LXXXII. Reg. n. 1890, fol. 131. 20 marzo 1387. Juan I, Ilerde

LXXXII. Reg. n. 1890, fol. 131. 20 marzo 1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.

- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament del affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corona ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit privilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades.

- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri.
Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites.
- Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.

lxxxiii-reg-n-1893-fol-47-23-oct-1387

Johan Altes capita de la vila e castell de Ponts.

Al honrat En Johan Altes capita de la vila e castell de Ponts.

Honrat senyer. Ja havem vista la correguda feta per lo honorable mossen Franci de Ganer en aqueixes parts e capcio de sinch cavallers dels enemichs en molt honor del Principat e util daqueixa terra. E per quant ell enten continuar ses empreses e fer lo degut en benefici de totes aqueixes encontrades e per la multitud de enemichs sie necessari ell fer les coses al mes segur ques puixe. Per ço havem deliberat fervos la present dehints e manants vos que totes e tantes vagades (vegades) com lo dit honorable mossen Franci de Ganer e la sua gent pus empero ell hi sie present volran entrar en lo dit castell permetau hi entren e dins aquell stiguen faent ne pau e guerra segons es contengut en la provisio queus fem de la capitania sotz data de XVI de juny prop passat la qual açi volem haver per inserta per major eficacia de esser complit nostre manament.
Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

(Me recorde mol lo que quede del castell de Ponts al castell de La Fresneda, Teruel).

Lo Pau de Ponts.

(Como veréis, en Ponts todavía dicen y escriben el artículo LO.

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/04/28/02nortes.pdf
(ojito con los "investigadores" de la Universidad de Zaragoza, donde estudié yo Filología Inglesa, que es un nido de ratas catalanistas, y ya lo fue cuando Antonio Ubieto Arteta.)

Se dice LO todavía en 2021 en ciudades como Lérida, Tortosa, y en muchísimos pueblos, pero la ortografía de Pompeyo Fabra ha ido introduciendo EL artículo "el", que además de ser igual que el correspondiente castellano, es muy común en la lengua valenciana). 

LO: un artículo muy conocido de la LENGUA OCCITANA y sus variantes, "catalan comprés", como escribe Loís Alibèrt.

Ai vist LO lop, LO rainard la lebre.....

los pahers de la vila de Cervera. Johan Mates

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.

Molt honorables e savis senyors. En Johan Mates portador de aquesta es per nosaltres trames aqui per dar orde al pagament faedor per hu o dos mesos segons la quantitat bastara als cent rocins de que havem scrit al egregi comte de Pallas capita. E per quant la major part dels diners he exir dels inquisidors e exequdors dels bens dels acuydats e dels enemichs ordonats en aquexa vila en poder dels quals segons per vostre sindich e per altres havem avis habiten de X e XII milia sous. Per ço vos pregam e encarregam que si master sera siau propricis al dit Mates tant en consell com altres coses per forma se hajen promptament los dits diners e cent rocins. A fi lo dit egregi comte haja forma de fer lo honor del Principat e calor a vosaltres e altres de aqueixa terra en poder treballar segurament per la vida. E per aquesta no mes sino que si coses algunes sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo de aquelles nos vullau certificar. Data en Barchinona a XV de octubre del any Mil CCCC sexanta tres.
- M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Cervera es un municipio y ciudad del centro-oeste de Cataluña, capital de la comarca de la Segarra y cabeza del partido judicial de Cervera, en la provincia de Lérida, España. El municipio de Cervera, de 55,19 km², se encuentra dentro de la Depresión Central en el sector meridional de la comarca de la Segarra. La población censada es de 9440 habitantes.

La ciudad se caracteriza por la riqueza de su patrimonio cultural y monumental. Un total de once monumentos del municipio están catalogados como Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) por la Generalidad de Cataluña: el castillo (siglo XI), la iglesia de San Pedro el Grande (siglo XI), el recinto amurallado (siglo XVI), la parroquia de Santa María (siglos XIV-XV), el edificio de la Paeria (paeres, pahers, paería, siglos XVII-XVIII), la Universidad (siglo XVIII), el núcleo histórico, el Sindicato (siglo XX) y los castillos los núcleos agregados Castellnou de Olujas, la Preñanosa y Malgrat.

La etimología de la palabra no tiene nada que ver con el can Cerbero, guardián de los Infiernos en la mitología griega. Dada la antigüedad del nombre, cabe suponerle un origen prelatino, y relacionarlo con la raíz pre-indoeuropea kar, ker (peña), seguida de la raíz ibero-vasca -erri (lugar). El nombre de Cervera designaría pues un lugar en la peña, que encaja perfectamente con la descripción del municipio. Lo más probable es que venga de "lugar de ciervos", lo que avala el escudo de la localidad, con dos ciervos.

El año 1026, tres familias campesinas construyeron un primer establecimiento en la Segarra, en aquellos momentos deshabitada. Más tarde los condes de Barcelona les confirmaron la posesión de aquellas tierras que habían ocupado, muy probablemente para reafirmar su poder, ya que la Segarra era en aquellos momentos una zona fronteriza entre el dominio cristiano y el musulmán, creando una primera fortaleza (castrum Cervarie).

Estabilizada la frontera occidental en Lérida en 1149, Cervera creció rápidamente en forma de villa cerrada (con las casas adosadas a la muralla, es decir la pared de las casas era a la vez el muro defensivo). Los habitantes se habían liberado de los abusos de los señores feudales, y a partir de privilegios reales el municipio organizó sucesivamente en forma de Cofradía (1182), de Consulado (1202), y desde el 1267 hasta la actualidad, de Paeria. No fue, sin embargo, hasta el siglo XVIII, concretamente en 1702, que no se le concediera el título de ciudad por parte del rey Felipe V.

Más en la wiki

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Molt honorable mossen. Reebuda havem vostra letra feta a IIII del corrent. Som restats molt contents de la cavalcada que feta haveu e dels V cavallers presos. Certament de vos alre nos spere sino tot bon fruyt e creem nostre Senyor Deu la bona intencio dirigeix vostres actes e dirigira per avant a tots benefici e honor del Principat lo qual no sen oblidara ans vos haura record en loch e temps oportuns. Nosaltres scrivim al capita de la vila e castell de Ponts queus necesiten al castell segons veureu en la letra translat de la qual es interclus en la present. Es necessari attesa la temporada e la potencia dels enemichs manareu los fets saviament remattent ho a vostra bona discrecio. Moltes congoxoses letres havem rebudes del egregi comte de Pallars capita general e dels pahers daqueixa vila de Cervera significants aquella e les encontrades star molt desconfortades e en gran congoxa per no poder venemar (veremar) sembrar e cullir los safrans. Veritat es que molta rao han de star enujosos per segons lus scrivim decontinent hira home ja elegit ab diners e altres provisions per esser dat sou a cent rocins los quals poran molt fer si saviament son manejats com creem seran. E Deu volent no leguiara sentireu la perfeta curacio dels tots a que ab gran diligencia se treballa per la qual spere succehir honor gloria e premi als qui virtuosament hauran perseverat de la proditoria perdicio de Anglesola e de Çavella. Havem enuig majorment per los blats qui dins eren. Mas com venim a pensar que los enemichs nols serven res quels prometten ans los leven quant han venim a dir que be ho merexen car succeheix los en punicio del peccat per voler oblidar si matexos e la terra e creure als enemichs de aquella. O be deuria esser eximpli a les altres viles castells e lochs de la bona part e porien levar compte que mes valrie ells despenessen ço del lur per discurs de temps que los enemichs levar los la vida honor e bens en un moment. pregam vos conforteu tots aqueixos pobles com loablament haveu acustumat e signantment la dita vila de Cervera de la qual sou capita narrant lus les coses dessus dites e altres queus sera vist per lur consolacio. E del que sentireu avisau nos ab vostres letres. Data en Barchinona a X de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar et cetera. - Los deputats del General et cetera.

Memorial per los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathunya

 

Memorial per los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathunya fet al honorable En Johan Mates qui per manament e ordinacio lur de present ha anar a la vila de Cervera.
Primerament liurara la letra que sen porte al egregi comte de Pallars capita general al qual dira la causa de sa tramesa e mostrar li ha la comissio que sen
porte e consellar se ha ab ell com se regira en haver los diners e bens de poder dels inquisidors per manera la cosa per que es trames haja bon recapte e prest.
En apres liurara altre letra que sen porte als dits inquisidors e exequdors dels bens de acuydats e enemichs de la patria en poder dels quals ha e deu haver deu o XII milia sous de resta segons los dits deputats e consell son informats axi per lo sindich de Cervera com per altres vies e en la millor manera que
sabra dara orda en haver los dits diners amigablament e graciosa si fer se pora sino ab compulsa e aquells ensemps ab …............ lliures que li dara en la dita vila en …............... convertira en pagament de cent rocins per un mes o dos qui han esser conduhits per lo dit egregi comte. Lo pagament empero fara lo
dit Johan Mates de sa propia ma donant a quascu particularment lo sou e prenent nomina e mostra de aquells axi com fer se deu. E si possible es dar orda tots comencen comptar lo dit sou a un die car lo contrari es desorde e segueixensen molts inconvenients.
Dara axi mateix altra letra als pahers de Cervera e si master los haura a les coses dessus dites emprar se ha dells en consell e altres coses encarregants los vullen dar direccio e aquelles car totes se fan per salut de la vila e de aquella terra Durgell e per que les gents segurament puixen treballar per la vida.
Fera e expedira lo dit Johan Mates totes les dites coses ab la major deligencia que pora per manera hajen bon recapte e sen puixe prest tornar. E dementre
aturara en la dita vila certificara los dits deputats de noves si ni occorreran axi de Castella e de Johan Ferrandez Galindo e Darago com altres que li semblara.
Data en Barchinona a XV de octubre lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII. - M. de Montsuar.

los payhers de la ciutat de Leyda.

Als molt honorables e savis senyors los payhers de la ciutat de Leyda.

Molt honorables e savis senyors. A vostra dublicada letra de dos kalendaris ço es de V e de XV del corrent mes havem poch ha respost. Pero les hores que lo
correu spatxas no era possible nostra resposta esser plegada. Apres empero creem la haureu rebuda per la qual e altres precedents es satisfet a tot lo necessari. Aquesta solament sera per avisar vos que hir fem eleccio de III persones qui han carrech de comunicar e strenyer ab lo senyor don Johan loctinent al qual e als honorables consellers de aquesta ciutat dita letra es stada comunicada lo que es faedor per metre vitualles en aqueixa ciutat e a la vila de Cervera certificants vostres savieses hunca sen levera la ma fins sie
apuntat e mes en orde de exequcio. Stimats que pus aço sie provehit de la reste no fretura passar bascha majorment que no perdem hora en entendre e vaccar circa lo que ha portar curacio e terma per als tots. Volguerem haguesseu tremes aci algu o alguns com scrit vos havem per saber e axi com es degut los negocis e encara sentir de vosaltres lo parer e intencio a que declinau. Si fet no es placieus pensar hi car lo mon no pot axi molt star. Recordans vos ab tot cregam sie de mes en lo comdat de Pallars ha prou blats. Dels que aquesta ciutat vos consentira porieu haver per via de Tortosa muntant aquells riu amunt tro a Flix e dalli carrejar lo en aqueixa ciutat a jornades incogitades e ab deguda companyia axi com sabreu be compondre. Sius par axis puixe fer tramatteu hic que indubitadament ne haureu quants volreu car com per altres vos es stat scrit e de paraula dit e ofert a vos misser Luis Cirera. Nosaltres e aquesta ciutat en vitualles e altres coses possibles vos fallirem axi poch con sins ereu germans. De la gent darmes qui es en Rossello no havem pogut encara haver no per que no hi hajam gran voluntat mas sens licencia del christianissimo Rey de França exequtar no ho volen decontinent segons vos han scrit hi han trames home propri. Speram ne de die en die bona resposta. Del que sera vos avisarem de continent. Sforçau vos adonchs e siau virtuosos com loablament haveu acustumat. E confiau en Nostre Senyor Deu que los negocis prometten prospera successio. E tingueus la Santa Trinitat en sa custodia. Data en Barchinona a XXI de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

los capita e consellers de Manresa.

Als molt honorables e savis senyors los capita e consellers de Manresa.

Molt honorables e savis senyors. Los homens de la vila de Sent Pedor son aci venguts narrants haver algun redubte dels enemichs de la companyia del comte de Prades qui stan en aqueys veynats e demanats algunes coses necessaries per conservacio de la vila la precipua de les quals es haver provisio de farina. E com aquella no puixen haver sino per mija dels molins daqueixa ciutat per ço havem deliberat fer la present pregants e encarregants vos con mes afectuosament podem doneu orda la dita vila puixe fer decontinent les farines en los dits molins e consellar e ajudar aquella de les coses a vosaltres possibles posant apunt qualsevol males contentacions passades car en tal temps de guerra tots vos deveu amar com a germans e per res no haja falla car nos deu ignorar aqueixa ciutat rebria la major contrari que haver pogues si altre era de la dita vila ço que Deus no vulla. Adonchs ajudau vos tots e donau bon exembre de vosaltres com loablament haveu acustumat. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XXII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.elperiodico.com/es/sucesos-y-tribunales/20210625/mossos-clanes-droga-jodorovich-los-manolos-11856808

https://www.diarimes.com/es/noticias/mes_digital/cronicas/2021/08/15/detingut_conductor_manresa_amb_200_grams_cocaina_109161_1100.html

https://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/3094320/detenido-hombre-transportar-200-gramos-cocaina-coche-manresa

https://www.lavanguardia.com/local/bages/20171122/433081137554/detenidos-manresa-conducir-fectos-cocaina.html

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2015191-detingut-un-conductor-a-manresa-amb-200-grams-de-cocaina.html

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/98881/detingut-manresa-home-duia-mes-200-grams-cocaina-al-cotxe

https://es.ara.cat/sociedad/droga-domicilio-acceso-cocaina-europa_1_2670628.html

https://www.metropoliabierta.com/tag/drogas-barcelona

Als molt honorables senyers los jurats e prohomens de la vila de Verdu.

Als molt honorables senyers los jurats e prohomens de la vila de Verdu.

Molt honorables senyers. Vostra letra havem reebuda per la qual som avisats de les deshonestats que los amichs fan a les dones e altres improperis demanant sie provehit a la defensio vostra e de aqueixa terra promptament.
A la qual vos responem que lo die present es pertit home per nosaltres trames a la vila de Cervera per dar sou a cent rocins qui stiguen sotz lo egregi comte de Pallars capita general per proteccio de tota aqueixa patria. Avisam vos ne per vostra consolacio. Pregants vos siau be sforçats con loablament haveu acustumat. E faents vos certs no passaran molt dies sentireu coses de gran consolacio. Les quals a present no es expedient manifestar per bona causa.
E sia la Santa Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Verdú, Lleidae:

https://es.wikipedia.org/wiki/Verd%C3%BA

El castillo de la población aparece citado por primera vez en 1081.
En 1164 quedó en manos de Berenguera de Bellpuig, monja del monasterio de Vallbona de les Monges, concedió la carta de población a sus habitantes. El documento es de 1184.

En 1203 el castillo fue empeñado al monasterio de Poblet para que Guillem IV de Cervera pudiera pagar los gastos de la Cuarta Cruzada. En 1227, viendo que no podía recuperarlo, vendió el castillo y el resto de las tierras al cenobio para liquidar su deuda.

http://www.verdu.cat/

http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0070101

Lo castell de Conchabella situat en Urgell

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathaluuya.

Molt egregi e strenuu baro. Lo castell de Conchabella situat en Urgell es del monestir de Sent Geronim de la Murta e compren lo major patrimoni de aquell
entant que si a causa de la guerra venia a destruccio ço que Deus no vulla seria total desolacio del dit monestir e desercio del culto divinal qui en aquell religiosament e devotissima se fa. Adonchs a supplicacio del honorable prior e religiosos frares del dit monestir pregam vostra gran noblesa lo dit castell e los poblats en ell hajau per recomenats. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Concabella:

https://es.wikipedia.org/wiki/Concabella

Concabella es una entidad de población del municipio de Els Plans de Sió en la provincia de Lérida, España. Pertenece a la comarca de la Segarra.

Situada cerca de la orilla derecha del río Sió, alrededor del antiguo castillo de Concabella y de la iglesia parroquial de San Salvador. Al sur del término municipal se encuentra el antiguo castillo de Ratera, que se convirtió posteriormente en un molino.

En el siglo XV perteneció a los Ortiz de Cabrera y de Orís.

http://www.castelldeconcabella.cat/

https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/urgell-mitja/89-les-pallargues/817-concabella-st-salvador

https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/preveres/120-mn-ramon-balague-bajona

Nugo Roger comte de Pallars

 

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor Nugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. En Johan Mates portador de aquesta es aqui trames per nosaltres per dar orde e exequcio en lo pagament faedor als cent rocins com derrerament vos havem scrit portasen part dels diners e la resta ha exir daço que tenen los exequdors dels bens dels acuydats en aqueixa vila la qual reste segons que per En Garau Tallada e altres som avisats e de X en XII milia sous. Lo dit Johan Mates sera ab vos. Placieus les coses haver per recomenades e dar orde promptament los dits diners e los rocins se hajen per manera vostra gran noblesa stigue acompanyada de compatent nombre e puixau fer lo honor del Principat e vostre e la gent daqueixa vila e terra per lo vostre color sie confortada e puixe treballar per la vida segons desije.
Si algunes noves sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo placieus nos ne aviseu. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Lo monestir de Poblet done orde que certa gent a cavall es tramesa a Verdu per poder fer veremes (venemes). Pregam vos com hi sien hi dispongau alguna de la gent vostra per fer les coses mes al segur.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.trivago.es/lerida-31976/fiestaseventos/fiesta-de-la-vendimia-de-raimat-741491  (trivago, no tres vagos que organizan huelgas a las que llaman vaga, vagues)

Al molt honorable senyer En Jacme Tallada en la vila de Cervera.

 

Al molt honorable senyer En Jacme Tallada en la vila de Cervera.
Molt honorable senyer. Dues vostres letres havem rebudes per les quals e altres del egregi comte de Pallars capita restam plenement certificats de la necessitat daqueixa terra. Agrahim vos los avisos eus comendam del treball e virtuos obrar los quals molt vos encarregam tota via continueu com loablament haveu acustumat. E nous desconforteu vos ne los altres dels infortunits car lo temps se acoste qui ab la ajuda de Deu promet molt prest gloria premi e honor als tots. Per la letra que fem als honorables pahers sereu avisat de coses que seran consolacio a vos e als altres. E sie la Santa Trinitat en vostra proteccio. Data en Barchinona a X doctubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

En Johan Andreu capita del castell de Hostalrich.

Al honrat senyer En Johan Andreu capita del castell de Hostalrich.

Honrat senyer. Aqui va lo honorable mossen Galceran Çariera artiacha de Gerona per comunicar ab vos de les faenes del castell es plenament informat de nostra intencio e voluntat. Per ço vos pregam e encarregam com mes podem que donant li fe e creença matau en obra lo que de part nostra vos dira totes rahons e dilacions cessants. Faents vos cert restareu content de nosaltres e noy poseu dubte. Data en Barchinona a XXII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

los consellers de la vila de Bergua.

 

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila de Bergua.
Molt honorables e savis senyors. Vista vostra derrera letra e oyt En Francesch Sorribes restam avisats de la venguda del comte de Prades ab certa gent a la vila de Cardona e del dupte que haveu no congoxe aqueixa terra axi com vos ha scrit sino feu lo que ell vol demanant consell e ajuda. Venints a la resposta vosaltres podeu pensar que si ell havia potencia nous dirie cortesies ans farie lo que te en voluntat mas asage si trobaria disposicio per executar son mal proposit. E haveu fet be de no respondre a ses encantacions com a savis e vertaders cathalans que sou e axi poch deveu pensar les sues cominacions car tal poder com es lo seu ne set vegades mes no bastan res fer a aqueixa vila e si los petits e indefesos lochs seran recullits ab los bens e vitualles en parts segures que no freturara haver redubte dells car la terra es magra e no hi poran aturar. Pregam vos adonchs que si fet no es façau fer la recullita e si palles e viures restaven de fora façau aquelles cremar ans que no servesquen als enemichs com aquesta sie una de les majors guerres quels podeu fer. Daqui avant no haveu mes a fer sino esser virtuosos e be sforçat com loablament haveu acustumat e attendre en la custodia de la vila e altres forçes e no esser voluntaris exir a simbells ne empreses lurs e per aquestes vies sereu preservats de incomvenients. Preneu eximpli de les viles e universitats qui virtuosament han acustumat obrar e obren e derrerament de la vila de Solçona la qual no ha volgut creure a les fictes amonestacions del dit comte avisants vos per vostra consolacio que nosaltres continuament entenem en lo que ha portar curacio eterna per los tots. E confiam en Deu no passaran molts dies que sentireu coses de molta alegria les quals a present per bona causa nos deuen manifestar. Axi mateix havem provehit en haver una flota de gent darmes per tenir lo pahis al segur la qual sera tost presta e servira pera tots. Lo dit Francesch Sorribes vos porte mig quintar de polvora e hun caxo de passadors. Nous maravelleu si es pocha cosa car lo General non te ans la havem haguda comprar. E per la present no mes sino queus tingue la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

comte de Candala loctinent del Rey de França en Rossello.

 

Al molt noble e spectable baro lo senyor comte de Candala loctinent del Rey de França en Rossello.
Molt noble e spectable baro. En los dies passats scrivim al honorable En Johan Bernat de Marimon pregant lo volgues conduir CC homens a cavall dels que son en Rossello o Cerdanya per cervey daquest Principat delliberants mes emprarnos de les gents del Christianissimo Rey de França que de altres. Apres havem hagut resposta del dit Marimon per la qual som avisats que de aço ha comunicat ab vostra gran noblesa la qual ses mostrada molt voluntaria en complaure nosaltres si tal facultat tingues del dit Christianissimo Rey al qual decontinent ha trames home propi per obtenir licencia de les quals coses havem hagut gran plaer e de vostra gran afeccio e voluntat vers aquest Principat vos fem moltes gracies. Confiants donchs de la virtuosissima voluntat e paraula del dit Christianissimo Rey la excellencia del qual moltes ofertes nos ha fetes e de vostra bona voluntat havents sperança que de la sua Magestat haureu bona resposta. Per ço tremetem lo exibidor de aquesta a vostre gran noblesa pregants aquella com mes afectuosament podem li placie dirigir aquell per forma aquest Principat puixe haver decontinent los dits CC homens a cavall ab deguda pagua. Cosa sera molt accepta a nosaltres la qual grantment vos agrahirem fahents vos certs en son cas semblants e majors coses fariem per servey del dit Crhistianissimo Rey e per lo pler vostre. Tingueus la la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Montsuar et cetera. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://www.wikiwand.com/hu/I._J%C3%A1nos_kendali_gr%C3%B3f

Johan Degollas, capita, Vilarodona.

Al molt honorable mossen En Johan Degollas capita de Vilarodona.

Molt honorable mossen. Rebuda vostra letra havem comunicat ab lo senyor don Johan loctinent e es stat apuntat que En Tamerit lo qual teniu pres vingue aci ab sacrament e homenatge e ab certa pena donant fermances per aquella. Per ço vos ne avisam ab voluntat del dit don Johan a fi lo dit home sie trames e ques present a nosaltres. Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Reverendo in Christo patri Domo Majori magne domus Cartusiensis.

 

Reverendo in Christo patri Domo Majori magne domus Cartusiensis.
Reverende in Christo pater. Integerrime domine gravis jamdiu ut verissime informatur controversia vertebatur inter egregium comitem de Pratis et honorabilem religiosum dominum Michaelem de Ruesda domus Scale Dei Cartusiensis ordinis Terraconensis diocesis vero suscepta occasione belli quam in hiis Cathalonie regionibus viget dictus comes procuravit et fecit expelli ipsum priorem a prioratu et domo prefatis simul cum domino Petro Guasch conrerio ut facilius jura jurisdiccionem et redditus hujusmodi sibi usurpare possit neminis contradicente. Nam remotis istis duobus dominis priore et conrerio nullus monachorum est in dicta domo qui sciat nec ausus sit illius pertinencias defendere et procurare unde spectatur subvercio illius domus in brevi nisi R. vestra provideat quod prenominati prihor el conrerius in suis permaneant oficiis super hiis complusi monachi ipsius domus scripsisse dicitur et misisse nuncium ad R. vestram quod revocet predictos et alios illorum loco ponat quam per violenciam fieri obtinet dictus comes que cum ita sunt placeat circunspeccioni vestre hec omnia considerare pro benificio et utilitate prefate domus et eodem domus priorem et conventum taliter habere comendatos pro suis virtutibus ut etiam si suis oficiis absolvi petant nullatenus admitere velit R. vestra sed pocius eos confirmare dignetur si cupit eam domum restaurare ab minenti ruyna in qua posita est. Et conservet altissimus Reverenciam vestram ad vota. Scriptum Barchinone quinto dessimo die octobris anni millessimi quadringentessimi sexagessimi tercii. - M. de Montsuar decanus Ilerdensis.
- Deputati Generalis et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://es.wikipedia.org/wiki/Cartuja_de_Escaladei

los jurats de la vila de Sent Feliu de Guixols

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Sent Feliu de Guixols.

Molt honorables e savis senyors. Per quant lo sementer per gracia divina se apparella en aquexes parts molt bell a causa de la gran saho qui es en la terra es summa necessitat dar via y cami aquell poder se fer sens perill e obviar als enemichs que sembrar no puixen per manera la força de Gerona se haja la qual som certs sta be streta. E jassia cregam vosaltres precogitau be totes aquestes coses e altres les quals venen en gran util de aqueixa patria encara vos reduhim a memoria e pregam quant mes podem siau diligents en exhigir lo tall e continuar aquell mes avant per causa del dit sementer e de la dita força car si la gent darmes no era sostenguda podeu pensar quant dan e destruccio de persones e bens provindrien a tota aqueixa terra. Continuau adonchs lo dit tayll e enteneu en vostra salut com loablament haveu acustumat. Certificants vos que Deu volent ans de molts dies oireu dir coses quius vendran en tanta consolacio e alegria que mes dir nos pot. Les quals a present nous podem manifestar per bona causa. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Iguales a la carta que precede fueron enviadas otras, con la dirección respectiva, a Palamós, a los jurados y síndicos de Blanes, a la villa de la Bisbal, a la de Figueres y a San Lorenzo de la Muga.

Als honorable los batle e jutge de la vila de Hostalrich.

 

Als honorable los batle e jutge de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Vostra letra havem rebuda responsiva a la queus havem tramesa per lo fet den Çiurana la qual resposta no satisfa prou a nostra voluntat. E si pensaveu que sens alguna causa nous havem scrit sobre siguesseu en la exequcio del dit Ciurana mes clarament haguereu scrit. Adonchs aquesta vos fem per encautar vos no façau lo contrari del que scrit vos havem car bens teniu de que paguar e creem en son cas no serie mes en oblit. Data en Barchinona a XXVIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

baro En Bernat Gilabert de Cruylles, diners del General, cullidor,

 

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita en les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. Nous poriem dir ab quanta molestia prenem vos a força ne altrament haver preses sinquanta lliures dels diners del General qui eren en poder del cullidor de la vila de Besalu com sie cosa la qual nuqua Rey algu tempta per esser peccunies a les quals altre que deputats sols no han
superioritat alguna. E qualsevol necessitat que vos tinguesseu nous devia impellir fer tal errada la qual per via alguna tollerar nos pot ans sino per diferir a vostra noblesa covenia fer hi altra provesio. Pregam vos adonchs per reintegrar lo dit General e nostres preheminencies de continent restituhiscau les dites L lliures al dit cullidor e que al mon no fossen totes dilacions e rahons cessants car no fahent ho axi covendria fer provisions qui en plaer vostre no vindrien ne façau consequencia dels castellans qui feren lo mateix desorde car fou tollerat per ells no saber les leys e practiques de la terra. Altra vegada vos pregam nons metau en necessitat de provehir e procehir contra vos per les dites coses. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Dada en Barchinona a XI doctubre MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.
(La mayoría de veces escribe Monsuar, sin t. A este le pasa como a Juaquinico Monclús, el presidente de la Ascuma de Calaceite, asociación catalanista del Matarraña, associació cultural del Matarranya, que a veces escribe Joaquim Montclús.)

Entes havem que ab provisio vostra e del honorable mossen Johan Çariera

 

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya a les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. Entes havem que ab provisio vostra e del honorable mossen Johan Çariera es dat comport que alguns dels pagesos circunvehins u la ciutat de Gerona poden sembrar les terres e pocessions que han dins los limits de la mija legua quels es prohibida a altres empero es vedat e prohibit jatsie tinguen bona e censera afeccio a la terra ignorants la causa per que per la qual raho fahents gran exclamacio han suplicat a aço volguessem degudament provehir a fi nols sie procurada total destruccio. On nosaltres considerada lur bona intencio e attes que vos e lo dit mossen Çariera sou moguts creem per bones e degudes causes en consentir la provisio dessus dita la qual loam. Per ço vos pregam e encarregam que a tots los dits pagesos serveu egualtat a fi lus sie licit sembrar car Deu volent a la terra e no als enemichs servira la cullita provehint vos empero e lo dit mossen Çariera que los dits pagesos non meten vitualles ne entren dins la dita ciutat de Gerona.
E per que alguns de vostra companyia se dirie fan vexacions als dits pagesos els prenen vitualles e altres coses sens pagua imposant los noms de mascharats volem tals coses façau cesar per manera no hajen a venir querellosament devant nosaltres car covindrie ferhi provisio deguda. Per moltes vos havem scrit vos ajuntasseu ab lo dit mossen Johan Çariera per obviar la entrada als enemichs qui volen socorrer la dita ciutat de Gerona creem ho haureu fet hon no totes coses lexades volem axi ho façau provehint a tot lo necessari ab gran diligencia e animositat car molt honor o carrech ne pot succehir. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.
(Da la casualidad de que estoy leyendo los episodios nacionales de B.P. Galdós, justo el libro Gerona, con el sitio de la guerra contra Napoleón).
Se advierte al pie, que en la misma iba incluso un papelito con las siguientes palabras.

Mossen Johan Çariera qui capitaneja la Selva prenga la present per sua.