Mostrando las entradas para la consulta Montsuar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Montsuar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.


LXXXII.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum (paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament del affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corona ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquo nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.

jueves, 2 de septiembre de 2021

Johan Altes capita de la vila e castell de Ponts.

Al honrat En Johan Altes capita de la vila e castell de Ponts.


Honrat senyer. Ja havem vista la correguda feta per lo honorable mossen Franci de Ganer en aqueixes parts e capcio de sinch cavallers dels enemichs en molt honor del Principat e util daqueixa terra. E per quant ell enten continuar ses empreses e fer lo degut en benefici de totes aqueixes encontrades e per la multitud de enemichs sie necessari ell fer les coses al mes segur ques puixe. Per ço havem deliberat fervos la present dehints e manants vos que totes e tantes vagades (vegades) com lo dit honorable mossen Franci de Ganer e la sua gent pus empero ell hi sie present volran entrar en lo dit castell permetau hi entren e dins aquell stiguen faent ne pau e guerra segons es contengut en la provisio queus fem de la capitania sotz data de XVI de juny prop passat la qual açi volem haver per inserta per major eficacia de esser complit nostre manament.
Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

(Me recorde mol lo que quede del castell de Ponts al castell de La Fresneda, Teruel).

Lo Pau de Ponts.

(Como veréis, en Ponts todavía dicen y escriben el artículo LO.

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/04/28/02nortes.pdf
(ojito con los "investigadores" de la Universidad de Zaragoza, donde estudié yo Filología Inglesa, que es un nido de ratas catalanistas, y ya lo fue cuando Antonio Ubieto Arteta.)

Se dice LO todavía en 2021 en ciudades como Lérida, Tortosa, y en muchísimos pueblos, pero la ortografía de Pompeyo Fabra ha ido introduciendo EL artículo "el", que además de ser igual que el correspondiente castellano, es muy común en la lengua valenciana). 


LO: un artículo muy conocido de la LENGUA OCCITANA y sus variantes, "catalan comprés", como escribe Loís Alibèrt.

Ai vist LO lop, LO rainard la lebre.....





sábado, 4 de septiembre de 2021

los pahers de la vila de Cervera. Johan Mates

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.

Molt honorables e savis senyors. En Johan Mates portador de aquesta es per nosaltres trames aqui per dar orde al pagament faedor per hu o dos mesos segons la quantitat bastara als cent rocins de que havem scrit al egregi comte de Pallas capita. E per quant la major part dels diners he exir dels inquisidors e exequdors dels bens dels acuydats e dels enemichs ordonats en aquexa vila en poder dels quals segons per vostre sindich e per altres havem avis habiten de X e XII milia sous. Per ço vos pregam e encarregam que si master sera siau propricis al dit Mates tant en consell com altres coses per forma se hajen promptament los dits diners e cent rocins. A fi lo dit egregi comte haja forma de fer lo honor del Principat e calor a vosaltres e altres de aqueixa terra en poder treballar segurament per la vida. E per aquesta no mes sino que si coses algunes sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo de aquelles nos vullau certificar. Data en Barchinona a XV de octubre del any Mil CCCC sexanta tres.
- M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.

Cervera es un municipio y ciudad del centro-oeste de Cataluña, capital de la comarca de la Segarra y cabeza del partido judicial de Cervera, en la provincia de Lérida, España. El municipio de Cervera, de 55,19 km², se encuentra dentro de la Depresión Central en el sector meridional de la comarca de la Segarra. La población censada es de 9440 habitantes.

La ciudad se caracteriza por la riqueza de su patrimonio cultural y monumental. Un total de once monumentos del municipio están catalogados como Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) por la Generalidad de Cataluña: el castillo (siglo XI), la iglesia de San Pedro el Grande (siglo XI), el recinto amurallado (siglo XVI), la parroquia de Santa María (siglos XIV-XV), el edificio de la Paeria (paeres, pahers, paería, siglos XVII-XVIII), la Universidad (siglo XVIII), el núcleo histórico, el Sindicato (siglo XX) y los castillos los núcleos agregados Castellnou de Olujas, la Preñanosa y Malgrat.

La etimología de la palabra no tiene nada que ver con el can Cerbero, guardián de los Infiernos en la mitología griega. Dada la antigüedad del nombre, cabe suponerle un origen prelatino, y relacionarlo con la raíz pre-indoeuropea kar, ker (peña), seguida de la raíz ibero-vasca -erri (lugar). El nombre de Cervera designaría pues un lugar en la peña, que encaja perfectamente con la descripción del municipio. Lo más probable es que venga de "lugar de ciervos", lo que avala el escudo de la localidad, con dos ciervos.

El año 1026, tres familias campesinas construyeron un primer establecimiento en la Segarra, en aquellos momentos deshabitada. Más tarde los condes de Barcelona les confirmaron la posesión de aquellas tierras que habían ocupado, muy probablemente para reafirmar su poder, ya que la Segarra era en aquellos momentos una zona fronteriza entre el dominio cristiano y el musulmán, creando una primera fortaleza (castrum Cervarie).

Estabilizada la frontera occidental en Lérida en 1149, Cervera creció rápidamente en forma de villa cerrada (con las casas adosadas a la muralla, es decir la pared de las casas era a la vez el muro defensivo). Los habitantes se habían liberado de los abusos de los señores feudales, y a partir de privilegios reales el municipio organizó sucesivamente en forma de Cofradía (1182), de Consulado (1202), y desde el 1267 hasta la actualidad, de Paeria. No fue, sin embargo, hasta el siglo XVIII, concretamente en 1702, que no se le concediera el título de ciudad por parte del rey Felipe V.

Más en la wiki

jueves, 2 de septiembre de 2021

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Al molt honorable e savi mossen Franci de Ganer capita de la vila de Cervera.

Molt honorable mossen. Reebuda havem vostra letra feta a IIII del corrent. Som restats molt contents de la cavalcada que feta haveu e dels V cavallers presos. Certament de vos alre nos spere sino tot bon fruyt e creem nostre Senyor Deu la bona intencio dirigeix vostres actes e dirigira per avant a tots benefici e honor del Principat lo qual no sen oblidara ans vos haura record en loch e temps oportuns. Nosaltres scrivim al capita de la vila e castell de Ponts queus necesiten al castell segons veureu en la letra translat de la qual es interclus en la present. Es necessari attesa la temporada e la potencia dels enemichs manareu los fets saviament remattent ho a vostra bona discrecio. Moltes congoxoses letres havem rebudes del egregi comte de Pallars capita general e dels pahers daqueixa vila de Cervera significants aquella e les encontrades star molt desconfortades e en gran congoxa per no poder venemar (veremar) sembrar e cullir los safrans. Veritat es que molta rao han de star enujosos per segons lus scrivim decontinent hira home ja elegit ab diners e altres provisions per esser dat sou a cent rocins los quals poran molt fer si saviament son manejats com creem seran. E Deu volent no leguiara sentireu la perfeta curacio dels tots a que ab gran diligencia se treballa per la qual spere succehir honor gloria e premi als qui virtuosament hauran perseverat de la proditoria perdicio de Anglesola e de Çavella. Havem enuig majorment per los blats qui dins eren. Mas com venim a pensar que los enemichs nols serven res quels prometten ans los leven quant han venim a dir que be ho merexen car succeheix los en punicio del peccat per voler oblidar si matexos e la terra e creure als enemichs de aquella. O be deuria esser eximpli a les altres viles castells e lochs de la bona part e porien levar compte que mes valrie ells despenessen ço del lur per discurs de temps que los enemichs levar los la vida honor e bens en un moment. pregam vos conforteu tots aqueixos pobles com loablament haveu acustumat e signantment la dita vila de Cervera de la qual sou capita narrant lus les coses dessus dites e altres queus sera vist per lur consolacio. E del que sentireu avisau nos ab vostres letres. Data en Barchinona a X de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar et cetera. - Los deputats del General et cetera.

sábado, 4 de septiembre de 2021

Memorial per los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathunya

 

Memorial per los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathunya fet al honorable En Johan Mates qui per manament e ordinacio lur de present ha anar a la vila de Cervera.
Primerament liurara la letra que sen porte al egregi comte de Pallars capita general al qual dira la causa de sa tramesa e mostrar li ha la comissio que sen
porte e consellar se ha ab ell com se regira en haver los diners e bens de poder dels inquisidors per manera la cosa per que es trames haja bon recapte e prest.
En apres liurara altre letra que sen porte als dits inquisidors e exequdors dels bens de acuydats e enemichs de la patria en poder dels quals ha e deu haver deu o XII milia sous de resta segons los dits deputats e consell son informats axi per lo sindich de Cervera com per altres vies e en la millor manera que
sabra dara orda en haver los dits diners amigablament e graciosa si fer se pora sino ab compulsa e aquells ensemps ab …............ lliures que li dara en la dita vila en …............... convertira en pagament de cent rocins per un mes o dos qui han esser conduhits per lo dit egregi comte. Lo pagament empero fara lo
dit Johan Mates de sa propia ma donant a quascu particularment lo sou e prenent nomina e mostra de aquells axi com fer se deu. E si possible es dar orda tots comencen comptar lo dit sou a un die car lo contrari es desorde e segueixensen molts inconvenients.
Dara axi mateix altra letra als pahers de Cervera e si master los haura a les coses dessus dites emprar se ha dells en consell e altres coses encarregants los vullen dar direccio e aquelles car totes se fan per salut de la vila e de aquella terra Durgell e per que les gents segurament puixen treballar per la vida.
Fera e expedira lo dit Johan Mates totes les dites coses ab la major deligencia que pora per manera hajen bon recapte e sen puixe prest tornar. E dementre
aturara en la dita vila certificara los dits deputats de noves si ni occorreran axi de Castella e de Johan Ferrandez Galindo e Darago com altres que li semblara.
Data en Barchinona a XV de octubre lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII. - M. de Montsuar.

martes, 7 de septiembre de 2021

los payhers de la ciutat de Leyda.

Als molt honorables e savis senyors los payhers de la ciutat de Leyda.

Molt honorables e savis senyors. A vostra dublicada letra de dos kalendaris ço es de V e de XV del corrent mes havem poch ha respost. Pero les hores que lo
correu spatxas no era possible nostra resposta esser plegada. Apres empero creem la haureu rebuda per la qual e altres precedents es satisfet a tot lo necessari. Aquesta solament sera per avisar vos que hir fem eleccio de III persones qui han carrech de comunicar e strenyer ab lo senyor don Johan loctinent al qual e als honorables consellers de aquesta ciutat dita letra es stada comunicada lo que es faedor per metre vitualles en aqueixa ciutat e a la vila de Cervera certificants vostres savieses hunca sen levera la ma fins sie
apuntat e mes en orde de exequcio. Stimats que pus aço sie provehit de la reste no fretura passar bascha majorment que no perdem hora en entendre e vaccar circa lo que ha portar curacio e terma per als tots. Volguerem haguesseu tremes aci algu o alguns com scrit vos havem per saber e axi com es degut los negocis e encara sentir de vosaltres lo parer e intencio a que declinau. Si fet no es placieus pensar hi car lo mon no pot axi molt star. Recordans vos ab tot cregam sie de mes en lo comdat de Pallars ha prou blats. Dels que aquesta ciutat vos consentira porieu haver per via de Tortosa muntant aquells riu amunt tro a Flix e dalli carrejar lo en aqueixa ciutat a jornades incogitades e ab deguda companyia axi com sabreu be compondre. Sius par axis puixe fer tramatteu hic que indubitadament ne haureu quants volreu car com per altres vos es stat scrit e de paraula dit e ofert a vos misser Luis Cirera. Nosaltres e aquesta ciutat en vitualles e altres coses possibles vos fallirem axi poch con sins ereu germans. De la gent darmes qui es en Rossello no havem pogut encara haver no per que no hi hajam gran voluntat mas sens licencia del christianissimo Rey de França exequtar no ho volen decontinent segons vos han scrit hi han trames home propri. Speram ne de die en die bona resposta. Del que sera vos avisarem de continent. Sforçau vos adonchs e siau virtuosos com loablament haveu acustumat. E confiau en Nostre Senyor Deu que los negocis prometten prospera successio. E tingueus la Santa Trinitat en sa custodia. Data en Barchinona a XXI de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

lunes, 6 de septiembre de 2021

los capita e consellers de Manresa.

Als molt honorables e savis senyors los capita e consellers de Manresa.

Molt honorables e savis senyors. Los homens de la vila de Sent Pedor son aci venguts narrants haver algun redubte dels enemichs de la companyia del comte de Prades qui stan en aqueys veynats e demanats algunes coses necessaries per conservacio de la vila la precipua de les quals es haver provisio de farina. E com aquella no puixen haver sino per mija dels molins daqueixa ciutat per ço havem deliberat fer la present pregants e encarregants vos con mes afectuosament podem doneu orda la dita vila puixe fer decontinent les farines en los dits molins e consellar e ajudar aquella de les coses a vosaltres possibles posant apunt qualsevol males contentacions passades car en tal temps de guerra tots vos deveu amar com a germans e per res no haja falla car nos deu ignorar aqueixa ciutat rebria la major contrari que haver pogues si altre era de la dita vila ço que Deus no vulla. Adonchs ajudau vos tots e donau bon exembre de vosaltres com loablament haveu acustumat. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XXII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.elperiodico.com/es/sucesos-y-tribunales/20210625/mossos-clanes-droga-jodorovich-los-manolos-11856808

https://www.diarimes.com/es/noticias/mes_digital/cronicas/2021/08/15/detingut_conductor_manresa_amb_200_grams_cocaina_109161_1100.html

https://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/3094320/detenido-hombre-transportar-200-gramos-cocaina-coche-manresa

https://www.lavanguardia.com/local/bages/20171122/433081137554/detenidos-manresa-conducir-fectos-cocaina.html

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2015191-detingut-un-conductor-a-manresa-amb-200-grams-de-cocaina.html

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/98881/detingut-manresa-home-duia-mes-200-grams-cocaina-al-cotxe

https://es.ara.cat/sociedad/droga-domicilio-acceso-cocaina-europa_1_2670628.html

https://www.metropoliabierta.com/tag/drogas-barcelona

farina, cocaína, Manresa, Catalunya

sábado, 4 de septiembre de 2021

Als molt honorables senyers los jurats e prohomens de la vila de Verdu.

Als molt honorables senyers los jurats e prohomens de la vila de Verdu.

Molt honorables senyers. Vostra letra havem reebuda per la qual som avisats de les deshonestats que los amichs fan a les dones e altres improperis demanant sie provehit a la defensio vostra e de aqueixa terra promptament.
A la qual vos responem que lo die present es pertit home per nosaltres trames a la vila de Cervera per dar sou a cent rocins qui stiguen sotz lo egregi comte de Pallars capita general per proteccio de tota aqueixa patria. Avisam vos ne per vostra consolacio. Pregants vos siau be sforçats con loablament haveu acustumat. E faents vos certs no passaran molt dies sentireu coses de gran consolacio. Les quals a present no es expedient manifestar per bona causa.
E sia la Santa Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Verdú, Lleidae:

https://es.wikipedia.org/wiki/Verd%C3%BA


Plaça de Verdú des del Museu de les Joguines

El castillo de la población aparece citado por primera vez en 1081.
En 1164 quedó en manos de Berenguera de Bellpuig, monja del monasterio de Vallbona de les Monges, concedió la carta de población a sus habitantes. El documento es de 1184.

En 1203 el castillo fue empeñado al monasterio de Poblet para que Guillem IV de Cervera pudiera pagar los gastos de la Cuarta Cruzada. En 1227, viendo que no podía recuperarlo, vendió el castillo y el resto de las tierras al cenobio para liquidar su deuda.

http://www.verdu.cat/

http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0070101

martes, 7 de septiembre de 2021

Lo castell de Conchabella situat en Urgell

Al molt egregi e strenuu baro don Hugo Roger comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathaluuya.

Molt egregi e strenuu baro. Lo castell de Conchabella situat en Urgell es del monestir de Sent Geronim de la Murta e compren lo major patrimoni de aquell
entant que si a causa de la guerra venia a destruccio ço que Deus no vulla seria total desolacio del dit monestir e desercio del culto divinal qui en aquell religiosament e devotissima se fa. Adonchs a supplicacio del honorable prior e religiosos frares del dit monestir pregam vostra gran noblesa lo dit castell e los poblats en ell hajau per recomenats. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Concabella:

https://es.wikipedia.org/wiki/Concabella

Concabella es una entidad de población del municipio de Els Plans de Sió en la provincia de Lérida, España. Pertenece a la comarca de la Segarra.

Situada cerca de la orilla derecha del río Sió, alrededor del antiguo castillo de Concabella y de la iglesia parroquial de San Salvador. Al sur del término municipal se encuentra el antiguo castillo de Ratera, que se convirtió posteriormente en un molino.

En el siglo XV perteneció a los Ortiz de Cabrera y de Orís.

http://www.castelldeconcabella.cat/

https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/urgell-mitja/89-les-pallargues/817-concabella-st-salvador

https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/preveres/120-mn-ramon-balague-bajona


sábado, 4 de septiembre de 2021

Nugo Roger comte de Pallars

 

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor Nugo Roger comte de Pallars capita general del exercit de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. En Johan Mates portador de aquesta es aqui trames per nosaltres per dar orde e exequcio en lo pagament faedor als cent rocins com derrerament vos havem scrit portasen part dels diners e la resta ha exir daço que tenen los exequdors dels bens dels acuydats en aqueixa vila la qual reste segons que per En Garau Tallada e altres som avisats e de X en XII milia sous. Lo dit Johan Mates sera ab vos. Placieus les coses haver per recomenades e dar orde promptament los dits diners e los rocins se hajen per manera vostra gran noblesa stigue acompanyada de compatent nombre e puixau fer lo honor del Principat e vostre e la gent daqueixa vila e terra per lo vostre color sie confortada e puixe treballar per la vida segons desije.
Si algunes noves sentiu de Castella e de Johan Ferrandez Galindo placieus nos ne aviseu. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar. - Los deputats del General et cetera.
Lo monestir de Poblet done orde que certa gent a cavall es tramesa a Verdu per poder fer veremes (venemes). Pregam vos com hi sien hi dispongau alguna de la gent vostra per fer les coses mes al segur.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.trivago.es/lerida-31976/fiestaseventos/fiesta-de-la-vendimia-de-raimat-741491  (trivago, no tres vagos que organizan huelgas a las que llaman vaga, vagues)

martes, 10 de marzo de 2020

CLVII, arch dip diet, 1460, diciembre

CLVII. 
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona. E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enriquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis 
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranccáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.


- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

clviii-letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Al molt honorable senyer En Jacme Tallada en la vila de Cervera.

 

Al molt honorable senyer En Jacme Tallada en la vila de Cervera.
Molt honorable senyer. Dues vostres letres havem rebudes per les quals e altres del egregi comte de Pallars capita restam plenement certificats de la necessitat daqueixa terra. Agrahim vos los avisos eus comendam del treball e virtuos obrar los quals molt vos encarregam tota via continueu com loablament haveu acustumat. E nous desconforteu vos ne los altres dels infortunits car lo temps se acoste qui ab la ajuda de Deu promet molt prest gloria premi e honor als tots. Per la letra que fem als honorables pahers sereu avisat de coses que seran consolacio a vos e als altres. E sie la Santa Trinitat en vostra proteccio. Data en Barchinona a X doctubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

martes, 7 de septiembre de 2021

En Johan Andreu capita del castell de Hostalrich.

Al honrat senyer En Johan Andreu capita del castell de Hostalrich.

Honrat senyer. Aqui va lo honorable mossen Galceran Çariera artiacha de Gerona per comunicar ab vos de les faenes del castell es plenament informat de nostra intencio e voluntat. Per ço vos pregam e encarregam com mes podem que donant li fe e creença matau en obra lo que de part nostra vos dira totes rahons e dilacions cessants. Faents vos cert restareu content de nosaltres e noy poseu dubte. Data en Barchinona a XXII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Pedro, condestable, Portugal, rey de Aragón, conde de Barcelona, traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes


(El rey de Aragón, en 1463 -4 y antes de empezar la guerra con los idiotas catalanes, es Juan II, hasta su muerte y exequias. Le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:



Patrocina la entrada el Institut Nova Història

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 


En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.



//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 

Al lllustrissimo e virtuos senyor don Pedro Darago.
Illustrissimo e virtuos senyor. Per alguns negocis de gran importancia trematem a vostra senyoria mossen Francesch Ramis ciutada daquesta ciutat de Barchinona exhibidor de aquesta ab dues
gualees armades va plenament informat e instruhit de nosaltres. Placie a la senyoria vostra vulle aquell benignament oyr e adhibir li fe e creença com si nosaltres presencialment ho
dehiem a vostra Illustrissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - Devots servidors de vostra Illustrissima S.
los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consell e consellers de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab
los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera.

Alt (Al; se encuentran varias cartas en la colección con este error. Todas suelen empezar con "Al") molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu rey Darago et cetera comte de Barchinona et cetera.

Molt alt e molt excellent senyor.
La divinal clemencia obrant los seus meravellosos
investigables e incomprehensibles actes ha dada disposicio e justa causa als cathalans a qui la defensio e direccio de la cosa publica es acomanada per esser viduat lo Principat de Cathalunya de rey e senyor de proseguir justicia obrint los ulls e illuminant los enteniments de aquells e movent e incitant los a demanar per senyor vostra reyal persona fahent vertaderament conexer a ella pertanyer la senyoria e causant en lurs animos credulitat ferma que axi com per mija del benaventurat apostol mossen Sant Pere edifica la militant sglesia axi per lo benaventurat vostre adveniment reformara lo universal domini e renaxer e unificar fara los regnicoles e vassalls mortificats. Com axi sie de lonch predicat no solament per los literats e mediocres ans encara per lo vulgar fins als petits infants. Adonchs senyors molt alt los cathalans divinament inspirats e moguts per la innata e incorrupta fidelitat seguints la voluntat divina ab tenor de la present denunciants les dites coses a vostra gran senyoria demanen e clamen a aquella en e per senyor ab integritat de leys e libertats com aquell al qual justicia acompanye devant tots altres per esser la propia carn devallant de la recta linea del excellent rey Namfos lo benigne axi en les croniques intitulat. Suplicants e requerints (requernits) nosaltres deputats e consell representants lo dit Principat e consellers e consell de la ciutat de Barchinona humilment e devota una dos e tres vegades la gran senyoria vostra ab aquests scrits e encara a boca per nostre embaxador mossen Francesch Ramis lo qual apart porte letra de creença sie de merce sua en lo nom de Deu e de nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi vulle dispondre decontinent vostra Reyal persona a recullir se ab les dues gualees armades que per aquesta sola raho trematem e venir al vostre Principat dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria com sie infinidament de amor natural volguda e desijada. Reculles donchs prestament e tota trigua postposada e vingue visitar los seus fidelissimos e instituhir e ordonar la sua reyal casa e defendre lo propi patrimoni e subvenir al dit Principat qui per guerra sta molt vexat axi com es degut e pertinent e rey e senyor timorat complit de tantes virtuts homenia
prudencia e providencia qual es vostra gran excellent
senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige per lonchs temps
ab totes felicitat e victoria desijades manant sempre a nosaltres lo que plasent li sie. Scrita en
Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - De V. Excellencia humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se comanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consellers e consell de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab
los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera. 


1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.


8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee AuthoniAnthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputaciome prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner

//

Referencias de la wikitrolas:

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona 
(mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius.

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de CatalunyaKarles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)


numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Florín, Aragón, Pedro IV, ceremonioso

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime IISu linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

dintell-de-finestra

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius


  1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
  2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
  3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
  4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
  5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
  6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.
  7. Archive org satira, otros libros