Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea, vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm. 324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día 23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

Núm. 325. Tom. 19. Fol. 1602.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda. Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber a vostres grans savieses com yo he haguts per conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera: pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la siguiente carta:

Núm. 327. Tom. 20. Fol. 1616.

Als molt reverents egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs: Dues letres he reabudes dels tenors seguents.

- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad investigationem instructionem informationem nostionem et publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu
atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.

- A les quals coses contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi principalment dues coses: la primera que yo crech fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya dalta recordacio e son fill del molt illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita real corona que per lur innada fe e naturalesa la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament observada a la dita reyal corona e als reys e successors daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la lur carn e sanch he immediada e dreta naxença que en la dita successio e en los drets que yo he em pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que apres mort del dit senyor rey don Marti avi e senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe perseguit en la persona perseguit en ma privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat son stat perseguit fins a metre a un castell on son enclos stich e visch freturos desemparat per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida dels senyors reys mon avi e mon pare se studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit vejats los castells viles e lochs meus com me son preses occupats e detenguts violentment e per força destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal corona eren ajustats e congregats per tractar dels preparatoris observadors en lo regoneximent de la justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la justicia de la dita successio se devia fer regoneximent mos drets e ma justicia: e puys quel dit en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo dit Johan de la prossequcio ab exaquies de crims que li allevaren fon e es stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts e levats tots sos bens e encara los de sa muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio de son dret ans devia haver libera facultad de aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general de Cathalunya per letra sua e apres per son missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut treballar e entendre desliurament axi com se requeria en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç on lo parlament Darago e los missatgers del parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los prega e reques quels plagues provehir et donar loch e manera que yo qui non he nin pusch haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants los dits empediments embarchs e torbs e tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e honorables amichs mi e ma heretat e mos drets perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch a la congregacio dels leyals e faels vassalls de la reyal corona Darago als quals prech carament requir e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e hague lo regne de Sicilia e per los merits del senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago e les prosperitats profits e tot lals pera lurs vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia tudor en deffendre aquella e protector en dar manera que sens conculcacio sia plenerament demostrada. Poch son en esdat com veets et no puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en gran part per força e violencia presa occupada e destrouida: son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs la una de les dites letres conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells; yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare. O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent amor quels gloriosos senyors reys Darago han hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en lurs persones quals se vulla perills. Miren los vostres ulls los actes maravellosos quius son davant e renomenats per tot lo mon que los senyors reys mon avi e mon pare han fets: pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de sos vassalls e la prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens ruha o macula havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors reys e de la rael daquells yo procehesch sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son degudes e haver deitg rahonablament trob yo en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car en altra manera yo no pusch ni pore axi com en passat no he poscut per occasio dels impediments embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp ne en altres parts ans romanch sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo portador de la present. Scripta en Sogorb sots mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

Leído después un largo escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento, para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las siguientes cartas:

Núm. 328. Tom.20. Fol. 1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles caros e speciales amigos: nos havemos recebido dos vuestras letras en una mesma forma de las quales no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e agora lotra com este portador de las presentes contenentes en sustancia como nos por nuestras letras vos haviessemos ante dagora rogado que por amor de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos per honor de nos lueguo que haviedes sopido su arestament haviades trevallado en manera que el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales que ell dito mossenyer Bertran traya vos haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes seydos mutxo maravellados e fort turbados car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en vuestre poder que non se procedira mas avant en las cosas en aquells contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen de mutxas materias e diversos articulos e non podemos buenament concebir clarament quales son aquellas cosas que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras ditas literas notifficado vos rogamos que extinsivament et a largo nos querades scrivir et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer nos emplegariamos de buen grado como aquell qui nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de vos el dito principado havemos recebido ataqui. Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e aresto et arresto el dito mossenyer Bertran vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII capitulo de los ditos memoriales que fablan de la requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural succesor en el dito regno etc. E porque non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament et a llargo vuestra intencion car aquella sopida nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado totdo lo que buenament podremos fazer: e si otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e speciales amigos el sant Sperit vos haja siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março. - El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol. 1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. - Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare: vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de Luna havem reebuda una letra de gran seria en la qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago ab quens pregua exorta e requer que havent sguard a la sua pupillar edat e com es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem subvenir de advocats procuradors e rahonadors de la sua justicia que afferma haver en la dita reyal successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten haver en la dita successio poria esser occultat de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e subvenir en aquelles nons par just ni degut car del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur justicia carrech singular no volriem pendre ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim vos offerim communicar participar e exequir totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen haurets deliberat siam prestament certifficats e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet sia en temps covinent provehit axi com se pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia. Scrita en Tortosa e sagellada ab lo sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom. 20. Fol. 1638.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago vos e cascun altre competidor en la dita successio se demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels competidors de la successio de la corona reyal emparar per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons agudament affectam mas havem scrit daquest fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo conclavi benaventuradament tenidor en aquex castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e publicacio daquell qui migençant justicia es nostre ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja persones notables no suspitoses abtes e expertes en tals: pregamvos eus encarregam axi affectuosament com sabem e podem que en tant com a vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus encarregam que façats ab los altres dels nou companyons vostres que en tot cas en los affers que havets a fer aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es nostre vertader rey e senyor entrevenguan per aquest principat III notaris car tal es lo acte que com per mes sera certifficat e auctorizat de major auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio decisoria del parlament. E daçous pregam hajam prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

Als molt reverends senyors et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per seria del translat duna letra que havem rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la present interclus poran veure vostres reverencia et honorable saviesa los translats autentichs canoniques et altres scriptures que han haudes del archiu reyal: les quals scriptures per lo portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o scriptures que hajats necessaries per lo dit portador nos en scrivits et donarhi hem la pus presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible. Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses engrunadament queus occoreran toquants aquests affers sovinejantnos de vostres letres. E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por último, se trató también en este día de la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6 de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las siguientes cartas:

Núm. 334. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres de Sicilia et de Sardenya quis dressen a vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala: crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen: mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha rehebuda que par sia scrita darrerament et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest regne et principat segons en aquella porets veure. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 335. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de totes les viles et lochs de part Valença de part de Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey frontera ja que siam huy de poch sforç com entre totes les gents darmes no sian en quantitat pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien en gran quantitat molt pus poderosos que nos et son bastants los dits rebelles si Deus et lo vostre soccors nons accorre a conquerir et strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per naturalesa de la corona reyal en virtud de la qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments. Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de Caller apparellats a vostre servey et honor.

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas es fort luny et apres de les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri per deffendre et guardar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio ques pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals seran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.

parte 5

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de febrero.

Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues letres vos havem certificats en que teniem et tenim los affers per que som stats aci tramesos: et stam molt maravellats com no havem cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam: e segons havem haud sentiment vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la forma dubtats remetre lo poder de fermar a nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les quals ab vostra honor parlant nons es vijares deguessets strebar en aço: et no creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest poder car Deus sab que per bona intencio et per breu expedicio dels affers et per squivar ruptures et divisions qui stan apparellades per metre en gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. - Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de alguns car per tot lo parlament hic som e per cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui micer Guillem de Vallsecca fermas axi com nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses en Arago et en Valencia en la embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi be hi erem per barons com per los altres e sabets be que los quatre de la una embaxada et de la altre havia poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres demanassem aquestes coses ni scrivissem ab aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no poder tollerar spay de consultatories ni dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho molts inconvenients et sinestres disposts et apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens vullats trametre decontinent o lo consentiment del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car tal es quen deurets esser contents sens tot dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o terme car nous ne cal fer compte. Et sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.

Lo parlament general del principat de Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo reverent abbat del monestir de Sant Johan ces Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit parlament ha dreta leyal et ferma intencio en veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del regne de Mallorques qual de tots los competitors es et deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat axi com leyals feels et naturals vassalls per lur ignada naturalesa retran lo deute de subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han hauda fins açi e deguda cognicio per justicia no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses de la dita corona com seria preposterar degut orde e seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit parlament que en extirpar los castellans los quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab missatgerias trameses al infant de Castella et al parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se pertanga. Dels dans scandols damnatges et inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço que deu et es presumidor que axiu fara et servara en esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que procehis de tan egregia et axi gran et magnifica persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día 8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi com ab nostra derrera letra vos scrivim ab difficultad e affanys havem obtengut que aquests senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies: e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop passats havem comportats aquests dies ab les millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que sien possibles vullats provehir que lo dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest que fer se puscha car la triga qui ses dada als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu que no haja nogut et que no noga mes si plus avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats. Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present nous scrivim mas que sia lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres missatgers en Arago trameses apparellats a vostra honor.
Sesión del día 11.

Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 

(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.

Sesión del día 22.

Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia. 

Sesión del día 1. de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.


Sesión del día 2.

Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III