Mostrando las entradas para la consulta Soria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Soria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de junio de 2019

EL EXILIO SORIANO DE DOÑA URRACA

100. EL EXILIO SORIANO DE DOÑA URRACA (SIGLO XII. SORIA)
 
EL EXILIO SORIANO DE DOÑA URRACA, SIGLO XII. SORIA, torreón
 
 
El matrimonio de Alfonso I el Batallador y Urraca de Castilla había hecho crisis una vez más, y el rey aragonés, que ya confinara anteriormente a su mujer en El doña UrracaCastellar, lo hizo ahora en la recién reconquistada plaza de Soria, cabeza de la nueva «extremadura», en un palacio del que todavía
queda hoy el torreón conocido como de «doña Urraca».

Palacio de los Beteta o Sorovega  

 
Si el monarca pudo dar origen a ciertos rumores acerca de sus inclinaciones sexuales, la reina adquirió fama por sus constantes devaneos amorosos, uno de los cuales debió desarrollarse, según la leyenda, en su destierro soriano. El caso es que, en una de las estancias del palacio, vemos a doña Urraca tendida en un escaño de nogal, a cuyos pies reposa Pedro, un doncel, un trovador, un apuesto muchacho del que se ha prendado la dama.

Entre trova y trova, la reina compromete con la actitud y con sus palabras al joven que manifiesta sentir solamente admiración por la reina, quien no entiende la falta de deseo del joven por ella, lo cual le solivianta.
 
La escena íntima entre la reina y el trovador había llegado a un punto crucial cuando, de repente, sonó
hiriente el sonido de un cuerno que anunciaba la llegada de gente armada al palacio. Transcurren unos instantes y hace acto de presencia en la estancia don Ato Garcés, señor de Barbastro y alférez mayor del reino, y, a la sazón, padre del doncel Pedro.
 
Ato Garcés había sido enviado por Alfonso I el Batallador a tierras de Tarazona, Ágreda, Soria y
Almazán para reclutar caballeros y peones con los que enfrentarse con garantías de éxito a los moros de Fraga, Morella y Tortosa y, con su llegada a Soria, pretendía que su hijo Pedro fuera armado
caballero para ir a cumplir con su señor, como hacían los jóvenes de su edad.
 
Doña Urraca, todavía disgustada y acalorada por la escena que acababa de vivir con el joven Pedro, sin
decir palabra se lo entregó a Ato, despidiéndose desdeñosamente con un gesto. Una vez sola, la reina cayó sobre la alfombra presa de un ataque de histerismo seguido de llanto, mientras el ruido de los caballos que se alejaban iban perdiendo intensidad.
 
[Zamora Lucas, Florentino, Leyendas de Soria, págs. 197-202.]
 
 
 
 

martes, 23 de junio de 2020

LA VIRGEN VIAJERA, ZARAGOZA, Soria

Vivía en Zaragoza, dentro de su muro de tierra, una pobre mujer, muy devota de la Virgen. Su deseo principal consistía en poseer en su casa una imagen a la que rezar, por lo que pidió a un escultor que le labrase una de alabastro. Casi todos los días acudía al taller del artista para ver cómo avanzaba en su obra hasta que logró verla casi finalizada. Era una talla hermosa, muy hermosa, tal y como ella la había soñado.

LA VIRGEN VIAJERA, ZARAGOZA, Soria


Sin embargo, un día visitaron el taller del escultor varios hombres venidos de Soria para hacerle un encargo. Vieron las obras que el artista tenía en el estudio, pero les gustó más que ninguna otra la talla que estaba labrando para la mujer zaragozana y decidieron comprársela por mucho más dinero del que la pobre señora iba a pagar y, pensando el artífice que le podría hacer otra semejante, decidió vendérsela. La imagen fue a parar, pues, a tierras de Soria.
Cuando la piadosa señora se enteró de lo ocurrido, prorrumpió en lágrimas tan sentidas y llenas de encendido fervor que ocasionó que la imagen se viniese de Soria como por arte de encanto y se apareciese a su sierva sobre un olivo cercano a su casa, rodeada de grandes luces.

Admirados los sorianos de que les faltase la imagen, viajaron de nuevo a Zaragoza, pues por medio de unos mercaderes habían oído hablar de la misteriosa aparición. Comprobaron que la imagen del olivo era la que ellos habían adquirido y solicitaron del obispo su devolución, como así se hizo, de modo que la Virgen volvió a Soria.

Las milagrosas idas y venidas se repitieron en varias ocasiones, de manera que la pobre mujer decidió buscar testigos de ello, acabando por convencer al obispo de lo que realmente estaba sucediendo. Inmediatamente, la piedad de los ciudadanos hizo que se levantara una ermita para albergar con dignidad a la que dieron en llamar virgen del Olivar, por el olivo en el que repetidamente se aparecía, aunque muy pronto se le cambiaría este nombre por el de Nuestra Señora del Milagro, en recuerdo del que en dicho templo hiciera el propio santo Domingo en 1219, momento en el que la ermita se convirtió en convento de los Predicadores.

[Faci, Roque A., Aragón..., I, págs. 28-29.]

sábado, 29 de junio de 2019

EL RETO DE LA VARONA A ALFONSO I EL BATALLADOR

101. EL RETO DE LA VARONA A ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. SORIA)
 
EL RETO DE LA VARONA A ALFONSO I EL BATALLADOR  (SIGLO XII. SORIA)
 
 
Alfonso I el Batallador, el rey que saliera victorioso de tantas batallas campales frente a los moros ensanchando el reino de Aragón hasta casi llegar al mar Mediterráneo, se jactaba un día ante el rey Alfonso VI de Castilla de que ningún caballero castellano sería capaz de vencerle, incluido el famoso Cid Campeador.
 
El monarca castellano reconocía el valor, la fortaleza y la técnica del Batallador en la lucha personal, pero también estaba seguro del coraje de los suyos, de modo que ideó la manera de hacer cambiar de criterio al rey aragonés humillándole con una derrota, humillante a poder ser.
 
Para ello hizo llamar a María Pérez, una mujer de tierras de Soria y de valor temerario, que había salido
victoriosa en muchas lides personales frente a los hombres más aguerridos, invitándola a pelear contra Alfonso I de Aragón.
 
Cuando la soriana aceptó, habló el rey castellano con el Cid y le explicó la trama que había urdido.
Éste retaría al Batallador, pero quien realmente vestiría su armadura sería María Pérez, de manera que si vencía en la pelea la derrota sería más vergonzante.
 
La pelea fue dura, como teóricamente correspondía a dos buenos gladiadores, de modo que fue la fortuna quien decidió, y decidió que el vencedor fuera el teórico Cid, que acabó desarmando al rey aragonés.
 
Si el orgullo de Alfonso I el Batallador se sintió profundamente herido por ser vencido por un caballero castellano, hay que imaginar qué pasó por su mente cuando se descubrió que, en realidad, había sido vencido por una mujer, pues cuando aún estaba tendido en el suelo vio llegar al Cid.
 
Alfonso VI de Castilla no sólo regaló un anillo a la dama vencedora, sino que además le otorgó el título
de Varona, de donde parece derivar el nombre de Barahona, lugar donde al parecer tuvo lugar el singular combate.
 
[Zamora Lucas, Florentino, Leyendas de Soria, págs. 205-207.]
 
 
http://www.sorianitelaimaginas.com/localidades/barahona
 
 
https://www.futuropasado.com/?p=6110
 
 
 
 

 

lunes, 22 de junio de 2020

244. EL AGUA DE TARAZONA

244. EL AGUA DE TARAZONA (SIGLO XI. TARAZONA)

244. EL AGUA DE TARAZONA (SIGLO XI. TARAZONA)


Un joven vaquero cristiano llevaba todos los días sus vacas a beber a la pequeña laguna de Añavieja, situada en la actual provincia de Soria, lugar en el que solía coincidir con una joven pastora de ovejas. Entre ambos surgió, cosa natural, el amor. Y no es nada extraño, por lo tanto, que Sebastián, el muchacho, quisiera obsequiar a la joven, regalándole un vaso tallado en hueso, una colodra, que él mismo había trabajado con mimo valiéndose de una navaja y del asta de una de sus vacas.

Un mal día, el zagal, no se sabe cómo, perdió su vacada y, apremiado por el miedo al amo y por la necesidad de ponerse a salvo, huyó hacia la ciudad de Tarazona, encontrando trabajo en la casa de un rico labrador mozárabe. Había cambiado el cayado por la azada con la que cultivaba las tierras de su nuevo señor.

Fue así como una mañana, cuando regaba las huertas de su amo con agua del Selcos, notó que algo, envuelto en una masa cenagosa, dificultaba el paso del agua. Cogió la azada para remover el barro y liberar al agua retenida y su sorpresa fue enorme cuando, en el fango que motivaba la obstrucción, apareció la colodra que había regalado a Justina, su amada. Aquel hecho venía a demostrar que el agua que manaba en el nacedero de San Juan venía directamente desde Añavieja, por debajo del imponente Moncayo.

Conocieron lo ocurrido las autoridades moras de Tarazona y, temiendo que si se enteraban de ello los castellanos pudieran cortar el agua a la ciudad, apresaron al muchacho y lo encerraron en la mazmorra. Podía ser tan grave aquello que decidieron enmudecer al zagal, de modo que el walí ordenó que fuera ahorcado.

Los mozárabes de Tarazona, enterados de lo ocurrido, promovieron grandes disturbios: la ciudad vivió días de una agitación que no dejó de crecer. Sólo volvieron las aguas a su cauce cuando Justina —tras solicitar audiencia al walí y tomando precauciones para que no le sucediera lo que a Sebastián— le amenazó con divulgar el origen de las aguas, pues ella conocía la verdad.
La valentía de la muchacha surtió efecto y el walí tomó medidas para congraciarse con los mozárabes, de modo que la paz volvió a la ciudad.

[Soria García, Miguel A., Tarazona y su comarca, mi tierra, págs. 221-222.]



estatua, Paco Martínez Soria, Tarazona



sábado, 29 de junio de 2019

ALFONSO I VENGA SU HONOR EN CANDESPINA

102. ALFONSO I VENGA SU HONOR EN CANDESPINA (SIGLO XII. SORIA)
 
ALFONSO I VENGA SU HONOR EN CANDESPINA  (SIGLO XII. SORIA)
 
 
El matrimonio entre el rey Alfonso I el Batallador y Urraca de Castilla era un auténtico fracaso, habiéndose llegado, incluso, a la reclusión de la reina en la fortaleza de El Castellar, junto al Ebro, como es sabido.

Mas temeroso de que escapara dadas las escasas medidas de seguridad que ofrecía este castillo, el monarca aragonés decidió confinar a doña Urraca en Soria, plaza recién reconquistada por el aragonés, confiando a varios nobles de esta ciudad la custodia y cautiverio de su esposa.
 
Aunque la reina, en apariencia, pareció resignarse a su triste suerte, lo cierto es que en secreto mandó sendas misivas solicitando ayuda tanto a don Pedro González de Lara como al conde don Gómez de Candespina, ambos prohombres castellanos enamorados de ella, que no dudaron en acudir en su socorro y, aunque enemigos, aunaron sus esfuerzos con la esperanza de merecer cada uno los favores de doña Urraca. De modo es que convinieron entrar juntos en la fortaleza y confiar la decisión última a la dama.
 
Una noche sin luna de octubre, sin que los centinelas lo advirtieran, dos sombras escalaban sigilosamente el muro del palacio hasta alcanzar la estancia donde esperaba preparada la reina. Pasados unos instantes, y tras cerciorarse de que no habían sido descubiertos por la guardia, los dos caballeros y doña Urraca burlaban juntos toda vigilancia para salir galopando en dirección a Sepúlveda.

Cuando clareaba el día, encabezaba la comitiva don Pedro González de Lara, quien, por deseo de ésta, llevaba a la grupa de su cabalgadura a la hermosa soberana de Castilla, mientras al final del cortejo, malhumorado y pensativo, cabalgaba derrotado de amor el conde don Gómez.


Enterado Alfonso I de la evasión de su esposa, organizó hueste en los primeros días de noviembre, alcanzando a los fugitivos en el campo de Espina, en tierras aledañas de Sepúlveda. Don Pedro González de Lara, advertido a tiempo de la presencia del Batallador, con fortuna logró huir camino de León y ponerse a salvo con la reina castellana, pero el conde don Gómez de Candespina se vio obligado a presentar batalla.

Junto a sus hombres, luchó de manera valerosa y denodada hasta que fue herido de muerte por una lanza que le atravesó el pecho y le partió el corazón, para entonces malherido también de amor.
 
[Zamora Lucas, Florentino, Leyendas de Soria, págs. 202-205.]
 
Panteón de Reyes de San Isidoro de León, donde fue sepultada la reina Urraca I de León.
Panteón de Reyes de San Isidoro de León, donde fue sepultada la reina Urraca I de León.
 
 
https://www.youtube.com/watch?v=WUsHGCtPZEs

 

miércoles, 8 de mayo de 2019

LA VIRGEN DEL CASTILLO, DEFENSORA DE BIJUESCA

2.53. LA VIRGEN DEL CASTILLO, DEFENSORA DE BIJUESCA (SIGLO XII. BIJUESCA)
 
El rey aragonés Alfonso I el Batallador, que poco antes acababa de tomar por la fuerza de las armas la importante ciudad de Zaragoza —tras recorrer victorioso con su hueste toda la comarca, junto con otras poblaciones como las de Torrijo, Berdejo, Torrelapaja, Malanquilla o Carabantes—, se propuso conquistar y así lo hizo la plaza fuerte de Bijuesca, defendida por un casi inexpugnable castillo moro.
 
LA VIRGEN DEL CASTILLO, DEFENSORA DE BIJUESCA
 
 
Apenas tuvo tiempo de saborear el éxito alcanzado, pues el Batallador, conocedor de la debilidad musulmana del momento, trató de explotarla de modo que abandonó la zona no sin antes encomendar la defensa de las tierras recién reconquistadas a reducidas guarniciones que se hicieron fuertes en los alcázares y castillos que acababa de tomar al enemigo.
 
Sin embargo, en el caso concreto de Bijuesca, viendo el escaso contingente del retén, los musulmanes sometidos intentaron volver a tomar la plaza que a punto estuvo de perderse. Fue tal el empuje de los moros sublevados que la desmoralización y el desánimo cundieron pronto entre los defensores cristianos, que a punto estuvieron de verse obligados a entregar la fortaleza.
 
Cuando la suerte parecía estar echada sin remedio, uno de los centinelas que estaban de vela descubrió —erguida sobre la muralla exterior del castillo y envuelta en un intenso halo de luz— una imagen de la Virgen. Aquella portentosa aparición infundió a los soldados sitiados los ánimos suficientes como para rechazar de manera contundente al enemigo, que no alcanzaba a entender la causa de aquella reacción tan inesperada y aguerrida.
 
Los moros, que cada vez estaban más aislados merced a las victorias de Alfonso I por toda la extremadura soriana, no comprendían cómo una pretendida aparición —plasmada en una simple y pequeña talla de madera que los defensores denominaron «virgen del castillo»— había logrado infundirles tanta fuerza y arrojo. Pero lo cierto es que Bijuesca pasó de manera definitiva a ser aragonesa hasta hoy pues los habitantes moros fueron definitivamente sometidos.

[Proporcionada por Concepción García. Faci, Roque A., Aragón..., II, pág. 457.]


https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Bijuesca

El castillo de Bijuesca es una edificación militar, construida en el siglo XIV, ubicada en el municipio de Bijuesca, en la provincia de Zaragoza (España), dentro de la comarca de la comunidad de Calatayud, a 50 km de Calatayud, 56 de Soria y 139 de Zaragoza.

En 1357 Pedro IV de Aragón mandó fortificar el castillo y la iglesia del municipio de Bijuesca, los cuales se encontraban estratégicamente situados en la confluencia entre el Reino de Aragón y la castellana provincia de Soria. Dentro de la conocida como Guerra de los Dos Pedros, dada su proximidad con el Reino de Castilla, éste fue uno de los primeros Castillos conquistados por D. Pedro I el Cruel, en 1358, quien dejó el castillo en manos del capitán Gómez de Carrillo, señor del Torreón de las Henestrosas, quien fue asesinado por el mismo D. Pedro, por supuesta traición. Tras ser recuperado por el reino de Aragón, el castillo se volvió a perder bajo el mando de Pedro IV en 1362. Éste, lo mandó derribar, pero no se cumplió la orden del todo ya que sólo se derribó una parte. Estuvo activo durante el siglo XIV. Este castillo siempre perteneció al municipio, excepto durante su conquista por D. Pedro IV.

El castillo, uno de los mayores atractivos de Bijuesca, conserva una torre defensiva, aún en pie. La mayor parte de los muros han sido derrumbados por el paso del tiempo, principalmente debido a la erosión y la llegada directa de los rayos solares.

Aunque hay esfuerzos para recuperarlo, el castillo de Bijuesca está en deterioro progresivo.
Incluido en la Lista roja de patrimonio en peligro (España) de la asociación Hispania Nostra.

 
  1.  http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=Z-CAS-525
  2.  http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/castillo-de-bijuesca
  3. http://www.sipca.es/censo/1-INM-ZAR-020-050-003/.html
  4. https://casaruralmanubles.com/entorno/tradiciones
  5. http://castillosdelolvido.com/ermita-fortificada-de-la-virgen-del-castillo-bijuesca/
  6. https://www.foro-ciudad.com/zaragoza/bijuesca/fotos/41190-virgen-del-castillo.html
  7. http://torrealbarrana.com/doce-leguas-y-quince-rios/bijuesca/
  8. https://www.europapress.es/aragon/noticia-bijuesca-solicita-restauracion-retablo-virgen-castillo-20160822175441.html
  9. http://www.elperiodicodearagon.com/temas/bijuesca_185.html
  10. https://www.calatayud.org/noticias/SEPTIEMBRE-17/210917_16.htm
  11. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza/2016/08/22/bijuesca-pide-restauracion-del-retablo-ermita-virgen-del-castillo-1022538-2261126.html
  12. http://www.aldeaglobal.net/alu510/castella/Arago/Castell%20Bijuesca.htm
  13. https://joseaiguarbe.webcindario.com/lugares/03c1989be61103103/index.html
  14. https://www.turismodezaragoza.es/provincia/patrimonio/medieval/castillo-bijuesca.html
  15. http://aguamanubles.blogspot.com/2011/01/el-castillo-de-bijuesca.html

domingo, 15 de marzo de 2020

I. Perg. de Berenguer III. Núm. 217. 12 dic. 1119. Alfonso I, Adefonsus imperator, Belgit

I.
Perg. de Berenguer III. Núm. 217. 12 dic. 1119.

I. Perg. de Berenguer III. Núm. 217. 12 dic. 1119. Alfonso I, Adefonsus imperator

Sub Christi nomine et ejus divina clementia scilicet Patris et Filii et Spiritus sancti ego quidem Adefonsus Dei gratia imperator facio hanc cartam firmationis et liberationis ad totos homines qui sunt in Belgit et in tota illa honore de Galin Sangiç populati et in antea ibi populaverint. Mando et afirmo ad totos homines de tota mea terra homicieros latrones et malefactores postquam ad Belgit vel in illa honore alia de Galinsangiç venerint populare et ibi populaverint ut non habeant reguardo de nullo homine per nulla malefacta sed sedeant ibi ingenui et liberi sine ullo cisso malo: et mando ut illos populatores habeant tales foros intus eorum causas sicut habent illos de super Çaragoça: et mando postquam ad Belgit vel ad predicta honore de Galinsangiç venerint populare nullo populatore et ibi populaverint per nulla fediatoria nec per debito neque per nulla causa non faciant ad nullo homine directo nisi in Belgit vel in predicta honore de Galinsangiç: et qui pignoraverit ad istos predictos populatores per aliquam causam pectet ipse qui eum pignoraverit mille solidos deinde reddat ad suo domino ipsa pignora solita. Et mando ut pectent omicidio quingentos solidos. Et dono et concedo tibi Galinçangiç et ad posteritas tua ut habeatis
tuos almotalefes et tuas exeas de moros et de christianos et per qualecumque via ierint sedeant salvos de totos homines de mea terra et si nullus homo fecerit ad illos male recuperent illos dominos suo aver et pectent mihi mille solidos et tu Galinçangiç demanda illos per me. Et hoc totum quod mando facio propter amorem Dei et redemptionem anime mee et parentum meorum: et ubi adorabant Mahomath in unitate adorent Deum patrem omnipotentem cum Filio et Spiritu sancto in humilitate et veritate. Et totum hoc placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate concedo atque affirmo istos prescriptos foros ad ista prescripta populatione. Adhuc autem mando ut in tota mea terra non donent lezta neque pontatico neque per terram neque per aquam. Et inter illos et Soria per illorum plectos veniant ad medianeto.
Et mando atque affirmo ut sedeant ingenuos et liberos et franchos ipsi et filii eorum et domos eorum atque hereditates eorum ut faciant inde tota eorum voluntate salva mea fidelitate et de omni mea posteritate et de tibi Galinçangiç similiter et de posteritas tua que possedis illa honore per me per secula cuncta. Amen. Et si nullus homo vel de posteritas mea voluerit hoc donativo suprascripto disrumpere sedeat maledictus de domino Jesuchristo et de sua matre beate Marie et de duodecim apostoli et de omnibus sanctis suis et habeat partem cum Sodoma et Gomorra et cum Datan et Abiron et cum Juda traditore.
Fuit facta carta ista in era millessima centesima quinquagesima septima in Petruça circa Soccovia in mense dezembris per diem sancte Lucie virginis regnante me Dei gratia in Aragon et in Pampillona atque in Superarbe sive in Ripacurcia atque in Castella bielga sive in tota Estrematura usque ad Toleto et Dei gratia in Çaragoça et in Tutela usque ad Morella et in mea populatione quod dicitur Soria episcopus Stephanus in Oska et in Jaka episcopus Willelmus in Pampilona episcopus Sançius in Nagara episcopus Petrus in Çaragoça episcopus Michael electus in episcopatu de Tarassona senior Caxal in Nagara senior Enneco Galinç in Sos senior Açenar Açenariç in Tutela senior Enneco Ximenones in Sokovia senior Lope Garcez insuper Çaragoça et in Alagon senior Galindo Sangiç de Alkala in Belxit senior Açenar Dat in Morella. - Et ego Rodericus regis scriptor hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + feci.

(Nota: No sé por qué estaba o está este texto de un Rey de Aragón como Alfonso I el Batallador en los pergaminos del Conde de Barcelona Ramón Berenguer III.)

miércoles, 23 de diciembre de 2020

22 DE MARZO.

22 DE MARZO. 

Ocupó la sesión de este día el mismo asunto que la anterioso, sin haberse tomado acuerdo alguno. En la misma se recibieron varias cartas, y se dio contestación a otras que anteriormente se habían recibido, cuyos documentos siguen a continuación. 

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de creença per vostres embaixadors havem reebu-buda e en virtut de aquella hoyts a ple los dits embaixadors en tot lo que per part vostra nos han volgut dir explicar e supplicar axi sobre la nostra aturada en aquesta vila com encara en supplicar nos ho volguessem tollerar ab bona pasciencia. Als quals havem respost que per amor e complasencia vostra som contenta sobreseure en nostra partida pero havemlos confortat e significat que considerat que la dilacio de entrar en la pratica de aquests afers no pot esser de aquells benifici algu vos vullen scriure e sollicitar que lo pus prest que sia possible se entenga a entrar en la dita pratica trametentnos aquels espedients als quals encara reposadament no eren pervenguts segons per vostres letres nos haveu scrit en los quals ab gran diligencia e sollicitut entenieu. E en cas siam certa que los dits vostres embaixadors per llurs virtuts servey nostre e fer a vosaltres cosa grata e accepta ho faran diligentment e ab molta prudencia. Encara vos pregam e encarregam quant plus stretament e afectada podem ab tota cura e vigilancia hi vullau entendre havent sempre sguard los dits afers de quanta importancia son e per semblant al esser stada tant de temps en aquesta vila sens haver entrat en la dita pratica e no resmenys a la molta absencia que havem feta e fem de la presencia e comunicacio de la Majestat del Senyor Rey. E jatsia aço nos sia lo pus molest empero nos dona gran sperança la virtut vostra e innata devocio e fidelitat que a la sua Serenitat e nostra (vostra passats e de?) vosaltres haureu sempre acostumat de portar que en aquests afers no solament prest entrareu en lo meneig mas quen vendreu a tota bona saludable e desigada conclusio. Dada en Villafrancha de Penades a XXII dies de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Pere Gregori Gonter (Günter, Günther?) ciutada de aqueixa ciutat portador de la present acordat en lo exercit del Principat de Cathalunya dies ha se clama per indisposicio de sa persona e per aquella suplica li sia atorgada licencia de tornar en casa sua e alli constahir e governador sa indisposisio per quant no es en punt de seguir ne servir lo dit exercit fahent oferta en loch seu donar hun home que servescha e seguesca lo dit exercit en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat. E deduhint les coses sepplicades en efecte ha donat hun home appellat Steve Garau qui ha promes seguir e servir en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acostumada. Per queus pregam e avisam lo dit Pere Gregori sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell prestat puixa liberament en sa casa tornar. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica. 

Senyores. Por hun ombre proprio que partio tres dias ha vos avise de todas las cosas que fins en aquella hora se sabian e agora por el present vos aviso que el Senyor Rey desempatxa a mossen Pero Vacha embaxador para al Senyor Rey de Castella. Dice que va con grandes partidas solo los pueda concordar. Creo stareys marevellados como eo no vos he enviado el coreu el qual yo detengo pora que si tal casso de necessidat venia que yo vos pudiesa avisar con grande dificultat yo vos avisso de cosas ciertas porque aqueste onbre syempre es incierto lo que a de façer. E por quanto el portador es persona asaç fiable del qual sereyes informados muy largament de todo lo necessario. No curo mas dezir. De Çaragoça a XVIII de maig. 

Als molt reverents egregi nobles magnifichs senyors los diputats e consell congregats en la ciutat de Barchinona
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Esta nit entre X e XI hores vos scrivim largament de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Apres vuy de mati hora que voliem anar hoir missa de part de la Senyora Reyna son venguts a nosaltres los senyors mestre de Muntesa don Lop e lo comte Doliva significantnos com la dita Senyora per la gran voluntat e desig que te de entrar en pratica de aquestes fahenes per los respectes per nos a vostres reverencies ja scrits hauria en voluntat trametra aqui les dits mestre de Muntesa e don Lop per solicitar e fer instancia aqui a fi que prestament la dita Senyora puixa praticar dels dits negocis e de aquells fer cert lo Senyor Rey e volien sentir de nosaltres nostre parer sobra la dita anada als quals es stat per nosaltres respost que la nit passada scrivim e havem avisades vostres senyories de les coses qui eren subseguides e de la resposta de la Senyora Reyna e que no haviem comissio de comunicar ne dar resposta a ells de las coses que per ells nos eren significades e axi ab paraules generals nos ne som desixits (para Pompeyo Fabra y su catalán inventado sería: ens en som dessurtits). Per tant havem delliberat fer lo present correu per quant nos ha plagut esser molt pertinent e molt necessari que prestament en aquesta part los sia respost considerades moltes rahons que en aqueix consistori en lo passat havem hoydes. E placieus encontinent avisarnos queus sera plasent los sia respost. Speram encara si vos parra donarne sentiment a la Senyora Reyna que li placia en la present deliberacio sobreseura tro a tant que de vosaltres hajam resposla. Per lo present no occorra altres coses que a vostres reverencies necessaries sien scriura menantnos lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXl a nou hores de mati ans de mig dia. 
Volent cloura la present nos son tornats los damunt anomenats mestre de Muntesa don Lop e comte Doliva dihentnos per part de la dita Senyora com la dita Senyora havia deliberat sobreseura llur ajuda pregant a nosaltres volguessem scriura a vostres reverencies vos plagues encontinent dar orde e entrar en praticha de les feynes e que de aço ab la present ella scrivia a vostres reverencies e axi placia a vosaltres mossenyors per benavenir dels afers voler ho metra en obra e per res no tardar. 
Stant en cloura la present la Senyora Reyna ha trames aci lo mestre de Montesa trematentnos a dir com sa Senyoria pren a gran molestia que a Fraga li son registrades totes les letres que tramet al Senyor Rey per queus placia provehirhi. A vostra ordinacio e manaments apparellats Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell congregats e residents en la ciutat de Barchinona
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. 
Vuy disapte a XXI del present som plegats en la present vila circa mig jorn e dreta via deschavalcam a la posada de la Senyora Reyna ab lo senyor mestre de Muntesa visrey de Sicilia comte Doliva e molts altres quins eran exits a rebra e essents deschavalcats havem feta reverencia a la dita Senyora besantli la ma de part de tots vosaltres splicantli les recomendacions per vostres instruccions ordenades dantli la letra de vostres reverencies la qual lesta nos dix esser creença e que anassem a reposar que apres la Senyoria sua nos fara cridar com ora fos. E per quant ab les instruccions rebem una letra del Senyor Primogenit ley donam aquella hora laltra letra qui era en les instruccions de mossen Pere Torroella no havem volguda donar fins haurem parlat ab la dita Senyora e tornats a nostra posada circa les sinch hores la dita Senyora trames per nosaltres e encontinent som ab sa Senyoria la qual trobam en una cambra de sa posada acompanyada de moltes gents a la qual supplicam fos merce sua volernos hoyr a soles e axi fou ordenat per sa Altesa restant sola ab nosaltres e ab larchebisbe de Çaragoça e per miga de mi abat de Sant Johan fou explicada la creença e que per vosaltres es stat ordenat significant a sa Senyoria tot lo contengut en lo primer capitol ço es lo que lo Senyor havia scrit a la prioresa del Guayre e les provisions ordonades per sa Majestat en les viles de Balaguer Agremunt e Algerri no obmetent cosa alguna. Apres li fou explicat com vosaltres mossenyors totes altres coses apart posades ab summa diligencia entenieu en compondra les fahenes e que en breu temps li serien reportades e venint 
a la stada de la present vila li fou explicat ab aquell tall de paraules e ab aquell millor gest que es stat possible e apparagut esser expedient. Supplicantli fos de sa merçe nos volgues moura de la present vila deduhintli que sens dubte negu aquestes fahenes pus facilment stant sa Senyoria en la present vila se porien compendre e pendra loable expedicio e la fi que tots desigam e que axi per part de tots vosaltres mossenyors humilment e com mes devota se podra explicar lan supplicaveu e axi era per vosaltres mossenyors a sa Excellencia e Celsitud consellat al qual capitol e rahons la sua Majestat respos prenent admiracio del perer en que tots donaven per ella star en la present vila com a la sua Majestat paragues que anantsen a Sant Boy e entrant en la ciutat aquestes fahenes e negocis pus facilment se porien tractar e praticar e portar al fi per tots desyat (no desitjat) majorment com per lo Senyor Rey li fos axi manat e que sa Senyoria no era en la present vila sino per lo servey e honor del Senyor Rey repos e benefici del Principat e de tots nosaltres e per aquest respecte fins avuy ab molt recta e bona intencio haura treballat e era prest a trebellar e que per aquests respectes arbitrava sa Excellencia esser ben meraxadora pogues ana a Sant Boy e encara entrar en aqueixa ciutat e moltes altres rahons dix sa Senyoria demostrant bona voluntat en los negocis segons per avant a nosaltres reverencies sera referit fouli replicat aconsellant sa Senyoria per moltes vies e rahons persuadint a la sua Majestat que la aturada de sa Senyoria en la present vila era la salut e prospera expedicio de aquestes fahenes e que la anada de Sant Boy o entrar en Barchinona indubitadament seria total perdicio de la present materia e certament dins breu temps li seran reportades tals coses axi compostes e ordonades que si plaura nostre Senyor Deu la sua Majestat sera ben contenta e que la sua Senyoria axi com crehiem havia be pensat e cogitat la present materia de quanta importancia e pondorositat es e compren molts caps e aquantes e aquella persona a sguard e que no es de condicio que prestament se puixa portar conclusio majorment com a esser deliberada per tautes (tantes) persones e tant consell com es aqueix e que pus sa Senyoria hi havia bona intencio la fi seria molt excludable e apres molts altres replicats e triplicats axi per la sua Senyoria com per nosaltres per spay de tres hores ab tot la sua Senyoria donas en altra deliberacio ana de havernos hoyts la Majestat sua per complasensia vostra es stada contenta romandra en la present vila e star al consell vostra e axi per part vostra lin havem besada la ma es veritat sa Senyoria ha strem desig de entrar en la pratica de aquestes fahenes axi per honor del Senyor Rey com per la sua car fins aci no pot dar raho de la stada ha feta en la present vila hon a stat per Xll o Xlll jorns afermant que la tarda e tanta crida es destraccio de aquestes fahenes per molts respectes e que si totes les coses no son encara ordonades persones deuria star de entrar en la pratica de aquesta materia com totes nos pugan fer ensemps e per tant si de compostes ni havia aquelles li porien esser manifestades e presentades e per so a menat e pregat a nosaltres que encontinent scrivissem a vostres reverencies eus pregassem de part de la sua Celsitut que ab summa cura e diligencia vos placia entendra en les coses que son de fer aqui per vosaltres a fi que sa Senyoria puga scriura a la Majestat del Senyor Rey que es entrada en la pratica de aquestes fahenes e axi pora donar alguna raho de la stada de la present vila e de la sua venguda. Al restant dels novitats e provisions fetes en Alguayre Balaguer Agremunt Algerri e Monso nos respos que ha coses aqui reportades a nosaltres creya no esser veres per quant sa Senyoria noy sabia cosa neguna e que certament si fossen en esser axi com aqui se reportaven lo Senyor Rey len haguera feta certa pregant a vosaltres que en tal cosa no vullau donar orella ne aquelles donar fe e que lo Senyor Rey o la sua Excellencia no han tal voluntat e que per semblant a la sua Senyoria ne son stades reportades algunes pues dehien esser fetes e desliberades aqui per vosaltres en les quals no sta aturada ne donada fe per no esser ver semblants. E axi havem fet lo present correu e per quant dema es diumenge havem delliberat fervos la present e sperar lo que per vostres reverencies sera ordenat les quals nos manan lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXI de març a X hores de nit any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions e manaments apparellats. Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Al molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del general de Cathalunya. 
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. 
Puix correu no van forçadament he scriure per viandants a la ventura del stament nostre de açi lo qual per gracia de Deu es bo primerament en sanitat que lo temps ses molt corregit que los malats quasi goreixen e ara ajahense pochs. Lo socorriment de tres florins per XV dies ha pres quasi tot hom sino alguns de aqueixa ciutat e perque alguns axi com milloren venen encara a pendre lo dit socorriment nous puch dir en cert qui ha pres diners ne qui no. Acabat que hage trametre a vostra reverencia e honorables savieses lo nombre dels qui han pres lo dit socorriment e lo nombre dels que nol han pres perque puixa esser provehit en algunes conestablies qui restaran menys de conestable perque lo conestable no ha volgut pendre lo dit socorriment e si sera necessari fornir les conestablies aqui fallira gent a cap dels dos mesos per no haver pres lo dit socorriment. Crech de les parts de sa se trobara gent prou per supplir lo nombre dels qui mancaran mas no volran sou per menys de hun mes de la gent de cavall. Ab gran dolor pogui havia acabar la cedula la qual no tramet ara perque no es en bell ni en lorde que deu mas per vostra informacio podeu esser certs que açi XLll lançes que voI dir hun bon cosser e un troter per lança. Daltra part hi he entre tots LXl entre rocins e genets e ab tot que lo nombre sia poch hagen per cert vostres magnificencies que per esser poch non es millor. Car jatsia hic hage alguns be a cavall lo comu es molt flach e molta vil bestia e aço queus dich he solament per memorial dat per la gent de cavall e no quen haja vist clar. May ne pogut haver mostra per secretament que la haja volguda e la mes part del consell ha dat diverses voltes en parer que per no mostrar nostres mals que nos fes la dita mostra e crech yo que a la mostra qualque roci mancara e qualque mula servira per nombre de roci. Per una spia que trobi hir mati de Çaragoça so avisat que lo Senyor Rey fa poch moviment es ver que tots dies te grans consells en la casa de la diputacio spatxas mossen Pero Vacha per anar embaxador al Rey de Castella. La ciutat de Leyda sta en reguard e tots dies tramet noves de sospites de gents. A nit trames dir que mossen Rabolledo era en Ribagorça en Canuy (AzanuyÇanuyab gent II jorns ha quey tinch dos spies per tota aquella terra e non he cobrat negu e la hu devia cobrar a nit passada. Axi he hagut avis de paraula per hom de casa del Senyor Primogenit qui es passat per la via de Navarra que embaxada deu anar de aqui al Senyor Rey ab comissio de aturar dos jorns solament ab sa Majestat e si no acorden havem a dar sobre certa part si es falsia pas ab les altres si es ver es maravella que tals coses vagen axi a rodolons e si ver es vegen vostres magnificencies que havem de combatre que no tenim sino IlII schales totes descubertes e molt master qualque quintar o II encara de polvora de spingarda. Lo capita ab mossen lo veguer materen hir en presso En Bosch de Tarraça e en Lobet apuntador de aqui conestables e I (l, ele o I latina). Molins per mal parlar e encara qualque hu per mal obrar han demanat li faça venir hunt botxi. Fins aci noy ha pus de que fretura scriure. Feta en Fraga divendres a XXI de març. 
Mossen. Sia de merce vostra avisarme si fer se pot bonament per quin temps me puch provehir aci car si partir havem e que tinga moltes vitualles aquests senyors de aquesta vila les me carregaran que les haure a lançar de pa quem es endurit e fet bescuyt huns XXX sachs grans. Si entenen que negun castell ne dega restar aci provehit trematrien a Tortosa ab qualque barcha que portantlo ab lo camp les messions del port so mangerien tot. Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables 
savieses Johan Ferrer. 

Al molt magnifich e de gran reverencia mossen micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça. 
Molt magnifich e molt savi mossen. Significam a vostra molt magnifica saviesa una hora o dues apres del sol exit es vengut en aquesta vila Ximeno de Soria scriva el qual nos ha presentades dues letres de les quals vos trematem copia. De la primera havem hauda consolacio e alegria no pocha de la segona no gens per quant consta la necessitat e pobresa e diminucio del poble encara ques haja a exseguir. Lo contengut en aquella es molt dificultos e gran danyo adaquesta vila ab tot que creure no podem quel contengut en aquella se exseguescha la una per lo deliurament del Senyor Princep la segona que havem sentiment quel Senyor Rey fahia los de Ribagorça e are als fet de sa iustar. Empero per que no fossen en perill ni carrech havem deliberat fervos la present tant carament com podem e per lo deute e carrech que teniu de aquesta vila vos supplicam nos vullau scriure de vostra intencio so es si deuen anar o no ni si de necessitat havem a trametre LX homens dihem LX lo qual sera a metre a sacomano aquesta vila per la gran diminucio sta. En veritat que som franchs axi e sens pus com los de Çaragoça que diu nostre privilegi que siam axi franchs de juncta e de host e de cavalcada com los de Çaragoça. Certificannos si hi trametra Çaragoça gent o no axi mateix si consellereu vage lo portador a Çaragoça per saber com nos ne devem regir. Havemli manat faça lo que per vostra magnificha saviesa li sera manat. Hauremvos a gracia scrigueu a tots aquells qui conegau hi puixen aprofitar e orden vostra magnifica saviesa tot lo que plasent li sia de nosaltres. De Tamarit a XVI de març. Mossenyors a tota vostra ordinacio prests e apparellats los jurats e prohomens de la vila de Tamarit de Litera

A los muy honorables los justicias jurados oficiales et hombres buenos de qualesquiere ciutades villas e lugares dentro ell regno Daragon constituidors a qui les presentes pervendran o seran presentades los jurados de la ciudad de Çaragoça salut e parellada voluntat a vuestros plaseres e honor. 
A vostres savieses notificamos como el Senyor Rey sobra la occupacio del castillo e villa de Fraga situados dentro el regno de Aragon ha convocado la huest e cavalcada para la recuperacion del castillo e villa de Fraga e manda el dito Senyor Rey a todos los regnicolas del dit regno que sub la fieldat que le son tenidors decontinent vengan con sus armas e cavalcaduras en aquesta ciutat per acompanyarlo cerqua la dita recuperacion segunt que aquesto larguement pareçe por letras del dito Senyor Rey a nosotros presentadas dadas en Çaragoça XXV del present et infrascripto mes de febrero. E nosotros creyendo que el dito Senyor Rey andando personalmente a recuperar el dito castillo e vila devamos ir con su Senyoria con nuestras armas a tirar lo obsidio del dito castillo e villa e recuperar aquellos a su corona havemos ofrecido al dito Senyor Rey ir con su persona a la recuperacio sobredita segund et en aquella forma que de fuero fazer lo devamos e seamos tenidos. E havemos fecho cridar les dites letras a vosotros presentadas por los lugares acostumbrados de aquesta ciutat. E porque vuestres savieses sten informadas de lo que aquesta ciutat ha respuesto al dito Senyor Rey et entiende fazer en lo sobredito vos lo intimamos e notificamos por tenor de la present. Dada en Çaragoça a XXVII de febrero anyo Mil. CCCCLXl.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Rossillionis et Ceritanie magnificis nobilibus dilectis et fidelibus nostris universis et singulis comittibus vicecomittibus nobilibus baronibus mesnadariis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et locorum regni Aragonum cujuscumque status aut conditionis existant ad quem seu quos presentes pervenerint et infrascripta noveantur pertinere salutem et dileccionem. Non sine gravi molestia cerciores effecti sumus quod non nulle gentes hostiliter et manu potenti et armata obsederunt ceperunt et occuparunt castrum et villam nostram de Fraga sitam in regno Aragonum et animo ut precepimus eam penes se per vim et forciam detinendi. Et ulterius regnum nostrum predictum hostiliter invadendi et intrandi armata manu in grande dampnum et evidens prejuditium nostre regie corone et gravem jacturam et oppresionem et dampnum non modicum reypublice dicti regni et incolarum et subditorum nostrorum regni ejusdem. Volentes propterea super hiis debite providere hostem et cavalcadam prout de foro id facere possimus et debemus convocando hac serie vobis et utrique vestrum districte precipiendo mandamus sub debito fidelitatis pro nobis stricti estis et quilibet vestrum strictus estac sub aliis penis a foro et regni consuetudine statutis et introductis. Quatenus ilico visis presentibus vos et quilibet vestrum cum armis et equitaturis vestris prout unicuique vestrum congruit ad nos veniatis ad hanc videlicet civitatem Seçerauguste ad 
recuperandum dictum castrum et villam et obviam eundem predictis gentibus cum nos personaliter Deo duce intendamus cum auxilio divino et vestro dictum castrum et villam recuperare et regnum nostrum predictum Aragonum a prefatis invasoribus et oppressoribus liberare. Caventes attente premissorum contrarium agere aut desides vel necligentes in predictis esse cum predicta celeritate requirant et de foro ad id faciendum teneamini et sitis stricti et ne super predictis quis vestram ignoranciam pretendere possit aut allegare mandamus hanc provisionem nostram per loca solita civitatum villarum et locorum voce preconia publicari. Datum Cesarauguste die XXV februarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXI. - Rex Johannes.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. 
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos certificau de tot lo que per vosaltres per part nostra es stat dit e explicat a la Illustrissima Senyora Reyna juxta forma de les instruccions a vosaltres donades e de la resposta feta per la dita Illustrissima Senyora Reyna e dels replicats e triplicats daquen seguits a les quals coses vos responem que regraciam e per part nostra volem regracieu a la dita Senyora Reyna la bona voluntat que sa Excellencia mostra al benefici de aquests afers e com a la dita Excellencia sua plau condecendre a nostres supplicacions de star e aturar en aqueixa vila confirmantli tota vegada ço que per vosaltres notablement li es explicat que lo seu aturar aqui es e sera Deu volent total benefici e repos dels dits afers. E quant es en aquella part que la sua Celsitud mostra entrenyorarse de la triga e que li plauria e volrie entrar en pratica dels afers e que si totes les coses pensades no creu compostes lin fossen presentades algunes per no perdre temps e sa Senyoria poder donar raho al Senyor Rey et cetera li satisfeu com a vosaltres seria vist ab tota reverencia sua parlant que axi menejar los dits afers seria contra tot orde acustumat e que no seria gens benefici de aquells com les coses hajen tal colligancia que sino de totes ensemps nos poria tractar bonament perque humilment la supplicareu per part nostra li placia no congoixarse car per nosaltres dia e nit si enten sens perdresi un punt de temps e Deus volent molt prest li seran reportades les coses ab lo compliment quels es necessari e seran tals que speram en nostre Senyor Deu e en la clemencia del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna que les hauran per acceptes e succehiran a honor e servey dels dits senyors Rey e Reyna e tranquillitat e repos de aquest Principat e romanints ab tal apuntament ab la dita Senyora Reyna vos ne poreu venir en lo nom de Deu. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests. 

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna. 
Molt alta e molt excellent senyora. 
Lo dia present apres rebuda una letra de nostres embaxadors qui son ab la Altesa vostra e a ells feta resposta havem rebuda letra de la dita vostra Altesa ab la qual nos significa haverli plagut sobreseure en la partida de aqueixa vila segons per los dits embaixadors per part nostra es stada supplicada dient e encarregantnos daqui avant ab tota diligencia entenam en los expedients utils al benefici dels afers com la dilacio sia en aquella damnosa e a vostra alta Senyoria molesta per los sguards en la dita letra contenguts. 
A la qual Senyora molt alta humilment e devota responem regraciant primerament a vostra gran Senyoria com li ha plagut condecendre a nostres supplicacions les quals sab lo Deu Omnipotent que proceixen de tota sinceritat dels coratges nostres per lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra e per lo benefici dels dits afers e per tant Senyora lo encarregar e manarnos la presta expedicio de aquells ab tot que ho rebem e acceptam ab la deguda reverencia e honor de la Altesa vostra pero es cosa de mes per quant nosaltres ho havem tant a cor que la salut e vida nostra mes no desigam. Continuament Senyora en aço se enten e ab molta diligencia si treballa e teniu ferma sperança que la invencio e composicio de aquells sera cosa accepta a la Majestat del 
Senyor Rey e de vostra Altesa e tal que los afers ne vendran a la desigada conclusio. 
E si aço nos pot fer ab aquella celeritat que la Celsitud vostra voldria supplicamla ho vulla tollerar ab la acustumada benignitat car sab vostra gran Senyoria per sa virtut e prudencia aquelles coses esser tost fetes que de esser be fetes poden haver denominacio e axi sera de aquestes si a nostre Senyor Deu sera plasent. Aço sera mes stesament explicat a la Serenitat vostra per los dits nostres embaixadors segons scrit los havem. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent senyora haja en sa proteccio vostra Illustrissima e molt alta Senyoria la qual nos man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy apres rebuda vostra letra de la jornada passada e apres la resposta que feta vos havem es attes lo present portador ab letra vostra feta lo dia present e una de la Senyora Reyna. La de la Senyora Reyna conte lo desig e voler que sa Altesa ha en intrar en pratica de aquests afers e que la dilacio li es molesta e als dits afers damnosa segons en lo scriure vostre aço mateix esser a vosaltres dit per la Excellencia sua nos haveu significat. E sobre aço li responem lo que en efecte a vosaltres havem scrit esserli per part nostra explicat. Donareuli sa letra que ab la present rebreu. Ab la vostra nos dehiu de la voluntat que la dita Senyora hauria en trametre aci los reverent e magnifich mestre de Muntesa e don Lop Ximeniz Durrea per sollicitar aquests afers ab tot que en lur venguda en apres se haja sobresegut. A queus responem que no afretura en alguna part los sobredits venir car nosaltres havem la cosa en tanta voluntat que noy es obs alguna sollicitacio. E per tant supplicareu la dita Senyora que sa Excellencia nos vulla donar aqueix treball e faticha car tot seria de mes. Es per ventura se delliberava ells venir los direu que lur entreveniment no faria benefici en los afers com no sien haguts sobre aquells en bona opinio e que es cosa mes expedient menejarse per altri que per ells. E ab unes tals paraules los persuadireu e consellareu que nos curen per aço venir ne vullen donar loch a algun scandel car Deu volent sens ells la cosa vindra a bona conclusio. En lo que dehiu de les letres de la Senyora Reyna ques registren a Fraga es cosa a nosaltres greu e si provehira de continent. La Sancta Trinitat molt reverent e magnifichs senyors vos haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. 
Ja per altra vos havem dit de la tornada vostra e aço mateix vos tornam dir queus ne poreu venir de continent e en totes maneres en vostra partida parlareu al clar als dits mestre de Muntesa e don Lop per que no curassen ne asesjasen venir. Al present portador no havem res donat. Pagaulo aqui segons haurem concordat de son servey. Es stat aci a sis hores apres mig jorn. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.