. Et seguramente nos le respondiemos quanto a lo de las galeas que continuament se parellavan a complimiento de aquellas vint galeas que entendiamos alla embiar segunt amos habiamos fecho salir: et cuanto a lo del almiral sil respondiemos quel dicho almiral escrivio que avia avido ardit de Barberia en como dos naves et un carao passavan a tierra de moros con grano armas et otras cosas et assi que por darles danno se yera partido del estreyto et andando por la costera de la Berberia encontro una nau et un carao et priso aquellas poderosament en los quales se trobaron muytos fierros de lanças et otras armas et assi entendiamos que avia bien avenido. Et subsiguient vino a nos con otra letra vuestra de creyença Blascho Garcia alcalde el qual nos reconto en como el vuestro almirant vos avia significado como el dicho nuestro almiral se yera partido del estreyto sobredicho et assi queriades saber si esso avia fecho con licencia nuestra o no et que sobre esto proveissemos en tal manera quel dicho almiral encontinent tornasse. Et como quiere que nos semblantment respondiessemos al dicho Diago Ivainyes si encara vos significamos que la partida del dicho nuestro almiral ha seydo en grant servicio de Dieus et honor vuestro et nuestro que ultra la dita nau e carao ha preso otra nau que semblantment andava o la Berberia con grano olio panyos et otras mercaderias por la qual razon ha dado grant danno a los enemigos de la fe qui son en gran necesidat et angustia de grano segunt entendido avemos: et yes verdat que por fortuna del tiempo ribo el dicho almiral nuestro en las mares de Mallorca et vino a Barcelona empero non consintiemos que prendies tierra ante lo en fiziemos encontinent partir et se fue a Valencia et esto veyeron los dichos vuestros mandaderos et alli trobara las galeas parelladas et con aquellas que tiene a complimiento de las vint galeas partira el primer dia de junio o ante de Valencia et se ira encontinent al estreyto sobredicho plaziendo a Dieus por fazer la dita guarda: et esto no dubdedes que por servir Dieus et por tener la postura a honor et provecho vuestro et nuestro ordenado avemos las dichas cosas muyto en voluntat de complir et fazer segunt a vos conviene: et cerca esto los dichos vuestros mandaderos vos podran mas largament recontar nuestra voluntat. Dada en Barcelona a XV dias del mes de mayo en el anyo de nuestro Senyor de mil CCC quaranta et dos. - A. vicecancelarius. - Franciscus de Prohomine mandato regis facto per thesaurarium et vidit eam per eum.


Núm. 45. Leg. De cartas reales. Núm. 83. 23 may. 1343.

Núm. 45. 

Leg. De cartas reales. Núm. 83. 23 may. 1343.

Al muy alto et muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Cerdenya et Corcega conde de Barcelona don Alfonso por esa mesma gracia rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina salud. Rey hermano facemosvos saber que don Bernaldin visconde de Cabrera vino a nos et traxonos una vuestra carta en la qual nos enbiastes desir quel mandastes que fablase conusco algunas cosas que nos el diria et que nos rogavades quel creyesemos lo que nos dixiese de vuestra parte. Et el por la creencia dixonos que para esta guerra que vos avedes con el rey de Mallorcas que aviedes mucho mester estas dies galeas vuestras que aca estan conusco en esta guerra de los moros ...... que vos las enbiasemos. Et sabet que al tiempo que don Bernaldin llego a nos .... sabido por cierto que el rey de Benamarin tiene baradas en la mar muy grand pieça de galeas las qu .... estan dellas cerca de Cebta et las otras en cada uno de los otros puertos que el ha et quierelas enbiar aqui para que peleen con la nuestra flota por descercar esta villa si pudiere. Nos por esto entendiendo que el ayuda destas dies galeas vuestras nos cumplen mucho en este tiempo atreviendonos asi commo a hermano et a buen amigo mandamos al vuestro visalmyrante que estoviese aqui con las vuestras galeas et que se non partiese daqui en este tiempo de .... ca tenemos que do fasta agora nos avedes fecho tan grand ayuda que en este tiempo en que cuidamos cobrar esta villa mucho ayna con la merced de Dios que querredes que estas vuestras galeas que se non partan daqui. Porque vos rogamos rey que por los bonos debdos et amistat que de consuno havemos et por las posturas que son entre nos et vos que tengades por bien de enbiar mandar al vuestro visalmyrante que este aqui con las dichas dies galeas et que se non partan d.... fasta que este fecho sea acabado et que mandedes quels envien pan et paga .... (ref)rescamiento de gentes. Et en esto faredes muy grand servicio a .... nos siempre seremos de vos faser ayuda por esto contra qualesquier vuestros contrarios que mester vos sea. Dada en el real de sobre Algesira sellada con nuestro sello de la poridat veynt et tres dias de mayo era de mille et trescientos et ochenta et un anyos. - Yo .... la camara la fis escrevir por mandado del rey. - Al rey de Aragon por el rey de Castiella et de Leon.


jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 21. Leg. De cartas reales. Núm. 8. 24 may. 1340.

Núm. 21.
Leg. De cartas reales. Núm. 8. 24 may. 1340.
Al muy noble et muy alto don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia de Çerdena de Corçega conde de Barchelona don Alfonso por esa misma gracia rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina salut commo a rey que mucho amamos et preciamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriemos mucha onra et bona ventura et tanta vida et salut commo pora nos mismo. Rey fasemosvos saber que vimos vuestra carta en que nos enbiastes desir que vos dixieron la perdicion de las naves et de las galeas de la nuestra flota que acaescio en esta batalla que ovieron con la flota del rey de Marruecos: et commo quier que tomastes por ello grant pessar porque en los nuestros tiempos nos avia acaescido tal commo esto porque entendiedes con la ayuda de Dios faser tal esfuerço con vuestras gentes que lo que agora acaescio se remediara muy bien et que nos enbiavades faser cierto de vuestra entencion et que muy ayna enbiariedes a nos vuestro mandadero sobresto: et entendimos todas las otras cosas que en la dicha carta se contenian. Et rey gradescemosvos mucho todo lo que sobresto nos enbiastes decir et bien cierto somos nos que vos pesara desto que acaescio lo uno por venir tant grant danno en la cristiandat lo otro por los buenos debdos de amistad que son entre nos et vos. Et a lo que desides que entendiades con la ayuda de Dios faser esfuerzo con vuestras gentes que lo que en este fecho acaescio aya buena enmienda: rey bien sabedes la postura que connusco aviesses de nos ayudar a la guarda de la mar et quantas veses vos enbiamos desir et rogar que enbiassedes aquellas galeas que segunt la postura aviades tenido de enbiar agora despues que esto acaescio. Enbiamos a vos a Diego Ramires de Gusman arcediano de Valderos nuestro c.....(consellero, consejero?) con el qual vos enbiamos desir todo este fecho commo acaescio et que vos rogavamos que nos acorresedes con galeas para la guarda de la mar: et desta mandaderia con que enviamos a vos al dicho arcediano non avemos avido ninguna respuesta: porque vos rogamos que fagades armar luego las mas galeas que pudierdes et con las que nos enbiardes et otrosy con las galeas et naves que aqui tenemos et con otras galeas por que avemos enbiado a otras partes que nos seran muy mucho ayna fiamos de Dios que podremos apoderar la mar en guisa que los moros non la .... en su poder et la cristiandat seya deffendida. Otrosy vos fasemos saber que nos estamos aqui en la frontera et todos nuestros vassallos connusco et con la ayuda de Dios et con la su merce entendemos pararnos a este fecho a qualquier cosa que y acaesca. Dada en Sevilla seellada con el nuestro seello de la poridad veinte et quatro dias de mayo era de mille et trescientos et setenta et ocho annos. - Yo P. Fernandes de la Camara la fis escrevir por mandado del rey. - Al rey de Aragon - Por el rey de Castiella et de Leon etc.


viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.