Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat e enemichs de veritat ha tramesa novellament als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una sua letra assats verinosa punyent et enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama directament e indirecta de aquest principat ab excogitades et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal Darago se pertany a la dita regina o a son primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones son stades eletes et donat poder a les sis de aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia e per frau hi son stades meses et posades V persones a la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses. Perque los ambaxadors del rey de França et los de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio et engan que en la dita eleccio de persones et altres intermedis ses observat axi fraudulosa e descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat se son partits de juhi recusantlo per fraudulos e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons scriu la dita senyora e sos parents no poden passar sens condigne reparacio: perque requer los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta offença no vullen sostenir per restauracio de molts et infinits mals los quals per aço stan apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita letra: on molt honorables et savis senyors com segons dit es la dita letra e les paraules de aquella per art diabolical contra tota veritat fabricades sien molt desonestes sembradoras de zitzania e divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a ell en persones de nosaltres qui aquell representam e denigrants la fama que tro ara havem hauda en procehir virtuosament e sens declinar de la semita de justicia en la dita successio e perque crehem que la dita regina haura trames semblants letres a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de aquest principat per metre divis en aquell com dit es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim monstrants lo sentiment ques pertany en aquest negoci: deliberam per ço de avisarvosne pregantsvos tant affectuosament com podem e sabem quens vullats certificar si tal letra havets de la dita regina hauda e en quina deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos par que dejats deferir tro queus ne hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie concordable et uniforme a les respostes que sobre aços faran. E placieus de aço per lo present correu respondrensen plenament e tingueus en sa comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.
En los mismos términos fue escrito también a otras varias ciudades.
Sesión del día 11.
Entre varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día las que siguen:
Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.
- Frederich Darago a vostra honor.
Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.
Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya. - Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio daquexa terra et del principat de Cathalunya havem reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments que havets de gran nombre de gent darmes ajustades en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC bacinets: e ara derrerament havem reebuda vostra letra scrita en Perpenya a IIII del present mes ab les copies de les letres e scriptures que de la regina de Napols e dels ambaxadors del rey et altres senyors de França residents en Barchinona novament havets reebudes per les quals letres los dits ardits de la dita gent darmes pus stretament e scalfada se continuen. A la qual vostra letra responem que per ço com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa per la dita regina de Napols als procuradors de aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e viles reyals fossen stades trameses haviem deliberat de scriureus segons scrivem a les altres ciutats et viles del principat que a tals letres verinoses iniques e fabuloses per introduhir et persuasir divisions et mals et subvertir lo sant et just procehiment ques fa a examinar la justicia de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia migançant vosaltres no fessets resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes de les ciutats et viles hon han scrit sien uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que axi com saviament et be havets acordat vullats sobreseure en fer la dita resposta car Deus volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat del negoci requer. E senyors molt honorables considerants com per machinosa art contraria de veritat los inventors de tals letres en tan sancta eleccio de persones et en llur just vertader et maravellos procehiment que fan en examinar qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs dapnats et a Deu et al mon abhominables: certament per vostra consolacio et repos vos certificam que ab la direccio divinal dins breu nos sera publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la deffensio senyors que instats et socors en aquexa terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam e tractam de aquella e fort prest sen seguira obra executiva: perqueus placia entretant star ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps requer et merex e de vostres grans savieses nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en lo general ans cancellets de fet la empara que havets feta en aquell com sia cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat per moltes rahons e special que cascu prenent exempli de vosaltres los volra squinçar et pendre sa part segons vosaltres comentats et no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix confondria tot lo principat et seria empatxament de la dita defensio general. E tingaus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.
Sesión del día 13.
Empezóse por la lectura de las cartas que siguen:
Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.
Núm. 379. Tom. 20. Fol. 1776.
Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Los honorables consols de Perpenya nos han scrit ara derrerament ab lur letra mencionant diverses rahons per les quals stam en recel que gent darmes stranyes no entren en aquelles parts e que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a ells fahedora no tardas massa han request lo governador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les generalitats quis cullen en lo bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir a gent darmes en la deffensio daquella terra com vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com nosaltres hoym quels dits consols havien feta aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a tan gran greuge que nous ho poriem explicar vehents que es stada cosa tan aspre que despuys que som en esta deputacio no la hoym semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E de fet ne havem rescrit et respost de nostra intencio als dits governador et consols ab altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors vejats pus seriosament e mes stesa en qual manera los dits consols nos han scrit et nosaltres a ells respost et scrit al dit governador trametemvos translat de les dites III letres. Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les dites letres vos vullats sentir axi com devets et sobre aquelles per obviar a tants inconvenients provehir degudament et presta. Haviem pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra altres provisions scriuriets daço a mossenyer de Terragona instantlo que ell degues scriure a son frare governador demunt dit que ell se haje en aquests affers axi com deu e es stret a conservacio de la cosa publica del general. Part aço vos avisam senyors quel general es tant empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials et fossen stades adjudjades les penyores que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses de queus havem scrit toquants quel dit general sie guardat que no stigua axi flach de monedes vullats prestament provehir car be vehets que molt es necessari. E sie molt reverends egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.
Als molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: Huy dada de la present he rebuda vostra letra scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop passat continent en sustancia que vosaltres havents singular affeccio que la justicia que pretench haver en la successio de la reyal corona Darago et dels altres competitors sia ben reconeguda et clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus havia demanat ne hagues los dos com laltre ço es micer Bonanat Pere fos stat prevengut et demanat per les nou persones eletes a prestar consell a aquelles e queus paria que havent sis advocats dos Darago dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la dita vostra letra largament expressades. A la qual molt reverents pares egregis nobles et honorables et cars amichs vos responch regraciantvos la bona sana et justa intencio que havets a la justicia et volets que aquella sia per ma part ben vista et examinada: mas com se mostrara clarament per part mia que no hage sino aquexos dos advocats car daquest regne non puisch aver nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi segons ja per altra letra vos he scrit e Darago jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni haja algu: donch plascia a vosaltres zelados de la bona et vera justicia que de Barchinona men sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia cert que per cascun dels altres competitors ni ha no solament sis mas X o XV de gran temps a ença prevists en les allegacions et drets que cascun preten haver e los meus per molts que fossen venen tots novellament en la causa et attesa la brevitat del temps no poden axi veure e encercar llargament mos drets et ma justicia com haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi haguessen treballat. Perqueus prech axi affectuosament com puch ni se que en defalliment dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech quen haja algu daquest regne ni del de Arago me vullats ministrar e donar ensemps ab micer Pere Basset et micer Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e aço sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres es vist fahedor que no ni haja quen sia complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.
Leídas las antecedentes cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas providencias que debían adoptarse sobre la administración del Principado.
Sesión del día 14.
Se acordó escribir varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.
Sesión del día 16.
Tratóse de las cantidades que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás gente de guerra que tenía allí el Principado.
Sesión del día 17.
Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don Fadrique.
Sesión del día 18.
Fue invertida toda en la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir luego la deseada concordia.
Sesión del día 19.
Se acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación del reino.
Sesión del día 20.
Fueron leídas dos cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento algunas noticias que tenían de Cerdeña.
Sesión del día 21.
El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.
Sesión del día 25.
Sobre los mismos negocios de Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda de abogados que reiteraba don Fadrique.
Sesión del día 26.
Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las vacantes que habían resultado en algunas comisiones.
Sesión del día 27.
Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.
Sesión del día 28.
Fue leída una carta de los abogados valencianos que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.
Sesión del día 30.
Abrióse con la lectura de la siguiente carta:
Se leyeron además algunas otras cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán francés Boucicaut.
Sesión del día 31.
Fueron leídas algunas cartas de poco interés.
Sesión del día 1° de junio.
Quedó acordado escribir varias cartas, que no se hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.
Sesión del día 4.
Tratóse de los asuntos del conde Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.
Sesión del día 6.
Fue leída en ella la carta del tenor siguiente:
Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.
Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.
Luego de abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:
Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.
Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.
Sesión del día 13.
Dióse cuenta de algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin esplicarse su objeto ni contenido.
Sesión del día 13.
Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá luego las seis personas que habían sido llamadas.
Sesión del día 14.
Empezóse por la lectura de la carta que sigue:
Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785.
Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen et van avant continuament a no perdre jornada et pens que lo temps no passara sens fruyt et no presumesch que altra prorogacio si faça entre ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati et apres dinar per semblant: ab tot axo jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen et per lur humilitat prenenho ab paciencia. Mes avant los prech que pus han oits tots los advocats et haudes allegades que volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si los advocats de don Frederich per Valencia et per aquex principat trametedors eren aci los quals sich speren tot jorn com los de Arago ja hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e complesch et treball en tot ço qui es per ells ordenat et manat sens cançar apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies noblesas et saviesas a les quals me recoman. Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere missatger vostre.
Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.
Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.
Sesión del día 14.
Empezóse con la lectura de la carta que sigue:
Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.
Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del laut armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitols que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son consell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina sperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta ciutat yo hi muntare et men ire en sa companyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per los navarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son segell en neguna manera no ha volguts aquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en lo castell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu loaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertat: e sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et per los dits companyons meus fo requesta que li plagues no isques de la galea ne prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que convenia que dels quinçe milia florins que devia reebre ans de sa anada que fossen vint milia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits de les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aquesta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Just scriva nostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quels dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia florins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot aço havia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara nou volgues fer ne metre en obra per ço car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficantho al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non havem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e par be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per son procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses dues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte que es necessari quel mestre justicier sia poderos et favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada de aquest regne: hoc encara los barons cathalans qui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych ha altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.
Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido a las universidades doña Violante.
Sesión del día 18.
Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los valencianos.
Se leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que había entre los valencianos; y por último se trató del pago de algunas cantidades.